Pip!
Bon dia, us informa Newsbonet Vagan.
64 milions de turcs decideixen avui
i es posen punt final a les dues dècades
al poder de Recep Tayyip Erdogan.
Els col·legis electorals anoveran a primera hora del matí
en unes eleccions presidencials i legislatives molt disputades,
però amb les enquestes que donen un lleuger avantatge
a l'opositor Kemal Kilic Droglu.
És la primera vegada que Erdogan veu complicada
la seva continuïtat al poder,
en part per la crisi econòmica que ha situat la inflació pels núvols
en un 50% segons les xifres oficials.
De fet, els còmics s'han convertit en un referèndum
sobre la figura d'Erdogan,
tal com ha explicat a Catalunya Informació,
Dilara Egmen, catalana, nascuda al Kurdistan Turk.
Hi ha un nivell estratègic que es veia absolutament necessari
que hi hagués una coalició de grups
que no comparteix ideologia en molts termes,
des del punt de vista de religió, d'estructura d'estat
i de la qüestió nacional i identitària,
però sí que comparteixen la necessitat i l'objectiu
d'enderrocar aquest president
perquè hi hagi la possibilitat de parlar sobre una nova Turquia.
Durant les primeres hores de votació,
hi ha hagut cues a diversos col·legis electorals del país,
cosa que fa preveure una alta participació als comissis.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
La Generalitat ha decidit
per rebre el correu electrònic i el telèfon mòbil
la predicció meteorològica i el nivell de risc per províncies.
Més de 30.000 estudiants, professors, investigadors
i personal d'administració de les principals universitats catalanes
han participat en el primer estudi
que avalua la salut mental en l'educació superior,
sobretot entre els col·lectius més vulnerables.
El Departament de Recerca i Universitats
vol fer una radiografia del benestar emocional dels universitaris
per a l'exercici de prevenció i intervenció en salut mental.
La Generalitat començarà ara la segona fase qualitativa
d'aquest estudi amb més de 2.000 persones.
Un motorista ha mort aquesta matinada a la carretera B20
al seu pas per Cornellà de Llobregat al Baix Llobregat.
L'accident s'ha produït minuts abans a les 4 de la matinada
quan la motocicleta ha sortit de la carretera
per causes que encara s'estan investigant.
El conductor, que és un home de 24 anys,
ha estat traslladat en estat crític a l'Hospital de Bellvitge,
on hores després ha mort.
Amb aquesta són 56 les persones que han mort aquest any
a les carreteres catalanes, 16 de les quals són motoristes.
Êxit de participació de la quinzena edició de la nit dels museus,
tot i la pluja, més de 100.000 persones.
Enumplèr fins a aquesta matinada el centenar d'equipaments museístics
i les sales d'exposicions que han obert les portes a Catalunya
per celebrar el Dia Internacional dels Museus.
A Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya
ha estat el més visitat,
seguit del Museu d'Història de Barcelona i el CCCB.
Durant tota la nit, un dels equipaments
que també ha cridat l'atenció dels barcelonins i dels turistes
és el Mocomuseum, que participava de la celebració per primera vegada.
La possibilitat de conèixer la ciutat i Catalunya
d'una manera diferent
és el que més s'han valorat alguns dels visitants.
És interessant i és una manera de descobrir la teva ciutat
de manera que no ho fas habitualment.
Pràcticament, el que estigui gratis és un bon punt.
I venir a conèixer la cultura
i tot el que engloba conèixer Catalunya, perfecte.
Molts dels equipaments museístics allargaran la celebració
fins a dijous vinent, el 18 de maig,
quan es comemora el Dia Internacional dels Museus.
Aquest any, aquesta efemèrida destaca la contribució al benestar
i al desenvolupament de les comunitats que generen els museus.
Espanyol i Barça juguen aquesta nit
la 32a jornada de Lliga als Blanc i Blau.
Són penúltims a 3 punts de la salvació
que la marca ara mateix a València, que jugarà a partir de les dues
contra el Celta o el Barça de la seva banda,
ha de guanyar per ser campió de Lliga ja matemàticament.
El partit, com diem, serà a les 9
i en farem la transmissió a la TDT de Catalunya Ràdio.
A motors cursa del MotoGP del Gran Premi de França,
a partir de les dues, en Peko Banyaya i Marc Marquez,
i sortint des de la primera fila, en farem la transmissió al Webilab
a l'univers MotoGP, victòria per la seva banda Daniel Gado a Moto3.
A les 4, final de la Copa Famerina del Coip Patins,
Gijón, Palau de Plega-Mans, amb la transmissió també dins del Tot Gira,
amb Vàsquet, opció de salvació aquest migdia pel Vaxi Manresa,
a dos quarts d'una Breu Gant Manresa,
una victòria vegèn que garanteix la permanència a l'HCB,
una permanència que ahir va aconseguir el Vàsquet Girona,
a la tarda, Peña a Obradoiro a la 5,
i Vasconi a Barça, en joc al primer lloc de la Lliga,
i al Giro d'Itàlia, a novena etapa,
una contrarrellotge individual de 35 km,
amb el noruec Andreas Lech Nessun defensant el lideratge,
però només amb 8 segons avantatges sobre Bene Poel
i 38 sobre Roglic.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Durant uns anys,
celebrava els meus aniversaris amb unes festes increïbles.
Una vegada vaig tancar el Tibidabo,
un altre any vaig agafar una sauna gay del carrer Tosset,
una altra al Lut de Gas,
una altra on vaig tancar un prostíbul del carrer Sagués.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
12.16, si avui es diu Wayne's, això és el dominical.
Javier, bon dia. Bon dia.
Estava pensant que els meus aniversaris són una merda.
Badalona, Txell, Bon dia.
Bon dia.
Eurovisió no, però he anat a veure el Carles Roig,
al Teatre Nacional.
També hi vaig anar.
Espectacular, eh? I, a més...
El temps i els conways.
Tu què fas de temps? I de conways.
Li desapareix l'accent d'ull de cona.
Sí, sí. Robin Comby.
Amb accent d'ull de cona o sense? No, sense.
Sense accent d'ull de cona.
Avui teniu funció?
No, perquè eren anglesos.
Aquesta setmana, ull de cona ha sortit a la premsa.
Carles Roig, de fet,
s'ha publicat quins són els municipis més rics i més...
Sí, aquesta setmana...
Diuen les dades que ull de cona surt en el penúltim lloc
de la classificació de...
De més rics? De renda familiar.
Seria el segon més pobre.
Però bueno, nosaltres som rics en cultura, en història i en...
Felicitat. I oliveres.
En felicitat també és ric i en altres coses.
Avui, 14 de maig, Robert de Niro.
Bon dia i bona hora.
El favor de callar, fill.
De debò, fill meu, vols fer un favor de callar?
Pobre Robert.
Tinc aquí uns senyors de Catalunya ràdio que volen parlar amb mi,
i si no callen, fill, no ens entenem.
Oi que m'entens?
Enhorabona, perquè aquesta setmana has explicat
que has tornat a ser pare.
Ja ho crec, hòstia.
No sabeu la il·lusió que em fa.
Segur, segur, segur.
Ho dic de debò, nois.
No sabeu la il·lusió que em fa.
I millor que no ho sapigueu.
Sí, perquè, alerta, Robert de Niro ha sigut pare del seu setè fill
a l'edat de 79 anys.
I el mes de gos em faré 80.
Correcte.
La mare és una mica més jove
que tu, Robert, té 45 anys, o sigui, 34 anys menys.
Es diu Tiffany Chen,
i és professora d'Arts Marcials.
Me gusta Robert de Niro.
Home, Risto Mejide, bon dia.
Cállate. ¿Cómo estás, Robert?
No sé qui ets, fill.
Ets un altre dels meus fills?
Me gusta mucho que estés aquí, Robert.
¿Por qué tú, Robert, aquest chicharelo?
Me encanta que no des tu testimonio sobre tu historia...
Que no des tu testimonio sobre tu historia de amor con Jennifer Chan.
Porque el amor no entiende edad.
Bueno, Robert, ¿acaso la chica Jacqueline Cho...
No, Tiffany...
No tiene libertad para decidir si quiere tener un hijo contigo.
Mira, tros de soca escanyolida,
et diré que l'última persona que em va parlar en un interior
sense treure's les ulleres de sol
la van trobar dies més tard
amb unes sabates de ciment sota el pont de Brooklyn.
Oh, caram!
No, Robert, tranquil.
Està llorant, eh?Estic tranquil.
Jo crec que vol Vivaró, eh?El plor d'un nen posa nerviós.
Calla!
Jo crec que vol el pit, eh?
No li...
El teu no, Robert.
Estic tranquil, però aquest milhome m'està buscant les pessigolles.
No, m'estàs cosificant.
I sobre l'amor, noi, et diré que l'amor potser no té edat,
però jo sí que tinc una edat.
Concretament, l'edat de pedra, tinc.
I saps què, cul d'olla?
És tucidatismo, eh?
Si vull tenir un fill amb 79 anys, què faig?
Em busco una senyora de 80 i espero el miracle?
O potser vols que em casi amb l'Anna Obregón?
O potser directament em compro una nena, m'entens?
Ho deixarem aquí, perquè aquesta conversa tampoc no porta enlloc.
La nena està bé, Robert?Qui? La meva dona?
La filla.Ah, sí, sí.
I tant, que es calla!
No para de plorar, però per lo de més està bé, ja ho crec.
Des del dia que va néixer que no para de plorar, però tranquils,
perquè ara li he enviat un missatge a en Mike, cara tallada,
i al John Llavis de ploma a parlar amb ella
perquè la facin callar.
Honestament, Robert, als teus 79 anys cap a 80,
com portes el tema bolquers?
Com portes el tema bolquers?
M'agaves de preguntar...No, no, m'agaves de preguntar...
Com portes els bolquers?Si porto bolquers?
No, tu no.
M'has preguntat si porto bolquers?No, no.
Aquest mindundi acaba d'insinuar pel sol fet de tenir 79 anys,
que em cago a sobre.
No, preguntava per la nena, Robert.Això és anatisme, Robert.
Doncs mira, et respon, no em porto, com a mínim de dia,
i ara et clavaré una pantuflada que tu sí que et cagaràs, fill.
Si no hi hagi pau, aquí.
Mira, no us clavo una surra al cul, perquè la nena plora,
i he de trucar...Calla, collons!
I en Mike l'ulleres de ser perquè me la cuidi.
Però ens tornarem a trobar, nois, ja ho crec,
a un concert del pot petit o al pediatre,
però ens tornarem a trobar.
Suècia guanya el festival d'Eurovisió.
La representant espanyola Blanca Paloma
queda en un discretíssim 17a lloc.
Sí, saludem el nostre crític musical especialista en Eurovisió,
és l'Albert Pla.
Bon dia.
Hòstia, si ja és de dia!
Quin dia som, avui?Domenge.
La teva opinió sobre el festival d'Eurovisió, Albert.
Home, a veure, de l'espanyola, la Paloma Blanca.
Blanca Paloma.
Bueno, una cosa que tenen blanca als coloms
és la merda que caguen.
Albert, Albert.Per mi tant, em sembla tot coherent.
Suècia, a través de la seva representant Lorín,
va guanyar el concurs amb la cançó Tattoo.
Alguna opinió sobre Tattoo?
Bueno, també l'hauria pogut cagar un colom com l'espanyola.
Diuen que la seva cançó és un plagi de Flying Free,
aquella cançó de Ponaeri.
Ja...Mira.
Mira, és que són clavades.A veure.
Tu no devies anar mai a Ponaeri.
No, jo no tinc ni puta idea de com sona Flying Free de Ponaeri,
però la quantitat de droga que es va fotre la cantant
durant les votacions,
sí que era de Ponaeri.
Una opinió que copiarem, evidentment.
Ja t'ho dic jo, que portava de tot.
Collons, no la vau veure.
Quines cares que fotria.
Sí, feia moviments estranys, però devia ser per l'emoció.
Semblava una cap de llista municipal d'un partit que no diré
perquè estem en campanya, però...
Veig que no t'agrada Eurovisió, Albert.
T'equivoques, perquè sí que m'agrada molt.
Ah, sí?
Els festivals com aquests són molt importants,
perquè així reuneixen tot de discapacitats musicals al mateix lloc.
Tots junts, eh?
I així sabita que s'escampin pel món amb els seus concerts
i vagin fotent mal amb les merdes seves.
Haurien de fer aquest festival cada setmana.
Molt bé, no han salvat res, no?
El camell de la sueca salvo...
Molt bé, gràcies, Albert Pla.
A veure, Jun Carlin, bon dia.
Jamás le voy a perdonar
al impresentable de Vladimir Putin,
el asesino que por su culpa
trasladaron Eurovisión al Apple.
Ja, ja, perquè s'hauria d'haver fet a Ucraïna.
¡Es la tierra de los beaters, Juliè!
¡Por favor, ella, ella!
¡Ella!
¿Qué es esto, ella, ella?
En la ciudad que pisaron los beaters, Juliè.
La realidad es que aterra aquí, eh?
Si John Lennon levanta el cabell, Juliè,
y escucha ella, ella, ella,
a pocos metros de The Cavern,
te juro que cambiaría de profesión, Juliè, John Lennon, eh?
Sí.
Més titulars, va.
Belén Esteban i Carmen Borrego,
filla de Maria Teresa Campos,
anuncien, després de la cancel·lació de Sàlbame,
que obriran un establiment de pollastres a l'as.
Correcte. Carme Ruscalleda, bon dia.
Sí, bon dia.
Jo no diria que em sembla una sabacanada
per respecte al sector de l'alimentació,
eh?, però...
Fa sent el que vulgui.
Durant molts anys, aquesta noia, la Belén Esteban,
s'ha mogut amb soltura, diguem-ne,
amb el nom del pollastre.
Els pollastres que organitzava el plató
i els pollastres de després del plató, eh?
Se m'entén, oi?
Un pollastre, mig pollastre...
Doncs bé, ara fa un establiment de pollastre, eh?
És coherent, eh? Té grans aspiracions.
La de les aspiracions suma en segones.
No.
M'entens?
Un estudi diu que seure a terra millora la salut
i pot servir per millorar la nostra condició física.
Sí, senyor rei Amèrit, bon dia.
Buenos días.
Pot ser...
Oi, oi, oi, oi, oi.
Què li passa?
Estoy bien, estoy bien.
Yo no sé si mejora la salud,
pero la última vez que estuve por el suelo fue en Botswana.
És veritat, que va caure... va caure d'ull.
Estuve que abdicar y me sacaron todos los pufos.
Els Esports d'Albert Manet, bon dia.
Efectivament, Albert Manet, bon dia.
Soc jo, l'Albert Manet, Roger, què tal?
Per la mínima del Madrid que obliga el Barça a guanyar aquesta nit
si es vol proclamar campió de Lliga.
Exactament, i no només això, Roger.
La victòria, per la mínima del Madrid,
obliga el Barça a guanyar aquesta nit
si es vol proclamar ja campió de Lliga.
Desenvolupem una mica més el lit de la notícia?
Exacte, desembolupem el cos.
Ara anem al cos de la notícia.
Què més aportem?
Queens League, una jugadora del Rayo de Barcelona,
el Llam de Barcelona, el Raj de Barcelona,
ha estat expulsada de la competició per cridar gol
en el moment de marcar un gol en lloc de cridar gol
en castellà o en espanyol o en llatinoamèrica.
Vaja, pobre noia.
Segons l'organització, en el moment de cantar gol en català,
milions de seguidors de la competició,
tant d'Espanya com de Llatinoamèrica,
es van pensar que la jugadora cridava fora de banda.
Home, és clar.
Clar, dona gol.
És que si dius gol en lloc de gol...
Tothom entén fora de banda,
provocant d'aquesta manera alteracions greus a la salut mental.
Per tant, atenció amb això, sisplau.
Alent castellano, eh?
Castellano.
De què anem a parlar, oi, Joan?
Sí, del derbi entre el Barça i l'Espanyol d'aquesta nit.
Parlarem perquè un pot guanyar la Lliga
i l'altre si juga la permanència primera.
I abans també parlarem una mica de política perquè,
a banda de l'inici de la campanya per les municipals,
hi ha altres qüestions que ens interessen molt,
cada matí es mor una mica de pinya.
Pinya cada matí.
I els diumenges, dominical.
Dominical.
Que sàpiguen que Reus ha de guanyar, evidentment,
Convergència i Unió... Com mor?
Convergència i Unió... Ai, perdó.
Ha sentit un lapsus.
Avui en Mari Òscar Ol escriu a la seva columna de l'avantguàrdia
que la fotografia del president espanyol Pedro Sánchez
al costat del president americà Joe Biden
i el seu pes en or.
Ho diu bàsicament, no sé, riu un moment,
perquè s'ha publicat just al començament de la campanya electoral
i perquè aquesta mena de trobades diu
que donen prestigi internacional.
Que bien que escribe Mari Òscar Ol.
Toda la vanguardia en general es como...
Está muy bien escrito.
President Pedro Sánchez, bon dia.
¿Me habéis visto al lado de Biden?
Los dos líderes mundiales ahí, juntos,
godo con godo, resolviendo los problemas de la humanidad.
Resolvem problemes de la humanitat.
El que passa és que no crec que resolguessin gaires problemes
en els 3 quarts d'hores casos que va durar la trobada.
49 minutos.
Llegamos a muchos acuerdos.
Él me pidió que ampliáramos la base de rota, le dije que sí.
Me pidió que le ayudara en Ucrania, le dije que sí.
Me pidió que acogiera inmigración de Latinoamérica,
también le dije que sí.
Ya veis, sintonia total entre ambos.
Sí, sí, l'hi deia.
Però a canvi de...? De la foto, claro.
¿Qué haces en España?
¡Oh, Pepe!
¡Es mi amigo!
¡Ándale, cuante!
Home, avui debuta Joe Biden, bon dia i bona hora.
¡Lima zapata, cabrón!
Hola de nuevo, señor Biden. Good morning.
¿Cómo estás, Pepe?
Estoy aquí, Mr. President.
¡Pedro, Pedro!
Le está hablando una columna.
¡Pero Pepe, dame un poco de tequila en la mesita, por favor!
Espera.
Sí, sí, senyor Biden.
En Espanya no és Mèxic, senyor Biden.
No, és que és un provista, Joe.
Ahir mantuvimos una reunión del más cordial, ¿verdad?
Mr. President.
¡Sr. Biden!
¡Bien reunión con Pepe, claro!
¡Pedro!
¿Cómo? ¡Pepe!
¡Pedro, Pedro!
Es diu Pedro.
El senyor amb el que es va reunir ahir es diu Pedro.
Pedro Sánchez.
¿Cómo ha sido Pepe tu viaje por Estados Unidos?
Agua está muy frío.
Agua está muy frío.
No, no, no, es que no he venido nadando, Mr. President.
He venido en avión.
¿Dentro de un bodega?
¡Oh, yes!
¡Viva Pepe Sancho, cabrón!
¡Cuate!
¡Oh, Dios mío, sacas toros para correr mucho!
¡En calle, yes, Pepe!
Es que en realidad fue todo el rato así.
¡Tengo un cosa para decir!
Digui i acabem amb aquest suplici.
¡Cuate! ¡Olé!
Endavant, Sr. Joe Biden.
A veure...
Ha caigut.
S'ha intentat agafar la taula.
No pasa nada, I'm fine, thank you.
A veure...
S'ha tornat a aixecar com si res.
Hola.
No sé què li han donat.
I want to say something to España típico.
Me gusta Blanco Palomas.
Home, mira.
Blanco Palomas.
És dels pocs a qui li ha agradat, Sr. Biden.
¡Eh, eh, eh!
It's a beautiful song.
And the flamenco me gusta con tacos chingón.
¡Pedro, yeah!
¡Viva Cabrones!
Bé...
Muy insoportable estar en esta reunión, la verdad.
Escolti'm, Sr. Biden.
No se'n vagi, soc aquí.
Aquí soc jo.
¿Van parlar d'alguna qüestió important
amb el president Pedro Sánchez?
Claro, of course. USA.
Needs una ampliación de base militar.
Sí.
¿Cómo se llama el base militar?
¡Pedro!
¡Que me tenga mi cadera, Pedro!
Rota.
Eso, yes, chingón, cabrón.
Base militar de Rota.
Molt bé, ho deixarem aquí.
A veure, que ens toquen de més a prop.
Perdó, perdoneu.
Quasi el trepitjo, aquest home.
¿No li vas demanar, Pedro,
una millora del cervell de Rodalies?
A veure, president Aragonès, bon dia.
Bon dia.
Hombre, Pere.
Adiós, Pere.
Ah, perdó.
Vau veure l'altre dia a la catenària de Tornalló?
Sí, Taradell era.
No hi ha dret al que ens estan fent.
És penosa, hi ha problemes gairebé cada dia.
Però des del govern...
Era a Tornalló, no a Taradell.
El GAC ho han fet al revés.
De Taradell no hi ha tren.
Hi ha el boainalt.
No, era a Tornalló.
Igualment, des del govern de la Generalitat,
no ens hem quedat quiets davant d'aquesta situació
i aquesta descereja.
Ha tingut conseqüències, eh?
Sí, hi ha hagut conseqüències per això.
Hem aconseguit que la ministra de Transpons,
la Raquel Sàchez, hagi sigut reprovada.
I no només una vegada, no.
Dues vegades ha estat reprovada.
Al Congrés i al Senat.
I ahir vam estar a punt d'aconseguir
que també la reprovessin al Festival d'Eurovisió.
Però, present a la pràctica,
què implica una reprovació d'aquestes?
Com que què implica?
Què li passarà a la ministra ara que està reprovada?
Dues vegades, no una, dues.
Deu haver passat una mica de vergonya, m'imagino.
No m'agradaria gens que em reprovés el Congrés i el Senat.
Però no ha passat.
Parlem de futbol.
No.
A veure, un pronòstic per l'Espanyol, Barça, president.
És una bona pregunta, trape, eh?
Intensitat, esforç i perseverança.
Doncs anem al futbol. Som-hi.
Podem guanyar la Lliga i podem condemnar...
gairebé definitivament l'Espanyola, la segona dimissió.
No, aquí no m'hi trobaràs.
Au, va, Gemma, va, home, va.
No, no, no.
No, no m'hi trobaràs.
Barça, Barça, Barça, Barça, Barça!
És una mica de tot.
Aquesta nit a les 9, una hora abans de la TET de Catalunya Ràdio.
Tota la tarda amb l'últim vespre.
Derbi importantíssim a Cornellà al Prat.
El Barça es pot assegurar matemàticament a l'altitud de Lliga,
mentre que l'Espanyol necessita sumar els 3 punts
per intentar salvar la categoria.
En realitat, qui s'hi juga més és l'Espanyol,
perquè el Barça, si no guanya la Lliga avui,
la guanyarà la setmana que ve o a l'altre.
Però pràcticament ja està fet, això.
Però no, no, no, no!
Com que no? Sí, sí, ja està fet, això.
No, nen, hem de guanyar avui la Lliga.
Per ensorrar l'Espanyol?
No, jo no he dit això.
L'Espanyol és un club que, bueno...
Però volem guanyar la Lliga avui
per guanyar-la com més aviat millor.
Ja, però en tot cas no ve d'una setmana,
si no la guanyem avui, la guanyem el cap de setmana que ve.
A més, seran un partit al Camp Nou...
Hòstia, que no! L'hem de guanyar avui!
Collons!
Avui la guanyem!
Bueno, al final, això és el futbol, no?
La millor manera de respectar el rival
sempre s'ha dit és jugar al màxim.
Sí, això es diu.
Per tant, jo soc persona de futbol
i la millor manera de respectar el nostre rival
serà jugant al màxim, guanyant-lo
i acercant-nos-hi
a nosaltres a la victòria
i a ells al descenso.
Per respecte.
Hi ha molts colers, el que passa és que,
jo crec uns quants, no direm noms,
però jo crec molt guanyar la Lliga a Cornellà
i de passada complicar la vida a l'Espanyol.
Ah, sí? El Jovan, per exemple.
El Prezi, també!
No, bueno, jo...
A veure, podria ser, no ho sé, en realitat no ho sé.
Ja se sap que aquests derbis entre equips
que són de ciutats veïnes...
Ja hi som.
Bé, són calents, no? Molt bé.
Gràcies per atendre'ns, Xavi Hernández.
Molta sort al partit. Ja ho veurem.
Home! Roger!
Com estàs, tio?
Què tal? Com estàs, la Diana?
Bé, suposo que està bé.
Jordi! Mira que està aquí!
Això és què busquets, Jordi i Alba?
Els tenim tots dos aquí. Què passa, nen?
Què passa, tio?
Tu ets el maromo de la...
Sí, perquè això s'ha d'explicar.
Tots tres vau coincidir l'altre dia, Roger,
en una mena de festa de VIPs.
Sí, una festa VIPs.
Jo anava de florero, no anava de VIP.
Era una festa d'un centre d'aestètica
que no recordo com s'ha dit.
Tu, Alba, ho recordes? Per què hi vas anar, tu?
Jo vaig anar a mirar protostes pels cabells,
perquè tinc molta tofa.
Sí, ara sí.
Sí, s'ha de cuidar, no?
Una vegada les has recuperat, s'ha de cuidar, no?
Són tres teguen, tu, que cada vegada té una mica de satisfacció.
S'ha canviat el color del cabell.
Abans eren rossos i ara els cabells.
Ara en veurem-ho. S'ha passat.
I tu què feies allà? Com et deia?
Jo, sí, amb mi no tenies ni idea de qui era.
Ruyer.
Sí, molt bé.
Però una cosa, jo crec que els audience agrairien
que expliquessis per quin motiu aquesta setmana
has coincidit amb Sergi Busquets, Jordi Alba i també Eric García.
Sí, jo vaig veure la prota de Valeria.
Molt bé, la veritat. Com a actora, digo.
Actora, eh?
Jo no sé qui és, Valeria.
Però què hi feies, amb Jordi Alba i Busquets?
Vam anar a un acte privat d'aquestes imatges.
Hi havia 200 o 300 persones i anava allà de florero, d'acompanyant,
i ens vam topar amb els jugadors del Barça.
Molt bé.
I vam poder fer-nos una foto moguda
i intercanviar unes impressions amb Sergi Busquets.
No vas pillar la càmera molt bé, tio.
Hòstia, no sé...
Però et va donar algun titular.
Ni exclusives, ni res, molta prudència.
I a banda que no, vam actuar com a periodistes,
vam actuar com a fans i vam perdre bastant els papers.
Jo tinc una pregunta.
El Busi, clar, jo només el sento parlant al vetuari,
però quan parla amb gent normal...
Molta bona sintonia entre Jordi Alba i Max Iglesias.
Això sí que t'ho dic.
Sí, se veia que sou dos canallitas i que esteu allà...
Jo crec que més d'una nit l'han...
Sí, l'han liat a fora.
Es coneixien, vols dir que ja es coneixien?
Jo crec que es coneixien prèviament, sí.
Jo crec que sí que el coneixes.
A mi la de Valeria em va dir que no marxés, tu.
Em pensava que, bueno, clar, està com el Roger, no?
Va perdre els papers, va perdre els papers.
I va sortir la reina blaugrana.
Clar, que no marxés, jo què sé.
I que si Messi torna, també.
Sí, no, a mi m'agradaria que torni.
Què va dir de Messi, home?
Que ells també volen que torni.
Però això no vol dir res, vull dir.
Voleu que torni?
Jo vull que torni al meu equip.
Molt bé.
A veure, Busquets, Jordi Alba, aquesta nit, què, per això?
Jo de l'Espanyol, bé, això com la Valeria, no?
Per no fer declaracions, per no perjudicar ningú.
Bueno, a veure, és el meu últim derbi.
Penso que el més important serà l'àrea, no?
El joc a l'àrea.
No, no, l'àrea metropolitana, dic,
perquè com juguem contra l'equip cornellà,
doncs, bueno, m'agradaria...
M'agradaria acabar amb un gust de boca bo,
perquè em retiro al Barça.
I, bueno, seria despedir-se a ballar en una lliga, no?
I deixar el rival, doncs...
Situació compromesa, no?
Sergi Busquets, gràcies per atendre'ns fins a la propera.
Sí que puc dir que vaig donar la mà a Sergi Busquets.
I què tal? La dono bé, eh?
Dona la mà a força, eh?
Té pinta que li sua la mà. No, no, no.
Feia molt bona olor.
Només faltaria.
Sergi, has posacat el one million, no?
Tens pinta de ser el one million.
Sí, no, one million tot, jo.
Un milió que guanyarà l'Aràbia Saudita.
Una de millors, però no la flipa.
Però sí, després del partit anirem a sopar...
Un moment, Sergi.
Has volgut dir que Jordi Alba no feia tan bona olor?
No m'hi vaig poder apropar tant.
Jo vaig estar més amb el Sergi.
Clar, l'altura...
Potser tu t'apropava molt,
però jo estava tocant el malic amb el nas.
Sí que em vaig fixar que a Jordi Alba
li brillaven molt les dents.
És a dir, jo crec que hi ha hagut alguna mena de blanquejament.
Saps aquesta gent que també es blanqueja les dents?
No, no.
Tu poses Tele5 i a tothom li brillen molt les dents.
Però no sudada, Lleopards.
Jo, en realitat, a la nit m'he de treure la dentadora.
Demà no corres, no?
Perquè a vegades jo crec que es passen amb el to.
Massa blanqueja.
Li has de donar un punt de realisme.
Sí, un punt groguet, com jo.
No, això tampoc cal.
Bé, alguna cosa més?
Demà corres o no, tu?
No, nosaltres no.
Com que no tenim xàmbit, mira, jo què sé, va bé, entre setmana...
Consiliació familiar, molt bé.
He calat Sant Jordi, la seva família,
que si no li veia el pèl.
Això va amb segona, eh, cabrón de mena.
A mi també estaria bé recollir el punt de vista d'algun perico alassada.
Josep Maria Bartomeu.
Salvador Illa, bon dia.
No era vostè, Bartomeu.
Molt bons dies.
Això no em computarà com a temps acipuat per la campanya actual.
Esperem que no, no pateixi.
A veure, què n'espera d'aquest derby d'aquest vespre, senyor Illa?
Espero que hi hagi un ambient increïble.
Tots saben que en les grans ocasions
l'ofició de l'Espanyol té una resposta formidable.
Sí.
I a més, m'agradaria recordar que a l'acord de l'aprovació
dels pressupostos de Pere Aragonès,
hi ha un paper que fa soroll, si poden no interrompre,
als pressupostos de Pere Aragonès
hi havia la construcció del quart cinturó,
la construcció del How Rock,
la ampliació de l'aeroport
i l'assovació de l'Espanyol.
L'assovació de l'Espanyol també estava negociada als pressupostos.
Formava part de... Però no està escrit.
Penso que Barcelona es mereix tenir dos equips, la primera divisió.
I avui, recordin bé, ho que diré,
avui o a cosa, acabarà en repartiment de punts.
Però si l'empat no beneficia ni a Barça ni a Espanyol.
Doncs vaig dir que a tots igual.
Una cosa que als catalans ens encanta
és estar tots igual de putejats.
Això té raó. És una mica veritat, això que he dit.
Si volen fer una porra,
el resultat que van pactar és en empat.
Molt bé.
Moltes gràcies, senyora Illa.
Avui pendents també.
Passa un minut de dos quarts d'una del mitjà.
Ho deixarem aquí amb el Carles Roig,
el Xavi, que ens deia que era xubany,
i també la filla de Robert de Niro, que veig que encara no...
¿Cómo se llama, Robert? No le has dicho.
Encara no li hem posat...
¿Cómo se llama?
Virgínia...
Farem una pausa i arribem als arguments universals
i això serà després de la publicitat.
Ara tornem.
Posa-ho a Google un moment.
L'experiment dominical del xupó.
Has trobat el xupó...
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT,
la transmissió d'entórquemada.
Avui, a partir de les vuit,
la TDT de l'Espanyol-Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols guanyar, sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem amb l'esport sempre.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAT, Solideo i CaixaBank.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atevà, passeu.
Casa teva.
Hi ha un lloc, un lloc, un lloc, un lloc, un lloc,
un lloc, un lloc, un lloc, un lloc, un lloc, un lloc,
un lloc, un lloc.
Hi ha un lloc on el temps s'atura
i les grans històries són possibles.
Abona't a la nova temporada del Gran Teatre del Liceu.
La música sempre és benvinguda i necessària.
I a Catalunya Ràdio els caps de setmana també tenim música.
Encara fa relativament poc que s'ha publicat el vídeo.
El recull del més destacat de la setmana, Dicat.
Geografia humana.
Us proposem un viatge sonor amb geografia humana.
Demà hi té s'adornir.
Qui copida la serra sempre ens captiva amb...
T'agrada el blues?
I la música folki d'arrel.
Amb quin rutllant.
Descobreix tots els espais musicals que t'oferim a Catalunya Ràdio.
Segueix-nos a catràdio.cat.
És passió, és color, és vida, és humor, és amor.
És dolç, és salat, és inimitable.
És ella, és avui, és demà, és ara, és ja.
És propera, és amable, és canyera.
És social, és incomparable, és singular, és plural.
És veritat, és realitat, és ficció, és fresca, és directa.
És la tarda i la tarda és única.
De dilluns a divendres, de 3 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio.
Embalitzem de carons.
Bon dia, Paula. Hola, bon dia, Javier.
Què tal, com estàs? Molt bé.
Bueno, estem en celebració, crec, no? Sí, efectivament.
Soc seguidor del programa.
Al restaurant Cannibals celebrem 200 programes.
I entrem al restaurant dels Germans Torres
amb els millors estudiants de cuina del país.
Si saps fer una esferificació de callos, per exemple,
si no saps fer els callos, no pots fer l'esferificació.
Dona igual si estàs un bar de carretera o un 3 estrelles Michelin.
Si és content, sigui el que sigui.
Un restaurant Cannibals a Berlín diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de dos quarts d'una.
Marta Ferrer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?
La Marta Ferrer que, recentment atrapitzat dels Estats Units,
s'ha topat amb la vaga de guionistes.
A veure, com ho portes, això, Marta?
Malament. Malament, malament,
perquè efectivament fa una setmana jo estava a Nova York.
De vacances. De vacances.
Vaig arribar dilluns dia 1 a la tarda, que va ser la Met Gala,
que em vaig acostar a veure què passava amb la Met Gala.
No vaig veure res, perquè allà...
500 persones, totes apilotonades en un carrer, i no es veu res.
I després, dimarts, tenia entrades per anar a veure Jimmy Fallon,
que és aquest late night,
un dels molts late nights que es fan a Nova York.
També tenia entrades per veure Seth Meyers i Steven Colbert
en dies diferents.
I què va passar dimarts? Doncs que...
El mateix dia que tenies les entrades vas platar la gana.
Jo tenia entrades per... A més, això,
fan veure que és directe, però es grava.
Ho graven com a les 3 de la tarda.
T'estàs allà com 4 hores, perquè és un programa llarg i difícil
de gravar.
I, com a les 10 del matí o així,
vaig començar a veure les notícies que...
Ojo que declara en la vaga, ojo que declara en la vaga,
i, pum, la van declarar.
És un programa diari, no, el Jimmy Fallon?
Sí, és un programa al dia, i menys el divendres,
crec que fan un refregit.
I per tant, et vas quedar sense veure el Jimmy Fallon.
Em van enviar un mail i em van dir...
S'ha reprès del Jimmy Fallon o no encara?
Sí, s'ha reprès cap dels programes.
I, de fet, jo ja començo a tremolar
de cara al setembre, sobretot,
que és quan realment començarem a notar aquesta vaga.
Perquè, clar, totes aquestes sèries i pel·lícules
que s'estaran estrenant ara
i que s'aniran estrenant al llarg de l'estiu
ja estan fetes des de fa molt de temps,
ja estan els guions fets.
És veritat que tenim aquesta noció
que la feina de guionista s'acaba un cop comença el rodatge,
però no és veritat, perquè sempre hi ha canvis,
sempre hi ha modificacions de guions,
i per tant, estan fent vaga, tampoc faran aquestes funcions,
es paralitzarà tot una mica
i, clar, ho començarem a notar de cara al setembre
quan s'hagin de reprendre totes aquestes sèries
i no puguin, perquè això sembla que no té un final proper,
diguéssim, i això ja va passar el 2007,
la setmana passada en parlàveu amb Líon Sindriu i el Tenir Rodó.
Va passar el 2007 i si éreu consumidors
de sèries i de pel·lícules en aquella època,
notareu el canvi, de que hi havia menys capítols
i que la qualitat era bastant nefasta.
Doncs, mentre les estrenes no se'n ressenteixen,
anem per algunes de les estrenes de la setmana,
comencem pel cine, Guardianes de la galàxia, volum 3.
Una altra pel·lícula de superherois de Marvel.
Una altra més, la nèssima pel·lícula de superherois de Marvel.
I què, aquesta també ens la podem estalviar o no?
No, mira, aquesta és l'única que tenia ganes de veure,
i et diré per què, perquè jo crec que tinc la sensació
que és l'últim vestigi que tenim del Marvel Bo.
És a dir, Marvel fa molts anys, quan va començar tota aquesta aventura
i tot aquest univers cinematogràfic enorme que ha creat,
va començar amb un projecte engrescador,
que era agafar tots aquests superherois
i donar-los a uns directors que tenien una personalitat
i unes idees originals i creatives
perquè ells fessin la seva pel·lícula.
Llavors, totes les pel·lícules, més o menys,
tenien un cert sentit quan les agrupaves,
i no semblaven coses com que no lligaven gens,
però sí que tenien una personalitat marcada.
Guardians of the Galaxy, la primera,
pertany a aquestes primeres dues o tres fases de Marvel
on això passava.
Aleshores, han mantingut el seu director, que és James Gunn,
que és un tio que abans de fer això no havia fet gaire res,
havia fet dues o tres pel·lícules, però no era un nom reconegut.
Jo crec que el van agafar pensant-se
que seria un d'aquests titelles que Kevin Feige,
que és el geni tot poderós de Marvel,
podria molt deixar i dir
tu fes això, tu fes això, tu fes allò altre,
i es va trobar amb algú que tenia molt criteri i molta creativitat
i va dir, no, no, no, aquí les coses les farem com jo dic,
i els ha sortit bé, perquè els va sortir un producte molt bo.
La segona entrega és una mica més fluixeta,
perquè van intentar fer coses com molt grandil·loquents
i la pel·lícula es va quedar petita,
i ara amb aquesta han continuat mantenint el director,
i, clar, estan sintonia amb aquelles dues altres pel·lícules,
i estan sintonia amb tota la resta del que està fent Marvel ara,
que és una cosa com molt homogènia, molt grisa,
trista i avorrida,
que dius, a mi ja no em venen de gust les pel·lícules de Marvel.
Aleshores, crec que aquesta és com ara si hi ha l'última pel·lícula,
a no ser que canviïn una mica els plans de Kevin Feige,
del que és el Marvel, que risca una miqueta més.
És una pel·lícula que funciona molt bé,
és la conclusió d'aquesta trilogia d'aquests superherois
que són una mica estrany, que són losers,
que no els acaben de sortir bé les coses,
però que en el fons tenen un objectiu comú,
que és salvar el món, com tots els superherois, i funciona,
tot i la distopia i la dissonància que hi ha entre ells.
La protagonitzen Chris Pratt,
que ara està a tot arreu,
però que segurament el coneixereu
per ser protagonista de les noves pel·lícules de Jurassic Park,
Zoé Saldanya, Bradley Cooper i Vin Diesel,
que aquests, si us espereu veure'ls a la pel·lícula,
ja us aviso que no, perquè fan de personatges animats,
que són de 3D,
i no veureu el Bradley Cooper com a tal,
però sí que sentireu la seva veu.
De fet, el Bradley Cooper en aquesta pel·lícula
és especialment protagonista perquè el seu personatge
agafa una rellevància molt important,
perquè diguéssim que al principi de la pel·lícula
pateix una cosa que el fa estar en perill,
llavors els altres guardians s'han d'engrescar
en una aventura per salvar-lo,
i a partir d'aquí, doncs, el que aconsegueix la pel·lícula
és donar una conclusió molt maca a totes aquestes trames,
perquè clar, això va començar fa molts anys,
tot i que en el fons siguin tres pel·lícules,
els guardians surten en altres pel·lícules,
surten en les pel·lícules de Avengers també,
i allà també tenen tota una sèrie de desenvolupament,
però aquesta és com la clausura oficial,
en principi ja no tornarem a veure aquests herois,
dic en principi perquè en Marvel no se sap mai
i sempre volen treure allà tota la llet de la vaca que poden,
però per mi és una conclusió molt digna,
molt gratificant,
amb totes aquestes característiques de les pel·lícules de James Gunn,
molt absurd però també molt punyent,
molt irònic, molt sarcàstic,
molt específic i molt diferent al de la resta de Marvel,
i amb una acció molt ben rodada,
i que en general funcionen molt bé
totes les dinàmiques de tots els personatges,
per tant, aquesta sí que la recomano.
Guardianes de la galàxia volum 2 al Cines,
i què ha passat amb el director que ha firmat
per l'altre bàndol, Serenat, a la competència?
Exacte, o sigui, ara aquí tenim Marvel, per una banda,
que són els que més han triomfat, i llavors hi ha DC,
que és l'altra gran productora de pel·lícules de superherois,
que de fet ja això ve dels còmics,
la rivalitat entre els còmics de Marvel
i la rivalitat amb els còmics de DC.
Què havia passat?
Que DC havia intentat fer el mateix que Marvel,
però no els hi havia sortit tan bé
perquè no havien tingut un pla mestre tan perfecte
com el de Kevin Feige,
i aleshores havien fet pel·lícules que, bueno,
algunes estaven molt bé, algunes estaven més malament,
i han dit, mira, saps què, farem un reset,
començarem de zero, agafarem el James Gunn,
que ens ha demostrat que fa coses molt xules,
el posarem al capdavant de tot, serà el nostre Kevin Feige,
i li direm, imagina't un univers cinematogràfic de DC
des de zero, i és el que ha fet.
Llavors partiran del no-res
i començaran amb una pel·lícula de Superman
que ell mateix dirigirà,
i que ja comencen a haver-hi rumors de qui podria interpretar
els tres protagonistes principals,
que són Superman, Lex Luthor i Lois Lane.
No tinc el gust.
Els tres, o sigui, Superman...
I qui sona, qui sona, em vull dir?
Ah, doncs mira, per Superman no està del tot gaire clar,
perquè tot és una mica, home,
però Lois Lane ahir ja va sortir,
que la cosa estava entre Phoebe Dwaynor,
que no sé mai dir el seu cognom,
que és la protagonista de Bridgerton,
Emma Mackey, que és la de Sex Education...
Home...
Qui més hi havia? Rachel Brosnahan,
que és la meravellosa Mrs. Maisel.
Jo he pogut veure Nova York, i tinc una foto amb ella,
i he de dir que és una persona molt maca,
que es va emocionar molt quan va veure
que tenia tots els fans allà per rebre-la,
i que m'encanta, i és una persona maquíssima,
i jo qualsevol d'aquestes m'agradaria,
però Emma Mackey sí que té una mica de predilecció especial.
Més estrenes, Apple TV.
Estil, la vida de Michael J. Fox,
això és una proposta diferent, estil, la vida de Michael J. Fox,
un documental sobre la vida del mític actor protagonista
de Regreso al Futuro, que es pot trobar a Apple TV,
una història que emociona perquè és la història d'aquell actor
que de molt jove ja el van diagnosticar a Parkinson, no?
Sí, és això, és 100% això.
Continua viu i ha de ser molt gran, no?
No és tan gran, crec que és al 60 o així.
He volgut posar estil a Apple TV, que és on la trobareu,
aquí la trobareu com, la vida de Michael J. Fox,
i estil, que és el nom original, diguéssim en anglès,
perquè crec que és el títol que resumeix molt bé
tot el que seria el documental i com està pensat estil.
En anglès vol dir quiet, que és irònic,
perquè quan tens Parkinson el que no pots estar és quiet,
és la condició que tenen,
i el gran problema que tenen els que tenen Parkinson
és que no controlen com es mou el seu cos.
Aleshores, és un documental de...
El van enganxar molt jove, no?
Tenia 30 anys.
Tenia 30 anys i no només això,
sinó que estava en el punt màxim de la seva carrera.
Havia estat poc després de rodar o...?
Crec que no havien rodat encara la tercera de Regreso al futuro,
ara ho dic de memòria.
Ella es va fer conegut per una sitcom americana dels 80,
a Randalló va fer Regreso al futuro,
que és el que sí que el va catapultar a l'èxit mundial,
i després no va parar d'enganxar pel·lícules.
Feia com?
Hi havia dos o quatre pel·lícules cada dos o tres anys.
O sigui, una bestiesa.
Encadenava un arreu a l'altre, no parava de treballar.
De fet, Regreso al futuro la va rodar
mentre rodava aquesta altra sèrie de televisió.
Pel matí feia la sèrie de televisió,
per la nit feia Regreso al futuro.
I amb 30 anys, ella està un dia en un hotel,
es desperta i veu que el dit de la mà se li mou
sense que ell ho controli.
I diu, ostres, que raro.
Diu que venia d'una ressaca,
potser s'havia donat un cop,
no recordava gaire què havia fet la nit anterior,
però allò va anar més.
Fins que va anar al metge i li va dir,
tinc una mala notícia d'un arte,
que és que és un cas molt estrany,
perquè al Parkinson normalment es manifesta en la gent més gran,
però tu en tens.
I això a ell no ho va encaixar gens bé.
De fet, una de les coses que més m'agrada del documental,
que és molt intel·ligent,
perquè barreja imatges d'arxiu de pel·lícules i sèries
amb imatges d'ella a l'actualitat,
mentre intenta lluitar contra aquesta malaltia i el veus,
com fa rehabilitació física,
com cau perquè realment no pot controlar el que li està passant.
O sigui, el que explica és molt colpidor,
però ho fa d'una manera molt honesta.
Jo crec que això és el millor del documental.
És a dir, Michael Zotafox veu que no li queda gaire temps.
De fet, fa poc, en entrevistes arran del documental,
ha dit que ell no es veu arribant als 80.
I ha decidit explicar la seva veritat.
És veritat que ha escrit llibres i molts textos
explicant la seva història i la seva lluita amb el Parkinson's,
però ho vol explicar cara a cara, diguéssim,
ell personalment davant d'una càmera, i és el que fa.
I en tot moment és 100% conscient de tot el que va comportar,
no només la seva vida professional dintre del món del cinema,
sinó també com era ell re de les càmeres.
És a dir, ell reconeix que va saltar la fama de molt jove
i molt ràpid i que no la va saber gestionar bé.
Hi ha moments que dius que em vaig comportar com un autèntic
gilipolles i ho admet.
I quan ha d'admetre que va deixar la seva dona i el seu fill
perquè no parava de treballar i la seva dona va haver de deixar
la seva carrera per cuidar el seu fill i la seva família,
ho admet sense problemes, quan ha de dir que es va posar malament
en general, és una honestedat brutal
que jo no li havia vist mai a Michael Zotafox
perquè explica moltes coses que a mi em sorprenen, perquè no sé si tens
la imatge de Michael Zotafox al cap, sempre és com un senyor molt aixerit,
molt maco, amb cara de no haver trencat mai un plat i aquí...
Els van tornar a ajuntar fa poc, no, amb els protagonistes?
Ja recordo una imatge que es va fer molt viral.
Sí, amb el Jimmy Kimmel.
Tots dos, i després crec que han anat fent retrobaments, crec que
durant la pandèmia en van fer un altre a través de Zoom,
però clar, la imatge d'ell...
Sí, sí, està molt fotut, clar.
Sí, està molt fotut i el veus, que inclús fent les entrevistes a càmera,
li costa, hi ha vegades ha de parar i s'ha de prendre la medicació,
però tot amb un sentit de l'humor que fa que
no sigui allò, un drama profund.
Llavors, si sou fans de Michael Zotafox, molt recomanable, però si no,
també està molt bé. Apple TV, la vida de Michael Zotafox,
i acabem el teatre.
Teatre tantarantana. La Marta Ferrer ha passat a veure
les penes del jove Werder, un monòleg dirigit per el
Miquel Mas Fiol, basat en la novel·la de Geta.
I m'ha encantat. He vibrat amb aquest monòleg,
ho he assaçat tan bé. De veritat, aneu-hi.
Aneu-hi, només està fins al 4 de juny, però
en qualsevol moment que tingueu l'ocasi de passar-vos pel
tantarantana, feu-ho, perquè m'ha encantat.
És del director, això que deies, de Miquel Mas i Fiol, és la seva
tril·logia de la condició Millenial, que vol fer.
La primera entrega va ser Candido l'Optimisme, que parlava
de la pressió social que hi ha per estar content i feliç,
i aquí és l'altra cara de la moneda, és a dir, com s'ha
mercantilitzat la tristesa. Ho fa amb una adaptació molt, molt
lliure de l'obra homònima de Geta, una adaptació que és
autoficció. A mi, aquí, ja em tenien comprada, tot el que sigui
metalingüista, obres de teatre que parlen d'obres de teatre,
sèries que parlen de sèries que trenquen la quarta paret,
que donen la línia entre l'interpret i l'espectador,
tot això a mi m'encanta, jo friso amb això, i amb això estava
lívic, o sigui, era 100% això. La protagonitza,
la Mel Salvatierra, que està espectacular,
o sigui, es fica el públic a la butxaca en els primers
cinc minuts i estàs allà enganxada a ella,
et domina com vol, domina la tragèdia,
els gags... Hi ha un moment que es posa a cantar
i dius, sí, també, t'ho compro tot, o sigui, és increïble
el que fa. Ens representa que ella, com és una obra
molt metalingüista, representa que dintre
de l'univers de l'obra l'han triat per fer de Berder,
i la dirigeix el típic director de teatre
que es pensa que és superinnovador,
que maltractant els actors és com els hi treus
tot el suc, que això que faig jo aquí no ho fa ningú,
que reinventaré el teatre, i després és un pobre
perdedor. Durant el monòleg ella es prepara
per trobar totes les emocions per interpretar
doncs el jove Berder. A partir d'aquí el que fa és
amb un humor molt negre, molt cruel,
en què es fica amb tothom, o sigui, és que no deixa ningú...
fot unes hòsties, companys, però tothom.
El món del teatre en català, amb noms i cognoms, eh?
Fulanito es pensa que és el millor, Fulanito es pensa
que ha inventat el teatre català, Fulanito en el llibre
que fa no sé què, aquest que només fa obres sobre refugiats,
i es pensa que són molt profundes i no ho són, o sigui,
no deixa ningú en vida, i tot des d'un punt de vista
molt jove, i jove de veritat, o sigui, no d'aquests de...
perquè juga molt amb els memes, amb la cultura pop,
referències als emo's, a l'Anna del Rey,
i veus que darrere realment hi ha una veu jove,
que no és lo típic d'un senyor de 50 anys, que diu
farem una sèrie sobre joves per joves, i després dius
això ho ha fet un senyor de 50 anys. Saps com els espots de campanya
i els moviments que estan fent ara, de campanya a lectura,
que dius això no ho han fet els joves i canta com una almeja,
doncs realment veus que hi ha algú que a part de tenir un discurs
domina molt tota aquesta cultura i tot aquest humor.
El Miquel Masfiol quants anys té? O ha de ser un noi jove o...?
Sí, jo crec que deu tenir entre 26 i 30, deu tenir.
Jo recordo que vaig compartir... I el Prota?
...a l'universitat. I el protagonista, eh?
I la Mel, sí, deu tenir potser entre 30 i 32, més o menys.
Em diran, no, que soc més jove i m'has plorat més anys, eh?
17 anys, el Miquel Masfi... Ah, 27, 27.
Gràcies. És que no, no.
17, no, home, 17, no, que anàvem millor d'obrir la ciutat.
Però molt recomanable, de veritat, si us ho voleu,
passar molt molt bé i riure.
Les penes del jove Huerta del Teatre Tantarantana
amb una proposta de la Marta Ferrer. Marta, moltes gràcies.
Apa, que vagi bé.
Tait Clupés, què tal? Quina tarda de ràdio, avui, eh?
Brutal, home, és d'aquells dies que ve de gust fer ràdio,
perquè avui podríem decidir el títol de Lliga
i ens hi juguem també a la salvació.
Allò moltes vegades has de triar, no?
I és evident que avui no sortirà tothom content.
I que avui amb un empat tampoc els dos sortiria contents,
si dius, mira, unes taules val pels dos equips catalans.
El Barça no seria campió de Lliga,
tot i que ho pot ser la setmana que ve, això és un tema de temps.
I en el cas de l'Espanyol, depèn,
perquè fins ara a la jornada li ha estat bona,
han perdut tots els rivals directes,
caldrà veure les dues què fa el València al camp dels Celta,
és important aquest partit,
què fa el Valladolid amb el Sevilla aquesta tarda.
Si també punxa en València i Valladolid,
un empat tampoc seria dolent, tampoc seria dolent,
perquè la jornada fins ara està sent bona,
ahir va perdre un dels rivals directes, l'Almeria,
divendres ho va fer el Cádiz
i ahir també va perdre el Getafe davant del Madrid.
Per tant, bé, veurem si la jornada acaba sent bona o no per l'Espanyol,
que, evidentment, necessita la victòria contra el Barça.
Què més prepareu?
Deixem que et digui que farem una prèvia extensa d'aquest derbi.
Ens hi posarem quan acabi la final de la Copa de la Reina
de Duque i Patins, perquè avui en farem la transmissió a les 4.
El Palau de plegaments busca la seva primera Copa de la Reina,
han guanyat la Copa d'Europa, han guanyat la Lliga Promai,
han guanyat la Copa, s'enfronten al Gijón,
que són les vigents campiones d'Europa.
La final és a les 4, l'explicarem en directe
amb la Montse Mir des de Calafell i el Tavi Terres, el nostre analista,
i quan acabi aquesta final, al voltant de les 6 de la tarda,
ja ens posarem amb la prèvia d'aquest derbi,
amb connexions especialment a la zona de Cornell al Prat,
perquè avui hi haurà molt bona entrada,
s'espera no un pla absolut,
perquè és molt difícil omplir Cornell al Prat,
i a més a més no hi haurà aficionats del Barça,
però sí que hi haurà un ambient molt calent,
serem a Cornell al Prat, no només als excessos,
sinó també a l'interior de l'estadi,
trucarem a experícus, trucarem a excolers,
per saber què significa un derbi tan transcendental
com aquest d'avui.
Corres la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio?
Evidentment, a no ser que tu em demanis
que faci alguna cosa aquell dia.
Sí, no, jo et demano que la corris
i em facis la narració en directe durant la cursa.
Jo crec que 7 quilòmetres tu que estàs en forma ho pots fer.
T'emportes el reporti i t'ho fem.
Una altra cosa és que no vagi prou ràpid,
perquè si vaig molt ràpid no podré atendre-te allò amb condicions.
O sigui, tu fas la cursa per guanyar-la, pregunto.
No, home, no.
Hi ha diverses categories, hi ha la categoria de professionals...
Sí, hi ha la categoria de TV3 i Catalunya Ràdio Masculina i Femenina.
I aquí tu ets un dels que...
Home, però si he d'entrar...
En aquesta emissora jo no conec tanta gent que estigui en forma.
Però si he d'entrar pel suplement no aniré molt ràpid.
Tenint en compte que el suplement no corre,
que som els xoves de l'emissora.
És vist i no vist, si vas ràpid amb 30-35 minuts de peta.
Jo la farem dues hores.
Però tu, per tant, presentaràs mentre corres.
No ho sé, ho he de parlar amb el Jordi Just,
que és el cap tècnic, però jo córrer no correré.
El que passa és que vull viure la cursa des de dins.
No la pots fer caminant, tens dues hores per fer-la.
Vull una bici. Una bici, home, no. Caminant.
Sí, vull anar lleuger.
Vull anar lleuger.
Aleshores tu corres, no? Sí, sí, sí.
D'acord.
Si us voleu apuntar i córrer amb el club,
és que a ràdio.cat barra la cursa.
Crec que són 10 euros. Sí, està molt bé.
Tot ho posaran bé de preu, perquè si guanyes...
Sí, correcte, que no guanyaré.
T'escoltem a la tarda. Adéu-siau i tornem.
Dissabte que ve, a les 6 del matí,
la propaganda electoral i la publicitat que tenim acumulada,
que és molta.
Salut i ràdio, tot en bon cap de setmana.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Esport.
Converteix-te en un crack blaugrana.
Aquest estiu també Campus Femení Barça Academy Esport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel diari Esport
i Barça Academy.
Arriba el Dia Internacional dels Museus.
Del 13 al 21 de maig,
redescobrim els museus de Catalunya
de nit i de dia.
Tens un munt de propostes per triar.
Consulta les activitats gratuïtes
a patrimoni.gencat.cat barra VIM 2023.
Generalitat de Catalunya.
Arriba a Girona Temps de Flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors i música.
El Cort Inglès de Girona
s'uneix aquesta cita amb un concert de corgeriona.
El 19 de maig a les 18.30
a la plaça Salvador Dalí
i parking gratis a la nostra botiga.
Vine a Girona i viu Temps de Flors
amb el Cort Inglès.
Ella és molt ràpid, molt adaptable
i nosaltres som molt lents.
Aquí tenim un lladre cada nit.
Ja no s'espanta.
La prioritat que tinguem un susto
és segura en el temps.
Li hem creat el que per moltes persones
és un monstre.
El Batge.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
Avui, un dels derbis més transcendentals
de la història el tot gira.
Atenció!
A partir de les 4, la prèvia minut a minut
d'un partit que és una final
per a tots dos equips.
L'Espanyol té una de les últimes oportunitats
de lluitar per la salvació.
El Barça pot tenir el primer match ball pel títol.
També us explicarem la final de la Copa de la Reina Duquey.
Les motos a França i els partits de la Pella i el Barça
a l'ACB.
Tot gira!
Avui, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopés.
La transformació republicana
ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments
al costat de la gent
i fer polítiques útils
sense deixar ningú enrere.
La futura republicà.
Esquerra republicana.
Un bon dia algú va decidir
no fumar més els hospitals
i el principi va costar.
Passa amb tot el que és nou.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més
en els barris i l'habitatge,
a recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí,
vota Barcelona Antena.
Votem gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu
un present i un futur millor.
Vota Ara Pacte Local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació,
la independència, viure bé.
Per això lluitem.
Votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Xop sota la pluja.
Veig que al meu voltant es mulla i
torna l'alegria al jardí.
No podem esperar més.
Cal canviar.
Barcelona ha de posar-se en marxa,
tenir seguretat de nou,
oportunitats de nou, il·lusió de nou.
Ja ho vam fer una vegada.
Ara, amb el PSC, fem-ho de nou.
El 20 de maig, de nou, Barcelona.
Vota socialista.