Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Xavi Hernández deixarà de ser l'entrenador del Barça a final de temporada.
Ell mateix ho va anunciar ahir a la nit després de perdre contra el Viral Real a Montjuïc.
3 a 5. Albert Benet, més detalls.
Xavi decideix fer un pas al costat i posa data a la seva marxa el pròxim 30 de juny.
Diu que ho fa pel bé del club, que se sent responsable de la situació de l'equip,
que cal un canvi de dinàmica, un canvi de rumb i que està convençut que la decisió destensarà l'equip i el farà millorar.
Primer ho va comunicar el president Joan Laporta un cop acabat el partit i després d'una reunió d'urgència de la cúpula esportiva.
Després, i abans de les preguntes dels periodistes, el mateix Xavi va fer un discurs per anunciar que plega,
però no ara, sinó al final de temporada.
Crec que la situació mereix un canvi de rumb i com a culer no puc permetre aquesta situació.
Crec que ha arribat al punt d'anunciar-ho públicament, així ho tenia decidit ja fa uns dies,
però crec que és el moment.
Tal com han anat les circumstàncies, crec que el club necessita un canvi de dinàmica i sobretot com a culer.
Xavi admet que se sent alliberat i que ha pres la decisió pensant en el club.
Crec que això alliberarà els jugadors,
destensionarà una mica també la situació general del club.
He pensat en el club.
Jo la decisió fa dies que la tinc decidida i d'alguna manera m'he alliberat.
Però el que veig és que no allibero els jugadors, no allibero la situació de la Junta ni a l'afició,
per tant, jo no vull ser una rèmora en absolut pel club.
Després de l'anunci de Xavi, l'entrenador del Barça Atlètic, Rafa Márquez,
li van preguntar sobre la possibilitat de fer el salt i dirigir el primer equip del Barça.
I va dir que a una oportunitat així no li pots dir que no.
Ho va assegurar després de la victòria del filial del Barça, 1 a 2, al camp d'Alfo i la Brada.
I a aquesta hora, a les 10 i 2 minuts, Neus Bonet, bon dia.
Bon dia.
Què destaca de la resta de l'actualitat?
Doncs destaca Antonio Guterres, el secretari general de les Nacions Unides,
perquè demana que es renovi el finançament de l'agència pels refugiats palestins
després que nou països li hagin retirat l'ajut perquè Israel l'acusa d'estar implicada
en l'atac de Hamas del 7 d'octubre.
Segons el govern de Benjamin Netanyahu, 12 treballadors de l'agència
van participar en aquesta salt que va matar 1.200 israelians.
L'ONU ha obert una investigació interna i Guterres confirma
que de moment, ho ha fet en un comunicat avui diumenge,
un de les treballadors que hauria participat en aquesta operació és mort,
que estan comprovant la identitat dels altres dos i que nou han estat acomiadats.
També parlem a aquesta hora del primer secretari del PSC, Salvador Illa,
que demana regular la immigració per tal de mantenir la seguretat
i després integrar els nouvinguts.
També defensa que la política d'immigració s'ha de dictar a Europa
i després ha d'anar derivant als diferents estats, comunitats autònomes i municipis.
Ho diu en una entrevista avui al Digital al Nacional,
on afegeix que cal complir les lleis vigents.
Europa és un imant.
Europa és un imant. La gent vol venir a Europa.
Aleshores el que hem de fer és ser capaços de regobar això.
No podem dir aquí que vingui a tothom.
No pot ser.
Regobar-ho.
I acollir.
I integrar.
I això no posarà en risc a la nostra identitat.
Al contrari, ho reforçarà i ho enfortirà.
I és un repte que, a més a més, s'ha d'abordar a nivell europeu.
I encara un últim apunt.
El primer ministre francès, Gabriel Atal, es reuneix aquest matí, d'aquí a poca estona,
amb els representants sindicals dels pagesos per intentar apaivagar les protestes.
Els agricultors tenen previst bloquejar les entrades i sortides de París demà
a partir de les dues de la tarda en una gran mobilització que han anomenat el Setge de París,
assegurant que les protestes comencen demà i duraran un temps indefinit.
Els indicats agraris, recordem-ho, no estan satisfets amb les mesures anunciades divendres
pel primer ministre, que troben insuficients.
10 i 4.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
Avui, programa una mica alterat per aquesta crisi blaugrana.
David Clopés, què tal? Bona tarda.
Què tal? Bona tarda, com estem?
Bona tarda, l'esteu del matí, eh? Imagina't com estic.
Bon dia, sí. Jo he sigut respectuós i t'he respost bona tarda, perquè m'has dit bona tarda, eh?
En fi, porto tantes hores d'esperc que ja és com si fos...
Escolta'm, Clopés, avui no ens podem perdre el tot gira,
entre altres coses, perquè evidentment aquesta crisi blaugrana hi serà molt present,
però perquè l'esperança blaugrana ara mateix també es diu Girona, eh?
Sí, mira, ahir ho pensava, dic, ostres, sempre quan, evidentment,
i tot devia passar el mateix ahir a la nit, no?,
quan el Xavi fa aquest anunci, penses, ostres, què faig l'endemà, no?
I una de les coses bones del programa d'avui és que començarem amb un somriure,
amb el partit del Girona, no?, perquè, òbviament, aquesta crisi del Barça ens preocupa a tots
i ens fa, doncs, posar-nos en un to molt més seriós, no?
Afortunadament, avui a les dues juga el Girona, un partit que no serà fàcil al camp del Celta,
perquè s'ha demostrat que el Girona, al camp dels petits, dels que estan a la part baixa de la classificació,
són els que se li atreveixen una mica més, i, per tant, avui no serà fàcil aconseguir la victòria,
i més venint de l'eliminació a la Copa, però, vaja, tal com està el Girona,
i, fins i tot, veient la derrota del Barça, això ho pot aprofitar l'equip de Mitchell
per guanyar, en certa manera, distància respecte a un equip que, ho podem dir,
és rival directe al Barça en la lluita per entrar a la Champions.
Escolta'm, com has encaixat tot el que ha passat a l'univers de la Girona en aquestes últimes hores, David?
Sorprès. També et diré que ens consta, i ens constava des de feia uns dies,
que Xavi estava notant la pressió des d'aquella derrota a la final de la Supercopa,
dura davant del Madrid, no només pel resultat, sinó també per la imatge,
que la pressió l'estava notant molt a casa seva, amb el seu entorn directe,
però no esperàvem aquest desenllaç, no?, i sobretot aquest anunci endiferit,
aquesta dimissió endiferit.
Jo el que pensava ahir a la nit, i avui reflexionava també aquest matí,
és que des que va marxar Messi, aquell 5 d'agost del 2021,
la maquinària trituradora que és el Barça s'ha activat més forta que mai,
perquè des que va marxar Messi, recordem el pas de Koeman,
que era un autèntic mite, i que ha estat un autèntic mite de l'història de la Barça,
va caure en el menyspreu més absolut per part del club,
i també, òbviament, del que era l'afició del Barça,
que va deixar d'estimar un jugador que era, vaja, un mite de l'història del club.
I després l'arribada de Xavi, que havia de ser el salvador del club,
i que ha durat dos anys i mig, i que ha estat absolutament triturat
per aquesta maquinària tan bèstia que és el Barça,
i que ho ha estat durant molts anys a la seva història,
però que tinc la sensació, i que potser per ser un reflex de la societat actual,
on es vol sempre tot l'ara i aquí molt ràpid,
aquesta maquinària encara és més ràpida i més constant,
tritura molt més ràpid els entrenadors i els jugadors, que no pas ho feia abans.
Marxa Messi, necessitem que hi hagi un nou Messi, que hi hagi un nou ídol,
necessitem que la Minyamal sigui el nou Messi, sigui el nou líder d'aquest Barça,
necessitem que hi hagi un nou Guardiola, necessitem que els èxits arribin ràpid,
i potser a vegades aquesta manca de paciència i de perspectiva de ser conscients
que estem vivint l'etapa post-Messi, que això és molt complicat de gestionar,
fa que aquesta maquinària no s'aturi i que vagi més ràpida que mai,
i jo crec que aquesta maquinària s'ha endut per davant a Xavi,
que evidentment ha comès els seus errors,
però ha sigut víctima d'una situació d'improvisació i de necessitat d'èxit ràpid.
Hi ha una imatge que avui no hem comentat del partit d'ahir,
que és aquell Xavi mirant a càmera al mig del partit
quan el Bar anul·la un penal a favor del Barça,
i diu que és una vergüenza, és una vergüenza,
que d'alguna manera ja demostra que Xavi fa setmanes que no està bé, no?
Sí, sí, ja t'explico això,
i això ja dic, ens consta que és així,
que la derrota contra el Madrid li va fer molt mal,
i evidentment l'entorn aquí es va activar,
això és el Barça, el Barça és un club de màxima exigència,
i té un entorn que no és fàcil,
no només parlo dels mitjans de comunicació,
sinó parlo de l'entorn de dins,
Xavi ha patit també l'entorn de dins,
de determinats directius que no li han fet, diguem-ne,
un camí fàcil,
i ell aquesta pressió l'ha notat moltíssim.
I quan hem vist que protestava molt,
ha vist moltes targetes, ell, en molts partits,
aquestes reaccions amb decisions del Barça no li han agradat,
i mostrar-les de manera tan clara, tan pública,
i ahir portant-ho a l'extrem, mirant a càmera,
això és un fet, diguem-ne, molt poc habitual,
això ens dibuixa un Xavi desgastadíssim,
desgastadíssim,
i jo crec que ahir la imatge que dóna la sala de premsa
és d'alliberament,
de treure's un pes de sobre enorme.
Jo crec que la seva decisió,
sobretot és bona per ell,
però, com ja heu comentat a la tertúlia,
tinc els meus dubtes que sigui bona pel Barça.
Club Est, t'escoltarem a partir d'aquest migdia amb el Girona,
i el Tot Gira, evidentment, també amb Impreas,
amb Segell de l'Ordana.
Una abraçada, David.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
Petitíssima pausa, el suplement,
i com és viure a gener de 2024
una setmana sense telèfon mòbil?
Ara, el suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hi ha un nou hospital de referència a Mataró?
A què et refereixes?
A un nou hospital de Creu Blanca,
el grup de referència en diagnòstic per la imatge.
A què et refereixes?
A un nou hospital de referència,
amb totes les especialitats,
la més avançada tecnologia,
el millor quadre mèdic i servei d'urgències 24 hores.
A què et refereixes?
Nou hospital Creu Blanca Maresma,
a Mataró.
Creu Blanca Pones.
Per la teva salut, som referència.
012, la millor resposta.
Els títols integrats en banda magnètica
s'han deixat de vendre
i només els trobaràs amb la T-Mobilitat.
A partir d'ara,
per la T-Usual, T-Casual, T-Familiar i la T-Grup,
hi ha una T-Mobilitat de cartró
que es pot comprar sense haver-se de donar d'alta.
Un cop esgotada,
la podràs recarregar amb el mòbil
o en una màquina de venda.
Però si vols treure el màxim profit del nou sistema,
pots donar-te d'alta
i demanar en línia una T-Mobilitat de plàstic
o viatjar directament amb l'app mòbil.
Opcions que t'oferiran més avantatges
i et permetran carregar qualsevol títol integrat.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Eudel Carbonell,
gran expert en els orígens de la humanitat,
reflexiona amb la seva gent
sobre el nostre possible final.
El meu pronòstic és que hi anem malament.
Està clar que ens extingirem.
És molt difícil planificar solucions com a espècie.
La gent diu
que la intel·ligència artificial ens destruirà.
dic que no fa falta.
Amb la intel·ligència natural ja han tingut prou.
Nits sense ficció.
Eudal.
Quant temps ens queda?
A TV3, dimarts a la nit.
Vegana, frente a l'omnívor.
La sèrie dels bessons de Netflix,
un vegà i un omnívor,
és realment ciència o un pamflet vegà?
He eliminado la carne en su mayor parte.
Creo que hay muchos beneficios al suprimirla
i pocos al mantenerla.
Els americans no cuinen, cuinen zero.
Allò que al final acaben afavorir,
i que es veu que hi ha un viatge claríssimament cap al veganisme.
Les dues parecen dietas horribles.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Aquest diumenge, a partir de la una del migdia,
amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La nostra visibilitza totes les dones...
Per seguir el fil del que passa aquí...
...de Catalunya i l'estat espanyol.
...i el món.
Situació catastròfica que es viu a casa.
El cap de setmana, connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Un imatge dels satel·letes veu el cel...
Catalunya migdia, amb Neus Bonet.
Com a cada cap de setmana...
I els esports, amb Maria Guixà.
Fins aquí, el Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge, a les dues del migdia.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Dos minuts per arribar a un quart d'onze.
Que viva la telefonía en todas sus variantes.
Pensando estaba que te me escabullías
Cuando vi tu nombre en la llamada entrante
Bendita cada onda, cada cable
Bendita radiación de las antenas
La pregunta que us plantejàvem aquest cap de setmana al Suplement
és si estaríeu disposats a passar set dies sense mòbil.
Si la resposta és que no,
l'alternativa que us donàvem era 48 hores,
fins i tot 24.
Sou dels que comproveu unes quantes vegades
que el porteu a sobre abans de tancar la porta de casa.
Si ho feu, no sou els únics.
De fet, això té un nom.
És l'anomofòbia.
La por a sortir al carrer sense telèfon mòbil.
Els catalans fem servir
l'esmartphone de mitjana 3 hores i 40 minuts cada dia.
Els joves entre 18 i 24 anys encara hi estan més enganxats.
Cada dia passen 4 hores i quart davant de la pantalla.
A les aules, ja ho sabeu, tenim el debat en marxa.
I a casa se n'ha de restringir-los fins als 16 anys.
Al Suplement aquesta setmana hem fet un experiment.
Hem deixat sense mòbil 3 persones de 3 generacions diferents.
48 hores sense WhatsApp, Instagram, Twitter o TikTok.
Avui el Suplement enganxats al mòbil.
Es pot viure sense un smartphone entre les mans.
Tres històries diferents.
La Bàrbara Serra, que ve acompanyada de la Clara i l'Enrique,
els seus companys de pis.
Hola, Bàrbara, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, bastant bé, la veritat.
Sí, sí.
Tu has estat 7 dies.
Sí.
Abans d'aquests 7 dies, com descriuries la teva relació amb el telèfon, Bàrbara?
El portava sempre a sobre.
És a dir, potser no em considerava una persona que estava molt enganxada,
perquè en comparació us trobava normal,
però sí que em veia bastant incapaç, això de sortir de casa sense el mòbil,
i crec que era per mi com una extensió més de la meva persona.
El portava a sobre, el tenia a la mà constantment per fer qualsevol cosa.
Senties aquella necessitat de, quan reps un missatge, haver de contestar instantàniament?
Sí, sí, sí.
On passaves més estona?
Quines aplicacions?
Probablement Instagram, WhatsApp, però també Spotify, YouTube...
TikTok ja me l'havia tret, preventivament,
i en el seu moment me l'he vaig treure,
perquè, si no, probablement hauria guanyat bastant, TikTok.
Tens un problema?
Sí, segurament...
Bueno, em costa dir que sí, però crec que probablement sí.
algú del teu entorn t'ha dit mai
escolta'm, estàs enganxada?
No, perquè jo crec que tots ho estem en una mesura similar,
però jo crec que és un problema, igualment,
encara que no sigui individualment meu.
Sí, ara quants anys tens tu, Bàrbara?
26.
26.
Els teus companys de pis tenen una relació similar a la teva amb el telèfon?
Crec que la tenen pitjor.
Crec que ells hi estan més enganxats, realment.
Ells els va fer més pànic la proposta que no pas a mi.
Vull dir que, per això, crec que tenim un problema,
però potser no m'hi sento tant com que sigui un problema meu
perquè veig que hi ha molta gent molt pitjor.
El mòbil el fa servir per treballar, per exemple, també?
No, tot i que puntualment sí.
És a dir, no és la meva eina d'ús habitual,
però sí que en algun moment puntualment sí que l'he utilitzat.
On dorm el telèfon mòbil?
Al costat del meu llit.
És la meva alarma, també és el meu despertador.
En moda avió?
En moda avió, sí.
Això ho intento, respectar-ho.
El Ferran té 70 anys, porta dos dies sense telèfon mòbil.
Ferran, què tal?
Què tal, bon dia.
Com ho portes?
Malament.
Ara aniré a la fase de la Bàrbara com li han anat aquests set dies, eh?
Però primer, abans d'aquests dos dies,
la teva relació amb el telèfon com era?
D'amor.
Una relació d'amor.
Estava sempre amb mi.
Bé, està sempre amb mi.
Tens aquesta necessitat de contestar?
Sí, sí, sí, sí.
Els WhatsApps, sobretot.
Vull dir, jo, si sento un pip,
he de saber què em diuen i contestar.
Mires quanta estona el dia hi passes?
No, no tinc costum, això, no.
Què et diu la gent del teu voltant
sobre la teva relació amb el telèfon mòbil?
Que estic enganxat.
Has demanat mai ajuda?
No.
No, no, perquè...
Jo, personalment, no ho reconec, no?
Jo m'imagino que és com qualsevol addicció, no?
Els que són addictes a l'alcohol et diran que no ho són
i jo, com a addict al mòbil,
entenc que no.
Més que res per el que em deien, no?
Sobretot, bueno, la meva dona.
Escolta, pare.
Abans parlàvem de la nomofòbia,
que és la por de deixar-se el telèfon mòbil a casa.
A tu t'ha passat mai, això?
Sí, jo he arribat a tornar a casa, a tornar al cotxe,
jo vaig perdre un mòbil
i abans de 24 hores vas tindre que anar a comprar-me un mòbil.
Això sí.
Em va agafar ansietat.
Sí.
Què més fas a banda del WhatsApp?
Jo soc Instagram,
m'agrada molt fer fotografies i penjar-les,
vull dir que això és el que he trobat,
potser a falta més amb aquestes 48 hores, no?
D'estar a algun lloc,
fer una foto,
tindre-la que penjar,
conversa, sobretot,
per WhatsApp.
Jo estic en 30 grups,
vull dir...
Què és el primer que fas quan et lleves al matí?
El pipí
i anar al salón,
fer-me un cafè i agafar el mòbil.
On dorm el mòbil?
Al costat, a la tauleta de nit.
En mode avió?
No.
Encès?
Sí.
Per si de cas truquen o...?
Per si de cas truquen
i això és el que potser li emprenya més
a qui està dormint amb mi, no?
Que sent el pipí, pipí.
Està enfadada, la teva dona.
Sí.
Ella quina relació té amb el telèfon?
No, ella pot passar...
El mira, el mira,
però pot passar, eh?
Vull dir, ni és de contestar WhatsApps,
ni d'entrar als grups,
mira més que res novel·les
i coses d'aquestes, ella.
Clar, tu ets d'una generació,
tens 69 anys,
diferent a la Bàrbara, no?
Perquè la Bàrbara, en 26,
doncs ha nascut ja...
No sap el que és la vida sense internet.
Per no parlar del Max,
que ara el saludaré.
Tu, això és una addicció
que t'ha vingut de nou
als últims 20 anys.
Sí.
Bé, jo vaig tindre mòbil
professionalment
dels primers, eh?
Però bé...
Tu el fas servir per treballar, també.
el feia servir,
però només era trucades.
I després, potser,
em vaig enganxar més
per un dels meus fills,
que està pitjor que jo.
Encara més enganxat?
Sí, sí, sí.
I és el que em va començar a posar...
Ah, i per què no entres a Facebook?
I per què no t'obres una compte d'aquí?
I per què no ho fas?
I potser em vaig enganxar
una mica més per ell.
T'has plantejat demanar ajuda
en algun moment?
No, no, perquè jo no crec que...
O sigui, a mi no em crea...
No em crea un problema
el ser addicte al mòbil.
No em crea problema.
Una mica de relació,
si tu vols, a casa,
però no fins al punt de dir
que he d'anar a buscar ajuda.
No.
Ara m'explicaràs
com han anat aquestes 48 hores,
però abans, la història del Max.
Que no tinc temps per pensar,
que no tinc temps per pensar.
Hola, Max.
Hola, bon matí.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Bueno, sense el mòbil...
Com ha anat?
Malament.
Tu tens 14 anys.
Sí.
Quant fa que tens telèfon?
Fa 3 anys,
des que vaig començar l'ESO,
que tinc mòbil.
Com el fas servir durant la setmana?
L'emportes a l'escola, per exemple?
No, perquè a la meva escola
tenen com unes guixetes
que ens el fan tancar i deixar-lo,
i durant l'horari escolar
no el podem tocar.
però sí que després el miro bastant.
Quan?
Quan arribes a casa?
Quan arribo a casa, sobretot.
I al cap de setmana?
Al cap de setmana ja sí que l'utilitzo encara més.
És quan més miro xarxes socials
i amb més temps passo amb el mòbil.
Quines xarxes socials tens?
TikTok, Instagram i...
diria que ja està.
Et va costar convèncer els teus pares
que et compressin un telèfon fa dos anys?
No molt, perquè la meva germana
ja tenia un mòbil prèviament
perquè és més gran
i doncs me'n va com obrir aquesta porta, no?
I el fet que la meva germana
li van donar un mòbil abans
doncs a mi me'l van donar també
quan li van donar la meva germana.
On dorm el mòbil a casa teva?
Al menjador.
Això és perquè t'ho vols
o perquè t'obliguen?
Perquè m'obliguen.
Si no, dormiria amb mi.
Creus que tens un problema, tu, Max?
Sí.
Jo crec que tinc un problema.
Però jo crec que no em dono tanta compte
perquè al meu voltant
potser encara és pitjor.
O sigui, els teus companys de classe
encara tenen una addicció a la pantalla
més gran que la teva.
Sí.
Quines aplicacions més tens al telèfon?
Tinc algun joc
per quan m'avorreixo.
Tinc WhatsApp.
I res més.
Creus que el mòbil
s'hauria de prohibir del tot a les escoles?
A veure.
Jo crec que és una cosa
que als joves no ens agrada
però jo crec que és una cosa
que se la fa.
o sigui, és una cosa
que no estarem d'acord
però
és una cosa
que s'hauria de fer.
Quan vam plantejar
aquest experiment
vam buscar
tres persones disposades
a estar-se
una setmana sencera
sense mòbil
però pràcticament tothom
ens deia
que això era impossible.
La Bàrbara
fa una setmana
que no té telèfon mòbil
en Màxim Ferran
en canvi
ens el van deixar
fa 48 hores
divendres.
Tinc que reconèixer
que sí
que estic enganxat.
Quan em sona el mòbil
un WhatsApp
estigui com estigui
i on t'estigui
tinc que veure
el WhatsApp
i contestar-lo.
Ferran, tu per què pensaves
que no series capaç
d'estar una setmana?
Tu vas renunciar
a estar set dies
com la Bàrbara.
Perquè estava convençut
que no...
La primera vegada
que vaig tindre la conversa
vaig dir
jo m'encantat
de col·laborar
però no em feu
estar una setmana
perquè una setmana
no soc capaç.
Com han anat
aquests dos dies?
Sincerament.
No molt bé.
No molt bé
però més que res
també per no tenir
el mòbil.
No per...
Perquè potser
dissabte
jo
al revés
de la gent més jove
potser dissabte
o domenç
és el dia
que puc estar
una mica més tranquil
de mòbil
a part de fer
fotos o així.
però era la sensació
de no...
de tocar-me
i no...
i no tenir el mòbil.
O sigui,
jo anava fent així
o quan vaig pujar a casa
a dir
hòstia,
el mòbil
me l'he deixat el cotxe.
Ja el tenia jo.
Eh?
Ja el tenies tu, això.
Tinc aquí,
tranquil,
ara l'obrim.
Més que res
la sensació
de no tocar el mòbil.
Bàrbara,
com t'ha anat a tu?
Jo crec que bastant bé
però aquesta sensació
també la vaig tenir
el que passa
és que l'estat una setmana
crec que vaig superar
una mica aquesta fase
i llavors
ja vaig poder estar millor.
Ferran,
tu has fet altres coses?
O sigui,
estona que dedicaves
a mirar la pantalla
has aprofitat per dir
mira?
No.
No.
He fet...
Bueno,
potser vaig agafar
a la nit
perquè a la nit
sí que m'agrada
abans d'anar a dormir
mirar molt el mòbil
i tot això
doncs vaig agafar un llibre
que feia
la tira de temps
que no l'obria.
Home, sí.
Aleshores sí que has fet
altres coses.
Bueno,
dos pàgines.
No vas aguantar més
de dues pàgines?
Dos pàgines.
No, no, perquè has perdut
l'hàbit de llegir segurament.
De llegir.
De llegir.
T'has avorrit sense telèfon?
Bueno, aquest matí a l'aixecar-me
he posat la tele
perquè a mi a l'aixecar-me
m'agrada veure
totes les notícies
pel mòbil i així.
Me'n podries haver posat
la ràdio
i així ens estalviàvem
la pantalla.
També és veritat.
També és veritat.
L'he posat pel cotxe venint.
Veus que bé.
Bàrbara,
què has fet tu
set dies
sense telèfon?
Coses que no feies
habitualment.
Clar,
mira,
per començar
anar a dormir abans
perquè això és
el típic
que abans d'anar a dormir
en el seu moment
potser llegia
entre setmanes
sí que a vegades
vas més cansada
i potser llegir fa mandra
i més sí
això com l'he passat a ell
que s'ha perdut l'hàbit
i he llegit més
també aquest cap de setmana
perquè al final
clar,
no tenir mòbil
comunicar-te amb els amics
fer plans
és una mica més complicat
ja logísticament
ja no només
per a dictar
a nivell d'entreteniment
i he acabat agafant un llibre
i feia molt de temps
que no ho feia
realment em fa vergonya dir-ho
però feia molt de temps
que no hi hagi tant
com aquest cap de setmana
i per exemple
per quedar amb gent
com tu has fet
amb el correu electrònic
clar,
la gent més propera
sí que els vaig avisar
i ens hem intercambiat correus
però
amb alguns
amb qui ja teníem previst veure'ns
els vaig avisar
no tindré mòbils
sisplau sigueu puntuals
i no em deixeu plantar
de l'últim minut
però això va ser amb la gent
amb qui ja està una mica
previst veure'ns
hi ha hagut gent
amb la que potser
no tinc un contacte tan diari
que probablement no ho saben
o ho estan escoltant ara
que no he estat en mòbil
i amb aquesta gent
no he pogut interactuar
i potser sí que els hauria dit
mira doncs
per què no ens veiem
aquest cap de setmana
no he pogut comunicar-m'hi
clar,
la comunicació ha canviat molt
ha canviat molt
la manera com t'han arribat
les notícies també
perquè tu aquesta setmana
has patit una notícia
molt tràgica
sí
i tot i així
has decidit que preferies
no tenir el telèfon
és que crec que m'ha anat bé
és a dir
aquest divendres
se'm va dir
que se'm va
se'm ha mort la meva àvia
i
i clar
va ser xocant
però bueno
sí que vaig poder comunicar-me
amb la meva família
en aquest sentit
però crec que
inclús el fet de no tenir mòbil
m'ha fet viure més tranquil·la
perquè jo crec que
no ens n'adonem
però
totes les notificacions
que anem rebent
no
ens fa estar una mica
més accelerats
del dia a dia
i també
jo crec que el mòbil
potser és una mica
generacional
però
quan et vols abadir
de seguida agafes el mòbil
i potser entres
en un scrolling infinit
que realment no t'aporta res
al contrari
que vas més esgotat
llavors el fet de no tenir-ho
t'ho dic
que des del programa
no em vau oferir
la possibilitat realment
de tornar-me el mòbil
el fet de no tenir-ho
crec que també
he pogut viure-ho
de forma una mica
més tranquil·la
com de realment
sí, estar més tranquil·la
a mi mateixa
i com
bueno
abadir-me en formes
que potser m'han deixat
també més tranquil·la
després
que en canvi
amb el mòbil
potser m'hagués accelerat
i no hagués acabat
d'estar tranquil·la del tot
si no tenies telèfon
com et vas assabentar
de la mort de la teva avia?
clar
m'ho han dit per correu
però bueno
sí
sí, sí, per correu
però de seguida
vaig trucar a la família
no amb el meu telèfon
evidentment
però sí
per poder parlar una mica
amb ells i acabar de...
a mi em va sorprendre molt
que tot i així
decidissis
no, escolta'm
no vull el telèfon
perquè clar
el primer que vam fer
va ser
escolta'm Bàrbara
te'l portem
és que veure una part
que també vaig pensar
crec que si ara
de sobteure el mòbil
i veig totes les notificacions
de la setmana
crec que m'atabalaré
aleshores vaig pensar
crec que no
que de fet
prefereixo com
viure-ho amb la meva família
estar més tranquil·la
inclús en aquest sentit
estar una mica aïllada
de totes aquestes notificacions
i notícies
que en aquest moment
em van deixar d'importar
perquè de fet
jo el divendres
ja tenia una mica de fomo
tenia ganes
una mica del mòbil
de dir
uf
començo a notar
que potser
aquesta interacció social
que no estic tenint
perquè ara ja ve el cap de setmana
i potser
entre setmana
amb la feina
vull dir
amb els companys
i m'hi porto bé
vull dir
que t'oblides una mica
també del dia a dia
però el cap de setmana
això
ja m'estava agafant fomo
però clar
el rebre aquesta notícia
com una mica
les prioritats també
em va canviar
sí
i la relació
amb els companys de pis
tu sense telèfon
han canviat?
jo crec
és a dir
a veure
crec que ho han patit
més des que jo
en aquest sentit
sí que
que clar
ho vam viure
com una mica
de dir
ostres quin drama
no tindràs mòbil
i llavors vam dir
bueno no passa res
organitzarem
una nit de cine al pis
com que potser
ja van
una mica
pensant que seria un desastre
realment
que ho passaria molt malament
i bueno
però sí que és veritat
que són coses
que ja fem
però potser vam dir
aquesta setmana
i posem més ganes
de fer coses
que potser no hauríem fet
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
avui parlant
de persones
que porten uns quants dies
sense telèfon
Max
com va ser el moment
en què vas deixar el telèfon
a la capsa?
va ser més
també va ser com
un moment d'alliberació
vaig dir
uf
em trec un pes a sobre
com han anat
com han anat
aquestes 48 hores?
bé
però a la vegada
malament
per què?
