Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Comoció al Marroc pel fort Tarratrèmol de magnitud 7
a l'escala de Richter, que s'ha exagerat el país
i que ha deixat 632 morts i més de 300 ferits.
És un balanç encara provisional,
perquè hi ha molts edificis esfondrats
i podria haver-hi persones atrapades sota la runa.
A més a més,
la ciutat de l'Espanya s'ha posat en contacte amb l'Espanya
i la ciutat de l'Espanya s'ha posat en contacte amb l'Espanya.
El Tarratrèmol ha enxampat molts catalans de vacances al Marroc,
com Elisabeto Sorio,
que ha explicat la seva vivència en declaracions
al suplement de Catalunya Ràdio.
Eren uns carrers que seien un metro, metro i pitjor, ample,
i havies d'anar travessant tots els corrents sense...
perquè, clar, per foda, que no et caigués res,
perquè, clar, deien que no hi hagués res,
perquè no hi hagués res.
I, a més,
els catalans de la ciutat de Marroc s'han posat en contacte
amb l'escala de Richter,
que s'ha posat en contacte amb l'escala de Richter
i que podien haver-hi res i tot,
i havien d'anar saltant per sobre de tot el que havia anat caient.
La zona de l'Atlas, on hi ha hagut l'epicentre del Tarratrèmol,
té un risc sismic elevat.
Ho ha explicat també el suplement d'aquest ràdio
el professor de Ciències Geològiques, David Rabadà.
La probabilitat que hi hagi terratrèmols intensos a l'esbètica
i a l'Atlas és molt elevada.
Per tant, hem d'estar conscients que, si agafem una escala
de milers d'anys, aquests fenòmens són freqüents.
Escala humana o escala de record històric
individual són fenòmens no tan freqüents.
La Generalitat està activant un punt d'informació
pels catalans amb familiars al Marroc.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
ha expressat la solidaritat de l'executiu amb les víctimes,
com també ho han fet diversos mandataris internacionals.
Més notícies, en Raül Flores.
La guerra d'Ucraïna i també la crisi climàtica
són els grans temes que avui i demà aborda la cimera del G20
a Nova Dèlar i a l'Índia.
Hi ha força scepticisme sobre la possibilitat d'arribar
a un acord en aquests dos àmbits.
Continuen també les diferències geostratègiques
entre les grans economies mundials.
De moment, pel que fa a Ucraïna,
els delegats han tancat un compromís sobre el llenguatge
que cal utilitzar per referir-se a la invasió russa.
I coincidint amb la cimera del G20,
Intermon Oxfam demana compromisos de reducció
dels gasos d'efecte hivernacle.
L'ONG acusa les grans potències econòmiques mundials
per reduir l'escalfament global al 2030
i reclama més finançament pels països pobres.
Estos países que necesitan una serie de financiación
para atajar las consecuencias de la crisis
o para hacer una transformación energética
que les permita no contribuir también al incremento global
necesitan este apoyo financiero,
que ya es un compromiso en París
de que sería de 100.000 millones al año
y no lo hemos alcanzado y ahora hay que realizar esta cifra.
La República de Corea del Nord
ha celebrat aquesta matinada
el 75è aniversari de la seva fundació
amb una desfilada militar
precedida pel seu líder, Kim Jong-un.
Milers de persones en aparença d'incondicionals del règim
han creat mosaics i han aplaudit el pas de les tropes
pel centre de la capital, Pyongyang.
Amb votats oficials de l'exèrcit,
Kim Jong-un i la seva filla han seguit la cerimònia des d'una llotja.
El dictador té brevi reunir-se a finals d'aquest mes
amb Vladimir Putin.
El petit poble d'Estamariu, a l'Al Urgell,
organitza un festival artístic per reivindicar el paper
del món rural en la creació contemporània.
Durant tot el cap de setmana, aquest nucli del Pirineu
acull una vintena d'activitats i exposicions d'artistes locals.
Estamariu, a Loi Barrera, bon dia.
Bon dia, aquest poble pirinec de 130 habitants
s'ha convertit en un petit laboratori d'activitats rural,
impulsant iniciatives econòmiques
per atreure i arrelar població.
I ara ho celebren amb el Festi Mariu,
un petit certamen que programa una vintena d'activitats i exposicions.
Montse Ferrer és la directora.
Al final es tracta que hi hagi un gran passeig,
que en el passeig puguis veure art, les fotos, els carretons,
puguis entrar al museu, puguis escoltar música.
Tot és molt obert i hi havia d'haver menjar.
Aleshores hem muntat com una mena de foot tracks.
El Festi Mariu se celebra durant tot el cap de setmana
i les activitats són de Fran, Loi Barrera, Catalunya Ràdio, Estamariu.
Esports, Albert Benet.
Daniel Medvedev deixa Carlos Alcaraz
sense final de l'Open dels Estats Units de Tènis,
després de guanyar-lo en quatre sets aquesta matinada.
No hi haurà, per tant, final contra un Jokovic
que jugarà la seva 36è final de Gran Islam
i que s'assegura a ser el número 1 del món,
com a mínim, fins al novembre.
Neymar ha superat Pelé aquesta matinada
com a màxim golejador de la selecció del Brasil,
amb els dos gols que li ha fet a Bolívia
en la golejada per 5 a 1.
Neymar n'ha marcat 79 pels 77 que va fer Pelé
segons dades de la FIFA.
El davanter del Barça, Rafinha, li ha donat una assistència de gol
i també n'ha marcat una altra.
Feia gairebé un any que no marcava amb el Brasil.
El davanter del Madrid, Rodrigo, també ha fet dos gols.
Avui quedarà configurada la graella de sortida
i es disputarà la cursa sprint del Gran Premi de Sant Marino de MotoGP
a les 3 de la tarda pel Webilab de Catalunya Ràdio.
Maverick Vinyalés tornarà a lluitar per la Pol.
Ara, a aquesta hora, pendents de l'estat físic
d'Aleix Espargaró, de Mia Aguilar, bon dia.
Bon dia, amb la bandera de quadres de la rapesca Aleix Espargaró.
Esforç titànic per superar aquesta rapesca.
De fet, té el millor temps, tot i una contusió cervical
que no l'està impedint de continuar competint.
Confirmem, Aleix Espargaró supera la rapesca del seu germà,
Pol Espargaró, no ho ha aconseguit,
que acaba de tenir dues caigudes de Mia Aguilar, Catalunya Ràdio,
Misano Adriatico.
I ara, a aquesta hora, també pendents del derbi de la segona
divisió femenina de futbol.
Bona nit.
Bon dia.
Bon dia, comença la lliga, la segona divisió.
5 minuts a la primera part, ja hem tingut temps de veure un gol.
L'ha fet l'Espanyol a través de Lice Chamorro,
després d'un error defensiu i de la portera,
sobretot del Barça Txell Font.
Per tant, s'avança l'Espanyol davant del Barça B, 1 a 0.
Minuts 5 i mig d'aquesta primera part.
Ernest Massà, Catalunya Ràdio, Ciutat Esportiva, Dani Jarque.
Fins aquí les notícies.
El suplement amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de les 11 del matí.
Avui us hem despertat explicant-vos l'abast d'aquest terratrèmol
que ahir a la nit va sacsejar al Marroc
i que s'ha sentit fins i tot a la península ibèrica.
Podem parlar aquesta hora de 632 morts, ja,
amb aquest terratrèmol que va sacsejar 60 quilòmetres més enllà
de Marrakech i també 300 ferits.
És una xifra que anirà creixent a les properes hores
perquè les autoritats amb aquest número 7 de magnitud
ja ens avisen que les morts seran més grans.
Aquesta hora podem saludar després de sentir alguns testimonis
catalans, turistes, que es troben al Marroc.
Maritxell Serret, ella és consellera de l'Ajuntament d'Exterior.
Bon dia i bona hora, consellera.
Hola, molt bon dia.
D'entrada, saben quants catalans hi ha ara mateix a la zona afectada
o que podrien estar afectats per aquest terratrèmol, consellera?
No, ara mateix no et puc donar unes dades certes,
amb això volem ser molt prudents.
Hem activat des del primer moment totes les vies
per poder establir contacte, perquè no,
perquè puguin posar-se en contacte amb nosaltres
a través de la delegació, també a través de l'agència de cooperació,
perquè també tenim entitats i organitzacions cooperants
sobre el terreny i estem en plena coordinació també
amb les autoritats locals i també a través del Ministeri i els consulats,
com el consulat del Marroc aquí a Barcelona,
com també el consulat espanyol allà,
i estem intentant treballar de la manera més coordinada possible
per poder atendre i per poder donar resposta
tant a totes les persones catalanes que estan allà
i que poden sentir-se i que poden estar afectades ara mateix
per l'impacte d'aquest terratrèmol com també aquí,
doncs tots els catalans amb familiars, orígens al Marroc,
que tinguin també la sospita que hi ha persones
que sovint tornen en aquesta situació d'emergència,
doncs també a través dels canals que estem coordinant
també telefònicament a través dels 12 i 12
i tots els canals d'emergència que s'habiliten.
Ara mateix, un català que es troba al Marroc
i que vol tornar a Catalunya, què hauria de fer?
Ara mateix qualsevol català que estigui allà al Marroc
el que els demanem és primer que es contactin amb les autoritats,
que mantinguin la calma.
Evidentment, si estan bé, doncs estan bé,
és a dir, si no estan en cap situació d'emergència,
doncs entenc que podran continuar i si han de tornar,
doncs tindran els vols i podran fer-ho tranquil·lament
i que estigui en una situació d'emergència,
doncs demanar-nos això, que es posin en contacte amb les autoritats,
que siguin, si és que això no, les autoritats locals d'allà.
Nosaltres hem posat també a disposició el nostre delegat,
el delegat del Govern de la Generalitat que està allà a la zona
i per tant posar-se en contacte i a partir d'aquí
els farem tot el seguiment i l'acompanyament.
Deixa'm dir el telèfon perquè a través de la delegació
del Govern al nord de l'Àfrica han habilitat dos telèfons d'emergències.
Són aquests, només per a emergències, és important a dir, eh?
Sí, sisplau.
I això sí que demanem respecte i prudència a tothom per no col·lapsar.
Tant si ens estan escoltant, per tant,
uients catalans des del Marroc, ja sigui a través de l'aplicació,
com si són familiars a Catalunya i volen traslladar aquest telèfon,
és, evidentment, 0-0-34, el prefix,
i el 6-4-7,
6-4-7-7-4-4-9-0-2,
6-4-7-7-4-4-9-0-2.
És el telèfon d'emergències que ha posat en marxa
la delegació del govern del nord d'Àfrica
per aquells catalans que tinguin una situació no desitjada
ara mateix al Marroc, que també funciona com a WhatsApp.
I també hi ha un altre telèfon marroquí, que és el 0-0-212,
0-0-212-6-4-8-6-8-2-8-9-6,
0-0-2-12-6-4-8-6-8-2-8-9-6.
És evident que al Marroc, els propers dies,
els propers mesos necessitarà ajuda humanitària.
S'han pogut posar en contacte amb les autoritats del Marroc
des de la Generalitat.
Hi ha algun dispositiu, hi ha intenció de fer algun moviment
des del govern de la Generalitat, consellera?
Per descomptat, en aquest sentit ho hem dit sempre,
que Catalunya és una societat oberta, solidària,
i ho hem demostrat en el passat,
quan malauradament hi ha hagut situacions similars,
i les imatges també ens estan impactant molt,
no només pel volum de víctimes,
sinó sobretot perquè és un país d'ahir,
perquè és un país amb qui tenim molta relació.
Hi ha molts catalans i catalanes amb familiars,
amb uns orígens i una relació molt directa amb el Marroc.
Per tant, ens activem ara per intentar fer aquest primer seguiment
i acompanyament en el moment més immediat
de l'impacte d'aquest terratrèmol,
per ajudar en l'emergència de les víctimes,
però com sempre, activarem ja a partir d'ara
tots els protocols i tots els passos per posar a disposició
i activar totes les línies d'ajut humanitari.
I, com sempre, ens posarem en contacte
amb totes les organitzacions, les ONGs,
farem les crides corresponents i, com sempre,
també mirant d'anar al màxim de coordinats
amb les pròpies autoritats locals per ser d'ajuda
i per respondre les noistats reals que tindran
de cara a superar l'impacte d'aquest terratrèmol.
És un veí molt veí, a més a més,
i tenim una amplíssima comunitat marroquina a Catalunya.
Vull dir que ens toca a tots de molt a prop, tot plegat.
Sí, i en aquest sentit, també tenim tota aquesta acció in situ
allà al Marroc, ara mateix intentant
que siguin les víctimes que estiguin allà,
però també amb l'ajut humanitari i també aquí,
i poder explicar aquest entenement en contacte
a través de les diferents unitats del departament,
siguin drets socials o també d'Igualtat i Feminismes,
amb tota aquesta comunitat marroquina aquí
per poder acompanyar ara i, com diem, en els propers passos
que vindran de cara a articular tot l'ajut humanitari.
És la consellera d'Ajuntament exterior al suplement,
Maritxell Serret, moltes gràcies per atendre'ns avui d'urgència,
que tingueu un bon dia malgrat tot.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
i moltes gràcies a la comunitat i al control de les víctimes del Marroc.
Gràcies, bon dia.
Tres minuts per arribar a un quart de dotze del migdia.
Petitíssima pausa i el suplement torna al comunista.
El suplement amb Roger Escapa.
Coses que pots fer si et toquen els dos milions de la grossa de la diada.
Seny, Roussa, endavant.
Gasta-t'ho tot en una festa.
Dés-ho a sota del Matabàs.
Compre't un descapotable.
Revisar prens pneumàtics i ja està.
Porta dinar a la família.
11 de setembre, sortets de la grossa de la diada.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar.
I només si ets major d'edat.
S'acosta el projecte col·lectiu al Teatre Lliure amb la nova temporada 23-24.
Descobreix-la amb la nostra ciutat de Thornton Wilder.
Dirigida per Ferran Utzet, Felesa, d'Alvaró de Bell,
Macbeth, de Shakespeare.
Dirigit per Pau Carrío.
L'imperatiu categòric de Victòries Ponsbark.
Entre un munt d'altres propostes imprescindibles.
Festa un abonament al web del Teatre Lliure i gauteix de les milions.
T'han dit mai allò de jugues com una nena
com si fos un missatge negatiu?
Jugar com una nena és ser valenta, com la Laia Sanz.
Decidida com l'Alèxia Potelles.
Hàbil com l'Aina Florença.
Ruitadores que s'han convertit en les millors del món.
Jugues com una nena.
Fins al 25 de setembre, al Palau Robert.
Generalitat de Catalunya.
Dissabte 23 de setembre torna la Ignasiana BTT.
Un itinerari no competitiu amb BTT Gravaloe Bike.
Seguint les últimes etapes del camí ignasiat.
De verdú fins a Manresa.
Escoll entre les modalitats de 50 i 24 quilòmetres.
I gaudeix dels paisatges i el camí que va fer Ignasi de l'Ullola fa 500 anys.
Més informació i inscripcions a manresa2022.cat.
Noel, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
Sóc en George Gallina.
He tornat d'Anglaterra.
I el net de Compte Quinte ho ha fet com a home lliure.
Aquest negre té un revòlver.
Aquest negre té un revòlver.
Aquest negre té un revòlver.
Aquest negre té un revòlver.
Aquest negre té un revòlver.
Aquest negre té un revòlver.
Un tortura meva!
En presento el nostre pare!
Al final, la família sempre torna a les ARRELts.
Saps qui s'agafa de la mà?
Els guerrers mandingues de l'Àfrica.
ARRELs, últims capítols.
A TV3 diumenge a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Alcalá.
Al suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El comunista.
ENCREVEMENT.
Ha tornat!
Cameradas, Joel Díaz!
Què passa?
Com estàs, Joel?
Estic molt bé.
T'he trobat a faltar.
M'has trobat a faltar.
Prou, i tu?
Molt bé, hem descansat molt aquest any.
Has descansat, eh?
Llarguíssimes, perquè ha estat 8 setmanes de programes d'estiu,
ho trobava molt a faltar.
Tenia un mono que m'ho feia a sobre.
T'agrada la ràdio, eh?
M'encanta la ràdio.
Estimes la ràdio, eh?
Visca la ràdio, la ràdio, sempre la ràdio.
A veure, aquesta és que...
Hem donat una volta a la secció.
Ah, però...
La pregunta és, calia donar-li una volta en aquesta secció?
No, no calia.
Que estava funcionant perfectament?
Sí, no calia, però li hem volgut donar una volta.
Li hem volgut donar una volta.
Aleshores, si no funciona, tornarem a la cosa antiga.
Ja, però, i consultar-me a mi les coses, això, en principi, no...
No, ha estat una decisió unilateral.
Ja, bueno, doncs, potser prengui un dia una decisió unilateral, també.
Però, també et dic...
Creu la diagonal.
Creu la diagonal.
Però és que si avui no m'agrada, la setmana que ve tornem a...
No, és el que té, ser el propietari del programa.
Aleshores, encara no explico la novetat.
Bueno, el propietari és Catalunya, eh?, en aquest programa.
Sí, sí.
Cat Ràdio, Cat Ràdio.
Cat Ràdio, visca Cat Ràdio, sempre.
O 3Cat, li pots dir com vulguis.
Aleshores, després explico la novetat.
Estic fent un link aquí perquè l'audiència s'esperi.
Sí, perquè s'enganxin, eh?
Però, primer, anem a aquella cosa que a tu t'interessa molt...
Sí, que a la gent li encanta.
...que a mi m'interessa més aviat...
Faig veure que m'interessa molt i que a l'audiència li encanta.
Les consultes.
Vinga.
Per cert, per cert, per cert, hem renovat el patrocini de les Bambas Muni.
Home, Bambas Muni.
Això vol dir que anem com un tro.
Molt bé, molt bé.
Ara només falta que tu i jo també anem vestits de Muni.
Jo faig un 47, senyor Muni.
Jo un 45 i mig.
Un 47, sí.
La consulta amb què ens estrenem ens l'escriu una Marga Marussa,
diu, des de la dreta de l'Eixample, que signa com a veïna indignada
i diu...
Hola, Joel, m'agradaria saber què en pensa un comunista com tu
de les superilles de la Colau.
Hòstia.
Suposo que hi estàs a fort,
perquè els comunistes esteu a favor de tot el que sigui regular
les llibertats de les persones,
però també sé que ets una persona intel·ligent
i penso que potser pots tenir dubtes.
Ja, home.
Realment creus que això de les superilles i la pacificació
de carrers de Barcelona són mesures d'esquerres?
Jo visc al Consell de Seny i t'asseguro que estic contentíssima
veient com el meu pis puja de preu.
Aquesta és la consulta de Marga Marussa de Barcelona.
Et demana que et mullis.
Superilles sí o superilles no?
Superilles sí, superilles no.
A veure, no ho reduïm tot a una qüestió manicaïsta, però sí.
Però sí, sí.
Si em fas triar...
Espera, que m'està fallant els auriculars.
Roger, m'estic posant nerviós.
Sí, no, tranquil.
Ara, ara?
Ara, ara no.
Ara, hola?
Ara sí.
Sí, ara no, ara no.
No pateixis.
Tu arreglem.
Intenta treballar sense auricular.
A veure.
És que...
Aviam, Marga Marussa, superilles sí, superilles sí,
però, hòstia, amb tants matisos que pràcticament és un sí
com molt fluixet camuflat amb un ator, saps?
Sí.
Pràcticament no, perquè et fa vergonya dir que sí.
Aviam, les superilles, les pacificacions de carrers
i, en general, tota l'obra urbanística del govern Colau
són accions de govern, hòstia, aplaudibles,
en tant que estan enfocades a tot de coses bones.
Coses bones com, jo ho sé, reduir la contaminació,
reduir el trànsit, afavorir la mobilitat sostenible,
millorar la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes,
tot això en teoria, clar, perquè a la pràctica, com ja t'he dit,
Marga Marussa, té la cosa tants matisos
que cap d'aquestes suposades millores sembla que realment
recaiguin sobre la qualitat de vida dels veïns i veïnes
dels barris en qüestió on tot això es fa.
Per què? Doncs jo crec que la mare dels ous és molt fàcil de veure.
La mare dels ous és el desequilibri abismal
que hi ha entre les competències que té l'Ajuntament
en matèria d'urbanisme i les competències que no té
l'Ajuntament en matèria d'habitatge.
És un tema de viatge molt difícil de solucionar.
Totes aquestes reformes urbanístiques, estimada Camerada Marga,
si no van acompanyades de polítiques efectives en matèria d'habitatge,
no són d'esquerres. O sigui, milloren moltes coses estètiques
i fins i tot ecològiques, però no són d'esquerres
perquè el que acaben fent és gentrificar encara més els barris.
És molt fàcil d'entendre. Tu també has participat de la paraula
gentrificació, eh? Bueno, és que és una paraula útil, si la fas servir...
On toca? Sobretot. Si tu fas un barri
més maco, més net, més espaiós i més verd,
hi voldrà venir gent a viure. I, per tant, amb la mateixa oferta
i més demanda, què passa? Que pugen els preus.
I, per tant, si no ho habites mitjançant polítiques d'habitatge
que limitin els preus del lloguer o que ampliïn moltíssim
el parc de vivenda protegida, el barri, òbviament,
se't gentrificarà. És així de fàcil. Per tant, sí,
enhorabona, Marga, el teu pis està pujant de preu
i la pacificació del carrer Consell de Cent de Barcelona
és en absolut una mesura d'esquerres.
Més consultes.
Tenim un tal Jordi Areu que signa...
Jordi Areu? Creiem que és un saudònim triat pel tema
de la seva consulta. És a dir, no és l'exalcalde de Barcelona.
És una persona que es fa dir Jordi Areu però que no és l'exalcalde.
Ahà, la brometa, no?
Jo el dono per descomptat que, com a comunista,
jo, com a liberal, hi estic en contra.
El que et volia preguntar és una mica més complicat.
No et sembla injust, encara que estiguis a favor de l'impost de successions,
que aquest s'hagi de pagar en algunes comunitats autònomes,
com ara Catalunya, i que, en canvi, els andalusos,
els murcians o els madrilenys no el paguin?
No sé si entens el sentit de la meva pregunta, Joel.
El que vull saber és si el teu sentit de la justícia, en general,
no passa per sobre del teu sentit de la justícia social.
Aquesta és la consulta de la persona que signa com a Jordi Areu.
Ara ho hem casat tu i jo, aquesta petita ironia, aquesta conyeta.
En fi, a veure, endavant.
Ja, aviam, estimat camarada Areu, tranquil, que t'entenc perfectament.
No ets el primer Areu que sento plorar, de fet.
Si les llàgrimes d'Areu català fossin canalitzables,
acabaríem amb els problemes de saquera de Catalunya immediatament.
Els pantans plens.
Aquesta és una idea que deixo aquí, de fet,
per la gent de l'Agència Catalana de l'Aigua,
muntar un sistema de canals per anar-hi recollint
les llàgrimes de futur rendista de tal manera
que et vagin a parar els pantans.
Jordi Areu, jo com a comunista puc tenir molts defectes
i moltes contradiccions, però tu com a liberal
ets directament una puta broma.
Per exemple, tu que ho saps, Jordi, que l'impost de successions
va ser l'emperador August poc abans de l'era cristiana,
que mitjançant l'Alex Lulia de Vicesima Hereditatium
va gravar amb un 5% els llegats hereditaris
justificant aquest impost en les necessitats que generava
el manteniment de les lesions romanes
i com a contraprestació a la protecció que atorga l'Estat
als vents que s'areten.
Que ho saps, tu, que et dius liberal, arauet, caloc,
bèntam o Stuart Mill, per exemple, eren ferms defensors
de l'impost de successions.
Stuart Mill, concretament el pensador liberal
més influent del segle XIX, defensava un impost
sobre l'herència gairebé confiscatori Roger.
Aquest torre no és correcte, és Tabarra.
Doncs Stuart Mill defensava un impost
que només permetés heredar els familiars directes
i, a més, una quantitat justa per mantenir una vida digna.
I prou. Què has de saber tu, petit Jordi, arauet?
No, perquè, gràcies a Déu, els pares estan vius.
Encara estan vivits i col·lejant.
Res, absolutament, res.
És que a la meva família tampoc hi ha massa per heredar.
En fi, ara ho sospito que tu de liberal només tens
les ganes de viure de les rendes dels esforços dels teus avantpassats.
Ah, i després, òbviament, per completar el pack estàndard
de plors d'arauet, tenim el tema de les igualtats entre comunitats.
Mira, noi, si tens algun problema amb això,
el Jordi Pujol, va ser el Pujol qui va pactar amb l'Aznar
en aquell fabulós històric i mític pack del majèstic,
van acordar la sessió de les comunitats autònomes
de la capacitat normativa de l'impost de successions.
Això va ser el que va obrir la porta,
anys després, que el pròpi Aznar permetés a les comunitats
bonificar fins a cairebé el 100% aquest impost.
Quina era la idea?
Afavorir el damping fiscal entre comunitats
és evidentment el que han aconseguit.
Ah, i t'he vist fluix, Jordi,
perquè t'has oblidat de la collonada aquella de...
que ens fan pagar dues vegades per lo mateix.
Els vents del meu pare ja han pagat els impostos.
No m'ho has preguntat, però com que sé que ho penses
et refresco la memòria.
Els vents no paguen tributs, els tributs els paguen les persones.
I, per tant, com tu i ton pare sou persones diferents,
per tant, tots els futurs ara ho ets.
Espero que hagi quedat clar. Gràcies, Jordi Areu,
per la consulta, n'esperem més.
T'imagines que és el Jordi Areu, de veritat? Podria ser.
M'encantaria, seria un bon convidat pel comunista un dia,
el Jordi Areu. A veure, ara el convidat, no?
No. Com que no? No. Ara és la novetat.
És a dir, avui, en comptes d'un convidat misteriós,
hi ha un sobre, aquí. Són com eufòries, saps?
Sí.
Aquí dins hi ha un nom d'una persona molt coneguda.
Que és el convidat. No.
Callo? Sí. D'acord.
Hi ha un sobre amb un nom d'una persona coneguda,
històrica, viva, morta, no ho sabem.
No ho saps tu i no ho sap l'audiència.
De moment, jo sí que ho sé, perquè ens l'hem inventat
al programa, aquest nom. És una persona que existeix,
però tu ara obriràs... Home, si està morta, existir, existir...
Jo no sé si existeix. Obriràs aquest sobre
i jo et faré una entrevista. Llegiràs el nom que hi ha
i jo et faré una entrevista. Ah, he de fer com...
Tu has de respondre les preguntes que et faci com si fossis
la persona que hi ha al sobre.
Aleshores, obro línies,
93207474, 93207474,
telèfon del director de Catalunya Ràdio i els uients han de trucar
i endevinar quin personatge estàs interpretant.
Però no em podries avisar ara? Això és més difícil, eh?
Jo he de respondre l'entrevista com si fos
la persona que hi ha al sobre. Sí, obre el sobre.
Estic obrint el sobre. Sí, sí, obre el sobre.
Vale, hi ha un nom aquí, un cognom,
i llavors posa paraules prohibides. Paraules prohibides
que no pots dir ara quan et faci l'entrevista, perquè no seria molt fàcil.
Si el nom fos Leo Messi
i et digués Barça i futbol... Clar.
Clar, clar, clar. Hòstia.
Intentem. Ho intentem, a veure què va.
93207474, l'uyent més ràpid que endevini quin personatge
està interpretant el Joel o qui és el Joel avui.
Jo què sé. Joel Díaz és Salvador Illa, per exemple.
Jo et podria dir... què has esmorzat aquest matí?
Salvador Illa, què esmorzaria, per exemple?
Un iogurt natural.
El president aragonès... Què esmorza? Pinyà.
Pinyà. D'acord. S'entén el joc.
Jo crec que s'entén el joc. No sé si jo ho faré bé, tio.
He d'imitar la persona. No, no has d'imitar.
He de parlar en català, perquè aquesta persona, per exemple,
dona una pista ja. No, no, no, no pots dir res.
El Joel Díaz ara és una persona.
93207474, telèfon del directe Bambas Múnica en joc.
Bon dia, bona hora. Hola.
Soc aquesta persona. Com has passat l'estiu?
Bé, l'he passat...
L'he passat fent...
Cur, cur. Al principi, cur.
L'he passat... Treballant. Treballant.
L'he passat treballant.
El Sant Joan, bé?
El Sant Joan? O ets més de festes nadalenques, tu?
Jo, aviam...
El Sant Joan, en principi, no...
Què passa? Què passa, Roger?
Hòstia puta...
No, no, vaig imaginar que soc aquesta persona.
Al Sant Joan, bé, vaig tirar molts petards.
Molts grans. Petards molt grans.
Vaig tirar petards molt grans. D'acord, d'acord.
I al Nadal, espero que també vagi bé.
Molt grans petards.
Ens truca la Míriam, de Roses.
Míriam, bon dia.
Hola, soc la Núria. Núria, bon dia, de Roses.
A veure, apaga la ràdio.
La ràdio està disparada.
Núria, bon dia. Qui creus que pot ser, el Joel?
Doncs mira, com que estic a Roses, hi vaig molt, a Cadaqués.
Hi he viscut el Dalí. És el Dalí?
No, no, no.
Gràcies per trucar, Núria. Una abraça de cap a Roses.
Deixa passar, deixa passar.
No, perquè hem d'anar accelerant.
A quina hora et lleves, normalment, al matí?
Bueno, em llevo molt d'hora. Espera, que miro si dic alguna cosa.
Em llevo molt d'hora i faig molt exercici.
D'acord, ja està. Vas a dormir d'hora, també?
Depèn.
No sé si s'han de tirar petards o no.
D'acord, d'acord, d'acord.
Et talles els cabells sovint?
Tinc les preguntes així, genèriques.
Sí, cada dia. Pràcticament cada dia.
Pràcticament cada dia em tallo els cabells amb una motoserra.
Merxe, bon dia.
Hola, bon dia.
Vés a Lloret.
Quin personatge és el Joel?
Xavier Trias.
Però per què? Què t'ha fet pensar en Xavier Trias?
Bé, perquè quan has dit que l'Umiol podies imitar,
he pensat que tenia una manera...
Xavier Trias?
Doncs escolta'm, carinyo... No, no és Xavier Trias.
No. D'acord.
Gràcies per trucar, Merxe, bon dia.
Continuem l'entrevista.
Diuen que tots portem un animal dins.
El teu esperit animal quin és?
És l'os. Clarament és l'os.
Jo tinc una relació molt especial amb els ossos.
La teva jubilació està a prop?
No, jo em jubilaré quan em mori.
Una pista.
O quan m'assassinin.
Jo crec que soc una persona
que corre un cert risc de ser assassinada.
Tot i que corren més risc les persones
que em volen assassinar.
Combregues amb els postulats comunistes?
Crec que hi havia combregat,
però d'una manera molt pragmàtica,
poc ideològica.
Crec que sí, hi havia combregat,
però ara no.
Donaries suport al fet que Catalunya
esdevingués un Estat independent?
Depèn de les contrapartides que m'oferís aquesta regió.
No sé ni on és.
Hola, bon dia.
D'on truques?
A Lleida.
Quin personatge és el Joel?
Joan Laporta.
El seu animal totèmic és un os?
Podria ser.
Està ben tirat, companya,
però no és Joan Laporta.
Gràcies per trucar.
Ets famós?
Molt.
Tothom parla de tu?
Últimament.
Fins i tot et diré que es parla moltíssim de mi.
I no gaire bé.
Ets una persona amb sentit de l'humor?
Sí, però tinc un humor tan negre
que la gent no l'entén.
Jo no m'entenc.
La majoria dels meus amics
quan deixen de ser-ho, moren.
Si algú et traeix?
Mor.
No moris tu.
Ets rancorós.
Molt rancorós.
Quina és l'última trucada que has rebut al telèfon?
El telèfon és de Xi Jinping.
M'ha trucat Xi Jinping per veure com estava.
I l'última vegada que has fet l'amor?
Jo ja fa temps que...
Què entens per fer l'amor?
Estàs pitopàusic?
No, jo no faig amor amb persones.
Jo faig amor amb ossos.
Avui mateix, al matí,
un altre feixista que et dono,
he follat amb una ossa.
No és la meva ossa preferida,
però és la meva segona preferida.
Quin personatge és Joel Díaz?
No truca ningú.
Estan trucant tots.
Ah, ja ho saben?
Jo estic patint.
Tot això per què ho fas?
Tot el que faig.
Ho faig pel meu país.
També perquè tinc un ego
que crec que és més gran que el meu país.
Soc un megalòman.
Lluís, des de Mallorca, bon dia.
Hola, bon dia.
Lluís, bufa la tramuntana Mallorca.
Sí, és hora baixa.
Digues, Lluís.
Home, també he dit Putin.
Sí, senyor!
Sembla que tenim un olímpic.
Lluís, a Mallorca, vambes múnic per tu.
Com esteu a Mallorca? Tot bé?
Tot bé, ha passat el temporal.
Gràcies a Déu.
Això és el tòpic.
Què t'anava a dir?
Estàs a favor del format nou del comunista
o vols que tornem a la trucada sorpresa?
M'ha agradat molt.
A mi també m'ha agradat.
Una abraçada.
T'expliquen com recollir les vambes múnic.
Gràcies.
Com es visual?
Molt bé aquesta idea que heu tingut per treballar menys vosaltres.
Però tu tampoc has de treballar gaire més.
Jo treballo igual.
Però el teu equip treballa sensiblement menys.
No han de buscar convidat aquell dia.
Anirem combinant.
Et deixaré triar entre sobre i personatge.
Això està molt bé.
Avui.
Com ho has vist?
Jo he vist que te'n surts molt bé.
Avui t'hem posat un personatge molt fàcil.
Un dia Salvador Illa és miliqui.
Salvador Illa és miliqui?
Un moment, guardeu això,
perquè és un tall per la toporostàlita.
Salvador Illa és romàrio.
Salvador Illa és el que ell vulgui.
Estàs obsessionat amb Salvador Illa?
Potser sí.
No m'estranya amb els temps que corren.
Un dia deixem ser el Sala i Martín.
Ara no em facis el spoiler.
Un dia que no m'ho esperi.
Digue'm 3 noms que et faria il·lusió quan tanquem el micro.
Sala i Martín, Ricky Puig...
i Felipe González.
Com que soc el senyor X...
És com, aquí soc el senyor X.
Gràcies, Joel.
Fem una pausa i de seguida a Washington Líder.
Si aquest any en fas 18,
tens els 400 euros del bo cultura jove.
400 euros per òpera, teatre, cinema, museus, llibres, premsa,
concerts, dansa, música, pel·lícules i series online,
videojocs, de 400 euros se'n pot treure molt de suc.
Aconsegueix el teu bo cultura a bonoculturajoven.gov.es.
Ministeri de Cultura i Esport, Govern d'Espanya.
En Espresso cuidem l'origen de cada gra de cafè,
però també cuidem el destí.
Tu, perquè sabem que el teu amor pel cafè de qualitat
és per tota la vida.
Si l'Òpera comanda, treuràs un detall
que et transportarà els orígens del cafè.
Apropa't a la teva botiga Nespresso i gaudeix de Your Special Days
fins al 17 de setembre.
Consulta les condicions a nespresso.com.
Som paraules.
Som mirades.
Som històries.
Som part de la teva vida.
Som Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Ens movem, canviem i amb tu comencem.
Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Les dones i els dies,
ara som un programa diari.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Si no vols sentir la mateixa cançoneta de sempre,
les dones i, per fi, tots els dies.
Les dones i els dies, de dilluns a divendres,
d'onze a dotze de la nit.
El programa que convindria escoltar en Rubiales.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Blau.
Els Estats Units és un país de contrastos,
moltes vegades d'extrems.
Seguiu-me, que us ho explico.
Follow Garriga, el podcast que ens apropa
a la realitat nord-americana amb Francesc Garriga.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio
sabrem com són i com sonen els Estats Units.
Follow Garriga amb Francesc Garriga,
l'univers de contrastos dels Estats Units
segons el nostre corresponsal.
Feu follow i acompanyeu-me.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bona nit!
Bon dia!
Com esteu?
Bona nit!
Tu ja fa uns dies que treballes.
Sí, fa uns 15 dies.
Com que he acumulat molt pernil del bo...
Te l'has emportat a la maleta envasat o no?
No m'he atrevit perquè es veu que no es pot.
Poder-se no es pot.
Hi ha gent que diu si cola cola, si no...
Al final, m'he menjat tant aquest estiu.
He fet una acumulació tan bèstia
amb les coses bones que aquí costa més de trobar,
que jo espero que sigui de dissolució lenta
i se'n vagi diluint en sang en els pròxims mesos.
Has aprofitat l'estiu per fer tot allò que no pots fer els Estats Units?
Home, una fartada d'algunes coses m'he fet.
Sobretot és curiós gastronòmicament.
Sí, sí, ho he fet.
Tens la sensació que des de vius als Estats Units
menges menys?
No m'hi esforço.
Per què deu ser car, també?
Si et deixes anar, diguem-ho així,
la deriva cap a la porqueria...
Escolta, et posen la catifa vermella per preu,
perquè no ens enganyem, és bo, no sé com dir-te.
Tenen aquesta cosa que t'enganxa.
Però intento esforçar-me,
però és evident que és una part important del pressupost
i les opcions són molt variades.
Recordo fa un any, quan ens estrenàvem,
que també estrenaves la corresponsalia,
que m'explicaves que d'entrada hi anaves sola.
Ara ja tens tota la família al complet en aquesta tornada
a l'aventura americana, no?
Sí, Roger, si tu et penses, o jo em pensava,
que la tornada a l'escola a Catalunya era intensa,
perquè jo m'ho pensava, sàpigues que estic en un altre paradigma,
però no és així. Per què?
Molt pitjor o molt millor. En tot cas és molt diferent.
Doncs perquè la quantitat d'informació
que et subministra a l'escola, la vulguis o no la vulguis,
és a dir, a mi m'ha saturat.
O sigui, riu-te'n del grup de WhatsApp de pares.
Jo estic en un grup de mails no dels pares de la meva classe,
sinó dels pares de tot l'institut.
O sigui...
Mail, eh? No és un grup de WhatsApp, almenys, eh?
No, no, és mail. A mi m'ataquen per mail, per SMS
i per trucada de contestador. Ah, carai.
És a dir, jo puc estar tornant a casa un dia, metro,
i rebo una trucada, que de seguida veig que és una màquina,
que em diu, el seu fill avui ens consta
que ha faltat escola. I em costa.
I després rebo un mail que m'ho torna a dir.
I després rebo un SMS que m'ho torna a dir.
Tu tens una quantitat d'eines per controlar el que fa el teu fill a escola
que jo t'haig de dir, que al principi vaig pensar, ai, que bé!
Però m'ha durat 3 dies, l'eufòria, eh? Ja no puc més.
Ja no vull saber res del que fa la meva filla a escola.
Que no m'ho expliquin. Clar, jo, per exemple, tinc...
O sigui, a l'escola Bressol del meu crio tenim un grup de WhatsApp
amb tots els pares i sí que cada dia envien fotos
i l'activitat que han fet. No?
Que amb un grup també és bastant invasiu, no?
El que passa és que sí que és veritat que els pares
no tenen dret a rèplica, només es comunica amb tu la mestra.
Perquè si cada vegada has de dir, oi que mono, oi que bé que anat...
O sigui, quan algú està malalt, que es millori, que es millori...
No, no. Bona nit, bona nit, bona nit.
No cal. Bona nit, bona nit, bona nit.
O sigui, no hi estàs gaire a favor, tampoc del sistema de mailing americà?
No, no, té coses bones. És a dir, de cop jo
puc saber exactament quina...
O sigui, el contingut de l'assignatura, si hi ha anat o no hi ha anat,
si ha fet els deures o no els ha fet, quina nota li han posat.
O sigui, tinc un nivell d'invasió
del que fa la meva filla a l'escola com mai.
Llavors, jo crec que d'una banda, la primera reacció és que ve
i després quan ja veus que gestionar aquests mails
i aquestes notificacions que t'arriben per les 3.000 apps
que t'has hagut de baixar és una feina diària,
perquè hi ha un moment que no dones la base,
perquè crec que cada trimestre hi ha algun problema que em truquin,
però aquest nivell d'informació... ahir, justament,
vam estar en una cosa que en diuen la back to school night
pels pares. Ah, o sigui, hi ha festa.
Hi ha festa de pares. O sigui, festa de tornar de l'escola.
Home, de sis... de quarts de set a quarts de nou aquí es considera nit,
per tant, et podria dir que era nit. És a dir, els americans hi van anar sopats...
Hi havia còctel, hi havia còctel. Jo no, amb alguna cosa vaig sortir
amb una gana que em moria. No, no, no hi havia còctel.
És a dir, et donen l'agenda del teu fill
i tu segueixes l'agenda del teu fill
en versió reduïda, és a dir, et mous de classe a classe,
perquè ells, cada classe, són ells que es mouen, no es mou el professor,
el professor sempre està a la mateixa classe i els nanos hi van arribant,
llavors tu fas exactament el mateix que fa el teu fill.
Coneixes el professor, fa una cosa reduïda en un quart d'hora...
És curiós perquè t'explica...
Sense el fill acompanyant-te, eh? No és pare.
Només pares. Aquell moment era, saps, com un joc de les cadires
en un institut per 4.000, eh? És això el que t'has de posar al cap.
Clar, clar, clar. I llavors tots, com formigues, els pares,
amunt i avall intentant trobar les classes, que és bastant difícil,
i els professors em va fer molta gràcia
perquè t'expliquen molt d'ells. És a dir, jo sé que la professora
de mates està casada amb un militar que va arribar de la Xina
el 2008, que té un gat, que té tres fills, dels quals
t'ensenyen la fotografia, et donen molta informació...
Bueno, és aquesta cosa que són bons, els americans,
amb això. Et fan sentir com especial, et fan sentir...
I una relació de falsa confiança, potser, no?
No sé si falsa o no. És veritat que una cosa que potser sí que és
una mica diferent aquí, no vull generalitzar perquè no és així,
però aquí a vegades tenies la sensació, jo no tinc cap mal
experiència en aquest sentit, però sí que ho saps,
que a l'escola els pares com més lluny millor, no?,
en segons com, i aquí ells estan super
a la teva disposició, és a dir, truca'm, escriu-me,
i la veritat és que responen als mails amb una rapidesa
que jo penso, quan ho fan, això? És a dir,
tenen una disponibilitat de comunicació
amb els pares que a mi, molt alta, m'ha sorprès.
Per tant, et diria que coses bones, coses no tan bones,
i en general una mica diferent, tot i que aquell esprit,
aquella essència de pares preocupats pels seus fills,
també la vaig detectar ahir. Ells fan les reunions molt curtes
perquè no pugui passar allò que un xiquilamai pregunti
pel seu fill, que tots hem estat testimonis d'aquestes coses
a les reunions de pares. Ells fan una cosa de pim-pam-pim-pam,
sona el timbre i cap a una altra classe.
Amb la qual cosa no tens temps d'individualitzar,
que és aquella cosa que fa una mica de rabieta quan estàs en una reunió
i surts del típic, que la meva filla em diu que...
És curiós perquè estem en la mateixa fase, però amb edats
diferents, perquè jo també he passat una estona a l'aula aquesta setmana,
a les escoles braçoles, la setmana de les adaptacions.
Ah, sí? Que ha anat una hora la teva filla o com ha anat això?
El meu nen ha anat el primer dia una hora, però tu també
estàs a dins. I després,
si tot va bé, el segon dia ja el deixes una estona,
però amb el telèfon, per si t'avisen que hi ha drama.
El tercer dia potser arriben un parell d'horetes
i vam aconseguir acabar la setmana amb normalitat.
O sigui que molt bé. Molt bé. Però sí, sí.
Progressa's adequadament. Progressem adequadament, de moment.
Sí, que això és un terme que ja estan desús aquí, també.
Explica'm una mica, Lídia, com va el sistema de l'escola pública
americana? Funciona igual que Catalunya o com va?
Doncs fins a cert punt sí, perquè va per padró.
És a dir, tu vas a l'escola que et toca per on vius
i no hi ha tutia, diguéssim. Jo m'imagino
que hi ha les escletxes del sistema com aquí,
com a Catalunya, però en general
funciona així. Tenen una matrícula
oberta tot l'any, també com aquí. És a dir, tu arribis quan arribis
en aquest país on, a més a més, arriba moltíssima gent
durant tot l'any, el sistema públic t'absorbeix
i el que sí que he detectat, perquè m'ho explica gent d'aquí,
és que la gent es trasllada la seva vivenda
en funció de l'escola a la que vol anar.
Qui pot, eh? Qui no pot, òbviament no.
I a més a més, escolta'm, que l'escola infantil
m'interessa aquí perquè m'han dit que és molt bona,
hauré de pagar més impostos en aquesta zona,
però escolta'm, seran pocs anys i després ja em traslladaré.
La gent ho fa. Sabem que els americans, això de la mobilitat,
ho tenen molt més incorporat. Si és modern,
en funció de l'escola a la qual volen portar els seus fills.
Sí, tampoc tothom, eh?, però és una pràctica que, a partir
d'un cert nivell socioeconòmic, la gent fa.
Les escoles, com que funcionen per padró,
també estan segregades, és a dir, hi ha zones on no,
on hi ha, doncs, un percentatge, per exemple,
d'alumnes negres del 90%,
i hi ha zones que és al revés, amb blancs del 90%,
és a dir, això també passa, i no ho tenen resolt,
també t'ho dic, no ho tenen resolt,
tot i que ells, en els seus discursos, òbviament tot el que és
la diversitat, la inclusivitat, és a dir, això sí que
forma part, i ahir, per exemple, en aquesta festa de pares nocturna
que vam tenir, formava part, formava part
del discurs. Vaig veure si detectava,
saps que a l'escola ha sigut notícia també aquí als Estats Units,
aquests últims anys, per la prohibició d'alguns llibres,
en alguns estats, clar, jo estic, diguéssim, ara, en un estat
a Maryland, no?, amb governador demòcrata, on això,
jo no ho vaig detectar, o aquell que ahir
no ho vaig saber detectar, però m'imagino que també
és tema de conversa, en aquest mail immens
de pares, és tema de conversa. Pensa que jo
rebo barrejats coses com, de quin color
és la samarreta de l'equip de futbol americà,
però alhora també rebo el millor
mail que és del senyor de la policia, perquè resulta que
després del primer partit de futbol americà hi va haver-hi
baralla, és a dir, i tot et ve barrejat,
i hi ha un moment que ja et dic, si és un enganyat de mails,
molt difícil de gestionar, si algú ha escolaritzat un fill
als Estats Units. Solidaritat. Solidaritat,
perquè a mi m'està costant una mica.
Amb la líderèdia des de Washington.
En tornarem a parlar bastament al llarg d'aquesta temporada,
segur, i això que encara no torna a ser president,
és a saber si ho aconsegueix, és Donald Trump amb una de les imatges
de l'estiu, la fitxa policial de Donald Trump, que aquesta foto
que té a la taula, la que ha trobat a tot arreu, és objecte de
mercendising ja, tasses, jersei, samarretes, adhesius.
No, no, ell ja les estava venent, jo crec que
havien passat hores que s'havia fet pública la foto,
i ja si volies ho podries comprar. Ell aquesta foto
fa molt temps que la buscava, el que passa que en les imputacions
anteriors no se li va fer. No se li va fer
en part també per evitar-la, perquè
l'apartament de justícia tothom sabia
que la que aquesta foto fos una realitat,
Trump, òbviament, que si una cosa sap
és fer de la necessitat virtut i de les seves
angúnies treure en rèdit polític, i això és el que està
fent des que està sent processat,
podríem dir, un cop al mes, ho faria. I a més a més,
ja veieu quina cara va fent aquesta foto, aquesta cosa
morria seva, desafiant, mirant a càmera.
I si només el...
Em sembla que era dijous quan el van imputar
i va haver d'anar a aquesta presó d'Atlanta i on allà sí que li van fer
la foto.
Em sembla que només el divendres l'endemà ja havia aixecat
més de 4 milions d'euros. Imagina't. És a dir,
tothom que es dedica a analitzar aquestes dades
ja diu que és això, és el rècord màxim
en 24 hores d'aixecar diners en campanya
mai. Crec que en total,
no sé si és una dada que potser ara l'hauríem d'actualitzar,
crec que ja són més de 7 milions des que li van fer
aquesta foto. Sí, sí, és a dir, te'l pots posar
de barret, pots prendre-te el cafè al matí amb ell, te'l pots
posar a la samarreta, pots tenir un clauet,
el que vulguis. És veritat que els americans
amb això són com molt descomplexats, no sé,
aquí ja ho trobem, però potser ens costaria
trobar alguna samarreta del jutge marxena, no?
Doncs aquí no, aquí la gent va amb samarretes.
Home, anava amb la del major Trapero, vull dir que...
Sí, potser el cas Trapero és el que més
s'hi assemblaria, i no sé si potser
amb el president Puigdemont també potser alguna cosa hem vist,
però aquí la gent és molt descomplexada
amb vestir i amb explicar
obertament quines són les seves indignacions polítiques,
recordem que posen
cartrons, figures de cartró de mida natural
als patis de casa seva amb Donald Trump
o amb Biden o amb qui sigui, ja no et dic el tema
de la bandera, no? Però diguéssim que
la població americana té molta tendència a això
i com que si amb una cosa són els reis és en fer negoci,
doncs hi ha gent que s'hi apunta, no només
organitzacions polítiques, hi ha, per exemple,
empreses d'esports que a través de la seva
web també venen
tasses amb la cara del Biden,
per 30 dòlars tens el que vulguis, Roger.
I Lídia, de drama en parlarem, vull dir que no...
Sí, ja t'ho dic jo.
Fa moltes setmanes que aquí el cas Rubiales
ja ha esclatat, i et vull preguntar si això ha arribat
realment a l'altra part de l'Atlàntic com fa la sensació
des d'aquí, que és una notícia que ha fet la volta al món, no?
Ha arribat fins al punt que jo vaig arribar
aquí el 26 d'agost.
Doncs el taxi que ens va treure de l'Europort
va ser el primer que ens va preguntar quan va saber
que veníem de Barcelona, d'Espanya.
És el primer que ens va preguntar, perquè et fallis
la idea de fins on ha arribat, que al final de la conversa
vaig pensar que aquest home ho ha resumit molt bé, no?
És a dir, ell, la seva conclusió va ser que clar,
que aquest senyor no pot representar cap estament oficial.
I aquí vam acabar la discussió.
Sí, sí, ha arribat.
Perquè la CNN parli d'alguna cosa que no sigui
de política nord-americana i, com a molt,
de política exterior nord-americana, és a dir,
guerra d'Ucraïna, com a molt, i d'algun desastre natural,
ha de passar una cosa molt grossa. Doncs bé, d'això n'està parlant.
I, per descomptat, als diaris.
Que ha arribat, que se'n parla i que...
Però què es diu, què es diu? És a dir, que d'alguna manera
que Rubiales ha de dimitir o que...
o encara hi ha algú que fins i tot pugui defensar l'actuació, no?
A veure, jo, del que he pogut anar seguint,
en general hi ha una...
és a dir, hi ha una condemna de l'actitud de Rubiales.
El New York Times, per exemple,
n'ha escrit molts articles, també algun article d'opinió.
Pensa que aquí és el país on va néixer el MITU, Roger.
Per tant, tots aquests temes hi ha una sensibilitat màxima.
A mi hi ha una cosa que em crida l'atenció bastant d'aquest país,
que és que és el país del MITU i que ara mateix hi ha sensibilitat.
També hi ha la llei del pèndol, eh?
També després...
També hi ha aquesta part de negacionisme.
I, en canvi, i és una cosa que tinc pendent de mirar,
de violència masclista, de violència de gènere,
se'n parla molt poc, els mitjans.
En tot cas, no se'n parla com en parlem nosaltres.
És a dir, les notícies de successos no són...
un home assassinat, la seva parella...
No entren a l'informatiu, aquestes peces.
És a dir, i en tot cas, potser també té a veure
amb que és un país on hi ha més violència quotidiana, segurament.
Llavors, tot queda una mica diluït,
però aquest concepte que fem nosaltres,
és una cosa que molt poques vegades l'he vist aquí.
I n'hi ha, seguríssim que n'hi ha.
Perquè, home, jo no som diferents, però vaja...
Doncs la Lídia Heredia, que aquesta temporada,
tot sovint els dissabtes ens continuarà dedicant
aquestes contracròniques americanes en aquesta segona temporada,
que és a Washington, més enllà del que vèiem al TN.
Tens el veí o no?
Tinc un minut de contracrònica de tonteria.
Tu recordes que l'any passat vam parlar molt de gossos, eh?
Sí, sí, sí.
Sàpigues que no podia ser d'una altra manera.
Aquí, com que són així amb el protocol, al 4 de setembre
s'acaben les piscines públiques, aquesta zona on estic jo,
i s'acaben a les 8 de la nit del 4 de setembre.
Saps qui es banyava de 7 a 8 de la nit?
Els gossos.
Tots els gossos convidats a banyar-se a la piscina de 7 a 8.
Amb amos o sense?
No, no, tots junts, un festival.
I sàpigues també que la línia del protocol, al 4 de setembre,
tot i que estem a 35 graus, també s'acaba l'estiu.
I des del 4 de setembre tot és ja carvassa.
Ja estan amb el Halloween, eh?
Totalment.
Sàpigues que tu vas pel carrer i tot és carvassa.
D'aquí quatre dies hi haurà els llums de Nadal, també.
Veus tot això que ens estalviem?
Va, aquí arribarà d'aquí quatre dies, això, Lídia,
perquè de la castanyada aquí ja no se'n recorda ningú.
Una abraçada, Lídia Cuida, moltes gràcies.
Una abraçada i que vagi bé la temporada.
Creadens Companió, Tradança, el Vallet d'Equif
i una gala de ballarins principals entre la programació d'aquesta tardor.
Consulta tota la temporada a la faccultural.cat.
Rufegada, bufada, torp.
Una llengua, molts accents.
Diada Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Soldats nord-americans arriben a Somàlia
en una operació de pau de l'or.
A Mogadishu, però, els espera un autèntic infern.
I després, 1971, Belfast,
l'atenció entre irlandesos i anglesos esdeveir respirable.
Deixeu-nos en pau d'una vegada!
Cinema d'acció, Black Hawk abatut,
de Ridley Scott, a TV3 aquesta nit.
I, a continuació, 71.
Al restaurant Caníbal tornem al col·le
amb una classe de filosofia.
Sabies haver de saber, i saber en llatí no només significa saber,
sinó que saber també significa tastar alguna cosa.
A mi m'agrada molt la frita.
Formatge també m'agrada bastant.
Quan ens agrada, alguns diuen que no podem tirar tant menjar.
També que és molt important comprar productes de proximitat.
Un restaurant Caníbal a Berlín
té humenges d'una a dues del migdia amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.