Bon dia, són les 7 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 27 de gener del 2024.
El telèfon mòbil avui dia ens serveix per despertar-nos gràcies a l'alarma,
per consultar la temperatura i el temps que farà amb un simple cop d'ull,
per mirar l'hora, evidentment per trucar-nos i enviar-nos tota mena de missatges,
per treballar, per lligar, el mòbil serveix per informar-nos,
per escoltar la ràdio, per mirar la tele, per fer el xafarder,
per ensenyar-nos el món,
per orientar-nos en mapes quan viatgem, en cotxe, en tren, en bici.
El mòbil ens permet pagar factures, en visum, en transferències
o directament amb el compte clés.
La pregunta que us plantegem aquest cap de setmana des del suplement és la següent.
Estaríeu disposats a passar una setmana sense mòbil?
O 48 hores?
Potser 24?
Sou dels que comproveu unes quantes vegades que el porteu a sobre
abans de tancar la porta de casa?
Si ho feu no sou els únics i, de fet, fins i tot, això té un nom.
És l'enomofòbia.
La por a sortir al carrer sense el telèfon.
Els catalans fem servir l'esmartphone de mitjana 3 hores i 40 minuts cada dia.
Els joves d'entre 18 i 24 anys encara hi estan més enganxats.
Cada dia passen 4 hores i quart davant de la pantalla.
A les aules ja ho sabeu, el debat està servit.
Se n'ha de restringir-los fins als 16 anys?
Aquest cap de setmana al suplement hem fet un experiment.
Hem deixat sense telèfon mòbil 3 persones de 3 generacions diferents.
Hem segrestat el telèfon a la Bàrbara, al Ferran i al Max.
La Bàrbara haurà estat 7 dies sense telèfon.
Al Ferran i al Max, 48 hores.
He de reconèixer que sí, que estic enganxat.
Quan em sona el mòbil o un WhatsApp, estigui com estigui i on t'estigui,
he de veure el WhatsApp i contestar-lo.
No puc passar-se el mòbil.
Si me l'he deixat algun dia a casa, he de fer el que sigui per anar-lo a buscar.
Se'm va perdre una vegada un mòbil i no vaig poder passar ni 24 hores per anar-me a comprar un.
Vull dir, jo he de reconèixer que el necessito tenir sempre amb mi.
O sigui, jo me n'adono que trigo més a fer les coses.
És a dir, que potser no estic tan concentrada a fer una tasca i estic agafant el mòbil.
Que encara no he acabat el que estigués fent i ja he agafat el mòbil.
Sí, trigo una mica més.
No he deixat de fer coses, però potser trigo més a fer-les.
Diries que tens un problema?
Sí, potser sí.
Estaries disposada a passar una setmana sencera sense telèfon mòbil?
I a veure què passa?
Em fa una mica de pànic.
Em fa bastant de pànic, però crec que em pot anar bé.
Sí, sí, crec que em pot anar bé.
On passes més estona, tu?
Jo passo més estona a les xarxes socials com TikTok, Instagram, YouTube...
Estaríeu disposats a viure sense mòbil uns quants dies?
Segons els dies.
Set dies seríeu capaços?
No.
Set dies no.
No, jo set dies no.
I 48 hores?
Faria mal esforç.
Sí, bueno.
Fem un tracte.
Me'l deixeu 48 hores i diumenge veniu al suplement, que ja hauran passat, i veiem com ha anat.
Si us ha canviat una mica el dia a dia.
Val.
L'heu de deixar aquesta caixa.
La Bàrbara ja fa 5 dies que el va deixar aquí.
D'acord.
Això és un testet del que passarà aquest cap de setmana.
Tots tres, la Bàrbara, el Ferran i el Mag són persones que són conscients que no tenen una relació gaire saludable amb el telèfon,
reconeixen que hi estan enganxats i que han deixat de fer moltes coses per culpa de la pantalla.
Segur que molts de nosaltres, quan els escoltem, ens hi sentim identificats.
Avui serem testimonis de la primera part d'aquest experiment, l'entrega del telèfon que ens han fet aquesta setmana,
i abans sabrem els resultats.
Com ha estat viure uns dies sense WhatsApp, sense Instagram, sense Twitter o sense TikTok?
Aquest cap de sala en el suplement, enganxats al mòbil.
Es pot viure sense un smartphone entre les mans?
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet.
Bon dia, Roger Escapa.
L'AIA ordena a Israel que eviti un genocidi a Gaza, però no li exigeix un alto al foc.
Israel insisteix que la guerra contra Hamas és justa i intensifica l'ofensiva al sud de Gaza.
Els països àrabs reclamen que s'acati la decisió
i que Israel permeti l'entrada d'ajuda humanitària pels palestins.
L'exdirectora dels serveis d'intel·ligència espanyols, Pat Esteban,
declara els jutjats per l'espionatge massiu a l'independentisme amb el programa Pegasus.
I el govern espanyol es desentén del cas.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, acusa el CNI de fer el ridícul.
Multa històrica de 83 milions d'euros a Donald Trump per difamar i ridiculitzar l'escriptora Egin Carroll.
Els fets van passar el 2019 quan Carroll va denunciar per violació l'aleshores president nord-americà
i un tribunal va confirmar després l'abús sexual.
Trump troba ridícula la sentència i anuncia que la pensa recórrer.
20.000 espècies d'abelles és la gran triomfadora dels Premis Feroz.
L'han premiat com la millor pel·lícula dramàtica.
Juan Antonio Bayón ha ascendut el premi a la millor direcció per la Societat de la Neu
i Robot Dreams ha guanyat les categories d'animació i de comèdia.
La Messias ha resat en les categories de sèries.
Xavi Hernández assegura que li queda menys que més com a entrenador del Barça.
El tècnic recorda que el mateix Guardiola guanyant va estar 4 anys a la banqueta.
O Luis Enrique, també guanyant, en va estar a 3.
Xavi, que porta dos anys i mig al càrrec, lamenta que el Barça es valora més la feina de la gent quan ja no hi és.
Avui a Montjuïc-Vilarreal-Barça, Barça-Vilarreal, a dos quarts de set i per la TDT.
El primer partit després de l'eliminació a la Copa, dimecres,
que s'assuma també a la derrota en la final de la Supercopa fa dues setmanes.
Dos títols que ja s'han esfumat i el Barça s'aferra a les opcions a la Lliga i a la Champions.
Luka Doncic aconsegueix la quarta millor notació de la història en un partit de l'NBA.
Ha fet 73 punts, 73 aquesta matinada.
La victòria de Dallas a la pista d'Atlanta, 143 a 148.
També en bàsquet, una altra derrota del Barça lluny del Palau, 74-70 a Milà, en partit de l'Eurolliga.
Bon dia, Enric Agut.
Bon dia, Roger.
Quin tens per avui, Enric.
Doncs mira, avui és un dia que comença novament amb un ambient fred,
afondelades i valls, amb molta inversió tèrmica,
amb nombrosos bancs de boires passant cap a Ponent.
Però bé, el dia quedarà solellat, a bona part del país,
amb una temperatura suau a els llocs on no faci sol
i baixes allà on encara la boira es pugui mantenir
o li costi aixecar-se en zones de Ponent.
Demà el dia serà molt semblant de ma diumenge,
però a diferència d'avui, possiblement tindrem alguns núvols baixos cap a la costa
i alguna boira litoral.
Pel que fa a la situació marítima, doncs ben tranquil al mar,
avui gairebé planxat, podríem dir.
I hores d'ara, Olot tenen dos graus,
Arrimat del Segrià 4, l'Ametlla del Mar 8
i Palamós de les més altes 10 graus.
Avui, el suplement.
Avui, el suplement.
Tertúlia amb Eduard Volta, Josep Maria Martí Rigao,
Núria Martínez Ribota, Elisenda Roca,
a les 10, l'hora negra de la Maica Navarro,
a les 11, el comunista Joel Díaz i després...
Amor t'estimo i tant t'estimo.
Aquesta setmana hem anat fins al Baix Empordà
per fer un recorregut vital i musical amb Lluís Llach.
Jo he patit sempre.
I amb aquest aspecte no he sigut feliç.
Ja fa una pila d'anys que Lluís Llach va deixar els escenaris.
Allunyat de la primera línia política després del seu pas pel Parlament,
el seu dia a dia ara passa pel Senegal,
on continua treballant pels més desafavorits,
a través de la seva fundació,
i també per l'Empordà, on continua vinculat al món del vi.
Jo trobo que estirar la pota és difícil, saps?
I jo d'això n'he fet un ofici,
el meu ofici ara és morir bé.
A dos quarts d'11 avui la conversa sencera amb Lluís Llach,
tot això en un matí de dissabte on també rebrem el John Carlin,
a partir de les 12 a la jugular,
el Barriera i Rebeca Rodríguez, pantalles i cor,
i ho remetarem tot plegat amb la cuina del Pep Noguer,
avui acompanyat de la periodista gastronòmica Rosa Rodón.
Mig quart de vuit.
L'informatiu del suplement.
El Tribunal Internacional de Justícia,
la màxima instància judicial de l'ONU,
demana a Israel que eviti un genocidi a Gaza,
però no l'exigeix un alto al foc,
com pretenia Sud-àfrica,
que va presentar la demanda contra Tel Aviv.
El Tribunal, amb seu alaia,
també reclama a Israel que faciliti l'arribada d'ajuda pels palestins.
Ambieta Especial, alaia Jordi Ibaró, bon dia.
Bon dia.
Ordre del Tribunal de l'ONU a Israel
perquè prengui totes les mesures al seu abast
per prevenir un genocidi a Gaza.
No hi ha hagut, finalment, una mesura cautelar dels jutges
perquè aturi immediatament la guerra, com volia Sud-àfrica,
però la Corte Internacional de Justícia
sí que reclama a Israel que limiti el mal als palestins
i que millori la situació humanitària.
Són mesures que els jutges veuen urgents
mentre no es produeix una sentència final que pot trigar anys.
Joan Donoguiu és la presidenta del Tribunal.
El Tribunal considera que la catastròfica situació humanitària a Gaza
corre un risc greu de deteriorar-se encara més
abans que el Tribunal dicti la seva sentència definitiva.
El pronunciament del Tribunal, ahir a l'aia,
amb els 17 jutges, amb Israel i Sud-àfrica al davant, a banda i banda.
Solemnitat a la sala, expectació a fora,
amb un col·lectiu propalestí cridant contra Netanyahu
i un pro-israelià, menys nombrós, a escassos metres,
denunciant els ostatges de Hamas.
Entre els primers, Nor, una jove palestina.
Entre els segons, Edilla, un jove reservista israelià.
Israel sempre, sempre viola les regles.
Però espero que aquesta vegada el món sigui més poderós
per pressionar Israel, per aturar el genocidi.
És trist que facis tot el que pots per no fer mal als civils
i encara facin aquestes acusacions exagerades.
Espero per nosaltres i per civils innocents
que acabi de la millor manera i jamás desaparegui.
Les mesures d'urgència ordenades pel Tribunal de l'ONU a Israel
són jurídicament vinculants.
En això insisteix la Unió Europea que demana a Israel
que implementi les mesures d'urgència de forma completa i efectiva.
Gràcies, Baró.
A tot això, davant d'aquest escenari,
Israel insisteix que la seva guerra contra Hamas és justa
i avisa que continuaran els bombardejos fins la victòria.
Els palestins, justament, amb els països àrabs,
reclamen a Tel Aviv que acati la decisió del Tribunal.
Des de Jerusalem, Roser Oliver Olivella.
Per Israel, que el Tribunal no hagi ordenat aturar la guerra
és una victòria, però no li ha agradat gens
que en l'exposició de fets s'afirmi
que algunes de les acusacions de Sud-àfrica són plausibles.
Netanyahu ha assegurat que Israel té un compromís ferm
amb el dret internacional
i ha qualificat aquesta guerra de justa.
Com qualsevol país, Israel té el dret bàsic a l'autodefensa.
El vil intent de negar a Israel aquest dret fonamental
és una discriminació flagrant contra l'estat jueu
i ha estat rebutjat de forma justa.
L'acusació de genocidi no només és falsa,
sinó també escandalosa.
Hamas ha celebrat la decisió del Tribunal
perquè diu que contribueix a l'aïllament d'Israel
i exposa els seus crims de guerra,
mentre que el ministre d'Exteriors palestí,
Riyad al-Maliki,
ha demanat a la Comunitat Internacional
que velli per la implementació de les mesures cautelars.
Ara els estats tenen obligacions legals clares
d'aturar la guerra genocida d'Israel
contra el poble palestí a Gaza
i assegurar-se de no ser-ne còmplices.
L'ordre del Tribunal Internacional de Justícia
és un recordatori important
que cap estat està per sobre de la llei.
Conclusió.
Els dos bàndols estan relativament satisfets.
Neus, encara un altre punt sobre Gaza.
Sí, perquè els Estats Units i el Canadà
han interromput l'ajuda a l'Agència
pels refugiats palestins de l'ONU
després que s'ha informat
que 12 membres d'aquest organisme
podrien haver participat
en els atacs de Hamas del 7 d'octubre.
Les Nacions Unides han suspès diversos treballadors
i han obert una investigació
sobre aquestes acusacions.
L'exresponsable del CNI, Paz Esteban,
ha declarat envoltada de secretisme
pel cas Catalangate,
l'espionatge massiu a l'independentisme
amb el programa Pegasus.
El jutge que instrueix la demanda
ha amenaçat les parts de posar-los querelles
si filtraven el contingut de la seva declaració.
Esteban passava pel jutjat ahir,
l'endemà de la filtració dels papers desclassificats
del CNI que justificaven el seguiment
a Pere Aragonès perquè el consideraven
un dirigent dels CDRs.
Un argument que pel president de la Generalitat
fa fer el ridícul als serveis d'intel·ligència espanyols.
Jo em preocuparia per la Seguretat Nacional
perquè, si no fos per aquesta la justificació
que ha estat sotmès durant nou mesos com a mínim
a un espionatge il·legítim,
doncs això seria per riure
i semblaria una aventura de Mortadelo i Felemón.
L'executiu de Pedro Sánchez va destituir
l'exdirectora del CNI però sempre s'ha cobert
assegurant que les escoltes a l'independentisme català
es van fer amb l'aval judicial.
Un aval que li ha servit per tornar a desentendre-se'n
malgrat que el centre d'intel·ligència
penja del Ministeri de Defensa.
Fèlix Bolaños és el titular de Justícia.
Dues veus més s'han afegit a aquest capítol
de l'espionatge polític.
La de l'expresident Artur Mas,
que ahir al matí de Catalunya Ràdio
denunciava que l'Estat ha vulnerat drets fonamentals,
de moment amb absoluta impunitat.
Em sembla com tot això que està passant
escandalós, absolutament escandalós,
però no només escandalós, sinó que això
és un atemptat directe contra drets fonamentals
de les persones.
Això no és només un escàndol públic.
Aquí hi ha una lesió de drets.
I la de l'exvicepresident espanyol,
Pablo Iglesias, a la Comissió d'Investigació
del Parlament Català per declarar que tot plegat
mereixia la destitució de la ministra de Defensa,
Margarita Rublés.
Mentrestant, el govern espanyol nega que sabés
que el CNI espiava Pere Aragonès.
L'executiu de Pedro Sánchez s'enrenta les mans
i assegura que no n'estava informat
i que els serveis d'intel·ligència no comuniquen mai
un procediment d'aquesta mena.
Però alguns experts ho qüestionen i creuen
que la versió de la Moncloa és poc creïble.
Des de Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia.
Per a alguns experts és possible que el govern espanyol
no n'estigués al corrent,
però alguns altres, com Jorge Gómez,
ex-agent del CNI, ho posen en dubte.
Parece bastante inverosímil.
Es decir, el servicio de intel·ligència
no tiene objetivos políticos.
Tiene objetivos de intel·ligencia.
Los que tienen objetivos políticos son los políticos.
La clau per saber si l'executiu ho sabia és esbrinar
si la investigació oragonès era un encàrrec concret
i, per tant, defensa ho havia de saber,
o si, en canvi, era una investigació genèrica
l'independentisme en el marc de la directiva de defensa estatal
i llavors no tenien per què saber-ho.
Ho explica Jordi Txucla, ex-diputat de Siu,
i que durant quatre anys va ser membre
de la Comissió de Secrets Oficials.
L'independentisme formava part d'alguna amenaça per l'estat
i el CNI, a partir d'aquestes instruccions,
actua amb investigacions preliminars
que no estan despatxades una a una amb el govern.
La pregunta que ens hem de fer
és si la intervenció del telèfon del vicepresident
formava part de les activitats preliminars
per arribar alguna conclusió
o era un objectiu en si mateix.
I el penalista i expert en el CNI,
José Luis González Cusac, afegeix...
També és un poquet estrany, no?,
que no se doni informació
quan afecta persones tan sensibles.
Sorprèn, però dic que impossible,
no me pareix del tot.
I tots coincideixen que el lloc per aclarir-ho
és la Comissió de Secrets Oficials del Congrés.
Un quart de vuit del matí.
Condemna milionària a l'expresident nord-americà Donald Trump
per difamar l'escriptora Eugene Carroll
després que ell el denuncies per violació.
Sí, a través de la seva xarxa social,
Trump ha assegurat que la sentència és ridícula
i que la pensa recórrer.
Segons l'expresident,
demostra que el sistema judicial nord-americà
actua per interessos polítics.
Des de Washington, Francesc Garriga.
Molta històrica perdona al Trump
que haurà de pagar, segons la sentència del jurat de Nova York,
83 milions de dòlars a l'escriptora Janet Carroll
per haver-la difamat el 2019.
Mentre era president,
Trump va negant i tan sols conèixer-la,
a més de ridiculitzar-la
i dir que mai l'havia violat.
Un altre jutjat, en un altre procediment,
ja havia determinat que Trump és responsable d'abús sexual.
Ara, aquesta sentència abat totes les expectatives.
Els advocats de la demandant
havien demanat una xifra contundent
per donar exemple i evitar que Trump
segueixi malparlant de Carroll,
però els 83 milions superen tota previsió.
L'expresident ha reaccionat
a través de la seva xarxa social, Truz,
on ha qualificat la xifra de ridícula
i ha anunciat que pelarà,
tot culpant Joe Biden,
considerant que forma part d'un pla per desgastar-lo
de cara a les eleccions al mes de novembre.
El sindicat majoritari dels pagesos francesos
demana que el primer ministre Gabriel Atal
torni avui a negociar amb ells
per aixecar les mobilitzacions
que paralitzen França des d'ahir
i que mantenen tallat l'enllaç de l'AP7
cap a la Catalunya Nord.
Els pagesos francesos
mantenen encara ara aquesta hora
tallada l'autopista francesa A9 al voló
i això obliga els vehicles
que vulguin circular per l'AP7
a haver-se de desviar la sortida 3 a Figueres
per connectar després amb l'autopista francesa.
Els agricultors consideren insuficients
les 10 mesures que ahir proposava,
com reiterar l'oposició de França,
el Tractat de Lliure Comerç
entre la Unió Europea i Mercosur
o bé accelerar el pagament dels subsidis al gasoil.
Segons el primer ministre,
l'exactiu francès està del tot compromès
amb el primer sector.
Hem decidit posar l'agricultura
per davant de tot.
Per davant de tot.
És un dia important per a l'agricultura francesa,
pel món pagès, pels pagesos,
tant aquí a la regió occitana
com a tot França.
Els pagesos estan dividits
després que transcendís
que l'instigador inicial de la revolta
i figura simbòlica de la mobilització,
Jerome Bale,
ha acceptat les mesures de tal
i que anuncies que avui aixecarà la barricada
que impedeix la circulació
per l'autopista A64 entre Tolosa i Bayona.
El govern de Pere Aragonès aposta per arribar a pactes amb Junts
i tornar a generar oportunitats per governar plegats.
Sí, el nou viceconseller d'Estratègia i Comunicació,
Sergi Sabrià,
creu que és necessari
teixir acords amb el partit de Carles Puigdemont
perquè comparteixen l'objectiu de la independència,
tot i que, segons ell,
mantenen models de país diferents.
Són declaracions al programa
l'hemicicle de Catalunya Informació
després que aquesta setmana
el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
l'hagi ascendit a rang de viceconseller.
Hem de tornar a arribar a acords
i hem de tornar a treballar junts
i quan això ha passat el país ha avançat
i, per tant, no què sé,
patim la repressió conjuntament, eh?
Hem d'arribar a acords amb ells
i tornar a arribar a acords
i hem de tornar a generar oportunitats
de governar junts, sí.
El nou viceconseller referma
que el president Aragonès esgotarà la legislatura
i està convençut que podrà aprovar
els pressupostos de la Generalitat
d'aquest any 2024.
Sabrià confirma que es tirarà endavant
el pla urbanístic del macrocomplex
d'oci del Hard Rock,
tal com exigeix el PSC,
per avalar els pressupostos,
però qüestiona que aquest sigui
el model que li convé a Catalunya.
El planejament anirà endavant,
no pot ser d'altra manera.
Vull que seria diferent
si un preguntessis
quina opinió tens del Hard Rock.
No sé si és el model
que necessita el país
en un moment com aquest,
però sí que és un compromís
que aquesta planificació urbanística,
com no podria ser d'altra manera,
quan estigui tot a punt,
anirà endavant.
El nou viceconseller
també està convençut
que Catalunya podrà tenir aviat
un model de finançament singular
que acabi amb el dèficit fiscal
i ha demanat al PSC
que faci costat el govern
en aquesta reclamació
i deixi de fixar-se en el PSOE
i adherir-se al seu discurs.
La Generalitat planteja
que es limiti el preu
de les ampolles d'aigua mineral
si Catalunya acaba entrant
en la fase més aguda
d'emergència perseguera.
En aquest punt,
l'aigua de l'aixeta
ja no seria potable
i per això l'aigua embotellada
podria passar a ser
un bé essencial.
Ho ha apuntat a Catalunya Ràdio
el director de l'ENS
d'abastament d'aigua
Ester Llobregat
que dóna servei
a 6 milions de persones.
Corresponsal al Gàrraf,
Montse Janí Riva.
A mesura que passin els mesos
i es compliqui
la ja prou difícil situació,
es pot arribar a haver de posar
un preu baix
limitat
a les ampolles d'aigua mineral
envasada
com va passar
amb les mascaretes
a l'inici de la pandèmia
que estaven disparades de cost.
Això podria passar,
segons ha dit David Vila,
en fase 3 d'emergència.
La garantia del recurs
d'aigua de boca
per a la població,
aquesta ha de ser
una de les prioritats
i que aquesta aigua potable
en el cas que hagi de ser
envasada
no pateixi
una inflació
dels preus
que té a data d'avui.
Això què voldria dir?
Que es pogués limitar
els preus
de l'aigua
embotellada
però això,
igual que va passar
en el seu dia
amb la Covid,
no és competència
del govern de la Generalitat
sinó que és competència
del govern central.
David Vila ha explicat
per què l'aigua de l'aixeta
no es podria veure
en aquesta fase.
L'aigua superficial
que baixa pels rius
no seria potabilitzable
per un problema
de qualitat.
L'alcaldessa de Canyella,
Sant Rosa Oguet,
anfitriona de la jornada,
considera inevitable
que pugi el preu de l'aigua
amb l'increment de costos
de les inversions
que hi ha d'haver.
El president
de la Conferència Episcopal
Espanyola
i Arcabisbe de Barcelona,
Joan Josep Omella,
plantarà la comissió
del Parlament
que investiga
la pederàstia a l'Església.
Omella estava citat
per dilluns que ve
però no hi pensa anar
perquè diu
que els abusos a menors
ja els investiga
el defensor del poble
al Congrés.
La presidenta
de la Comissió
d'Investigació a Catalunya,
la deputada dels Comuns,
Susana Segovia,
ha avançat a Catalunya Ràdio
que el Parlament
té previst denunciar-ho
davant la Fiscalia.
Creiem que no s'entén
aquesta manca de voluntat
de senzillament
venir a parlar
i explicar-se
i escoltar
les preguntes
que puguin fer-li
les diputades.
Entenem
que no hauria de tenir
res a amagar.
Un quart i mig
de vuit del matí,
la pel·lícula basca
20.000
espècies d'abejas
20.000 espècies
d'abelles
d'Estibalís
Urrasola
ha estat
la gran triomfadora
dels Premis Feroz
amb el guardó
a la millor pel·lícula dramàtica
en un moment
que Juan Antonio Bayona
s'ha endut
el millor premi
a direcció
per la Societat de la Neu.
Enviada especial
a Madrid,
Montse Pujol,
bon dia.
Bon dia.
La Societat de la Neu
s'ha endut
dos dels quatre guardons
als quals optava,
entre ells
el de millor direcció.
Aquest era el moment
en què Juan Antonio Bayona
recollia el premi.
Esto empezó
hace más de diez años
tengo que dar las gracias
a todos aquellos
que me dejaron
su historia
para que pudieran
contarla.
Si no fuera por ellos
yo no estaría aquí.
Me han dado su vida
para que la contaran.
I finalment,
la pel·lícula
Cerrar los ojos
de Víctor Erice
que partia
amb quatre nominacions
ha marxat
amb les mans buides.
20.000 espècies
d'abejas
d'Estibaliz
Urrasola
ha obtingut el premi
a la millor pel·lícula dramàtica
i tres distincions més.
David Verdaguer,
Roger Casemajor,
Malena Alterio
i Patricia López-Arnaiz
han estat els actors
i actrius
distingits
en una gala
marcada
per la informació
que es va conèixer
sobre les acusacions
de violència sexual
contra el director
Carlos Bermud.
S'hi va referir
també
al ministre de Cultura
Ernest Hurtasun.
Vamos a estar al lado
de cualquier denuncia pública
que se realice
por un caso
de abuso de poder
o de violència sexual.
lo más importante
en estos casos
es poner los testimonios
en el centro
y sobre todo
acompañar a las personas
y a las denunciantes
en los pasos
que quieran dar.
I la sèrie
La Messia
ha estat distingida
com a millor sèrie dramàtica
al costat
de cinc guardons més.
Sentim Javi Calvó
en recollir el premi.
A toda la sirene del mundo
a toda la estecilia
a todas las niñas y niños
que sufren violencia
no tenéis la culpa
no sintáis vergüenza
los adultos
son los responsables
y los que se tienen
que hacer cargo
Pedida ayuda
El premi d'honor
a tota una carrera
ha estat
per a Mònica Randall.
Bona nit a Polo!
I ara música
perquè aquests que sonen
són els de Sousa
que s'han acomiadat
dels escenaris
amb un concert ple
de convidats
a la sala Polo de Barcelona
amb el que han repassat
cançons dels seus
10 anys d'història
Marc Ruiz.
De Sousa
han sortit a l'escenari
amb dient dels dors
i han arrencat
el concert amb finals
del disc futbol
d'avantguarda
de 2018
deixant ben clar
què es commemorava
aquesta nit
al final d'una dècada
de bona música
però no estaven sols
amb totes les entrades
venudes
tenien 1.300 fans
al davant
però a més
els han acompanyat
amics, admiradors
i admirats
a l'escenari
Jorra ha estat el primer
a rebre els homenatge
amb sombra
han anat pujant
a l'escenari artistes
com Helena Arroz
de Tartaralena
que ha cantat
la tercera part
de la faula del Falcó
Reina
que els han acompanyat
amb tot és per sempre
o Maria Jaume
que han dulcit
pedres i pals
el cantant i guitarrista
de de Sousa
Lluís Cabot
se sent orgullós
de les col·laboracions
és una de les coses
que més contents
mos fa
perquè és una mica
el que a nosaltres
mos passava
amb altres músics
i que veiem
encara que n'hi hagi
d'altres
que ho senten
amb nosaltres
vol dir que
això
que han fet coses guais
i mos fa sentir bé
i a la vegada
també és xulo
que no sigui una cosa
així de pur fandom
sinó que també
t'ha pogut juntar
amb sa gent més jove
i amb gent més gran
i puguis acabar
fent una mica
de comunitat
vull dir
estem molt contents
el concert l'han tancat
amb el gran hit-pop
metres per segon
però aquesta nit
pel públic
que ha omplert l'Apolo
totes i cadascuna
de les cançons
que hi han sonat
han estat una col·lecció
de moments inesborrables
l'informatiu
del suplement
descobreix els episodis
del Club del Quadern
del País
on parlem
amb els autors catalans
de grans llibres
del moment
gaudeix dels vídeos
de les entrevistes
i els podcasts
de totes les trobades
al web
del Quadern
del País
i si encara
no t'has apuntat
al Club de Lectura
mensual
uneix-t'hi ara
i comparteix
la teva lectura
amb nosaltres
6 lligues
3 champions
5 copes
i una terrible nit
que l'ha deixat
fora de joc
Escolta Fuera de Juego
un podcast del periòdico
sobre el cas
Dani Alves
ja disponible
a la teva plataforma preferida
El periòdico
entendre-hi més
L'informatiu
del suplement
Porto dos anys i mig
ja el càrrec
vull dir que
al final
jo crec que em queda
menys que més
Déu-n'hi-do
em queda menys que més
és Xavi Hernández
l'entrenador del Barça
avui arriba al Villarreal
a Montjuïc a la Lliga
en una competició
que el Barça té
una mica complicada
però és que al cap i a la fi
l'únic títol
juntament amb les Champions
que pot lluitar l'equip
en el que queda de temporada
després de caure eliminat
aquesta setmana
de la Copa del Rei
Albert Ruanet
Sí, amb aquestes declaracions
que acabeu de sentir
de Xavi com a Herrera Fons
i després de perdre
els títols
de la Copa fa tres dies
i de la Supercopa
fa dues setmanes
avui toca Lliga
Barça-Vilarreal
a dos quarts a set
i amb la TDT
de Catalunya Ràdio
Per parlar del seu futur
Xavi posava els exemples
de Pep Guardiola
i Luis Enrique
Els que han guanyat
Luis Enrique
i Pep
Pep, què va estar
Pep, quatre temporades
guanyant
Luis Enrique guanyant
tres
doncs jo porto
dos i mig
estem allà
doncs escolta
arribarà un punt
que marxaré
estigueu tranquils
Xavi lamenta
que des del juliol passat
es parlia a tot hora
de la seva continuïtat
i creu que el Barça
es valora més
la feina de la gent
quan se'n va
ara se valora
el trabajo
de Ernesto Valverde
ahora
ahora se valora
o el trabajo
de Koeman
o el trabajo
de Sergio Busquets
por ejemplo
ahora se le echa
de menos
a Busquets
cuando cuatro años
lo hemos masacrado
o de Jordi Alba
que se le echa
de menos
pues es para
reflexionar
es para reflexionar
y espero que me echéis
de menos
también a mí
En el partit d'avui
contra el Villarreal
tot fa pensar
que Cancelo
ocuparà la posició
de la terra a l'esquerra
en el primer partit
sense Alejandro Valde
es perdrà pràcticament
tota la temporada
i ara ha de decidir
si supera o no
Sergi Roberto
s'afegeix a última hora
la llista de baixes
per al partit d'avui
a Montjuïc
Entre els altres partits
d'avui a primera
juga a les Palmes Madrid
just abans
que el partit del Barça
un quart de cinc
i demà jugarà
el Celta Girona
jugat ahir a la Lliga
Almeria a 0
a l'avés 3
d'altra banda
l'equip femení del Barça
renova Marta Torrejón
un any més
fins al juny
del 2025
serà la seva
dotzena temporada
al club
a la Lliga femenina
aquest migdia
a les dues
levante les planes
Atlètic de Madrid
i recordem també
una de les notícies
més destacades
de les últimes hores
Jurgen Klopp
deixarà el Liverpool
al final d'aquesta temporada
i la que ve
no dirigirà
cap equip
l'entrenador alemany
tenia contracte
per dues temporades més
però decideix plegar
després de nou temporades
sóc com un cotxe esportiu
no el millor
però un que està força bé
que encara pot conduir
a 160 o 170 milles
per hora
però sóc l'únic que veig
que l'agulla del tank
està baixant
el món exterior
no ho veu això
i està bé
així que tu hi vas
mentre hi hagis d'anar
però després has de parar
i és això exactament
el que he de fer
però que ningú es preocupi
fins a final de temporada
Klopp assegura
que no entrenarà
mai més
un equip anglès
i atenció
a l'anotació
de Luka Doncic
aquesta matinada
a l'NBA
de bàsquet
ha fet 73 punts
73
en la victòria
del seu equip
als Dallas Mavericks
per 143 a 148
a la pista
d'Atlanta Hawks
d'aquesta manera
l'Eslober
ha aconseguit
la quarta millor anotació
de la història
en un partit
a l'NBA
només s'ha superat
per Chamberlain
que té el mític rècord
de 100 punts
Kobe Bryant
amb 81 punts
i un altre cop
Chamberlain
amb 78 punts
a l'Eurolliga
segona derrota consecutiva
del Barça
aquest cop
a la pista
de l'Olímpia de Milà
74-70
el Barça va arribar
a perdre de 20
va reaccionar
a la segona part
va tenir opcions
de culminar la remuntada
però va confirmar
que no està
a fi
lluny del Palau
destaquem
l'anotació
de Jan Besseli
va tornar a fer
un partit
molt complet
28 punts
i va mantenir
l'equip
amb opcions
fins al final
el suplement
amb Roger
escapa
són dos quarts
de vuit del matí
de Salomon
de Salomon
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ni tan sols els fans els van comprar.
I els fans els hi van comprar.
Bé, són aquestes coses que fan les bandes per seguir...
Les bandes no les discogràfiques,
perquè jo no crec que Bono tingui gaires ganes
de presentar les mateixes cançons.
Que no!
Sí?
Sí, el problema d'O2 és Bono.
Jo crec que sí.
Jo crec que Bono necessita estar a la palestra de tota l'estona.
I, de fet, fa uns mesos va publicar fins i tot la seva autobiografia.
En comptes de publicar la autobiografia del grup,
doncs va publicar la seva pròpia,
que és una cosa una mica especial.
I, bueno, es va passejar per totes les emissores britàniques,
tots els late night shows d'Estats Units.
Vull dir, va ser el seu moment de glòria.
I necessita.
Jo crec que Bono necessita fer aquestes coses.
Jo crec que és una qüestió d'ego.
Totalment.
I vanitat, vanitat.
Tot i que no ho necessiten ja, eh?
Perquè es podien haver jubilat fa molt de temps.
I amb discos bons com aquest.
Home, és que sé que he tornat a portar O2,
perquè...
I sé que potser els Reis ja queden una mica lluny,
però és que aquest any els Reis m'han fet recuperar
la versió en vinil de l'Actum Baby,
aquest disc del 91, que ja té més de 30 anys,
i, ostres, me l'estava posant i dic,
ostres, és que aguanta molt bé aquest disc.
Aguanta molt, molt bé.
La producció, eren un grup molt innovador,
tot el dia estaven pendents.
Home, és Brian Nino.
Brian Nino.
I és aquest punt en què O2 van redescobrir
o descobrir la música electrònica i nous sons.
Total, totalment a favor.
I, a part, Bono té una cosa molt bona,
que és que van contractar durant molt temps
l'Aleix Vergés, el Sideral,
en el seu club que tenien a Dublín.
Tenien un club a sota d'un hotel
que suposo que era per tapar cèntims,
i l'Aleix va ser resident d'aquest lloc,
i només per això, respecte total.
Música
Te acercaràs
Con tu pelo largo riktig
Al viento estelar
Por las calles infinitas
Oh, Hallé, navegando por el cosmos
Oh, Hallé, llegarás tarde a tu tira
Cada dissabte al suplement, a l'hora que surt el sol,
ens despertem amb les cançons que ens proposen
el Miqui Puig i el Olcabalós, els meus ídols.
Ara és el torn d'aquesta peça que és Hallé.
Hallé, ja sabeu que el cometa Hallé va ser una font d'inspiració
com a futurista l'any 84 per moltíssima gent.
De fet, en Miguel Riós, llega el cometa,
tot aquest rotllo de donar-li sintetitzadors a la música urbana,
i Asfalto era un grup que venia d'això, del rock urbano,
del rock madrilenyo, i aquesta cançó la va penjar a algú a internet
i em va volar el cap, perquè té aquest punt tan naïf, tan nortera,
que no saps si és molt modern, és comparable a Batillat,
o si m'apures en la manera de fer servir els sintetitzadors.
Sí, té un punt com d'estartelat, no?, com si anés a les temps.
Tota l'estona, tota l'estona, i la vaig punxar en el pista de fusta
i molts balladors van començar a dir quina cançó tan bonica, divertida,
i sobretot és diferent, no?, que mai m'he imaginat jo
punxar una cançó d'un grup Asfalto,
que sempre que la imagines, la imagines en la part més light.
O sigui, perquè facis una idea, escapes,
obús, lenyo, tal, i l'Asfalto ja seria, sí, la part més del rock.
Quina equació, eh?, obús, lenyo i asfalto.
Però és aquest rock madrileny, molt dels anys 80,
que venia del rock dur i aquests van interpretar el punt sinfònic
a partir dels sintetitzadors.
Fins demà!
Fins demà!
un grup californià de finals dels 70 que han passat a la història
o han estat reivindicades més endavant
perquè van ser el primer grup composat o compost només per dones
que composaven les seves pròpies cançons,
tocaven els seus propis instruments,
i va ser el primer grup que va arribar al número 1 del Billboard
amb aquesta formació,
cosa que no era gaire habitual dintre del rock o del rock del punk
o d'aquell punk californià incipient, no?, que hi veia a finals de 70.
I és un...
Aquest God the Beat és, bueno, una bona mostra d'aquest pop amb tocs punk
que feien a finals de 70 de Go-Go's.
I ara, quan fa poc, es va fer un documental sobre elles,
es va quedar clar que aquestes eren molt puncs,
perquè eren més bèsties que molts tios.
Sí, sí.
que expliquen els seus accessos amb tot, amb tot,
molt bèstia, molt més que tios, eh?
Sí, sí, i saps qui era el cantant del The Go-Go's?
Sí, sí.
Bueno, òbviament ho saps.
Però bueno...
Per tant, la Berlín de Carlais.
Berlín de Carlais.
Els meus ídols.
Els meus ídols.
Quins part que m'havia fet d'escoltar aquesta cançó.
Ho sabia.
A altíssimes hores de la matinada, amb alguna cervesa o combinat...
A quin lloc, quin lloc, quina sala.
Mira, et diré la sala a la sala Blas Blas de Sabadell, a la zona hermètica.
En Pau Descansi, en Pau Descansi la sala.
Molt bé.
I no et s'hauria de dir ni al grup, ni...
Però és una cançó que, vull dir, ara m'ha transportat aquell moment...
Se li ha il·luminat la cara, Roger Scalpa, ara mateix.
Estaves estudiant, eh?
Quins anys enrere.
Estaves estudiant, eh?
Sí, estava estudiant.
Estava estudiant.
El disc és del 2007,
i s'ha dit físicament en vinil el 2008.
Veus, 15 anys, ja m'encaixa.
És un disc que el vaig tornar a recuperar per al Pista de Fusta com a disc clàssic.
Em sembla que està a punt de caure aviat en el programa.
I és un disc que...
És allò que passa en moltes bandes.
En fons, a la banda.
Aquesta cançó té tan èxit que el grup no es pot recuperar mai més d'això.
Què dius, ara?
I ells ho han fet d'una manera molt bona,
que és que cada cop s'han escurat més,
se sent més psicodèlics, més prestes.
Ells venien del rotllo aquest del rock universitari,
els van comparar amb els Ostrows,
però ells venien d'un altre bagatge,
i tu sents el disc avui,
traient Time to Pretend i aquest del kit.
El grup es deia MGMT,
que feina esbrinar que era Management.
Ah, amigo.
Mira, t'anava a preguntar, però no sabia què m'ho volia dir.
Management va costar moltíssim.
Un nom molt poc comercial, no?
Zero comercial.
M-A-T.
Sí, però és que per ells eren zero comercials,
aquí la gràcia és el productor, que és en Dave Freeman,
el músic de Mercury Rep,
l'homi que fa que flamin lips sonin moderns
i accessibles dintre aquesta bogeria,
però és que és molt curiós com aquest riff,
un puto riff de teclat d'un sintetitzador barato,
converteix una carrera en un himne
i una d'aquestes cançons,
que ells deuen estar a casa ara mateix,
fent clink-clink, clink-clink, clink-clink.
Perquè això encara es punxa, oi que sí?
Es punxa i ja sona com a clàssic del rock.
Hi ha emissores dels clàssics del rock,
i aquesta cançó, que jo la trobo més de ball
que no pas de rock,
però que sí que sabia que era un d'aquells rits
que et vola el cap el primer cop que sents,
sents aquest rit i et vola el cap.
I m'interessa molt aquest concepte que dieu
d'una cançó que va desmuntar la banda, no?
Bé, el que es diu One Hit Wonder,
grups que no es poden recuperar mai més.
De fet, l'Olga en té una avui.
Ara en posarem una altra de One Hit Wonder.
See you later, nemméba.
SOFTWAL
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit