Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
L'exèrcit israelí està atacant Gaza per terra, mar i aire.
Manté els bombardejos sobre la franja
i des d'aquesta matinada s'hi han afegit columnes de tancs
i també soldats que ja han entrat en combat contra les milícies de Hamas.
D'aquesta manera, segons els responsables militars hebreus,
s'avancen les fases de la guerra,
tot placat com a represàlia per l'atac sorpresa de Hamas
el passat 7 d'octubre,
que va deixar 1.400 israelians morts,
5.000 de ferits i 229 hostatges.
A les famílies els preocupa la seguretat dels segrestats
davant l'increment dels bombardejos
i la incursió terrestre d'avui.
Per això han sol·licitat reunir-se de manera urgent
amb el govern de Benjamin Netanyahu
perquè els doni explicacions.
S'ha sospita que els hostatges podrien estar en la xarxa de túnels
que les milícies palestines tenen en el subsol de la franja.
Aquest matí els responsables de defensa israelians
han confirmat atacs contra 150 punts d'aquest laberint de túnels.
D'altra banda, Israel ha avançat també
que avui dissabte enviarà camions amb aliments, aigua i medicines a casa.
Més notícies, Raül Flores.
El coordinador de l'informe d'abusos sexuals en l'àmbit de l'església
que hi va presentar el defensor del poble
argumenta que més enllà de la responsabilitat òbvia de l'església
amb els més de 440.000 casos detectats,
l'Estat també ha de reparar econòmicament les víctimes.
El catedràtic de dret penal, Josep Maria Tamarit,
ha exposat per aquestes responsabilitats ha de ser compartida.
Ho ha dit el suplement.
Aquesta obligació es fonamenta en què hi ha hagut
un dèficit de supervisió per part de l'Estat,
sobretot en la mesura que molts d'aquests abusos
s'han comès en l'àmbit d'escoles,
que formava part del sistema d'educació
i que durant molts anys l'Estat havia d'haver estat més actiu en la prevenció.
El Comitè Federal del PSOE decidirà aquest matí
consultar la militància si avala les negociacions d'investidura
amb Esquerra i Junts.
La consulta durarà una setmana
i es podrà votar de manera presencial i telemàtica.
Pedro Sánchez espera un suport massiu dels afiliats
tot i algunes veus discordants,
com la del president de Castella-la Manxa.
A les portes del Comitè Federal,
Emiliano García Page ha qüestionat
que no es pregunti directament per l'amnistia.
Jo una pregunta clara me parece bien.
Una media pregunta ja es discutible, obviamente.
Y que no nos pase con las preguntas como esto,
con el juego este del rasca,
que tienes que darle para saber exactamente la pregunta,
pero ya después.
El raper Josep Miquel Arenas,
més conegut com a Baltoni,
que està tornant de més de cinc anys d'exili a Bèlgica,
ho ha anunciat a la xarxa X aquest dissabte a primera hora,
on ha escrit que tornar sempre és la millor part de l'aventura.
En declaracions al suplement de Catalunya Ràdio,
el seu advocat Gonzalo Boyer ha explicat
que Baltoni comparteix part del viatge de tornada
amb l'expresident Carles Puigdemont.
Cuando sea el presidente,
el presidente no va a regresar a Cataluña en estos momentos,
pero Baltoni sí.
Bueno, yo creo que él no le va a acompañar hasta la frontera
porque hay otras agendas,
pero le va a acompañar una parte importante del camino.
Tot a punt al Gran Teatre del Liceu
per acollir avui l'estrena europea de l'òpera Antoni Cleòpatra
de Joan Adams basada en el drama de Shakespeare,
en què el mateix autor assumeix per primera vegada també la direcció.
De fet, el Coliseu de la Rambla,
juntament amb l'Òpera de Sant Francisco
i el Metropolitan de Nova York,
van encarregar i coprodueixen l'obra
que es va estrenar fa un any a Sant Francisco.
El compositor s'estrena al Liceu
dirigint la seva partitura al capdavant de l'Orquestra del Gran Teatre.
El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar,
elogia la feina d'Àdams.
Té la recepta del propi Joan Adams,
enèrgica, amb aquesta càrrega rítmica,
sempre excitant, amb rauxa, amb colors, amb textures,
amb canvis emocionals contínuos.
Jo crec que és una obra grandíssima
que forma part de la factura dels grans títols operístics del mateix Joan.
Jorge Martín ha guanyat la cursa esprim
del Gran Premi de Tailàndia de MotoGP.
És la seva setena victòria esprim,
la cinquena consecutiva.
El millor català, Marc Márquez,
ha acabat quart.
Aleix Espargaró, cinquè.
Àlex Márquez, vuitè.
El Girona és el líder de la primera divisió de futbol,
després de superar el Celta per 1 a 0.
un gol d'Iangela Herrera al minut 90.
Amb 15 segons va donar la novena victòria en 11 partits
a l'equip geroní, que marca el liderat a la primera divisió
amb 28 punts pels 25 del Madrid i els 24 del Barça.
Aquesta tarda es disputa el clàssic Barça-Madrid a Montjuïc
a l'estadi olímpic.
Lluís Companja, un quart de cinc,
i que podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Lewandowski podria fins i tot ser titular
i Rafinha també té opcions de jugar alguns minuts,
mentre que Pedri, De Jong i Koundé
ho tenen més difícil.
A segon, a partit de l'Espanyol a Gijón
contra un rival directe per la sense primera,
esporting espanyol a dos quarts de set,
amb les baixes destacades de Pol Lozano per lesió
i de Kei Dibare per sanció.
Fins aquí, les notícies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
11 i 6
El comunista
Un joint de russi.
Càmera de Joel Díaz, bon dia, Benora.
Bon dia, guapo, com estàs?
Doncs encara amb l'aia al cor.
Per què?
De la setmana passada, aquella mala estona que ens va fer passar l'Albert Pla.
Ai, calla.
Oh!
Ai, calla.
Per cert, el tindrem a la sotana.
Home, veig que recicles els convidats d'aquí.
Nosaltres el tindrem.
No sé si pilles la broma.
Sí, sí, m'agradarà veure-ho si el teniu.
Sí, perquè sou un programa divertit i a l'Albert Pla li agrada.
No és un tema de si el programa és millor o pitjor.
És un tema de si...
Has sabut que li va passar?
Sí, que... ho puc dir, no?
Sí, ho dic igualment.
Que el representant no li va recordar que tenia l'entrevista...
Molt malament.
Se'n va anar en bici el dissabte al matí a passejar amb la família, amb la bicicleta.
Sí.
I es va deixar el mòbil a casa.
Típic d'artistes, també t'ho dic.
Que mono, també, no?
I quan va tornar al cap d'honor a la una, va trucar que tenia 27 trucades perdudes d'Eva Catalán.
Clar.
I es va disculpar de manera a farbacent.
A farbacent, eh?
A farbacent.
Bé, espero que no li passi el mateix el dilluns, a la Sotana.
Molt bé.
Ara et passem al telèfon del representant.
Ja el tinc, ja el tinc.
Bé, és un tio que es diu Marc.
Es diu Marc?
Jo conec un tal Marc.
Molt bé.
No és el Marc.
No és el Marc.
Vinga, va.
Doncs, vinga.
Va, va, va.
Això, avui hem de dir què vols, sobre o trucada?
Jo sempre vull trucada, perquè m'agrada conèixer gent.
Doncs tindràs trucada avui.
Tindràs trucada.
Sí?
A més, avui el convidat o convidada.
És simpàtic.
No ho sé, però...
Va dir, ostres, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Sí?
Bé, bé, que bé.
A veure si és una dona, perquè fa temps que no...
Suplement arroba catradio.cat.
Les consultes pel Joel del consultori comunista.
Si em voleu enviar i us les vol resoldre,
suplement arroba catradio.cat.
Fem una selecció amb les millors.
Estic molt content, perquè avui veig que no em graveu en vídeo.
Ara baixarà el Miquel a fer unes imatges.
I així posem el fragment del moment del personatge,
que es fa viral, sempre.
En canvi, la part aquesta de la consulta va com més...
Sí, però si a la gent el que li agrada és la consulta, home.
Jo crec que no.
No pot ser que jo em curro aquí unes consultes,
unes turres tremendes però divertides,
i després promocioneu sempre el Ramon Zin.
La gent no vol Ramon Zin.
Rafalegua del Medina.
La gent molt jove el dia.
Ens ha escrit el Rafalegua del Medina,
diu que ens escriu des de Granada, comarca de l'Alfra Casa Escolar.
La meva consulta, diu, gira al voltant de la meva filla de set mesos.
Sé que és estrany que un pare consulti algú que no ho és,
però sempre he percebut que en Joel no li desgrada la idea de provar la mel de la paternitat.
Com a comunista convençut, la desperto cantant la Internacional.
Molt bé.
Quan juga amb els seus peluixos, prefereix l'elefant Trompi en lloc d'una joguina d'Ugo Chávez,
que en acariciar la diu expropiese.
Això és broma, això no existeix.
La poso a mirar documental sobre la revolució cubana, però es distreu gatejant.
Home, normal.
I per dormir llegeixo contes de mà o per nens,
i ella se submergeix al pit de la seva mà.
Crec que tan poc existeixen aquests contes.
No sé què estic fent malament, Joel.
No sé si rendir-me i deixar que la meva filla sigui pastura del capitalisme.
Gràcies per aquest espai tan necessari.
Salut i força, companys.
No acabo d'entendre la consulta, eh?
Vull dir que no veig la...
Jo crec que la consulta és la part que diu
no sé què estic fent malament, Joel.
Jo m'ho prenc així,
i aprofito per animar els catalans i catalanes
que si envien consultes,
que quedi molt clara quina és la consulta.
Que és un interrogant, si no.
Un interrogant ajuda bastant el Roger,
que és una persona que encara regeix per aquesta mena de pautes, no?
Bueno, bon dia, en tot cas, camarada Rafaler.
Intentaré respondre des de la...
Anava a dir meva nulla experiència amb la paternitat,
però no, perquè d'entrada jo
me sento una mica pare, no?
De tots els catalans i catalanes que ens escolten
en el sentit que els ensenyo a tenir una certa consciència social.
Però dona'm una mica de feedback visual,
perquè és que si no...
Bens si et digues.
Jo intento...
Vale, a veure, Rafaler,
hòstia, potser el que estàs fent malament
és d'entrada intentar adoctrinar un cervellet de set mesos, no?
Que només pensa, doncs, en dormir, mamar i cagar,
i no necessàriament per aquest ordre,
i no necessàriament per ordre, de fet,
perquè pot produir-se tota la vegada, no?
D'entrada et demanaria una mica de paciència,
Rafaler, i tant t'animaria a deixar la teva filla una mica en pau,
una mica en pau, perquè ara està molt ocupada
aprenent coses, d'entrada, molt més útils que el materialisme històric,
com, per exemple, la llei de la gravetat, no?
Que si deixes anar una cosa al terra...
Si deixes anar a cau al terra,
que l'aigua mulla,
que la caca fa pudor,
o que plorant s'aconsegueixen coses.
Dius que no saps si rendir-te
i deixar que la teva filla sigui pastura del capitalisme.
Aviam, Rafaler, et veig molt nerviós,
i això que vols fer tu, educar la teva filla en els valors del socialisme,
és una cursa llarguíssima, maratoniana, si m'apures,
i a sobre sempre contracorrent.
Per tant, és important que no et cansis ara,
quan la teva filla pràcticament encara no sap ni qui ets,
i que guardis forces pels 20 anys que t'esperen pel cap baix.
Jo, de moment, si vols anar introduint els valors socialistes
al cervell de la teva filla,
començaria implantant a la teva família
alguna cosa així com un microsocialisme domèstic
que converteixi casa teva com en una mena de falansteri
on la teva nena aprengui coses com el cooperativisme,
la consciència social i de classe,
i, sobretot, l'odi als rics, val?
És una cosa que sí que li pots anar inculcant des de petita,
perquè l'odi als rics, perdó, com molt bé tu ho saps,
és el valor mobilitzador més potent que tenim els comunistes.
I si vols llegir-li alguna cosa,
doncs jo et recomano moltíssim els llibres del Gianni Rodari,
un escriptor comunista i antifeixista italian,
escut l'any 1920, que a mi de petit m'encantava,
me'l feien llegir a l'escola.
Ves a una llibreria i busca les aventures d'en Sabeta,
gramàtica de la fantasia,
gelzòmino al país dels mentiders,
o comptes per telèfon,
i tinc els preparats per quan la teva filla
pugui fer alguna cosa més que cagar-se a sobre.
Sobre paternitats de dretes i d'esquerres comunistes i no,
això no és Suècia?
La nova sèrie de l'Aina Clotet i el Marcel Borràs,
que l'altre dia a la presentació dels anunciants amb el TV3
ens van fer l'avançament del primer capítol,
a mi em sembla sensacional.
A mi també.
A mi també.
No ho hauria dit mai, eh?
Se't van passar les ganes de ser pare, segurament, a tu?
No, perquè jo no seria com un pare dels d'aquests de la sèrie.
Això és el que te dius, ara.
No, home, no, que eren una pare,
que la gent ho sàpiga,
són una parella molt obsessionats amb això de la criança responsable,
són pijo progres, no?
Sí.
Se'n van a viure allà a Collserola.
Jo no, jo seré un pare autoritari.
Jo crec que sí que encaixes bastant amb el Marcel Borràs, eh?
No, que no, i jo, quan sigui pare...
A nivell d'entrades esteu bastant igual, a nivell de...
Segona consulta.
Vinga, segona consulta.
Badalona.
Jordina Villacampa.
Joel, no sé si estàs al cas d'aquesta mena de competició absurda
entre l'alcalde de Badalona, l'Albiol, i el de Vigo, el Cavallero.
A veure qui la té més llarga.
Qui té més llarga, en aquest cas, la luminotècnia nadalenca.
Sí, estic al cas, estic al cas.
Ja et pots imaginar la vergonya que estem passant la gent de Badalona,
que encara que no estem hipnotitzats pel carisma irresistible de l'Albiol.
Es veu que instal·larà un arbre de Nadal de 40 metres, Joel.
40 metres, eh?
Més de 80 llums LED, i que faran falta 10 camions per transportar-lo.
Quines dades més interessants.
A més, la gata em sembla una pel·li de Berlanga, però ahir parlant amb ma mare,
que té una botiga de llaminadures al carrer del Mar, em va dir que ella n'estava contentíssima.
Ah, sí?
L'Òscar Fernández també n'està contentíssim del Catalunya a migdia,
perquè vaig veure que penxava un vídeo d'aquest opinatiu al partit Twitter de Catalunya Ràdio,
a l'Instagram, i deia que ha jugat la mestra de l'Albiol.
Ja se'l veu, ja se'l veu, l'Òscar, molt nadalenc.
Es veu que...
O de l'Albiol, no ho sé, potser vota el PP.
No tinc cap problema, jo, eh?
Cadascú vota el que vota.
Bueno, Òscar, si votes el PP, doncs votes el PP.
Es veu que tenen comprovadíssim a l'associació de comerciants
que, com més lluny d'anar a l'hi ha, més es ven.
Més es ven, clar.
I per tant em va deixar sense arguments.
Què li puc dir, Joel?
Per una banda, jo no vull que l'alcalde de la meva ciutat es gasti els calés públics
en una mena de guerra de cunyats amb l'alcalde de Vigo,
però, per l'altra, vull que la meva mare vengui moltes, moltes llaminadures.
Jordina Villacampa des de, oh, sorpresa, Badalona.
Badalona.
Aviam, camarada Villacampa, no cal que discuteixis amb ta mare
perquè no arribareu enlloc.
Ella té raó, i tu també, per què?
Doncs perquè discutiu en plans diferents.
És una cosa que acostuma a passar molt a les discussions familiars.
Mira, si obres ara mateix, bueno, ara mateix no ho sé,
però fa dues hores, sí, la web de El Periódico,
jo ho he fet quan m'he llevat,
perquè és l'únic diari que sóc capaç d'entendre
quan encara tinc el cervell engegant-se,
veuràs en portada una notícia
sobre el tema aquest de la il·luminació nadalenca.
El titular és
El modelo de Vigo il·lumina la Navidad de la Gran Barcelona.
No l'he trobat en català, ho sento,
suposo que encara no l'havíem passat pel traductor.
D'aquesta notícia te'n rescato dos entrecomatats,
com es diu entrecomillats en català, entrecomatats?
Entrecomillat, com acabes de dir ara.
Dos entrecomillats.
Mira, Albert Vinyals, professor de Psicologia del Consum
de la Universitat de Barcelona,
diu en l'article que
la decoració navideña te recuerda que has de comprar.
I un tal Amíl Ibizhuete,
director d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona,
diu
La Navidad es la mejor campaña publicitaria del mundo.
No conozco una època que esté más marcada
para comprar, compartir y ser feliz.
Bueno, poca cosa més a afegir.
La relació d'amor entre capitalisme
i il·luminació artificial ve de lluny
i és sobradament coneguda des de la seva incorporació a les fàbriques.
Però jo el tema de les llums de Nadal
el compararia més amb el fenomen de les màquines escurabutxaques
i dels bingos en general.
Per algun motiu que desconec,
però que deu ser facilíssim de trobar a Google,
les llums de colors que fan pampallugues
als humans ens tornen completament gilipolles.
Per algun motiu que jo no soc capaç d'entendre
i ens fan prendre decisions de consum
més arriscades del que seria habitual.
Per tant, si vols discutir amb ta mare,
jo li formularia la següent pregunta.
Li dius, mama, si això de les llums
és una campanya publicitària pensada per afavorir el comerç,
per què l'hem de pagar tots els ciutadans?
Això, almenys, és el que em pregunto jo, Jordina,
després d'uns quants anys esperant que,
després de Nadal, aviam si els comerciants
tenen el detall de socialitzar els seus beneficis
de la mateixa manera que sí que socialitzem
la seva il·luminació subnormalitzadora de consumidors, no?
Això sí que seria una bona pregunta.
Tu tens arbre de Nadal a casa?
No.
Pessebre?
Tampoc.
Tio?
És que no tinc crios, jo.
Si no tinc crios...
Però, escolta'm, no és obligatori tenir fills
per celebrar Nadal l'esperit de l'any?
Sí, alguna coseta posem, alguna tonteriena.
Unes boles d'aquestes.
Sempre molt laica, eh?
Com la Colau, eh?
Per no ofendre absolutament cap col·lectiu.
Molt bé.
11 i 16.
És que em fa molta gràcia les llums de Barcelona.
Sí.
Que posen nyam-nyam, clinc-clinc, clon-clonc, ja.
Vull dir, clar, anant a buscar la cosa tan transversal,
acabes trobant missatges idiotes, no?
Com nyam-nyam o clinc-clinc.
A mi em fa molta gràcia.
M'han dit que la convidada misteriosa és una dona.
És una dona.
Està rient.
Està rient, eh?
Vull dir que, com a mínim, té sentit de l'humor.
Per cert, es diu entre cometes, eh?
Ni entre comillat, ni entre comillado...
No es pot dir entre comillat.
No, entre cometes.
Entre cometat, jo diria.
L'altra i última consulta.
És la tercera, va de futbol.
Bastant off-topic, t'aviso.
Si vols, la respons i si vols, no.
Dani Mació.
Ha de ser un pseudònim.
Ha de ser un pseudònim per nassos.
El senyor Moció, el senyor Dani Mació.
Hola, Joel.
Entens el joc de paraules?
Sí, sí, l'entès.
Faig un croc.
L'entès, l'entès.
L'entès, l'entès.
Ah, i quan comencen així em fot una mandra terrible.
Va, home, va.
El senyor Mació, Dani Mació, diu...
Hola, Joel, sóc molt fan teu.
Gràcies.
Anem malament.
T'he sentit moltes vegades que tu, amb el tema futbol i el Barça,
t'oblides del comunisme i de la justícia social
i totes aquestes mogudes i et tornes a un fanàtic sense cap mena d'esperit crític.
Bueno, fanàtic.
Per això et demano que aparquis un moment la tabarra comunista
i em diguis com veus el partit d'avui.
Estic cagat, tio.
Tu estàs cagat?
Sí.
Em fa molta por aquest al Bellingham.
Sobretot em fa por a l'àrbitre, també.
Tu com ho veus?
Ja ho veus, Joel.
Sóc el Dani Mació.
Ets el Dani Mació.
I estic cagat.
Estàs cagat, Dani?
Doncs jo també estic cagat.
I tant que estic cagat, home, com no has d'estar cagat.
Però molt abans cap al Bellingham i molt abans cap a l'àrbitre,
perquè això ha de plorar pels àrbitres fins i tot abans del partit
em sembla lamentable de perdedors
i sobretot molt nunyista, valgui la redundància,
jo estic cagat perquè juguem com pollastres decapitats
i hem deixat el primer equip, i això és molt greu,
hem deixat el primer equip del Barça
en mans de nanos molt joves que no tenen por de res.
Llavors la gent diu
Hòstia, aquests nanos molen perquè no tenen por de res.
No, no, no, aviam, no.
No tenir por de res és un clar símptoma
de poc desenvolupament cerebral i de poca experiència
i sobretot és un clar preludi del desastre, val?
La gent que no té por de res acaba morta o a la presó.
Camarada Dani, com el nano aquell de Tailàndia,
el fill del Rodolfo Sancho, aquest nano no tenia por de res.
Bé, això és el que em fa por a mi, camarada Dani.
Tanta joventut.
Jo ja sé que tenim moltes baixes i que no hi ha més remei,
però jo no em sento còmode
delegant la meva felicitat dels pròxims dies
en uns adolescents que per edat el que haurien d'estar fent
és masturbar-se,
intentar follar de tant en tant, fumar porros
i no liderant l'exèrcit simbòlic i desarmat de Catalunya
en un dels moments més crítics de la nostra història.
Avui vas al camp?
Ens fa falta experiència.
Vas al camp avui?
No vaig al camp perquè no tinc l'abonament aquest,
una estafa.
No.
Jo soc abonat del Camp Nou.
però a Montjuïc no em va agradar,
no em va agradar,
em va semblar que em feien el trilero.
I es veu fatal, a més, allà, el futbol.
I a més perdrem.
L'altre dia, doncs...
És que perdrem segur.
Sí?
Segur.
No.
Sí, per un tema d'experiència, home.
Aquests partits requereixen de gent que sàpiga especular.
O sigui, jugarà al Lewandowski.
La Tudel deia que això era el Lewandowski.
Bé, el que queda de Lewandowski.
Aquesta és una altra, eh?
El nano no para de penjar fotos a les xarxes socials,
que està fortíssim, uns músculs, no sé què,
després els veus córrer i sembla a mi mare.
No, amb tots els respectes, per mi mare.
Estic preocupat.
Suplement arroba catradiopuntcat amb les consultes
que vulgueu formular al comun...
Flormular.
Sí, és que jo ja a partir de les 11 ja...
No, saps què et passa a la pantalleta?
Estàs pel programa de ràdio i pel WhatsApp, pel Twitter, no sé què.
Concentra't.
Mira, a l'altra banda, el tref un personatge molt conegut.
Molt conegut? Molt conegut.
Sí.
D'acord.
La identitat del qual és un misteri?
Sí.
L'audiència el desconeix, el Joel també, l'equip del programa no.
Arroba Catalunya Ràdio, a Twitter i a Instagram amb les respostes.
El més ràpid s'emporta a unes bambes múnic del seu número.
Aquesta persona ja t'està sentint, t'he pensat que és una dona.
Sí.
Quan vulguis.
Ets una dona, però ets una dona 6...
Sí.
Ets una dona 6, perfecte.
Ets una dona 6 major de 40 anys?
No.
Estàs entre 30 i 40 anys?
Sí.
Perfecte.
Perfecte.
Molt bé.
Ets d'esquerres, tu?
Tu consideres d'esquerres?
Sí.
Milites algun partit polític?
Sí.
Carai.
Carai.
Carai, carai.
Ja t'ho tocava, ja t'ho tocava.
Milites algun partit polític, diguéssim, d'arrel catalana?
Sí.
Et dediques professionalment a la política?
Sí.
Ets representant del poble en alguna cambra?
Sí.
Carai, Joel, estàs...
Carai.
I és que...
Ara que ho he de fer durar una mica, no?
Perquè si no...
Però saps qui és, ja?
No.
Ets de la CUP?
No.
Epa.
Segur que ets d'esquerres?
Sí.
És broma, home.
És broma, és broma.
Ets de...
Ets de...
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Volta't.
Epa!
Bueno, tenim una persona dels comuns.
Aviam, quina cambra...
Ha tirat el Volta't.
Això vol dir que més coneix l'espai.
Bueno, no, és que...
És el mateix que dir...
Soc dels comuns, és exactament el mateix.
Bueno, verifica-ho, verifica-ho, verifica-ho, verifica-ho.
Ets dels comuns?
Sí.
Molt bé.
Vinga, aviam.
Per tant, per tant, ets d'esquerres i ecologista?
Sí.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Això és una pista gran, eh?, que t'he donat, Anna.
Creus que les esquerres s'estan perdent en lluites transversals,
com la LGTBIQ+, el feminisme o l'ecologisme,
i estan deixant de banda la lluita de classes?
No.
D'acord.
La cambra en la qual exerceixes com a representant del poble
és una cambra autonòmica?
No.
Estatal?
No.
Municipal?
Sí.
Has estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona alguna vegada a la teva vida?
Sí.
Relacionada amb l'urbanisme?
Sí.
Bé, doncs ja sé qui ets.
Bé, doncs ja sé qui ets, no?
Doncs dieu.
La de les superilles.
Bé, però...
La de les coloraines al carrer.
Ara et m'ho digues, va.
És la Janet Sanz, és la Janet Sanz, home.
Janet Sanz, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
I moltes gràcies per jugar al comunista avui al suplement,
perquè està fàcil, eh?
Moltes gràcies.
Està fàcil, eh?
Sí, sí, ha estat fàcil perquè he anat directament al tema de la política,
sí, sí, que és el que hauria de fer sempre.
Escolta'm, com és que has dit volta a la pregunta si a tu t'agradaria
que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Jo t'ho preguntava a tu.
Clar, sí, sí, ho he entès, ho he entès,
però és que la resposta personal és complexa també per mi.
Sí, o sigui, a la pregunta si t'agradaria,
la resposta trobes que és complexa.
Bueno, perquè m'agradaria segurament dins d'un estat federal,
ja saps que tot això té les seves característiques.
Ets federalista.
Exacte.
Doncs ja està, molt bé.
Doncs ànims.
Republicana i federalista.
Ànims amb aquest projecte.
Escolta'm...
Clar, la Janet Sanz continua sent regidora, eh?
O sigui, abans l'has tractat de...
Sí.
Continua sent regidora, el que passa és que està a l'oposició de moment.
Ah, bueno.
No, però és que no acabo de saber, perdó, eh,
en política municipal,
quan algú és l'encarregat d'urbanisme del govern municipal en el seu moment,
també és un regidor.
No, ho era quan l'alcaldessa era de Colau?
Sí, però es diu...
Per regidor es poden entendre dues coses, entenc, no?
O sigui, és com el regidor equivalent al conseller de la Generalitat,
però regidor també és el tio que ocupa, diguéssim, un escó al Consistori.
Des de l'oposició.
Des de l'oposició.
Clar, aquí hi ha una mica de liu, eh?
Bé, jo crec que...
O sigui, tots som regidors els que escollim, no?,
s'escollen a l'Ajuntament,
després estan els que tenen funcions de govern
i els que no tenen funcions de govern, no?
I quan estàs a l'oposició, tot i així,
t'has de preocupar igualment pel que passa a la teva ciutat
i pel que necessiten els veïns.
Escolta'm, tu ets la cara, diguéssim, de l'urbanisme tàctic,
portat a pràctica pel govern de la Colau,
no crec que es pot dir, no?, govern Colau.
Com estàs vivint la discussió, diguéssim,
que ja està veient, sobretot durant les eleccions,
hi va haver molta discussió,
però després també respecte, diguéssim,
a aquests arguments que hi ha,
que jo els trobo bastant encertats,
que diuen que les superilles,
que la pacificació de carrers i que tot això,
si no va acompanyat de mesures efectives,
diguéssim, que combatin l'augment indiscriminat
dels preus del lloguer,
és una pràctica que gentrifica els barris.
Doncs, a veure, el que gentrifica la ciutat de Barcelona
no és la transformació d'un carrer,
és l'especulació que, malauradament, patim, no?
Aquesta és la...
Jo crec que és una de les primeres qüestions.
Aquí podríem estar d'acord.
No, i jo també estic d'acord
en què hem de fer totes les mesures possibles, no?
Ara bé, no hem de fer triar els veïns i veïnes
a respirar un aire contaminat
perquè encara no tenim la regulació de preus de lloguers.
Hem de treballar perquè això sigui el més immediat possible,
i això és el que hem fet des de Barcelona, per exemple.
Com a responsable d'urbanisme,
tu penses que una de les accions
que més em va costar tirar endavant,
més que la superilla, inclús,
va ser protegir tot el tema del comerç de proximitat,
que és una de les qüestions...
O sigui, la gentrificació comença a les plantes baixes, no?
Quan un comerç de tota la vida es canvia,
per exemple, per un bar o un restaurant.
Això és una de les qüestions clàssiques de la gentrificació.
Per tant, això va ser una de les coses
que vam acompanyar tots els carrers que estan pacificats,
tenen aquesta protecció,
i tenim estudis econòmics
que demostren que en aquests carrers
el preu del lloguer dels pisos
no puja més que en els altres carrers
que no estan pacificats.
Per què?
Perquè el problema és l'especulació
i no la superilla o la transformació
dels nostres carrers en un lloc habitable,
no?
I saludable.
Potser...
Potser...
No sé quines dades fas anar,
però sí que és veritat
que hi ha barris com el Poble Nou,
que és el que més abans, diguéssim...
on abans es van posar en pràctica
aquesta mena d'estratègies com les superilles,
jo diria que allà sí que ha pujat i molt
el preu del lloguer.
Però no exactament en els carrers
que estan pacificats per superilla.
O sigui, on puja el preu al Poble Nou
és el front litoral,
o sigui, tot el que és al costat del mar,
perquè té l'atractiu d'estar a prop de la platja, etcètera,
o a la pròpia Rambla del Poble Nou,
que hi era des de fa molts anys.
És a dir, és evident que cada vegada
en una ciutat tan densa com Barcelona,
que hi ha tan pocs pisos,
en comparació d'altres ciutats més grans,
l'especulació i l'atracció
per determinades zones habitables,
còmodes, fàcils, boniques,
és molt alta.
I per això el que hem de fer, evidentment,
és acompanyar-ho de totes les mesures.
I aquí és la frustració sempre
de veure com des de l'àmbit municipal
tenim tan poques competències.
M'encantaria que Barcelona fos com Berlín,
que pot limitar els preus de lloguer.
Potser, Janet, el problema és
que posar en pràctica una mesura
sense tenir la seguretat
que l'altre que l'ha d'acompanyar
es pugui posar en pràctica,
potser sí que genera aquest efecte gentrificador.
A mi em sembla molt normal pensar
que si una persona tenia ara
un contracte de lloguer al carrer Consell de Cent
i se li està a punt d'acabar el contracte,
aquesta persona ja es pot anar preparant
perquè segurament el nou contracte
pujarà moltíssim.
Això no crec que sigui molt descabellat imaginar-s'ho,
i això sí que és un efecte col·lateral
de la millora de la qualitat de vida
del carrer Consell de Cent.
Em sembla bastant evident.
És el que et deia,
sí, però hi ha una cosa importantíssima
que no podem oblidar.
O sigui, avui a Barcelona
hi ha mil morts prematures
per culpa de la contaminació.
I hi ha 750 casos d'asma infantil anual.
Per qual cosa, jo crec que no ens pot deixar...
No podem dir, bueno,
pues esto ya lo arreglaremos en otro momento.
Ja.
No, o sigui, mai serà el moment perfecte
de tot plegat.
El que sí que jo et puc assegurar
és que jo m'he deixat la pell,
jo, la de Colau
i tot l'equip municipal
perquè el govern s'aprovés una llei
pel dret a l'habitatge
que ara ja el govern d'Espanya
pot aplicar i pot limitar els preus de lloguer.
I, per tant, o sigui,
no tenen excusa de no fer-ho.
Vam aprovar fa poc una moció
a l'Ajuntament de Barcelona
perquè l'alcalde li demanés a l'Estat que ho fes.
Estem tot el dia donant la turra
en aquest tema
perquè sabem que és indispensable
que això passi.
Però totes les dues coses
em semblen indispensables.
Em semblen fonamentals
per garantir que la gent pugui viure a Barcelona.
Si no, també la gent marxa.
Quan tens una criatura, què fas?
Et quedes aquí sabent
que als carrers de l'Eixample
els nens i nenes
tenen problemes
de desenvolupament cognitiu
per culpa de la contaminació?
Home, home, home.
Home, que jo m'he criat a l'Eixample
molts anys de la meva vida.
Jo els volia preguntar, a la Janet Sanz,
com estan les negociacions
per formar part del govern municipal
del Jaume Colloni.
Ara, ara, ara.
Perquè aquí hi va haver una investidura
amb un canvi de vot del PP
una mica estrany, tot allò.
Aleshores, amb quines possibilitats hi ha
que Janet Sanz formi part
del govern municipal de Colloni?
Mira, nosaltres, en aquell moment,
vam ser molt clares, també,
va haver-hi aquell vot
perquè volíem, i creiem
que el millor que li pot passar
a la ciutat de Barcelona,
i els resultats electorals,
així ho van demostrar,
és que hi hagi un govern d'esquerres,
un govern d'esquerres
amb les diferents forces progressistes
de la ciutat.
Colloni és d'esquerres, Janet?
El Colloni forma part d'un partit
d'una tradició progressista
de la ciutat de Barcelona
i de Catalunya,
i, per tant,
evidentment necessitem
que hi hagi aquest govern,
perquè és el que majoritàriament
ha votat la ciutadania,
Esquerra Republicana,
els comuns,
i el Partit Socialista
sumem 24 regidors i regidores,
per tant,
és la majoria més àmplia
de l'Ajuntament.
A partir d'aquí és veritat
que hem vist
que el Partit Socialista
i concretament l'alcalde
aquests últims mesos
ha estat més preocupat
en fer-se fotos amb el rei
o anar a fer-se
a recuperar les relacions,
unes relacions que...
Ui, ui.
...no?
Doncs amb el senyor Almeida,
unes coses una mica...
una mica estranyes, no?
I que Cilera
li va donar els vots
del Partit Popular al PSC
amb la condició
que en cap cas
pactés
amb Bada Colau
o amb els comuns,
en aquest cas,
després, a posteriori.
Bé, jo crec que això
és el que diu el Cilera, no?
O sigui, també s'hauria de posar
en aquest terreny
perquè ell també ha de justificar
aquest canvi, no?,
que ell va fer
en l'últim minut
de decidir...
No t'està contestant, Joan.
...una suport a un alcalde socialista.
Però, en tot cas...
No, no, no.
En tot cas,
sobre el que em deies,
sí que crec que, bueno,
ara és l'alcalde
el que demora a fitxa.
Jo crec que aquests mesos,
doncs això,
s'ha estat fent més fotos
i copes de cava
que una altra cosa
en comptes de preocupar-se
en construir un govern fort,
té 10 regidors i regidores...
Estàs rejant molt.
a la ciutat?
No, home, no,
no estic rejant.
No, home, no,
és la política, això, Joel,
és la política.
No, la meva pregunta és...
És a dir,
abans de donar els vots
en aquell ple d'investidura
sonat aquella tarda de dissabte,
hi va haver un pacte
per dir,
escolta,
ara us votem,
fem veure que no governem junts,
però d'aquí uns quants mesos
més endavant
fem el cartipàs municipal de nou
i entreu tots.
Sembla que no ens coneixeu.
Ah, no ho sé.
Els comuns no som així,
no fem aquestes coses.
Nosaltres anem molt de cara.
Anem molt de cara.
Ah, no?
Sí, sí, anem molt de cara,
ho sabeu,
i ho saps tu bé, Joel.
O sigui que estàs dient
que en cap cas
passareu a formar part
del govern.
No, jo no estic dient que no.
Ah, doncs ara no t'estic entenent,
Janet, de veritat.
No, jo estic dient,
no hi ha cap pacte
per la investidura,
no es va fer cap mena de pacte
de dir que ara passaran uns mesos.
No.
Ara el que s'ha de fer
és construir aquest pacte,
perquè jo crec que és el que necessita
Barcelona, un govern forre, estable,
i que faci polítiques progressistes,
no que les desfaci,
que es posi al nivell
del que estan fent
totes les ciutats del món
i europees,
no?,
que és treballar per això,
per la regulació dels lloguers,
per tenir una ciutat més habitable
i per la justícia social
en general dels nostres barris,
i això passa
per tenir un govern d'esquerres.
Si avui el Partit Socialista
mira a la dreta,
doncs això no passarà.
Llavors el que hem de fer
és que hi hagi un govern...
Això t'anava a dir, eh?
Ojo, perquè el Trias
també està fent feina
per la seva banda, eh?
El Triasus pot avançar
per la dreta
també amb aquest govern municipal?
Vull dir que també sembla...
Bueno, això és el que ha de triar...
El Partit Socialista ha de triar això, no?
Aquí veurem realment
el progressisme del Partit Socialista, no?
Aquí es veurà
quan realment
sapiguem què és el que vol.
Al final,
entre el Partit Socialista
i nosaltres
hi ha 300 vots
de diferència, no?
O sigui,
som dues forces polítiques
molt similars
a nivell de vot, no?
A la ciutat de Barcelona.
El votant socialista
és progressista.
Si l'alcalde
mira a la dreta,
bueno...
Bueno, progressista...
Progressista, sí.
El votant...
Sí, el votant
dels barris del Besós
que ha votat
Partit Socialista
a aquestes eleccions municipals.
Estic segura
que és progressista
i que vol que la ciutat
segueix innovant
i avançant,
que està orgullosa
de Barcelona.
Llavors, això,
quan ja sabem
què va passar
quan va governar
a Trillas la ciutat,
tornar això...
Sí, però ara,
com que estan negociant
la investidura del Pedro Sánchez...
Mira, acaba de sortir
la pregunta
que el PSOE
formularà a la seva militància.
En aquest cas,
que s'ha aprovat
al Comitè Federal,
li trasllado la Genet
perquè és notícia
d'ultimíssima hora.
Apoya-se l'acuerdo
para formar un gobierno
con sumar
y lograr el apoyo
de otras formaciones políticas
para alcanzar
la mayoría necesaria,
sense dir explícitament
partits independentistes,
PNB o Bildu.
És la pregunta
que els socialistes
traslladaran a la seva militància.
Bé, no és fàcil
que surti, no?
Que surti que sí, sí, sí.
Que surti que sí.
Però és vinculant, això?
És vinculant o és una enquesta?
Una enquesteta, no?
No ho sé.
Sortirà que sí,
ja t'ho dic jo que sí.
Sortirà que sí.
Sí.
Que donaran carta.
Gràcies a la Genet Sants
per haver-nos acompanyat avui
a jugar amb el comunista
amb els Ualdíes.
Déu, Genet.
A vosaltres.
Una abraçada forta.
Una abraçada.
Calienta que sales.
Què vol dir calienta que sales?
Home,
que tard o d'hora
es posaran d'acord, no?
Bueno, bueno,
ja ho veurem, ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Fiu una última pregunta?
Una última pregunta?
Sí, exacte.
És a dir,
Ada Colau ha dit
que no serà ministre.
Sí.
Ha dit que no serà ministre.
És una cosa curiosa
perquè jo no sabia
que s'ha de ser ministre
depengués de la voluntat
d'una persona
de dir, bueno,
i és que com...
Dona la sensació
de dir que si volgués
sí que ho seria, no?
No, però, bueno,
és que està bastant encantat
que si volgués segurament
hi hagués d'acord
sí que ho seria.
Aleshores,
ell ha dit que no ho serà.
La meva pregunta és
si fa un pas al costat
Ada Colau
en el lideratge municipal,
Janet Sanz és la persona?
Clarament, clarament.
No, no, no.
Com que no?
Això, això és...
Ui, això és...
Fer volar coloms, no?
Què va?
Això...
L'organització
ha de fer un treball
profund, no?
Per veure...
Una consulta interna
d'aquestes, també.
El pisarello?
No passarà el pisarello.
Però, en tot cas,
l'Ada Colau
està a Barcelona
ara mateix
i està treballant
perquè hi hagi un govern d'esquerres
i ja veurem què passa.
I vostè, ministre?
No.
Epa!
No, no, no, no.
Què va, què va.
Després de vuit anys
de tinenta d'alcaldia,
ostres,
d'urbanisme,
a més a més,
amb tot el que hem fet,
amb tot el...
Jo ara, ostres,
estic recuperant
una miqueta
també la meva vida,
no?
Personal.
Clar.
Sí.
Ara tens menys feina.
Ara tens bastant menys feina.
Una mica menys.
Gràcies a la Janet Sanz
que l'he canviat el bustè
pel tu, eh,
quan he fet la pregunta
de la ministra,
però m'ha sortit de dins.
Encantada, Roger.
Gràcies, gràcies.
Una abraçada, una abraçada.
Una abraçada.
Gràcies a la Janet Sanz.
Passen 6 minuts
de dos cos
de 12 del migdia.
Molt bé, Joel.
Molt bé, què?
Hem de tornar a portar polítics
de tant en tant.
Home, és molt més divertit.
No et contesten una merda,
però és molt més divertit.
No, però Déu-n'hi-do.
Home, tu li has preguntat
una cosa i no...
Sí, tu fas preguntes
i és el xoc del paridisme.
És així, no,
però has repreguntat molt bé, eh,
i has estat molt bé aquí.
Avui el Lewandowski
fotrà un hat-trick.
T'haurien de donar
un programa de tele.
Sempre t'ho dic.
Sí, però mira,
no hi ha manera.
Fem una pausa
i ara tornem al suplement.
Adéu.
Bona nit.
El suplement
Amb Roger escapa.
Salut!
Salut!
Salut!
Salut!
Salut!
Salut!
Salut!
Salut!
Salut!
Atlàntida.
Som assegurances.
Clínica dental.
Clínica estètica.
Dependència i residències.
Atlàntida.
Salut!
De la...
Anna Zepa.
De la plana.
El Pirineu Lleida és vida.
Connecta't amb la natura.
Escolta el silenci
i descobreix amb la família
i els amics
els seus tresors naturals.
Emociona't amb la gastronomia local
i els productes de la terra.
Activa't amb els esports d'aventura
i inspira't en una terra viva,
plena d'activitats
amb un riu patrimoni cultural i monumental.
Apropa't a Lleida.
Viu el moment.
Patronat de Turisme.
Diputació de Lleida.
Viu el clàssic més especial a la TDT
des de la Casa SEAT de Barcelona.
El 28 d'octubre els oients convidats podran viure el partit
i un cop acabat participaran en el tercer temps.
Un esdeveniment que es podrà seguir a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app, al web i també a YouTube.
El 28 d'octubre a la comunitat de la TDT
vibrarem amb el clàssic com no ho hem fet mai.
Amb la col·laboració de la Casa SEAT.
Hola!
Bon dia, el foraster.
I què feu aquí vosaltres?
Doncs visiteu l'Ost, el primer viatge del foraster
a la nova comarca del Lluçanès.
Fa molts anys que t'esperava, eh?
Tinc moltes coses per dir-t'hi i les porto totes aquí.
A veure, a veure, a veure, a veure, a veure un moment, a veure un moment.
El foraster visita Olost a TV3 dilluns a la nit.
I ara entrem al búnquer.
És molt forta la Brumel, sí.
Encara la fan, eh?
Jo estic a punt de comprar-la ja, eh?
Per ús personal, eh?
Ostres!
Ja fa 4 o 5 anys que gasto el sabó en Magno.
No!
No, Peyu, no!
L'hem perdut ja!
Magno!
Hosti, quina sort!
Jo, quan munto un balló i sento aquell olor de senyor,
penso, ara anem bé, ara anem bé.
Magno, Déu-n'hi-ho!
Al búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Un programa amb un Premi Ondas 2023.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
És que és d'avi, no és de pare.
És d'avi.
És d'avi, no és de pare.
When I swim in the water
All my best at the healing
When I swim in the water
Look, kids, can't you see me?
All you need, don't you hear me?
Summer, summer, forever
Only when we're together
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa
5 minuts per arribar a 3 quarts de 12 del migdia
Che confusione
Sarà perché ti amo
È un'emozione
Che cresce piano piano
Stringimi forte
E stammi più vicino
Se ci sto bene
Sarà perché ti amo
Io canto al ritmo
Del dolce tu al respiro
E primavera
Sarà perché ti amo
Cade una stella
Ma timido
Vesiamo
Que te ne frega
Sarà perché ti amo
Això és de la Jugolar
Amb la Rebeca Rodríguez
I l'Alba Riera
Pantalles i cor
Rebeca Rodríguez
Bon dia, bon hora
Bon dia
I Alba Riera avui des de la distància
Bon dia, bon hora
Bon dia
No em puc creure que no hi sigui
Em posava aquesta cançó una altra vegada
Això m'ha trencat el cor a mi
Jo crec que ja es queda com a fixa de l'espai
És boníssima aquesta cançó
És que és increïble
Hem anat tastant unes quantes
Però el crec que guanya aquesta
Sí, sí, sí
Molt bé
Avui però comencem amb una altra peça
Amb un tràiler que sona així
Yo no sé si ha habido en España
Una producción que vaya en gira
Con tantísima gente actuando
Le va volar la cabeza a la gente
Això és esta edición desmedida
La pel·lícula documental
Amb la història del Setangana
Que s'ha estrenat aquesta setmana
Al Festival Inèdit
L'Alba ha anat a la presentació
Sentíem també
No sé si la van emetre ahir
La conversa del Setangana
Que no surti d'aquí
Amb la Juliana Canet
La van emetre ahir?
No, no, va ser abans d'ahir
Va ser abans d'ahir
D'acord, d'acord
Com va anar el documental?
M'interessa més l'ambient
A la presentació que el documental
Però...
A veure, us ho he de dir
Que jo també
I m'agrada que em facis aquesta pregunta
Roger
Perquè jo sóc una persona fan
De Setangana
Llavors sóc poc objectiva
Llavors tothom que em pregunta
Què tal documental
Li dic
Què vols que et digui?
Jo només que a veure
Setangana
Sempre diré sí
No?
Però el documental
Va estar molt bé
Va formar part
De l'Inèdit Festival
És un festival que celebra Barcelona
Des de fa molts anys
I és un festival de documentals
De música
Vull dir que en si
És una cosa molt
Molt ninxul
I fa il·lusió
Com veure
Com aconsegueixen
No?
Doncs omplir
En aquest cas
Estava a rebentar la sala
No només a rebentar
Sinó que vam arribar
Una estona abans nosaltres
I era una cua
Jo feia temps
Que no veia Barcelona
Com aquella cosa
De la catifa vermella
Fans esperant
Crits
Feia com una mica d'emoció
Va ser un acte molt madrileny
En el sentit
Exacte
Una presentació
Que es fa a Madrid
Especialment
I aquí no
Sí, de fet
Jo quan vaig arribar allà
Anava amb una amiga
I una amiga meva
Em va dir
Però això ho han tallat
Per fer tan gana
I jo mateixa li vaig dir
Què dius
Deu haver hagut un accident
O alguna cosa
Imagina't
Perquè no em podia creure
Tal desplegament a Barcelona
Llavors
Realment
Això és del que es va parlar
Es va parlar més que del documental
Que al final és un documental
Que va sobre la seva gira
I que jo recomano
A la gent que és fan
De fer tan gana
Perquè si no
Hi ha moments de xapa
Hi ha moments de converses
Innecessàries
I és una mica
Com aquesta cosa fosca
Diguem-ne
Que això és molt interessant
Però com veure un artista
Que tot i que tu el veig
Diguem-ne
A la cresta de l'onada
Que és en el moment
En el que estava
Quan feia la gira
És una persona
Que patia moltíssim
I que es passa
Tot el documental
Dient
Esto cuando se acabará
Quiero dejar la música
No puedo más
Aquesta és l'actitud constant
Llavors
Nosaltres vam entrar allà
I hi havia
Molt bona convocatòria
Vull dir que hi havia
Diguem-ne
És curiós
Perdó
No projecta aquesta imatge
No projecta aquesta imatge
En cap cas
El vam entrevist
En parella temporada
Sembla un tio molt segur
De portes en fora
No
Exacte
De fet
Per mi el millor del documental
És aquesta autoconsciència
De portes cap a dins
Vull dir
Té molts moments
On ell mateix diu
Jo ara escolto la música
Que ve ara
Molt de boomer
I hi ha vegades
I hi ha vegades que veig
Com ho utilitzen
L'autotune
I que ell va començar
A utilitzar-lo
Diguem-ne
Va ser com dels pioners aquí
I diu
I no entenc res
I dic
Hòstia que guapo tio
Però no estic entenent
Què està fent la gent jove
I altres moments també
On ell mateix es diu
La gent es pensa
Que soc un gènere
Jo de gènere no tinc res
Jo soc una persona
Que sé olorar el talent
I sé ajuntar gent
Que fa coses bones
Perquè
Envoltar-me dels millors
No sé cantar
Vull dir
En molts moments
D'autoconsciència
Inclús d'autodestrucció
O sigui
Ell està tan cremat
Diguem-ne
Amb la seva vida
Durant la gira
Que a banda de veure
Com pateix
Tota la gent
Que està a l'equip
Dels artistes
Perquè és fortíssim
O sigui
Tu és la productora
El manager
La gent que l'acompanya
I només vols
Que abraçar aquella gent
Perquè es passa en la vida
Apagant focs
Perquè els té tan gana
Està
Perquè m'entengueu
Cancelo gira
Tota l'estona
Llavors tu veus realment
Què passa darrere
I a banda d'això
També
Per mi
Hi ha com
O sigui
Aquesta autodestrucció
De la que us parlava
D'aquell moment
Que està a punt
De fer un concert
I ell mateix diu
Bueno
Vaig ajuntar tots els meus amics
Anem a jugar a futbol
Tal no sé què
La gent li diu
Home ara potser no caldria
Jugar a futbol
No tens un concert
D'aquí unes quantes hores
Bueno es lesiona
Llavors tu veus
Que es passa la meitat
De la gira
En crosses
És a dir
Amb un bastó
Amb el pau inflat
Vull dir que
Ell també hi ha una mena
De desafecció
De posar-se
Diguem-ne
En embolics
Abans de concert
O sigui
Una cosa
Tu veus que ell
Viu molt al límit
I que
D'alguna manera
Ja no és tant
Per aquesta cosa
Del famós
Que
Ell ja porta molts anys
Sent famós
Diguem-ne
I amb aquest
El ritme de la fama
Diguem-ne
No, no
És una cosa
De dir
Vaig a
O sigui
No sé sostenir això
Haig de buscar sortides
Diguem-ne
Perquè
Pleu ara mateix
Diguem-ne
Això és molt fort
Perquè tu veus
Aquesta part de l'artista
Estàs allà esperant
Com a espectadora
I estava allà
El fet en gana
O sigui
Aquesta també
És una altra cosa forta
Ell des que va acabar la gira
Va tancar portes
I va dir
Aquí ja no em veurà ningú
De fet jo
Inclús
Que sóc ultra fan
Des que era molt jove
El vaig deixar de seguir Instagram
Perquè era un artista
Que ja no penjava conticut
Res
Absolutament res
Llavors
Va fer com aquesta
Primera presentació
Ell va arribar allà
Com una estrella
Heu d'imaginar-vos que sembla el padrino
O sigui
La mullera està sol
Amb gomina el cabell cap enrere
Que això també estem molt poc acostumats
A Barcelona
És molt madrilenç
Anava amb una persona de seguretat
Que també
O sigui
Té molta presència
L'equip de seguretat
Dins del mateix documental
La persona de seguretat
Heu de pensar
Que el va acompanyar
Fins a
Fins a l'escenari
Que ell simplement havia de sortir
I dir
Hola
Gràcies por venir
O sigui
Era com un desplegament
Que estem molt poc acostumats a veure
I que generava molta adrenalina
Llavors
Ell anava allà
Amb part de l'equip
De Little Spain
Perquè això també és un altre tema
Que és important
Little Spain
És una productora cinematogràfica
Un estudi creatiu
Que es va encarregar
De tota la imatge del madrilenyo
Recordeu que ell
Es deia fer tan gana
I perquè ara no ho tingui
Molt present
Quan va fer
Aquesta última gira
Del disc
El madrilenyo
El madrilenyo
Ell es va canviar
Inclús de nom
Recordeu que va fer
Com un canvi d'imatge
Que tirava molt més
Una cosa molt més castís
Folklore espanyol i tal
Ells se'n van encarregar
I ara ser tan gana
Bàsicament
Coses d'artistes
Ha decidit que vol ser
Director de cine
De fet
Així que va el documental
Dient
Jo ja no faré música
Faré cine
Llavors
Ell ja anava acompanyat
Amb aquest equip
Que se suposa
Que seran una mica
Com els que l'acompanyaran
En aquesta nova etapa
Del ser tan gana
Que és el
Little Spain
I estaven allà asseguts amb ell
A banda d'això
Una altra cosa
Que va ser molt curiós
És que
Sé que hi havia personalitats
De l'estil
Rigoberta Bandini
Gent del món de la música
També molta gent
Del sector creatiu
És a dir
Dissenyadores de moda
Fotògrafes
Jo entenia
Que era com
Gent que
Aquí es fan molts videoclips
A Barcelona
Encara que hi hagi
Molta indústria a Madrid
Llavors jo entenia
Que era com
Aquest nínxol creatiu
Que hauran estat
Moltes facetes
Diguem-ne
De la imatge
Del ser tan gana
Però és que
A banda d'això
Ni Musques
Ni Julietes
O sigui
Tota aquesta escena musical catalana
Que per nosaltres
Estan present
Que potser
No van poder venir
Però jo pensava
Ostres
A veure si el ser tan gana
Se n'haurà enterat
I en un esdeveniment com aquest
Ja les convida
Hi ha una mica com de
Vale
M'estic enterant
Del que està passant a Barcelona
Res
O sigui
Aquesta persona
Ni ho ha olorat
Això
No en té ni idea
Llavors estaven com
Els famosos de sempre
Però no hi havia
Aquest ambient
De les noves generacions
Això el ser tan gana
És absolutament igual
Jo crec
O els de la pròpia agència
O productora
Que ho fan
Que no els va semblar
Que era com rellevant
Però jo pensava
Ostres
Si estàs fent un festival
De cine documental
I tens aquest documental
De ser tan gana
Ostres
M'hagués agradat molt
Veure com les noves generacions
Que no sé
Tampoc era el seu referent
Però hauria sigut interessant
T'interessa el personatge
De ser tan gana
Tu, Rebeca, o no?
Gens
No sé si és una altra generació
Jo sóc més del documental
De David Bisbal
Doncs va, som-hi
Ha sido muy difícil
No solamente
Llegar para conseguir el sueño
Ha sido más difícil todavía
Mantener el cariño de la gente
Ha sido más difícil todavía
Hacerte respetar
O hacerte un hueco
Con tus propios compañeros
Un altre documental
En aquest cas de David Bisbal
Movistar
Un documental molt familiar
I apareixen els pares
Els germans
La dona
Els fills
Un Bisbal
Que repassa els 20 anys
De la seva carrera
En aquest moment també
Amb el seu pare
Que té Alzheimer
És un moment
A més a més
Que s'ha fet viral
Ell sí que havia comentat
Just fent la promoció
D'aquest documental
Crec que va ser l'Hormiguero
Que el seu pare
Patia aquesta malaltia
Però mai havien vist
En imatges
Ni en pantalla
El seu pare
I el David Bisbal
Compartint un moment
Com aquest
Ara el recuparem
Ara el recuparem
Sí, sí, sí
Doncs sí
El pare del David Bisbal
El que veiem
Per exemple
És com ell
No el reconeix
El seu fill
Ell li diu
Sabes que mi padre
Quin era?
Pues se llamava José Bisbal
I ell li diu
Ostres, doncs de veritat
Pues si jo soy José Bisbal
I és clar, és que tu eres mi padre
I aquí
Aquest moment
Qualsevol persona
Que mire aquest documental
És un dels moments
Que et trenques
O sigui
Que et cau la llagrimeta
Ho parlava amb l'Eva Catalana
També
Que li va passar
Exactament el mateix
Oye, pues me han contado
Que entonces
Fuiste boceador
¿No?
Y de los buenos
Mi padre
El mío
También fue boceador
¿Qué nombre tenía?
¿Qué nombre tenía?
Pues mi padre
Se llama
José Bisbal Carrillo
Claro
Sí, ese eres tú
Es que tú eres mi padre
Y yo soy David
Es que no te acuerdas de mí
Que lo que pasa es que he crecido
Ya tengo, mira, barba blanca y todo
Almería, tierra noble
Fuente de la inspiración
Aquí és l'únic moment
Que ell ja connecta
Perquè li canta aquesta cançó
Que suposo que és una cosa
Que feien quan ell era petit
Que la gent que té Alzheimer
Li passa molt
Que potser no recorden
El que ha passat fa dos dies
Però sí el que va passar fa 30 anys
I escoltes com
Ell recita
Aquests versos de la cançó
També al pare
Almería, tierra noble
I és el moment
Que et trenques
Perquè al final
Tothom tenim algú a prop
Amb demència, amb Alzheimer
O amb alguna malaltia semblant
Que al final
Destrossa ja més a les famílies
Que a la persona que ho pateix
Aquest documental
Li he de dir
Que els primers 30 minuts
Pels que siguin fans
Sobretot de la primera edició
Té
Són brutals
Tens els càstings
Tens imatges inèdites
Tens moments
Com a l'Escondidos
De Txenoa
Amb David Bisbal
També ell repassa
No parla mai de Txenoa
En el documental
Que és una cosa
Que també va fer David Beckham
No en el seu
Que no parla de Rebecca Luss
Sí, no a bord del tema Txenoa?
No
Sí que parla
De la ruptura
En el cas de David Beckham
Mira, escolta'm
Era una infidelitat
Encara estar amb la Victòria
No?
Vull dir
Bueno, però ell també ho era
Perquè ell recordem
Que estava amb aquella noia
De l'orquestra
De l'orquestra
Expressions
Sí, però van estar junts
Oficialment molt de temps
Sí, van estar junts després
Sí, molt de temps
Llavors, és aquella imatge
D'ella amb xandall
A la carretera de les Aigües
Que era on tenia la casa
Bisbal, te recordes?
Va sortir amb xandall allà
Sí, sí
Amb aquell xandall gris
Plorant
Davant de la premsa
Que ella va quedar realment
Com la víctima de tot allò
I ell com el dolent
D'aquella història
Després ell va patir
Un assajament molt gran
Llavors, ell sí que recorda
Que arrel d'una ruptura
No diu Xenoa en cap moment
Ni ell
Ni cap de les persones
Que entrevisten en el documental
Sí que diuen
Que hi ha abans i un després
D'aquesta gira
Quan ell trenca
Amb ella
Ja et dic
Que no
No diuen Xenoa
I aleshores
Ell diu que pateix
Un assajament molt heavy
De la premsa
Perquè ell és el dolent
Ell és qui l'ha deixat
Qui després de quatre anys
De relació
Ha posat un punt
I final
Amb la seva parella
Ja començaven a sortir rumors
D'aquell podia estar
Amb una altra noia
Que després sí que es va publicar
Que estava venent atablada
Que és la mare
De la seva primera filla
Que és ella atablada
Llavors, tot allò
Ell va quedar com el dolent
D'aquella història
Que al final
Era un noi
Superjove
De 22 anys
O 23 anys
Que...
El moment cobra
Tampoc s'explica, eh?
El moment...
No, allò ni s'esmenta
Perquè això va passar
Al cap d'uns anys, no?
En una gala
Que van coincidir
Cantant una cançó
I...
Bueno, perquè va haver-hi
Hotel Reencuentro
Crec que va ser l'any 2016
Llavors, hi ha aquell concert
Aquell al Sant Jordi
On...
On estaven tots
Els de la primera edició
I on ell va tornar
A cantar Escondidos
Amb David Bisbal
Ella, quan acaba
S'apropa
Per donar-li un petó
I li fa aquella cobra
Ell, ell, ell li fa la cobra
Ell, ell, ell li fa la cobra
I recordo que ell després
Va dir que li havia dit
Algú com...
Que havia agafat tortícolis
Sí
I li diu
No, yo me cerqué a su oído
Para decirle
¿Cuánto te he querido?
No, li vas fer una cobra
De manual
Vas fer una cobra de manual
I hagués estat allà
Molt elegant fer un petó
Sí, bueno
Si no, una abraçada
O alguna cosa
Sí, una cosa tendra
No?
Petonet
Ella també havia reflet
La seva vida
Per tant, era una cosa
Molt per la gent fan
Del que havia estat
Aquesta parella
Que alguns encara esperaven
Alguna vegada
Que tornessin
I això
Mai va tornar a passar
Però aleshores
A veure que m'aclareixi
Quantes vegades s'ha separat
Aquest senyor
Perquè, o sigui
Ell s'ha separat
Helena Tablada
Quan la seva filla
És molt petita
Que després també
Ell explica en el documental
Que és un moment
També molt dur
A la seva carrera
I després ja
Té diferents relacions
Crec que amb una noia
Que es deia Zuleika
Que allò va ser un pim-pam-pum
I ara amb Rosana Zanetti
Que sí que ella surt al documental
Amb qui té dos fills
Que crec que tenen 4 i 2 anys
Ell mostra la seva família
Al documental
Els nens surten pixelats
Suposo que
És un dels requisits
Que ell demana
Perquè es pugui enregistrar
A la seva família
Es veu el pare
Es veu la mare
Els germans
De David Bisbal
Un d'ells també molt implicat
En tot el que és
La professió del David
Perquè està dins del seu equip
És mànager també d'ell
Jo crec que
De veritat
Pels fans
Veure totes aquestes imatges
Sobretot
La primera mitja hora
Jo la recomano
La recomano molt
Per cert
Que recordeu
Que a més
El primer OT
Va ser un fenomen
De masses
Brutal
Quan va començar
Que aleshores
Tampoc era tant
Els primers
Les primeres gales
Tenien una durada
Ai, no una durada
Van tenir una audiència
D'uns
Dos milions d'espectadors
Que ara és molt
Però aleshores
No era tant
Però és que l'última
Va tenir
Sis milions d'espectadors
De mitjana
La darrera gala
D'Operació Triunfo
En la que va guanyar
Rosa d'Espanya
Perquè no va guanyar
David Bisbal
Tu vas mirar
Operació Triunfo
En el teu moment
Alba o no?
Ho vas seguir?
Evidentment que sí
Ho vaig seguir
Però a més
Com una forofa
Era una cosa
Que fèiem
Clar, en aquell moment
Era petita
I fèiem amb els pares
Llavors jo recordo
Quan dic fèiem amb els pares
Vull dir que era una activitat
Vull dir que jo recordo
Una casa d'amics
Dels meus pares
Que féssim un sopar
I després veiéssim
Com les finals
Cridar com uns bojos
Vull dir
Sí, sí, sí
O sigui, un fanatisme absolut
És una de les èpoques
Per mi televisives
Que més va marcar
Com la meva generació
O sigui
Perquè a més
Una mica aquest efecte
Que salva molt les distàncies
Però també passa amb eufòria
Vull dir que agrada
Public adult
I públic infantil
Llavors
Jo recordo
Com el primer moment
De connectar molt amb la tele
En el cas de David Bisbal i Xenoa
Tot i ser petites
Bé
Òbviament jo era fanàtica
D'aquesta relació d'amor
I vaig ser una de les que
Se li va trencar el cor
Quan ho van deixar
Imatge icònica
De la Xenoa amb xandall
Per nosaltres icònica
No crec que a ella
Li faci molta gràcia
Encara la recordem
Ella ha fet sa barreta
Recordeu
Amb el clima
Ja ho ha sigut mercantilitzat
Totalment
Però clar
Jo penso
A mi em pillen amb xandall
Plorant després d'una ruptura
L'únic que pots fer
El que va fer
És fer ses amarretes
Realment
Perquè si no
Però sí, sí
Vaig ser molt fan
I de fet Bisbal
Després vaig anar a un concert
De Bisbal i tot
Bisbal i solitari
Feia les puntades
Aquelles de peu voladores
Ja no les fa
Tu ara vas a un concert d'ell
I ell
Ja s'ha fet gran
Quina decepció
I clar
Perquè aquella espontaneïtat
Que tenia a Bisbal
Sobretot a l'acadèmia
Tot allò ho ha perdut
Ara el meu és
Està com més enforcatat
Jo no he vist en la vida
D'aquella primera generació
Tampoc n'hi ha hagut tants
Que s'hagin fet carrera musical
No
I la Rosa no
Però tampoc no li va tan bé
Com el Bisbal
Bueno, Cheno
Que ara presentarà la nova edició
I a nivell televisió
I el Gustavo en té
Però a nivell de carrera musical
El que ha tingut més èxit
Segurament és Bisbal
Amb diferència
És Bisbal de llum
De llum
I a més
Crec que
O sigui, com
Miami, no
Diguem-ne
Aquell és molt famós
O sigui
Bisbal va arribar a fer una cançó
Amb Rihanna
Que és una cosa
Que ningú se'n recorda
I amb Miley Cyrus
Tanta gràcia
I amb Miley Cyrus
Tu creus que la Rihanna
I la Miley Cyrus
Avui els he preguntat
Quines d'Habit Bisbal
I lo saben
És fort això
És molt fort
Ho hem de deixar aquí
Tenim més qüestions
Algunes les guardarem
Per la setmana que ve
Deixeu-me passar per Caprabo
Gràcies a la Rebeca Rodríguez
I l'Alba Riera
Totes dues
Que tingueu bon dissabte
Moltes gràcies a vosaltres
Adéu, adéu
Caprabo
La cistella que enamora
T'ofereix aquest espai
Atenció
Perquè si voleu guanyar
Una cistella Caprabo
El primer que truqui
Ara mateix
S'emporta aquesta cistella Caprabo
De franc gentilesa
Del suplement
9-3
2-0-1
7-4-7-4
Dos minuts per les dotze
Pausa
Neus Bonet a les notícies
I tornem
Per encarar
L'última hora de suplement
La setena hora de suplement
Ens visita
David Trueva
Que acaba d'estrenar
A la gran pantalla
Saben aquell
Una pel·lícula dedicada
A la història d'Eugenio
De seguida
David Trueva al suplement
El suplement
Amb Roger escapa
Fa molt temps
Que el Barcelona marca
El gol de falta
3 anys
Tot és possible
Un dia de partit
Tot és possible
A la TDT
La transmissió
D'en Torquemada
Avui a partir de les 3
La TDT
Del Barça-Madrid
A Catalunya Ràdio
La narració del partit
És una exclusiva
De CaixaBank
CaixaBank
Dóna suport
A l'esport
A CaixaBank sabem
Que acompanyar-te
És estar amb tu
Sempre que ho necessitis
I com que volem
Que protegeixis el més important
Et mantenim al preu
De les assegurances
De salut i de vida
I de l'alarma
I de l'alarma
I de l'alarma
Seguritas direct
Sense pujades
Durant 3 anys
Informa-te a la teva oficina
O a caixaBank.cat
CaixaBank
Tu i jo
Nosaltres
S'aplica les assegurances
La TDT
La TDT de Catalunya Ràdio
Té el suport comercial
De assistència sanitària
D'am i CaixaBank
Xavier Graset
En aquest feixa constant
Que és la vida
Hi ha una fase fonamental
És aquesta fina frontera
De la preadolescència
A l'adolescència
Una etapa apassionant
Alba Carreras
Inspira
Respira
I viu mil emocions
El programa per pares
Mares i famílies
Amb criatures
Entre 0 i 10 anys
Que és per
Gent com nosaltres
Ves que estem tot el dia
Nens amunt
Nens avall
Quits XS
En Pau Guillamet
I Txell Bonet
Cada dissabte
A la una del migdia
A Catalunya Ràdio
Catalunya migdia
Benvinguts a les dues
Catalunya migdia
Terratrèmol devastador
Al Marroc
L'informatiu de referència
Del cap de setmana
Per ser-hi el fil
Del que passa aquí
D'arreu del món
I òbviament
També de Catalunya
I l'estat espanyol
I el món
El cap de setmana
Connecta't a l'actualitat
Amb Catalunya Ràdio
I Catalunya Informació
Quin temps ens espera
A les pròximes hores
Catalunya migdia
Neus Bonet
I els esports
Amb el