Són les 10.
Les 10 d'aquest 4 de febrer de 2023,
dia que es comemora el Dia Mundial contra el Càncer.
Cada any es detecten a Catalunya 38.000 nous casos de càncer.
Neus Bonet, bon dia de nou.
I d'aquí entre 5 i 10 anys ens diuen
que podríem tenir les primeres vacunes
contra alguns tumors basades en ARN-MSG,
que és la mateixa tecnologia de les vacunes contra la Covid-19.
Ho ha explicat aquí a Catalunya Ràdio
el director de l'Institut Català d'Oncologia, ICO, Ramon Salazar.
D'intre de 5 anys començarem a tenir alguna vacuna terapèutica
i no hi haurà una vacuna genèrica contra el càncer,
sinó que hauran de ser vacunes específices,
sinó, fins i tot, personalitzades per cada càncer.
Una vintena de dotacions dels bombers
encara treballen en un incendi de dues nous de plàstics
de Lliçà de Vall al Vallès Oriental.
El foc no ha provocat ferits,
tot i que les flames sí que han denyat
l'estructura de les nous del polígon als batzacs.
La circulació de trens entre Santa Susana i Pineda de Mar,
el maresme està aturada des de les 9 d'aquest matí
per un atropellament.
El servei es cobreix per carretera segons protecció civil
i afecta les línies R1 i RG1 de Rodalies.
A aquesta hora també expliquem
que el Pentagon ha detectat un segon globo xinès
sobrevolant, en aquest cas, l'Amèrica Llatina,
i diu que és de vigilància,
com el primer detectat a l'espai aèric dels Estats Units.
El secretari d'Estat, Antony Blinken,
recordem-ho, ha ajornat el viatge a la Xina
precisament per al cas d'aquest globus.
Paquin admet que el globus dels Estats Units és seu,
lamenta l'entrada al cel nord-americà,
però continua afirmant que els objectius són científics.
També expliquem que 13 persones han mort així,
la conseqüència dels més de 50 incendis forestals
que cremen al centre i sud del país
i que han calcinat més de 45.000 hectàrees.
El president xilè, Gabriel Boric,
ha explicat que hi ha indicis que molts dels focs
van començar per negligències.
I en esports, a aquesta hora, que destaquem Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que la FIFA ha denegat al Barça
el fitxatge del lateral mexicà de 21 anys Julián Araújo,
el club l'Aurana va enviar els documents
per inscriure el jugador de Los Angeles Galaxy
18 segons més tard del tancament del mercat.
És un futbolista que hauria estat inscrit pel Barça Atlètic,
pel filial, però amb la idea clara
de donar-li minuts al primer equip
davant els pocs efectius pel lateral dret
que té disponibles Xavi Hernández.
L'Espanyol es tren avui els fitxatges d'aquest gener
en el partit contra Los Asuna.
L'Espanyol és el club de la Lliga
que més ha invertit en el mercat d'hivern
amb 5 incorporacions.
El partit és a les dues
i el transmetrà al totgira de Catalunya Ràdio.
Avui també juguen els partits Elge, Vila, Real, a un quart de cinc,
Atlètic de Madrid, Getafe, a dos quarts de set,
i Betis, Celta, a les nou del vespre.
La vintena jornada de Lliga es va obrir ahir
amb l'Atlètic Club de Bilbao, 4 a Cadis, 1.
També en futbol, en Llevat les Planes,
disputa avui el seu partit de la divietena jornada
de la Lliga femenina.
L'equip de Sant Joan d'Espí, quart per la cua,
visita el camp de l'Alhama de Múrcia, que és el penúltim.
El joventut de Badalona i el Manresa s'enfronten aquesta tarda a les 6
en el duel català de la XIX jornada de l'ACB de bàsquet,
ahir victòria del Barça d'enbol
en el duel català contra el granullers
de 15 gols de diferència, 22 a 37,
i amb el debut de Pol Valera.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Música.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de les 10.
Laura Negre.
Música.
Maica Navarro.
A l'estúdio de Catalunya Ràdio, nosaltres des de Tàrrega,
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
A l'estúdio de Catalunya Ràdio, a la cadira del Roger Escapa,
Maica Navarro.
Com t'agrada, eh?
Com t'agrada.
Vigila, vigila que en aquesta cadira hi ha punxes, a vegades.
Aquesta cadira crema, eh? Sí?
Sí, home, i tant que crema, aquesta cadira.
No m'ho crec. Aquesta cadira crema.
No m'ho crec. T'imagines, jo, aquí?
Escolta'm.
Què t'agradaria presentar, Maica, tu?
Ostres...
Doncs no ho sé, la veritat és que no m'ho havia plantejat mai,
però no ho faria malament, eh?
No, home, no, això no en tinc cap dubte.
De fet, et dic una cosa.
Jo crec que, bueno, em vaig fer periodista per casualitat,
però hagués fet el que m'hagués volgut en aquesta vida.
Tampoc et falta en padrins, eh?
No, bueno, a veure, no enginyera de tal comunicacions,
però mira, em vaig dedicar al periodisme per casualitat,
però jo crec que hagués fet el que hagués volgut, sí.
Sí, perquè tinc...
Veig que l'autoestima vas bé, eh? Sí, sí, sí, sí.
És important, a la vida és molt important.
Però a més a més, la gent a vegades li fa com a pudor,
dir aquestes coses, no?
I jo ja, amb 54, jo ja he superat els límits del pudor
i no en tinc gaire.
Escolta, anem al Gramaica, perquè tenim molta feina, molts temes,
molts temes, i tinc molta història, aquesta hora.
Jo ara vaig avall.
De quan surti d'aquí, vaig a fer la primera calçotada de la nit,
que fa una il·lu, perquè no he estat mai avall fent calçot.
O sigui, estic superil·lusionada.
Quina enveja, quina enveja.
Escolta'm, notícia d'últimíssim hora,
que el vídeo no és d'últimíssim hora, eh?,
però el diari Ara avançava fa unes hores
aquestes paraules del cas Levi Davis,
que recordeu que és aquest exjugador de rugby
que va desaparèixer a Barcelona el 29 d'octubre passat.
Un avançament d'un vídeo que va gravar ell mateix.
Diu així.
My name is Levi Davis, and my life is in danger.
This is a call to friends...
Impressionant, eh?
Em dic Levi Davis, la meva vida està en perill,
així comença l'últim vídeo que va gravar l'exjugador de rugby,
David, abans de desaparèixer l'octubre passat,
l'avança el diari Ara, com dèiem,
si veu David en un primer pla explicant que l'han violat
i que l'han estat estorquint amb un vídeo sexual.
És un vídeo que Levi Davis hauria penjat a Instagram
durant molt poc temps,
perquè ara el que estan investigant la policia i els investigadors
sospiten que al cap de poca estona
que Levi Davis l'hagués penjat al seu Instagram,
algú que no era el Levi Davis l'hagués esborrat.
I per on van les investigacions, ara?
Doncs intentar esbrinar des de quin dispositiu
per eliminar aquest vídeo per seguir la pista,
però en qualsevol cas és una informació molt rellevant
sobre un tema que fa unes setmanes
mai que ens explicaves que el més probable
és que aquest personatge s'hagués esfumat
i hagués decidit emprendre una vida nova.
Doncs bé, no sabem ben bé què està passant.
És compatible, eh? És compatible, sí, sí.
És absolutament compatible.
Recordo, et confesso,
que aquestes últimes dues setmanes
he estat amb molta intensitat seguint el tema d'Alves,
i m'he despreocupat de fer trucades
amb allò que d'altres cases oberts com aquest,
però sí que... sí que hi ha una... sí que recordo
una de les últimes xerrades,
fons properes a la investigació del cas.
Aquest és un tema que fins jo, fins on vaig tractar-ho,
estava portant la unitat d'investigació
de la comissaria de Ciutat Vella.
Sí que sabia,
perquè s'havia trigat molt
a aconseguir marcar
els moviments del telèfon,
tractar-se d'una línia britànica, etcètera, etcètera,
tot això s'havia retardat molt.
I sí que recordo que el que tenia en certesa
és que cap dels, entre cometes,
enemics d'aquest home, d'aquest jugador de rugby,
i quan dic enemics,
és a tota la gent que devia diners de...
de gametall, o sigui, de camells,
no hi havia...
la constància que l'haguessin perseguit
fins a Ibiza i després a Barcelona per rendir comptes.
Clar, ell afegís ara un altre element,
que és aquest destorquiment amb aquest vídeo sexual.
Sí que recordem que una de les coses que vam explicar,
jo crec que de les primeres vegades, Roger,
que vam parlar d'aquesta desaparició,
és que ell, com una...
que estava molt, molt, molt agoviat amb el tema dels diners,
la seva carrera musical,
no estava funcionant,
i s'havia obert, si ho recordes, un compte,
amb aquesta aplicació de l'OnlyFans,
que és on allò on tu tens uns seguidors
que, amb pagament,
et demanen i es reclamen vídeos sexuals,
de caràcter sexual.
Per tant, bé, i és cert, també,
que la família contracta fa unes setmanes
aquest gabinet de detectius,
aquest departament, d'aquesta oficina,
de detectius privats britànics,
que, a més a més, recordo que fan una roda de premsa,
i així va el company Lluís Benvenut,
i parlem del tema,
que estaven cabrejats,
no enteníem per què Mossos d'Esquadra
no col·laborava amb ells.
No hem de seguir molt a prop, i, en qualsevol cas,
felicitar els companys de l'Ara per aquest document extraordinari.
En aquest vídeo, que, insistim,
té setmanes i mesos, l'Evie Davis aquí explica
que fa temps que el van drogar, que el van violar,
i que van amenaçar després de publicar aquelles imatges,
i tot ho vincula, sense dir noms, en aquesta extorsió
que està rebent del crim organitzat, no?
Sí, de fet, si recordes,
una de les imatges que publicàvem aquesta setmana a la Vanguardia
és que era la màfia...
era una màfia africana.
Ara el Nil m'ajuda amb el nom,
però era un grup organitzat de...
Ara m'ho dirà el Nil,
que l'estava estorquint,
que era una de les abriguacions que havia fet el...
de Somàlia, el crim organitzat de Somali,
l'estava estorquint.
Ostres, bueno, potser, clar, estem parlant de Gran Bretanya,
ja no sabem com es veiguen les màfies aquí...
I tampoc tenim ni idea, no tenim ni idea, Maica, de si aquest noi,
de si l'Evie Davis és viu o és mort a hores d'ara, eh?
Que el fet que hagi sortit publicat aquest vídeo ara...
En aquests moments no hi ha cap element que ens faci pensar...
O sigui, no hi ha cap element que faci pensar
que és, evidentment, que és mort,
ni tampoc que sigui viu.
Per això, una de les hipòtesis que també continuen obertes,
és que ell recorda que el seu passaport
el troba algú que...
Ostres, que a dia d'avui, policia portuària no ha pogut esbrinar
encara qui el troba i qui el porta,
a dependències de la policia portuària.
I la policia portuària li entrega, amb ossos d'esquadra,
aquest passaport que apareix al port de Barcelona,
al recint de portuari del port.
Per tant, la possibilitat que aquella matinada,
que pugés a un vaixell,
per fugir o per dins d'una nova vida,
ara també és estrany que aquesta opció,
no estigui acompanyada d'un avis a la seva mare,
amb la que estava molt unida,
i que sap que està patint i és la que està liderant
tota la recerca en viatges,
a més a més en visites freqüents aquí a Barcelona.
Doncs el cas l'avi Davis, que avui ens deixa un nou capítol,
ple d'incògnites, igualment, i és un nom propi,
sense dubte que continuarem parlant i avaluant,
perquè la investigació continua oberta,
ja sigui a través dels ossos d'esquadra
o ja sigui a través d'aquest investigador,
que sabem que la família, un investigador britànic,
ha contractat perquè continuï investigant a Barcelona.
El nom propi, també, de la setmana, des d'ahir en fa tres,
és, sens dubte, Dani Alves, un nou capítol, ahir, als jutjats,
perquè quan falten tres minuts per arribar a un quart d'onze,
us expliquem que dues amigues
de la dona que va denunciar l'exjugador del Barça,
Dani Alves, per haver-la violat,
avalen, precisament, la versió de la víctima,
i afirmen que l'exfutbolista del Barça
també les va abordar amb intencions sexuals.
Per tant, reafirmen el relat de la víctima principal d'aquest cas,
Maica, tu ahir vas seguir molt de prop
aquest cas de la Ciutat de la Justícia,
i es continuen complicant molt les coses per Dani Alves, entenc.
Si recordes, Roger, en aquesta mateixa secció,
la primera setmana ja vam explicar
que la cosina de la víctima,
que és una de les dues acompanyants,
aquella matinada del 30 de gener,
en la seva declaració a les Mosses d'Esquadra,
perdó, de les UCAs, el que els explica és
que el Dani Alves ha estat molt babós amb elles.
De fet, avui, el terme babós,
l'entrecomilla Jesús García Bueno,
el país que va estar molt babós,
fins al punt que a la cosina hi ha un moment
que li toca directament l'entrecuixa.
O sigui, en dues ocasions ella l'ha de retirar de la mà.
Ahir ella va ser molt més explícita davant de la jutgessa i va dir
és que me tocó el coño, directamente.
Això ja no només és ser un babós, perdona.
Sí, no, però a més a més d'això,
a més a més d'això,
ja fa servir aquesta terminologia,
perquè en veia l'Ifaixó a l'altre acompanyant per darrere,
l'intentava agonar en reiterades ocasions.
Tot això són unes escenes que la víctima no veu amb precisió,
perquè hi ha molta gent...
Hem d'intentar viatjar ara amb un reservat que hi ha molta gent.
Per tant, molta gent, no és com una pista,
però interlocutan diferents persones.
Per tant, aquesta seqüència no la presència directament la víctima.
I, aleshores, quan la cosina li explica i declara això
a les Mossos d'Esquadra de la UCAS,
i això ja ho vam explicar aquí,
les UCAs ja li ofereixen a la cosina la possibilitat de denunciar,
perquè amb el nou codi penal,
aquesta acció, la tipologia, és d'agressió sexual.
I ella, jo crec que amb el seu cap, el que entén,
és que allò que li ha passat a la seva cosina és realment greu,
és més greu, i que, per tant, prefereix no donar el pas de denunciar.
En qualsevol cas, les Mossos el que li recorden
és que ja té tot el temps que vulgui.
Si en algun moment canvia de parer i vol donar el pas,
que no hi ha problema.
Ahir, l'important és que hi havia aquestes cites de testimonis,
en total van ser vuit persones
que havien de passar per la Ciutat de la Justícia,
d'una manera o d'una altra,
totes vuit havien interactuat, o bé amb la víctima,
o bé amb el Dani Alves, aquella matinada del 30 de gener,
al Suton,
i el que és important, perquè totes dues noies,
que, a més a més, hem d'explicar
que van arribar a la Ciutat de la Justícia
per una porta lateral, una porta llunyana,
d'allà on hi havia...
hi havia moltíssims mitjans de comunicació
que apropen la informació d'aquí i de l'estranger,
i, custodiades i acompanyades
per Mossos d'Esquadra de la UCAS,
van estar absolutament blindades i protegides,
i, de fet, ahir era impossible accedir a la primera planta
al cost d'apropar-se a la sala on es van fer
aquestes declaracions.
Doncs bé, totes dues ratifiquen, d'alguna manera o una altra,
tot allò que van dir en seu policial.
Les preguntes no són les mateixes,
perquè, en aquest cas, és una jutgessa la que pregunta,
és una jutgessa, per cert, que es va reincorporar
ahir a la plaça del jutjat número 15,
per tant, és una altra jutgessa
la que està ara dirigint la instrucció,
preguntava també una fiscal,
preguntava a Cristóbal Martell com a defensor d'Ales,
per tant, no pot ser un mateix relat,
però l'essència era la mateixa.
I, també, aquesta cosina va parlar d'aquesta...
bueno, d'aquesta actitud sexual
que té clarament tendències cap a la sexual del Dani,
que ajuda a entendre tot el clima d'ambient
i com era el seu comportament
abans d'aquesta presumpta violació,
sempre segons el testimoni d'aquestes persones,
que recordo que, en caritat de testimoni,
tu tens l'obligació de dir la veritat.
Doncs bé, això va provocar que la mateixa jutgessa,
que la Concepció Cantón,
aturés un moment la declaració
i li plantejés a la noia
¿Vol vostè, vol presentar una denúncia?
I ella va reiterar que no...
que preferia, en aquest moment, no donar aquest pas.
D'acord.
Maica, tot això enmig del recurs
que la nova defensa de Daniel
vés encapçalada per Cristóbal Martell
ha presentat per mirar de sortir de la presó preventiva.
Quan sabrem un veredicte
o quan s'ha de pronunciar la jutge sobre aquesta qüestió?
¿La nena Alves té possibilitats
de sortir de la presó abans del judici?
T'he de dir que a la que va la ronda de declaracions de testimonis d'ahir
tots dos lletrats van ser advertits prèviament
per part de la magistrada
que no es podia filtrar ni filtrar cap d'allò
que havia passat a l'interior d'aquella sala,
tot i que la causa no és secreta.
Però sí que la investigació és reservada.
Malgrat això, Martell va dir que no podia estar enrere
però que les declaracions havien manifestat contradiccions
i que havia anat bé.
Per tant, tot i això que estic explicant per la defensa,
la jornada d'ahir també va ser positiva per la seva defensa.
I és curiós perquè això ajuda a entendre de la manera
que interpreta un i un altre per un altre
tot allò que passa en un mateix espai.
En qualsevol cas, ara Roger Martell
va presentar aquest recurs d'apel·lació a l'Audiència.
Durant la setmana que ve,
la fiscal i l'advocada de la víctima
hauran de presentar les seves alegacions,
és a dir, el seu escrit oposant-se
a la posada enllibertat del jugador de futbol,
que, com recordes, està...
com recordes, els ullents estan...
Des del 20 de gener està en una cel·la de Briance II
i després l'Audiència de Barcelona
rebrà tots els escrits,
també un resum de la causa,
del que es porta fins ara d'instrucció,
i tres magistrats de la secció tercera
hauran de prendre una decisió.
És una causa en pres,
i això vol dir que és prioritari.
Bueno, poden passar...
No s'ha d'allargar, no s'ha de dilatar molt.
Per tant, a veure, no ho sé,
potser no hauria de passar més d'un mes,
perquè l'Audiència determina
si hi ha condicions perquè Dani Alves estigui...
Si hi ha condicions, hi ha garanties suficients
perquè Dani Alves pugui sortir enllibertat
i estar a casa seva esperant, donant aquesta instrucció,
amb garanties que no marxarà.
La polsera telemàtica jo no la veig,
però sí anar a signar diàriament amb una dependència judicial,
entregar el passaport espanyol, el passaport brasilers, etcètera,
una fiança important, etcètera, etcètera.
Prohibició d'acostar-se a la víctima, de comunicar-se amb ella,
però jo et dic que aproximadament un mes.
Enmés de tot això, la instrucció, quan pot durar?
Perquè, clar, tenim una instrucció oberta.
A veure, ara aquí, jo crec que encara
tots els investigadors han de passar el jutjat per declarar,
i les parts, home, jo ara prevec la possibilitat
de demanar als pèrits interpretació d'aquestes imatges.
Aquests dos minuts importants recordes la setmana passada
que Cristóbal Martell deia?
No, és que ell entra després, entre ella,
però hi ha també una cosa important, totes les restes d'ADN,
tot allò que va passar en aquest bany del sotó,
que al final és l'important.
És igual que hi entres abans, després, que li fes senyals,
o que es mengessin, que no et passa res.
L'important és allò que passa allà dintre.
I si ella diu, com a segura, que li va dir que no,
en reiterades vegades, i deixa'm marxar,
al final és l'important, el que s'ha de jutjar.
Doncs ho comprovarem a les properes setmanes.
Maica Navarro, moltes gràcies, bon viatge cap avall.
Sí, gràcies, i disfruta molt de Tàrrega.
Una abraçada, Maica, moltes gràcies, un petó.
Ah, ja està. Adéu. Public.
El suplement, amb Roger Escapa.
Avui, el suplement des del Teatre Ateneu de Tàrrega,
amb el suport dels productes frescos de Caprabo a casa.
La Perla 29 recupera els ulls de l'Etern Germà,
un dilema d'Stephan Sbaich, dirigida per Oriol Brogi,
a partir del 8 de febrer al Teatre La Biblioteca.
Aquesta és la història de Virata,
la memòria del qual va ser oblidada pels homes.
Entrades a laperla29.cat.
Només els més ràpids podran aconseguir ofertes increïbles
durant un temps limitat, com un 50% de descompte
en una selecció de marques de moda dona,
com Ara Joitz, Woman Limited, El Corte Inglés, Tintoretto.
Només fins al 5 de febrer al Corte Inglés.
Les teves compres a la botiga Web i App.
Lloga una càmpara amb Road Surfer
amb més de 50 ubicacions a Europa
i gaudeix de la teva aventura amb tota llibertat.
Tots els models tenen quilometratge il·limitat
i segon conductor inclòs.
Una gran selecció de models grans i petits per cada aventura.
Viatge lliure. Viatge amb Road Surfer.
Parlar de Polestar és parlar de minimalisme,
avantguarda i disseny escandinau,
de l'eficiència a través del rendiment 100% elèctric més pur,
de la màxima experiència en la conducció,
amb el mínim impacte en el planeta.
Descriure-ho no és viure-ho. Polestar ja és aquí.
Descobreix el teu espai més proper de Barcelona
a Passeig de Gràcia i Via Augusta.
Reserva una prova de conducció a polestar.com.
Benvinguts són les dues.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
...per presentar propostes que millorin la vida dels ciutadans.
Estells de gama extra de la colla...
Ara passa un minut d'un quart de tres.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
En una reunió inusual.
Catalunya Mitzdia, Neus Bonet i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge, a les dues del migdia.
Fins aquí el Catalunya Mitzdia. Moltes gràcies. Bona tarda.
Un quart i mig de 11 del matí som al suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Una de les estrelles de la graella de podcast que Catalunya Ràdio
ha preparat per aquest 2023.
Una trentena de podcasts carregats de sorpreses
que s'aniran estrenant aquests propers mesos.
En parlem amb alguns dels protagonismes.
Les tres ines, el Manel Elias i també el Santi Faro,
director de l'àrea creativa i de continguts de Catalunya Ràdio.
Santi, què tal? Bon dia. Com estàs?
Molt bon dia. Molt content de sentir-te aquí en aquest teatre,
en aquesta magnífica gira que esteu fent aquest any al suplement.
Santi, escolta, em sembla amb Netflix, eh?
Aquí tanta estrena i tanta història amb tota aquesta graella.
Fem pagar subscriptors i deixem que ho comparteixin com vulguin.
Bé, d'això es tracta, som un mitjà públic,
és el que ens toca fer,
ens toca tenir un catàleg divers, de qualitat,
i sobretot que estigui a la disposició de tots els usuaris.
Escolta'm, ahir vau presentar amb el Jordi Bord,
amb tot el departament de la casa, aquestes novetats.
Anem al garà, comencem per les tres ines,
que segurament és una cosa que ja es pot sentir
i és una de les estrelles de totes aquestes estrenes,
i sé que és un projecte on tu ja has estat molt al damunt,
i aquí el repte suposo que és les tres ines,
que 30 anys després continuen sent virals,
i a Twitter veiem com aquells vídeos que es van rodar fa 30 anys
continuen tenint actualitat.
Suposo que el repte era fer-les sonar a la ràdio i que sonessin bé,
adaptar-les a un mitjà com el nostre.
Sí, aquest va ser un repte compartit amb la gent de la Cubana,
partia la idea d'aquesta àrea creativa de Catalunya Ràdio,
i de seguida ens van entomar al repte.
Va ser interessant el procés de creació del projecte,
perquè la Cubana, que ha fet pràcticament de tot,
això no ho havia fet mai.
I fer una ficció sonora amb un referent,
com tu deies, com les tres ines, només en veu,
sense perruques, sense els decorats d'aquella,
d'aquell pis del carrer Verdi número 34,
era tot un repte, el ritme de guió és diferent,
i hem estat treballant molt intensament,
ha sigut un procés superinteressant,
amb el Jordi Milà i tot el seu equip,
i n'estem supersatisfets i ansiosos ja
per estrenar-ho aquest Dia Mundial de la Ràdio, el dia 13 de febrer.
La Mon Plans és una de les membres històriques de les tres ines,
i parten de la Cubana,
i és una de les persones que participa també d'aquest podcast.
Bon dia. Bueno, estic de... bon dia de dissabte, com vosaltres, no?
Bon dia, estic molt bé. Et fem matinar.
Estic molt feliç de ser aquí, que m'hagueu trucat.
Com ha anat, això? Com ha anat l'experiència?
Perquè entenc que la feina vostra ja està feta,
i ara el repte és que l'audiència respongui, no?
Bueno, és que heu dit moltes vegades la paraula repte,
i que és exactament el que és, no?
Teníem per mà això de les tres ines,
ja estaven, diguéssim, clares, i tothom les tenia clares.
El repte és fer que la gent mantingui la imatge
per poder-ho veure quan escolten, només, no?
I aquest és un repte impressionant, no?
De fet, les tres ines ja estaven bé com estaven.
No volien pas tornar...
No volien pas tornar al ruedo, no?
Però, bueno, aquí el faro va insistir,
la idea va anar collant, i vam dir, doncs, per què no?
Per què no?
I, clar, tenim la sort que la majoria,
suposo que la majoria dels uients,
hauran vist la sèrie.
Però també s'ha de pensar en els que no l'han vista,
que puguin, realment, imaginar-s'ho, no?
Perquè, clar, en la sèrie,
quan sents unes passes i dius que estàs al menjador
i que te'n vas a la porta,
tothom s'imagina el passadís i veu Sant Antoni, i tal, no?
Però a la ràdio no, i llavors és una feinada,
crec que més d'interpretació de...
De muntatge, no?
Clar, faro tot això, o sigui, el pis aquest de Gràcia,
el tenim a la retina mental, però això, traslladar-ho a la ràdio...
No sé si heu fet servir aquí el so binaural, també, Santi.
No, en aquesta ocasió no,
perquè la tecnologia binaural,
jo crec que no s'ha d'utilitzar, diguéssim, a discreció,
sinó sempre que t'aporti algun valor afegit a allò que fas.
En el cas de les tresines, el valor...
El valor són elles.
I això que comentava la Mont,
que tothom té, i comptaves tu, Roger,
que tothom té en el seu imaginari, en la seva memòria,
aquelles parets pintades, aquells mobles en rònacs,
aquell distribuïdor... Aquella cuina...
Exacte.
La habitació amb els tres llits, tot això és com molt...
Ha estat molt viu, encara, en la...
Segurament per això que deies tu de la tresinologia,
d'aquesta pàgina de Twitter, que ho ha anat refrescant,
però, vaja, també perquè s'ha fet moltes vegades,
s'han reposat moltes vegades, la sèrie,
amb molts canals diferents.
A mi, però, m'agradaria explicar
que això és una cosa que vam deixar molt clar des del principi,
que això no és una segona temporada de les tresines
que vam veure a la tele,
això és una altra cosa que fan les tresines.
I això és interessant, que la gent no s'esperi,
perquè aquell estàndard de televisiu no es pot assolir
amb l'estàndard estrictament d'àudio,
però, en canvi, amb l'àudio podem aconseguir moltes altres coses
que amb la televisió no es podrien aconseguir.
Les tresines, en aquest pim-pam-pum en format podcast,
es mouen molt, viatgen molt, van en metro, van en taxi,
van a diferents llocs de la geografia catalana,
es belluguen molt,
i, en canvi, en aquella sèrie de tele
estaven molt acotades i molt centrades en el seu set,
en el seu espai.
Un segon, un segon, un segon...
Perdona, perdona.
No, no, és que tinc el Manel Alies
que molt aviat he de marxar cap al teatre,
teniu que s'està omplint de goma a goma.
Per tant, continuarem parlant d'aquestes tresines,
que sapieu que ja ho tenim tot en marxa
i que és dels plats forts d'aquest podcast.
Molt, Mont, una abraçada ben forta, gràcies.
Igualment, igualment.
Perquè, Santi, tenim, evidentment, les tresines com a plat fort,
tenim el Llindà, que té una pinta increïble del Toni de la Torre,
tenim la Gent Normal amb l'Adam Martín,
un podcast que parla de salut mental,
i tenim també l'Hotel Palestina
que té el Marc Homes, però és que, a més a més,
ja fa unes setmanes que veig rondant
per les instal·lacions de Catalunya Ràdio
un paio que fa quatre dies el teníem explicant-nos,
la guerra ocraïna des del Don Bas,
que és el Manel Alies i que és una de les incorporacions
sonades d'aquesta temporada de Catalunya Ràdio
en format podcast.
Santi, suposo que tenir el Manel Alies
i poder presentar un podcast que ara ens explicarà a ell de què va
és una fita extraordinària també per la ràdio, no?
Per la ràdio, la incorporació de Manel
dintre de la nostra família ja és una supernotícia.
Que aquest aterratge o aquesta adaptació
en aquesta nova família la puguem fer
a través d'un format com el podcast és fantàstic,
perquè la versatilitat d'aquest format
i la capacitat que té per deixar-te explotar
totes les inquietuds creatives,
això és una sort per a qualsevol periodista,
per a qualsevol creador,
i crec que és una magnífica fórmula
d'entrar en aquest món de l'àudio
ell que prové d'aquestes corresponsalies
més aviat televisives i d'aquest periodisme més televisiu.
Ha estat fantàstic,
perquè ell ha arribat amb una idea molt ben parida,
de seguida ens vam posar d'acord
i ja estem arremangats fins a les aixelles,
Manel, per començar, per treballar.
Manel Alies, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?
Doncs sí, sí, arremangats.
Molt bé, jo molt content, molt content.
De fet, jo vaig entrar en tot això del periodisme
pensant bàsicament en la ràdio,
i si la ràdio no m'anava bé, en el cinema.
El que passa és que la vida et porta allà on et porta,
i vaig començar a treballar de seguida en la tele,
i ja no em vaig moure, no?,
de manera que ara estic molt il·lusionat,
és a dir, és com aquell any que somia
que vols jugar amb el Barça i que ara ja estàs jugant, no?
Doncs jo ara començo a fer ràdio,
que ho trobo un dels oficis més bonics
que hi pugui anar a veure en aquest planeta,
i és que molt, molt content.
I a més, és una cosa que, ostres,
tu estaves en un moment professional ara, Manel,
en què podries triar què et donava la gana fer, no?,
perquè, és a dir, t'han premiat per tot arreu,
tothom valora la feinada que has fet aquest últim any
explicant la guerra, i ja has pogut triar,
ja has triat Catalunya Ràdio,
i a més a més has triat fer un podcast,
que és el concepte que, evidentment, s'expandirà.
Aquest podcast es dirà Parant l'antena,
i vull que m'expliquis de què va, això,
perquè crec que t'han donat pràcticament carta blanca,
aleshores, què has dibuixat, Manel, aquests dies?
Sí, el Parant l'antena, m'agrada jugar amb el nom,
perquè l'antena ens remet directament a la ràdio,
a molts, visualment,
però és també quan tu poses voluntat per part teva
per escoltar alguna cosa, no?, parem l'antena.
I això és el que faig jo i el que convido a fer els ullens,
és a dir, a parar l'antena, escoltar el que ens diuen altres persones.
I la idea així, molt bàsica, molt resumida,
és que jo m'inventaré cada setmana una etiqueta o un concepte,
i a partir d'aquí entrevistaré persones d'àmbits molt diferents,
que ens parlaran de coses molt diferents,
i l'únic que tindran en comú és aquest punt de partida.
Per exemple, ara vinc d'estar treballant...
una de les entrevistes del concepte llistes.
I en aquest programa de llistes, en aquest capítol de llistes,
hi haurà, per exemple, els que creen les llistes Forbes,
dels més rics del món,
dels països, etcètera.
Per exemple, hi ha llistes de personalitats mortes
que continuen guanyant més diners després de mortes, per exemple.
Doncs llistes, però si parlem de llistes,
ens podrien venir també les musicals,
és a dir, Spotify, 40 principales, el que sigui.
Seria un altre concepte.
La llista dels més buscats de la policia, etcètera.
És simplement un exemple de com, a partir d'un concepte,
puc anar a sectors molt diferents.
Cada setmana no sabrem quin serà el concepte,
és a dir, la temàtica variarà molt,
però l'únic que em comprometo
és que quan tu acabis d'escoltar aquest podcast,
a banda d'haver-t'ho passat una mica bé, espero,
i haver-te entretingut,
que estiguis una mica millor equipat per anar per la vida,
és a dir, que sempre haguis après alguna cosa,
que això és el que ha guiat sempre la feina que he intentat fer,
ja sigui amb una crònica d'un minut i mig
o amb una mica més de temps,
que quan tu acabis d'escoltar aquest espai,
estiguis una mica millor equipat pel dia a dia.
Amb això ja estaré molt content si ho aconseguim.
Quan l'estrenes, Manel?
Doncs dia concret encara no en tenim, però el març,
és a dir, el mes de març el tindrem ja a punt per estrenar.
Moltes ganes de sentir-te.
Manel Elias, cuida't, ens veiem per la ràdio.
Igualment, encantat de compartir equip.
Santi, per tancar, he vist que he fixat el CISA també, no?
Sí, aquest és un dels projectes
que també tenim moltes ganes de sentir, d'estrenar.
Ràdio Galàctica, no es podia dir d'una altra manera,
si n'hi havia algun que sabíem quin títol havia de tenir,
havia de ser aquest.
És una altra d'aquelles mostres de com la inquietud creativa
en el podcast pot trobar el seu ninxo perfecte.
En Jaume ens sorprendrà, segur.
Hem estat seguint el procés de creació
i ha ficat l'atzar com a element definitiu
per escollir quins sons i quines músiques hi han.
Sempre ha sorprès al llarg de tota la seva carrera
i ara, en un format que era absolutament nou per ell,
tornarà a sorprendre.
És una mostra més de com la creativitat és igual,
d'on parteixi,
sinó que ha de trobar el format idoni per poder brullar.
I ajuntar un concepte com Jaume Cisa i podcast
ens semblava un experiment fantàstic
i tenim moltes ganes de poder-lo estrenar.
Tinc el Josep Maria Ganyet aquí
que m'està espiant els guions de les preguntes que li he fet ara.
No agafis aquests papers, per favor.
Santi, me n'he d'anar.
Tenim el Teatre Play i me n'he d'anar, i si no, no arribo.
És una supergira d'aquest any.
Ha arribat l'alcaldessa? No ha arribat l'alcaldessa, encara.
L'alcaldessa sí que ha arribat.
Doncs publicitat, busco l'alcaldessa,
me'n vaig amb el Ganyet passejant per Tàrrega fins al teatre.
Ja el tenim ple fins a la bandera.
Ara tornem al suplement. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hi ha moments en què t'adones que el més important
és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
i tinta la millor varietat de productes frescos al tall i al moment.
I això s'hi ha acabat de fer.
A més, rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida. Benvinguts a capraboacasa.com.
Una altra factura de la llum.
¿Sabies que moltes de les persones
que tenen dret al bosc social elèctric no el demanen?
El bosc social elèctric és un descompte
que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables.
En funció dels ingressos i les circumstàncies,
per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics,
ser una família nombrosa o monoparental,
ser pensionista o que algun membre de la llar
rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments
posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica.
La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Veguere, bellesa vegana.
Des de l'any 2017 som el primer centre d'estètica vegana a Barcelona.
Fem tractaments 100% naturals i vegans per la cura de la teva pell.
Traiem el màxim profit de la teva bellesa
amb professionalitat i experiència.
Aposta per una bellesa conscient i equilibrada.
Veguere.es.
Truca'ns al 683 154 246.
Amb tots vosaltres, Ricard d'Ostrell.
L'americana em va una mica justeta.
He pensat que potser alguna cosa està passant.
Uri Geller, Pilarín Baies i Roser Capdevila.
I Manuela Trassovares.
A col·lapse a TV3 aquesta nit.
L'INCAT.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Descobreix Sopa de Pedres.
Un espectacle del TNC Petit per a tota la família.
Les aventures de l'Alma ensenyen als més petits
el poder de la generositat i del treball en equip.
Sopa de Pedres.
Del 1 al 12 de febrer al Teatre Nacional de Catalunya.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'INCAT.
Els elements i les fúries
és un nou concert de la temporada
al Só Original amb Jordi Savall i le Concert de Nación.
Sentirem la força de la sinfonia
als elements de Jean-Ferrit Rebell,
la bellesa de la música aquàtica
i la suite número 1 de Georg Friedrich Handel
i l'originalitat del ballet pantomima Don Juan
de Christophe Billy Balgluck.
El 15 de febrer al Palau de la Música Catalana.
Més informació a palaumusica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'INCAT.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a 3 quarts de 11 del matí.
Som a Catalunya Ràdio i ara ens posem en marxa.
Sortim d'aquest hotel on hem passat la nit
i anem caminant cap al Teatre Teneu.
De seguida saludem també l'alcaldessa de Targa, que ja és aquí,
i el Josep Maria Ganyet. Què tal? Bon dia, bona hora.
Bon dia, molt bé.
Que ens ajudarà a fer aquest trajecte.
Tu vas néixer a Vic o... tu on ets nascut, exactament?
Jo vaig néixer a Vic perquè els de Targa neixem on volem.
Els meus pares són d'un poble d'aquí al costat, de Concavella,
però el meu pare havia treballat sempre aquí.
Per temes de feina es trobaven a Vic en aquells anys que vaig néixer jo,
i res, molt content de haver nascut a Vic,
però, esclar, jo amb mesos vaig venir aquí a Targa,
jo soc targarí, he crescut aquí, he viscut aquí sempre.
Fins quan hi has viscut? Encara hi vius?
Amb els meus pares, però me'n sento, i vinc sempre que puc,
i a banda, vull dir, clar, tota la meva joventut la vaig fer aquí,
fins que vaig anar a estudiar a Barcelona,
i després a Barcelona, i em vaig quedar a Barcelona,
uns anys voltant pel món, i he tornat.
Com recordes la teva infància, la teva vida aquí?
Ostres, molt feliç, o sigui, amb...
Sense internet, no?
Sense internet, amb boira, amb fred, amb pantalons curts.
Aquella època, la canalla, els nens anaven amb pantalons curts
tot l'hivern, encara que fos bo, era un pam de neu,
i ens ho passàvem molt bé,
amb els companys d'aquí, amb estats que encara me'n tinc,
i un molt, molt bon record, una molt bona època.
El que passa és que arriba un moment de la vida professional,
quan et fas adult, que suposo que has de decidir,
d'escolta, on m'estalveixo i on em munto la vida,
perquè ara, sí, amb la tecnologia,
i ara ho vull parlar amb l'alcaldessa,
perquè aquí creix la població enrere any, últimament,
en un moment en què has de dir,
m'ho monto a Barcelona o em quedo aquí i faig teletreball?
Ara això es pot fer, fa 20 anys potser no es podia fer.
No, no, fa 20 anys no es podia fer, és més,
quan jo vaig començar a estudiar i em vaig inclinar per informàtica,
era una carrera que només tenia futur.
Escolta, això sempre tindràs feina.
I tot va ser perquè aquí, a l'institut,
van comprar un ordinador,
matemàtiques van comprar un ordinador i volia estudiar física,
un ordinador petit, que tenia una K, penseu, una K de memòria,
no un mega, un giga, no, no, una K molt petitet,
i llavors vaig dir,
això és fascinant, el que podem fer aquestes màquines,
això es pot estudiar a Barcelona,
es pot estudiar a l'autònoma o a la politècnica,
aquí ens tocava l'autònoma i vaig anar a fer informàtica.
I a partir d'aquí va haver aquest boom, va aparèixer internet,
ens vam poder connectar a tot arreu, des de tot arreu,
i fins que la pandèmia ens ha ensenyat que podíem treballar,
més o menys des d'on volguéssim.
Bon dia, Bonora. Bon dia.
La Marialva Pijuan, l'alcaldessa de Targa,
avui també el suplement. On som, l'alcaldessa, ara?
Perquè hem sortit de l'hotel i veig que som al Paseig,
fent camí cap al Teatre Teneu.
Sí, estem a la vincuda de Catalunya, que és l'eix principal,
un dels eixos principals,
aquí va ser l'antiga Nacional 2, per tant, absolutament transitat,
i quan es va arreglar l'autovia, etcètera,
es va decidir que això fa anys ja es transformés
en una via de preferència per avianants,
i bé, aquí estem, no?, tirant amunt, tirant cap al pati,
amb un dia fred, com toqui. Sí, fa fred o no?
Clar, jo tinc molt fred, però jo no soc el termòmetre objectiu, aquí.
No ets objectiu. Avui està bé, fa fred, però un fred correcte.
Aquestes setmanes en ha fet molt més, però bueno...
A vegades fa la sensació que aquí només sou notícia
per parlar de la temperatura o dels fenòmens meteorològics.
Ho sentiu una mica, i ara et demano, sisplau,
que ens tiris pedres, si cal,
als que fem ràdio des de Barcelona.
A vegades teniu aquesta sensació de sentir-vos una mica abandonats?
Home, no és estrictament tàrrega, penso, la sensació aquesta.
La sensació és, a vegades, que sí que Barcelona ho copa tot,
Barcelona, capital, i que després, i zona metropolitana,
i la resta de país, tàrrega, però també altres municipis,
potser sí que sempre queden com amb un segon terme.
El que passa a Barcelona és molt notícia,
el temps que fa Barcelona és la notícia,
i la resta sí que a vegades queda una mica d'aquella manera.
Però bueno, estem lluitant perquè canviï això.
A Barcelona ja arribem en una hora i quart
amb cotxe. D'aquí a Sants quanta estona triguem, amb tren?
Ui... Devem arribar a veure les 3 hores.
3 hores, eh? Sí.
Sí, sí. Jo ho havia fet mal quan estudiava.
Jo també, sí, sí. Jo estudiava a l'Autònoma,
i a Cerdanyola havia d'agafar aquest tren i estar igual.
Baixàvem a Sabadell i tardàvem unes 4 hores.
Però això és inadmissible. És inadmissible.
I això, n'estem tips de dir-ho, de pronunciar-nos,
de reivindicar que, almenys, de moment...
És a dir, la idea principal és que de Cervera Lleida
aconseguíssim tenir unes rodalies reals,
perquè parlo de rodalies a Barcelona
i les rodalies sí que en tenim i nosaltres no en tenim,
però perquè hi pogués haver aquest trànsit de gent que n'hi ha molta,
de gent que es mou amb un i avall a Cervera Lleida a treballar, a estudiar,
però també que poguéssim arribar a Barcelona amb condicions.
Cada vegada que tinc una reunió a Barcelona he d'anar amb cotxe,
sí o sí. És impossible agafar el tren.
I després sí que hi ha moltes connexions amb autobús, això sí,
però tornem a estar amb carretera...
Home, ara el conseller de territori és del seu partit,
que és el Juli Fernández, no sé si li ha pogut transgradar.
El primer que li vaig dir.
Potser està ocupat amb el 4er cinturó, però no ho sé.
No, no, però també tenim molt clar la situació i la reivindicació
del nostre territori, però que bé d'anys,
perquè aquest tren està igual ara que fa...
No, que quan el van construir al principi...
Sí, que al principi. Tard o mateix.
Ara que fa cent anys.
I bé, és una... Perquè a més és un icebergador de països,
o per Mollerús, o per Bellputx, no?
El problema és que han d'unir Lleida i Barcelona
com que ja estan units amb l'AVE per l'altre, per baix,
ja està.
I tots els que quedem al mig, la part més central del país,
estem molt deixats a la mà de Déu en aquest aspecte, no?
En mitjans de transport públic, que al final és cap on han de tirar.
Escolta'm, som en any electoral,
aquí veig que hi ha un tripartit, si més no estrany,
perquè governa vostè amb Esquerra i després amb el PSC
i un pacte amb la CUP, que això al Parlament de Catalunya
seria un pacte impossible.
Vostè repetirà o té intenció de repetir com alcaldessa?
Ho dic perquè no sé si va arribar l'alcaldia una mica com a rebot,
perquè anava de número dos, no?
Sí, anava de número dos.
I la van fer alcaldessa tot i que no va acabar de guanyar les eleccions.
Correcte, però bueno, el joc de la política és la democràcia
i al final el que aconsegueix sumar, no?,
és el que aconsegueix l'alcaldia.
I les eleccions han funcionat bé,
van prioritzar els punts en comú dels tres partits,
que són les polítiques d'Esquerra,
i al final penso que la política municipal,
que és la política que està al costat de la gent,
la política de trinxera,
la que ha de solucionar els problemes immediats,
aquesta política està a un altre nivell.
No té res a veure amb la que es pugui fer al Parlament
o la que es pugui fer a Madrid.
I, per tant, cap problema.
Ganyeta, hi ha rivalitat amb Cervera?
Totes aquestes...
És que la rivalitat de Tàrrega és amb Cervera o és amb Pies?
És amb Cervera, no?
És amb Cervera, sí, tot i que els últims anys hi ha un aspirant,
que no li fem gaire cas, que és molt llorosa, però bueno...
Però la tradicional, la dels nostres avis, nostres pares,
era amb Cervera, amb la història aquesta del famós port de mar de Cervera,
i que aquí els deien mariners, els de Cervera, s'enfadaven molt,
i s'expliquen històries de tot, històries terribles de tot.
I l'èxit del Carras us queda una mica lluny, perquè al final...
Parlem del Carras, totes les Terres de Ponent,
però el Carras està a 60 o 70 quilòmetres d'aquí,
i no sou veïns ben bé, no?
El municipi sí, vull dir, el municipi és el segrià i no és proper.
Però la realitat que explica la pel·lícula és la nostra.
És la nostra, o sigui, tot veu reflectit,
i potser ara a Tàrrega, clar, evidentment,
la pagesia no és un sector tan important com havia estat anys enrere,
però la majoria de gent venen de pobres del voltant,
de pobres més petits, han tingut pares o avis paigesos,
han viscut aquest, no?, anar amb aquestes cases,
han viscut acollir a l'estiu,
tot això s'ha viscut, el que parlar, aquelles cançons...
Vull dir, que t'hi trobes, et vas reflectir completament.
Canyat. Sí, no? I un dels protagonistes de Targa, no?
Els dos nens. Els bessons havien de venir.
Estan malalts i no poden venir, però havien de venir avui.
Una abraçada pels dos bessons.
Tindrem una representació del Carrasa. Ah, molt bé.
Jo el que volia comentar és que,
i ho he parlat amb més gent de Targa i de Lleida en general,
anàvem molt previnguts a veure aquesta pel·lícula,
perquè nosaltres coneixem aquesta realitat,
i potser hi havia la por de veure una cosa molt costumista,
o molt estereotipada, i no, no,
parlant fins i tot amb els meus pares,
i amb gent de... o paigesos,
és ben real.
Aquelles cançons, aquell dinar, el que explique, com ho explique,
doncs estan molt, molt ben fets.
Aquella cargolada de 7 hores,
que es veu que la Carla Simón els va tenir 7 hores menjant cargols
per poder rodar l'escena de la cargolada.
Estan molt ben fets, aquests moments grans de la pel·lícula.
I la família em cito, d'anar a l'hort amb els padrins,
dels nens jugant al carrer, jugant allà al camp,
perquè, esclar, tens tot això.
Sí, recordeu que anava a l'hort de petit amb un padrí, una mica...
I aquí no tenim preses, aquí tenim metllers,
però és igual, anaves a acollir metllers,
anaves i les esquitllaves amb els padrins.
Carrer de Sant Roc, com ho tenim? Estem a prop o no del teatre?
Sí, estem arribant, estem arribant.
Teatre teniu, eh? Ja venim, ja arribem, ja arribem.
Entrem a la part més cèntrica de la ciutat.
Està ple, em diuen que està ple, el teatre.
Aquest carrer és molt important. Sí, la plaça del Pare Carles.
Perquè aquí, als Escolapis, on vaig estudiar jo,
i abans hi havia les monges antigues a davant,
on també hi va anar jo de petit,
fins que el van enderrocar i vam fer el col·legi nou.
Per tant, aquí hi havia, diguéssim, la part del coneixement.
Sí, les escoles eren aquí. Les escoles eren aquí, tradicionalment.
I vam sortir a sopar i em van dir que la zona de bars,
i de locals, i de paps, on la gent va prendre copes,
és el carrer dels capellans. Sí.
Mira, és així, sí, ho ha sigut sempre.
El carrer dels capellans és el carrer que...
Els capellans sempre hem vingut molt bé.
Per tradició ha sigut la zona.
Escolta'm, aleshores, això que la població d'aquí
està creixent mica en mica,
creus que té a veure amb un fet
que la gent abandona les grans ciutats més centralismes
i se'n va a viure a zones més tranquil·les
també amb la projecció del teletreball?
O no hi doneu aquesta explicació?
Penso que això també es nota i s'ha favorit,
però pensa que ara que portem vuit anys seguits creixem.
Per tant, no és una cosa de fa dos dies
o no ha estat un creixement degut a la pandèmia, per exemple,
directament relacionat.
Però sí que, evidentment, jo penso que la gent...
Veus que hi ha un retorn de joves
que havien anat a estudiar fora, que estaven a Barcelona,
però decideixen, al final, establir la seva vida a la seva ciutat,
perquè s'hi viu molt bé, a Tarrega.
S'està molt bé, molt tranquil, tens tots els serveis,
és una ciutat que està ben situada,
però sense tenir aquella angoixa, aquell estrès,
aquells nervis d'una gran ciutat.
I està entornant gent,
estan arribant gent nova d'altres països
i estan venint gent d'altres pobles
que decideixen fer de Tarrega el seu punt d'habitatge.
Hola, bon dia, un moment. Hola, què tal?
Com esteu? Home, calcos.
Això és calcos, no calçats cos.
Des de 1964, home, sou uns històrics, aquí, eh?
Hòstia, i tant. Ets l'amo, tu?
No, l'amo és aquest, ja.
O sigui, el pare i fill o no? Això ho hem improvisat, ara.
Em van dir que ho era, el fill.
Som els del suplement que venim a fer el programa en directe aquí,
al Teatre Teneu, no sé si n'estàveu al cas.
Ho sentim cada dia. Molt bé, molt bé.
Esperte, Catalunya Ràdio i marxo a dormir amb Catalunya Ràdio.
Fantàstic, doncs això està molt bé.
I tinc la mestressa. Fantàstic.
Com es diu, la mestressa, que la buscaré?
Maria Bernaus. Fantàstic.
Quan hi hem d'anar a una altra final?
Sí, que me'n recordes, sí, era el president de la Penya Barça de Tarrega.
Amb aquest senyor, érem a Wembley, amb aquest senyor ens va portar...
Des d'aquí fins al Carràs,
tot de gent a Wembley i van muntar un tren des de Perpinyà...
Des de Perpinyà. Des de Perpinyà, fins a Calais.
Fèrri. Fins a Calais, un fèrri,
i ens van portar a l'estat de Wembley, i bueno, a la celebració.
Tenim que tenir bagó discoteca.
I 22 caixes de cava. I 22 caixes de cava.
La gent de la Penya Barça de Tarrega...
Anàvem al tren, no conduïrem.
Anàvem com a reis, eh? Sí, sí.
La tornada, els gendarmes allà saludant-nos al tren,
allò va ser increïble.
Tu no saps l'anècdote. Te l'explico.
L'ho d'allò, el del...
L'expliques amb ell i a tot Catalunya.
No passa res.
Sí.
Arribem a Perpinyà i em diu, no porta el passaport.
Hòstia, dic, tio, no fotis.
Dic, ja pots trucar al gendre, que pugi.
I de cop i volta miro al tren,
dic, aquesta gent, tu t'has de recordar,
aquesta gent no són nostres.
Ai, sí.
No et preocupis, em tanca tot allò,
el tren, i saltem per la finestra.
I llavors li dic, tu calla ara.
T'han pres la cartera. Ah, clar.
I llavors arriba el de facto, dic, mira, passa això.
Dic que li han pres la documentació
i ara no tenim la d'allò, el passaport.
I em diu, no et preocupis,
quan arribis a d'allò caler tindràs els papers arreglats.
I va haver-hi la final.
I quan jo els hi dic,
ja saps que t'ha de ser al·lucinat, diu,
la mare que et va parir.
Va, anem cap al teatre, t'anem. Moltes gràcies.
Adéu, adéu.
Els calçats Corts amb l'alcaldessa i el Ganyet.
Adéu, adéu. Gràcies.
Anem cap al teatre.
Però arribem.
Escolta'm, Ganyet, tu t'ho has plantejat, tornar cap aquí?
Sí, sí, mira, ahir en parlàvem.
Jo el que tinc ganes de fer quan em jubili
és viatjar per tot el món
i llavors establir el meu camp base aquí
i llavors anar a passar mig any aquí, tres mesos allà,
i intentant aprendre idiomes, conèixer cultures,
més enllà que ser un viatger, si no conèixer llocs.
Una altra cosa que et volia explicar.
Aquí, en aquesta cantonada d'aquí,
quan acabem de passar els calçats Corts,
aquest cafè que hi ha aquí, això era un cinema.
Era el cinema Catalunya.
A Targa... Però teniu cine, no?
Sí, ja han passat, han passat per davant.
El majèstic.
Però a Targa hi havia un moment que hi havia quatre cinemes,
però no quatre multisinemes, quatre grans cinemes.
La Teneu, on anem ara, aquest que té el Catalunya,
el Casal, aquí al carrer Montso Martínez,
davant de casa meva on vivia jo,
i el que encara hi és, que és el majèstic.
Vull dir, hi havia una programació...
Hi havia un cineclub,
i el cineclub ha tingut sempre una oferta cultural
molt, molt bona.
I això que no hem parlat de la Fira de Targa, encara.
Sense parlar de la Fira, exacte.
Ja en parlem prou, perquè sembla que només parlem de Targa,
quan arriba la Fira el mes de setembre.
No, la Fira, 40 anys ja, 42, en guany, si no vaig errada,
de Fira a Targa.
Però a Targa la vida cultural és absolutament potent,
perquè també té un dèficit associatiu molt, molt important,
que em mou,
se li terra,
i entre banda de la Fira,
són 365 dies a l'any d'activitats,
un dia darrere l'altre,
vull dir, és un operar.
Un d'allòs, també, un consell,
un protip d'aquests que es diuen a internet,
quan vinguéu a Targa, no dieu la plaça,
això no és la plaça, això és el pati.
Això és el pati.
Hem quedat allà a la plaça, hem d'anar a la plaça.
Hauries de passar del Carme, però...
És el pati del Carme o el pati de sec?
No, el pati.
Perquè això era un pati d'armes.
Ara sí que estem arribant, perquè si no arribem
estem arribant.
M'havien dit 10 minuts i em falta l'aire.
És que és pujada, és pujada.
Però sí, estem arribant.
Molt bé, doncs, 4 minuts per arribar a les 11 del matí,
i ens plantem ja
en aquest Teatre Taneu de Tàrrega,
amb un munt d'actuacions musicals.
M'han dit que la terrasseta de presència
ja és a punt, obriran aquest volo,
però és que, a més a més, també tenim selva nua,
d'aquí de Terres de Lleida-Tanes,
tenim els Coers, que també ens acompanyaran,
i tenim un munt de convidats, com la Maripau Huguet,
farem el domicil en directe,
en fi, un munt de convidats fins a la una del...
del migdia.
Ganyet, escolta'm,
què ha passat amb tot aquest merder de Netflix aquests dies
que s'han acabat fent enrere aquesta gent?
Això ha estat un desastre, no?
No ho sé, no ho sé.
Jo m'atreveixo a dir
que ha estat un globo sonda
per veure com reaccionàvem.
Evidentment, tothom ha reaccionat molt malament,
tothom vol compartir, tothom vol pagar el menys possible,
però esclar, si t'ho posen molt difícil,
molta gent, com jo, ha dit, escolta,
si he d'anar verificant,
si ara em bloquejaran l'ordinador o la tele,
escolta, ja ho tinc bé, tinc altres...
Ara ja no només hi ha Netflix, ara hi ha moltes altres opcions,
i el catàleg de Netflix
tampoc és tan bo com era al principi.
Llavors, jo crec que se n'han adonat,
però crec que també ho han fet
per quan posin mesures com apujar-te 4 o 5 euros
per compartir el compte
amb familiars o amics,
no ens queixem tant, perquè podria ser pitjor, saps?
Jo crec que va per aquí la cosa.
Hem arribat, fantàstic, doncs ja hi som,
el teatre teniu, us acomiadaré aquí a les portes,
i ara donarem pas a les notícies
i ens prepararem per entrar,
perquè tots són a dins, ja.
Moltíssimes gràcies,
alcaldessa Maria Alba Pijuan, molta sort, també,
amb aquesta aventura electoral que tots us comenceu,
i Maria Ganyat, et convido a quedar-te si et vols quedar,
i si no, el que faci falta.
Gràcies, avui, per fer-nos de guia tots dos,
per Tàrrega, molta sort.
Moltes gràcies, un plaer.
Dos minuts per arribar a les 11.
Última pausa i entrem al teatre, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Tenim paraula.
L'última vegada que vaig fer servir esta paraula
va ser gener del 2017.
17? Me'l fes el favor.
M'ha de vergonyir, això, una mica.
Literatura, molto literatura.
Tenim paraula, el podcast que, a través d'una paraula en català,
sobre tot un món.
Origen. Camí. Etzar.
Quina etzar més magnífic. Moixaina. Esbarzer.
Xiu-xiuejar. Tibet.
Jugarem, riurem i reflexionarem sobre la nostra llengua
i l'afarcit de gent apassionada pel català.
D'això no en tingueu cap dubte.
Us ho podem assegurar perquè nosaltres tenim paraula.
Tenim paraula, el podcast sobre la riquesa del català
amb Roger de Gràcia.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
This week on Feeling the Sink
we're talking about the Catalan movie director J.A. Bayona.
Feeling the Sink,
el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana,
tot el que projecta Catalunya al món.
C-A-R-I-U-N-G-E-N-D-O-R-T-Y.
Filling the Sink.
Listen to stories and debates from Catalonia.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Ràdio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Com podem convertir l'aparcitat en un repte?
Cap on va? El món de demà en comunicació?
Això és la longuàrtida.
La llengua d'aquest programa.
De la llengua de les llengües.
I de la llengua catalana.
Això és l'Hanguàrdia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'Hanguàrdia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandez,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
Benvinguda. Benvingut.
Tot a punt per fer-te sentir
com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.