Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Vagant.
A l'espera de veure en què és concret la rebenja de Vladimir Putin per la matança de Moscou,
aquesta matinada ha seguit l'intercanvi de bombes entre russos i ucrainesos.
El Kremlin assegura que un atac massiu amb míssils a la regió de Belgorod i a la península de Crimea
ha matat una persona i n'ha ferit quatre.
D'altra banda, les bateries antièries d'Akiv han interceptat una pluja de gairebé mig centenar de míssils i drons sobre la capital.
A més, en el decurs d'aquest atac, l'exèrcit rus ha violat l'espai aèri de Polònia durant 39 segons.
L'Ucraïna també reivindica un atac contra dos grans vaixells russos i el centre de comunicacions de la flota del Mar Negre.
El conflicte lluny d'acabar-se s'enquista i la diàspora que està generant persisteix.
Una diàspora que coordina el Congrés Mundial Ucraïnès presidit per Pol Grot.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Grot assegura que Ucraïna només negociarà la pau amb Rússia
quan hagi recuperat tots els seus territoris ocupats ara per les tropes del Kremlin.
I respon d'aquesta manera quan se li pregunta per la fi del conflicte.
És una pregunta molt complexa, però aquesta resposta, en part, també depèn de vostès,
de com d'intens sigui el suport europeu, el suport occidental, per guanyar aquesta guerra.
Si no s'atura aquesta agressió a Ucraïna, l'agressió russa continuarà amb noves víctimes que ja seran a l'interior d'Europa.
La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira,
assegura que el seu partit i el PSOE ja estan negociant el referèndum d'autodeterminació
un cop s'aprovi la llei d'amnistia.
Ho diu en una entrevista avui al diari El Periòdico, fet a Suïssa.
Estem parlant del referèndum, ja estem parlant del referèndum en aquesta segona fase
i no deixarem de parlar del referèndum, passi el que passi Catalunya,
perquè nosaltres sostenim el govern espanyol com a Esquerra Republicana de Catalunya,
no com a govern de Catalunya.
El Senegal celebra aquest diumenge unes eleccions presidencials controvertides
en la que era fins ara una de les democràcies més estables de l'Àfrica.
El president Maquis Sal va ajornar de manera indefinida les eleccions,
però el Tribunal Constitucional l'obliga a fer-ho ara.
L'oposició senegalesa denuncia la repressió,
segons ha explicat a Catalunya Ràdio un dels seus representants, en Fali Fati.
Ha habido manifestaciones muertos, mucha gente a la cárcel,
casi casi más de 80 personas que han muerto,
más de 1.000 personas en la cárcel.
Pirates de Catalunya activa totes les vies polítiques il·legals
contra el tancament de Telegram a l'estat espanyol.
La formació denunciarà aquest tancament que considera del tot desproporcionat
davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Després del bloqueig de la plataforma sol·licitat pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz,
el portaveu de Pirates, l'advocat Josep Jové,
ha explicat a Catalunya Ràdio les tres accions que a partir d'ara duran a terme.
Tres accions. La primera és una denúncia a la comissió.
La segona és una petició de mesures provisionals al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
I la tercera, una sèrie de preguntes europarlamentàries
perquè la sobirania, o vulguis dir competència,
en tema de telecomunicacions ja no és de l'estat espanyol,
sinó que és de la Unió Europea.
Informació de servei.
L'última etapa de la Volta Ciclista a Catalunya
que arriba a Barcelona avui diumenge
fa que sigui recomanable moure's en metro
per bona part de la ciutat fins al migdia
perquè la circulació és complicada.
14 línies d'autobús estan afectades
fins a dos quarts de 3 al districte de Sants Montjuïc.
L'etapa comença a dos quarts d'11.
L'avinguda Reina Maria Cristina
passa per la Passa Espanya, pel carrer Creu Coberta
i per la Gran Via.
Va cap al Baix Llobregat i l'Alpenadès
i torna a la capital catalana
per l'autovia de Castelldefels.
La plaça Cerdai torna a la plaça Espanya
al punt de sortida.
Esports, Albert Benet.
En marxa a l'última etapa de la Volta,
Barcelona en final a Montjuïc.
Tadei Pogatxar ja ha arribat
amb la victòria sentenciada.
Isaac Vilalta, bon dia.
Què tal, bon dia.
Primers quilòmetres d'aquesta setena
i última etapa de la Volta Ciclista a Catalunya.
145 quilòmetres en sortida i final aquí a Barcelona.
Amb dues dificultats.
De fet, són més.
Ara ho expliquem.
El coll de la Creu de l'Urdal
de tercera categoria a la part inicial.
I l'alt del Castell de Montjuïc.
Un port de segona, curt, el coneixeu,
que superarà en sis ocasions.
Aquest circuit final al Castell de Montjuïc,
que després de superar-lo en sis ocasions,
significarà ja el final d'aquesta Volta Ciclista a Catalunya.
2024, que coronarà Tadej Pogatxar com a avançador final.
Molt probablement, per davant de Miquel Landa,
Llegan Bernal.
Isaac Vilalta, Catalunya, Ràdio Volta Ciclista a Catalunya.
Manuel Ruiz de l'Opera,
expresident del Betis,
ha mort aquesta nit als 79 anys
per uns problemes digestius
derivats d'una diverticulitis.
va ser màxim accionista i president del Betis
entre el 1992 i el 2010.
Carlos Sainz ha guanyat aquest matí
el Gran Premi d'Austràlia de Fórmula 1,
beneficiat per l'abandonament de Max Verstappen
a les primeres voltes,
a la cinquena volta,
per problemes als frens del cotxe.
Avui, Madrid-Barça,
de la Lliga Femenina de Futbol,
amb la possibilitat de sentenciar el títol
a les 6 de la tarda
i amb transmissió del Tot Gira de Catalunya Ràdio.
A la segona divisió masculina,
Espanyol 1, Tenedife 1,
amb un gol de l'equip canari al minut 90.
Tot i això, l'equip blanquiblau
se situa segon de manera provisional
en zona d'ascens directa.
El Barça, pendent de l'estat físic,
dejó el condé per unes molèsties
al turmell dret.
El central va ser substituït al minut 60
en la derrota de França
contra Alemanya per 2 a 0.
El Barça de Futbol Sala
jugarà avui la final de Copa
contra el Pozo a dos quarts de set,
després de classificar-s'hi ahir
als penals contra el Palma.
Avui, cursa llarga del Gran Premi de Portugal
de MotoGP a 3 quarts de 3 de la tarda
pel web i l'app del 3CAT
i també Roger Escapa,
d'Uell Català a l'ACB.
No, és que pensava que dic
fas tota l'hora ja.
Sí, si vols arribem fins al migdia.
Home, hi ha un joventut de Badalona a Barça.
Que sí, que sí, que sí,
que m'estic apuntant.
A dos quarts de set em va bé.
És un dia...
I això que no hi ha fotbo a la primera divisió, eh?
Però hi ha molta teca.
No, no, vull dir,
pràcticament podries fer tot el...
Ja, fins demà al matí.
Fins demà al matí tampoc, eh?
Això tampoc.
Tota la prèvia poliesportiva.
Va, que tornam a tu,
recordant la victòria del Manresa
ahir a la pista del Bàsquet, Girona.
D'un punt.
En l'altre duel català.
Sí, 83 a 84.
D'un punt.
L'equip del Bages se situa
en places de play-off.
Gràcies, Albert.
Bon dia.
Fins aquí les notícies.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 7 minuts de les 11 del matí,
som al Suplement.
Som a Catalunya Ràdio.
Pugem a la màquina del temps.
Bon dia de nou, Marina Laminos.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
24 de març del 2015,
perquè avui fa 9 anys, exactament,
que es va estavellar l'avió de German Wings
que feia la ruta entre Barcelona i Dusseldorf.
Bon dia.
Comencem aquí un especial informatiu
per TV3 i el 324.
148 persones han mort aquest matí
en un accident aèri als Alps francesos.
No hi ha supervivents en aquesta tragèdia aèria.
Hi ha 45 víctimes de nacionalitat espanyola.
Intentarem fer una radiografia
de què va passar aquell dia
des que un teletip avisa de la notícia
a dos quarts de 12 del matí.
I he de traslladar als espectadors
una notícia que m'acaba d'arribar,
i és que un avió de la companyia alemanya
German Wings,
que feia la línia Barcelona-Dusseldorf,
s'ha estavellat aquest dimarts
a la zona dels Alps.
Fins que coneixem que les 150 persones
que anaven en aquell vol,
39 de les quals catalanes,
van morir perquè el copilot,
Andreas Lubitz,
va decidir estavellar aquell avió
als Alps francesos.
Andreas Lubitz,
el copilot que va fer estavellar
voluntàriament l'Airbus 320
de German Wings,
tenia 28 anys,
feia pocs mesos
que treballava a la companyia
i tenia 630 hores
de vol al currículum.
Lubitz va començar
la seva formació
com a pilot el 2008
i va passar per les escoles
de Bremen,
a Alemanya
i de Phoenix,
a Arizona,
als Estats Units.
Tal dia com avui,
de fa 9 anys,
quan faltaven 20 minuts
per les 11 del matí,
va perdre el rastre
d'aquell Airbus,
es va perdre el rastre
d'aquell Airbus de German Wings,
la filial de l'Alemanya
a Lufthansa
i el primer que es pregunten
als mitjans,
tant els catalans
com els internacionals,
és què ha pogut passar.
A TV3,
amb l'Helena García Melero
al capdavant dels matins,
el primer que fan
és donar pas
a la meteoròloga,
la Gemma Puig,
que explica
que les condicions meteorològiques
a la zona de l'accident
no eren gens desfavorables.
Ara mateix acabo de mirar
el radar i el meteosat
i hi ha una perturbació
però que no és molt activa
i per tant creiem
en dades que tenim d'ara mateix,
hi ha alguns roixats,
alguns núvols,
però la perturbació més activa
és la que tenim nosaltres
aquí al sud de la península
i per tant aquí hi ha
núvolositat.
Per tant, en principi,
es descarta que aquesta
hagi pogut estar
la causa de l'accident.
Arriben també en aquell moment
les primeres connexions,
un desplegament en fina bruneta
a l'aeroport del Prat
on arregna el caos.
Més que tensió,
una mica de desconcert
perquè evidentment
hem vingut cap a la Terminal 2,
l'antiga terminal
de l'aeroport de Barcelona
al Prat de Llobregat
i tothom buscava
el que és la guixeta
amb el nom de la companyia.
Des de París,
Joan Carles Peris
perquè el primer ministre
François Hollande
ja havia anunciat
que era molt difícil
que hi hagués hagut
algun supervivent.
Bé, el que se sap
és que els equips de rescat,
els helicòpters
a la gendarmeria
que s'han acostat a la zona
han trobat fàcilment
i ràpidament
en aquella zona
a uns 1.800 metres d'alçada
les restes de l'avió.
Des d'Alemanya
doncs ja se sabia
que podien ser
la majoria de víctimes
l'Oriol Serra.
Doncs des de Berlín
hem mirat
de contactar
amb l'aeroport
de Düsseldorf
allà en aquest aeroport
d'aquesta importantíssima ciutat
del rinc del nord-Basfàlia
hi ha una certa situació
de caos,
de confusió.
I diversos equips
de Catalunya Ràdio
i també de TV3
que es van posar en marxa
i que van sortir
cap als Alps Francesos.
Un d'ells
amb el periodista
d'aquesta casa
amb en Marc Jurado
que ens recorda
com irònicament
no podien arribar
al lloc
de l'accident en avió.
Jo suposo
que per un tema
allò de distància emocional
en aquell moment
i això me n'he donat després
no era conscient
ben bé
del que anava a explicar.
Ho sabia perfectament
però des d'un punt de vista
allò periodístic
o professional
però no humà.
Crec que en aquell moment
ho explicàvem
amb tot el respecte del món
però com si fos una pel·lícula
que passava davant nostre.
En el meu cas
com a mínim
no va ser fins
un parell de setmanes després
d'haver tornat aquí
que ostres
me'n vaig adonar.
Clar
hem de pensar
que en aquelles primeres hores
tot eren incògnites
caos
corredisses
i d'informació oficial
no n'hi havia
o n'hi havia més aviat poca
i ens pensàvem
que era un accident aèri
no sabíem el paper
que havia jugat el pilot
en aquest accident
que va ser provocat.
Exacte
va ser François Hollande
que sí que va fer
aquella declaració
dient que doncs
difícilment
podria haver
superviscut algú
però
res i curruger
ningú no en sabia res
ni tan sols llavors
el president espanyol
Mariano Rajoy.
No puedo darle ningún dato
porque todas las informaciones
que tengo
son preliminares
y por tanto
no podemos decir cosas
ni tampoco
ni tampoco la aerolínea
Lufthansa
aquí
per tant
German Wings
això en deia
la vicepresidenta
aquella mateixa tarda.
No hi ha massa informació
que els pugui donar
ara mateix
però
si us plau
els asseguro
que per a Lufthansa
és
de la major importància
centrar-se
ara
en la investigació
d'aquest accident.
Se sabia poca cosa
perquè
encara no s'havien trobat
les caixes negres
i en aquell moment
els esforços
se centraven
a intentar arribar
a l'avió
per recuperar els cossos.
Una zona marina
que tenia molt difícil accés.
Els francesos
terreny molt irregular.
Els equips
de rescat
i d'emergències
van trigar molt
a poder arribar
a aquell punt.
Estem parlant
del mes de març
una zona habitualment
nevada
i per tant
van haver de fer
una pista forestal
més cap a la dreta
d'on hi havia el camí
per accedir fins allà
perquè si no
no hi podien accedir.
També et diré
que sortosament
no es va poder arribar
fins allà
a nivell mediàtic
perquè no feia
tampoc cap falta
que ningú veiés
o fes imatges
per televisió
de l'avió estavellat.
Es va muntar
un campament base
a Celles-les-Alpes
un poblet molt molt petit
el més proper
al punt on es va estavellar l'avió.
Allà hi havia
una capella ardent
per als familiars
tots els equips
a més d'atenció mèdica
i sobretot psicològica
també de rescat
i els periodistes
com el mateix Marc Curado
també de TV3
la Sion Viewroom.
Amb un poliesportiu
és on comencen
a muntar-se
algunes carpes
comença a arribar
algun familiar
puntualment
però sobretot
hi ha allò
com la preparació
hi ha molts psicòlegs
i és el que expliquem
a aquella hora
recordo que és fosc
recordo un munt
d'unitats mòbils
de televisió
per tant
en aquells moments
que ja sí que es donava
per fet
que no hi hauria
supervivents.
És un punt
que està
a només
5 minuts
amb helicòpter
del lloc
on hauria impactat
l'aparell
amb els 150
persones
a bord.
Quan s'aixeca el dia
els primers helicòpters
comencen
a enlairar-se
clar
a partir de llavors
comencem a explicar això.
Sobre les causes
d'aquest accident
d'ara fa 9 anys
les primeres hipòtesis
abans de parlar
de la responsabilitat
de l'avió
què deien?
Doncs es comença
a entrevistar
experts en aeronàutica
pilots com en Ramon Vallès
per exemple
per intentar explicar
què va poder provocar
aquell descens
amb picat
un descens
de només
8 minuts
de l'Airbus
de Germanwings.
Si un pilot
ha de fer
un descens
amb urgència
per una falta
de pressió
dins la cabina
el descens
ha de ser
el més ràpid
possible
però hem d'entendre
que si a sota de nosaltres
hi ha un obstacle
que és la muntanya
en aquest cas
doncs lògicament
hem d'interrompre el descens
Incògnites
moltíssimes incògnites
i de fet alerta
que deien les informacions
oficials de l'endemà
que de tots els motius
pels quals podria haver
caigut l'avió
el sabotatge
estava en principi
descartat.
I finalment
descens forçat
fa més d'una dècada
que no hi ha
segrestos en ple vol
almenys amb èxit
gràcies a les mesures
de seguretat
als aeroports
i a bort
en aquest cas
el segrest i el sabotatge
estan de moment
descartats.
Però ja l'endemà
s'aconsegueix analitzar
la primera caixa negra
trobada
entre les restes
de l'avió.
És previst que aquesta tarda
les autoritats franceses
donin a conèixer
els resultats
de les primeres anàlisis
de la caixa negra
que es va trobar
de l'avió accidentat.
Aquest que veuran...
I aquí doncs sí que es comencen
a esclarir algunes coses, eh?
I quin és el primer moment
en què algú fa públic
a la hipòtesi
cada vegada ja més segura
que el copilot
fos qui va decidir
estavellar l'avió?
Doncs mira,
va ser el fiscal
en cap de Marsella
l'endemà de l'accident
a tres quarts
d'una del migdia
que deia això.
La interpretació
la més plausible
és que el copilot
per una abstenció voluntària
una abstenció voluntària
s'ha negat a obrir la porta
de la cabina
al comandant de bord
que havia sortit.
És a dir,
que es va negar
a obrir la porta
de la cabina
al comandant
que estava fora
i a accionar
el botó
fer perdre
alçada
a l'avió.
És a dir,
que va accionar
aquest botó
per la pèrdua
d'altitud.
És a dir,
en aquests
vuit últims minuts
l'aparell
va passar
de 12.000 metres
a uns 30.000 peus
d'alçada
a realment
estar a l'alçada
de la muntanya.
El copilot
Andreas Lubitz
que es va quedar
sol a la cabina
va tancar la porta
i va començar
un descent ràpid
que va posar fi
a la vida
d'aquelles 150 persones
i va començar
aquí el periple
dels familiars
per les indemnitzacions.
Per cert,
Roger,
que a 3CAT
podeu recuperar
un sense ficció
que es va fer
sobre aquest accident
amb el relata
més molt colpidor
dels familiars.
També supervivents,
no?,
d'alguna manera
d'aquell accident
i familiars
també de qui
s'ha volgut recordar
9 anys després
d'aquell accident
que són els que es compleixen
avui en Marc Jurado.
Però jo recordo
una tarda
que és quan arriben
autocars
de familiars.
Primeres famílies
dels passatgers,
la majoria alemanyes,
han començat a arribar
aquest dimecres
a Saint-les-Alps
on s'ha habilitat
un centre municipal
per atendre-les.
No n'arriba un ni dos
sinó que n'arriba
com 5 o 6
que ells sí,
l'unies, eh?,
agafen un vol
la majoria d'ells
per anar cap allà,
alguns altres
ho fan amb alta velocitat,
però vaja,
arriben junts
6, 7,
8 autocars
tots plens
de familiars.
I aquell moment
per mi és el que
el que sí que significa
recordar
un moment dolorós
d'acompanyar
aquella gent.
Déu-n'hi-do,
avui quina història
amb el Marc Jurado
que ens ha portat també
la Marina Laminos.
Va ser un dia com avui
d'ara fa tot just 9 anys,
el 24 de març
de fa 9 anys
del 2015
que el vol 95-25
de Germanwings
es va estavellar als Alps
quan feia la ruta
entre Barcelona i Dius Salvador.
Ho hem recordat avui
a la màquina del temps.
Gràcies, Marina.
A vosaltres.
Només se'n va estudiar dret.
Se'n va per estudiar
i treballar dur,
això és dur.
Et presento al Ritzi
i diu que és bisexual.
Què vols que fem?
Tens el rifet?
És un tipus de gring
que més afecta
els homes gais
i els mata.
Hi ha nois
que es moren
a tot el món
per culpa del sexe.
I vull saber per què.
Voleu que us digui
què és la sida?
una estafa.
És pecat.
A TV3,
dilluns a la nit.
Aquesta i altres sèries
les trobaràs
a la plataforma 3CAT.
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya.
Per assegurar-te
que podràs votar,
ja pots consultar
les llistes dels CENS
i comprovar
que hi estàs inscrit
correctament.
Ho pots fer
a INEPONES
trucant al 900-343-232
a les delegacions
provincials
de l'oficina
dels CENS electoral
en tot moment
i al teu ajuntament
o consolat
entre el 25 de març
i l'1 d'abril,
període en què
hi podràs fer rectificacions.
Més informació
al 012
o eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya.
Els convidats
de Sílvia Còpolo
s'estiren al divan.
Sobretot no t'equivoguis
a l'hora d'escollir la parella.
Per què?
Perquè on no arriba un
ha d'arribar l'altre.
Aquest diumenge
Marta Lacàmbra,
directora general
de la Fundació Catalunya
La Pedrera.
Ha aparegut el record
de l'Oriol.
La mort de la meva vida.
Estic donant la volta
a la situació
quan te n'adones
que estàs rient,
que estàs sent feliç.
Penses,
ara ell també està
molt millor.
Estic convençuda
que no li agradava gens
veure'n patir.
El divan amb Sílvia Còpolo.
El valor de la conversa.
Una cosa és ser autoexigent,
una altra cosa és ser xulo.
Jo no soc xula.
Aquest diumenge
a les 9 del vespre.
No ho diguis en veu alta.
Aquestes coses
no les veu tothom.
No ho expliquis als altres.
Ja ens està de ser
el secret
més ben guardat del por.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Passen 5 minuts d'un quart de 12.
Marina Porras,
Marina Porras,
bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estàs, Marina?
Bé.
És ben bé que quan arribes
arriba el desplegament literari
damunt la taula, eh?
Sí, jo sempre porto
els llibres en físic.
Sempre ajuda.
Mira,
un mes clavat per Sant Jordi.
Sí, ho sé, ho sé.
Ahir,
quan estava treballant
a la llibreria,
pensava
tots els llibres
que queden per arribar encara.
com es presenta aquesta temporada?
Bé, no,
la veritat és que bé.
Jo crec que s'activarà tot
en tots els sentits
després de Setmana Santa.
Ara era molta feina
de Setmana Santa,
tal,
però després
al tornar
hi ha...
la gent que no està
tan a prop d'això
tothom pensarà
és en Jordi.
Ves que la Setmana Santa
aquesta en cau tan aviat, no?
Sí,
però jo crec que en realitat
quan tornem
ja no quedarà tant,
llavors seran
com poques setmanes
de molta intensitat.
És un any
mediàticament
prolífic o no?
Jo crec que com sempre
hi ha els quatre títols
allò de com grans premis
on es posarà
molta intensitat
en tots els sentits,
però després no, eh?
Hi ha moltíssimes novetats.
Jo tinc la sensació
que potser hi ha un palet menys
de nivell de...
Potser sí.
No sé si encara
em deixo alguna cosa
molt grossa
com d'aquestes
per sortir.
Però de moment
jo crec que no.
I hi ha moltíssimes novetats
de literatura catalana,
això sí.
Avui amb la Marina Porras
com cada diumenge
parlem de llibres,
ho fem també
a través de les cançons,
de les pel·lícules,
de les sèries
i d'una excusa
que ens porta
que avui com a títol
hem escollit
La sospita.
Sí,
és un tema
que dona
per moltíssim
la sospita.
És a dir,
avui parlem
de la desconfiança,
del fet de creure
que algú és culpable
d'alguna cosa
però no sabré del cert.
La sospita
és terrible
per moltes coses
però és terrible
perquè com la gelosia,
de fet ja estan
com molt lligades,
és com tirar gasolina
a la imaginació.
És a dir,
si comences a sospitar
el que et pot passar
és que pots entrar
molt fàcilment
en una espiral
on ho veus tot fosc
i on tot
sempre va cap a pitjor.
Què t'ha fet pensar
en la sospita, Marina?
M'hi ha fet pensar
un llibre
que estic molt contenta
de recomanar.
És un conte llarg,
boníssim,
història
d'una obra mestra
de Henry James.
L'acaben de publicar
a la col·lecció
dels petits plaers
a Viena
amb una traducció
molt bona
de la Dolors Udina.
Situem-nos,
Henry James
és un nom
que surt sovint
en aquesta secció
perquè és un dels meus
autors preferits.
És un senyor
que va néixer
a Nova York
mitjà en segle XIX
en una família
rica, culta,
molt relacionada
amb escriptors intel·lectuals
i que per qüestions
de diners
de la família
de jove
va viatjar molt
per a Europa
i això
el va marcar moltíssim.
Llavors,
va tenir una vida privada
que ha donat
molt de joc
a la Sospita
perquè ella
es va relacionar
amb un munt
d'escriptors famosos
de l'època,
els criticava sempre molt,
era un senyor
una mica criticó,
no es va casar mai
i es va dedicar
a escriure
com un boig,
bàsicament.
És autor
de més de 20 novel·les,
més de 100 contes,
algunes obres de teatre,
molts assaig, etcètera.
Sobre què escrivia?
Escrivia,
bàsicament,
sobretot,
va fer contes de fantasmes,
va fer novel·les
molt experimentals,
però diria
que sobretot
va ser un gran descriptor
de la seva època.
Ell va viure
el canvi de segle
del 19 al 20 a Amèrica,
però com hem dit
també coneixia
molt bé Europa
i de fet
va morir a Londres
el 1916
després d'haver-se
nacionalitzat britànic.
I llavors,
situem-nos
al llibret
de què parlem avui,
Història d'una obra mestra.
Som a l'època
deurada de Nova York,
el protagonista
de la nostra història
és un vidu
molt jove,
36 anys,
molt ric,
que vol tornar-se
a casar
i està molt content
perquè hi ha una noia
que es diu
Marianne Everett,
que és una jove
molt guapa
i molt llesta,
li ha dit
que es vol casar amb ell.
Pocs dies abans
de casar-se,
aquest noi
visita l'estudi
d'un pintor
i aquest pintor
està fent
un retrat
d'una dona
que,
sorprenentment
i sospitosa,
li recorda molt
a la seva jove promesa.
Llavors,
ell li pregunta
si la coneix,
ell li diu
que sí,
que es van conèixer
en un viatge a Itàlia,
però que res,
gairebé no sap qui és
i, evidentment,
aquest noi
no es pot treure
aquesta idea
del cap.
Però, però, però,
aquí comença
evidentment
la sospita
d'aquest pobre noi, eh?
Efectivament,
perquè aquest noi
se'n va a casa seva
però no es pot treure
el retrat
de la seva promesa
que ha vist
no se'l pot treure
al cap.
Per què?
Perquè aquest pintor
ha pintat la seva estimada
d'una manera
que ell no se l'havia imaginat.
És a dir,
l'ha pintada dura,
l'ha pintada
com una noia
molt seca
i, segons diu ell,
lleugerament cruel.
Llavors,
ell,
cito,
creu que ha tret
de la seva enamorada
la veritat més profunda
i l'ha escrita
sobre la tela
i aquest és
el gir magistral
del llibre
que si ell,
aquest noi,
pensa que si
el pintor
l'ha pintat així
no pot ser
que la seva enamorada
no sigui una mica així.
Per força no,
l'art s'ha d'assemblar
a la vida,
per dir-ho ràpid i malament
i és sensacional
com a partir
d'un retrat
d'una obra d'art
aquest noi
que estava perdudament
enamorat
de mica en mica
comença
a odiar
la seva futura esposa
pel que ha vist
en aquest quadre.
És a dir,
que la sospita
va creixent dins seu
com inevitablement
hi ha coses
que,
i això passa molt,
que quan les pensem
no les podem despensar.
És terrible
com funciona el cervell
però és així.
Llavors,
no penso explicar
com acaba el llibre
i us dic que no gaire bé.
És un conte
molt cruel,
molt terrible
com tots els de Henry James.
Molt,
molt recomanable.
Història d'una obra mestra.
Avui,
parlant de sospites
amb la Marina Porres,
també passem
per la gran pantalla.
Tu m'has dit
que t'haves entendu
de tes parents
un moment t'has sortit de la maison,
c'est ça?
En fait,
j'entendais pas vraiment
les mots,
j'avais que des bouts de voix,
mais ça faisait...
Si t'havia pas les mots,
du coup,
tu peux pas savoir
si c'est indisputable.
Enfin,
je sais,
je sais ce que j'ai entendu.
So,
as you know,
the autopsy report
es...
Anatomia d'una caiguda,
Marina.
Palma d'or
al Festival de Cants,
nominada als Oscars,
una molt bona pel·lícula
sobre la sospita.
Aquesta és la història
d'una família
que viu en un xalet
de muntanya
a les afores de Grenoble
que, per cert,
es podia llogar
aquest xalet per Airbnb
per 100 euros la nit
fins que algú va penjar Twitter,
llavors,
per la cosa massiva
ho van haver de despenjar
del web.
I a la pel·lícula
el que hi veiem
és un matrimoni
amb un fill
que té problemes de visió
a causa d'un accident
que va tenir els 9 anys
i també hi viuen,
viuen amb ells
un gos
que l'ajuda
i l'acompanya.
Els dos membres
de la parella
són escriptors,
però ella
és molt més famosa
que ell
que és una mena
d'artista fracassat.
Ben al principi
de la pel·lícula
veiem que ell apareix
mort sobre la neu
i no és cap espòiler
perquè és el cartell
de la pel·li
i comença la investigació
sobre aquesta mort d'ell.
Llavors,
la porto avui
que parlem de la sospita
perquè el que passa
és que s'acusa la dona
d'haver-lo matat,
d'haver-lo llançat
del tercer pis
d'aquesta casa
i la dona
s'ha de defensar
d'aquesta acusació
al llarg
d'una investigació
que acaba en judici.
La gràcia
de la pel·lícula
no és que confirmem
o desmentim
la sospita
d'aquella la matat
sinó que a partir
d'aquesta sospita
el que passa
és que se'ns explica
tota la vida
dels tres implicats
i sobretot
es descobreixen
tot de veritats incòmodes
sobre la seva vida
un cop hi ha
la mort pel mig.
És a dir,
que és una pel·lícula
sobre com
les coses
que ens amaguem
a nosaltres mateixos
ens afecten
o sobre les coses
que no ens volem dir
en vida
perquè no ens atrevim
però quan hi hem fet
traumàtic
que les obliga a sortir
doncs es fan evidents.
És una pel·lícula
molt ben pensada
d'aquelles que quan la veus
dius,
bueno,
tampoc n'hi ha per tant
però que amb el temps
veus que hi segueixes
donant voltes i voltes
llavors això
només pot voler dir
que està molt bé.
Efectivament.
Posem una cançó
avui a la sospita.
We can't go on together
We're suspicious minds
And we can build our dreams
On suspicious minds
So if an old friend I know
Starts by to say hello
Would I still see suspicion
In your eyes
In your eyes
But here we go again
Asking where I've been
You can't see the tears
Are real I'm crying
We can't go on together
With suspicious minds
And we can build our dreams
On suspicious minds
Oh, let our love survive
Oh, dry the tears from the eyes
Let's don't let a good thing die
When honey
You know I have never lied to you
Avui amb la Marina Porres
Posant cançons a la sospita
Posant-hi pel·lícules
I sobretot posant-hi llibres
Ara ha arribat Elvis Presley
Això és suspicious minds
Una cançó massa perfecta
Per parlar de la sospita
Estem atrapats en una trampa
Diu l'Elvis
I no ens en podem sortir
Perquè t'estimo massa
Com m'està cantant ara mateix
I diu
No veus què em fas
Quan no et creus el que et dic
No podem continuar junts
Amb aquestes ments
Que sospiten massa
No podem construir
Els nostres somnis
Si sospitem contínuament
L'un de l'altre
I aleshores
El que fa el rei del rock
En aquesta cançó
És explicar totes les situacions
En les que es troba
Diu
Si una mica em pare
I em diu hola
Diu
Encara veuria sospita
En els teus ulls
Ja hi tornem a ser
Preguntant-me on he estat
Sisplau
Deixa que el nostre amor
Sobrevisqui
No deixem que mori
Una cosa bona
Llavors
És un exemple perfecte
De com la sospita
Paralitza
Perquè qui no ha frenat
O avui cotejat directament
Una relació
Perquè posa davant
Els seus prejudicis
O sigui
Les sospites
Davant de la realitat
Perquè quan comences
A pensar malament d'algú
Ja no pots fer
Que això t'ha estat
En vagi del cap
I com diu l'Elvis
Així
És molt difícil
I és molt difícil
Fer que l'amor
Sobrevisqui
Més llibres
Marina
Més llibres
Amb una novel·la
D'una autora
Que aquesta setmana
Ha estat a Barcelona
La nord-americana
La nord-americana
Otesa Mochfer
Una senyora
Que ho va patar bastant
A l'època del confinament
Amb un llibre
Sobre una senyora
Que es tancava un any
Sencer a dormir a casa seva
Medicant-se i aïllant-se de tot
I era un llibre
Que es titulava
El meu any de repòs
I relaxació
Però avui no vull parlar-vos
D'aquest llibre
Sinó d'una altra novel·la seva
Que es titula
La mort a les seves mans
La pública
Com totes les d'ella
L'editorial Angla
I l'ha traduïda
A l'Alba de Déu
En aquesta novel·la
Hi ha una senyora
De 72 anys
Que es diu Vesta
Que és vídua
I que ha canviat radicalment
De vida
Ara que no té
El seu marit al costat
S'han anat a viure
En una casa
A la muntanya
I està allà tranquil·lament
Vivint
Amb el seu gos
I un dia
Passejant pel bosc
Troba a terra
Una nota
Que diu
Es deia Magda
Ningú no sabrà
Qui la morta
No he estat jo
Aquí hi ha
El seu cadàver
Però
No hi ha cadàver
És a dir
Estava aquesta nota
I no hi ha cadàver
Però aquesta nota
Engega
Efectivament
El mecanisme
De la sospita
Perquè ara
La Vesta
La protagonista
Ho vol saber tot
Sobre aquesta mort
Llavors comença a investigar
I què passa
Quan comença a sospitar
Doncs que tot li semblen
Indicis relacionats
Amb aquest cas
Tot li semblen sospites
I llavors
És una novel·la
Sobre com la sospita
Quan se'ns posa al cap
Ens pot fer tornar
Absolutament bojos
Llavors
Aquí el que passa
És que la Vesta
Que al principi del llibre
Se'ns presenta
Com una senyora
Absolutament normal
Anirem descobrint
Que no era tan normal
Com ens semblava
I que acaba
Gairebé literalment
Amb bugint
Per intentar descobrir un crim
Que és que ni tan sols
Sap si és real
Aquesta és una novel·lel
És una novel·la psicològica molt bona
Sobre el funcionament
Del nostre cervell
Sobre com si estem massa sols
I pensem massa
Poden passar coses terribles
I com la de Henry James
També és una novel·lel
Sobre les mentides
Que ens expliquem
A nosaltres mateixos
Sina
Això és la zona d'interès
Una pel·lícula guardonada
Als Òscars d'aquest any
I també a Canes
Sí
Aquesta pel·lícula
De Jonathan Glazer
Està basada
En un llibre
De Martin Amis
Amb el mateix títol
La zona d'interès
És una pel·lícula
Bona
Molt intensa
Inevitablement
Una mica
De pornografia sentimental
Com sempre passa
Que es parla
De nazis
Perquè és molt difícil
No caure en això
Llavors l'he portat avui
Perquè el que fa
Aquesta pel·lícula
És girar radicalment
La idea de sospita
Perquè tracta
D'una gent
Que ho saben
Absolutament tot
Però fan veure
Que no saben res
M'explico
Aquesta pel·lícula
El que fa
No n'has d'explicar
També el concepte
De pornografia sentimental
Bé
Que sempre que es parla
De nazis
Hi ha aquesta cosa
Com de
Oh Déu meu
Que dolents
Són els nazis
És la gent
Més terrible
De la història
I clar
El problema
És que això
És un discurs
Molt barat
I molt fàcil
De fer
I alhora
És una mica complicat
Perquè francament
És una mica veritat
I llavors et posa sempre
Que si jo sempre penso
Que acaba sent una caricatura
De tant dolents que són
Sí
I llavors
De quines ganes teniu
Com de fer sentir malament
La gent amb els nazis
I que fàcil és fer-ho
Però alhora
Tampoc es pot criticar massa
Perquè clar
No defensaràs els nazis
Saps
En aquesta pel·li
Es veu bastant bé
Però aquesta pel·li
És bastant interessant
O sigui
Aquesta pel·li
El que fa
És explicar
La vida domèstica
I privada
De Rudolf Hess
Que era
Va ser
El primer comentant
Del cap d'Hauswitz
I explica la vida d'ell
I de la seva família
Llavors la pel·lícula
Comença un inici magnífic
Ensenyant-nos
La vida idíl·lica
D'una família alemanya
Que per l'estètica
I per tot plegat
Doncs ja s'intueix
Que són nazis
Però que estan jugant
A un llac
Amb un jardí enorme
Que tenen a casa seva
I que són feliços
En una casa
Com molt acollidora
Llavors
Després d'uns quants minuts
Ensenyant-nos aquest idíli
El que veiem
En un gir de plano
Magnífic
És que la casa on viuen
Toca paret per paret
Amb Auschwitz
Amb el camp d'extermini
És a dir
Que hi ha unes tanques
Que delimiten
Literalment
La casa
Casa seva
Amb el camp
Llavors
La porto avui
Que parlem de la sospita
Precisament
Per explicar
Com giren
En aquesta pel·li
Aquesta idea
Ells viuen
Com si res d'allò
Estigués passant
De fet
Estan contentíssims
De viure en aquesta casa
Tan còmoda
I portant aquesta vida de luxe
Que fins ara
No havien tingut
Llavors
Tota la pel·li
Juga
Amb aquesta absoluta incomoditat
Que només
Es trenca
En el moment
En què ve de visita
La mare
De la dona
De Rudolf Geers
Que intenta passar uns dies
Amb ells
Participant de tot
I fent veure
Que no passa res
I de dir
Ah, quin jardí més maco
Però clar
Que aquesta senyora
Quan és al llit
I veu des de la finestra
De l'habitació
Com funcionen
De nit els crematoris
No pot fer veure
Que no hi ha vis res
I marxa de casa
Sense dir res
Una pel·li
És interessant
Molt interessant
I avui
Rematarem les sospites
Amb aquesta cançó
No ho sap
És la primera forma de fer
L'habitació
On recuperis tots els fragments
D'aquest naufragic
És la memòria
D'aquests parracs
Ja no en direm corubates
D'aquesta espelma
Ja no en direm llum
Quan a la fosca nit salvatge
Pau dalt dels llops
Convocant la lluna
Recorren que el fred
S'a dels petits cossos
Que els vostres fills
És que tot torna a començar
Una mica més
I te la canta en directe
Perquè espero que estigui a punt d'arribar
El David Carabent
Sí
No ha arribat
No, no
Vull dir
Ara hem de fer el demà
Ho deixo
Però no ha arribat
Estaria bé
Un dia
El Roger m'ha dit que sí
Que ha entrat ja al bany
Un dia els podem demanar
Que ens cantin en directe
Aquesta és
Una frase mítica
D'una cançó mítica
És a dir
Com diu David Carabent
Tothom sap
Que la sospita
És la primera forma
De fer que existeix
I és el que hem intentat explicar avui
Que quan comences a sospitar
Comences a creure
Inevitablement
I aquí
En aquest cas
Quan comences a sospitar
Comences a creure
Que pots tornar
A començar
Però abans
S'han de passar moltes coses
S'han de recuperar
Els fragments
Del naufragi
De la memòria
I han de passar
Algunes coses
Perquè sigui possible
Aquesta gran frase
La sospita
És la primera forma
De fer
Que existeix
Potser tu mai has sentit
Fins d'un pare desconegut
Potser tu mai has tingut
Un amic imaginari
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Potser tu mai has sentit
Marina Porras, moltes gràcies
A vosaltres
El suplement
En Roger escapa
Vols saber l'autèntic secret
De les magdalenes
I pans de pessic
De la granja?
Agafa només ingredients
De la millor qualitat
Posa-hi molt d'amor
I paciència
Fins a aconseguir
Aquest sabor i textura
Tan inconfusibles
Mmm
Tan bons
La granja
La qualitat
Que et mereixes
Ula no
Que bé
Posa la mà
Fins als shorts
Li aparto la mà
D'un cop
I ho torna a fer
I em diu
Què passa?
Em pensava que volies
Triomfar al cinema
Entre presa i presa
Em continua grapejant
I em quedo de pedra
El primer que faig
Quan surto
És posar-me a plorar
Truco a la meva mare
I li explico tot
I em diu
Que ho denunciï
Nits sense afecció
De per dia
La caiguda de l'ogre
A TV3 dimarts a la nit
El suplement
Ràdio amb esperit
De cap de setmana
Amb Roger escapa
5 minuts per arribar
3 quarts de 12 del migdia
Som al suplement
Som a Catalunya Ràdio
I posarem una mica de música
Tot plegat després de la Marina Porres
Han arribat
La parella de l'any
Demà ho deixo
La parella de l'anima
La parella de l'anima
La parella de l'anima
Lielau de l'anima
delis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una actualitat per això que ja fa anys, eh?
Realment, no?
Sí, però com aquesta vegada...
Sí, no, és veritat.
Com aquesta vegada, David...
Ara intervé en els nostres armaris, ja.
Ja han entrat fins als nostres armaris.
Aleshores, a tot això hi posarem cançons avui, Roger.
Ha estat fàcil?
Se'n parla prou, les cançons del tema.
Deu ser una cosa recurrent, sí.
Sí, la idea aquesta de la sequera de les ànimes, també, no?
És a dir, que l'humitat, que l'aigua és transportadora de sentiments o de la fe, o de... no?
És purificadora, i llavors quan una cosa està seca, doncs realment és que està a punt de...
Bueno, de la seva fase final, no?
Doncs jo vaig a combatre aquesta sequera, aquesta set, amb un...
Mira el, mira el tio.
Amb un gotet.
Eh?
Amb un gotet de vermut.
Molt bé.
I d'aquí un quart d'oreta...
És d'aigua, eh? Que hi ha sequera, d'aigua.
Sí, però bé, jo em reservo el que em posaré el got.
Molt bé.
D'aquí una estona torno.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Mas i David Caravell.
Doncs mira, Roger, portem, diguéssim, l'himne que tenim en aquest país per parlar de la sequera.
Em sembla que fins i tot un anunci de la Generalitat fa poc el va utilitzar el grandiós i referent per tothom, Raimon.
El meu país, la pluja no s'aplouré, o plou poc, o plou massa.
Si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola, qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país, la pluja no s'aplouré.
No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat, res no vares a aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua.
És tan bonic que fa que la música arribi, els instruments arribin com si fos una pluja de la sequera, que és només la veu contra el no res.
I també m'agrada molt aquesta idea, ja només per la manera que funciona el nostre idioma, això que avui plou, com si atribuïssim el plou.
No hi ha subjecte aquí, no? La pluja és el... plou qui plou, no?
Doncs s'allarga, amb aquesta cançó s'allarga aquesta atribució de personalitat o d'ànim a la pluja, no?
I llavors no sap ploure. I és molt bonic. I a més, el que fa gràcia és que realment ha marcat molt el nostre paisatge, no?
Aquesta idea de les... que quan plou, doncs, és una catàstrofe, però són les nostres rambles, els nostres torrents, no?
Configuren el mapa del país directament, no? És a dir, t'imagines el mapa de Barcelona sense rambles, o el de Badalona, o el de Bodovesa,
vés a saber la Vilanova i la Geltrú, no? Tots són grans avingudes que van a parar al mar i que s'omplenen i causen estralls cada vegada que plou torrencialment, no?
És a dir, que el revers de la moneda de la sequera és aquest.
Exactament. És el que té el clima mediterrani que tenim aquí i, com diu el Raymond, potser, no sé si es pot portar la pluja a escola,
però almenys que nosaltres vam anar a escoles i que ens van explicar el cicle de l'aigua.
Jo trobo que hi ha un grup que l'any 86 va fer el seu primer disc, que es deia 30 anys d'èxitos,
doncs, és explicant el cicle de l'aigua meravellosament així.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
El cicle de l'aigua, el cicle de la cervesa, és similar.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Un agüita amarilla, calida y tibia.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
Ferencant com una barreja de manes i l'orquestra amb un dragón.
De tu família, passa por debajo de tu lugar de trabajo, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla, y llega un río, la bebe el pastor.
És el cicle de l'aigua, sí. És el cicle de l'aigua, sí.
Sí, sí, sí. Jo crec que una mica precisament per això, perquè tots vam rebre aquesta lliçó quan érem nens a les escoles, no? El cicle d'aigua, que és circular, és una cosa que dóna la impressió que no se'n perd d'aigua.
No, clar, és que perds no es perd, perquè n'hi ha molta, el planeta d'aigua precisament. I a Barcelona n'hi ha més que a Solsona d'aigua.
Però llavors, precisament per això pensem llavors, quan ve la sequera, no ho acabem d'entendre, on ha anat?
On ha anat, no? I és això que passa als telenotícies, que ens ensenyen com ha plogut i com han caigut tempestes bestials a un altre lloc del món, i en canvi aquí, res.
La cançó que t'he portat precisament parla d'això. Es diu La Seixerèche du Mekong, i el Mekong és un riu del Vietnam,
el delta del qual és un d'aquests espais humits del món que quan està sec, mala senyal.
Fins demà!
Això que sentim és Indochín,
la seixera és la sequera del Mekong.
Indochín era una banda
típicament new wave de França
que va anticipar una mica
també els èxits de Meccano aquí a Espanya.
Igual que Meccano,
Indochín tenien una fascinació
per l'extrem orient.
Evidentment, potser amb més raó
pel simple fet que els francesos havien tingut
antiga colònia allà, Indochina
és la manera com l'anomenaven.
I el disc on inclouen
la sequera del Mekong,
aquesta cançó, es deia
Le Peril Jaune, és a dir, el perill groc.
Els anys 80 estan poblats
d'aquesta mena de fascinació
i alhora
por o
temor
d'aquell estrany que hi havia llavors
que era l'extrem orient que el desconeixien.
suposa que ara que dius això del perill groc,
hi ha un altre perill amb la sequera, no?,
que, a veres,
ens fa por que
Catalunya no s'acabi convertint en el desert de sonora, no?,
i sonés així.
Catalunya sonés així.
Home, hi ha bandes que, més o menys, no?
Sí, oi?
I si hi deixa de ploure
durant 3 o 4 anys més,
acabarem fent aquesta música.
Sí, oi?
I això és la versió...
I aquesta és una cançó que es diu Corona,
que van escriure un grup que deia Minute Men
l'any 84 i que es va fer famosa
perquè estava en la bandes sonora de Jackass,
això de la TV i la pel·lícula i tota la...
Ah, val, aquella sèrie...
Sí, sí, aquella sèrie d'humor.
I volia posar la versió original,
però és que musicalment no...
A mi no m'acabi d'entusiasmar,
i en canvi, Caléxico tenen una estranya habilitat
i bon gust a l'hora de versionar,
i aquesta és la versió que va fer bastant nè,
més tard, el grup.
Caléxico,
que és un grup, doncs,
això, que està a cavall de Califòrnia i de Mèxic,
cosa que és una mica estrany
perquè Califòrnia és a banda i banda a la frontera,
és com Perpinyà i Figueres,
que és Catalunya a banda i banda.
Doncs això,
allà passa el mateix,
hi ha la Califòrnia mexicana
i la Califòrnia als Estats Units a l'Orient.
No sé per què t'ho explico,
perquè estàvem parlant de saquera,
però, bueno, és igual.
No, no.
Home, doncs mira...
It's too darn hot
It's too darn hot
I'd like to sup
With my baby tonight
Refill the cup
With my baby tonight
I'd like to sup
With my baby tonight
Refill the cup
With my baby tonight
But I ain't up to
With my baby tonight
Cause it's too darn hot
It's too darn hot
It's too darn hot
I'd like to cool
With my baby tonight
And pitch the woo
With my baby tonight
Això que sentim és
Too darn hot
De la Ella Fitzgerald
Bueno, de la Ella Fitzgerald
En realitat és una cançó de Cole Porter
però jo crec que aquí interpretada
magistralment per una de les veus més boniques que hi ha
i amb més swing
i més musicalitat del segle XX
que és la Ella Fitzgerald
La cançó
fa calor
Tinc ganes de sopar amb el meu
amb la meva parella
i tinc ganes d'omplir la meva copa
i beure amb ella
doncs forma part del musical Kiss Me Kate
de 1948
i es va convertir en un estàndard
immediatament
en un clàssic d'aquests
que tothom versiona
i ja et dic
per mi la Fitzgerald
sempre és una bona excusa
per tornar-la a punxar
Doncs com deia abans
la imatge més bèstia que ens podria imaginar
d'una sequera seria
que s'assequés al mar
perquè és on hi ha més aigua
el planeta encara que s'hagi de salenitzar
pel consum humà
però el mar sec seria una imatge al·lucinant
llavors hi ha una cançó tradicional d'Eivissa
que als anys 70 el grup Uc
d'Igido Marí i companyia van adaptar
que es diu
jo tinc una enamorada
que diu
jo tinc una enamorada
a sa banda de mitjorn
i en sé que el vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn
jo li dic que serà prompte
si no mos anem del món
quan es pins faran magranes
i ses figueres melons
la mar estarà aixuta
i hi correran carretons
per dins es terços de botges
i hi pescaran es cassons
i llavors jo tornaré
i em casarem tu si vols
i et pots començar a fer roba
que ja hem de sortir bufons
i aquesta imatge
d'això
de la mar estarà aixuta
que és a l'Arabella
hi ha un projecte musical
que als anys 90 i 2000
ressonadors a Eivissa
va recuperar
totes aquestes canons
que hi havia recuperat
en clau foc als anys 70
en clau pop rock dels 90
i a Eivissa
doncs tothom pot cantar això
a la plaça
jo tenc una enamorada
a sa banda de mitjón
i em sé que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn
jo li dic que serà pronta
si no amb un anam del món
quan es pins faran magranes
i ses figueres melons
la mà estirà aixuta
i hi correran carretons
per dins
per dins
es terços
de potxes
i pescaran
es
que
sol
jo tenc una enamorada
a sa banda
de mitjón
i em sé que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn
jo tenc una enamorada
a sa banda
de mitjón
aquesta és la versió
de
la versió de
jo tenc una enamorada
que és la tradicional d'Eivissa
primer versionada pel Zuc
en clau foc
i després per rassonadors
en clau
el rock
Roger Mas i David Carabé
no m'ho vull posar
en banda sonora
a la sequera
amb una cosa
eclèctica i variada
perquè ha sonat una mica
d'aquí i d'allà
d'aquí i d'allà
d'aquí i d'allà
i de tot arreu
començant pels clàssics
d'aquesta aigua no en veuré
prou bé que ens aniria
fem una pausa
i de seguida tornem al suplement
el suplement
amb Roger Escapa
i després de les notícies
de les 12
l'eclipsi
si vols que
surti el sol
jo corrent allà
suant amb la maleta
i dic
la meva dona està parint
sí sí tu és el que vets de la terra
ràpid a l'habitació tal
pujo corrent
i va ser arribar allà
obrir la porta
la meva dona allà
ja a plorar
i era hora per favor
va ser arribar
i el nano va néixer
al cap de mitja hora
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
som els de Catalunya Ràdio
i el Mundial és nostre
quan hi ha Mundial de Motociclisme
connectem amb
Univers MotoGP
sempre amb doble transmissió
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT
els dissabtes la cursa Esprint
i els diumenges
la cursa de Gran Premi
els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
amb Damià Aguilar
aquest cap de setmana
Gran Premi de Portugal
Univers MotoGP
37 anys seguint el Mundial
10 temporades
transmetent les curses en directe
perquè el Mundial és nostre
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT
L'Orquestra Sinfònica
del Gran Teatre del Liceu
arriba a l'Auditori de Girona
per interpretar
quadres d'una exposició
de Mussorgsky
amb la coneguda orquestració
de Maurice Rebel
El 7 d'abril
la formació sinfònica
oferirà també
el concert per a violir
en re menor
de Sibelius
sota la batuta
de Susanna Malchi
Més informació
a auditorigirona.org
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
Del 28 al 30 de març
el Festival Paralada
us proposa l'edició de Pasqua
un viatge de descobriment
del patrimoni musical
i encàrrecs de nova creació
Les obres dels grans mestres
del barroc
a càrrec dels millors intèrprets
del gènere
3 dies
per gaudir
de l'està batmater
o de la visita
de l'orquestra de Versalles
Més informació
a festivalparalada.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
a Catalunya Ràdio
a Catalunya Ràdio
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
Ah, que ara tenim un pianista
a Catalunya Ràdio
He pensat que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh
però estic gestionant el departament de queixes
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent
Doncs sí, és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio
Amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
Tarda de clàssic
el tot gira
Atenció
A partir de les 6
en directe
Reial Madrid
Barça de la Lliga F
amb Pere Escobar
Marta Cubí
i Maria Guixart
Repetirà el Barça
la maneta de la primera volta a Montjuïc?
També viurem el retorn de Joel Parra a Badalona
Des de l'Olímpic
Penya Barça de la Lliga ACB
Amb Ernest Macià i Carme Lloberes
A més, seguirem la final
de la Copa d'Espanya de Futbol Sala
Farem balanç
del Volta a Catalunya
que avui s'acaba
Sentirem els protagonistes
del Gran Premi de Portugal
de motociclisme
i us explicarem
el Barça Atleti Cornellà
Tot gira
Aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Clopés
Delicateix
Enferòmero
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps
Peeps