Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Núria Pujades.
Avui és matí de reis, és matí de casa, és matí de matinades, de família i de regals.
Alguns de més modestos, altres de més pomposos,
alguns de molt necessaris, d'altres que potser no ens fan tanta falta,
alguns de molt encertats i d'altres que potser no esperàvem.
També ha estat nit de mal dormir, de nervis, de fer balans,
de si m'he portat prou bé o no.
Aquella nit, per què no dir-ho, en què després de la cavalcada
ens envaeix als més grans una barreja d'il·lusió, nostàlgia, empatia, enyorança.
Una nit en què se'ns barreix els nassos, la realitat i la fantasia.
En aquella dosi justa que fa del dia d'avui un dels més especials.
Avui, suplement de reis, en què ens permetrem el luxe d'entrar,
atenció, no a una ni a dues, sinó a moltes cases,
i no a les cases de qualsevol,
ens obriran les portes als realitzadors d'aquesta casa,
les cares més conegudes de Catalunya Ràdio.
I viurem amb ells aquests primers moments d'aquest matí en família
i, qui sap, si potser també en pijama.
Avui, dia de reis, matí de ràdio, matí de suplement.
I a la primera casa, on volem entrar quan són les 9 i 2 minuts del matí,
és a la casa del director d'aquest programa, Roger Escapa.
Molt bon dia.
Bon dia, bona hora. Veieu que de fons hi ha Ramó.
A veure què ens han portat els reis.
Aviam.
Mira'l, estàs ben acompanyat ja.
A veure, com és la cançó que cantem?
Tito.
Molt bé.
El tens molt ben ensenyat, Roger.
A veure, més, més, més.
És que estem aprenent a cantar com el Lildami.
Aviam, aviam, aviam.
Perquè, a veure, els reis, que són molt, molt profundament generosos,
ens han portat un micro, per si no en teníem gaires en aquesta casa,
que fa la reverberació, oi, Gael?
Aleshores, amb el micro que t'incorporat,
ens han portat unes entrades pel Tito.
Crec que hi anem demà, al Tiboli, que aquests dies està programat.
I tant.
I, doncs, mira, hi serem allà.
Veig que no para i que li agrada, però que molt, aquesta cançó del Tito.
No és conscient que ara mateix està a l'antena de Catalunya Ràdio.
I, clar, vol sortir d'aquí?
Escolta, només explica'm una cosa més.
Què més ens han portat els reis?
Què més ens han portat els reis?
Vol sortir d'aquí?
Vinga.
Bé, doncs, un moment, perquè és un moment...
Portem des de les set del matí d'en Peus.
Entenem que és un matí frenètic.
Entenem que és un matí frenètic i una mica estressant,
fins i tot, podríem dir, o no?
Home, ha estat...
És el primer any que ho estem vivint
amb intensitat de començar a percebre coses,
perquè té dos anys, fa tot just que vaig de fer,
ha estat molt bonic.
Ahir la cavalcada ja va ser impressionant.
I...
És el primer any que ho viu conscientment, no?
No del tot, però, clar, ha quedat impressionat.
Ahir, o sigui, va haver-hi moments de llàgrimes
perquè veure un senyor amb una barba molt llarga
que se t'apropa i que et diu pel teu nom,
doncs, a vegades, o sigui, va haver-hi un moment de llàgrimes,
però després, un cop ja va veure que tot era una festa,
ja vam començar a riure.
I, en fi, estem encara acabant d'obrir alguns regals.
Perquè escapa?
Una cuineta espectacular...
Digues, digues, digues.
No, una cuineta.
Sí, una cuineta espectacular que va estar muntant el rei blanc
fins a altíssimes hores de la matinada.
És una cuineta que es veu que ve d'una fantàstica,
coneguda marca sueca, de mobles.
I, clar, ve sense...
Els reis la van portar sense muntar.
Aleshores, jo crec que el rei blanc la va estar muntant
fins a les 4 del matí amb els tornavisos i tot,
i aquest rei que la va estar muntant
calculava que, res, que amb un quart d'horeta
tindria la cuineta muntada.
I la cuineta es va fer pregar.
La cuineta es va fer pregar.
Aleshores, aquest rei ha dormit molt, molt poc
muntant la cuineta, però, escolta'm...
Però els reis són màgics, Roger,
i els reis, en un 3 i no res,
es tornen a recomposar com si res no hagués passat.
Sí, però, bueno, ha estat una mica diferent.
Però bé, fent molta il·lusió el tema cuineta...
Digues, digues, digues.
T'anava a dir, Roger, que un dels primers regals
que deus haver notat que t'han passat als reis a tu també
és no matinar, perquè avui els oients del suplement
que tu vas dir no tancaven per vacances.
No hem tancat, però, clar, Roger, es capa no era enlloc.
Però jo no sé si has matinat algú altre t'ha fet matinar.
He matinat igual que sempre,
perquè a les 5 hi havia molts nervis.
També et dic que...
És a dir, una de les coses que m'han cagat a aquestes festes,
el TIO especialment,
són tots els virus possibles.
És a dir, em van cagar unes conjuntivitis,
unes sinusitis, una mica de Covid,
la grip de panxa, ho hem tingut una mica tot.
Aquesta sopa de virus que ens deia el doctor Trilla,
la setmana passada.
L'hem tingut tota, el pa complet.
Aleshores, els reis jo crec que avui ja no ens han portat
cap altre virus més.
No, és un dia que...
Han estat molt esplèndids,
aleshores hem de visitar totes les cases,
tots els avis, tothom fa il·lusió, aquestes històries.
Perquè ara que l'escapa,
quina és la foto en aquests moments,
el menjador de Roger Escapa?
Quina foto ens hem d'imaginar?
O sigui, ara som...
O sigui, no estem al menjador,
perquè l'estudi des d'on fèiem el programa,
quan hi va haver tota la pandèmia,
el tinc a una altra habitació.
Vale.
Estic mateix amb pijama i sabatilles.
Aquesta és la foto que volíem el dia de Reis.
Aquesta és la foto que volíem.
No l'enviaré.
No l'enviaré.
El que passa és que
els Reis també han estat tan esplèndids
que m'han regalat un pijama del Mickey Mouse.
Vaja.
Però saps d'aquest pijama enfalpat
que...
És a dir, d'aquest cabriga d'hivern...
Pels virus, Roger, perquè no t'agafi cap més virus.
Exacte.
Doncs me l'han portat, també.
I després, també, a nivell ja més...
No tant pel meu crio, sinó per mi,
un joc de paelles i de ganivets.
Vull dir que es nota que m'he casat fa poc
i que ens hem de posar les piles en aquest sentit.
Roger, no pengis,
perquè hem promès que entraríem a moltes cases.
I deixa'm saludar també a la Mercè Fol,
realitzadora i directora dels Solidaris
i del podcast El Mar al Mur.
Bon dia, Mercè.
Bon dia, Núria.
Bon dia, Roger.
També hi ha crits del teu darrere, Mercè, o no?
No, també hi ha micròfon, eh?
També hi ha micròfon.
Vaja, que potser ha estat el regal estrella, podríem dir.
Molt bé, bravo.
És el regal, és el regal.
És la banda sonora del Dia de Reis.
I deixeu-me saludar també...
Però jo m'empenedeixo una mica, també,
del regal aquest del micròfon.
Perquè veig que serà terrorífic, això, eh?
O sigui, he de buscar l'off del micròfon, eh?
No, i a més hi ha no sé quantes opcions
i ja tinc els pèls de punta,
perquè estem en marxa des de les 7 del matí.
Vull dir que...
M'esteu dient que en dues hores
ja en teniu prou de micròfon?
No, és un micròfon, Mercè,
que es sincronitza amb l'app de Catalunya Ràdio,
per exemple, o amb el Spotify,
el que ens han portat a nosaltres,
i que, per exemple, tu pots cantar a sobre
i si poses hi programes la cançó del Titor,
la cançó del Titor, t'elimina una mica la veu del Titor
perquè tu hi puguis cantar a sobre.
O sigui, és extraordinari.
És extraordinari i, com saps,
i molt matxacó, eh?
Vull dir que tindrem feina.
Sí, sí.
Tindrem feina.
Us espera un bon any musical per endavant.
Deixeu-me saludar també el Jordi Costa,
editor i realitzador del Tot Costa.
Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
No sé si a Cals Costa també hi ha micròfon o no hi ha micròfon.
No, no hi ha micròfon.
De fet, de moment hi ha tranquil·litat
perquè el petit de la casa encara no s'ha llevat,
que hem passat una mica la nit del lloro,
però vaja, ja els Reis ja hi han deixat tot el que...
tot el que corresponia.
Vaja, veig aquí el sofà.
Que cantem l'himne del Barça pel Jordi Costa,
que ens ensenem ja,
que com bé saps, Costa, la seva mare,
l'ha obligat a prendre's l'himne del Barça.
Aleshores, a veure, Gael, com fa l'himne del Barça?
Barça!
Molt bé.
Molt bé.
Ben adoctrinat, clar que sí.
El tros de la tornada ja ens l'hem après,
la resta encara no tant, però sí, sí.
Bé, va el ritme del joc de l'equip.
Vale, ara això ja està, Gael.
Costa i Marcea, quant tenen els vostres ara?
Els veus 16 mesos.
16 mesos. I tu, Mercè?
I el Biel, 5 anys ja.
Oh, ostres, estàs abastatçada.
5 anys, 5 anys.
Què t'han portat, Biel?
Un...
Un...
Un...
Un...
Un micròfon.
Un circuit.
Està, que està amb totes les coses, eh?
Un circuit.
Ho tens tot el cap barrejat, no?
Clar.
Bé, és que són dies de molts nervis i molta emoció.
La veritat és que és el que deia el Roger abans, eh?
Clar.
És una meravella veure'ls així.
I la foto de casa nostra és, bueno, la d'un camp de batalla, pràcticament.
Vull dir que tindrem feina també després.
Perquè tu...
És esgotador el dia d'avui, no, Mercè?
Vull dir que...
És esgotador, és esgotador.
O sigui, jo vaig tenir la sensació...
I les prèvies, Roger, les prèvies.
Sí, clar, clar, no.
I després que l'acabalcada també va començar amb molt d'hora per nosaltres, va acabar tardíssim.
I avui, per totes les cases que hem de passar, vull dir que només mirar el plànic, dic, mare de Déu.
El Gael, ara, quants anys té, Roger?
Dos acabats de fer, dos i un més.
Dos acabats de fer, clar, clar.
Bé, però veure la cara, la il·lusió d'ahir i tot, és que això no...
Estareu d'acord, eh? No té preu, no té preu.
Una pregunta, perquè estem parlant aquí molt de regals dels més petits, que està molt bé, i el micròfon,
però els més grans us han portat algú o no us heu portat prou bé?
A part del pijama de l'Escapa, que ja ens ha quedat clar.
Mercè i Costa.
Sí, home, sí.
A mi m'han regalat allò d'una... Saps les experiències aquestes per desconnectar?
Està molt bé, això. Per desconnectar del micròfon, Mercè.
Exacte.
A mi, així veig per aquí que surt d'algun paquet que no han acabat d'embolicar prou bé els Reis,
jo diria que hi ha una camisa i un parell de llibres giraria també.
Vaja, de moment la cosa pinta bastant esplèndida,
però jo us dic que estem esperant que es llevi el petit a veure què acabem de desembolicar.
Molt bé. Potser és el nen que s'està llevant més tard de Catalunya,
perquè normalment aquí hi ha molta matinada, no?, el Dia de Reis.
Sí, el que passa és que, clar, amb 16 mesos...
Clar, encara és petitó.
És conscient que ha passat alguna cosa, però encara no acaba de ser...
Vaja, em sembla que l'any que ve ho gaudirà més que aquest any.
Segur que sí.
Deixeu-me saludar també i incorporar en aquest Dia de Reis,
en aquesta banda sonora de les cases,
el Manel Elías, editor i realitzador del Catalunya Nit.
Molt bon dia, Manel.
Hola, bon dia, què tal?
Quina és la banda sonora a casa teva?
Doncs mira, jo també...
Aquí també n'ha arribat un parell de coses que fan soroll,
ara ho sentireu.
A veure, Pau, apreta algun botó aquí, què passa?
Letra de números.
Ayuda, pericó, que ha entracat la letra A.
Una cosa infernal de la Pepa Pic,
que aprena a fer números i lletres,
i de moment sona aquesta.
i després també tenim aquí una catifa.
Pau, Pau, vine a tocar, vine a tocar la bateria aquesta interactiva.
Ui, ui, ui, ui, ui, bateria i tot.
Mare de Déu.
Tires, hola.
Hola.
Ui, ell no us pot sentir perquè no tinc el volum, el pobre.
Doncs total, que la combinació de la Pepa Pic amb la bateria interactiva
em té distret.
Aquí hauríem de fer el rànquing ara del micròfon o de la bateria,
perquè això de la bateria també ho veig una mica perillós, eh?
Són uns valents, eh, Manel?
Són uns valents.
Sí, això és una catifa, res, molt petit,
que té com quatre botons,
i jo no sabia que tenia aquest volum tan bèstia.
Però sí, sí, aquí el tinc.
I després té un trenet de fusta
que per muntar-lo necessitarà l'ajuda de moment d'un pare,
perquè la mare dorm,
que no té les habilitats per muntar això.
És a dir, jo no sé com farem d'aquestes peces de fusta
una pista de tren.
I aquí la particularitat que tenim nosaltres
és que el reste arriben a la nit.
És a dir, tu vas a veure la cavalcada...
Això a Igualada també passa, Manel, sí.
Ves, tu vas a veure la cavalcada
i quan tornes a casa,
el rei ja ha anat deixant els regals.
O sigui que jo vaig arribar ahir la nit
de fer el programa de la ràdio molt tard...
No, m'ha trencat closques.
Ara, ara et porto el trencat closques.
Doncs jo vaig arribar molt tard d'ahir
de fer el programa a la ràdio
i vam poder arribar a casa.
Vam anar a casa els iaios
i quan vam arribar a casa nostra
els reis ja havien passat.
O sigui que ell va estar jugant ahir la nit
fins a altes hores
i avui m'ha tret del llit per seguir jugant.
Anava a dir, perquè que els reis passin a la nit
potser ja és una nit de més bon dormir
perquè ja tothom està tranquil amb els seus regals.
O no, al revés.
Es lleven llavors també més d'hora
perquè ja tenen els regals,
ja saben quins són i volen jugar.
No sé què és millor.
Jo diria que és millor
que ja t'arribin a la nit
perquè ja ho veuen,
comencen a jugar
i tu els dius, mira,
ara a dormir,
demà quan et llevis
seguim jugant i tal.
I va agafar un peluig,
va agafar totes les coses
que li havien regalat
i se les va posar al llit
i va quedar adormit la mar de contenta
amb un riure.
Ara, jo no esperava
que avui en tregués del llit tant d'hora.
O sigui...
No és mala idea això, eh?
Sí.
Per anys futurs,
demanar als reis
que passin una miqueta més d'hora.
Doncs nosaltres encara tenim
una subversió més forta.
Ara buscaré la...
Ara el problema que tinc
és que no sé per on va deixar
algunes coses
que me les està demanant
i no les trobo.
Si l'hem perdut el primer dia.
I la subversió que fem nosaltres també,
que ja ve de tradició
de quan jo era petit,
és que
el carrega més fort el tio
que els reis.
És a dir...
Ah?
Ah, sí.
El tio és més generós que els reis
perquè jo i la meva germana
en un pacte
amb ses majestats
i amb el tio
vam veure
que tenies molts més dies
per jugar
si l'ofort venia amb el tio.
Està ben vist, això.
Ho vas poder pactar, això, Manel?
O què?
Vas aconseguir-ho?
Sí, sí, sí.
Ho van trobar.
Quines fonts que tenen, Manel.
És veritat
que érem una mica
més grandets
quan es va arribar aquest pacte.
Però aquí sí.
És que clar,
el que avui és jugar
i d'aquí dos dies
al col·le.
Això
és molt just.
I vosaltres
que teniu petits,
tots vosaltres,
no sé si també deixeu
menjar
els reis,
els camells
perquè es puguin alimentar,
si us han deixat
algun tipus de missatge,
alguna resposta,
si s'ho han menjat tots,
si s'ho han acabat tots.
Nosaltres una mica
us té ja
perquè crec que
ens quedava només
una poma
i uns anacars
que s'ho han crespit tot.
o l'escapa,
podries haver-te allargat
unes camells a cabo.
Vam arribar molt tard
d'igualada d'ahir.
Però sí, sí,
vull dir,
tot el tema de l'aigua
pels camells,
tot això,
vull dir que no sé
si casa la Mercè
han estat més generosos.
No,
a casa nostra,
jo estic al Priorat,
que soc d'allà,
a casa dels pares,
al Marroig,
i aquí,
bueno,
mandarines,
plàtans,
avellanes,
un dibuix,
missatges,
i s'ho han crespit tot.