bé
perquè és com
hi ha tranquil·litat
per les coses
que no feia abans
però malament
per no poder-me comunicar
amb la gent
del meu voltant
què has fet?
no parlar més
o sigui
no
no he pogut
ni un correu electrònic
res
o sigui
t'has quedat
tancat a casa?
sí
em sap greu
no
no
ho repetiries?
a veure
jo podria dir que
sí
perquè ha sigut
com
un cap de setmana
que ho he vist diferent
i
ha sigut com
una experiència nova
que és com
voler tenir el móvil
però a la vegada
no poder-lo tenir
fas com
més coses
per exemple
jo també vaig tornar a llegir
he començat a llegir
i
i fas com
activitats que
havies deixat completament de fer
i tornes a fer
és com
xula a la vegada
després de la publicitat
us tornarem al telèfon
amb
quantes notificacions
creieu que tindreu?
unes quantes
jo crec que el que en té més ganes
és el Ferran
sí
bueno no sé
si ara et torno al telèfon
la mitja hora que ens queda xerrada
ja no em miraràs als ulls
no no no
me'l dones al final
ja posats a fer
no no no
aguanto mitja hora
més eh
però no gaire més eh
no
bueno
quantes notificacions creus que tindràs Ferran?
no
coincidint amb dissabte i diumenge
per exemple els grups que jo tinc
que són
perquè jo faig teatre
teatre mater
interactuem més
durant la setmana
vull dir
potser el cap de setmana
és més tranquil
vull dir
no hi ha tantes notícies
ni
ni coses a fer
passa un minut de dos quarts d'onze del matí
fem una petitíssima pausa
i després de la publicitat
coneixem més testimonis
i obrim els telèfons
de la Bàrbara
el Max i el Ferran
el suplement
amb Roger Escapa
a les nostres rebaixes no tenim talles
ni cues
l'oferta és simple
entendre-hi més
pagant molt menys
rebaixes del periódico
subscriu-t'hi per 67
20 euros a l'any
70% de descompte
només per rebaixes
només a el periódico
la primera ministra
a denominar un comissari
pots enviar algú
que et vols treure de sobre
a Brussel·les
bé
només vull que d'Einamarca
tingui el comissari europeu
més competent
que pot tenir
tu
Espirguite
si ja no hi ha lloc per mi
al teu món
no passa res
però no vulguis comprar-me
només per perdre't de vista
comença una guerra de poders
Borgen
a TV3
aquesta nit
després del 30 minuts
disponible a la plataforma 3CAT
link
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
acampada
de la companyia Pont Flotant
és un simulacre
d'allò que podria passar
si sis amics
amb diferents cultures
i capacitats
decidissin passar
un cap de setmana
junts a la muntanya
la companyia valenciana
s'instal·la al TNC
amb un espectacle
onés sobre la diversitat
que enrobarà el cor
acampada
fins al 25 de febrer
al TNC
més informació
a TNC.cat
recomanat per
Catalunya Ràdio
link
link
link
el 4 de febrer
al Caixa Fòrum de Lleida
la companyia Zero en Conducta
presenta
Trash
la Pobel
és una bossa d'escombraries
que sempre ha somiat
a ser una estrella
però
com es pot evitar el destí?
una bossa d'escombraries
és i sempre serà
una bossa d'escombraries
però la Pobel
no deixarà de perseguir
el seu somni
més informació
a
escenafamiliar.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
a Catalunya Ràdio
Revolució 4.0
amb Chantal Llevinas
Emprenedors
Innovació
Creativitat
Competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
el programa en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital
et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Chantal Llevinas
Dissabte
tot a l'ApiWeb
i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio
Riu més
estressa't menys
comença per fi
estimar-te
L'Ofici de Viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen les emocions
a l'hora de votar
Un programa sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
Ment d'Amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'Ofici de Viure
amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Passant 5 minuts
de 2 quarts d'11 del matí
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Avui al Suplement
Un experiment
Hem deixat sense telèfon mòbil
3 persones de 3 generacions diferents
Sense WhatsApp
Instagram
Twitter
o TikTok
Ara el Suplement
Enganxats al mòbil
La Bàrbara porta una setmana
sense telèfon
En Màxim Ferran
48
Els retornem
Els retornem
Ara mateix al telèfon
Us en recordeu
del PIN
Nois
Després d'una setmana
Vaurem
No ho sé
Deixem incorporar també
els autors del llibre
Pantalles que no et dominin
Una guia pràctica
per saber navegar
entre pantalles
Són el David Bassa
Periodista
Director del Departament
de Documentals de TV3
David, què tal?
Bon dia
Molt bon dia
I la Marta Narberhaus
que és periodista
doctora en comunicació
per la UPF
Bon dia, Marta
Bon dia
Què us ha semblat
aquest experiment?
Molt interessant
Home, realment
un exercici
de servei públic
absolutament
que s'hauria de fer
molt més sovint
Seríeu capaços
vosaltres dos?
Sí
Que fàcil que és
dir-ho ara, eh?
Sí, exacte
No, però jo reconec
que no seria
molt, molt fàcil
però
fer aquest llibre
S'ha de prendre el moment, no?
Les vacances, per exemple
seria més fàcil
entre setmana
jo penso que estem
tots bastant enganxats
així en general
Estem molt enganxats
però
estem molt convençuts
de les
de les avantatges
que té
no tenir pantalles
durant un període
el màxim de llarg possible
Hi ha hagut una feina
important de producció
de trobar aquests tres testimonis
de tres edats diferents
de gent que estigués disposada
a fer aquesta renúncia
durant uns quants dies
però al final
les seves històries
molta gent avui
ens està sentint a casa
i
ens hi sentim identificats
tots plegats
amb els tres relats
que tenim aquí
Sí, sí, sí
Sí, tot i ser de generacions
diferents
al final
el missatge
que han transmès
és una mica comú
que sí que han viscut
com més tranquils
que han recuperat
coses que no feien
però que alhora
s'han sentit incomunicats
perquè al final
funcionem
a través d'aquesta eina
i això els ha generat
aquestes ganes
de voler-lo
tornar a tenir
entre les mans
Sí, sí, sí
jo crec que han definit
molt bé
el que expliquem
en els llibres
no és un llibre
antipantalles
no som antipantalles
però sí que diem
el repte és saber-les
gestionar bé
que és el que explicaven ells
hem tornat a llegir
hem tornat a passar
estones diferents
hem tornat a fer coses
que no fèiem
i que ens agrada fer-les
però alhora
hem notat
aquesta angoixa
aquesta ansietat
perquè no et comuniques
amb el teu entorn
amb el qual estàs habituat
a comunicar-te
a través de les xarxes
llavors
no és
és a dir
la solució
no és passar
de 100 a 0
però sí que la solució
és
remensar-la a l'ús
exacte
i que realment
l'ús que en faci
sigui perquè tu el vols fer
de forma conscient
i responsable
perquè dediquis
el temps que tens
allò que realment vols
i que no sigui
allò un consum inconscient
que és el que al final
ens porta a fer
les xarxes socials
Podem fer l'exercici
d'obrir el telèfon
sisplau
aneu posant el pin
poseu-lo
o sigui
no el silencieu
i a veure què passa
Max
et veig molt ràpid
eh
Ferran
el meu va més lent
sí
pujeu
pujeu
pujeu
el volum
vull veure si sona
ja ha mort ja
vull dir unes setmanes
pujeu
pujeu
apropeu el micro
sisplau
és el del Max
és que no som esta orina
ara somina
ara somina
aquest és el teu Max
sí
m'ha escrit
no
ja està
sí
ja està
doncs escolta'm
prou bé
el meu és que no està acostumat
està parat
clar
que no l'havies tancat mai
no Ferran
mai
doncs ara a veure
mai
tens bateria eh
per això o no
sí
diu que estava a 33
del pin te'n recordaves o no
sí
sí sí sí
sí perquè el tinc a més
a més llocs
és possible
aprendre a reduir
l'ús del telèfon mòbil
Marta David
sí home
tot és possible
no
el
el secret
és a dir
la clau està en voler-ho fer
és a dir
quan el Ferran deia
jo reconec que estic enganxat
i no
però no prou
per com per davant ajuda
tot i que el meu entorn
en diu que estic enganxat
jo crec que
l'exercici que
que fa ell
de dir
començar a veure
que potser
ja estem massa estona
que potser estem massa
massa connectats
a les pantalles
i voluntàriament
començar a reduir-ho
és possible
però ho has de voler
és a dir
no pot ser una imposició
perquè no té cap sentit
sinó que has de ser
un acte voluntari
hi ha pautes
per fer un ús
una mica més saludable
dels smartphones?
sí
al final
som
les persones
tenim hàbits
no
i és tu
doncs
anar-te
creant hàbits
nosaltres parlem d'hàbits
ciber saludables
no
d'això
d'establir horaris
s'establir normes
i després seguir-les
que és el que una mica costa
però és el que deia el David
que l'important és voler-ho
i proposar-s'ho
per exemple
en el llibre
el que proposem
és que
quan
el Max deia
quan m'han donat el mòbil
perquè s'ha convertit
en el símbol
del pas de primària
a secundària
tots els nens
i noies
el tenen
en aquesta edat
el que nosaltres proposem
és quan tinguis el mòbil
signar un contracte
que fas
amb els pares
això ho has fet tu a casa
David
sí
quant tenen els teus fills ara?
l'Utgen acaba de fer 14
i en Berengen farà 13
d'aquí dos mesos
tots dos tenen telèfon?
sí
clar
sí clar
sí clar
perquè s'ha convertit
van ser els penúltims
a la seva classe
tenir telèfon
però quan
és a dir
si no
i tu els has fet signar un contracte
sí
què diu aquest contracte?
aquest contracte estipula
les hores que hi han d'estar
connectats cada dia
les hores que hi han d'estar
al cap de setmana
les aplicacions que es poden baixar
i les que no es poden baixar
per exemple
que el mòbil
si truquen els pares
si toca el papa o la mama
han de contestar
sí o sí
tot de normes
diguéssim que
que si no es compleixen
el mòbil
doncs queda requisat
o unes hores
o uns dies
o unes setmanes
l'has hagut de requisar gaire?
sí
diverses vegades
s'incompleix sovint el contracte?
s'incompleix bastant més sovint
del que voldrien
sí
quina de les clàusules
s'incompleix més?
sobretot
sobretot
la de les hores
és a dir
la negociació més dura
amb els adolescents
és a les hores
de connexió
a les pantalles
i a internet
allarga'm una mica més
els permissos
però papa
i com saps que
l'accés que tenen a internet
és el que li toca
parlar d'HKT?
home
hi ha mecanismes
hi ha mecanismes
sí
però també hi ha mecanismes
per saltar-se
aquests mecanismes
sí
exacte
aquest és el problema
bàsicament
que tenim
el problema és aquest
el problema és que
com que són
no nadius
nadius digitals
no seria la paraula
perquè també són orfes digitals
perquè no tenen referents
com nosaltres
que no som
no som digitals
al 100%
però sí que dominen
molt més
els mòbils
les pantalles
i les xarxes
saben
poden arribar
si tu els hi capes
whatsapp al mòbil
poden arribar
entrar des d'un altre dispositiu
amb una altra
contrassenya
poden arribar a canviar IPs
des de l'institut
s'han fet moltes coses
que a nosaltres
ens costa una mica més de fer
o que ens fan més mandra
de fer
però igualment
hi ha sistemes de control parental
hi ha sistemes
és a dir
nosaltres
sabem quantes hores
estan connectats
a quines xarxes
estan connectats
i podem
saber quins continguts
consulten
podem saber-ho
sí
Marta
què et sembla
aquests contractes
jo anava a dir
que està molt bé
que hi hagi aquests
mecanismes de control
però com que apreuen
molt ràpid
a saltar-se'ls
vull dir
en aquest sentit
n'hi ha molts
que són molt més àgils
que nosaltres
a mi
han passat classe
que estan fent
dos mil coses alhora
al final
ha de ser la persona
que decideixi
quin ús
en vol fer
i el que hem de fer
és transversalment
educar-los
amb quins riscos
es poden trobar
a les xarxes
perquè al final
el problema del mòbil
és que l'accés a internet
és immediat
i 24 hores
però al final
hi ha moltes altres pantalles
la tele
intel·ligent
els ordinadors
les consoles
llavors
que siguin conscients
de quin ús en fan
i per què
i quins riscos
es poden trobar
perquè
el nostre control
és com quan
comencen a anar sols
pel carrer
que el control
arriba un moment
que el perds
i que no el tens
per tant
ha de ser
la pròpia persona
la que decideixi
quins passos fa
i com va
movent-se
en aquest entorn
Escolta'm
no sento gaires missatges
ja els hem rebut tots
és que jo crec
que ha col·lapsat
una mica el mòbil
alguns jo crec
que no
no ha acabat de
Ferran com estàs?
Bé
no
normal eh
27 whatsapps
i per facebook
31
ara tens la necessitat
de contestar-los?
Alguns
sí
alguns
quan marxi
segur que
quan estigui fora
segur que es contesto
Espera't eh
queden 15 minuts
no no tranquil
Max com ha anat a tu?
Bé
molts missatges
molts
quants són molts?
és que no els puc ni comptar ara
uns quants
molt bé
aquí hi ha una altra història
David
que està a l'ordre del dia
i que n'hem parlat també
moltes vegades
que és que el whatsapp
amb aquestes edats
també pot ser una font de bullying
molt difícil de detectar
i un bullying
que va més enllà
de les aules
i de quan s'acaba la classe
a l'escola
perquè s'emporta el telèfon
en el llibre ho expliquem
perquè el llibre que fem
com que és un llibre adreçat
als adolescents
tots els capítols
comencen per casos pràctics
i expliquem
quan parlem del ciberassetjament
del ciberbullying
això
el whatsapp
que els nois i noies
el fan servir
amb una alegria
i una desinvoltura
màxima
entre ells
el ciberbullying
pot començar
amb un cas
dins d'una colleta
un amic
fa una foto
amb un altre noi
o noia
la manipula
la converteix
en una ganyota
i fa un comentari
que vol ser graciós
allò entre ells
riuen molt
un d'aquests
tres o quatre
com que li fa molta gràcia
l'envia a un altre
fora de la colleta
aquell altre
ja està fora de la colleta
s'escamma
per tota l'aula
la ganyota
es magnifica
els comentaris
ja són cada cop
més perversos
diguéssim
i al final
allò surt de l'aula
passa de tot l'institut
i s'ho pot arribar
a sortir de l'institut
i per tant
aquell noi
aquella noia
aquell que va començar
com una brometa
es converteix
en una vexació
en un assetjament
acaba tancat a casa
que no vol anar a l'escola
aquell whatsapp
pot acabar els Mossos
i encara que el noi
que ha fet la primera foto
l'esborri
com que allò
ja s'ha baixat
per altres mòbils
ja no pots controlar-ho
i quan això passa
que ha passat
això ha passat
en molts casos
tu vas a parlar
amb el Manu
que ha fet la foto
i dius
tot això que ha passat
no volia que passés
era una broma
i prou
en cap pas
era la intenció
no era la intenció
però acaba passant
és a dir
whatsapp
els nanos
han de tenir
que és el que expliquem
en el llibre
han de tenir consciència
que les xarxes
tenen una
capilaritat
i una rapidesa
que ho has de pensar
tot dues vegades
abans d'entrar-hi
i sobretot
de penjar imatges
d'altres persones
perquè tu hi ha un moment
que perds molt ràpidament
el control
i allò
se't pot girar
en contra
de la forma molt clara
Marta
a tu quan et pregunten
a quina edat
he de comprar un telèfon
als meus fills
què respons?
com bé estar millor
sí
com bé estar millor
a mi 13 i 14 anys
em sembla massa aviat
sí
el que passa
és que la pressió
que tenen
és tan forta
per part de companys
que aquest fet
de
és que sóc
dels últims
i encara no en tinc
per això
el pas
a l'ESO
ha sigut com
el símbol
de pas
a l'institut
del telèfon
i això
ara s'està intentant
retardar
però què passa
que per fer
per aconseguir
que es doni més tard
realment ha de ser
una decisió conjunta
de tothom
i bueno
hi ha hagut moviments
de pares i mares
de famílies
que s'han
agrupat
per intentar
que això passi
és molt important
això que diu la Marta
és a dir
si no hi ha un consens
quan tothom diu
els instituts
els instituts
però si tots els pares
no ens posem d'acord
si tots els pares
ens posem d'acord
en què?
ningú compra un mòbil
al seu fill
llavors cap fill
demanarà un mòbil
perquè no hi haurà
ningú que el tingui
però tu ets el primer
que segur que estàs d'acord
que fins al 16
no li tocava
i has acabat cedint
com a pare
clar perquè tots els altres pares
havien sigut
sí sí
dos minuts passen
de tres quarts d'onze
la Bàrbara, el Ferran
i el Max
han estat uns quants dies
sense telèfon
ens expliquen
com ho han viscut
avui però
també volem escoltar
un cas clínic d'addicció
perquè la història
de la Bàrbara
del Ferran
i del Max
és una història
amb la qual
pràcticament
el 90%
de l'audiència
s'hi pot sentir identificat
la història
que sentirem ara
no va per aquí
a veure
la història
de la Natàlia
la Natàlia té 15 anys
i va ingressar
en un centre
ara fa gairebé
un any
amb una forta addicció
al telèfon mòbil
que va acabar desencadenant
en conductes
de trastorn de conducta alimentària
amb ella
hi ha parlat
aquesta setmana
la Marina Laminós
sí
perquè la Natàlia
Roger ha volgut
compartir amb nosaltres
la seva història
és la història
d'una noia
de 15 anys
d'Andorra
que com molts altres adolescents
feia dos o tres anys
que tenia accés
a un smartphone
el feia servir
primer en va començar
a fer un ús
responsable
ens explica ella
tenia control parental
tot anava bé
però a poc a poc
es va anar saltant
aquest control parental
ella es va instal·lar
aplicacions que tenia
prohibides
va conèixer
les xarxes socials
sobretot Instagram
també TikTok
aplicacions a més
on no només
passava hores i hores
mirant contingut i vídeo
sinó on també
ella compartia
moltíssimes fotografies
ens diu que per aconseguir likes
per trobar d'alguna manera
l'aprovació dels altres
aquest m'agrada
que busquem
en els altres
la Natàlia ens explica així
com va desenvolupar
l'addicció al mòbil
utilitzava principalment
les xarxes socials
estava com
8 o 9 hores al dia
amb el mòbil
una obsessió molt gran
perquè també
m'hipersexualitzava
i bueno
no sé
quan pujava una història
a les xarxes socials
de l'Instagram
era com
esperava que tothom
em donés like
cosa així
si no em donaven like
em ficava malament
la meva mare
m'ho deia
però jo no li feia cas
fins que un dia
em va castigar
amb el mòbil
i em vaig fer
que em desmaiava
perquè me'l donés
i ahí
quan em vaig adonar
que tenia una obsessió
8 o 9 hores al dia
a les xarxes socials
és la meitat
del temps
que passem desperts
de fet
arran d'aquesta addicció
també comença
a desenvolupar
un trastorn alimentari
ella ens explica
que s'aïllava
completament
del món exterior
tant dels amics
com també de la família
si quedava
per exemple
amb els amics
doncs es passava
les hores
mirant el mòbil
emocionalment
era molt inestable
i fins i tot
de fet
va deixar d'anar a escola
llavors
la Natàlia
acaba reconeixent
que té un problema
d'això en fa 10 mesos
exactament
excepte en aquell moment
entrar a Can Ros
que és un dels centres
d'amalgama 7
que és un espai
d'atenció terapèutica
i educativa
per als adolescents
joves i també
les seves famílies
10 mesos després
li hem preguntat
com es troba ara
ens diu que està
molt millor
que ha començat a sortir
els caps de setmana
de fet
fins i tot
es pot endur
ara ja el mòbil
a casa
això sí
amb una terapeuta
amb qui pacten
quanta estona
el farà servir
també miren els continguts
que havia penjat abans
i en definitiva
ens diu que
d'alguna manera
podem dir que està tornant
a aprendre a relacionar-se
amb el telèfon
perquè clar
ella diu que no hi vol
renunciar
òbviament en aquesta societat
doncs tal com està plantejada
ara ho estem explicant
això seria
molt complicat
per no dir pràcticament impossible
però el que ella sí que vol
és doncs
continuar aprenent
a relacionar-s'hi
d'una manera més saludable
jo vull
doncs controlar-lo
no depèn d'ell
encara que hi ha vegades
que
se moula tot
perquè sí
perquè al final
és com
una persona
que ha consumit drogues
i
i torna a consumir
però
molt controlat
al final
és una addicció
llavors
el que vull
és
controlar-lo
i no utilitzar-lo
tot el dia
i fer un bonus
el Jordi Royos
psicòleg clínic
especialitzat
en l'àmbit infantil
i juvenil
director de
clínic d'amalgama 7
i a més a més
és autor de
SOS Adolescents
del naufragi
de la salut mental
després de la pandèmia
hola Jordi
què tal
bon dia
bon dia
i gràcies
per convidar-me
us arriben moltes històries
com les de la Natàlia?
doncs
en aquests darrers anys
100.554
déu-n'hi-do
no?
concretament
no és cap
no és la literalitat
per tant
estic dient
en els últims anys
me'n reflexo
18-19
i des de la pandèmia
per tant
és evident
que quan abans
parlàvem del tema
de la voluntat
i em sembla
que és una qüestió
molt a reflexionar
perquè esclar
en un altre estorn
de pantallisme
que és la dependència
de les pantalles
és molt equiparable
el que passa
a moltes estorns
a moltes vegades
o a qualsevol altra substància
per tant
en relació a les pantalles
hi ha tres estadis
un estadi
que és l'ús no problemàtic
l'altre que és l'abús
i l'altre que és la dependència
esclar
dir-li a una persona
que té una dependència
això
depèn de la teva voluntat
és com dir-li a una persona
que fuma tot aquest paquet
de tabac cada dia
que fumi menys
potser t'ho farà dos dies
o t'ho farà tres dies
o quatre dies
per per tolerància
fumarà més
tant clar
hauríem d'intentar distingir
és a dir
tu creus que ara el risc
entenc que els casos
que tenim avui a l'estudi
no tenen res a veure
amb els de la Natàlia
bueno Ferran sí
una mica
el que passa és que
deixa'm-ho dir amb carinyo
hi ha una qüestió essencial
que és que abans ens explicava
que està jubilat
i que per tant
entre cometes
pot permetre's
el luxe d'aquesta addicció
però
en el teu cas
ja no tant
perquè
deixa'm a posar un exemple
quin és el programa d'addicció?
el programa d'addicció
és que se'l té de la funcionalitat
i per exemple
doncs en el vostre cas
la funcionalitat
són tres coses essencials
una
l'activitat principal
en aquest cas d'escola
dos
la convivència amb la família
i tres
el que seria
l'activitat social
des dels extraescolars
fins als amics
quan un noi o una noia
resulta
que comença
a desinteressar-se
pels estudis
desinteressar-se
pels estudis
a tenir més amics virtuals
que no pas reals
i a tenir conflictes a casa
aleshores aquí tenim un problema
i tenim un problema
que se'n va més enllà
de si això ho puc portar bé
o no ho puc portar bé
i alguns d'aquests nois
evolucionen cap allò
que se'n diu
la síndrome del Hikikikomori
que això ens pensàvem
que era una cosa japonesa
que passava a la cultura japonesa
i que no ens arribaria mai a Catalunya
bé
nosaltres
amb el Gama 7
hem tractat
sis persones
quatre nois i dues noies
que no sortien
de dins l'habitació
de casa seva
això està passant a Catalunya
també
està passant a Catalunya
hi ha un perfil de persones
amb més predisposició
a tenir una addicció com aquesta?
sí
quines?
tres
tres tipus
una és les predisposicions genètiques
genètiques?
sí
per tant hi ha persones que tenen més tendència a l'addicció
que unes altres
per tant
totes les persones
poden beure l'alcohol
i un tant per cent d'elles
desenvolupen
una addicció a l'alcohol
per tant
és evident
que l'alcohol
impacta
amb unes característiques concretes
segona
segona
aquell grup
de persones
que són més susceptibles
de ser
perdoneu l'expressió
més manipulables
per una societat de consum
que els impulsa
a estar
doncs
vertiginosament
i tercer
un tema familiar
esclar
si tu tens un pare
o una mare
que li està dient al seu fill
no faci servir tant el mòbil
però ell està constantment
fent servir el mòbil
a l'hora de sopar
a l'hora d'anar a dormir
i a l'hora de tot això
esclar
serà molt difícil
que aquest noia
pugui deixar el mòbil
o pugui reduir l'hora de mòbil
per què?
perquè els éssers humans
funcionem
gràcies a l'exemple
si el teu pare fuma
no et pot dir que no fumis
perquè el moment que et diu
no fumis
entra en una contradicció
perquè tu el veus a fumar
per tant
si la teva mare
o el teu pare
a l'hora de sopar
que és l'únic àpat
que podem fer en família
en aquests moments
tothom està
corre cuita
perquè tothom està enganxat
al mòbil
i tothom està enganxat
a les pantalles
en general
és molt difícil
que aquest nano
pugui anar bé
en aquestes tres característiques
fa que un nano
sigui més predisposat
a un altre
ens queden cinc minuts
es pot superar
una addicció al telèfon?
es pot superar
el que es vulgui superar
es pot
depèn d'un mateix i prou
ho dic perquè
en el cas d'una addicció a la droga
no només depèn d'un mateix
es pot regular
el que es vulgui regular
es pot prohibir
el que es vulgui prohibir
es pot superar
el que es vulgui superar
però de vegades cal ajuda
i això
sembla que sigui un miracle
no, no, no
una persona pot deixar el tabac
sí, i pot deixar l'heroïna
i pot deixar les pantalles
i pot deixar l'addicció al sexe
però un tant per cent
molt important
d'aquestes persones
no ho aconseguiran sols
per què?
perquè és una malaltia
en què consisteix el tractament
en el cas del telèfon mòbil?
doncs mira
els nois i noies
que ens arriben
el primer dia
a l'ingrés
que com explicava la Natàlia
doncs no són nois
que passin 4 hores
com a 5 cada dia
de promig
amb activitats
de pantallisme
ociós
destinat a l'oci
sinó que estan
amb un promig
de 7 hores
cada dia
en amunt
doncs clar
la primera cosa
que els diem
és que de moment
el mòbil
el deixen a casa
per tant aquesta experiència
Roger
que heu fet tan interessant
amb 3 ciutadans
de distintes edats
entre cometes
que en principi
estan funcionant
normalment
a la societat
i al costat
si a nosaltres
ens arriben nois i noies
que han perdut el control
i deia
la primera deia
és que al mòbil
se'ls emporten les famílies
sense mòbil
de la mateixa manera
que quan fem un tractament
d'addicció
la persona deixa de fumar porros
o deixa de prendre cocaïna
per tant
la primera deia
és l'abstenència
i a partir d'aquí
com podem generar
alternatives
constructives
a l'abstenència
Sí, en el cas de la droga
però quan et desintoxiques
és a dir
la cocaïna
no la tornes a tastar mai
en el cas del telèfon
segurament
o sigui
si el desenllaç
és el correcte
entenc que no tornes a tastar-la
en el cas del mòbil
tard o d'hora
t'hi hauràs de tornar a relacionar
Per tant
nosaltres no ens plantegem
com ens plantegem
per exemple
amb la cocaïna
una abstinència consolidada
permanent
ens plantegem
com regular
l'ús del mòbil
i per tant
com convertir
un comportament addictiu
amb un ús no problemàtic
Marta
Només volia matisar
que quan nosaltres parlem
de la voluntat
partim de la base
que són gent sana
que són adolescents sants
i que tothom
més enllà
encara que no tingui
un problema directe
com vostè molt bé ha explicat
cal que també
s'eduquin aquests temes
i que tingui
la voluntat de reduir
per precisament
no arribar
ni a l'ús excessiu
i per suposat
no a les addiccions
Sí, però parlem
un moment dels continguts
no apropiats
en aquests moments
el 60% dels nois
entre 8 i 12 anys
accedeixen a la pornografia
el 74% dels nois
entre 13 i 17 anys
tenen un consum freqüent
nosaltres hem pogut aïllar
3 estadis de pornografia
el que en diem
l'estadi 1
que seria
pornografia convencional
és a dir
pràctiques homosexuals
o heterosexuals
basades en sexe oral
i penetracions
el que en diem
hi ha una pornografia
tipus 2
que és
la pornografia
de l'humiliació
on hi ha
els comportaments
sadomasoquistes
on hi ha
les manades
on la dona
queda especialment
malparada
i la pornografia
número 3
que és la que en diem
de col·lectius vulnerables
és a dir
on intervenen
bebès
infants
persones
amb discapacitat
animals
el 82%
dels nois i noies
que nosaltres
atraem
amb el gamma 7
han vist
les 3 pornografies
sense entrar
a la xarxa obscura
d'internet
ja
té un idó
quin retrat
del Jordi Royo
no és gaire esperançador
és que
sabem què passa
que esperem
un miracle
esperem
que tot això
es reguli sol
i aleshores
ens oblidem
que si a l'estat espanyol
hi ha 50 milions
de persones
amb xifres rodones
en aquests moments
hi ha 62 milions
de mòbils
sense els mòbils
ens han colonitzat
com si fos
la invasió
dels ultracuerpos
que deia
los sumuels
un minut
per arribar
a les 11 del matí
avui
al suplement
hem parlat
amb
algunes persones
que tenen
una relació
convuls
amb el telèfon
són la Bàrbara
el Ferran
i el Max
i a més a més
hem volgut també
presentar els llibres
del David Bassa
i la Marta
Narberhaus
Pantalles que no et dominin
i el Jordi Royo
que ens ha portat
a l'SOS
adolescents
el naufragi
de la salut mental
després de la pandèmia
Bàrbara
quants telèfons
quants missatges
tenies tu?
jo crec que al final
80 o així
tampoc molts
home
doncs no tants
no tants
gràcies a tots
per haver-nos acompanyat
aquest matí
de diumenge
està molt interessant
sentir-vos
molta sort
gràcies
gràcies
arribem a les 11
ens actualitzem
les notícies
amb la Neus Bonet
i continuarem
i serem fins la una del migdia
fins ara
que vam oblidar
totes aquelles
draceres
que porten a un parís
sense les presses
temps fa
que vam oblidar
el camí
que porta
aquest paradís
on els nens
són nens
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa