Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Avui continua el temporal de mar amb ben fort onades que poden superar els dos metres a pràcticament tot el litoral català,
però especialment a la costa central i nord, ara ho explicava l'Enric Agut.
De fet, el mal estat de la mar durarà tot el dia, tot i que ara al matí hi ha una petita treva breu.
A Sant Antoni de Calonja, el temporal l'ha descalçat i ha fet caure diverses palmeres del passeig marítim
i ha deixat la platja sense gens de sorra.
Ho ha explicat aquí, al suplement de Catalunya Ràdio, Jordi Soler, que és l'alcalde del municipi.
I el fet segon temporal d'ahir, abans d'ahir, ha sigut molt més fort que el primer,
però a mínim a la mar de Pondo ja feia molt de temps que no veia.
Ha acabat de trucar el casastre i hi ha alguna palmera que ja està completament arrencada,
està estirada sobre la mar.
Les pluges que es preveuen durant tot el dia coincidiran amb l'inici de l'operació tornada de Setmana Santa.
A partir del migdia començarà el retorn de gairebé 600.000 vehicles cap a l'àrea metropolitana.
Les hores més complicades d'avui es preveu que siguin a partir de quarts de cinc de la tarda.
Més notícies, en Raül Flores.
El president ucraïnès, Volodymyr Zelensky, acaba avui el seu mandat sense que s'hagin convocat noves eleccions.
La llei marcial activada fa dos anys des de la invasió russa prohibeix la celebració de comissis mentre duri la guerra.
De manera que, de moment, Zelensky aparca les urnes.
Tothom entén que ara, en temps de guerra, quan hi ha tants desafiaments, és absolutament impossible plantejar a la societat la qüestió de les eleccions d'una manera tan frívola.
El cap de llista d'Esquerra Republicana, el president Pere Aragonès, carrega contra el candidat del PSC, Salvador Illa, i el de Junts, l'expresident Carles Puigdemont.
En una entrevista al diari Ara, Aragonès demana aprofitar la influència de l'independentisme al Congrés dels Diputats,
per forçar un canvi en el model de finançament i posar les bases per a un referèndum sobre la independència.
Tenim una finestra d'oportunitat durant un temps.
I aquesta finestra d'oportunitat potser es tancarà, però ara la tenim i l'hem d'aprofitar.
Entre un que diu que no, a tot, sense oferir alternativa, i els altres que centren la campanya en una persona, molt rellevant,
però no en sabem les propostes, jo trobo a faltar propostes i projecte, no?
El papa francès presideix aquesta hora la missa de Pasqua, tot i els seus problemes de salut.
En una cerimònia multitudinària a la plaça de Sant Pere del Vaticà,
el pontífex ha arribat a l'altant cadira de rodes, però parenment en bon estat de salut.
Ahir al vespre també va poder celebrar la vella pasqual,
on durant l'humidia va rebutjar l'egoisme i l'individualisme.
Ho trobem en els murs de l'egoisme i la indiferència
que rebutgen el compromís de construir societats més justes i a escala humana,
en tots els anells de pau trencats per la crueltat de l'odi i la ferocitat de la guerra.
El festival Estrena es torna a apostar pels grups joves a través de la secció Talent Gironí.
Aquest any han triat quatre bandes de pop urbà que aspiren a fer-se un lloc en l'escena musical del país.
Girona, Fèlix, Martín, bon dia.
Hola, bon dia. Quatre grups emergents en aquest Talent 2024,
començant pels empordanesos, classe B, que compartirà en escenari amb figaflaues.
També les gironines, Jules i Jos Jou, i Roger Fortuny, conegut com a Fortu.
Una tria molt pensada, segons el director de l'estrenes, Xavi Pasqual.
Tenen una concepció diferent d'entendre el món de la composició,
de com fer cançons, de com portar-les en directe,
que inclús, si hi ha una nova escena musical gironina,
doncs segurament aquests artistes podrien formar part d'aquesta nova escena musical.
Quatre noms que aspiren a triomfar, igual com ho fan grups com la Ludwig van,
que es van donar a conèixer precisament a través d'aquesta secció de Talent
i que aquest any ompliran les escales de la Catedral de Girona en la cluenda del festival.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
Esports, Damià Aguilar.
Barça 1, l'Espalma 0, un gol de Rafinha perquè el Barça es posi provisionalment a 5 punts del Madrid,
que a les 9 del vespre rep l'Atlètic Club, a un quart de 5 tenim Girona Betis en directe per Catalunya Ràdio.
També avui a les dues, Celta, Rayo Vallecano, i a dos quarts de 7, a l'avés, Reial Societat.
Al Getafe 0, Sevilla 1, hi va haver insults racistes des de la graderia cap al defensa
i l'entrenador sabillistes Acuña i Sánchez Flores respectivament.
A la primera ref, suspensió del partit Cestao-Rayo-Majadaonda també per insults racistes al protés senegalès del Rayo.
A la Lliga Femenina, avui a les 4, l'Atlètic Club llevant les planes, a les 6 llevant Barça.
A la Lliga CB, a dos quarts d'una, Madrid-Manresa, i a la tarda Granada-Juventut i Obrador-Iro-Barça.
Al Bàsquet Girona va perdre a Màlaga 11 a 80.
A la Lliga Femenina, a la tarda, Guernica, Unís, Girona, València, Barça i Benvivre, Cadí la Seu.
A la Lliga de Futbol Sala, Barça-Indústria-Santa Coloma, a un quart de 8.
En tenis, la nord-americana Daniel Collins guanya la final femenina del Masters 1000 de Miami,
al davant de la Kazak Rivakina.
Aquest vespre, final masculina, Grigor Dimitrov contra Jannik Siner.
En motor, el finlandès Kale Robampere ha sortit a defensar el lideratge al rally de Kènia a la jornada final.
Té més de dos minuts sobre els seus rivals.
El ciclista narlandès Mathieu Van Der Poel és el màxim favorit per guanyar avui l'edició 108 del Tour de Flandes.
Fins aquí, les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Passen 6 minuts de les 11 del matí, som al suplement, som a Catalunya Ràdio, obrim la màquina del temps.
Marina Laminos, bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
28 de març del 1954, perquè aquesta setmana ha fet 70 anys que es va col·locar la primera pedra del Camp Nou.
La semilla que plantamos ha dado su gran azón.
Y sobre aquella insópita geografía se yergue, poderosa e inédita, la audaz arquitectura del mejor campo de fútbol de España y por qué no decirlo del mundo.
Així va inaugurar el camp el llavors president blaugrana Francesc Miró tres anys després, i la llavor de què parlava era precisament aquella primera pedra, que havia estat també la primera pedra de l'antic estadi de les Corts.
I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14...
Clar, nosaltres hem volgut celebrar una data tan assenyalada, però, Roger, no hi ha documents audiovisuals de fa 70 anys.
Llavors, avui el que farem a la màquina del temps és viatjar per la Manoteca del Camp Nou.
I ho farem amb els protagonistes, amb exjugadors, amb periodistes i també amb aficionats d'aquesta història.
Un homenatge al camp del Barça amb relats de primera mà, com el del periodista Toni Padilla, que ens transporta fins al 1972.
Era el 3 de setembre del 1972, el Barça jugava un partit de Lliga contra el Deportivo de la Corunya, on s'hi imposaria per tres gols a un al Camp Nou.
Un partit bastant intercedent, ja que, de fet, aquell any el Barça no va guanyar cap títol.
Però és una jornada històrica, ja que ha entrat el partit per la megafonia de l'estadi, es va poder sentir un missatge que deia
s'ha perdut un nen a l'estadi. És a la porta principal de tribuna, aquella veu de cantant d'òpera de Manel Vic.
En dic Manel Vic, tinc 60 anys, sóc representant de comerç.
Acte seguit el missatge es va repetir en castellà. Per què era històric?
Doncs per primer cop des de la inauguració del Camp Nou, per primer cop des de l'arribada de la dictadura franquista,
el Barça podia fer un missatge en llengua catalana.
Futbol Club Barcelona.
Què és?
Guardiola.
Si algú es pregunta què ha passat amb el nen, que s'havia perdut, si el van trobar, el nen no existia.
Òbviament era una trampa que el Barça havia fet per poder utilitzar el català.
Aquell nen que s'havia d'anar a buscar a tribuna, en veritat, no es va perdre mai.
I un dels grans noms que Manel Vic va fer sonar per la megafonia va ser el de Pitxé Alonso.
Sense canvia de dubtes, és un camp que em pressiona, que, de fet, a mi em va condicionar molt.
Jo no vaig ser el jugador que havia estat al Saragossa, no vaig aconseguir ser-hi,
probablement per la pressió que suposava el Camp Nou,
tot i que vaig tenir la sort de viure d'aquelles nits màgiques, no?,
que va ser la semifinal de la Copa Europa contra el Gótego,
en la que vaig fer els tres gols i que en el moment del canvi,
tot el camp corejant el meu nom, Pitxi, Pitxi, Pitxi,
la pell de gallina i aquesta sensació de dir, puf, impressione, no?, emocions al més alt nivell.
El Pitxin ha marcat tres, com el Charlie, amb Pitxi...
Jo ja tinc la pell de gallina, eh?, avui celebrant els 70 anys del Camp Nou,
amb el Pitxi Alonso que ens transporta fins al 1986, i ara farem un salt zero nacional.
Sí, perquè el Camp Nou imposa, i així ho recorda també un dels altres jugadors de casa nostra,
que ha complert el somni de trepitjar-lo i de jugar-hi.
Això sí, uns anys més tard, va ser en Gerard López.
Vaig poder debutar amb el primer equip del Barça, amb un gàmper contra el PSV Eindhoven,
vaig marcar un gol i...
Un doble pivot format per Gerard i Josep Guardiola, el capità avui del Barça.
I després d'aquest debut van ser moltes altres vegades que vaig poder jugar-hi.
I per mi era una sensació increïble.
És un camp molt gran des de dintre, que es fa més gran quan estàs a la gespa
i que l'àmbient que es viu sempre és molt especial per tots els catalans.
Juga des del mig del Camp Gerard, al costat de Gerard, Anderson.
Per mi és una il·lusió i ha sigut complir un somni que tenia des de petit.
Estic molt content de tornar a estar a Barcelona, de veure els meus pares, els meus germans,
i ara comença una nova etapa a la meva vida, molt important,
i ara l'únic que penso és en conèixer els companys i en començar a entrenar amb una banda.
I poc després un jugador d'època que t'arrebeca en Barça,
Ronaldinho i Ricard Turcamada, director de la TTT de Catalunya Ràdio,
ens envia amb la màquina del temps fins al 2003.
He triat el 3 de setembre del 2003 el partit del Gaspatxo.
80.000 persones a la mitjanit reunides al Camp Nou per veure un Barça-Sevilla de Lliga.
El partit comença 5 minuts després de la mitjanit, acaba gairebé a les 2 de la matinada
i té el moment culminant quan faltaven 4 minuts per dos quarts de 2 de la matinada
quan Ronaldinho s'inventa un golaç en una acció individual
i un cacau a l'escaire de la porteria del Sevilla.
Un cacau que ha despertat el poble, que ha despertat tothom!
L'alegria va ser tan màgica a aquelles hores de la matinada
que l'Observatori Fabra va detectar amb els seus sismògrafs
una tremolor especial, un moviment sísmic inesperat a Barcelona.
Era un moviment d'il·lusió.
Però a aquella hora sí que li va arribar.
Sí?
I la gràcia és que surt a la banda del sismògraf
que a aquella hora va passar alguna cosa estranya.
Ara és en torc a qui posa a veure aquesta història,
però abans ho havia estat al Puyol, eh?
Sí, i amb ell un equipàs amb professionals com la Marta Carreras
que es queda en una de les nits grans, grans, grans, eh?
Que s'han viscut al camp.
Estamos un Camp Nou a reventar, hiperalertado.
No seré la més original, però us prometo que sóc sincera al 100%.
El dia més bèstia de tots els que he viscut en els 12 o 13 anys
que he treballat al Camp Nou
ha estat la remuntada 6 a 1 contra el Paris Saint-Germain.
Però el que ha demostrat avui aquest equip
és que encara ens queda una mica.
Estava abraçada de 5 mesos
i tinc molt el record de la panxa vibrar,
o sigui, tot el so a dins la meva panxa vibrant.
I també una curiositat,
a la narració de Puyol sentireu que hi havia una veu femenina
que es cola molt emocionada.
Intenta una penjada suau.
I ha remuntat de gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
No soc jo.
Sabeu qui és?
Helena Racòsnic,
que estava amb Artur Mas mirant el partit
i es va crear allà una espècie d'abraçada general
que tothom va saltar d'una graderia a l'altra
i es va colar la seva veu als micròfons de Catalunya Rara.
Era un miracle
i el miracle ha arribat.
Déu és blaugrana.
Ha arribat el miracle
i la nit de Gloire t'arribé.
La nit de Gloire t'arribé,
Paris Saint-Germain.
El Barça us ha eliminat.
Mister i resolt.
Helena Racòsnic, eh?
Sí, sí, perquè, clar,
ella estava a la zona on hi havia tota l'afició
i hi havia molt a prop l'Helena Racòsnic
i de l'emoció, doncs, es va colar els micròfons.
Però, per sort, Roger, en aquesta història...
Aquesta història que va acabar amb un 6 segons,
després ens van eliminar.
A la següent eliminatòria,
no recordo quant era aquí, no sé si.
Però, bé,
o sigui, vam fer el més difícil
i després vam palmar,
anava a dir com sempre,
que és injust, això, però sí, sí.
Sònia Jalmà.
Sí, una història que va començar fa 70 anys
que, per sort, doncs, també l'escriuen elles.
i la Sònia ens fa viatjar un parell d'anys enrere,
precisament un 30 de març,
però del 2022.
He viscut molts partits al Camp Nou,
però, per mi, el més destacat, per a motiu,
és un de fa un parell d'anys,
al març del 2022,
un partit de quarts de final de la Champions.
La particularitat,
quarts de final de la Champions femenina.
Tot a punt al Camp Nou
per viure la tornada d'aquests quarts de final de la Champions
entre el Barça i el Madrid.
Arrenca el partit.
És el primer cop que el Barça obria les seves portes
a les futbolistes,
que aquelles jugadores que portaven tant de temps treballant
per fi podien jugar al gran estadi del club
on podien defensar els colors al Camp Nou.
Va ser un dia rodó,
amb una victòria del Barça sobre el Madrid per 5-2,
amb més de 90.000 espectadors a l'estadi
i on veies un munt de nenes
que per fi podien somiar que elles també algun dia jugarien
al Camp Nou defensant els colors del Barça.
Un partit de pell de gallina.
Ara, ara, ara.
Gràcies, gràcies.
Gairebé 100.000 persones que acabien al Camp Nou
ara en reformes,
però que no només han gaudit roger de grans nits de futbol, eh?
No, perquè aquests 70 anys d'història del Camp Nou
també donen de si pel que fa la música.
Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Lluís Llach...
Sí, tots ells han actuat a l'estadi,
però el periodista en música, el Lluís Hidalgo,
es queda amb aquest,
amb el concert d'Amnistia Internacional del 1988.
Va, set, ve, va!
Bruce Springsteen, Peter Gabriel, Sting, Tracy Sandman,
Jason Dur, i l'últim de la fila.
Tots al moment més dolç,
un dels moments més dolços de la seva carrera.
A Barcelona, una de les sis ciutats europees
on es va fer aquest concert.
En moments icònics,
com el Gerard,
estan cantats per tots al començament.
I els Chimes of Freedom de Bob Dylan,
cantats per tots també al final,
i en un sentit polític,
perquè la reivindicació dels 40 anys de drets humans
que veiem que avui en dia tampoc es respecten molt.
En qualsevol cas,
va ser el concert d'Amnistia Internacional,
un concert que em va copsar molt
per totes aquestes raons,
i per una altra també inconfessable,
i és que jo era bastant més jove.
I, Roger,
què serien aquests 70 anys d'història
sense els aficionats,
cada una amb la seva gran nit,
amb remuntades, gols,
potser fins i tot amb alguna derrota,
i sobretot, sobretot,
doncs moltíssimes celebracions.
I la Marta Ferrer,
que és l'experta en pantalles del suplement,
i a més també una de les més culers de l'equip,
ens transporta el seu moment de pel·lícula,
un 29 de maig del 2009.
El moment més pel·lícolero que recordo del Camp Nou
va ser el dia de la celebració del triplet de Guardiola.
Ciutadans de Catalunya,
ja la tornem a tenir aquí.
Amb tot el Camp Nou embugit,
un Camp Nou que era una festa,
que la gent cridava,
la gent somreia,
la gent plorava,
amb tots els jugadors borratxíssims.
Aquell autobús que regalimava cervesa,
a Minyesta dient
visca Catalunya i visca Fuente Alvilla.
I visca!
I veure allò impactava,
i era ben bé com veure una pel·lícula.
I volem acabar de repassar aquests 70 anys d'història
amb el relat d'una aficionada que no és tan jove.
És l'Angelina Valls-Madella,
té 89 anys
i potser és de les persones que guarden més records del camp.
Es va casar el mateix any que es va inaugurar a l'estadi
i la seva vida, també la dels seus fills,
fins i tot la dels seus nets,
va molt lligada al Club Blaugrana
i s'hi s'ha de quedar en un moment,
l'Angelina recorda el comiat del camp
abans d'anar a Montjuïc
i el seu desig és poder tornar-lo a trepitjar
i per això ens fa aquesta promesa.
Fins aviat, Spotify, cap nou!
L'últim partit d'aquest any
també va ser molt emocionant
i vaig anar amb els nets,
ens vam fer fotos,
però ja vaig dir que Montjuïc,
tinc 89 anys,
ja no hi podia anar,
hi van els dos nets.
Ara, això sí que tinc promès,
que si quan tornen a inaugurar
hi puc anar,
hi puc anar,
em tenyera el cap blau i grana,
només que per aquell partit.
Ja li he dit a la peluquera
si m'ha pogut destanyir l'endemà
i em va dir que sí.
Per tant,
ho tinc promès i ho faré.
Una forta abraçada per l'Angelina,
que sabem que més és oient del suplement
i que per moltes més nits
al Camp Nou
les pugui disfrutar.
Avui la màquina del temps
un recorregut pels 70 anys d'història
d'un estadi
que ara ha canviat les banquetes
i les pilotes per les grues,
però que esperem
que d'aquí uns mesos
torni a ser una realitat.
Gràcies, Marina Laminos,
tornem al 2024.
A vosaltres.
Ara tornem al suplement.
El suplement,
amb Roger Escapa.
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya.
Si resideixes permanentment
a l'estranger,
rebràs la documentació
i tota la informació necessària
per votar l'adreça
on estàs inscrit com a resident.
Pots enviar el teu vot
per correu certificat
entre el 17 d'abril
i el 7 de maig.
I també podràs votar
presencialment
als llocs habilitats
per a l'ocació
o al consolat corresponent
entre el 4 i el 9 de maig.
Segueix atentament
les instruccions
per tal que el teu vot
sigui vàlid.
Més informació
al 012
o eleccionsparlament.cat
i Generalitat de Catalunya.
Ara deixaré
que sigui el poble d'Anès
qui decideixi.
Però no sobre
el gènere de la persona
que sigui primer ministre,
sinó sobre
qui serà la millor persona
per governar Dinamarca.
Borgin,
a TV3 aquesta nit
després del 30 minuts.
Aquesta i altres sèries
les trobaràs
a la plataforma 3CAT.
Cada migdia
a Catalunya Ràdio
una experiència
immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales.
sentiràs l'emoció de la ràdio
com si hi fossis.
Coi,
perquè hi seràs.
Escriu-nos a l'última hora
arroba catradiu.cat
i prepara't per viure
l'última hora
en quatre dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú
amb aquest xumbrum...
La gent...
El que estem fent
és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
pitjors coses han sentit.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim
un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea
un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el departament de queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
New Times on the Rines
New Times on the Rines
New Times on the Rines
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
11 i 20
Marina Forres,
bon dia, bona hora.
Bon dia.
Tu també treballes,
aquests dies?
Sí, però he pogut escapar-me...
Ah, sí?
Ja has tornat?
Sí.
T'has escapat i ja has tornat?
Sí, sí.
Per primer cop a la vida
jo crec que amb aquestes dates
ho hem fet diferent,
però bé.
Pot explicar on has anat o no?
Hem anat a París.
M'ha anat a París a veure...
No t'hi poses per poc, eh?
A veure,
amb un bebè molt petit
hem anat en tren.
Sí,
tota una experiència...
No, molt bé, eh?
L'únic que m'he passat
una estona entre vagons
per no molestar els altres passatgers,
però bé.
L'experiència d'anar amb un nadó
fantàstica i viatjant i...
Sí,
ho he de dir,
París és una ciutat
que no està gaire pensada
per cotxets,
perquè no te n'adones
fins que no hi vas
amb ell que les llambordes
de terra...
Són molt molestes
per un cotxe.
O sigui,
el Marcel ha estat
amb un hidromassatge
durant tres dies ben bé
saltant a morir avall.
Però molt bé, molt bé.
Doncs t'has comprat llibres o què?
M'he comprat...
No, no m'he comprat llibres.
No.
Vam anar per una exposició
molt concreta.
Avui sortirà per aquí una mica.
Amb la Marina Porres
cada diumenge a aquesta hora
fem l'excusa
que fem un concepte
i posem cançons,
sèries,
pel·lícules,
llibres,
una mica de tot.
Avui l'excusa
que ens porta la Marina
té a veure amb la mística.
Sí,
anem molt d'actualitat
aquesta setmana,
com que és Semana Santa,
dedicarem la secció
a la mística,
que és la part de la teologia
que tracta
la vida espiritual
i contemplativa.
Què t'hi ha fet pensar
amb la mística?
Hi he pensat
a partir d'un llibre
molt interessant
i molt d'actualitat també,
que és l'última novel·la
d'Eva Baltasar,
un dels fenòmens literaris
catalans més importants
dels últims anys
i internacionals també,
perquè recordem
que l'any passat
Baltasar va ser finalista
del Premi Booker
amb la seva novel·la
Boulder.
De fet,
la Baltasar la tindrem
d'aquí una estona
perquè a les 12 avui
ens visita
a l'eclipsi del suplement,
per tant,
ens anirà bé
que ens expliquis una mica
d'aquella...
Ha sigut una coincidència total
fer-la sortir aquí.
Doncs l'escriptora,
per qui no la conegui,
després això,
doncs,
si parla en profunditat
amb tu encara més,
abans d'escriure novel·les
ella havia publicat
10 llibres de poesia
i va ser el 2018
que es va estrenar
a la narrativa
amb Fermagel,
que va ser,
com sabeu,
un èxit considerable.
Després va venir
Boulder,
després va venir
Mamut
i la seva nova novel·la
es titula
Ocas i fascinació
i per mi
és la seva millor
o està al nivell de Boulder,
encara no ho he decidit,
però en tot cas
he trobat molt bona
i aquesta és la història
d'una noia de 26 anys
que de sobte
es troba sense pis
amb una feina de mitja jornada
en una ludoteca
amb prou diners per menjar
però no amb prou diners
per trobar una casa
on viure.
L'han fet fora
de manera molt violenta
del pis que compartia
amb desconeguts
i de sobte es troba
que no té lloc on anar.
Llavors,
aquesta noia
és una de les protagonistes
típiques d'Eva Baltasar
que són noies
o dones
que és com si
estiguessin soles
al món,
sense famílies,
sense lligams,
com si visquessin
en una mena de buit.
Només es tenen
a si mateixes
per anar tirant
i llavors troben ajuda
però de manera
gairebé involuntària
amb gent
que no té gaire
cosa a veure amb elles.
Llavors,
en aquesta novel·la
la protagonista
després de dormir
a l'estació de Sants
on descobreix
que no hi pots dormir
la nit sencera,
les pàgines del llibre
dedicades a reflexionar
sobre dormir al carrer
són molt, molt bones
i el cas és que
aquesta noia
troba l'ajut d'una senyora
que li diu
que s'hi vol netejar
pisos amb ella.
Llavors,
després,
com d'un aprenentatge
amb aquesta dona,
la protagonista
es troba reconvertida
en senyora
de fer feines
i el que farà
i està superben explicat
és apropiar-se
de les cases
on treballa.
És a dir,
ella viu
en una habitació
on no hi té gairebé res
i el que fa
és alimentar-se,
netejar-se
i descansar,
o sigui,
viure,
en cases alienes
aprofitant
les circumstàncies
que troba
fins que,
clar,
l'enganxen
per culpa
d'unes càmeres.
I és una novel·la
on la forma
acompanya el fons
d'una manera
molt, molt harmònica,
és a dir,
com si Baltasar
hagués volgut explicar
amb la prosa
com algú es va desfent
de tot el que no necessita,
com algú es va netejant
com les cases
on treballa la protagonista.
Per què la porto avui
que parlem de mística?
Doncs perquè
aquesta per mi
és una novel·la
sobre l'ascetisme,
és a dir,
sobre arribar a la perfecció
i obsessionar-se
d'una manera religiosa,
d'una manera
molt entregada.
Llavors,
aquesta novel·la
té dues parts,
com indica el títol,
o quasi fascinació,
i a fascinació,
la segona part,
comença
quan la protagonista
ha tocat fons
i s'ha deslligat de tot.
I quan es deslliga de tot
comença
la fascinació
que aquí
és com un procés
d'entrega
salvatge
a una cosa.
Tot místic,
com veieu.
I a quina cosa?
Doncs aquesta és la qüestió
del llibre,
perquè la protagonista
es troba
com en un dels personatges
de la seva vida
i aquest personatge
s'ha convertit
en Maria,
en una verge,
si no la mateixa verge,
però és un tema a discutir.
Llavors,
la protagonista
el que fa
és tancar
aquesta verge
Maria a casa
com si l'hagués de protegir,
l'Havanera
s'obsessiona amb ella,
no la deixa sola
gairebé mai.
Llavors,
sé que tot això
que estic explicant
sona una mica estrany,
però tampoc vull desvalar
la interpretació del llibre,
que per mi
té moltes lectures,
i en tinc prou de dir
que si llegiu aquest llibre
penseu en aquesta segona part
com una mena
de novel·la mística
que parla
sobre la nostra relació
amb allò
que considerem sagrat
i sobre què passa
quan la fe
es converteix
en obsessió.
Molt interessant.
Avui hem començat
amb la mística
a través d'Ocas i Fascinació,
aquesta última publicació
de l'Eva Baltasar.
Ens visitarà
d'aquí una estona
l'Eva Baltasar avui a l'Eclipsi.
Parlarem una mica
de l'Eva
més enllà també
d'aquesta última publicació,
però a través de la mística
avui passem també
per la pantalla.
i avui vols parlar
de Mad Men.
Sí,
qualsevol
cosa és bona,
però això és un fragment
de Mad Men,
la cinquena temporada,
en una trama
que sempre m'ha semblat
molt interessant
per explicar la mística.
Com sabeu,
Mad Men
és una sèrie
que explica
la vida
d'uns publicistes
de Madison Avenue
a Nova York
als anys 50
i 60
a partir de la vida
d'un senyor fantàstic
i torturat
anomenat Don Draper.
Però la sèrie va,
evidentment,
sobre la vida
de tots els publicistes
que treballen amb ell.
Llavors,
com que són una empresa
de publicitat
i treballen
en el moment d'or
d'aquesta indústria
a la ciutat
més explosiva del món,
són tot de gent
que treballen
sota moltíssima pressió,
en uns horaris salvatges
i són gent
que viu completament
entregada a la feina
com si fos
una religió.
Llavors,
en una de les trames
de la sèrie
expliquen
la història
d'un noi
que es diu Paul
que és un copywriter frustrat
que en realitat
vol ser guionista
però no és prou bo
ni té prou força
ni té prou talent.
Llavors,
aquest Paul
que es creu
que és un geni
a copia d'anys
de treballar a l'empresa
es va frustrant
i frustrant
cada vegada més
i el que per ell
era una religió
la feina
passa a ser
una gran frustració.
I què fa?
Doncs canvia radicalment
de religió
i resulta que es fa
hinduista.
Llavors,
vol canviar de vida
però clar,
necessita
la força
d'una cosa
tan salvatge
com una religió
per poder fer un gir
de manera que ens trobem
que un senyor
que volia ser guionista
i que és la cosa
com més americana
del món
ara està entregant
la vida
a una secta
hinduista.
Per això
en aquesta escena
el sentíem
en una trobada
hindú a Nova York
on està ple
d'aquests Hare Krishna
que de fet
és el mantra
que cantaven
això
Hare Krishna
i que coneixem
perquè
aquests Hare Krishna
són famosos
perquè cantaven
i ballaven pel carrer
en una tradició importada
de la Índia
que és d'on surt
tot això.
Posem música
a la mística.
Chack-a-ro-dale
Nothing's gonna change
my world
Nothing's gonna change
my world
Nothing's gonna change
my world
Illages of broken light
which dance before me
like a million lives
They call me on and on
across the universe
Thoughts me under
like a restless wind
inside a letterbox
They tumble blind
as they make their way
across the universe
Chack-a-ro-dale
Nothing's gonna change
my world
Nothing's gonna change
my world
Sonen els senyals
horaris de dos quarts
de dotze del migdia
mentre també ressenen
els Beatles
amb aquest
across the universe
una referència
també que ens lliga
amb Mad Men
i amb la mística
Sí, lliga molt
amb això que explicàvem
sobre la gent
que es torna
Hare Krishna
i la influència
de l'hinduïsme
al món anglosaxó
que no és petita
Aquesta cançó
on la tornada
diu
Jai Guru Deva
Om
Nothing's gonna change
my world
Evidentment
aquest mantra
del principi
ve de la cultura hindú
De fet, aquesta cançó
neix de l'interès dels Beatles
en la meditació transcendental
que és una cosa
que es va posar molt de moda
a finals dels anys 60
i el mantra aquest
Jai Guru Deva
té molts significats
però pot voler dir
Victòria
Déu el Diví
Preguem pel Diví Guru
o Glòria el Guru Deva
Llavors
l'estructura lírica
de la cançó
diuen els experts
jo no perquè no en tinc
ni la més remota idea
repeteix el mantra
i la tornada
de manera que queda
tota ella
com si fos una pregària
i evidentment
el títol
aquest across the universe
ja té aquest esperit
místic
i espiritual
Més llibres Marina
Doncs més llibres
a la mística
amb una història
molt bonica
molt bonica
sobre la fe
la novel·la
que us vull recomanar
es titula
Silas Marner
és de l'autor
anglès George Eliot
i la trobareu
en traducció
de Jordi Fiter
a Edicions de 1984
George Eliot
escriptora importantíssima
a l'Anglaterra del XIX
i que ha tingut
molts seguidors després
va escriure aquest llibre
que és una novel·la
coneguda
sobre
o sigui
coneguda
com una mena de novel·la
sobre el post-cristianisme
què hi passa aquí
Silas Marner
és un nom propi
és un senyor
que és teixidor
i que viu
en un poblet petit
i religiós
en una comunitat
té un millor amic
i té una dona
és un home
que és molt honest
i molt bona persona
i que segueix
al peu de la lletra
tots els preceptes religiosos
i un dia
a Silas Marner
l'acusen d'haver robat
uns diners de l'església
però no ha estat ell
que ho ha fet
sinó que ha sigut
el seu millor amic
que l'ha enganyat
i no només això
sinó que
a sobre es vol casar
amb la seva dona
llavors
davant d'aquesta gran desgràcia
Silas Marner
es rendeix de tot
i diu
prou
renuncio al meu déu
renuncio a la meva vida
com l'entenia fins ara
i renuncio a tot
i llavors se'n va
a un altre poble
i durant 15 anys
viu apartat
de la comunitat
sol
al bosc
l'únic que fa
és estar així
i guanyar diners
els diners són el seu únic motiu
per viure
i de nit
els treu del lloc
on els té amagats
i se'ls posa al voltant
els compta
li fan companyia
fins que
li roben
tots aquests diners
i aquest senyor
queda destruït
però
el llibre gira
quan al cap de molt poc
entra un bebé
gatejant a casa seva
i
Silas Marner
decideix quedar-se
aquesta nena petita
i fer-li de pare
i a partir d'aquí
Silas recupera
la fe a la vida
i el bebé
li dona un nou sentit
i el fa integrar-se
a la comunitat
llavors
Elliot aquí
el que fa
és una novel·la sobre
l'acte de creure
sobre la relació
de la religió amb Déu
si ens fa falta
un Déu per creure
o si hi ha alguna possibilitat
d'establir un vincle
com religió
sense preceptes
el llibre és
una crítica al materialisme
una reflexió sobre
per què creiem
i en què creiem
és una novel·la
que m'ha agradat molt
m'ha interessat molt
però és d'aquells llibres
que penso que
si en sabés més
filosofia i religió
en trauria molt més suc
tornem a les pantalles
què ens portes Marina
una recomanació una mica estranya
el poder de l'art
es diu això
és una sèrie de documentals
que trobareu en línia
de la BBC
els fa un senyor
que es diu
Simon Shama
i tracten sobre la vida
de diversos artistes
que han marcat
la història de l'art
documentals però
molt divulgatius
molt ben fets
marca BBC
i n'hi ha un
que és el que escoltàvem
en aquest tràiler
que està dedicat
a Marc Rothko
que és el senyor
que ha anat a veure a París
i és un dels artistes
més importants
de l'expressionisme
abstract americà
i un senyor
que ens va perfecte
per parlar
a la buida mística
perquè l'obra de Rothko
està marcadíssima
per la idea de la fe
però d'una manera
molt particular
ell va tenir
molts problemes
per relacionar-se
d'una manera normal
diguéssim
amb la seva fe
i l'expressava
de la millor manera
que sabia
que era pintant
llavors Rothko
és l'autor
d'aquests impressionants quadres
on el color
ho marca
ho guia
i ho mana tot
i on a partir d'aquest color
s'arriba
com a expressar
segons ell
de transcendència
no al més enllà
i llavors
el que fa Simon Chama
és explicar
perfectament
en aquest documental
com funciona
la idea de mística
en Rothko
i és interessantíssim
i per això
l'he dut avui
i ara acabarem
amb música
i amb una veu
també molt coneguda
al suplement
Puig tan amor
ens teniu
per ser la nostra patrona
de la ciutat
de Solsona
els vostres fills
protegiu
quan la terra
l'espreja
del pecat
quedar lligada
per no veure-us
profanada
us amaguen
dins d'un pot
dels claustres
on el teniu
tothom el títol
us donarà
de la ciutat
de Solsona
els vostres fills
protegiu
és el Roger Mas
que porta la mística
ja incorporada
de Montseu
amb aquestes cançons
telúriques
exactament
aquesta cançó
es titula
Goig de la Mare de Déu
del claustre de Solsona
i efectivament
ens va perfecte
avui que parlem
de mística
els goig
que és això
que canta Roger Mas
els goig
són poesies populars
que es canten
a la Mare de Déu
a Crist
o als sants
i normalment
es canten
en grup
a missa
o en una pleca
de la festa major
o en una processó
i són cançons
que estan fetes
per donar gràcies
o per demanar alguna cosa
és a dir
que són una pregària
més aquí Roger Mas
ja ho fa com
místic
encara més
encara més
exagerat
i aquest goig
que canta Roger Mas
està dedicat
a la Mare de Déu
del claustre de Solsona
que és una figura
molt important
de la ciutat
perquè és la seva patrona
llavors
aquesta Mare de Déu
és una imatge
de pedra
del segle XII
de l'escultor
i la Verda Tolosa
i és una de les peces
més importants
del romànic català
és la típica imatge
de la verge
asseguda en un troni
amb el nen Jesús
a la falda
i la lletra
de la cançó
molt bonica
com que és un goig
el que fa és
demanar protecció
a la verge
i explica
la seva història
que és molt curiosa
explica com
aquesta verge
va ser trobada
per un nen
que va caure
en un pou
i allà es va trobar
aquesta verge
que l'havien amagada
perquè no la destruissin
i s'explica
com la verge
salva aquest nen
de morir ofegat
Déu-n'hi-do
una mica més
i te la canta en directe
el Roger Mas
perquè és a punt
d'arribar
a les instal·lacions
de Catalunya Ràdio
per fer un nou capítol
del demà
o deixo amb el David Carabent
això serà després
de la publicitat
avui amb la Marina Porras
hem parlat de mística
a través de la música
del Roger i dels Beatles
hem passat per Mad Men
i també
The Power of Art
dedicat a Marc Rodko
i hem apuntat
els llibres
de l'Eva Baltasar
i George Elliot
Marina
moltes gràcies
a vosaltres
dos quarts i mig
de dotze del migdia
fem una pausa
i de seguida
tornem al suplement
el suplement
amb Roger Escapa
d'acord a l'habitació
dels petits de casa
amb el vinil
i el mesurador del mic
a la venda
a la botiga 3Cat
i ara
entrem al búnquer
ara sí que entra en acció
una altra xarlot
la Cordai
sí
la Cordai
la Cordai
de veritat que
estic segur
que a la Universitat de Sevilla
s'ha dit això
espero que s'hagi dit
prou prou
no fem humor
d'aquest estil
que llavors al Twitter
se'ns critica
que som l'Ara Évalo
i Albertina Esborne
de Catalunya
Catalunya Ràdio
cada vegada
cau més baix
si és el que agrada
jo què vol que li digui
al búnquer
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
també en podcast
o a Cordai
Corai
Fars d'escoltar
la mateixa cançoneta
de sempre
Les Dones i els Dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo
el programa
per a les persones
amb les orelles netes
de prejudicis
volem trencar
amb el discurs dominant
teniu una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme
Les Dones i els Dies
amb Montse Virgili
de millons a divendres
d'onze a dotze de la nit
Si necessiteu més dosi
de Les Dones i els Dies
ara també podeu veure'ns
al Trescat
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
El Suplement
Roger Mas
Bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora
David Caravent
Què tal?
Com estàs?
Molt bé
El peu del canó
en plena setmana santa
així m'agrada
amb tots els titulars
Que no viatgeu vosaltres?
Jo faig viatges
interiors
Jo he de fer
alguna escapada
que altra
Però vosaltres
les vacances
quan les feu?
Vull dir
realment
allò de marxar
de vacances
15 dies
amb la família
que els estius
sempre teniu gires
Molt difícil
Quan va ser
l'última vegada
que vas marxar?
Aquest estiu passat
que vaig marxar 5 dies
5 dies
Sí
I turisme interior
o lluny lluny?
No
bàsicament
es van reunir
dues condicions
que en la vida de músic
són difícils
tenir quartos
en un moment donat
i la disponibilitat
la teva disponibilitat
perquè tens un
normalment
quan tu estàs
treballant més
és quan la gent
està descansant
és complicat
I tu, Roger?
Viatges llargs
és difícil
però precisament
vol dir que l'estiu passat
vam estar un mes
a Quebec
i a Canadà
però és una cosa
que és difícil
I perquè vas aprofitar
que tenies bolo allà
I vaig aprofitar
Bueno, havia tingut bolo
3 vegades
però vaig aprofitar
que vaig fer un intercanvi
de casa
amb uns amics
i aleshores
clar
m'ha permet
i vaig renunciar
als concerts
perquè no ho havia fet mai
i en ple juliol
Adéu-siau
Sí, adéu-siau
Doncs avui
celebrant la Setmana Santa
amb el Roger Mas i el David Carabent
en aquest demà ho deixo
Converses de taverna
revestides de cançons
Avui posarem banda sonora
als viatges
Tot vostre
Torno d'aquí una estona
Cuideu-me la paradeta
Fins ara
El suplement
amb Roger Mas i David Carabent
Doncs Roger, jo crec que
com fem sovint
jo començaria
diguéssim per l'ABC
diguéssim per la pàgina en blanc
pel principi
potser no de tot
precidar les nostres memòries
Ja se'n som
music color World
un espectador
auto
dig cycles
cho adrenal
L'ABC
Au-dessus
des vieux volcans
glissons talvez
cañvez
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit