Bon dia, us informa, Neus Bonet-Bagant.
La grip ha guanyat la Covid aquest hivern.
Els casos de grip han desbancat la Covid
de les primeres posicions del rànquing de virus respiratoris.
És el diagnòstic de l'epidemiòleg Antoni Trilla
que espera que els casos encara vagin més a la baixa.
També ha detallat que la grip aquest hivern
ha de ser una de les primeres posicions
del rànquing de virus respiratoris.
És el diagnòstic de l'epidemiòleg Antoni Trilla
que espera que els casos encara vagin més a la baixa.
També ha detallat que la grip aquest hivern
no és més greu que la d'altres anys,
però que s'ha d'anar en compte amb les persones de risc.
Són declaracions de Trilla en una entrevista al 324.
A l'inici de l'hivern,
la grip ha entrat amb molta més força i molta més presència
que la Covid.
Normalment només té un pic, de vegades puja una mica més,
però aquesta vegada hem tingut dos pics.
De fet, estem passant al segon pic, això és atípic,
probablement derivat també d'aquests tres anys de Covid,
amb una convivència difícil també amb els altres virus,
i esperem que ara ja vagi de baixada.
Però en aquests moments, grip i refredat comú
és el que està predominant.
De l'herència que deixa la Covid, ara que fa tres anys
que es van detectar a Catalunya els primers casos,
Antoni Trilla ha admès que els preocupa, sobretot,
la Covid persistent.
Tenim un quantitat de gent que pot tenir aquest tipus de símptomes,
que alguns es poden recuperar al cap d'uns mesos,
però altres poden ser persistents.
S'ha d'invertir molt en recerca,
se'ls ha de donar un parell d'assistencials
que els comprengui i els pugui ajudar,
i de moment espero que a poc a poc
es vagin avançant en aquests sentits
i es puguin donar algunes pautes de tractament
o de prevenció, de rehabilitació.
Més notícies, Raül Flores.
El president rus, Vladimir Putin, acusa l'OTAN
de complicitat amb el que ell considera
crims comesos per a Ucrània.
En una entrevista a la televisió estatal russa,
Putin ha acusat els països membres de l'Aliència Atlàntica
de subministrar armament de forma gratuïta a Kiev
per bombardejar barris residencials.
El president rus destaca també que l'OTAN
que té capacitat nuclear
vol una derrota de Rússia
i el patiment de la seva gent.
De fet, Putin va anunciar la setmana passada
que reforçarà les forces nuclears
per terra, mar i aire com a mesura defensiva.
Iran ha alliberat l'activista espanyola Ana Baneira
després de tres mesos empresonada a l'Iran.
Baneira, de 24 anys, la van detenir el novembre
per participar en les protestes
que es van fer després de la mort de Masha Mini.
Segons fonts del Ministeri d'Exteriors,
Baneira està volant ara cap a Espanya
i està en bon estat de salut.
Amb l'alliberament d'aquest activista
encara hi ha un altre ciutadà espanyol empresonat a l'Iran,
en aquest cas per visitar el mes d'octubre
la tomba de Masha Mini.
Avui tanca portes a llei
del Festival de Cinema d'Animació de Catalunya,
l'ANIMAC, aquest any dedicat al talent llatinoamericà.
Un dels convidats més destacants
és el reconegut animador mexicà Juan Medina,
expert en la tècnica de l'stop motion
i que ha treballat amb Guillermo del Toro
en la guardonada cinta Pinocha
guanyadora d'un globus d'hort i un bafta
i candidata també als Òscars.
Medina en declaracions a Catalunya Ràdio
ha destacat la valentia d'aquesta cinta.
Lo más fácil comercialmente
es que hiciera una historia
ñoña, sosa, simplona
del muñeco que quiere cobrar vida
y se se acabó.
Pero acá ponen en juego muchísimas otras cosas
y se encuentra eco en los adolescentes
principalmente por el momento que viven
de no saber quiénes son
y cómo fueron parte del mundo
y de la sociedad.
L'edició del Mobile World Congress
que comença demà es presenta sota el lema
de la velocitat dels canvis al món digital.
Més enllà de les novetats,
els terminals de telèfons mòbils
s'hi veuran les últimes tendències en connectivitat
amb l'expert en transformació digital
del Centre Tecnològic Eurecat,
Gemma Batllant, ha concretat uns quants
en declaracions a Catalunya migdia cap de setmana.
De com simulem entorns industrials
per tal d'optimitzar-los,
o situacions mèdiques amb quiròfans,
de com simulem tot l'entorn real
en una forma molt verídica
i això, el metaver,
juntament amb combinacions d'altres tecnologies,
ens ho permet.
Esports, Maria Guixà.
Avui a primera divisió l'Ètic Club Girona
a partir de les dues del migdia amb transmissió del Totgirà
i també al vespre a dos quarts de 7
començarà l'Almeria-Barça,
en aquest cas en directe per la TDT.
Si els blaugranes guanyen obriran un forat de 10 punts
amb el Madrid després de l'empat a un
ahir al derbi madrileny.
Pel que fa a la Lliga femenina de bàsquet,
ara a les 12 ha començat el partit de l'Uni-Girona,
la pista del Perfumerias Avenida,
partit corresponent a la 23a jornada de Lliga,
a partir del primer quart dos a cinc domina l'equip català.
També ha començat a les 12
el Palau Blaugrana, el partit de l'Uke Lliga Masculina
entre el Barça i el Liceu.
Els blaugranes són els líders invictes
i els gallecs són ara mateix tercers.
Palau Blaugrana, Montse Mir, bon dia.
Bon dia, partit dels que sempre
generen interès,
tot i que en aquesta ocasió el Barça té
11 punts més que el gallecs
i a més a més hi ha play-off al final de la Lliga.
Força pública, el Palau Blaugrana,
el partit ha començat fa uns instants
que al destacar una baixa al Barça, la de Sergi,
Llorca ha tingut una lesió al turmell,
la dreta de moment és baixa
i el seu lloc el cobreix
Joan Roano, jugador júnior
de les categories inferiors del Barça.
S'han jugat dos minuts i mig de la primera part,
Barça 0, Liceu 0, Montse Mir,
Catalunya Ràdio, Palau Blaugrana.
A les 4 també la mateixa competició,
jugar al Lleida Reus.
I acabem recordant que l'aleta suè, Carme Duplantis,
va ser l'únic al món de salt en perxa
amb un registre de 6,22.
Ho va aconseguir a França.
El vigent campió olímpic va superar en un centímetre
la seva anterior plus marca mundial
que ell mateix havia establert l'any passat.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
La També Basca, Sofia Otero, ha agraït el premi.
A mi padre, Fernando Otero,
el mejor del mundo entero.
El suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Passant 6 minuts de les 12,
i avui és diumenge, això és el dominical.
Gerard, bon dia. Com està, Gerard?
Estic mirant, portava les raquetes de neu
per si havia de tornar a casa, però està sortint el sol.
Badalona, Xavi Espinosa, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Sabteu que a Badalona estem acostumats a grans quantitats de neu,
vull dir que cap problema.
Ull de Cona, Carles Roig, bon dia. Bon dia, què tal?
I neva, Ull de Cona? No, la veritat és que Ull de Cona no neva mai.
És la seva història.
M'heu vist mai la neu? Jo, mai, de veritat.
I el 2010, com la pedregada i tal.
Quants anys tens? Vint-nou.
Vint-nou anys, no he nevat mai.
En un dia com avui, 26 de febrer,
un dia en què potser neva a gran part de Catalunya,
també l'hem desitjat.
Bon dia, Francesc Mauri, Francesc, bon dia de nou.
Bon dia, Catalunya!
Quina emoció, quina jornada climatològica,
tan interessant que ens esperen nevades a tot el país.
Vaig ensigalat com una mànega d'aigua a les costes del Garraf.
A veure, previsió per les properes hores, Francesc.
Uau, uau, uau, uau, uau!
Perdoneu, és que estic mirant mapes
i m'excito més que la Frozen treballant a la sirena.
Molt bé, centra't en la informació, Francesc Mauri.
Ràpidament, sí, mirem els mapes.
Veig nevades arreu de Catalunya,
amb acumulacions a les clotallades
i falabrossades farinoses a primera hora de la tarda,
amb pics de neva forades i potents gelistreforts laceruts,
amb aquells ventillons afradalins
que ens entraran per ull de cona, precisament.
No en tinc res.
A veure, fem un repàs de les temperatures d'aquest matí, Francesc.
Tenim dades molt interessants, Roger,
com, per exemple, els 26 graus sota zero a Sant Martí de Glassons.
22 graus sota zero també han arribat al santuari
de la Mare de Déu del Calippo
i destacar també els gruixos destacats al cim del Pirulo.
Gràcies, Francesc Mauri.
Fem també una mica de recorregut pel territori, per exemple,
a ciutat de Barcelona, perquè avui l'Enrique Agut
a primera hora ens apuntava que a prop de mar
tota la zona marítima del port marítim
ja hi podria haver fins i tot algunes nevades.
Sí, sí, no, és que ara mateix està començant a nevar
i està col·lapsant, sisplau.
No sortiu de casa, recomanem.
Això no és veritat, ja ha sortit el sol a Barcelona.
No, recomanem, perquè això és com si estàs a l'ull de l'huracà
i després neva, neva i neva i tot està blanc.
Confinament a casa, quedeu-vos.
No sortiu al carrer, perquè està tot col·lapsat.
Sí, tenim el nostre enviat especial.
Enviat especial a la Roca del Vallès.
Bona nit.
A la Roca del Vallès en aquests moments
hi ha molts edificis, perquè tota la resta per sota és neu.
Hi ha uns 54 metres de neu, aproximadament.
Si saltes...
El centre comercial està sitiat.
Absolutament.
Podries ara mateix tirar-te i canvossar-te la neu
fins a profunditats històniques, companys.
A la Roca del Vallès connectem també amb un altre punt.
Anem en aquest cas al Nus de la Trinitat, allà hi tenim
un enviat especial, endavant.
Des del Nus de la Trinitat, també.
Aquesta és la situació al Nus de la Trinitat.
Trineus, nens tirats per totes les direccions.
Direcció Vallès, direcció Santa Coloma,
direcció Barcelona.
Veig algun husky per allà portant alguna senyora.
Aquesta és la situació des del Nus de la Trinitat.
Anem cap a Comarques, a Solsona Capital,
enviat especial, endavant.
Solsona Capital, deixa-m'ho dir-ho de pas,
en aquests moments la neu esgarrifa perquè cauen flocs molt grossos,
són flocs de la mida d'un còdol de riu,
semblen caps caient.
Situació al sud del país, al baix camp.
Reus, endavant, enviat especial.
Reus ara mateix, no passa absolutament res.
Reus està igual que sempre, és una ciutat molt maca,
però en aquests moments la neu de moment aquí no ha arribat.
Diguem tres coses de Reus, Pepe.
Reus al Teatre Fortuny.
Que hi vas anar l'altre dia.
La plaça del... no sé què, Fortuny.
Exacte, i el restaurant Camp Fortuny, que es veu molt bé.
Bé, doncs aquesta és la situació meteorològica, Francesc.
Neva i més neu, o sigui, no aneu per l'AP7 ni per les rondes,
perquè està col·lapsat.
Això no és veritat.
Jo estic veient gent amb màniga curta pel carrer.
Es pot circular per totes les carreteres catalanes.
Però en qualsevol cas la situació a Barcelona és d'un diumenge tranquil.
Molta neu, una informació que ha estat possible
gràcies al patrocini de Meteo Mauri, Green Mauri,
Snow Mauri, material d'esquí, Mauri Docs,
gossos pel dium tineu, White Power Mauri,
canons de neu artificial,
i Fran Lopa, de la bona neu de qualitat a preus polars.
Has dit preus polars? Què vol dir?
Posava populars, el guió. Preus populars.
Perquè estan els preus congelats.
La paleontologia ha dissecat un os bru de 3.500 anys
trobat al termefrost d'una illa de Sibèria.
Diversos partits polítics el disputen com a candidat per les municipals.
És bona aquesta.
Ho diu pel Ramon Tamamas, oi?
Que té 3.000 anys, la mòvia, està molt bé.
Mèdia Ambient, el Departament d'Acció Climàtica
declara l'emergència per superpoblació de sanglars
i comencen les primeres batudes a les Gavarres i Roca Curva.
El president Aragonès s'ha vestit per anar a una batuda del sanglar
i ha estat confós amb Zelensky.
Sempre em passa quan em vesteixo informal.
Un jersei, oi, com es posa jersei?
El jersei verd.
La mallera sempre un queixo a d'aquests i em confonen amb Zelensky.
Perdoneu que talli el molt honorable.
Bon dia, Roger Escapa, com si fos un poeta.
L'Albert Benet et resumeix els esports de manera escueta.
Tant de bo fos de manera escueta.
El Madrid empata contra l'Atlètic al Santiago Bernabéu,
i si avui guanya el Barça es pot col·locar 10 punts de distància.
Efectivament, a 10-6, reial Madrid.
És el que diuen els jugadors del Barça.
Si aquest vespre ha derrotat l'Almería,
els jugadors del Mediterrani,
uns jugadors del Mediterrani que es van celebrar a Almería l'any 2005,
i van tenir com a mascota un ésser infecte que es deia Indalete.
Sí, sí, sí.
Indalete, que no era una versió petita d'Edwardo Inda,
per això era l'Indalete,
sinó que representava un home portant un arc de Sant Martí,
i, evidentment, va quedar una cosa una mica estranya,
com una persona, diguem-ne...
Sí, que déu-n'hi-do, quin arbitratge hi ha al Bernabéu.
Indalete, efectivament, Roger,
no es veia un atracament tan gran al món de l'esport
des que el dissenyador d'Indalete va presentar la seva proposta
als organitzadors dels Jocs del Mediterrani d'Almería.
No obstant, l'entrenador del Madrid, en Carles Enxalot,
creu que l'expulsió del jugador matalassé Àngel Corretja
va ser del tot encertada.
A veure, senyor Enxaloti, bon dia.
Eh... no...
Creu... Correa...
Fai cosí...
Sí? Sí, molt veràs.
Claro. Un carterino rostro, clarament.
A veure, Carles Enxaloti, el Madrid ha perdut la Liga, o no?
He dicho...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí...
Claríssim. Gràcies, Carles Enxaloti, gràcies també al Albert Benet.
Albert Benet. Gràcies a tu, Roger, eternament.
De què parlarem, avui, Joan?
En primer lloc hem de parlar del gran esdeveniment internacional
que començarà demà a Barcelona el Mobile World Congress.
De fet, aquest vespre ja se celebra el sopar de gala d'aquest mobile
i després també farem un cop d'ull el nou hit que ha publicat Shakira,
en què, no us ho creureu,
hi ha alguns d'arts dirigits cap a Gerard Piqué.
Hòstia, una altra vegada, tio! Comencem, va.
El domicil fa diumenge.
Com encarregar un tortellet o cuidar les aigües negres a l'autocaravana.
Tortellet. Aigües negres.
Parlem del sector turístic de Barcelona,
que viurà a partir de demà dilluns una setmana
de plena ocupació amb la celebració del Mobile World Congress.
Intentarem millorar una mica el so, d'acord?
Ara intentem buscar un telèfon fix.
Efectivament, demà comença una nova edició
del Mobile World Congress a Catalunya.
La Fira de la Telefonia Mòbil més important del món!
No s'ha dit mai, això,
de la Fira de la Telefonia Mòbil més important del món.
És la Fira més desitjada, la Fira somiada,
la Fira de la qual depèn l'economia de la capital de Catalunya,
la Fira de la que depèn el futur dels barcelonins i les barcelonines,
la Fira per la qual ens arrossegarem si convé...
I tant que sí, una fira que, des de l'Ajuntament de Barcelona,
si ens demanen que construïm una plataforma sobre el mar,
la construirem.
Si hem de rebentar la Ricarda per posar-hi el Mobile World Congress,
la rebentem.
Per què se li escapa el riure, alcaldessa?
No, no, perquè, doncs, no sé...
Doncs intentem no riure quan...
No cal rebentar la Ricarda, ni rebentar res.
A veure, una cosa.
Pel Mobile World Congress ens l'hem de jugar fort.
Vostè també controla una mica, senyor Chivieta?
La senyora Colau, aquesta que teniu aquí,
temps enrere deia que no ho volia, el Mobile World Congress,
i ha sigut, darrerament, a pujar del carro.
No, la que es va convertir en alcaldessa va dir que això era...
La bomba.
Patró de Barcelona, pràcticament, el Mobile World Congress.
Ara sí, eh? Jo sí que me l'he jugat.
I sempre me l'he jugat for you, Mr. Hoffman.
Realment, la devoció del Mobile és tan gran
que recordem-ho al seu director, John Hoffman,
que és nord-americà, va ser nomenat català de l'any del 2020.
Pensava que havia oblidat aquesta notícia, però no, va passar.
Va passar.
I si jo soc alcaldessa, encara li donaré una distinció més gran.
John Hoffman, catalana de l'any. John Hoffwoman.
Mira, diré una cosa, la creu de Sant Jordi li donaria això.
Doncs jo li faré fer el pregó de la Mercè.
No, no perdis la dignitat.
Si jo soc alcaldessa de Barcelona, el senyor Hoffman,
ho aniré a l'alcalde de Barcelona. Supera, això.
Mira, mòmia, si jo soc alcaldessa de Barcelona,
canviaré el nom de plaça Catalunya, que em sembla excloent,
i li posaré plaça John Hoffman.
Ah, sí? No saps què faré, això? Sí, soc alcaldessa.
És que ja porten 5 minuts, així. Què faràs?
Afaixiré una torre a la Sagrada Família,
que serà la torre John Hoffman.
Doncs jo canviaré l'estàtua de Colón per una estàtua del Hoffman.
Això no va tardar-la, el cap nou es dirà Spotify Hoffman 9.
Prou, prou, tots dos s'ha acabat.
Jo puc dir una cosa. Endavant, senyor Maragall, digui.
Endavant d'aquest espectacle lamentable de servilisme mobile,
del Triàsim a Colau,
només voldria dir que a mi, en John Hoffman,
em pot menjar les pilotes.
A veure, però què diu, entre un extrem i l'altre, potser...
Funciona l'escrot i se freganta. A veure.
Per favor. No m'agrada, aquesta fira.
Ni m'agraden els mòbils,
perquè no hi ha ni un mòbil que em vagi bé.
Ni l'Hippo, ni el Ho Chi Minh.
Hoi. Cap. Cap d'aquests.
No he dit el Ho Chi Minh.
Tenen tantes coses.
Jo ja no sé ni trucar.
Cada dia s'han d'actualitzar aplicacions,
que s'atenciona el llum del darrere
i et ve un idiota pel carrer i diu...
Senyor, porta el flag aquest.
La denterna. Sí, s'acaba la bateria.
Fots el vares lliures sense voler i...
I t'acostes el mòbil a l'orella i aleshores et rebenta el timpano.
Això passa. Això també passa.
La lletra és massa petita.
Les tecles estan massa juntes.
Falta que tinguis uns dits una mica grossos
i ja en toques quatre alhora.
Trigo molt a escriure. No, normal.
I quan envio el missatge, l'altre ja m'ha enviat quatre més.
I el que jo li envio ja no veig la res.
Clar, perquè deu ser molt lent. Això passa molt sovint.
Es deu veure Ernest Maragall escrivint.
Deus tenir WhatsApp. És que s'escriu amb un dit.
L'altre dia estava el vàter
i vaig apretar sense voler vídeo trucada de WhatsApp
a tot el grup que tenim d'Esquerra Republicana.
I què els va dir? Què ha passat?
El vaig demanar perdó.
Què més podria dir?
Van deixar clar que ho havia fet sense voler
i que no hi havia cap protesta ni res.
Per tant, no m'agraden els fotos mòbils
i a la fira aquesta no hi ha res que m'interessi.
Jo consento que la gent em parli, no sé què estan dient.
Per tant, Joan Hoffman,
per a mi, com si te lleves el mòbil, jo què sé...
a ull de cona, no m'agrada.
Sí, com sigui, la fira comença oficialment demà,
però aquest vespre el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MANAC,
s'hi farà el sopar inaugural amb totes les autoritats.
Ja ha confirmat la seva presència
el president de la Generalitat de Catalunya,
el senyor Pere Aragonès.
Sempre quan no n'he vist, eh?
És que no anava ara, està fent sol a Barcelona.
I allà s'hi trobarà amb el president espanyol, Pedro Sánchez,
i també amb el rei.
Jo? No ho sabia.
No, el rei vigent, el seu fill.
Vale, el imbècil ese.
Home, majestat, Felip...
Per mi un agrad de visit les bones llenç de Catalunya,
que ara que el seny és a la raó.
Això diuen, molt bé.
Hace cinco años tuve que venir disfrazado de camarero.
Jo vaig a casa, anda.
El sopar, com explicàvem,
i considerant el president Pere Aragonès i Pedro Sánchez,
bon dia a tots dos.
Bon dia, jo hi vaig,
perquè és una feina estratègica pel país
i hem de ser pragmàtics, no pas per trobar-me amb aquests.
A mi sí que m'apetece venir a la cel·la.
Jo vendré amb hambre.
Home, m'he passat una setmana en Ukraine.
Sí, és veritat.
Si querés, Pedro, saps de què podem parlar durant el sopar?
De què? De mòbils.
Doncs...
De los mòbils que ens espien amb el Pegasus
des del govern espanyol.
Perquè has rebotxado, com per fer-ho al Parlament,
per dar explicacions.
És veritat.
Me les donaràs a mi durant el sopar.
Espera, espera, espera.
És que me caes bien, me caes bien.
En fi, ja sabeu què hi ha de menú?
No sé si s'ha fet públic el menú
que suferirà els convidats del sopar del Mobile.
Home, Ferran Adrià, bon dia.
Coneixes el menú del sopar del Mobile d'avui o no?
No.
Ah, sí.
Què menjaran?
La pregunta, com que tot té a veure amb els telèfons mòbils,
la tecnologia, els ordenadors,
l'internet, el router, wireless, la connexió...
Sí, sí, sí, sí, tecnologia.
El menú està inspirat en tot això.
Sí, endavant, ens t'escoltem.
El menú tindríem una taula de formatges.
El que passa és que en lloc d'una taula
hi ha una tablet de formatges.
Ah, molt ben trobat.
El menú l'hem fet entre jo i un guionista de l'hormiguer.
Sí, és bona, és bona, aquest.
Una tablet de formatges.
De primer, tindríem una iPhone 2.
iPhone 2.
Sí, sí, la primera l'havíem entès i no ens havia...
De segon, tenim un filet a l'estil teleoperador de Vodafone.
Com és un filet a l'estil teleoperador de Vodafone?
A la brossa.
Perquè...
He de veure la brossa que donen...
Sí, ben trobat.
Aquí has estat bé, Ferran.
El guionista de l'hormiguero s'ho ha currat, aquí.
Endavant, un de tres.
Y te digo en los de Vodafone...
Buenas tardes, hola con Fernando.
Y yo, bueno, así, mire.
Y él me dice que estamos haciendo una promoción.
No sé qué fibra...
Intento interrumpirlo.
Díen...
Molt bé.
Les postres, què hi ha de postres, Ferran?
Unes mossegades de pom.
¿Sabes las pomas de la pel de l'iPhone?
Sí.
¿Sabes que está como mossegada pero un costón?
Pues ese trozo que le falta a las pomas
son las postres.
Porto todo el día mossegant pomas
y escopiéndolas en un platet molt mono.
O sigui, el trosset que mossegues...
és les postres.
Intento que no se marquen las dents,
porque el de la poma es ronco, faig amb els llapis.
Mossego amb els llapis.
Y los escopo sin dejar más salida en un plámer.
Molt bé.
Doncs això és el que superen avui
el president Sánchez Aragonès i el rei Felip.
Fantàstic. Gràcies, Ferran Adrià.
Si me permites, todo el mobile se puede hacer
gracias a nosotros que lo permitimos.
Tito Álvarez, líder del saco del taxi.
Bon dia.
Finalment, Tito, no hi ha vagues ni mobilitzacions de cap mena
per part dels taxistes aquests dies.
En este caso no, porque...
Bandera aixecada.
Porque nosotros estamos al servicio de la gente,
y al final esta gente
también pide mucho taxi, ¿no?
Entonces, que si odes para arriba, odes para abajo,
restaurantes, sagradas familias,
puticlub, discoteca, karaoke, puticlub...
Ya está, ya está.
Filmoteca, puticlub...
O sigui que són unes bones jornades
pel sector del taxi.
Sí, indudablement.
Los japonesos, por ejemplo, pagan muy bien,
esto es así, salen de la fira, pillan el taxi,
y lo segundo que te piden es que te lleven a ver Gaudí.
El primer que et demanem no...
El primer que et demanem no...
El Museu del Barça.
Si no, ja està, si no, no, ja està.
Japoneses eso no lo manejan.
El Valdà no estaba miratán lleno,
ni cuando la invasión de George Bush en el 2013.
Canviarem de tema, eh?
Todas estrenan muy bien, tío.
Va, vinga, som-hi.
Aforismes olímicals.
Aquest matí corries per Collserola
i Ernest baixat per anar a dinar.
Te felicito que vienes tú, ves?
Bueno, está esta noche para dejar las cosas claras.
No fue culpa tuya ni tampoco mía.
De quien manda.
Una loba como yo no está para tipos como tú.
Y que delante de las amenazas,
que han habido amenazas desde el primer día.
¿Y fins cuándo ha dado la vuelta?
Pero ya estoy puesta para lo mío.
Lo que vivimos se me olvidó.
Y eso es lo que te tiene ofendido.
No ens posicionarem amb el Casp i Quiera i Shaquira, però...
No, no, no.
No, no ho diré, això, m'és igual. Endavant.
Qui ho diu? Penso humilment que la Shaquira...
potser ho hauria d'anar superant.
És el que em tocava dir. No, no.
Segueixo jo. Que passi el que vulgui.
Ho diem pensant que ho superi, pensant en la seva salut mental,
però no és la nostra,
perquè la cantant colombiana ja porta 4 cançons
dedicades a la ruptura amb Piqué
i ens està donant tants detalls
que ens està començant a generar una mica d'angoixa.
Per tant, Shaquira, no siguis plom.
És el que volia dir.
Ara més se li ha sumat una mica, que és la Carol G,
que també ens explica els seus problemes de parella,
que també...
T'agrada?
Sí, sempre m'agrada molt. Carol G.
A mi no m'interessa gaire el problema de parella de Carol G.
Sergi Menez.
Tindràs a tu, Joan, els problemes de parella?
No, gens, gens. M'interessen zero.
A més, a l'última cançó no queda clar...
Com que canten totes dues, no queda clar per qui va cada retret.
Si tot va dirigit al Piqué
o també hi ha d'arts per a l'ex parella de la Carol G,
que no sé qui és l'ex parella, ni tampoc ganes de saber-ho.
Jo el conec a la Shaquira.
Osvald Aulèstia. Avui no.
No és el lloc, ni el moment.
No estem parlant de pintura, no estem parlant d'art...
Jo parlo quan em surten els collons.
La vaig conèixer a la Shaquira durant un viatge
que vaig fer per Colòmbia. Ah, sí?
I vaig anar per comprar... Què?
Cafè. Ah, va, el cafè.
Cafè i fardos de... de cocaïna.
Va.
Perquè allà és més bona, perquè és quilòmetre zero.
L'osvald Aulèstia ho ha dit alguna vegada,
que té un problema d'addicció.
7 o 8 quilos de fardos de cocaïna.
No ens ho expliquis, no volem saber què fas.
La Shaquira, me la vaig trobar al volt de Tornada.
Va trucar a l'acent del costat de l'avió.
No ens interessa. Jo ja estava assentat.
Jo arribo a la Shaquira i em diu...
Disculpe, caballero,
creo que está en mi acento, que tengo ventaniga.
Això fa molta ràbia quan t'ho diuen.
Tu ja estaves assegut, no?
Tu t'has deixat gaire. I et va dir això.
Tu què li vas dir? Jo li vaig dir...
Pues yo tengo...
25 bolas de cocaína.
No, no, no vull saber això. Prou, prou, t'ha acabat.
Y si me muero... No, que no, que no, que no.
Potser me muero, entenes?
No, que no.
Y por no decir que como me tiro...
No, Gerard Piqué, bon dia i bona hora.
Quedais todos drogados.
Espera un moment, espera un moment.
Ara un exjugador del Barça per la Kings League,
a veure si vol jugar al Porcinos.
Eh... Busquets?
Com ho tens, tio, per ser el jugador...
No, no, no.
Sergi Busquets no és cap exjugador.
Un respecte pel capità del Barça.
Que no, que he trucat el Carlos Busquets, el seu pare.
Em sembla una falta de respecte que t'hagis pensat
que trucava el Sergi.
A veure, Piqué, nova cançó de Shaquira, què et sembla?
Hòstia, és que no l'he sentida, tio,
però l'escoltaré a veure si trinco nous patrocinadors,
com Casio Twingo.
Pues vale, yo estoy haciendo un dueto con la Clara Chi.
Si et sembla, repassem alguns fragments...
Calla, repassem alguns fragments de la cançó
que sembla que van dirigits a tu
i que es titula TQG,
que diuen que significa te quedó grande.
A veure, coses que hi llegim.
Per exemple, la Shaquira et diu...
¿Qué haces buscando Melao si sabes que errores yo no repito?
Això volia dir que Piqué estaria intentant tornar amb Shaquira,
d'alguna manera, hauríem d'interpretar, no?
Bueno, eh... Sí, això és veritat.
No, a veure, si tornar amb ella serveix perquè deixi de fer
uns cançons petaletes d'aquestes,
doncs torno amb ella, no?
Algú ha de posar a final l'emprenyada que porta aquesta dona.
Home, està dolguda i també és normal, eh?
Doncs sí, i a més, ataca la Clara, no?, la meva mare, no?
Si es fica amb l'Ibai Llanos, és que jo no li perdono, tio,
és que ja... Què ha de fer el següent?
En referència a la Clara, diu precisament a Clara Chi, eh?
Dile a tu bebé que por hombres no compito.
Correcte, és que la Shaqui té el mateix problema que el Barça Europa,
que no competeix, que així els hi va.
A tots dos.
També diu coses com tu buscando por fuera la comida,
yo diciendo que era la monotonía.
Clar, aquí hi ha, evidentment, una metàfora,
la comida fuera es refereix, suposo, al picoteig de...
Sí, sí, lo de la comida no és cap metàfora, exactament, no?
S'esclava, en Xerard.
Però no va ser fora. Ho deixarem aquí, en Xerard.
Vale, vale, si veieu la Shaqui, digueu-li que vale,
que al principi feia gràcia, però la quarta cançó ja no, tio.
Mira, la tenim aquí, Shakira, bon dia.
No, yo no quiero hablar si está él.
Escolta'm, tu, tot t'ho prens tan malament a la vida, en general?
Sí.
Perquè no em vull imaginar, Shakira, per exemple,
trucant el servei d'atenció al client de Movistar,
perquè no sé, perquè no li funciona el wi-fi.
Ah, pues tendré alguna demostración.
A veure, cançó de Shakira,
queixant-se a un servei d'una companyia telefònica
que no et funciona el wi-fi.
Cero me gas, es lo que me llega.
Apago enciendo y no se me arregla.
Claramente es problema vuestro.
Aquí em fallat, eh?
Me lo arreglas o a tu hijo secuestro.
Os denunciaré si yo no puedo ver Movistar Plus.
Quiero Movistar Plus.
Shakira, calla't, eh?
Debelbéme mi wi-fi, también mi plata, o me hago de parler.
Ho deixarem aquí.
Gràcies, avui, al Carles Roig i al Xavi Spinoza.
Ho deixarem aquí.
Yo sé que tú tienes bicicletas, que escapa, ¿eh?
En una fiesta estaba vendiendo muy barata.
No em parlaves.
Primer día una rueda se me pesa.
Passen dos minuts de dos quantes.
Mare meva, m'heu dit, estem dient no, no, no, això no.
Gràcies, Shakira.
Gràcies al Xavi Spinoza i al Carles Roig.
Per cert, actualització del marcador.
Sortim a Plaça Catalunya.
Francesc Mauri, com està la situació?
La mateixa, tota nevada, tota emblanquinada,
no hi poden passar cotxes, policies i més policies,
dient a la gent que se'n vagi a les seves cases...
Rudolph, veig el Rudolph.
...en la neu, perquè poden caure, es poden fer molt mal,
i la gent que no fa cas...
Hem de dir que a aquesta hora
circulació amb normalitat a totes les carreteres catalanes.
La circulació està absolutament tallada,
l'AP7, la ronda de dalt, la ronda de baix, gran via...
No, de baix no existeix, és la litoral o...?
La ronda de litoral o de baix, entenem, entre meteoròlegs diem.
Yo me había metido en la meridiana y ya no puedo salir.
No llevaba cadenas.
Bé, i després, per exemple,
podem connectar amb alguns punts del territori?
Efectivament, sí.
Tenim la Vall d'Aran, el nostre enviat especial, com ho tenim aquí?
Home, Vall d'Aran fotut.
En aquests moments és el Pol Nord, en aquests moments.
Aquí ja tenim neu, imaginat a la Vall d'Aran, en aquests moments.
Va arribar el llop i ara està a punt d'arribar l'os polar, no?
A Tarragona, i tenim el Domènec Sobirà.
Tarragona, bon dia, Domènec.
Sí, no, no, és el Domènec que soc jo, eh, estic sempre...
No dic que el Domènec està acostumat a...
Sí, no, el Domènec està, encara està al Pol Nord, suposo, no.
Bé, farem una pausa i de seguida el suplement
Arguments universals amb la Marta Ferrer, gràcies.
Fem una pausa i de seguida tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals
de la província de Barcelona compartim lectures,
cultura i coneixements. Només hi faltes tu.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
El periòdico a favor de la participació ciutadana.
Vols donar l'opinió sobre els principals reptes
i iniciatives de la ciutat de Barcelona?
No et quedis parat.
Fes la teva proposta a barcelonaguioentretodos.elperiódico.com
i participa-hi.
El periòdico. Entendre-hi més.
Escolta, has tastat la Moritzet?
Eh, no.
Doncs ho hauries de fer perquè té un sabor de beure per creure-ho.
Vols dir que és molt bona?
No només això, també és la cervesa que sempre voldràs tenir a mà.
Això què vol dir?
Que estàs a una Moritzet, de descobrir el que és un gran sabor.
Vaja, que la tasti, no?
Ja tardes.
Moritzet. Un sabor bestial.
Hi ha un moment que cansa. Sempre diuen el mateix a tot arreu.
Ja en passo.
Un 30% dels espanyols han deixat de tenir interès per les notícies,
però una gran majoria continua dedicant 20 minuts a reflexionar-hi
per veure la realitat tal com és,
explicada des del rigor i l'objectivitat,
amb la ment oberta.
Informació des de tots els punts de vista,
perquè tu tinguis el teu propi punt de vista.
20 minutos, diari obert.
Són la banda enactiu més longeva del rock català.
És la banda senora de la meva vida.
I les seves cançons.
Han connectat amb diverses generacions de joves.
A mi, d'aquells que anaven creixent,
els pets també ho anaven fent.
I és que tenen unes lletres
que no passen des de farts tabudes.
Els pets.
Bon dia, joves.
Sense ficció. A TV3, dimarts a la nit.
Per una bona història jo no mato, però per una bona història jo moro.
Vaig alçar la càmera per fer la foto
i el Tomasí em va tirar la càmera.
I em va dir, no torni a fer mai més això que acabes de fer.
Estaríem fent un documental ple de mentides.
I llavors, per què l'estàvem fent, no?
I anar a una guerra és una merda.
Perquè una guerra és un lloc molt fosc.
Molt, molt fosc.
Hotel Palestina.
El podcast de Catalunya Ràdio,
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relat.
Hotel Palestina.
En podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb Marc Comas i David Fonseca.
El matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
Bon dia, Laura.
És molt pesat llevar-se tan aviat cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat.
Però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
doncs ho portes una mica millor.
T'agraeixo molt que m'hagi traïda a tu programa.
Sé que eres molt famosa. Què va, què va, què va.
Tu l'escoltes, a la Laura?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Bon dia. Laura Rosel, bon dia.
Escolta't al Matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
El suplement.
Ràdio amb Esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de dos quarts d'una.
Bona nit.
Bon dia i bona hora, Marta Ferrer. Bon dia, què tal?
Molt bé. Avui els arguments universals sonen d'aquesta manera.
¿Es un castellà per una marca grumpy o una marca rosa?
És una marca grumpy, sí.
Gràcies!
Miri-me això de Balenciaga.
De sobte m'he adreçat a una cosa molt menys preciosa.
És H&M!
Comencem pel cine. Això que sona és El triángulo de la tristesa,
una de les deu pel·lícules que aquest any opta al premi gros dels Òscars,
i que la veritat és que ha causat sensació, això, Marta.
Sí, la gent en parla molt,
més que per si és una bona pel·lícula o una mala pel·lícula,
que ensenya la pel·lícula.
Després en trairem una mica més en detall,
però és una pel·lícula, ja us ho aviso, d'entrada bastant grotesca,
amb algunes escenes que déu-n'hi-do.
Només us dic que quan es va estrenar en festivals
van donar als assistents una bosseta d'aquesta dels avions per vomitar.
Ai...
Que això ja et deixa entreveure una miqueta.
Evidentment era en broma, però et deixa entreveure una miqueta...
Com anirà la pel·lícula. O sigui, vas al cine a passar-ho malament.
No necessàriament, vas a passar-t'ho bé,
perquè en el fons és una pel·lícula que és una comèdia.
Hi ha escenes veritablement explícites que potser sí que fan
passar-ho malament als espectadors
que sigueu una miqueta més sensibles, en aquest cas.
Per exemple, m'ho invento.
Si quan la gent vomita, us entren ganes de vomitar,
aneu en compte.
No hi aniré. Ja està.
No, no hi aniré.
És un moment molt breu...
Al cine a veure gent vomitar no em ve de gust.
Jo no he dit que vagis a veure gent...
Jo he posat un exemple que m'he inventat,
que no té res a veure amb la pel·lícula.
Però realment he llegit molt bones crítiques d'aquesta pel·lícula.
Objectivament és una bona pel·lícula.
A mi m'ha agradat més o menys.
T'explico d'entrada de què va.
És la història d'uns influencers, una parella d'influencers,
a qui conviden a un creuer d'aquestes de superluxa,
amb tot de ricatxons estúpids i moralment absolutament despreciables.
I llavors, quan estan en aquest creuer,
hi ha una gran tempesta i un atac sobtat,
i aquests tripulants, aquests convidats en aquest creuer,
els passa una cosa que hauran de ser supervivents,
i no ho explico gaire més,
perquè una de les gràcies de la pel·lícula
és que vagis descobrint què els passa amb aquests ricatxons.
És una pel·lícula que entra en aquest gènere
de pel·lícules que ara últimament estan de moda,
que és el Eat the Rich, el Menja't els Rics,
que són pel·lícules i sèries com Succession,
com The Menu, com The White Lotus,
que agafen aquests retrats superexagerats
i superexcèntrics de rics, que tots són horribles,
i els critiquen fins a la mort,
i els deixen per tontos, que no saben fer res més a la vida,
que no s'han guanyat res del que tenen.
Aquesta pel·lícula és bàsicament això,
i per això, en la seva crítica tan despietada,
és una pel·lícula provocadora,
que té aquesta mena de cenes de les que ara en parlàvem,
que són molt explícites, que són fastigoses
i que contribueixen per mi fins a un punt una mica massa exagerat,
és a dir, quan m'ha repetit el cac tres vegades em fa gràcia,
quan me l'ha repetit 40 ja em comença a cansar una miqueta,
però té aquest punt que, a través d'aquí,
és on afectua la seva crítica.
És una pel·lícula molt europea,
en el sentit que el seu director,
el seu amem pensant, és Robin Osborn, que és suec,
però també en l'estil de la pel·lícula,
i crec que, salvant molt les distàncies,
està nominada una mica per aquest factor,
perquè és una pel·lícula que, a dintre del que cap,
és mainstream, però que això als americans,
aquest punt una mica gamberro,
que no acostumen a tenir la majoria
de les pel·lícules mainstream nord-americanes,
doncs això els agrada.
És una mica com, deia, salvant les distàncies,
el que va passar amb Parasitos.
Que és una pel·lícula molt bona,
que també és molt despietada,
que també és molt grotesca, amb molts sentits,
i que és relativament mainstream,
però que se surt de la norma.
Aleshores, són molt difícils de comparar,
perquè no tenen res a veure...
Parasits va guanyar.
Era una comèdia fosca, drama...
El Joel, fa unes setmanes es queixava,
aquí mateix, una estada segura de tu,
que les comèdies, en el cas del cine català,
mai ni tan sols les nominen.
Té alguna opció d'emportar-se el premi als Òscars,
a aquesta pel·li?
Crec que el premi gros, no, entre altres coses,
perquè, a mesura que anem veient altres premis
que no són els Òscars, que han estat els BAFTA,
han estat els mil premis americans,
d'aquests que són més petits,
però que al final també decanten molt
la balança cap a un costat o cap a l'altre,
i, per tant, el premi dels Òscars
sembla que ha estat tot bastant decidit.
És a dir, d'aquí unes setmanes, quan parlem dels Òscars,
perquè serà el diumenge dels Òscars,
la nit dels Òscars, ja explicarem
que ha estat tot una mica bastant mastegat,
a no ser que hi hagi, doncs, el sorpasso,
com va passar amb Parasits, no?, que tots dèiem...
Ostres, tant de bo guanyés, perquè és una gran pel·lícula,
perquè seria història dels Òscars
i d'aquest tipus de premis,
però creiem que no, i després, al final,
doncs sí que va guanyar.
Jo crec que, en aquesta pel·lícula,
no passarà, no passarà,
el que passa és que sí que ha cridat l'atenció
de molts crítics, sobretot nord-americans,
per aquest component que et deia.
Per mi és una pel·lícula...
El que passa és que els americans potser ho tenen més fàcil
per premiar comèdies, no?, o la història ens diu que...
Sí que és veritat que, aviam, en general,
tiren molt més pel drama, perquè fa la sensació
que el drama és quan els actors es llueixen més,
perquè és més difícil de fer.
Jo crec que la comèdia, a vegades, és molt més difícil de fer
que el drama, i això també, a vegades, es diu molt, no?,
fins a cert punt és un tòpic.
Sí, continuem.
Això, que es opten més per la comèdia,
però és veritat que, en general,
poques vegades guanya una comèdia pura i dura
com podria ser una comèdia més estúpida.
Sempre que guanyen comèdies
són comèdies que són migdrames,
que són una cosa entremig.
Jo crec que, en aquest cas, aquesta pel·lícula
té poques opcions, pel que dèiem,
que hi ha d'altres
que pràcticament la Victòria està cantada,
i a mi, personalment,
ja em sembla bé que no guanyi,
perquè, bé, m'ha semblat una pel·lícula bé.
El gran problema que té,
com la majoria de pel·lícules que es fan avui en dia,
és que dura massa,
és una exageració la duració de la pel·lícula,
no cal que duri tant, i, en aquesta durada,
està dividida com en tres parts,
que, per mi, la primera i la segona part funcionen bastant bé,
perquè estan bastant lligades a nivell temàtic
i tenen una certa coherència narrativa,
i la tercera és com que desentona moltíssim
i ja es passa de rosca.
Aleshores, bé, tampoc em va fer molta gràcia,
llavors, estic com en aquest punt,
en aquesta àrea grisa,
que dic bé, ni fu ni fa.
Però, és veritat que, si voleu sentir emocions
i sentir-vos provocats,
pel que proposa l'Os Lund,
doncs, endavant les atxes, la podeu anar a veure al cinema.
El Triángulo de la Tristesa.
A veure, més propostes, va.
No hi ha ningú aquí que no és un somni.
Així és com sonen les estrenes de les plataformes
Apple TV, per un mañana millor.
Sí, és una sèrie que...
em semblava curiosa, també, per la premisa,
i ha tingut un...
a mi ha creat un efecte similar al de Severance,
que és una altra sèrie d'Apple TV,
que si no l'heu vista, aneu molt tard,
però mai és tard i us hi podeu posar.
Dic que és una premisa similar
i crec que hi ha gent
que inclús l'arribarà a comparar,
salvant de nou molt les distàncies,
perquè Severance és directament una obra mestra
i aquesta sèrie és una miqueta...
més justeta, no és una mala sèrie,
però sí que no és Severance, evidentment,
però és que la premisa és molt de ciència-ficció,
és molt aquest...
high concept que podria ser Severance,
en aquest sentit.
La idea és que representa que ens situa
en un món retrofuturista, que vol dir que és un futur,
però que està inspirat
per l'estètica i pel món dels anys 50.
En aquest món, l'ésser humà ha conquerit la lluna,
és una sèrie que al Joan Anton Català
li semblaria molt interessant.
I ha construït cases familiars.
Aleshores, nosaltres seguim
un equip de venedors d'aquestes cases
que està capitanejat pel personatge que fa el Billy Crudup,
que el coneixereu per ser un dels protagonistes
de The Morning Show, que és una altra sèrie d'Apple TV
que podeu veure a la primera temporada, a la segona,
doncs, home, no està tan bé, però a la primera està molt bé,
i representa que el seu personatge és un gran somiador,
però sobretot, sobretot, sobretot,
és un gran venedor.
Et ven, fins i tot, coses que són un rotllo,
tu vendria i tu li compraries perfectament.
Aleshores,
amb aquesta premisa ja es veu una mica per on van els trets,
que és una cosa molt de ciència-ficció,
fins a cert punt una mica surrealista,
a nivell d'estètica,
té aquest punt que també podria recordar a Severance.
He començat dient, no la comparem amb Severance,
jo ara estic comparant amb Severance tota l'estona,
anem a allunyar-nos d'això, però, vaja,
per mi és una sèrie que promet molt.
És a dir, en la primera temporada ha presentat moltes coses
que són molt interessants
i que si Apple TV li donés una segona oportunitat
en la forma d'una segona temporada,
els errors que té,
que potser és el que fa que no sigui del tot
una gran sèrie,
es poden corregir relativament fàcilment
i aleshores sí que et queda una cosa
més empaca i més maca.
El que millor funciona, Billy Crudup,
Billy Crudup, que és un actor
que juga molt bé,
si ara si quan el busquis diràs
que és aquest de The Morning Show, ja ho veuràs.
Però és un actor que juga molt bé
a l'ambigüitat,
que dius no sé si és bon tio,
no sé si és un psicòpata,
no sé si és el de The Morning Show.
Exacte, aquí anava.
Que si heu vist The Morning Show
i coneixeu una mica aquest personatge
d'aquesta ambigüitat moral
de no sé si en el fons me l'he de creure,
si està maquinant, si és un psicòpata,
sociòpata, si vol el millor,
doncs això és una mica el que juga
en aquesta sèrie.
I és una mica la síntesi perfecta
del que intenta fer la sèrie sobretot
en els primers capítols,
que és aquesta ambigüitat moral de dir
això, aquests venedors que venen a la Lluna,
però realment hi ha cases a la Lluna,
m'ho estic imaginant,
m'està mentint la sèrie,
m'estic imaginant que la sèrie m'està mentint
perquè crec que la sèrie m'hauria de mentir.
I això és molt interessant,
t'enganxa a la pantalla en aquest sentit
i això és el que fa que la sèrie vagi tirant,
però,
i aquí és un dels punts sebles,
la manera en què estan dividits els capítols
i la manera en què estan...
O sigui, el tempo de la sèrie a l'hora
d'esballar-te coses,
que en principi potser no t'haurien de desballar,
està una mica...
mal fet.
Aleshores, distreu una mica.
I l'altra cosa que potser es pot arreglar
i que és relativament fàcil d'arreglar
és els secundaris, que són una mica fluixets,
però que res, això amb dues trames una mica més ben escrites
t'enganxen una mica més.
Per un manant amb mejor, ho trobareu com dèiem a Apple TV.
L'última proposta de Netflix,
un fantasma de suelto por casa.
A mi el títol em sedueix més aviat poc.
És fatal, el títol, ho dic ja.
En anglès és We have a ghost, que fa més gràcia,
perquè és el que diuen els protagonistes
quan se n'adoren, que realment
they have a ghost, que tenen un fantasma a casa,
llavors la traducció és una traducció literal,
però home, és una miqueta fluixa.
Però vaja, és una pel·lícula de Netflix
que recomano perquè, de nou,
no és superbrillant, no és la pel·lícula del segle,
però a mi personalment m'ha recordat molt
aquestes pel·lícules que jo veia de petita dels anys 90,
tipo Casper, tipo La mención encantada,
que jugaven amb aquesta idea
del terror, però que en el fons
és comèdia i de terror i d'ensurs
i de monstres en té ben poc.
En aquest cas està protagonitzada per David Harbour,
que és el xerif Hopper de Stranger Things
i l'Anthony Mackey, que és el nou
capità amèrica, i la idea
és una mica la de Casper, la de La mención encantada,
que és una comèdia familiar
sobre una família, valgui la redundància,
que es muda a una casa nova als afores de Chicago
i és una casa que aviat descobriran
que no es podia saber, que està encantada,
que hi ha un fantasma...
La història l'hem sentit 78.000 vegades.
Exacte. La gràcia és com l'enfoca
i la idea aquesta de
que és una comèdia i que s'allunya
una mica dels patrons tradicionals.
És una mica llarga, és el que li juga
més en contra, i això a vegades fa
que faci mandra, però si voleu passar-vos
una estona divertida i riure
perquè té gags que funcionen relativament bé,
doncs pot ser una bona opció,
això, mentre s'espereu que arribi la neu.
We have a ghost, amb anglès,
que ens agrada una mica més.
Per cert, per cert, per cert, aquesta setmana
ha sabut que la quarta temporada de Succession,
que esperem amb candeletes tots plegats,
estrena el 26 de març. Això és ja?
Molts nervis. No? Això és d'aquí un mes?
Sí. I serà l'última.
I això també era... No ho sabíem, no, que era l'última?
No ho sabíem fins aquesta setmana, que ja ho hem sabut.
Em sembla molt bé que la matin ja. A mi també.
Perquè la mataran a temps. Sí, exacte.
És una sèrie que no donava per més temporades.
Home, però les tres han estat brillantíssimes.
I no dubto que tindrà un final
a l'alçada i brutal.
Però ja està. Donava per 4 anys.
El seu creador ha sabut que dura per 4 anys.
I la matarà.
I és perfecte, perquè molt l'ha de cagar
en aquesta última temporada, perquè de cop
no quedi en els enals de la història,
com una de les grandíssimes sèries
que s'ha fet en els últims anys.
És un tema que hauríem de tractar un dia,
la duració de les sèries.
Perquè, clar, també tenen una contradicció
aquí a les plataformes, que és que si la cosa funciona,
i la qualitat, després, se'n veu ressentida normalment.
Exacte, però has d'apostar.
Jo aquí sempre estic a favor dels creadors.
O sigui, ningú millor que els creadors
sabrà quant ha de durar la seva sèrie.
Per tant, s'estrena d'aquí un mes HBO, com sempre, no?
Quan s'acabi The Last of Us,
ja arrencarem amb Succession.
Capítol setmanal, eh? Capítol setmanal, exacte.
Que déu-n'hi-do la saga que ha juntat HBO,
primer amb la Casa del Dragón,
després seguit The Last of Us, i ara Succession.
No sé qui vindrà després de Succession,
però ja pot estar a l'alçada.
4 de 3 quarts d'una del mig.
Atenció, perquè si voleu guanyar una entrada doble
per anar a veure L'alegria que passa,
l'últim espectacle musical de nova creació de The Gollagom,
el dia 5 de març al Teatre Poliorama,
ho podeu fer ara mateix trucant al 93207474,
93207474.
Els 10 primers que truquin
s'emporten aquestes entrades dobles
per la funció del dia 5 de març a 2 quarts de 7 de la tarda.
Les 10 trucades més ràpides,
entrades dobles pel 5 de març Teatre Poliorama,
L'alegria que passa,
l'últim espectacle musical de nova creació de The Gollagom.
Marta, faré, moltes gràcies. Apa, fins ara.
Ara tornem.
El suplement. En Roger escapa.
Para-us!
Tenta obrir la porta per alba!
Oh, que un volat!
T'has d'aflotejar!
T'has d'aflotejar!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT,
la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de 6,
la TDT de l'Almeria Barça
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tu, que saps la que costa guanyar-se el sou,
mereixes més per la nòmina.
Domiciliar el teu compte de CaixaBank
i beneficiar-te d'un televisor era així.
Més informació a caixaBank.cat.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
Fins al 28 de febrer de 2023,
20.000 unitats disponibles
per a nomenar-te a la tele.
El 28 de febrer de 2023,
20.000 unitats disponibles
per a nòmines d'entre 1.200 i 2.499 euros.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Arriba el moment pop-up del...
We are living in a new era.
There is nothing more powerful
than the human connection.
The technology will help us.
Boost to the limit.
Mobile World Congress 2023.
Velocitat, sostenibilitat,
intel·ligència artificial, benestar digital.
Dilluns, dimarts i dimecres
des del plató Bit Barcelona.
Serem amb les dones del Mobile World Congress.
Carme Artigues, Gina Tòs, Teresa Gemà,
Anna Navarro, Xla Gel.
Més enllà del mòbil, connectats a la tecnologia
que ja és a les nostres vides.
Catalunya, centre tecnològic del món.
Aprofitem-ho.
Pop-up amb Mariola Benares,
i el web de Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta Desdèmona.
Una versió d'otelo que, a través del circ,
la música i l'humor ens explica el clàssic de Shakespeare
des de la mirada femenina de Desdèmona.
Del 22 de febrer al 5 de març al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Al 4 de març, a l'Atlàntida de Vic,
Nicolàs Alstead interpretarà el concert per a violoncel
en Dó major de Haydn,
acompanyat per l'Orquestra Sinfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya,
sota la direcció de Marta Gardolinska.
Més informació a l'Atlàntidavic.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
I som presents des de l'inici.
Durant les dues últimes hores, sobretot molts nens,
moltes criatures, moltes dones...
Fins ara al Prússia i a Ucraïna...
I continuem sobre el terreny.
Últimes posicions que fins fa...
Ara, un any després de la invasió russa d'Ucraïna...
Estem bé? Ara marxem? OK.
...reforcem la cobertura informativa...
Un bombardeig des de baixets russos...
...amb una programació especial.
...volpejats amb bastons...
La frontera...
Catalunya Ràdio i TV3 Sobre el Terreny.
5 minuts per arribar a l'una del migdia.
Tenim el David Clopés, aquesta tarda enganxats al totgira,
però és que arriba sortit de la dutxa,
perquè s'ha passat el matí corrent
entrenant-se per aquesta marató de Barcelona que s'apropa.
Sí, això és el 19 de març,
falten just avui clavades 3 setmanes,
i avui, això sempre passa, eh?,
quan falten 3 setmanes, tots els maratonians
fem el que s'anomena la tirada més llarga,
que és un entrenament de 30 quilòmetres,
que serveix de test per saber
en quines condicions estàs,
si estàs en condicions per acabar la marató
i quin és el ritme que has de triar.
Avui, per exemple, al Front Marítim, si t'hi passejaves,
jo crec que a aquesta hora encara hi ha molta gent.
Estava plegat de maratonians allò
mirant els ritmes i controlant
i fent aquesta tirada de 30 quilòmetres.
No neva encara, eh?, al Front Marítim.
No, no, mira, jo he arribat fins...
M'ha donat per arribar fins a Mongat,
i a la zona de Badalona sí que caia una aigua...
No era aigua neu, eh?,
un xirimiri allò típicament bas,
però vaja, per mi,
prefereixo que faci aquest tipus de temps
que no pas calor, que és el gran enemic...
No, d'aquí 3 setmanes farà calor, ja ho veuràs.
No em diguis això. Sí, segur que sí.
No m'agrada gens la calor.
Ara ve el fred i després girarà.
Jo, vaja...
Tens alguna marca que et prepares?
M'agradaria estar al voltant de la meva marca personal
en marató, que són 3 hores i mitja.
Desenforma, eh?, Clopés. Bé...
Tinc una edat, eh?, ja.
Farem el que podrem, coincidirà amb els suplements.
Sí, farem alguna cosa.
A veure si feu un seguiment de la marató, eh?,
no de mi, no de mi.
Bé, escolta'm, avui tenim futbol.
Sí, si posa el Girona ara, a les dues comença el partit,
a tres quarts de dues, un quart d'hora abans
començarem ja la transmissió, a Sant Mamés.
Pensa que fa vuit dies
el Girona va jugar aquell partit de tenis
contra l'Almeria, que van guanyar 6 a 2.
El Girona és el tercer millor equip a casa,
només superat pel Barça i el Madrid,
i és el quart pitjor equip de la Lliga fora de casa.
És una mica allò Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Quan marxa fora de Montilivi, no van bé les coses,
però, esclar, venim amb aquesta trempera
dels 6 a 2 d'ara fa uns dies,
que ara mateix som optimistes
i guanyar a Sant Mamés sé que és difícil,
però, evidentment, té un bon resultat
per matriar el Girona, guanyar encara més marge
respecte al descent.
Recorda que ahir l'Espanyol va guanyar,
té 5 punts de marge respecte al descent.
L'Espanyol ara està una mica més tranquil, no?
Sí, dues victòries seguides, a més a més,
la setmana que ve juguen contra el Valladolid,
que és un altre rival directe,
i, per tant, se li ha posat bastant de cara
a aquesta situació, malgrat que no estan
ni molt menys salvats encara, ni l'Espanyol,
ni el Girona, encara ho hauran de rematar.
Qui els ha de dir, l'Espanyol, que Martin Brightwood,
l'ex blaurana, els està salvant la temporada?
I té molt mèrit, perquè Breadway
juga una mica al límit, té problemes al genoll,
problemes que no es poden resoldre
parant un partit o dos, i, per tant,
ell va aguantant, jugant amb els descansos,
però, veja, demostra un compromís
i sent un jugador que ara mateix
demostra que el seu fitxatge ha estat un encerc
per part de l'Espanyol. I avui juga al Barça,
a Almeria...
Es pot posar 10, eh? Sí, correcte.
Espero que no hi hagi problemes i que el partit
es guanyi com s'ha de guanyar. Recorda,
ara t'ho deia, el Girona va guanyar 6 a 2 a l'Almeria,
fa 8 dies, estan fatal a l'Almeria.
Jugant a casa, és veritat, però el Barça
ha de guanyar sí o sí aquest partit perquè posar-se 10
quan faltaran, si ja no recordo malament, 13 jornades,
ostres, és mitja lliga, eh?
És mitja lliga. L'empat ahir del Madrid
és una ensopegada molt i molt important,
però depèn del Barça que
aquesta ensopegada, doncs, tingui un sentit
i avui assumirem els tres punts per estar 10 per sobre del Madrid.
Amb moltes baixes encara al Barça, no?
Sí, però torna a Gavi.
Pedro, segur que no, juga a Gavi i juga a Busquets.
Juga a Gavi, juga a Busquets, part en el mig del camp,
encara no jugarà avui,
el gran objectiu és que pugui arribar pel Madrid.
Això és aquest dijous o quan és?
Dijous. Dijous al Bernabeu.
Dijous al Bernabeu. Aquí no hi ha nada, de les semis,
a les 9 de la nit.
No està clar, però ho intentarà el Barça,
de fet és el gran objectiu. Si no arriba pel partit de nada,
doncs segur que arribaria per la tornada,
perquè la tornada no serà una setmana després,
serà, si no m'equivoco, 3 setmanes després,
ja al mes d'abril.
Per tant, jo crec que avui
Xavi no farà rotacions, a més hi ha dies de marge
fins al dijous el partit contra el Madrid
i tenint en compte l'ensopegada i el Bernabeu,
és molt important guanyar i jo crec que el Barça
avui sortirà amb un 11 molt reconeixible.
Gràcies, Clopest. T'escoltem. Vagi bé.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Neus Bonet, a la redacció Nil Dia, Marta Ferrer,
Gerard Jovan, Miquel Alos, Marina Dela Cruz,
la producció Sara Lluvet i Sònia Ol,
el control tècnic, el Marc Peyron i el Macià Closes
i el control central, el Pepi Quinteros.
Hi tornem dissabte que ve, des de les 6 del matí
i fins que faci falta.
Ens podeu recuperar a carradio.cat per l'aplicació
i a les xarxes del suplement,
a Twitter i a Instagram.
Us deixem amb el Cannibal i tornem dissabte que ve.
Que vagi bé.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.