Una mica d'aigua
pels camells.
Ahir aquí,
no sé si a Igualada,
també hi ha en altres llocs,
va ploure,
aquí va ploure
només per aixecar
la pols dels camins,
sabeu que hi ha
moltíssima sequera
i aquí hauria de ploure
mínim sis mesos
perquè les collites
i tot plegat
tirés endavant.
Va ser més per molestar
que una altra cosa,
però bé,
qualsevol aigua
és ben rebuda
i aquí sí,
sí,
ho han arrasat
pràcticament tot,
i hi ha l'acostum també,
això de deixar
fins i tot
una miqueta de vi ranci,
d'aquestes botes velles
dels racons,
dels cellers d'aquí,
també és costum
deixar-les,
deixar una mica de vi.
Us vau mullar molt
o no tots plegats?
Una mica,
no gaire,
és que va ser més
un mullir
que no una pluja generosa
com les que s'esperen,
perquè és que
la veritat
és que els paisatges
fan pena.
De fet,
l'aigua d'ahir
només va aixecar
la pols dels camins,
vull dir,
és que parles
amb qualsevol pagès d'aquí
i es posa les mans al cap.
Jo no em vaig mullar
perquè em van sopegar
la cavalcada
en horari de tot costa,
però vaja,
el Manut
i la meva dona
hi volien anar
i ho van deixar estar,
perquè la veritat
és que
la menja a Barcelona
la cavalcada
va ser bastant passada
per aigua,
aprofitarem,
ens haurem d'esperar
l'any vinent.
i tant.
Aquí a Berga
el Pau
hi va anar
amb el Paraigües
i li va encantar,
o sigui,
la combinació
de Paraigües
i fanalet
i li va agradar
moltíssim,
si sí que plogués.
Manel,
ara que et tinc aquí
també volia preguntar-te,
no sé si a casa teva
el fet que la teva dona
sigui russa
també heu adaptat
aquesta celebració
d'alguna manera o altra
o si ella
ho celebra
o no ho celebra.
Nosaltres ho fem
a la catalana,
és a dir,
quan jo estava allà
ho fèiem a la russa
i ara ho fèiem
a la catalana
a Rússia,
les festes comencen
l'1 de gener,
és a dir,
per cap d'any.
El Nadal
no se celebra
fins al dia 7 de gener
i el personatge
que et porta
els regals
es diu Dietmarós,
que és l'avi del gel
i arriba
el 31 de desembre
a la nit,
és a dir,
que la nit de reis
a Rússia
seria la de cap d'any.
Aleshores,
allà ho fèiem
d'aquesta manera
perquè cap d'any
et passaven
tots els regals
i aquí ho fem
a la catalana,
és a dir,
tio i reis.
I clar,
la cosa del tio,
sobretot,
veig que pels estrangers
és molt cridanera,
o sigui,
ho expliquen
a la família
i tal
i es fan un fart
de riure.
És que és curiós,
és que és molt curiós.
Veig que decisió
salomònica,
així ningú s'enfada.
Allà ho fèiem
de la manera russa
i aquí a la catalana.
Molt bé,
doncs no sé
si us deixo ja
perquè veig que esteu tots
molt demandats
a casa vostra.
Sí, home,
que tens molta feina
a saludar gent.
Tinc molta feina,
tinc una llista molt llarga,
però molt contenta
de saludar-vos
a tots vosaltres.
Em salut a tothom
i molta sort
aquest cap de setmana
i ens retrobem
dissabte que ve tots plegats.
Molt bé,
que acabeu de ganyar tots.
Bon dia al matí de reis.
Bon reis i bon any.
Una abraçada ben forta.
Adéu-siau.
Bon reis.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau a tothom, Pau.
Adéu-siau a tothom.
Adéu-siau a tothom.
Jo vull ser rei.
Ser per collons
cap de l'estat
tenir-ho tot bé.
Només per ser
fill de papà
fer-ho tot bé.
Mai s'he escollit,
mai s'he votat,
sempre trobat.
La moto amb polvo
tot engegat.
Tant avorrit
està embutat.
9 i 19 minuts
del matí
d'aquest matí
de reis,
d'un suplement de reis
que us hem promès
que entraríem
a les cases
de les cares
més conegudes
de Catalunya Ràdio.
Hem saludat ja
a Roger Escapa,
director d'aquest programa,
Jordi Costa,
Mercè Folk
i Manel Elías
i a aquesta hora
saludem també
a Marina Romero
del Matí de Catalunya Ràdio.
Molt bon dia.
Núria Pujadas,
bon dia,
com estàs?
Quina alegria escoltar-vos.
Doncs molt bé,
aquí,
Matí de Reis,
mira quin regal.
L'Escapa s'ha quedat a casa
i aquí estem.
Home,
maleït regal,
deixa'm-ho dir ara
que no ens escolta
el que li han portat
perquè, clar,
mare meva,
mare meva,
entre les bateries,
els micròfons...
Ara passarà una cosa
que jo faré una connexió
una mica
com un experiment sociològic.
Què passa
quan en una casa
no hi ha nens?
Clar,
és que anava a dir
la banda sonora
que hem deixat ara enrere,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do
en 10 minuts,
Déu-n'hi-do.
Mira, tu escolta,
la banda sonora
de casa meva ara mateix
és...
Silenci.
Marina Romero,
que bé que estàs.
Trobes a faltar
el micròfon i la bateria?
No, no,
però m'ha agradat molt
i sort de Jordi Costa
també que el seu nen
encara no s'havia despertat
11 mesos
perquè jo ara mateix
m'he despertat
fa molta estona.
Jo sempre,
i això no és broma,
els dissabtes i els diumenges
em llevo a les 8,
poso el suplement,
segueixo dormint
fins que la gana
jo no pot més
i necessito esmorzar.
És el que he fet avui
i...
O sigui,
ara estàs al llit o no?
No, no,
ara estic amb sabatilles,
amb pijama,
no, no, no,
jo m'he llevat ja,
ja tenia gana
i he arribat al sofà
i hi ha
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10 regals.
I hi ha també, Núria,
3 mandarines,
una se l'han menjat,
dues les han deixat senceres
i hi ha com 3 boles de xocolata
que els reis no han menjat.
Perquè saben que et deuen agradar molt a tu
i te les han deixat.
Perquè saben que m'agrada molt.
Però...
Digues.
Digues, digues,
no, Núria,
és que t'estic trepitjant, digues tu.
No, anava a dir,
dic 10 regals,
Déu-n'hi-do,
els generosos que han estat a casa teva.
T'has portat molt bé, eh?
Sí.
Per mi n'hi ha dos.
Un...
Sí, per mi n'hi ha dos.
Però és una casa que no hi ha nens,
però hi ha una gossa.
Ara algú dirà.
Algú dirà,
està comparant els nens amb els gossos?
Ni molt menys,
ni molt menys.
Però segur que també té algun regalet.
Clar.
I el que més m'ha flipat
és que el regal més gran
que hi ha de tots aquests regals
que ara us dibuixava
és per la meva gossa.
I estic al·lucinant.
És un llit enorme.
És veritat que li vam fer una carta.
Ja l'he obert?
L'has obert amb ella?
No, no, és que clar,
jo crec que és tan gran aquest llit
que és que no el pot...
Els reis no l'han pogut embolicar.
Saps què et vull dir?
Li vam fer carta
perquè és una gossa
que va arribar el juliol,
pobreta,
que la van abandonar,
ningú la volia
i vam dir
vine cap a casa
i ara és l'alegria de casa,
què vols que et digui?
I celebro molt
que els reis
hàgim pensat en ella
perquè li vam fer una carta
però el llit aquest
no li vam demanar.
Però realment
és el que més necessitava, sí.
És que els reis ho saben tot, eh?
Els reis ho saben tot,
són super màgics.
Deixa'm saludar també Marina
a l'Elisenda Carot,
realitzadora de la Tarda de Catalunya Ràdio.
Molt bon dia, Elisenda.
Bon dia, estimades.
Bon dia, Núria.
Bon dia, Marina.
Què tal?
Bon dia, Carot.
Escolta,
ara et sentia, Marina,
i pensava
és que és ben bé
que som germanes
separades del néixer
perquè la Marina
s'aixeca a les 6 del matí
i jo m'aixeco
a les 9 i 7 minuts
just abans d'entrar
a la connexió amb vosaltres.
He dit a les 8, Carot.
No, a les 6.
He dit a les 8.
És que, tieta,
t'estava imaginant
i dic aquesta s'ha llevat,
està fent el cafè
i jo estic aquí
rascant-me la panxa
que encara no sé
ni quants regals hi ha
perquè m'he aixecat directament
per parlar amb vosaltres.
Què dius?
He fet allò
un cop d'ull al menjador
i dic, ui, val,
sí, han parat els reis,
hi ha regals, fantàstic.
S'han begut el whisky
i s'han menjat els polvorons
que els hi vaig deixar
sense sucre,
pobrets,
pobrets,
per si hi havia algun diabètic,
saps?
Home, Déu-n'hi-do
el que ens pots explicar
perquè faci un minut
que t'has llevat,
Carot, Déu-n'hi-do.
Però jo ara estava pensant,
estava pensant pujades,
tu has lligat les connexions
de realitzadors
que tenen fills,
realitzadors que tenen gossos...
Ja comencem a buscar,
ja comencem a buscar.
Carot,
han passat els...
O sigui,
anava a dir,
han passat els gossos
o no,
han passat els reis
per la Lola o no?
Segur que han passat els reis
per la Lola,
no ho he vist,
però la Lola té carta,
vam demanar un osset
d'aquests de pernil
dels bons
que li has de racionar
perquè si no estava fent aigua
300 dies
que sembla un camell
i jo estic segura
que això l'hi haurà emportat,
no ho sé,
ara ho miraré
i us ho confirmaré.
Però jo no tinc fills,
noies,
però jo soc rosa dels vents
perquè ara em venen 17 persones
entre les quals
només hi ha 10 adults.
17 persones a casa
el dia de reis.
17 persones.
Però com tu busques
aquestes feinades?
Com te les busques?
Mira,
m'ho busco
tenint una família extensa
i estimant-los a tots molt
i saps allò de
ai, vosaltres veniu de València,
va, veniu també.
Ah, vosaltres
estàs sol el dia darrer,
va, vine també, home.
Vinga, tothom.
Aviam si ens apuntem.
Ostres, doncs,
mira, si voleu,
Núria, vine,
però porta't cadira.
Perquè ahir vaig calcular
molt bé el tema taules,
però el tema cadira
se'm va escapar una mica
i així a última hora
vaig haver de dir
família,
vingueu amb Coca-Cola
i també cadires.
Així aquest matí
tu a banda d'obrir regals
també hauràs d'anar
parant taula,
cuinant...
He de fer 64 canelons,
és a dir...
Però, a veure, a veure...
Estan fets, eh?
S'han de coure només, eh?
Canelons per Reis,
anem una mica tard, no?
Mira, Marina,
senyora Romero,
vostè no em critiqui, eh?
És molt pràctic,
és molt pràctic.
Exacte, és pràctic.
Jo molt a favor
del pragmatisme, noies,
però tindràs feina,
tindràs feina.
Tindré feina,
però saps què passa?
Com que ahir
estàvem fent les cavalcades
en directe,
dic, deixa-ho tot,
com diu l'ada parellada,
cuina d'ensemblatge.
Jo ho deixo tot preparadet
i aleshores el dia de Reis
també he disfrutat una mica
d'obrir paquets,
de rebre les visites
i només haver de posar
els canelons a gratinar.
El pica-pica, què dius?
En aquestes dates sempre es diu
escolta, ja veniu tots plens
perquè portem tots els dies de festa.
És així.
Fem una mica de pica-pica,
uns canelons
i després el tortell de Reis,
que això ho porta sempre el meu pare,
pobret,
que li toqui una ola fava,
ell acaba pagant el tortell de Reis,
perquè a casa vostra
qui el paga?
A casa meva...
el meu tiet.
El teu tiet sempre, eh?
Sí, sempre.
Jo que sabeu,
Núria,
sabeu que gairebé mai,
per no dir mai,
hem fet tortell de Reis?
No.
Núria,
és de la meva casa, definitivament.
La meva mare em donarà a escoltar,
què expliques?
No l'hem fet mai,
a veure si avui s'animen.
Home, a veure si cau,
a veure si l'han embolicat,
encara que sigui per regal.
No, no.
Jo, és una cosa,
jo no me'l menjo mai,
és que és l'únic dolç,
jo crec, d'aquest Nadal
que és que no m'agrada gens el tortell de Reis.
I que ja estem farts de torrons,
que ja arriba un punt.
S'ha de menjar només
per trobar la figureta,
saps?
El rei,
per posar-te la corona.
Sí, clar,
digui-li al meu pare
que em sembla que porta
més de 40 figuretes
en col·lecció, eh?
No, el problema és que no,
que algú,
algú, saps,
no vegi la figureta
i tinguem un ensurt.
Això també...
O sigui,
quan es menja el tortell de Reis
s'ha de demanar a tots els familiars,
sisplau,
mastegueu bé,
a poc a poc,
aneu comprovant que no teniu la figura
perquè hi ha més d'una ensura avui.
Has de posar un arc de metalls
a l'entrada i dir,
sisplau,
les notadures postisses
les aneu d'explicar.
Noies,
deixeu-me incorporar també aquí
a la Laura Grau
de l'equip del que no surti d'aquí.
Ui!
Laura Grau,
bon dia.
Bon dia, Núria Marina.
No sé si ja tens a punt
el tortell, tu.
Doncs mira,
a casa meva
tampoc hi ha tortell
i molt a favor
dels canalons de la carota.
Bueno, noies,
és que això va una mica així,
escolta'm.
Que no celebra Reis la Grau.
Com pot?
Així m'agrada.
Així m'agrada.
Amb els Reis ens coneixem,
ens caiem bé,
jo els he anat a veure
les cavalcades,
els he saludat de lluny,
m'han tirat uns quants carmels,
però ja està,
ja la nostra relació
s'acaba aquí
perquè a casa
som més de Pare Noel.
Em sap greu,
si sorprengui.
A casa teniu...
No, perquè teniu arrels
des dels Estats Units,
no?
La teva mare?
Australiana, sí.
Australiana.
Llavors, clar,
tot no pot ser.
Tot no pot ser
i des de petits
vam decidir
que ens quedàvem
encara amb el Pare Noel
perquè és el que a la mare
li feia il·lusió
i els Reis a vegades
han portat alguna coseta,
allò per dir
hem passat per aquí,
hem estat aquí,
però regals allò
a manta
no en porten
a casa meva.
La feu carta?
Sí,
carta a vegades en fem,
però bueno,
porten el que els dona la gana,
una mica les escurrialles
del que ha quedat
el Nadal.
Home, Reis que fan
el que els dona la gana,
què podies esperar, Laura?
Home, clar, i tant.
Sí, sí.
Molt bé, noies,
doncs ho tenim
gairebé tot a punt,
no sé si tu, Laura,
has passat mai
els Reis a Austràlia,
de dir, bueno,
ja que no s'ho haurem
d'aquí me'n vaig de viatge,
a Austràlia.
M'agradaria molt
el Nadal allà també,
perquè és molt diferent,
perquè és estiu,
vull dir,
allà hi va el Pare Noel,
però hi va pràcticament
amb taula de surf,
perquè la fred no fa.
És una altra manera
de viure el Nadal?
Sí, sí,
m'encantaria,
tant de bo,
algun dia ho tenim pendent.
Si vas,
jo porto canelons,
però vinc amb tu, eh?
Sí, sí,
jo t'anava a dir
qui puguis.
Porta la cadira també,
Carot.
Exacte,
porto les cadires
totes la gana.
Porta la cadira també.
Noies,
doncs moltíssimes gràcies
per participar avui
d'aquest suplement de Reis,
us deixo acabar
d'obrir regals,
no sé si ja en teniu
algun que es pugui explicar,
a banda de la gossa
de la Marina,
de la Gaia.
Puc explicar-ne un, oi?
Aviam.
És que el vaig,
a veure,
ahir a la nit
quan vaig arribar
ja havien passat
com el cas del Manel Elias
i sí que em vaig obrir un.
Doncs vinga.
I era un jersei
que em feia molta il·lusió
perquè és un jersei
de segona mà
que no sé on l'han trobat
els Reis,
que m'agradaria molt saber
on carai han trobat
els Reis aquest jersei
de segona mà,
que el tenia la meva àvia
i és d'una,
bueno,
és igual,
és una marca com dels anys 80,
no,
Fanta,
ja ho diré,
Fanta,
i el tenia la meva àvia
i em feia molta il·lusió
tenir-ne un d'igual
i els Reis l'han trobat
i no sé,
no sé què els he donat
els Reis per comprar
de segona mà aquest any,
però m'ha fet molta,
molta, molta il·lusió.
Aquestes xorradetes
de vegades et fan
com molta il·lusió.
Com és aquest jersei?
Com és?
Mira,
és de Fanta,
sorprassivament estronja
i porta el logo aquí davant
i és un jersei,
no té més,
ja t'ensenyo una foto,
Romero,
ara te l'enviaré.
Home,
posa-te'l per venir
a treballar algun dia
i una foto.
Va,
me'l poso dilluns,
però que a mi me la porta,
eh?
Marina Romero,
Laura Grau,
Elisenda Carot,
gràcies per participar
d'aquest suplement de Reis,
que tingueu un molt bon dia
de Reis,
bons dinars,
bones obertures de regals
i bons àpats
amb família i amics.
A tu, Núria,
que vagi molt bé
tot el programa,
que obriu molts regals.
Moltes gràcies,
adéu.
Avui ens han guanyat els anys
Ho reconec abans que parlis
Abans que expliquis que te'n vas
Abans que em diguis que t'abracis
Dius que vindràs
de tant en tant
Són dos quarts de deu del matí,
som al suplement,
som a Catalunya Ràdio,
avui aquest suplement de Reis.
Estem entrant a les cases
de les cares més conegudes
de Catalunya Ràdio
per veure,
per compartir amb ells
com estan vivint
aquests primers moments de Reis,
d'aquest matí de Reis
en família,
amb pijama,
alguns ja obrint regals
des de fa hores,
d'altres que encara estan
mig dormint,
alguns amb uns regals
que ja tenen mal de cap
amb una hora i mitja
que fa que només funcionen.
En fi,
molta varietat
d'escenaris
a totes les cases
on estem entrant
i la propera
on volem entrar
és a la casa
del director
del matí
de Catalunya Ràdio
de Ricard Ostrell.
Molt bon dia.
Què tal,
Núria,
com estàs?
Molt bé,
aquí fent el suplement
en aquest matí de Reis
i saludant-vos a tots vosaltres.
Ens ho estem passant
bastant bé,
la veritat,
és que és un dia
molt especial
per fer ràdio a mi.
Jo una vegada
vaig fer el suplement
també i tinc
un molt bon record
d'aquell dia.
És molt bonic.
A més a més,
trucàvem a moltes famílies,
és un dia molt bonic
per fer ràdio
perquè molta gent
està escoltant la ràdio
mentre esmorza,
mentre obre regals,
mentre es dutxa,
va corrents a casa
als avis,
vull dir que és un dia
molt bonic.
Sí, sí,
així es veus també tothom
com ho està vivint
que cadascú és
d'una manera ben diferent.
No sé,
a casa vostra,
com està anant aquest matí?
A veure,
com ens ho hem d'imaginar
ara mateix?
Ja no sóc a casa meva,
sóc a casa dels meus pares
i perquè cada any,
o sigui,
la meva àvia
hi ha una cosa tradicional
que fa des de fa molts anys
que és fer un esmorzar.
Molt bé.
Esmorzar de Reis,
llavors fa com xocolata
amb xurros,
és un esmorzar reial,
diguéssim, eh?
Hi ha de tot.
Llavors,
avui també li ha tocat
a meva àvia fer l'esmorzar
i llavors estem aquí ara
amb la filla,
amb els tietes,
amb tothom aquí
obrint regals.
Però llavors,
abans a casa vostra
ja els heu obert
o els porteu cap aquí
i feu...
O sigui,
fa hores que voltes també.
La meva filla,
dos quarts de vuit,
ja s'ha llevat
i ha volgut obrir-ho tot
i llavors cap a les nou
hem vingut cap aquí
i ara cap a les quarts d'onze
hem d'anar cap a casa
dels altres avis,
fem com la ruta reial.
La ruta reial,
exactament.
I com ho ha viscut la Lola?
Perquè no sé si ja és molt conscient,
si no,
de l'arribada dels Reis,
ahir la cavalcada,
avui l'obertura de regals...
És el primer...
Jo diria que és el primer Reis,
que és molt conscient del que va passar.
Ella té dos anys
i quatre mesos,
més o menys,
i ha sigut un Nadal molt especial
perquè és que ho viu amb molta il·lusió.
Realment és com que redescobreixes el Nadal
i és bonic també veure com...
Clar,
el que has estat tu
pels teus pares
o els teus avis,
d'alguna manera veus com que continua,
que hi ha un llegat,
aquesta cosa com que
la il·lusió que tu vas transmetre
en el seu moment amb el Nadal
doncs continua amb la teva filla.
Això és bonic.
Són unes festes boniques
també de record,
dels que no hi són,
diguéssim,
però ho fa tot plegat molt especial.
No ho sé,
ho he viscut d'una manera molt intensa
i molt emocional.
No sé si ens has pogut escoltar,
però abans hem entrat a casa
de l'Escapa,
del Costa,
de la Mercè Folk,
de l'Elías,
i el regal estrella
ha estat un micròfon
amb un altaveu incorporat
i també una bateria
que hi havia en unes bandes sonores
molt sorolloses.
No sé si a casa teu
hi ha hagut algun regal d'aquest estil
o si la cosa és més tranquil·la.
De moment no,
hi ha hagut un trenet,
hi ha hagut un...
La meva filla està molt enganxada
a un joc que es diu Imacs,
que són tot d'imants
que es poden muntar,
una mena com de Lego,
però amb imants.
I això va per blocs i peces
i això estem...
Això és la revolució ara
de casa nostra.
Molt bé.
I micròfon en té un de fa...
El que jo tenia quan era petit,
que jo m'agradava molt gravar
com casets,
jo feia els casets
del meu pare
i els regravava a sobre.
Molt bé.
Llavors ell redescobria
que Phil Collins sonava diferent,
diguéssim.
I tenia un Fisher-Price,
que era com un micròfon així
també que feia veus i tal,
i la meva filla encara hi juga,
en aquest,
el mateix aparell
que jo jugava quan era petit.
O sigui que ja fa temps
que el tenim al micròfon aquest.
Molt bé.
Ricard Tostrell,
deixa'm saludar també
a Xavier Solà,
director realitzador
de la nit dels ignorants.
Molt bon dia.
Ei, Núria, Ricard,
bon dia i família tota.
Bon dia.
Com estàs?
No hi ha xuxet, eh?
Avui no hi ha xuxet a l'esmorzar,
però bueno,
s'hi acosta, s'hi acosta.
No, però no estaria de més, eh?
No, i tant,
no sobra mai un xuxo de crema.
Clar, és el que li volia preguntar
al Xavier Solà,
si a casa sou més
de tortell de reis
o de xuxets de crema.
Els xuxets,
encara que no volguéssim,
ens acompanyen, eh?
Sempre hi són, eh?
Gairebé els portem allò
adjudicats.
Però el tortell de reis,
per favor.
I aquesta història
de Vilafranca del Penedès
no us va sorprendre?
Sí.
No sé si us ha arribat,
això de...
Hi vam posar 10 peces
de valor d'uns 650 euros
per, doncs,
dignificar una mica
el que és la pastisseria artesanal,
no?
I el comerç de proximitat
repartides.
Per tant,
hi haurà 10 tortells
que trobaran 5,
em sembla que són 5 anells,
i 5 més,
que em sembla que són 5 cadenetes.
És a dir,
material bo,
dintre d'una tradició
que,
com tantes altres,
han acabat arrelant, no?
Però el tortell,
per exemple,
a casa teva,
Solà,
el pagueu?
Qui troba la fava
paga el tortell
o això no es fa?
Mira,
sincerament,
no ho fem,
perquè no cal,
però sí que ens agrada
la idea, no?
A mi també,
a mi també.
M'ho agrada molt.
Això que deia Xavier Solà
sobre les joies
del tortell a Vilafranca,
en parlarem.
Ja us ho abanço
amb el Pep Noguer,
trucarem a un dels forners
de Vilafranca
que ens explica
aquesta història curiosa,
així que Xavier Solà,
a l'hora del Pep Noguer,
atenció,
perquè ens explicaran
l'intringulis
d'aquesta història
que ara ens comentaves.
Mots records pel Pep,
també.
I saludo també
a la Paula Molés,
directora i realitzadora
d'un restaurant
Caníbal a Berlín.
Bon dia, Paula.
Bon dia,
bon dia a tots,
com esteu?
Hola.
Bon dia,
Ricard, Xavier.
Bon dia.
Carà,
amb quina alegria
que se'n sent per aquí.
Aquí també hi ha
banda sonora
en aquesta casa.
Paula,
aviam,
explica'ns.
Bueno,
mira,
de moment,
escolta,
jo ni xuxets
ni xurros,
però he fet creps.
Sí,
estem esmorzant creps.
Creps?
però creps dolços o salats?
Doncs mira,
avui amb mantega,
melmelada i mel.
Veig que els esmorzars
de Reix,
Déu-n'hi-do,
a Calustrell
amb xocolata
amb xurros
i aquí creps
ben farcits.
Això és l'esmorzar,
però no sé si vosaltres...
A més,
jo cuino avui,
avui cuino jo.
Tinc un dinar de 13
i quan fas dinar
per 13
es fa de mal fer
perquè dius
què cuino?
Què faràs?
He fet calamars,
no,
ja els tinc fets,
calamars farcits
de Rapigamba.
Home,
molt bé.
Sí,
no,
no,
que fa molt bona pinta més
i després faig
com un pica-pica
d'aquests llargs
i ja està.
I ho fas tot tu,
això,
Austrell?
Sí,
m'encanta cuinar.
Mira'l.
Sí,
sí,
et tenques a la cuina
i dius
nois,
ara...
M'has de la tarda d'ahir,
4 hores cuinant
m'has d'estar ahir.
Déu-n'hi-do.
I encara em queda
un parell d'hores avui.
Aquí la Paula Molé
és com a experta
de programa gastronòmic,
no sé com ho veus.
Home,
jo ho veig fantàstic.
Mira,
els reis jo crec
que em coneixen una mica
perquè m'han regalat,
que aniria bé,
per fer els calamars,
ara pensava Austrell,
m'han regalat una cocot
d'aquestes franceses,
una olla...
Quina meravella.
La tinc, la tinc.
De ferrofós,
d'aquestes que a priori
duren tota la vida,
no ho sé,
però m'ha fet molta il·lusió
perquè és una d'aquelles peces
que feia anys que volia
i que jo no havia posat a la carta,
jo havia fet una carta,
però res del que havia posat
m'han portat,
però en canvi m'han portat això
que crec que és molt més xulo,
és espectacular.
És que són màgics,
els reis saben portar-te allò
que encara que no demanis
sàpiguen que saben
que et fa d'il·lusió.
Clar,
hi ha algun regal
que pugui explicar,
Xavier Solà?
Entre els diversos
que s'han d'anar obrint,
el meu ja em fa molta il·lusió
tenir-lo aquí a punt.
És un llibre d'aquests ben gruixuts,
de prop de 600 pàgines.
És un treball d'investigació científica
sobre l'existència de Déu.
Són dos enginyers francesos,
investigadors de ciència i divulgadors,
que desgranen les troballes científices
més importants
que poden suggerir l'existència
d'un pla intel·ligent,
és a dir, d'un ordre còsmic,
prefigurat,
d'allò de l'ajust fi,
d'aquest rellotge
que és impossible
sense un rellotger.
Un llibre que,
doncs,
et permet,
pel que veig a l'editorial,
les proves vinculades
de la ciència,
Big Bang, etcètera,
les que no estan vinculades
a la ciència,
és a dir,
aquelles veritats inabastables
que poden sortir a la Bíblia,
miracles,
profecies,
i una conclusió,
que ja me l'he mirat,
perquè,
a veure on anem a parar,
el materialisme
com a creència irracional,
i que és impossible,
científicament,
que Déu no existeixi.
Un tema interessant
que ja friso
per anar-m'hi endinsant.
Doncs vinga,
et deixem que ja
t'hi puguis començar,
endinsar.
Puc fer una cosa?
Puc fer una cosa?
Perquè tinc m'àvia aquí,
la meva àvia es fan
de la nit dels ignorants,
Xavier,
perquè escolta,
cada nit...
Com es diu ella?
Carme,
mira,
te la passaré,
ja veuràs,
espera't,
ara entraré,
a veure si puc entrar.
La iaia Carme,
de Ricard Tostell.
O sigui,
al·lucinarà ara,
perquè clar,
no s'esperarà això.
Espera't,
a veure.
Espera't,
àvia!
Àvia,
et volen saludar
per telèfon.
Eh?
Qui?
Senyora Carme,
senyora Carme,
bon dia i bons reis.
Qui és?
Senyora Carme,
sóc el Xavier Solà
de la nit dels ignorants.
Hola!
El qui?
El Xavier Solà
de la nit dels ignorants.
Ai,
molt bé,
gràcies.
Està molt atabalada
la senyora Carme
amb tanta gent,
no?
Clar,
estan fent els xurros
amb xocolata.
Oita,
com ho saps
que mengi xurros
amb xocolata.
O perquè ens ho ha explicat
el Ricard.
Ah!
Carme,
una abraçada ben gran
i feliços reis.
Gràcies,
escolta,
escolto molt la ràdio
i ho feu molt bé, eh?
Que bé,
que bé,
me n'alegro molt
de tenir-la entre nosaltres.
Jo també,
entre vosaltres,
d'escoltar-la
i poder-ho sentir, eh?
I que per molts anys.
Gràcies,
jo ja me la poso
el dematí
i fins al vespre,
l'hora d'anar a dormir,
ja està l'hora d'anar a dormir.
Bé,
que bé.
La iaia Carme,
de Ricard Ostrell,
fidel oient
de Catalunya Ràdio,
com no podia ser
de l'altra manera,
saludant a Xavier Solà.
Doncs ja està.
Ricard Ostrell,
Xavier Solà,
Paula Polés.
Gràcies, Ricard.
Gràcies.
Gràcies.
Per participar
en aquest suplement de Reis.
Bon dia.
Adéu,
bon dia.
Una publicitat
i de seguida tornem.
El suplement
amb Núria Pujadas.
Ara vi de dalt.
Tio,
tio,
caga't urró.
a tots de Banducant.
amb TV3 i Catalunya Ràdio.
Viu el millor Nadal.
amb Tres Cat
i la gamma
Delícies de Noel.
Productes de xarcuteria,
frescos com acabats de tallar.
El conflicte
entre la raó
i la passió,
entre la lleialtat
i els desitjos.
Les afinitats electives,
la novel·la més moderna
de Goethe,
és un dels cims
de la literatura
de tots els temps.
Ens continua fascinant
per la seva actualitat
i per la lucidesa
amb què explora qüestions
com la fidelitat,
el desig
i l'adulteri.
Perquè els clàssics
ens parlen
des del seu temps
dels reptes contemporanis.
Aquest Nadal
regala les afinitats electives,
un gran clàssic
que t'atraparà.
Amater,
que s'estima el que fa,
que ho fa per plaer.
A la Filmoteca
estimem el cinema
i el 2024
celebrem el centenari
del cinema Amater a Catalunya
i compartim el plaer
de la millor programació.
Renoir, Hitchcock,
Verdà,
Belatar,
Brando,
Mastroian i Villaronga
i molt més.
El 2024
a la Filmoteca.
Entrades i abonaments
a filmoteca.cat.
Generalitat de Catalunya
sempre endavant.
Des del 2007
t'hem ofert
un lloguer segur,
però ara te'n donem més.
Si tens un habitatge
de lloguer
i necessites
finançament
pels teus projectes,
descobreix el nou servei
d'avançament
de rendes
de Lloguer Segur.
Rep fins a 3 anys
de renda
només prement un botó.
Informa't a
LloguerSegur.cat
o al 910
775
775.
Lloguer Segur,
la reavolució
del lloguer.
Els Reis
et porten
un regal
extraordinari.
El concert
d'Euphòria
2023
al Palau
Sant Jordi.
A TV3
aquesta nit.
La reivina
Euphòria!
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Núria
Pujades
Quan falten
dos minuts
per 3 quarts
de 10 del matí
seguim
en aquest suplement
de Reis
estem saludant
moltes de les cares
més conegudes
i veus més conegudes
de Catalunya
a ràdio
en aquest matí
de Reis
per saber
com ho estan vivint
i volem saludar
ara
a la Montse Vergili
directora i realitzadora
de Les Dones
i els Dies
molt bon dia
Montse
molt bon dia
hola Núria
i hola a tothom
com esteu?
Què tal?
Com estàs?
Que m'han dit
que tu escrius
la carta als Reis
i que ho has començat
a fer de gran?
Sí, sí
diríem
que no ho he deixat
de fer
explica'm això
jo des de petita
com tothom
feia la carta als Reis
però un dia
ja de gran
vaig pensar
com és que ho has deixat
de fer això
a la vida
i vaig pensar
que era una manera
molt maca
de començar l'any
i demanar uns desitjos
que potser no són
tan materials
però que és una altra manera
de demanar coses
a la vida
no?
Clar, o sigui, no és una carta
material als Reis
de dir
doncs mira
passa'm
aquest jersei
que volia
o aquest
no
aquesta colònia
que volia
això ho fem
al Tió
i a casa meva
perquè ho s'estava
sentint a tots
i hi ha tots
aquests exotismes
al Banyal Elías
a Rússia
és a dir
tota aquella cosa
per exemple
a casa meva
la meva naboda
és polonesa
i llavors
nosaltres
ho fem el 19 de desembre
que és Sant Nicolau
o sigui, imagina't
ens avancem a tot
sí, són els primers
de Catalunya
a celebrar el naboda
exacte
exacte
però va
la cosa és que
és a dir
que sí
en aquell moment
el Tió
etcètera
doncs demanem les coses
que necessitem
ui
jo he demanat uns llençols
nous
uns mitjons
uns llibres
aquestes coses
no?
però després
faig aquesta carta
que me la penso molt
vull dir
perquè
els Reis
tots els nens saben
que s'ha de demanar
el que necessites
perquè hi ha molts nens
al món
i no pots demanar-ho tot
i llavors
jo demano coses
molt concretes
que crec
que
que em poden portar
però que són espirituals
que són diferents
que són
potser coses
per la veia vida
o això
com som les feministes
està molt bé
està molt bé
clar que sí
Montse
deixa'm saludar també
el Peyu
molt bon dia
bon dia
del búnquer
què tal
com estàs?
bé mira
aquí esperant la meva xicota
que està fent cua
per comprar xurros
ara mateix
també xurros eh?
xurros
sí
el dia
de Reis
solem esmorzar
xurros amb xocolata
desfeta
que fa la meva sogra
molt bé
com han anat el matí
de Reis
Peyu
a casa teva?
bé
nosaltres
fem una cosa
nosaltres
anem a recebre els Reis
i quan tornem
ja ens han deixat els regals
la nit abans
el vespre també
això ho explicava el Manel
el dies abans
que també ho fan així
i diu que és millor
bé a casa meva
teníem un restaurant
tota la vida
i els meus pares
el dia 6 treballaven
llavors el dia
ho matàvem
el dia 5
al vespre
i a més a més
feien poca cosa
de fet
perquè sempre ho havíem fet
més tot pel tio
per anar una mica adaptats
al restaurant
el dia del tio
i Nadal
estava tancat
i en canvi
Barreix estava obert
llavors ho celebravem
més pel tio
i que també tens més dies
per poder gaudir
dels regals
que t'hagin arribat
siguin joguines
siguin el que sigui
sí
i algun regal
que ens puguis explicar
d'avui
o d'ahir a la nit
a casa
ens han portat
una
una graella
elèctrica
grossa
perquè no
els entrecots
no hi cabien
així
segur que no passareu gana
podem saludar també
a aquesta hora
estem parlant
amb Montse Virgili
i Peyu
saludem el David Guzmán
director i realitzador
de Ciutat Maracda
i l'Iradiador
David bon dia
què tal
bon dia com esteu
molt bé
quants llibres han arribat
a casa teva
uns quants
uns quants
uns quants
amb tota clau
infantils
i pergrans
i sí
n'hem hobert molt
i ara hi ha
el ninot de neu
del rei Montbrics
per aquí
tenim
les memòries
en Jarvis
què més
un de Fabrizio d'André
que l'havia posat
a la carta
molt d'allò
sí sí
cada any
contra aquell tòpic
és molt difícil
que els reis
portin llibres
perquè els deveu tenir
tots
mai
sempre hi ha llibres
que venen de gust
jo trobo que és un molt bon regal
sempre
no ho has pogut llegir tot
sempre has de trobar
alguna cosa
que et pugui fer il·lusió
i un llibre
sempre és un bon regal
per descomptat
sempre
i si no
sempre hi ha edicions noves
i no s'acaben mai
i que els llibres
sempre hi són
i va bé que hi siguin
de fet una de les coses
que també hi ha posat a la carta
i per fortuna me l'hem portat
és una llumeta de nit
perquè ja no m'hi veia
i els tinc dificultats
a les nits
no sé com us ho feu vosaltres
per llegir al llit
però jo tenia un problema
de llum
bàsic
i els reis ho sabien
ho han reparat
molt bé
que arribin llibres
però que els puguem llegir
en bones condicions
no sé si a casa la Montse
Casalpeu han arribat llibres
també
sí
no per la meva edat
però sí
sí sí
i tant
i còmics
que també
arriben còmics
a casa
el Mònica
de Daniel Klaus
per exemple
és molt xulo
ho vam fer un marac
de sobre això
Montse fa poc
sí sí sí
ho vaig sentir
és molt xulo
no no
la lectura
és com
el de la carta
és uns bons propòsits
si segueixes llegint
sempre et passen coses boniques
que sí
i que puguem seguir llegint
aquest 2024
digues David
no no
que ha arribat també
ara que deia la Montse
això
els còmics
que és bàsic
han fet una edició fantàstica
que també han portat
els reis
de totes les historietes
a Cudles
no sé si seguíeu aquest
cowboy existencialista
de Calpurnio
aquest artista
que va morir l'any passat
doncs
ha fet una edició
que és un totxo
és tota l'obra completa
del Bueno de Cudles
i ha estat també
una gran felicitat
que hagi arribat per reis
per tant aquí tenim
el cowboy
circulant
i cavalcant per casa
hem de dir que
no sé vosaltres
perquè amb els Merlins
m'hi he connectat fa poc
però hi ha una cosa
que estem parlant
del matí de reis
però la nit de reis
diguem-ne
és fins i tot
més emocionant
o més complicada
perquè s'ha adormit poca
com a mínim
en aquesta casa
a les 4 de nit
ja bellugaven
han acabat
les petites
al llit gran
diguem-ne
vull dir que
la nit és intensa
és intensa
és intensa
jo ho he viscut
també des de l'altra banda
nosaltres
amb les cabres
aquí a Montanyola
aquests dies
són dies
de vendre
molts
packs regal
per venir
a fer una visita
després
a les cabres
i tal
llavors cada vegada
que entra una visita
ens arriba
una notificació
al sistema
i avui ens hem llevat
i hi havia gent
comprant packs regal
a les 3 de la matinada
vull dir que hi ha gent
hi ha gent que va realment
molt a última hora
l'escapa abans ens explicava
David
que s'ha llevat
a les 5 del matí
jo li deia
ostres
avui no hi havia suplement
amb Roger Escapa
i has hagut de matinar
igualment
Déu n'hi do
Déu n'hi do
David Guzmán
Montse Vergili
Peiu
moltíssimes gràcies
per participar
d'aquest suplement
de Reis
que tingueu un molt bon dia
igualment
des de les 9 del matí
estem entrant
a les cases
de les veus
més conegudes
i reconegudes
de Catalunya Ràdio
però ara
volem anar
també
a un altre espai
on també
se celebra
el dia de Reis
tot i que d'una altra manera
la planta pediàtrica
de la Vall d'Hebron
allà hi tenim
l'Albert Pustils
bon dia
què tal Núria
bon dia
on els Reis
han arribat fa una estona
també per portar il·lusió
als nens
que no poden gaudir
en aquest cas
o no han pogut gaudir
de les cavalcades
i de l'arribada dels Reis
com la resta de nens
exacte
han estat tota la nit
treballant de valent
repartint regals
per totes les cases
de Catalunya
però encara
els havia agratllat energia
per acostar-se
en aquesta planta
d'oncologia pediàtrica
de l'Hospital Infantil
de Vall d'Hebron
i com deies Núria
avui els protagonistes
indiscutibles
són els nens
però també són els Reis
i ara precisament
tenim el plaer
de parlar
amb sa majestat
el Rei Gaspar
hola què tal
bon dia
hola bon dia
com ha anat això
aquesta arribada
a Vall d'Hebron
veure els nens
la seva cara d'il·lusió
una mica
com ha estat aquesta
aquesta arribada
doncs molt contents
de veure els infants
de l'Hospital
que també mereixen
rebre els seus regals
i ara repartir-los
que encara ens queden uns quants
i acabar
i marxar
un altre cap cap a Orient
anem molt carregats
avui no sé què porteu
de regals
si ens pots avançar
alguna cosa
porteu de tot
regals
amb més tecnologia
regals més
senzills
regals
per a infants
més petits
una mica de tot
portem
ara deies
després tornem cap a Orient
no sé si fa llàstima
després de veure els nens
amb tota la il·lusió
ara després tornar
cap allà
sempre fa llàstima
però amb il·lusió
d'esperar un any més
i treballar molt
perquè l'any que ve
sigui un bon any
al costat del rei
Gaspar Núria
tenim també
la Raquel Rodríguez
que és la supervisora
d'infermeria
de la Vall d'Hebron
Raquel què tal
bon dia
bon dia
m'explica'm una mica
com ha estat la rebuda
perquè t'hem vist a tu
a l'entrada
de l'hospital infantil
amb unes claus
esperant els reis
Maxorient
sí
avui he tingut el pla
de ser jo
qui ha rebut
els reis de l'Orient
i he donat la clau
ja fa passants anys
que fem aquesta tradició
que donem la clau
per obrir les portes
a l'hospital infantil
i que puguin portar
ells directament
els regals
als nens
que tenim aquí ingressats
des del punt de vista
més assistencial
com d'important és
que els nens
també rebin
una alegria
com és la visita
també dels reis Max
doncs és molt important
perquè nosaltres
tenim molts nens
nenes i adolescents
que estan ingressats
molt de temps
i això fa més amable
la seva estança
hospitalària
fa que tinguin
un dia molt més màgic
que qualsevol altre dia
doncs Núria
ja ho veus
aquest és l'àmbient
que respira
a la planta
d'oncologia pediàtrica
de l'hospital
Vall d'Hebron
de moment
hem vist molts regals
també
molts obriors de nens
i moltíssima il·lusió
gràcies Albert
per apropar-nos
a aquesta realitat
que en dies com avui
hem de
no ens en podem oblidar
i hem de
posar el focus
perquè també existeix
gràcies
i entrem ara
a casa del
Quim Morales
el presentador
de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
molt bon dia Quim
bon dia Núria
què tal?
com estàs?
ai molt bé
mira ja bastant desperts
aquesta hora
ja home si ara ja
a les 10
gairebé a les 10
ja és hora
us heu llevat molt d'hora
heu matinat molt avui o no?
tampoc tant
tampoc tant
perquè pensa que nosaltres
som mig igual a dins
i llavors fem
la cavalcada a Igualada
i després venim cap a Badalona
a dormir
a veure si passen els reis
o sigui que
la nit ha estat curta
però els regals arriben al vespre
o arriben al matí?
una mica de tot
arriben al vespre
perquè a Igualada
com sabreu
venen els sapatges a casa
i et porten els regals
que és una cosa molt emocionant
i llavors
te'n vas cap a casa a Badalona
et poses a dormir
i passen els reis
i et deixen alguna altra cosa més
molt bé
no sé si passen al matí
o a la nit
a casa de l'Enric Calpena
director realitzador
de l'Anguàrdia
bon dia Enric
bon dia i bona hora
a casa teva
quan passen els reis?
passen al matí
perquè
o de matinada
no ho sé exactament
perquè és clar
ja t'hi trobes
obres la porta de la sala
i trobes tots els regals
llavors sospito
que és de matinada
perquè a la nit
no hi eren
molt bé
i cada any
ho celebreu
de la mateixa manera?
et sento molt entretallada
disculpa'm
ai les cobertures
no sé si podem
recuperar la cobertura
amb l'Enric Calpena
Quim en qualsevol cas
tu dius que vas anar
a la cavalcada d'Igualada
aquí un any més polèmica
sí esclar
cada any estem amb el mateix
no falta mai la polèmica
el dia de Reis
aviam
explica'ns
a veure
hi ha la polèmica
de Blackface
aquesta cosa
que vaja
que és una mica
que en part
hi ha
una mica de raó
l'altra
és que és una tradició
i que és un honor
a Igualada
pintar-se de negre
per representar
un patxa
o sigui que
jo ho he vist
des dels dos costats
i entenc per una banda
les fàtiques dels uns
i com es defensen els altres
perquè realment
no hi ha cap mala intenció
tot el contrari
és una cosa
que és molt bonica
i és una tradició
i és un orgull
per un noi
o una noia d'Igualada
ser un patxa
del rei negre
no sé
no puc dir res més
no està bé
està bé
comentem
comentem la polèmica
de cada any
i ja està
Quim Morales
Enric Calpena
us he de deixar
perquè se'ns acaba el temps
un plaer saludar-vos
des del suplement
adiós
parlar amb la Núria Pujadas
al suplement
pel matí del dia de Reis
escolta'm
bon dia
moltes gràcies
adeu
a vosaltres
adeu Enric
Matí de Reis
al suplement
matí que ens hem passejat
per les cases
de les veus
d'aquesta casa
de Catalunya Ràdio
i abans d'arribar
al punt de les 10
a partir de les 10
aquest suplement
d'avui dia festiu
continuarà Marina Laminós
molt bon dia
Què tal Núria?
Què ens esperen
aquestes 3 hores
que encara queden de programa?
doncs moltíssimes coses
molts més regals encara
per obrir
i seccions
seccions
les seccions
de cada dissabte
que els nostres col·laboradors
no fallen
tindrem a la Maica Navarro
de seguida
amb l'Hora Negra
com cada dissabte
parlant de l'actualitat
de la crònica
més fosca
de casa nostra
molt repleta d'actualitat
per ser aquesta setmana
amb novetats
el cas de Rosa Paral
de seguida
ens ho explicarà ella
tindrem també
una conversa
amb l'Ebram Urriols
acaba de publicar
aquest jove periodista
el llibre
Una vida a les muntanyes
és un llibre molt maco
que explica la història
de la Marina Vilalta
la pastora més vella de Catalunya
i la veritat és que
des que l'ha publicat
fa unes setmanes
que està en el top de vendes
per tant segur que molts reis
també han deixat
aquest Una vida a les muntanyes
a moltes cases
el tindrem de seguida
per xerrar amb ell d'això
també de la seva vida
com a periodista
jove
del seu present
del seu futur
també d'una malaltia
que té
una malaltia
del sistema immunitari
per tant
aquesta conversa
amb l'Ebram Urriols
i les seccions
també a la jugular
com no
un dia de reis
no pot faltar
un bon safreig
parlarem de la no paternitat
de Bertinos Borne
Bertinos Borne
avui protagonista
de la jugular
protagonista absolut
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
ja ens ho explicaran
l'Alba Riera
i la Rebeca Rodríguez
també avui
qui sí que fa festa
és el càmera
de Joel Díaz
però que ningú es preocupi
perquè tenim uns millors moments
preparats
per també
aquesta dosi
d'humor
aquesta dosi
dels millors moments
que recuperem a les onze
i Núria
doncs què no pot faltar
un dia de reis
aviam
doncs un tortell
el tortell
amb el Pep Nogué
imagino no?
clar que sí
amb el Pep Nogué
a l'arc de Nogué
i amb moltíssimes trucades
avui farem
una mica de visites
no diverses cases
sinó diverses fleques
i no per obrir regals
sinó per obrir tortells
molt bé
que parlarem també
del tortell aquest de Vilafranca
que hi han posat joies a dins
exacte
molt atents
alerta
el mengeu
perquè
bueno us trobarem una joia
alerta
però també bé
a partir de les 10
el suplement
del dia de reis
amb Marina Laminos
ara a les 10
ens posem
el dia
amb la Neus Bonet
el suplement
amb Núria Pujadas
012
la millor resposta
hola com va?
doncs acabim de fer
un taller de postals
al Museu d'Història de Catalunya
i ens ha encantat
els museus
monuments
jaciments
i arxius de Catalunya
han programat
un centenar d'activitats
per gaudir del patrimoni cultural
durant les vacances de Nadal
tallers per a tota la família
jocs de pistes
visites guiades
i teatralitzades
escenografies de taules
les parades de Nadal
exposicions
totes les propostes
són al web
patrimoni.gencat.cat
barran Nadal
on a més
trobareu una selecció
d'escapades al patrimoni
i idees per regalar
doncs ara ja sé
on portaré la mianeta
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
molt bona
jo sóc en Salvador Sobral
i estaré
al Gran Teatre
del Liceu a Barcelona
el 8 de febrer
per presentar
el meu nou disc
Timbre
espero que pugueu venir
el 8 de febrer
al Teatre del Liceu
organitzat pel Diari Ara
Un territori hostil
extrem
inexplorat
terra d'horitzons infinits
plens de pols
passió
i aventura
més de 700 valents
carregats
d'esperit guerrer
segueix el ralí
més dur del món
el ralí de Car 2024
cada dia
a Esport 3
que aguda
a molt noises
que æx
sóc
el