Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estiu.
De dissabte a 19 d'agost del 2023.
Albert Montilla.
O Monti, si ho preferiu.
L'esperit estival del cap de setmana.
Va, som-hi, Marina de la Cruz. Bon dia.
Bon dia, Albert. Avui, el suplement d'estiu.
Atenció, analitzarem les declaracions
que acaba de fer Míriam Nogueres al Catalunya Matí,
que ha dit que els objectius de Junts per Investir Sànchez
són clars, autodeterminació i amnistia.
Parlarem amb el periodista i analista polític Mayol Roger.
També preguntarem a Joan Lluís Lluís,
escriptor i activista per la llengua catalana
des de la Catalunya Nord,
sobre les possibilitats reals que el català s'inclogui
a la llista de les llengües oficials
i de treball a la Unió Europea.
Sobretot perquè per fer-ho cal l'unanimitat de tots els estats,
recordem, de tots els estats membres.
I França no ha sigut precisament un exemple d'inclusivitat.
Veurem què opina l'escriptor,
que és ben coneixedor de la situació a la Catalunya Nord.
En fi, més coses.
Avui també repasa les portades del cor amb la Marina, oi?
Doncs sí, parlarem d'un escàndol
que ha sacsejat l'alta societat italiana.
I amb l'Enric Soler repascarem alguna notícia allà minera
que hagi quedat submergida entre línies de diaris.
I parlarem d'esports, evidentment.
Pep Molero, bon dia. Molt bon dia.
Què tenim avui a la secció Il mercato di Molero?
Avui anem carregadíssims.
Aquesta setmana ha estat apassionant.
Pensa que cada cop queden menys dies
perquè estan aquí al mercat de fitxatges.
Els clubs estan fent els deures que no havien fet
i s'estan movent moltes coses.
I com que no em deixis fer la secció sencera, la tindrem.
La tindrem, d'acord.
M'agrada començar la marassa. La deixo caure i així ja...
Aniran passant els minuts i ja estàs a partida.
Sempre última hora, eh, tot?
Sempre... No m'agraden les teves maneres.
Però estic molt a gust. Molt bé.
David Balague, bon dia. Bon dia, què tal?
Avui saps què farem? Primer farem la teva secció
i després la del Molero per deixar-li encara menys temps.
Tinc els meus dubtes sobre això.
Tinc els meus dubtes sobre això que estàs comentant en aquests moments.
Jo ja dono per fet que no faré la secció.
No...
Però estic molt content de ser aquí
perquè t'he de dir que aquesta setmana se m'ha fet llarga.
Uh! Interessant.
És la primera vegada que em passa això.
Normalment, sempre que venia aquí pensava,
hòstia, ja torno a ser aquí un cop més
i aquesta vegada m'ha costat arribar aquí.
Et dedueixo, doncs, que tenies ganes.
Moltes. Tenies ganes de ser aquí.
A mi m'agrada molt venir aquí. Perfecte.
T'ho prometo. A nosaltres també ens agrada.
Una secció bastant innovadora, es diu Fílies i fòbies.
Cada dia ens apropes o una filla o una fòbia.
Bé, això de cada dia ho he fet tres vegades, crec que quatre.
Però perquè...
Però m'agrada que sigui així.
Avui repesquem aquella que no vam poder fer el diumenge passat,
que és quan et despertes de matinada,
3 de la matinada, per exemple, i tens ganes de fer pipí.
D'acord. D'acord.
Tema d'estat.
Doncs t'he de dir que és un tema d'estat, eh?
D'acord. T'he de dir que aquest tema...
T'he de dir que mostres valsos.
Quan faltin pocs minuts per les 10,
repassarem aquesta filla o fòbia, per cert?
Una fòbia total. D'acord, no ho sé.
Com ha de ser una filla? De veritat. D'acord.
A partir de les 10, també, atenció avui amb la sortida que fa...
On seria? Com l'estimem.
Miquelet, on ets?
Bon dia, Catalunya. Ui, bon dia.
Mare meva, Miquelet. T'escolto un moment.
Ja et dic on està. Està al llit. On ets?
No, no, no. Li ha trebolat la veu.
Ets al llit. He dormit a un càmping,
a una tenda de campanya, passant un fred,
perquè soc el Pallars Sobirà.
No us oblideu que és la Catalunya petita que fa grans coses.
Oh, però quina enveja, eh? Has passat fred, quina enveja.
Sí que fa veu de moc líquid. Exacte.
És una veu concreta.
Perquè el sac de dormir de 0 graus, no, eh?
No portava sac de dormir. He dormit sense sac.
Venia jo confiant molt.
Com a bon pixapint, dic, bueno, donen temperatures bones.
Molt bé, el suplement de si.
I a les 6 del matí ja no he dormit més,
a la tenda. Pobre.
Ostres, però si m'ho vas vendre com que era una gran experiència,
estaves molt content.
Sí, sí, no, jo venia, no,
i estic aquí plantejant-m'ho com l'últim supervivent.
De cop? No, és broma.
No anem a fer broma d'aquestes coses
que després ens diuen que els de Barcelona
sempre busquem el tòpic del nord.
Sí, sí, no, jo encantat,
estic fent el programa ara mateix des d'una cadira de càmping,
segur, veient les valls que m'envolten.
És ideal. Però què hi fas, ahir, Miquelet?
Sí, exacte.
Què faig, aquí?
La Catalunya petita que fa grans coses,
i parlarem de David Bowie, de Lurrit,
de Iggy Pop,
i després també parlarem de literatura,
perquè tot això és del Pallars Sobirà.
Tots aquests artistes que us he dit són del Pallars Sobirà.
Quina bona intro, Miquelet.
Quina bona intro.
Miquelet, connectem amb tu a partir de les 10.
Una abraçada, fins després.
Que vagi molt bé.
Marina, què més avui al suplement d'estiu?
Un moment magistral amb Cristina Cabanyas,
la presidenta de Guitart Hotels,
una empresa amb hotels a la costa brava, la Molina i Barcelona,
que es remunta a tensió el 1955.
Intentarem descobrir com va començar la Cristina en aquest món
i com s'hi ha de moure un per sobreviure.
Com s'ha de negociar, també. Exacte.
Obridor.
També obrirem la capsa de les sorpreses
dels 40 anys de Catalunya Ràdio,
i doncs a 12 Cafè Orwell per parlar de la sanitat pública
per analitzar amb experts si està amenaçada
per la sanitat privada del nostre país.
I, com sempre, tancarem l'hora marxant d'esplai
a la secció temps de lleure.
Viatjarem avui a Borredà per parlar de la relació
entre el temps de lleure i la creativitat.
Fins al Berguedà, que ja anirem.
Som al suplement d'estiu i tenim esperit estival de cap de setmana.
Però, com sabeu, tot això serà d'aquí uns minuts.
Deixeu-me que saludi primer l'editora
dels serveis informatius de Catalunya Ràdio,
del Catalunya Matí al Catalunya Mitj dia, cap de setmana.
Sara Riera, molt bon dia.
Hola, bon dia, Albert.
Trepassem amb els titulars més destacats d'avui.
Comencem per l'entrevista que heu fet al Catalunya Matí
a la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueres.
Sí, fa tan sols uns minuts, Nogueres ha insistit
que els objectius d'investidura són autodeterminació i amnistia.
De fet, el PSOE fa coses que mai fins ara no ha fet,
o és evident que no hi haurà investidura.
Alguna altra titular perquè fa les negociacions a la cambra baixa?
Sí, la nova presidenta del Congrés, Francine Armengola,
ha refredat la immediatesa per poder parlar català a la cambra
perquè vol abordar, diu, les dificultats tècniques
que pot tenir la traducció simultània
i per això intentarà ara buscar el consens
entre tots els partits de la cambra.
I això que deien, que l'agost no passaria res.
Què més hi ha als titulars avui?
Sí, diferents veus dels sectors socials,
diferents veus del sector sanitari català
que reclamen el govern espanyol que els vacuni
amb fàrmacs adaptats a les noves variants de la Covid.
Us recomana a l'Organització Mundial de la Salut
i diuen que no ho volen fer amb la vacuna IPRE,
que és com està previst.
Tot això mentre la mascareta torna a ser obligatòria
a l'Hospital Clínic de Barcelona, oi?
Així és, el centre obliga a portar-ne a la zona d'urgències
i també a les persones que visitin els malalts
que ja estan ingressats a tot plegat a ram
del repunt de contagis de Covid
que hi ha registrats aquestes darreres setmanes d'estiu.
Algú un titular més?
Aquesta és l'estat d'emergència aquesta matinada
a la Colòmbia britànica, a l'oest del país,
pels incendis forestals que han provocat
i que estan provocant milers de desplaçats.
I aquí també alerta, perquè Protecció Civil
ens avisa que el rest d'incendi es triplicarà
amb l'onada de calor que comença aquest cap de setmana
i que, atenció, haurem de patir fins dijous.
Uf!
No!
És molt fort, això, eh?
David Balaguer el veig aquí. Un disgust.
En fi, ara acabarà ser algun titular que pugi.
Doncs mira, la temperatura és el que és.
La temperatura és el que comentava mare i també la benzina, eh?
Perquè ara ja es paguen 100 euros
per omplir un dipòsit mitjà de gasolina.
Ja són 6 setmanes seguides que els preus dels carburants
estan pujant a causa de l'alta demanda
i també de la reducció en la producció del cru.
Sara Riera, moltes gràcies, bon dia.
T'escoltem a les 10 al bulletin informatiu
i també a Catalunya Informació. Abraçada.
Fins ara.
Pateixes? Sí.
La Sara Riera m'acaba d'ensorrar.
Pobre Sara.
Ai, Déu meu.
En fi, eh?
Bueno, com deia, no estàs content per això?
Vull dir, mira quin cel tens avui.
Aquí com a mínim a Barcelona.
Escolta, però... Molta capogó, eh?
Exacte, exacte.
Aquest cel no es tradueix en una temperatura...
No sol no és sinònim de bon temps.
Jo he tingut fred. Jo aquest matí he tingut fred.
Què dius? Sí, sí.
Saps què passa? Que tu portes tanta estona aquí dins.
Això també és cert.
Jo he passat el gelcé i avui...
Veus aquest mal dia i et penses que fora s'està com aquí dins.
I no.
Jo el que no entenc és que sigui la primera onada de calor.
Què ha passat fins ara?
El que ha arribat prèviament què era?
Quin nom tenia? Caní colà.
No, perquè ha estat un estiu,
encara que nosaltres ara ens pensem que no,
ha estat un estiu molt benèvol, eh, Pep?
Sí, això és cert.
Jo recordo els incendis que van ser el juliol de l'any passat.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Hem d'estar contents de l'estiu que hem tingut.
Hem de donar gràcies.
L'any passat vaig llegir una frase que deia
que aquest és l'estiu més fresc
dels que ens queden per viure.
Aquesta era molt grossa, aquesta frase.
Una frase molt grandil·loquent.
I, de moment, aquest estiu ha estat més fresc
que el de l'any passat.
I, per tant, hem d'estar...
Imagina't quina alegria més tonta, oi?
Però hem d'estar contents.
Un suplement d'estiu sempre a la cresta de l'onada...
Saludem els neus, ja?
Sí, sí, això anava perquè... Tinc ganes d'escoltar.
Suplement d'estiu sempre a la cresta de l'onada informativa,
parlant del temps, com s'ha de començar un programa.
Clar que sí.
Com dèiem, fa una estona ha parlat la portaveu de Junts.
El Congrés, Míriam Nogueras,
ha dit que Junts no comprarà res que no tingui garantit.
Així que veurem fins on arriba el poder dels vots independentistes.
Per analitzar les seves paraules connectem amb el Mayol Roger,
analista polític i qui, per cert,
agafarà la subdirecció del Matí de Catalunya Ràdio
Bon dia, Mayol. Bon dia, com esteu?
Que com estàs tu? Ho veig que... Bé.
Sona com un vent, no?, al teu voltant.
Bé, és que estic enmig del carrer, però espera...
Em sentiu bé o no? Sí, ara sí, ara et sentim bé.
És que he aprofitat, que segons dieu fa fresca,
per sortir a passejar al gos que té unes necessitats.
Salut també al David Balaguer. Hola, Mayol.
Em ganes de veure l'aviat, també.
I jo, tu, una abraçada. Una abraçada.
A veure, anem a intentar...
Ui, sí que hi ha com unes ventades de vent.
A veure, ara sembla que no. Ara sembla que no.
D'acord.
Deixa el vano, Mayol.
La veritable negociació comença ara.
Compte 2-0. Acabem de sentir Míriam Nogueres,
que deia que l'autodeterminació i l'amnistia
havien de ser un requisit obligatori.
Ara bé.
¿És cert que l'independentisme...
Aquesta negociació que hi ha hagut a la mesa fins ara
no té res a veure amb l'investidura?
¿És cert o podem ja considerar que Junts ha creuat el Rubico?
Ni no té res a veure ni ha creuat el Rubico.
Diguem-ne que és un primer pas,
és una mena d'establir les regles del joc,
és un dir d'acord, podem asseure'ns,
podem entendre'ns, podem parlar-ne,
però, òbviament, Pedro Sánchez no no té ni un 5%
de l'investidura aconseguida, ni un 10%, et diria.
És a dir, el que ha fet Junts és dir d'acord, podem parlar-ne,
ens heu de garantir tot això que m'heu promès,
és a dir, aquestes declaracions de Francín Armengol
refredant una mica que ja el català sigui immediatament oficial
al Congrés, les actituds de Ciutadans d'Europa
intentant matar l'oficialitat del català,
totes aquestes accions que puguin fer
que el que ja han pactat el PSOE i Junts i Esquerra
no es dugui a terme en un curt termini,
això impediran que hi hagi una negociació per la investidura
o un pacte per la investidura.
Per entendre'ns, per fer-te una metàfora de cap de setmana,
hem de tenir una primera cita.
És a dir, una primera cita no garanteix res,
però com a mínim és més que la no existència d'aquesta cita.
Doncs ara el que han fet és dir d'acord,
podem tenir una primera cita, ens hem entès amb això,
hem quedat en el restaurant,
ara, a partir d'aquí queda molt perquè es pugui garantir
una investidura de les ànimes.
I arrossego la teva metàfora, en aquest restaurant,
les postres, ho vaig dir ja que vaig gairebé als entrants,
és un maloagre, sobretot per l'estat, el de l'amnistia,
i per els represaliats i el dret a l'autodeterminació.
És la mare dels ous, si em permets dir-ho així,
i sense lligar la metàfora d'abans,
perquè una amnistia no és només d'una complicació legal complexa,
em deixen ser reiteratiu,
què vol dir una amnistia?
És a dir, una amnistia o una llei d'amnistia,
primer hem de veure si es pot dir llei d'amnistia,
per una relació constitucional,
després, tota llei té un preàmbul.
Què dirà aquest preàmbul?
Dirà que ho tornarem a fer, que hi haurà un nou referèndum,
o dirà que es va trencar la Constitució i es va cometre il·legalitats.
Aquesta amnistia inclourà les causes judicials obertes
contra les policies de l'1 d'octubre?
Òbviament, l'independentisme no voldrà.
Però diguem-ne que un PSOE obert,
que crec que ho està, a tancar una llei d'amnistia,
també dirà, a compta,
que no és un 100% per tu, un 0% per mi,
sinó que ens hem de trobar a algun lloc.
I aquest punt de trobada
és el que ens costarà, segurament, dies i setmanes de negociacions.
L'objectiu d'una negociació sempre...
En fi, a banda d'aconseguir els teus interessos,
és que l'altre cedeixi en algun punt.
Però, com bé sabem, i sobretot en política,
mai ningú vol admetre una derrota.
¿Tu creus que, en aquest cas,
sí que podrem veure partidors i guanyadors,
o que es buscarà realment, o tothom ho vendrà com un win-win,
o, ben bé, cap on acabarà desenllaçant tot això,
com una nova comulcatòria d'eleccions, també?
En política, saps que les derrotes no existeixen,
i el que existeixen són els relats que canvien.
Per tant, si junts acaba pactant una llei d'amnistia,
que seria tot un èxit per a l'independentisme,
junts i esquerra, si ho acaben fent,
ja vendran el relat de tal manera
d'intentar convèncer una gran part de l'independentisme,
no dic a tothom, perquè sempre, diguem-ne,
que hi ha un espai que...
que ja sabem que no el compensarà res
que no sigui una declaració unilateral una altra vegada,
ja faran el relat per intentar vendre
que qualsevol cosa que s'acosti a una amnistia
és un èxit molt gran.
En tot cas, aquí, en aquesta negociació,
hi ha dues coses importants.
1, això que et dic del relat,
2, la mirada de rebull de junts i esquerra,
és a dir, qualsevol cosa que pactin junts i esquerra,
el que volen és que serveixi per quedar per sobre de l'altre,
per dir que l'altre és el que més serveix
i que ells són el que més aconsegueixen a Madrid,
i amb una repetició electoral,
al PSOE, sobretot, no li importaria
si les enquestes milloren de cara a les seves perspectives.
No hem d'oblidar que d'aquí a un any i mig,
ja sé que ho tiro llarg,
però d'aquí a un any i mig hi ha eleccions catalanes.
Tot això també jugarà en aquest joc d'influències
per acabar de determinar
si Pedro Sánchez torna a ser president
o rebel·li del que va ser president o no.
En tot cas, ho té més a prop que fa una setmana.
Maiol, reprenc la metàfora que has llançat a l'inici.
Perquè a les taules del costat també hi havia PP i Vox,
que, de fet, duien més d'una cita.
Com ha quedat la relació?
Després que Feijó deixés Vox sense lloc a la mesa,
i aquests tampoc votessin cuca que vagava marra
per la presidència del Congrés, què?
Saps quan estàs en una cita
i veus els del costat que s'estan discutint?
I et dures un moment per posar l'orella?
És una mica això.
A veure, aquí també hi juga el fet que Feijó
no té cap mena de possibilitat per la investidura,
i el PP s'ha quedat sense cap mena d'opció
per aconseguir la majoria de la mesa.
En aquest moment és purament estratègic el fet de diferenciar-se.
També hem vist que hi ha llocs com Múrcia
on s'estan diferenciant.
Ara bé, si hi hagués la més mínima o remota possibilitat
que Feijó fos president, veuríem a Vox acostar-se.
Hem de veure com evoluciona la relació en les properes setmanes,
perquè Vox està en aquesta deriva
cap a una vessant més ultracatòlica, diguem-ne,
amb la caiguda del seu secretari general,
l'ascens definit de Jorge Bouchardet i tot aquesta...
s'està passant cap a aquesta dreta més ultracatòlica,
encara més, per dir-ho d'aquesta manera,
i el Partit Popular ha de decidir què vol,
i sobretot Núñez Feijó.
Núñez Feijó no està en un moment còmode
com a president del Partit Popular.
L'hem vist intentant nedar en aquestes aigües de...
ara soc més de Dia d'Ayuso, ara soc més de Borja,
sempre d'un sector més modat.
Aquí hem de veure com s'acaba definint el PP.
Però, en tot cas, també ho definiran els moviments de Sánchez.
Si hi ha repetició electoral,
PP i Vox els veurem en una sintonia assimilada
que els hem vist sinònia.
Doncs aquesta relació ha d'anar evolucionant
en sopars, dinars i discussions.
Una última.
Creus que són els últims dies de Feijó
al capdavant del Partit Popular?
Es fa difícil de dir.
No diria que són els últims.
Però segurament són els pitjors.
Quan tu has de...
Quan els teus diuen que s'ha de fer un congrés per ratificar-te,
això, per fer una altra metàfora més recorrent,
és quan diuen que una entrada al futbol té futur assegurat.
Mala peça el talent.
Una altra cosa és que ara el PP no pot permetre's tombar Feijó.
Mai se sap, eh?
Hi ha repetició electoral, ostres, moviment d'última hora,
posem Dia d'Ayuso...
Aquestes coses els partits fan molt ràpid.
Ara, jo crec que Feijó encara té alguna oportunitat
per intentar girar la truita.
D'acord.
Mallol Roger, moltes gràcies per ser amb nosaltres al Soblement,
i més aquest matí de dissabte.
Ens retrobem amb tu a partir del 4 de setembre,
al matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies a vosaltres, una abraçada.
Una abraçada, adeu, adeu.
I ara volem saludar en Joan Lluís Lluís.
És escriptor i activista per la llengua catalana
des de la Catalunya d'Or. Bon dia, Joan.
Bon dia, bon dia.
Potser és exagerat, però...
Com va rebre la notícia
que a partir d'ara es pugui parlar en català
al Congrés dels Diputats?
La rebré molt bé quan sigui real.
Mentre no ho sigui, jo no m'ho crec.
A part que hi ha tot un aspecte logístic
i econòmic al darrere,
que no sé ben bé com es resultarà,
però, vaja, per mi això
seria com una feria interna espanyola.
Jo em preocupo molt més
que es pugui parlar català a l'escola catalana
i a les botigues catalanes
i als restaurants catalans, la veritat.
Clar, no es pot potser afirmar encara
que a partir d'ara es podrà parlar
en gallec basc i català al Congrés,
perquè malgrat que en el seu discurs d'investidura
Armengol va assegurar que l'ús del català
i altres llengües oficials seria immediat,
després s'ha dit que per fer-ho caldria parlar
abans amb els grups per impulsar la mesura.
Clar, potser no només som criteris tècnics,
sinó que també sobrevola la possibilitat
de fer marxa enrere.
Lluís, no tens gaire esperances, oi?
Bé, no és una qüestió d'esperances,
és una qüestió d'experiència històrica,
que en general a Espanya
és poc amable amb les llengües
que no són espanyoles
i dic poc amable com un eufemisme
i que aquesta poca amabilitat
és transversal
i l'hostilitat és profunda i massiva
i per tant crec
que hi haurà molts mecanismes legals
per no dir a vegades de fer
o el que sigui per impedir-ho.
Ja m'agradaria
que es pogués parlar català,
gallec, basc, aranès,
perquè no, també, posats a fer
i a historiar.
Però només en les tres llengües aquestes
ja seria un pas simbòlic important
però,
repeteixo,
no és el que em preocupa més
i m'ho creuré quan ho vegi.
Doncs, en llençonar,
doncs en llençonar un altre.
Com bé saps, el ministre d'Efers Exteriors
José Manuel Álvarez va enviar una carta
per demanar oficialment que aquests idiomes
s'incloguin en el règim lingüístic de la Unió Europea.
Tu coneixes ben de prop
la realitat de França a la Catalunya Nord
i el tracte que ha tingut França
amb el català.
Tu com creus que prosperarà?
Aviam, jo no m'ho crec que prosperarà
perquè crec
que França s'hi oposarà.
El que feia ara
no és una anàlisi política sinó psicològica,
de fet, o...
psico-sociològica, alguna cosa així.
Jo crec que França no pot suportar
de cap manera
que dues llengües que es parlen al seu territori,
que són el basc i el català,
com a llengües dites regionals,
i per França el fet de dir d'una llengua que és regional
és dir que és una llengua inferior,
que esdevinguin oficials
a la Unió Europea en un mateix rang
que el francès.
Crec que pel nacionalisme francès,
absolutament transversal i massiu,
això és completament inacceptable
i insuportable.
I per tant em sembla que faran tot el que pugui,
sense dir-ho d'aquesta manera, evidentment,
però que faran tot el que pugui perquè no es pugui fer.
Quina és l'experiència
que has tingut visquent a Llàudic?
Perquè tu alguna vegada t'has referit
fins i tot com a lingüicidi.
O sigui, és molt clar,
és que a mi se n'amagaven.
Ara se n'amaguen una mica perquè fa una mica de vergonya
això de voler matar llengües.
Ja no és gaire de moda,
però durant moltes dècades era una cosa absolutament normal.
I jo encara a l'escola francesa, quan era petit,
el que es deia el catàleg
era que era una llengua que no era una llengua,
que era una cosa que havia de desaparèixer
i que no calia ni tant sols parlar més,
que ja s'havia acabat.
I la prova és que ha funcionat prou
perquè avui el que queda a la Catorna Horta
és absolutament residual.
Per tant,
i això és completament transversal
és la llengua de l'extrema esquerra a l'extrema dreta.
Hi ha una part de l'esquerra que no tant,
els ecologistes en general
són bastant favorables,
però és minoritari.
I per tant,
que aquestes llengües que els francesos ignoren,
en el millor dels casos les ignoren,
en el pitjor dels casos les odien
i les menys preen.
Que aquestes llengües siguin
oficials a la Unió Europea
al mateix nivell que el francès
em sembla que no ho deixaran fer.
Una altra cosa seria si el català,
per exemple, ja fos oficial d'un estat membre
de la Unió Europea,
perquè en aquest cas sí que això seria automàtic,
no es podia fer res.
Si Andorra anarís a la Unió Europea
o si Catalunya fos independent
i fos membre de la Unió Europea,
llavors encara que s'hagi de fer una votació
seria mecànic.
Però no és el cas.
No hi ha cap estat de la Unió Europea
que tingui el català com a llengua oficial.
El català i el basc des del punt de vista francès
són només llengües regionals
i per tant llengües inferiors.
I això és determinant.
De fet, l'únic estat que podria ser-ho seria Andorra,
però encara està en negociació
per poder entrar dins la Unió Europea,
tot i que li aniria bé, certament.
Sí, sí, sí, de totes maneres tinc entès
que no seria una integració la Unió Europea,
seria un acord d'associació.
Per tant, suposo que la implicació seria menor.
Joan Lluís, ets aterrat ara?
Sí, exactament.
I tu pots comprar el pa en català?
No, aquí s'ha acabat tot això.
Puc comprar el pa en català si mai sé que...
de fons segura que el forní parla català,
però des de fa bastantes dècades
s'ha començat a imparar
el costum absolutament mortífer
de parlar català només a les persones
que sabem de manera absolutament positiva
que parlen català.
I si no, no.
I el que em preocupa molt
és que a Catalunya començo a veure
que això és un hàbit que s'instaura.
És a dir, entro en una botiga
i com que no sé, no conec el dependent,
per defecte li parlo espanyol
perquè així segur que ens entendrem.
I això és absolutament mortífer,
és així que es moren les llengües.
Quan només parlem la nostra llengua
hi ha la gent que sabem que la parlen.
I si no ho sabem, no,
passem a l'altra llengua.
Vol dir que la nostra llengua
és de bé prescindible.
I és el que no cal fer.
Bé, acadèmicament
és un debat
que de fet en realitat crec que gairebé no s'ha obert mai
perquè és evident
que valencià i català són la mateixa llengua.
Ara políticament sí que d'una part
significativa de la societat valenciana
que malde per separar
el valencià i el català,
en general és la part de la població valenciana
que no parla valencià,
que afirmen que són dues llengües diferents.
Per tant, també serà un argument,
suposo,
usat
per l'anticatalanisme espanyolista
per dividir el català,
per fer-ho tot més complicat.
I és la cosa,
sempre és una cançó de l'enfador
de cançó molt, però és així.
Joan Lluís Lluís, és escriptor
i ens atès ara el suplement.
Moltes gràcies, una abraçada, bon dia.
Adéu. Adéu, que vagi bé.
Vosaltres sou de canviar l'idioma,
per això, sobretot els que viviu a Barcelona, eh?
Ara puntualitza això.
No, jo normalment no, eh?
No el canvio pas, no.
Jo, de vegades,
reconec que ho he fet
i reconec que estic intentant corregir-ho,
però em costa.
Costa perquè a vegades, incentivament, el canvies i dius...
El problema ja és massa tard, no?
És massa tard.
Quan fas el cafè amb gel, amb gel o amb llet?
Clar, és que te n'estàs jugant perquè...
Però la reflexió és molt bona.
És a dir, aquesta reflexió m'ha encantat.
Les llengües es moren
quan tu només les parles
amb qui saps que t'entendreu,
quan tu només parles normalment aquesta llengua.
És una reflexió molt interessant.
A partir d'ara,
tu has de parlar català amb tothom.
No, és que més és que...
és que t'entenen, eh?
Si tu et dirigeixes algú parlant-li català
i no és una persona catalana,
igualment t'entén,
si estàs aquí a Barcelona.
Sí, sí.
Això és així.
Ai, senyor.
És un tema i una reflexió molt interessant.
Però de temps o després, bé,
vallem als índexs de català
que es parla, per exemple, al pati de les escoles, en fi.
Deixeu que se l'odi. Doncs mira, ara saps què faré?
Ara què faràs? Doncs anar a Madrid.
Anar a Madrid, ara? Sí.
Després de defensar el català, vaig anar a Madrid.
Un moment, perquè vull parlar amb Israel Mérino.
Vaig a saludar-los, escriptor,
i col·laborar també en mitjans com el Diari Público.
Bon dia, Israel. Muy buenos días, ¿qué tal?
Bon día, perdón, ahora no hay...
Tu, Israel, per això vas fer alguna classe de català, oi?
Sí, sí, sí, hay que ponerse, ¿no?
No, no, no, ahora que...
Que bueno, que parece ser que desde...
Desde los tabores de la derecha y de la prensa...
Y de la prensa más centrista, iba a decir.
Parece que se avecina el fin del mundo, ¿no?
Esta gran imposición catalana.
Yo, que soy de un pueblo de Toledo,
me comentaba el otro día
que mi perro se puso a hablar en catalán,
no sabemos qué está pasando.
Israel, et volia preguntar,
tu coneixes bé els intringulis del que està passant al Congrés,
i m'agradaria preguntar-te pel que...
Específicament pel que està passant entre PP i Vox.
Tu que coneixes bé la realitat. Qui...
Digues, digues, perdona.
Sí, nada, es muy sencilla,
la operación es muy sencilla en este aspecto,
ahora llamas en serio, ¿no?
Y es que el PP simplemente...
No el PP, mejor dicho, Alberto Muñoz dijo...
No sabía que Vox iba a encontrar en contra...
Iba a votar en contra de su candidata,
de Kuka Gamarra, para la mesa.
Entonces él está sentado en la bancada
y de repente, in situ, se empieza a dar cuenta,
de que no están votando a Gamarra,
están votando a su propio candidato.
Y se monta un cisma auténtico
que lleva a que en ese mismo momento, en la bancada,
según me comentan algunas fuentes muy solventes,
Feijó empieza a hablar por ciertos grupos de WhatsApp
y a pedir a asesores que se convoque esa misma tarde
una reunión en Génova porque quiere cortar cabezas.
O sea, Feijó se quiere poner, sorprendentemente,
en modo killer para ver quién es el responsable de eso.
Ya que esta pequeña tontería,
porque Feijó en ningún caso tenía asegurada
esa plaza para Gamarra,
lo que ha hecho es que un gobierno de coalición,
finalmente, sea, bueno, que esté más cerca
y que sea muchísimo más probable una investidura.
Porque al final, en política, todo es comunicación.
Y si tú no sabes comunicar que tienes un aliado con el que pactar,
como ha hecho el PP, tienes un problema muy grande.
Un moment, Feijó no té un equip de negociadors
que no podían informar del que passaria.
No, no, Feijó no estaba para nada informado.
Él no tiene ni idea.
De hecho, según se ha comentado y según algunos compañeros,
por ejemplo, Antonio Maestre, en la sexta, dieron esta exclusiva,
el mismo equipo negociador del PP
es esa misma mañana cuando se entera,
porque Santiago Abascal en persona les dice,
oye, que vamos a votar en contra.
Y el equipo negociador se queda bastante loco
y no se lo comunica a Feijó, lo que deriva.
Pues que se hagan estas reuniones
para ver qué pasa,
porque no saben ni ellos de momento lo que va a pasar.
Feijó está en una situación débil ahora.
Sí, Feijó está en una situación tremendamente débil.
De hecho, una de las conclusiones a las que se llega en esta reunión
que se hace en la planta de Génova,
en la séptima planta de Génova,
es coger y montar un congreso especial
para apoyar públicamente a Feijó.
Pero el problema es mucho más complicado que eso.
Muchas personas dentro de la política, ya desde Madrid,
están hablando de Feijó en pasado,
pero en un pasado extraño.
¿Esto qué quiere decir?
Virtualmente, Feijó está muerto,
no tiene poder dentro de la presidencia del PP,
o tendría muy poco poder dentro de la presidencia,
y su imagen pública estaría bastante devastada,
pero digamos que sus competidores internos,
como puede ser Isabel Diaz Ayuso o Manuel Moreno Bonilla en Andalucía,
no se atreverían ahora mismo a enfrentarse con Sánchez
porque se han dado cuenta de que Pedro Sánchez es un rival
que te puede destrozar.
Es decir, dicho muy coloquialmente,
le han visto los colmillos ensangrentados a Pedro
y han decidido que de momento es lo mejor esperar
a ver qué pasa y qué bueno que Feijó esté ahí
de, digamos, de maniquillo,
o de cara pública, de cara a una futura investidura,
pero sin el poder orgánico que antes tenía.
La operación ahora mismo está en...
Si Isabel Diaz Ayuso decide salir de Sol, donde está muy cómoda,
con una mayoría absoluta muy holgada
y con unos presupuestos tremendos,
y igual Moreno Bonilla, si decide salir de allí
y darle las estadas finales.
Pero bueno, que sepáis, esto ya también es una exclusiva,
que la gente del Partido Socialista de Madrid
en Petite Comité y en Corros
plantea ya que la investidura de Sánchez
debe de ser post-dimisión de Feijó.
Després que s'aceleri aquest congrés,
que ben bé veurem que s'acaba de decidir.
Perquè tu creus que serà allà?
Bueno...
Yo entro yo que será sobre septiembre, más o menos.
Creo que todavía falta un poquito de tiempo.
De hecho, porque hay muchos cargos que están fuera.
Quiero decir que ayer tuvimos, o antes de ayer,
tuvimos esta sesión para elegir a la mesa del Congreso.
Pero hay mucha gente, muchos asesores y muchos equipos
que están de vacaciones.
Quiero decir que esto es un poco artículo de larra.
Entonces, yo creo que hasta septiembre
no se pondrá esto un poquito más en serio.
Israel, deixa'm que et faci una última pregunta.
El PSOE té problemes intents, també.
Ho dic perquè sentint les declaracions
que fa el president de Castilla-La Mancha,
García Paje,
ostres, algunes dissidències internes sí que hi han.
Sí, a ver...
García Paje lleva teniendo muchas dissidencias muchísimo tiempo.
De hecho, yo creo que hay que medir un poquito
el aparato del PSOE a nivel federal
del de cada Comunidad Autónoma,
de cada varón en específico,
pero sobre todo el de Castilla-La Mancha.
Pues es un varón muy antiguo, es un varón que tiene muchísima fuerza,
que viene de que él se cargó a María Dolores de Cospedal,
uno de los pesos pesados del PSOE,
y que en estas elecciones ha sido uno de los poquitos
que ha conseguido mantener su gobierno, digamos,
en la gran debacle del 28M, de las autonómicas.
Entonces, sí, existía, parece ser, todo parece indicar,
incluso gente me lo confirma,
una operación post-28M que consistía en que
Paje no podría cargarse, digamos,
dicho es un poco coloquial, a Sánchez
tras una posible derrota en el 23J,
pero sí que podía intentar eliminar al sucesor o sucesora
que Sánchez pudiera poner.
Eso era un poco lo que, digamos, Paje tenía en mente.
Lo que pasa es que Sánchez ha sacado un millón de votos
más que en 2019, y de momento parece que va a aguantar.
Entonces, ahora mismo, lo que Paje tendría en la cabeza,
según muchos analistas apuntan y según gente de su entorno
puede comentar, es esperar a 2027,
que Sánchez lo deje ya de una vez por voluntad propia,
y iniciar una pelea para, digamos,
coger la Secretaría General con el sucesor o su sucesora,
no con él nunca directamente.
Pero bueno, Paje siempre ha sido una persona muy discola,
no hay otra forma de definirlo.
D'acord.
Israel Marino, és periodista i també col·laborador del suplement d'Estiu.
Moltes gràcies, bon dia.
Muchísimas gracias y que vaya muy bien, hasta luego.
Ha aconseguit l'Israel Marino, ha fet una frase,
gairebé un poema, és Pes pesat del PSOE.
Uau.
Pes pesat del PSOE.
Pes pesat del PSOE.
16 jutges d'un jutjat, no més o menys.
Un embarbosament. Un embarbosament, exacte.
Saps què és un embarbosament, també?
El cor.
Maria de la Cruz,
avui obrim les Revistes del cor per parlar d'un escàndol a l'Alta Societat.
On? Ho has filat molt bé, això.
A Itàlia. A Itàlia, d'acord.
És que clar... És molt bona, aquesta, Marina.
A veure, he d'agrair en Pep Molero sobretot per inspirar-me ahir,
perquè realment les revistes del cor estan més seques que el pantà de Sau.
És que és així, eh?
Hi ha molt de temps que no era una inspiració.
És que sabeu de qui anava a parlar? Un moment.
Abans de la de sempre. De ta mare Falcó, és que clar.
Però amb aquesta notícia...
Aleshores, estic orgullós d'haver-te donat aquesta exclusiva italiana.
Doncs comentem aquesta exclusiva italiana,
perquè estem fent front a les últimes setmanes de les vacances d'estiu,
per qui n'hagi tingut.
I hem parlat d'uns quants personatges,
però avui arriba el personatge.
Jo m'atreveixo a dir que és el personatge del cor de l'estiu.
Sense cap mena de dubte, donem la benvinguda...
No és la Leonor.
Mira, també tenia una intro de la Leonor,
i me l'he fatat com una mala cosa,
perquè m'ha semblat ridícula.
Per tant, el personatge no és Leonor a l'Acadèmia Militar de Saragossa,
sinó que és el banquei italià Massimo Segre,
a partir d'ara, el Maxi.
El tempo pasa,
que amores compare la danza,
la mirra,
con la noche anápolis,
con la lluna del mar...
M'imagino el Miquelet a la seva campanya.
Miquelet, balla-la.
A més, és una nota anàpolis que direu.
Per què anàpolis? No parlarem d'anàpolis, parlarem de Torino.
O sigui, és una nota a Torino per nosaltres,
però aquesta cançó té una lletra que, com sempre, analitzarem.
A veure, el Maxi...
Quin home és el Maxi?
El senyor que ha estat trending tòpica a les xarxes socials.
Per què?
Perquè el senyor s'ha fet un cul-le-fó de les vacances d'estiu,
que Déu n'hi doret.
És una missió, aquest estiu,
i li posarem el nom de la festa de la venjança.
Si mireu totes les exclusives dels diaris per internet,
veureu que li han posat,
i jo l'únic que he fet és traduir-ho al català.
Molta ben, eh? Molta ben, eh?
Belísimo.
Una cualitat infinita.
Festa de la venjança.
O sigui, aquest senyor s'ha fet un estiu ben potent,
i diguéssim que el cim de tot això és la festa de la venjança,
que ara ens explicaràs què és exactament,
però que a mi fa una mica de por.
Sobretot per com està el panorama, últimament.
Et pot fer por o et pot fer molt riure?
No hi ha morts, no hi ha escollanaments...
No, no és crims, no posarem llum a la foscor, però resulta...
Llàstima.
...que tot va començar amb una festa al jardí de la seva mansió,
perquè aquesta gent és com Ana García Obregón.
Són mansions de 8.000 metres quadrats al terreny.
La qüestió.
Una de les viles més conegudes de Turí.
Ara ja entrem on som, a Turí, a Itàlia.
I què hi feien, allà?
Hi va haver una parella, una empresària molt molt coneguda a Itàlia,
que es diu Cristina Seimandi, que a partir d'ara li direm la Cris,
per celebrar també, aparentment, el seu compromís.
És que aquí es barrejaven moltes coses.
Ell va fer una festa que va dir
que aquí ho porto a totes les socialitats d'Itàlia,
per celebrar dos esdeveniments de la meva vida.
Clar, molts amics, tot ho prepara minuciosament,
l'ambient, la música, tot el menjar, un discurs i, clar.
La colla és que tothom es pensava
que anunciaria el seu matrimoni amb la Cris
i al principi semblava un discurs normal.
Doncs el que et pots esperar, que agafes el micròfon
i t'agraeixes perquè han vingut els amics.
Va confessar que estava fins i tot una miqueta emocionat,
fins que arriba el moment clau de la festa que canvia el to.
I escoltem el Maxi en italià.
Si motivi que se l'hagin allotjat, la veritat,
és que una banal història d'infidel·litat...
Eh? Infidel·litat?
A veure... Què diu, què diu?
A veure, que de moment l'italià no som...
No som italians, eh?
Però ja m'encarrego jo de fer-vos saber que...
O sigui, serem partícips d'aquests 5 minuts d'or
d'aquest discurs del Maxi,
davant d'aquests 100 amics i coneguts,
perquè li vaig dir unes paraules a la Cris que déu-n'hi-do.
A veure. Què diu?
Li diu...
Què us està sonant?
Ostres, tu, però quina manera de començar la festa, no?
Feia una estona que la festa en funcionava, eh?
Ja amb retrets i tot això.
I ella amb unes flors a la mà.
Ella amb un ram de flors.
La cara era...
De voler morir.
És de terra amb porta al més... O sigui, a l'infern, on hi ha lucifer.
La vergonya aliena de tothom. Tot, tot. És que fatal.
O sigui, el que m'ha escoltat el Maxi era que li estava dient
una infidel·litat que no cal ser gaire llest
de la infidel·litat, no? I què diu?
I, clar, diu, no cregueu que em complou quedar com un banyut
davant de tots vosaltres.
Tot això li anaves petant a la noia, la noia al costat seu.
I és tan bona dient les seves veritats
que no podia deixar-li només a ella explicar la raó
per la qual aquesta nit poso fi a la nostra convivència.
Va afegir el bon senyor.
I va rematar el discurs de la següent manera,
que jo crec que per això aquest home és el personatge de l'estiu,
perquè diu, estimada Cristina,
que si coneix amb el teu advocat, sigues feliç amb ell,
està tot pagat, igual que el viatge a Vietnam.
Un aplaudiment, per favor!
Home, no. És sensacional. Aquest senyor no l'ha...
Ho diu, aquest senyor. Sensacional el discurs d'aquest home.
Em sembla una falta de respecte, en fi.
És lamentable. Fora, fora.
Doncs a mi m'agradaria fer una cosa així.
Però David, hem de... De fet, voldria ara tenir...
No tinc parella, però voldria tenir una parella...
Per fer-li això. Que em fos infidel i poder preparar una cosa,
em poso que...
Això és una venjança en plat fred, no? En plat congelat, no?
Els dies, no és una cosa molt deliberada, van passant els dies...
Jo me l'imagino allà al llit,
pensant les frases que dirà, apuntant-se-les al mòbil, després...
El ressentiment no pot moure el món.
És el que hem de dir. És lamentable arribar a aquest punt.
Però si està fet amb molta simpatia.
Home! La humiliació és...
És força gran, eh? Un xic exagerable.
Potser abans diu la vergonya aliena dels convidats.
Els convidats, no! No, no, no, els convidats encantats, amb això.
S'estaven fregant les mans així, estaven dient, uau!
Algunes vegades algú t'està fotent un rotllo,
tu no estàs escoltant res, res,
però de sobte sents la paraula infidelitat
i automàticament... automàticament comences a escoltar.
Jo penso en el que era el lavabo, i va dir, què m'he perdut.
Va sortir i era un funeral.
Clar. Llavors, què en traiem de tot això?
Que la premsa del cor, o sigui,
vulguem o no, ens agrada molt el safreig.
D'acord. És així.
Traiem això.
Però jo vull analitzar un moment la cançó d'avui, perquè...
Hi ha conclusió. I tant, i tant.
No he posat una nota a Nàpoli, perquè si...
És una cançó que m'agrada molt a nivell personal,
però hi ha un tros de la cançó que Déu-n'hi-do.
Diu, en català.
Tristament tot ha d'acabar,
però quan el meu cor es va trencar
i el cel em van abandonar,
ara estic de tornar de la terra.
Mai no tornaré a estimar.
M'he resignat, però miro cap amunt.
I ara què, Massimo? Què fem, maxi, pels amics?
Doncs suposo que amb un, no?
Li donem ànims, però que ja es busqui una altra cosa.
Vull dir, a veure, ho ha fet molt original, això.
Ho ha fet molt original.
Però vigila'm el despit, que llavors ja et passes a fer cançons,
i fa una mica de mandra.
Un cercle viciós.
No cal, vull dir.
Ara ja ets una superestrella del cor internacional.
Enhorabona, congratulazioni.
Infidelità. Infidelità al quadrato.
Gràcies, Marina de la Cruz.
Però abans, sisplau, una mica de...
Potser el nostre també concurs, d'infidelitat.
No. Si no, al contrari.
No volem promoure infidelitat. Anem sucre.
Exacte.
Anem a Canyas, el concurs que fem cada cap de setmana.
I què? I què?
Doncs que hem fet una pregunta a Twitter, com cada setmana,
i la pregunta d'aquesta setmana és, atenció,
quin és el millor viatge que heu fet amb la vostra parella?
A veure, si voleu guanyar una cabana
per dues persones d'uller del mas,
ja ho sabeu, és que portem...
Ja sis setmanes, no sé, cinc setmanes fent el concurs,
ja ho sabeu, envieu una nota d'àudio al WhatsApp,
que ens l'escoltem amb molt de carinyo,
el 667 071 611,
i ens expliqueu per què la vostra història
és la millor de Catalunya,
i guanyeu aquesta estada a les cabanes d'uller del mas.
Molt bé, i això sí, demà anunciarem qui és el guanyador.
Aquesta nota de veu que pot durar fins a dos minuts, si voleu.
Després us la tallarem una micona per fer que quedi més estètic.
Bé, vosaltres envieu-la. Fem una cosa.
Llegim entre línies a veure si hi ha alguna notícia
que ens hagi passat desapercebuda amb l'Enric Soler.
Som-hi.
Enric Soler, bon dia. Bon dia, Albert.
Alguna coseta que creguis que a tota aquesta colla de periodista
ens hagi passat desapercebuda?
Sí, avui parlarem de 10 egipsis
que compren un brioix a l'aeroport del Prat.
D'acord.
A veure quin camí ens recorres avui.
Sí, comencem per l'avantguàrdia,
perquè les cartes dels lectors...
La Maria Salvador es queixa que hi ha una gran quantitat de gats
concentrats en una urbanització.
Concretament, a Calafells, que hi són d'una plaga de gats.
I pensant en gats, em va vingut al cap
que en la societat dels antics egipsis
els gats tenia molta importància
i, fins i tot, diversos deus van prendre la seva forma.
De fet, algunes escenes eren realment agosarades
quan es dibuixaven els georíflics.
Era la sàtira de l'època.
I el farou era representat com una gran rata.
Això ho feien els obrers que treballaven en les piràmides.
Clar, parlant de gats, de gats, de gats, després...
Se m'ha obert una mica l'apetito, les ganes,
i a l'apartat de l'avantguàrdia,
a l'aeroport del Prat de Calafells,
hi ha una gran quantitat de gats.
I, a més a més, hi ha una gran quantitat de gats.
I, a més a més, hi ha una gran quantitat de gats.
I, a l'apartat de l'avantguàrdia, també de menjar...
Jo et voldria fer una pregunta.
Si jo et dic Tomasson, tu què em diries?
Què diries que és? Estem parlant de menjar.
Toma... Tomata.
És un invent que s'ha invertat una empresa que no cal dir el nom,
que és un hot dog.
Per allò que diu una salsicha Frankfurt,
du pents en senals de pernil.
Eh!
És una mica així, no? És processat, entenc, això.
Sí, de fet, aquí està el tema
que ho distribuïn a través de la venda automàtica,
concretament a l'aeroport Josep Tarradellas, de Barcelona, al Prat.
Sí.
Clar, a l'aeroport del Prat, gats, això...
Com ho lliguem, no? Com ho lliguem?
Clar, jo he pensat...
Si parles de gats, és de parlar de ratolins.
Enric, què fem aquí, no?
I, antes, jo he pensat...
Podria ser que gats i ratolins assemptessin al mateix banquet
de l'aeroport del Prat, a compartir aquest plat?
I, clar, sempre hi ha tensions entre gats i ratolins,
i no s'ha d'obligar que l'aeroport del Prat,
l'an complet, és a l'aeroport del Prat Josep Tarradellas.
I, clar, últimament hi ha ecos del nord.
I també m'ha vingut al cap, per compartir plats.
Una cosa que es deia, la diplomàcia de les cassoles,
que és com oferir-li al teu anfitrió un plat
perquè se senti com de...
Així sí que a l'empresa esta, potser podria ser una idea,
que oferia les màquines de vending de l'aeroport del Prat
d'aquí un temps hi ha algun invitat, que això no ho sabem,
un plat de concòrdia, que en lloc de ser el Tomasson,
seria el Josepasso, que seria, en lloc de brioixi,
encenalls de pernils, pa amb tomàquet i encenalls de pernil,
que seria una mescla perquè gats i ratolins
potser no tinguin una indigestió d'estómac.
Jo m'he quedat una mica enfrapat amb el hot dog d'encenalls,
que me l'estic imaginant, i tota la gana,
totes les galetes que... Sí, ara m'ensenyo una foto, déu-n'hi-do.
En fi, quins invents, vinga, seguim amb aquest parc d'emprenedors, eh?
Seguim endavant, a veure què més traiem.
Enric Soler, molt bon dia i moltes gràcies.
A tu.
Una pausa per la publicitat, són tres quarts de deu,
i tornem amb esports, i amb filles i fòbies. Som-hi.
Que gran està l'Andreu! Aquest any ja comença la universitat.
Com passa el temps?
Per cert, què farem amb la casa dels pares?
El millor és que la lloguem.
Podem trucar al Lluguer Segur,
que ens garanteixen el cobrament de la renda sempre.
Lluguer Segur, més de 21.000 propietaris satisfets ahir, avui i sempre.
Lluguer Segur.
L'univers al teu costat encara petit...
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual...
Amb Catalunya Ràdio, TV3 i Bitxi Català
obre el cor a l'estiu més especial.
No sé si t'he trobat o m'has buscat...
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre!
Quan hi ha Mundial de motociclisme, connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, a cursa Sprint, i els diumenges, a cursa tradicional.
Els caps de setmana, amb Mundial de motociclisme,
amb Damian Aguilar.
Aquest cap de setmana, el Gran Premi d'Òstria.
El Mundial és nostre.
A l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
Diuen que a tothom li agrada viatjar.
Però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
et portarem d'excursió al costat de casa, perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
I recorda, a Muntanya, la gent se saluda.
Aquest estiu, l'Enguàrdia no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes més interessants
d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres, particularment,
més ens han divertit i que podreu repassar des d'aquí,
des de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres, de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
112, telèfon d'emergències.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa de la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i les han hagut de desallotjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comptar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències, com el llançament de burilles,
l'utilització de maquinària, la pirotècnia o les barbacoes,
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'emergències.
Anys 30, Berlín.
Una ciutat plena d'excessos i conflictes.
Amb un policia obstinat...
Ja saps el que busco.
...espies i crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels Dilluns,
una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon Berlín.
A TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitzar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïlicismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI UINES.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català.
Tenim paraula. T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols,
escolta podcast.
Podcast de Catalunya Ràdio.
10 minuts per les 10, som al suplement d'estiu,
i ara toca la secció del Mercado de Molero per parlar de futbol,
d'esports, de què?
És a dir, de futbol.
Sí, exacte, com els nostres companys.
No, anem a parlar de fitxatges perquè, si recordeu,
em pensava que seria una secció de fitxatges
i pràcticament cap dia he anunciat cap fitxatge.
Per tant, o millor dit, per tant,
avui comencem viatjant fins a Sud-àfrica
perquè el Keijer Chiefts ha fitxat un davantè colombià
anomenat Ethmam Jasson. Com?
Ethmam Jasson, nom de 12 lletres
i que tot i que sembli que els seus pares li posessin el nom Borrachos,
va ser una idea 100% del seu pare.
Va ser una idea, això, no ve d'una línia successòria.
No, ara t'explico. D'acord, ara explica.
Va ser qui va voler representar els 12 mesos de l'any
en el nom del seu fill.
Fixa-ho bé, Ethmam Jasson
coincideix amb la primera lletra de cada mes de l'any.
En castellà, entenc, no? Clar, clar, sí, sí.
Elon Mas...
Està buscant l'EJ. Una cosa.
Elon Mas, que es queda a la sola de la sabata d'aquest home, eh?
Ostres.
E-F-M-A-M-J-J-A-S-O-N-D.
Uau. Uau.
Uau.
Hi ha dues J consecutives, m'agrada, això, clar.
Però això és increïble.
He cercat per internet si té algun sobrenom
i aquesta és...
Aquest és el nostre amic, Ethmam Jasson,
explicant com li deien al seu exequip.
Me decían calendario,
me decían cualquier mes del año que estuviéramos.
Bueno, en el colegio,
con los compañeros me decían,
¿cuándo te los pensás cambiar?
Yo les decía, no, ¿pero qué me voy a cambiar mi nombre?
Si mi nombre es original. No lo tiene nadie.
Entonces, ¿para qué me lo cambio? ¿Me voy a poner un común?
Me decían, no, pero es muy difícil.
Yo decía, difícil para vos que no sabés pronunciar.
Difícil para vos que no sabés pronunciar.
Clar, és que quina personalitat teniu per defensar
aquest nom, fixa't, tens 12 sants, també.
Bé, no són sants, però cada mes pots anar canviant.
Bé, 12 personalitats, potser.
Però que et diguin calendari.
Espero que l'escola passés una bona infància,
perquè, vull dir, els profes,
com que tenís un nom, una amicona que sobresurt,
se't queden a la primera,
vull dir...
Però els professors són...
El problema són els professors.
No, són els nens. És la pobretat.
Són uns psicòpates. Molt.
Caldria haver explicat aquesta idea tan original.
Però si dius F-MAM ja són...
Un moment.
Potser no cal ni explicar que són les inicials.
F-MAM ja són González.
Tinc una gran aportació aquí.
Això és com la gent que fa una gran disfressa
per carnaval o per quan sigui.
Si t'han d'explicar la disfressa, malament.
Exacte. Malament.
És molt indignat.
Això estaria bé que algú espavilat ho hagués aduït alguna vegada.
F-MAM ja són.
Això no seran les inicials de cada mes.
Aquesta hauria estat la gràcia.
He escoltat gols narrats per periodistes d'allà
i li diuen González.
Gol de González.
A l'entrevista també descartàvem
que els seus pares li posessin el nom
a anar a concursar al mitjà programa de televisió
Cifres i Letres, en recordeu-vos.
Perquè clar, consonante, no?
Vocal. Bueno.
Compte amb els noms a l'altre cantó de l'Atlàntic.
Perquè vaig conèixer uns germans mexicans,
això no és broma,
que es deien Irak i Yugoslàvia.
I ell quan va marxar a viure als Estats Units
li van posar de nom Joseín.
Ai, don meu...
Compte que et diguin Joseín, a més, als Estats Units.
No sé què és pitjor.
Som en un punt de...
Som tants que tot el que t'imaginis passa.
Tot el que t'imaginis passarà.
És quàntic, el món quàntic som ara.
De fet, a Cuba hi ha moltes US Navy,
és nom femení,
i és per les forces armades dels Estats Units.
US Navy.
En voleu ser un altre?
Disneylandia.
Iloveni, de I Love New York.
Ustres, Iloveni.
I el més fort, o un dels més forts, Yotuel.
Procedent de jo, tu i ell.
Una vegada fa molts, molts anys.
No m'he inventat res.
Potser l'audiència ja sabia totes aquestes coses,
però jo, bé, m'he quedat...
Ara és quan parla el baterà de la taula,
que soc jo, una vegada,
a Ràdio Barcelona fa potser 25 anys,
en un programa que es deia El Busca raons,
vam entrevistar
un tio que li havia posat el seu fill,
que li havia posat el seu fill Kevin Costner.
Però, o sigui, Kevin Costner era el nom, eh?
Clar, no em composto. Tot junts, potser.
Molt bo, això.
Aquest no existeix, perquè nosaltres el vam entrevistar.
Igual que quan hi ha una sèrie, tothom comença a dir
que l'és, sí, els fills, i...
I Frodo, i... no ho sé.
Vinga, deixem enrere el tema noms,
i ens centrem novament en el Mercató.
Per fi, l'Espanyol ha acut a comprar gènere.
Fins aquesta setmana, l'únic equip de primera i segona divisió
que encara no havia realitzat cap incorporació
era l'Espanyol, que s'ha reforçat amunt
davant ella i d'etap, era Milla.
L'Alcarsí, de 30 anys, ha fet gols a tots els equips on ha jugat,
i ha manifestat que ha reforçat oferta als equips de primera,
i m'ho crec, perquè és un futbolista
que t'aporta moltíssimes coses en atac.
No només són gols i assistències.
Tot a punt de quedar votarà aquesta mateixa tarda
davant el Racing de Santander, a la 7a punt a Cornell al Prat.
No podrà fer-ho davant la seva nova afició,
perquè, com veu, ja l'ascensió de jugar un partit
ha portat tancada, després dels lamentables incidents
que es van produir al derbi la temporada passada.
La temporada passada, per tant, David Balagueu,
ho hauràs de veure per la televisió.
Un temps pel fitxatge, per això, més tranquil i més optimista,
ara que ja teniu el primer reforç.
Quina mala lluna.
No, no, i n'han de venir més, encara, eh?
N'han de venir més? N'han de venir més, però sí, sí, és que...
Estàveu... És que era una mica...
Vinga, vinga, vendre, però no venia ningú.
Números vermells, eh? Bona estratègia, també, bona estratègia.
No, amb la estratègia, Albert. Per sorprendre, per sorprendre.
L'Espanyola torna a primera divisió aquest mateix any,
aquesta temporada.
El responsable del fitxatge ha estat el nou director esportiu
d'aquesta temporada, Fran Garagarza,
que va dir això a sala de premsa.
Hemos firmado un jugador que para nosotros es primera opción,
que no siempre pasa, eh?
No siempre pasa.
Y catalán.
Quines pauses. Duríssimes, però espera.
Que me parece importante. Ah.
Y catalán.
Ostres, sembla un... Vale.
Que tiene un valor mayor.
Vale, vale.
Però què són aquestes pauses dramàtiques?
És impossible resaltar més l'origen d'un jugador.
Em sembla fantàstic que ho vulgui subratllar,
però tinc la petita sensació que anava una mica amb segones,
o volia enviar un missatge.
Ara no sé a qui ni per què.
Potser el David ens pot aportar una mica de context.
No, jo crec que ell com a... és un basc d'aquests fins a la madulla,
i llavors és això, no?,
el somni idíl·lic i bucòlic de tenir un equip
conformat per a jugadors de la terra.
Clar, fitxar un tio que es diu Pere Millà...
Déu-n'hi-do, eh?
Amb una ella inclòs en el seu cognom,
no hi ha tants futbolistes que tinguin una ella en el seu cognom.
Unes ganes de dir-la. Pere Millà.
T'imagines cantar un gol de Pere Millà?
A mi em vindria molt de gust.
M'ha agradat, però, més la reflexió de les opcions,
de les primeres, segones i terceres opcions,
perquè això és una cosa que passa molt en el terreny de l'amor.
Està ple de gent, està ple de gent en aquest món,
que no està casada amb la seva primera opció,
i això vol de saber, que no va amb la seva primera opció,
va amb la tercera, amb la quarta...
Tant homes com dones, eh?
Perquè la primera va fallar i com que això és el joc de les cadires...
Un moment, això no va així.
Tu pots fer un rànquing després, si vols.
Ostres, mira, de les 10 persones amb què he estat,
doncs la 3 havia sigut ideal, no?
Ha sigut ideal, però no és una...
Vull dir, tu la primera no és la primera en el rànquing.
No, però... No és un ordre cronològic.
No, però...
Però sí que és cert que molta gent ha tingut un amor
que no ha pogut ser, no s'ha pogut concretar,
perquè a aquesta persona no li has agradat,
ha anat amb una altra persona,
i llavors hi ha gent que té una necessitat molt, molt important
per tenir una parella,
com que aquella primera opció ha fallat...
Serrapa qualsevol altra.
Mira, la tercera no està malament.
Això funciona així, Albert.
Això funciona així i ho sabem tots.
Jo només prenc a punts.
I més fitxatges importants que s'han produït aquesta setmana,
el porter barceloní de 27 anys, David Ralla,
assignat per l'Arsenal de Miquel Arteta.
Aquí el detall curios és que té tatuat el coll
una data d'una derrota dels Gunners, precisament,
perquè va coincidir amb el dia del seu debut a la Premier,
amb el Brentford, on van ser capaços de guanyar-los
per dos gols de zero.
Això va ser el passat 13 d'agost de 2021
i m'ha recordat una mica la gent que es fa un tatuatge
de la seva parella amb un cor,
o qualsevol derivat cursi,
i que després estàs menjant patates quan la relació acaba
i no et canvien els últims anys, o sigui, un desastre.
Un David Ralla que podrà gaudir
d'un dels partits més històrics del futbol mundial,
el derbi del nord de Londres.
Una rivalitat de més de 100 anys d'història davant del Tottenham,
que aquest any ens portarà també un enfrontament únic,
perquè Ralla s'enfrontarà a Porro, a Pedro Porro,
el jugador del Tottenham.
Podríem dir doncs que és un duel realment addictiu
i que ningú es pot confondre.
Prou, prou, prou.
Ai, 30 segons per les 10. David.
Anem a fer la filia i la filla de Puig.
Vols fer la teva secció?
I m'he quedat sense Neymar, que ha demanat més coses que...
Demà, demà mundial.
Demà seguirem ben atents.
La cita del futbol femení.
L'Albert Montilla havia dit que avui les filles i les fòbies
enterarien abans que la secció del Pep Molè.
Ho ha dit.
Moltes gràcies, adeu, bon dia.
I ara, actualització amb el bullet informatiu.
Adéu, adéu.
Demà segur que sí, de veritat.