Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Vagant.
Protecció Civil ha desactivat fa una estona l'alerta per a Llaus a la zona entre l'Alta Ribagorça i la Vall Fosca.
Aquesta matinada ja havia desactivat l'alerta del Pla Bencat pel Fort Vent al Pirineu,
que estava activada des de dijous pel que fa a les zones de costa.
S'espera que demà reactivin les pluges i el vent i puguin tornar les fortes onades.
Sentim Imna Soler, subdirectora de Protecció Civil, en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
Tenim previsions de tongades d'onades amb 3-4 metres i sobretot també molta mar de fons.
Per tant, és molt important de cara a demà aquesta vigilància, sobretot també en la zona de platja.
I com hem tingut aquests dies, ja sabeu, aquestes afectacions en algunes platges,
sobretot aquestes més encarades cap al sud, amb aquesta garbinada.
Durant aquest cap de setmana el vent i la pluja han fet estralls al litoral i el fort onatge pot tornar demà.
I Soler avisa que les onades no només poden afectar la línia de platja o el passeig marítim,
sinó que també poden entrar cap als carrers més interiors.
Aquestes entrades d'aigua no només en la mateixa costa,
sinó que a vegades també aquesta aigua pot entrar cap als passejos, cap als carrers.
Tinguem en compte, vigilem en aquest moment d'alteració de mar aquestes afectacions que puguin haver-hi,
sobretot passejant, conduint o estant a la vora de zones d'aquestes on puguin impactar d'aquesta forma una mica més forta les onades.
I una notícia d'última hora, Raül Flores.
Un nombre indeterminat de persones estan retingudes com a hostatges en un cafè de la ciutat holandesa d'Eda,
després que un home entrés al local amb armes i explosius a primera hora d'aquest matí.
La policia ha coordonat la zona i ha evacuat 150 cases del voltant,
però ha evitat informades si hi ha negociacions amb el segrestador o també sobre les seves exigències.
Tot i això, les autoritats creuen que aparentment no hi ha cap motivació terrorista,
segons la informació disponible fins ara.
El Ministeri de Defensa assegura en un comunicat difós aquest matí
que no hi ha cap previsió perquè l'estació naval de Mahó a l'est de Menorca
o qualsevol altre territori de les Balears es converteixi en base naval de l'OTAN.
Defensa només diu que Mahó continuarà sent un port puntual d'escala
per a les flotes permanents de l'Aliança Atlàntica.
Aquest comunicat surt al pas de les informacions periodístiques que ahir asseguraven
permanent de l'OTAN en territori espanyol,
afegint-se la derrota a Càdiz i la de Cartagena a Múrcia.
L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau,
tancarà la llista dels comuns a les eleccions del 12 de maig.
Colau compartirà els últims llocs de la candidatura de Jéssica Albiach
amb l'exministre d'Universitat, Joan Sobirats,
o el diputat i exlíder de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego.
En els llocs simbòlics de la llista també seran l'activista Fàtima Ahmed
i el psicòleg Jaume Funès.
Els turistes que s'acostin avui fins a Sau podran visitar l'antic poble de Sant Romà,
que malgrat la lleugera pujada del nivell del pantà
continua pràcticament tota la vista.
El parc natural Guilleria s'abassona.
Ha limitat l'accés al pantà de Sau durant els caps de setmana i festius
i obliga a reservar i pagar per deixar el cotxe a l'aparcament
que hi ha davant del campanar.
L'alcalde, Jaume Orra, està indignat.
I jo no hi estic d'acord.
Perquè el risc zero no existeix.
Esclar, tu no pots restringir el trànsit amb 150 cotxes o 200.
Collons que no.
Que tothom té dret de visitar la vall de Sau.
Jo penso que ara hi ha metropolitana de Bessona
i hi ha 5 milions de persones i 3 són de classe mitjana alta.
I què els has de dir?
No, aquí només els privilegiats que comprin un tiquet
podran visitar el pantà de Sau.
L'Ajuntament ha obert un parquing gratuït a tocar del Club Petit de Sau
que estarà obert fins a les 6 de la tarda avui.
Està en una zona qualificada d'inundable,
però l'alcalde descarta que hi hagi cap perill.
Esports, Damià Aguilar.
El Futbol Club Barcelona repen les palmes a partir de les 9
amb la intenció, segons el seu entrenador Xavi Hernández,
de seguir lluitant pel títol.
El partit des de les 8 a la TDT.
La gran novetat de la convocatòria és Ferran Torres.
Avui també a les 2, Getafe-Sevilla.
Un quart de 5, Almeria Ossassuna.
A dos quarts de 7, València-Mallorca.
Ahir, Cadis-1, Granada 0.
A segona divisió, l'Espanyol va empatar 0 al camp del Burgos
per encedar la 33a jornada.
Igualment a segona, el Coel Andorra rep a un quart de 5
al Mirandés, sense entrenador titular l'equip local.
A Amsterdam, aquesta tarda, un quart de 7,
el júnior Sant Cugat jugarà la primera semifinal femenina
de l'Eurolliga Duquer-Hierba contra el Manjaima Alemany.
Amb bàsquet aquesta matinada a l'NBA,
partidars a Nova York,
Nix, 126, Sant Antonio, 130.
Després de la pròrroga,
els 61 punts de Jalen Branson per als de Nova York
i a resposta al francès,
Wemba Yama, amb 40 punts, 20 rebots
i 7 assistències per als texans.
A l'ACBA, 3 quarts de 9 del vespre,
Unicaja, Bàsquet, Girona.
Fins aquí, les notícies.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
How can you leave me on my own?
How can you leave me on my own?
How can you leave me on my own?
En Roger escapa.
11 i 5.
El comunista.
Els publicistas.
Limpin.
Corresponsal al Delta de l'Ebre, camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Ei, com ho saps, això?
Que estic ben informat.
Estic molt content aquí al Delta de l'Ebre, eh?
Sí.
Bona gent, gent, gent, gent, gent humil.
Però treballadora, bon arròs i no hi ha cap mosquit, tio.
Estic molt content perquè no hi ha cap mosquit.
Estic al vell miget al Delta.
Doncs això no sé si és gaire bo que no hi hagi cap mosquit al mig del Delta de l'Ebre.
Ja hi som, ja hi som, amb la cosa climàtica.
Tens una segona residència al Delta de l'Ebre?
No, jo no tinc ni primera residència.
Has dubtat, eh?
Com que he dubtat?
No, no, no.
El que sí que, tècnicament, he vingut a gentrificar el Delta de l'Ebre,
perquè estic aquí en un allotjament que és turístic, sí, sí.
Però espero que no t'hagin convidat, que te'l paguis tu, l'allotjament.
Evidentment. Ahir m'han convidat un xupito, t'he de dir.
Bé, si és només un xarrub, no passa res.
Perquè era del comunista, eh? M'han dit, és el comunista.
Pam, xupito.
Suplement arroba catradi.cat, les consultes al comunista,
quan vulgueu, la resposta del Joel uns dies després.
Ara que aquests dies tampoc descansa.
Avui el tenim des de distància des del Delta de l'Ebre amb aquesta Setmana Santa.
Avui realment tenim col·laboradors escampats per tot el món, eh?
La Maica Navarro a Sevilla, el Joel Díaz al Delta de l'Ebre,
el Joan Carlin m'han dit que s'hi quedaria una estona bé qui l'estudi.
Anem a les consultes.
Vinga.
Mira, ens ha tornat a escriure aquests dies la Samantha Fanera,
que torna a la càrrega.
Hòstia.
La senyora Fanera.
Per si no la recordes, és aquella que et va donar l'enhorabona,
sarcastigament, per la nova llei de l'habitatge.
Sí.
La consulta d'avui és una mica més curta.
No la podríem filtrar, aquesta dona, a partir d'ara ja?
Bé, avui se'ns ha colat.
Només volia donar-te les gràcies, senyor comunista,
ara sense cap mena d'ironia.
Gràcies a aquesta llei d'habitatge,
ara, quan d'aquí un any em marxin els llogaters dels meus vuit pisos,
els posaré tots a llogar en modalitat temporal.
Ja he avisat els llogaters,
i la veritat és que m'ha sabut greu,
perquè la majoria són bona gent i em cuiden bé els pisos,
però és que realment les possibilitats que ofereix
això del lloguer de temporada són massa atractives.
Només et diré que hi ha una agència immobiliària
que m'està oferint, per un any, 40.000 euros al comptat.
Carai.
I això per cada pis, eh?
O sigui que estaríem parlant, si tot va bé,
de 300.000 euros per tenir els meus vuit pisos llogats durant un any.
Estic tan agraïda que estic a punt de fer-me d'esquerres.
Diria que aquí sí que ha tirat un palet, un palet, un palet, un palet.
M'ha semblat una fina línia irònica aquí al final.
Ja la coneixem, la Samantha.
Aviam, malauradament, aquesta senyora té raó.
Com ja ho vaig dir fa unes setmanes, a proposta seva també,
la nova llei de l'habitatge del PSOE i sumar és una mica un desastre.
I la prova més evident que ho és,
és que els grans tenidors, com la nostra amiga Samantha,
estan contentíssims.
El mateix una mica que va passar amb aquella contrarreforma laboral de la Iolanda,
si fa o no fa, que va deixar la patronal espanyola tan satisfeta
que després de beneir-la es veu que fins i tot va fer el rotet.
En fi, és tan evident, tan evident que fot riure.
Sense anar més lluny a mi, a mi mateix,
en les últimes dues setmanes m'han arribat tres casos exactament iguals.
Tres casos de lloguer a Barcelona,
a més d'un any d'acabar el contracte,
que ja han rebut la corresponent notificació de la propietat
conforme que el seu lloguer no es renovarà.
En els tres casos els llogaters han preguntat
i en els tres casos se'ls ha dit que el seu pis passarà a ser de lloguer de temporada.
Per tant, podríem dir que si la llei de vivienda,
aquesta del PSOE i Sumar,
pretenia tancar la porta a l'especulació immobiliària,
jo diria que el que ha fet és potser tancar la porta
però obrir una pedazo de finestra,
una autèntica terrassa amb vistes,
és el que han obert a l'especulació.
Sobretot en una ciutat turística com Barcelona
i sobretot en els barris més cèntrics,
hòstia, deixar fora de la limitació de preus
el lloguer temporal, que és precisament el més enfocat a l'especulació,
jo crec que es pot qualificar, sense massa miraments,
una mica d'estafa, d'estafeta política.
I, per tant, el que li diria a la senyora Samantha,
que em vacil·lava dient això
que al final es faria d'esquerres,
és que no s'equivoqui, que aquesta llei l'únic que té d'esquerres
és la posada en escena
i potser una certa voluntat inicial.
I que no es confiï, tampoc,
que si mai alguna llei verdaderament d'esquerres
s'ocupa del tema de l'habitatge,
ja li dic ara que no tindrà cap ganes
de venir a fer la prometa.
Hombre, ja.
Gràcies a la Samantha Fanera.
Més ironia, encara.
Vull dir, que esperem les teves consultes amb vehemència.
Mira, ens ha escrit també el Josep Molero.
Josep Molero, entenc que ho he de llegir, això, eh?
Suplement arroba carradio.cat,
des de Sant Carles de la Ràpida.
Mira, aquí al costat.
Aquí al costat.
Camarada Joel, suposo que com a bon comunista
tu també tens somnis humits relacionats amb expropiacions.
Home, evidentment.
L'altre dia vaig somiar
que formava part del primer govern
de la República Popular de Catalunya
i que donava l'ordre d'expropiar
una coneguda entitat financera
que començava per la i acaba per xar.
Ai, no em surt, eh?
Quan em vaig llevar
vaig haver de canviar els llençols
perquè m'entenguis.
Ah, es va ejacular, va fent una pol·lució.
O es va fer pipi sobre, vés a saber.
Aquí ve la meva pregunta, Joel.
Partint de la base que tota revolució socialista
culminada tard o d'hora
amb l'expropiació de banquers i capitalistes,
així com tots els mitjans de producció,
tu per on començaries?
Si somiessis com jo,
que formes part del govern
de la República Democràtica de Catalunya,
a qui expropiaries primer?
Gràcies, felicitats,
i el Roger també per aguantar-te.
Mira, em feliciten a mi també.
Bueno, Roger, crec que el tema d'aguantar-nos és mutu.
En tot cas, camarada Josep,
d'entrada dir-te, tio, que no estàs sol.
No estàs sol.
De fet, molt entenem que som legió
els comunistes i els no comunistes,
ojo, que en determinats moments
tenim somnis eròtics
amb l'expropiació forçosa de coses.
Jo crec que és un tema, honestament,
que va més enllà de la ideologia
i se situa en el que vindria a ser
el camp de l'odi als rics.
però, clar, per sort, o no, ojo,
vivim en una societat amb un control social bastant eficient
on els pobres se'ls educa
perquè ho diïn els altres pobres
i perquè no dirigeixin la seva ràbia contra els rics.
I llavors, clar, com passa tantes vegades,
el que no pots realitzar a la vida real
doncs acaba sortint a la nit en forma de somni.
Jo, ja ho he dit abans, he somiat.
He somiat moltes vegades que dirigia expropiacions forçoses.
Si vols, te n'explico alguna,
un dia vaig somiar que expropiava el Barça, per exemple.
Això és real.
Era l'època de Sandro Rossell.
L'hauràs de sanejar, eh, si l'expropies?
Home, evidentment.
És que tu espera, perquè vaig somiar com tot un pla.
Jo en treballava amb un batalló de Mossos Armats fins a les Dents,
apartava el Sandro Rossell,
l'enviava directament a un golac
i llavors jo em feia amb el control del club
que a partir d'aquell moment, Roger,
passaria a estar gestionat per la Federació Popular Catalana de Futbol.
Que estaria dirigida, òbviament, per mi,
llavors vindrien la resta de clubs,
per ordre d'importància, Girona, Espanyol, etc.
I llavors el que faria és una lliga catalana
completament amateur i rellevant pràcticament
i tots els recursos expropiats als clubs
els posaria a disposició,
inclòs els jugadors,
a disposició de la selecció nacional catalana,
que seria l'important.
Per què?
Perquè tindria, òbviament,
la missió de guanyar el Mundial de Seleccions
sota la batuta, jo tenia pensat,
de Pep Guardiola,
que òbviament seria obligat a tornar al país
i posar-se al servei de la selecció.
Cosa que segurament coneixent el Pep
no acceptaria,
perquè ell el tema de guanyar pasta també li agrada.
I llavors seria automàticament un desertor
i un traïdor a la república
i no podria tornar mai més al país.
O sigui, tu d'entrada intentaries expropiar també
Pep Guardiola, eh?
Sí, sí, sí.
Aquesta era la meva idea.
És un somni, Roger, no em jutgis.
També vaig somiar un dia
que expropiava el grup Godó,
molt random, molt random.
Matés modus operandi, eh?
Patada a la porta, cap a dins,
acompanyat de 70 Mossos amb matralletes.
Llavors jo expropiava tots els seus mitjans
de producció comunicativa,
en aquest cas plantilla inclosa,
que passarien a formar part
de la gran corporació socialista catalana
de mitjans audiovisuals.
Llavors, una vegada tot expropiat...
No sé si cabríem tots allà dins, eh?
Sí que hi cabríem,
perquè hi hauria feina per tots, sí.
Perquè llavors seria el moment
de redistribuir tasques, d'acord, Roger?
Perquè clar, cadascú, vull dir,
jo l'enviaria on jo crec
que ho podria fer millor.
Per exemple, el Jordi Basté,
doncs passaria a ser el nostre corresponsal
a Corea del Nord.
Jo crec que l'encantaria.
Tu, Roger, me'n recordo,
me'n recordo el somni
que et posava a presentar
el Telenotícies Vespre.
No sé si li fotria il·lusió o no,
però jo...
Sí, home, i tant, i tant, sí, sí.
I jo, jo tenia un late night show,
en horari de màxima audiència, diari,
de 5 hores de durada,
que es diria el comunista, justament.
I, bueno, faria el mateix que faig aquí,
però el convidat sorpresa,
seria sempre David Fernández.
Cada dia seria el mateix.
I hauríem de fer veure que és sorpresa.
Això no seria un somni
o seria un malson, directament, ja.
No, això ho petaria moltíssim.
I si no, i si no,
tampoc hi hauria alternativa, m'entens?
La gent no podria posar un altre canal.
Aquesta és la gràcia, Roger, del comunisme.
I després, espera,
també recordo haver somiat
que es propiava l'Adam, la Caixa,
com el que m'agrada,
la Seat, el Capravo,
moltes coses,
però millor no t'ho explico
perquè en aquests casos
els empresaris oposaven resistència
i llavors la cosa acabava amb violència i tal,
i no m'ho explicaré.
Deixa'm demanar disculpes
a tots els oients de La Ràpita
perquè van decidir canviar-se el nom
i ara es diuen La Ràpita Seques.
El Sant Carles ha passat a la història.
Jo vaig estudiar geografia fa molts anys.
No, no, però bé,
el poble és sobirà
i aquesta gent va decidir
que preferien que la nomenclatura fos La Ràpita.
Molt bé, molt bé.
Aleshores, a poc a poc ho anem corregint.
Visc la sobirania de La Ràpita, doncs...
Efectivament.
Mira, un oient fidel, també un altre,
de Granollers, el Martí Pujadas,
que és un habitual.
Admirat Roger i camarada Joel.
Us escric des de Granollers.
No, no, no, no, no, no.
I jo per què no soc admirat?
Perquè ets camarada.
Vale.
Em dic Martí,
sóc un fidel oient del vostre programa
al qual he arribat a través de la secció del comunista.
Ah, o sigui,
és a dir,
a través de la secció del comunista
ha arribat al suplement.
Sí, sí, aquesta consulta és real, eh,
t'he de dir.
Totes pràcticament ho són.
Només llevar-me,
el dissabte em poso la ràdio
i m'acompanya mentre em dutxo.
Llevo els nens, esmorzem
i faig les feines domèstiques.
Que mono.
Tot i això,
normalment,
a l'hora que apareix el Joel,
ja he sortit de casa
i més tard rescato el podcast de la secció.
Ah, molt bé.
Tot i escoltar-ho tard
i saber que no guanyaré mai
les bambes m'unic,
cosa que m'agradaria,
em fa il·lusió
jugar a endevinar
el convidat o convidada misteriós.
Però què passa?
Què passa?
Aquesta història,
ja sé com acaba,
fa cinc anys que estem amb aquesta història.
Què passa?
Que a l'entrar a la plataforma
d'escolta de música
on estic subscrit
per poder escoltar la secció,
suposo que deu dir Spotify,
el títol del programa
ja hi apareix el nom
que he d'endevinar.
I, en un exercici complicadíssim,
he de tancar una mica els ulls
per poder fer clic a l'últim episodi,
però sense dexifrar les lletres
i així mantenir la incògnita.
Entenc, entenc, entenc.
No estem en un cas claríssim
i capitalista de clickbait.
No feu servir el nom
del convidat o convidada
com a esquer per poder difondre
els postulats comunistes?
La fi justifica els mitjans?
En fi, jo i les meves arrugues
orbiculars,
allò que diuen potes de gall,
us agraïm resposta.
Una abraçada.
Endavant tu amb la resposta
i jo després donaré la meva.
Sí, sí.
Si tens algun problema,
Roger, amb el que dic,
t'esperes
i després, quan acabi,
intervents.
Aviam, camarada Pujades,
si la raó fos or,
tu ara mateix saries
dels homes més rics de Catalunya,
sí, sí,
i mil vegades sí,
he viscut amb por de dir-ho
des de fa més de dos anys
i gràcies a la teva consulta
per fi puc buidar el pap.
Que el Roger s'enfada,
que s'enfadi,
però ara és el meu moment
perquè avui,
amic Martí,
gràcies a tu,
la por canviarà de bàndol.
O, com a mínim,
faré ús del meu dret
a la rebequeria.
Aviam, estem davant
d'un class claríssim
de clickbait,
dius tu,
i jo dic sí,
però hi afegiria
un clickbait
una mica miop,
perquè amic Pujades
tapa les orelles
perquè el que diria
ara és de molt mal gust,
diria que com a mínim
el 50% de les vegades
jo soc més sexy
a efectes purament de màrqueting
que el convidat misteriós.
Això és la meva opinió.
Avui no és el cas.
Avui no és el cas.
No, no,
a vegades no ho és.
L'altre dia
Ferran Adrià,
hòstia, doncs no.
Home, jo què sé,
a veure'm portes cada pin-pin.
Més sexy tu que Ferran Adrià,
doncs segurament que sí.
No,
el concepte de sexy...
I el que efectes de clic, eh?
Ah, efectes de clic, d'acord.
Crec que menysteniu
la meva capacitat,
diguéssim,
d'atraure la gent.
Dit això,
ara sí,
procedeixo a explicar-te
amb el permís del Roger
per què aquesta decisió
de promocionar la secció a internet
amb alguna frase del convidat
i no amb una meva
assent jo
l'autèntica estrella
indiscutible de la secció.
Jo crec que té molt sentit
i crec que no té res a veure
amb el clickbait.
Desenganyem-nos, Martí.
Una secció amb el nom
El Comunista,
dedicada a fer
turra propagandista
d'extrema esquerra
i anticapitalista,
no hagués arribat mai
a veure la llum.
Per què?
Doncs per avorrida
i per incòmode.
Què va fer el Roger,
molt intel·ligent com sempre?
A fi i efecte,
que jo pogués fotre la turra
lliurement sense que se li espantés
ni se li avorrís l'audiència?
Doncs inventar-se el joc
del convidat misteriós.
Llavors és una jugada genial,
una més,
de Roger Escapa,
gràcies a la qual
la secció gaudeix
gairebé sempre
d'un equilibri perfecte
entre guió
i improvisació,
entre turra
i purparler,
entre ordre
i aventura,
que segurament sigui
el que l'ha portat a ser,
segons diuen,
la millor secció
de la ràdio catalana.
Per tant,
al final...
Modèstia a part.
No, no, passa res, Roger,
la gent ho diu pel carrer.
Si estem sonant pels ondes ja.
S'estan a punt d'inventar
l'onda de la millor secció,
que no existeix...
Per donar-la...
i aleshores qui el recolliria?
Tu i jo?
Tu i jo junts.
Ah, d'acord.
I el Blind Aldum.
I el Blind Aldum
que també vinirà, sí, efectivament.
Escolta'm...
Estàs d'acord o no
amb la meva explicació?
M'agrada molt la teva explicació,
deixa'm disculpar-me
davant del Martí,
perquè la cosa continuarà
com fins ara,
no canviarem la política
de clickbait
d'aquest espai.
També és veritat
que cada vegada
que he intentat resoldre
aquest misteri
amb els companys de Digitals,
tots plegats
hem estat incapaços
de trobar una solució
millor que aquesta.
Per tant,
també hi ha n'hi molts oients
que si tenen una solució
millor que aquesta
ens la proposin
i a veure què se'ns acut
i ho valorem.
Que se'n poderin una mica.
Soblaments arroba...
Roger,
no tens la sensació
que potser la gent
de mitjans digitals
últimament mana massa?
Ara estàs obrint
un meló massa gran, eh?
Vale, vale.
Ara és tan important,
hòstia, que tu,
estem tots al saber...
Sempre ho ha estat.
Sempre ho ha estat.
Vale, ja, tu.
11 i 20.
Vinga.
T'imagines
que el convidat misteriós
avui és Ferran Auberni?
Hòstia,
bueno,
estic fora ja llavors.
Ferran Auberni,
per qui no ho sàpiga,
és el jefe
de la cosa digital
de la ràdio, no?
Es diu així,
el càrrec, oficialment.
Arribaríem fins les 12
del migdia fàcil,
si fos el convidat misteriós
avui.
Sí, sí, sí.
De què rius?
No,
res,
no,
riu de res.
Arriba Catalunya Ràdio
a les xarxes,
quin personatge misteriós
és el convidat
del consultori comunista
d'avui,
arriba Catalunya Ràdio,
l'etiqueta suplement
Cat Ràdio.
Aquesta persona
ens està sentint
i ja només pot respondre
amb un sí o un no.
Si no li agrada
la pregunta,
disposa d'un
Volta'l.
Un Volta'l només,
que ha de quedar clar, això.
Som-hi.
Hola,
que ets una dona.
Sí.
Molt bé.
És que això
em va molt bé,
aviar,
perquè així
descarto molt ràpid.
Ens coneixem personalment,
ni que sigui de,
jo què sé,
d'una entrevista
de reporter
que t'hagi fet,
jo què sé,
una cosa...
Sí.
Sí?
Vale.
Sí.
Ets catalana?
Sí.
Molt bé.
Vius a Catalunya?
Sí.
Molt bé.
Vius a Catalunya.
Tens més de 30 anys?
Sí.
Més de 40?
No.
D'acord.
Ets rica?
No.
Tens patrimoni immobiliari?
No.
Vius de lloguer?
No.
Vius en una propietat
que t'ha vingut donada
per un tema familiar?
No.
Vius sota un pont?
Vius al carrer?
No.
Hòstia...
Si no vivim de lloguer
i no som...
Bueno,
no sentim que deus estar pagant.
Vius en un vaixell?
Vius en un vaixell?
Sí.
El banc és el propietari
de...
Deus estar pagant una hipoteca.
Ah, una hipoteca.
Home,
llavors el propietari ets tu.
Llavors el propietari ets tu.
Sí, sí.
Vale, vale.
Vale, vale.
Seguim, seguim, seguim.
No, ja, ja.
Tens aquella sensació
que no fons no ho haig.
Hipoteca, hipoteca.
Estem pagant una hipoteca, d'acord.
Vinga, la hipotequeta.
La hipotequeta aquesta
la pagues a Barcelona?
No.
Tipo fijo?
Sí.
Sort, sort,
perquè si no,
mare meva, la hipoteca.
Molt bé, tenim una persona hipotecada
que viu fora de Barcelona
que és una dona
i que té entre 30 i 40 anys.
Què es dedica, no?
Hauríem de pensar.
Vale, sí.
Et dediques al sector cultural?
No.
Ets empresària?
No.
Ets assalariada?
Sí.
Ets assalariada
d'una empresa privada?
No.
Ep, d'una empresa pública, llavors, clar.
Sí.
Que treball...
Que ets política?
No.
Milites algun partit polític,
no obstant?
No.
Sí, molt bé.
Treballes per l'administració catalana?
Sí.
Vas bé, vas bé.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Treballes pel govern de la Generalitat?
No.
No.
No.
Bueno, ja.
Que ets mosso d'esquadra?
Ets mosso d'esquadra?
No.
No.
Coneixes, és que...
Tira, tira, Joel, tira.
Va, tu sol.
Però creus que vaig bé o no?
Sí, vas bé,
el que passa és que aquí
hem generat una mica de confusió.
Coneixes personalment Leo Messi?
Leo Messi?
No.
No?
Ah, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Home, no és una cosa que s'oblidi, eh?
Vull dir, convidada misteriosa.
O el coneixes o no el coneixes.
Com potser el coneiguis a Leo Messi?
Sí.
Jo crec que alguna vegada
estic segur que l'ha saludat.
D'acord, d'acord, d'acord.
Fins i tot es digueu que deu haver parlat amb ell alguna vegada.
Sí.
Que desenvolupes la teva feina en l'àmbit de l'esport?
Sí.
Ah.
I treballes per la...
I treballes per la...
Que ets...
Que formes part de la Federació Catalana de Futbol?
No.
Per la Corpo, Joel, per la Corpo.
Ah, ets periodista?
Sí.
Molt bé.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Llavors treballes a la Corpo...
No, no, la teva veu no és ni Gelmà, ni Tudel,
ni...
Ni, òbviament, Lloberes.
Llavors...
Entenc que treballes a TV3.
Sí.
Ai, que ja ho tenim.
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
A veure, pots tornar a dir sí?
Sí.
No, però afina la pregunta.
Presentes els esports en alguna franja del Telenotícies?
Sí.
Sí.
I tens un...
I tens un cabell llarg i moreno.
Sí.
I et dius Maria Fernández Vidal.
Correcte.
Toma ja.
Toma ja.
Maria Fernández Vidal, bon dia i benvinguda al Comunista.
Molt bon dia.
Bon dia.
Què tal, Maria? Com estàs?
Bé, molt bé. Encantada de saludar-vos.
No t'he preguntat si t'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa en forma de república?
Però ara ja ha passat aquest temps.
No, has perdut l'oportunitat.
Home, però tu ho pots dir, no?
És que si no, ja...
Has perdut l'oportunitat.
Home, no, s'ha d'afinar, s'ha d'afinar, Joel.
Has de triar bé les preguntes.
L'has gastat tard, aquesta pregunta, Joel.
No, ara són temps difícils fins i tot.
Bé, en fi.
Callo.
No, no, pots dir el que vulguis.
Escolta'm.
Has dit que coneixes el Leo Messi, no?
Sí, sí.
No recordava que...
És cert que vaig coincidir en una gala amb ell i me'l van presentar i vam intercanviar un parell de paraules, però fa bastant temps.
Recordes les paraules, no?
Sí, sí, no gaires.
No, hola, què tal?
I poc més, eh?
No va ser allò...
Un gran discurs, no, no.
Vale, vale, vale.
No he tingut la sort, com altres companys, de poder entrevistar-lo, no, no.
Era una gala d'aquestes, de les estrelles del futbol català, que al principi venia Messi i vaig poder parlar amb ell un moment.
I al final va deixar de venir Messi, perquè hi va haver un moment.
És que potser va ser l'única que va venir, ara que hi penso, perquè la presentava amb el Gerard López i jo,
i llavors aquella van venir bastants membres del vestidor del Barça.
Després ja va de caure una mica la cosa, però...
Deus treballar avui, Maria, no, tu, o...?
No, no, m'he agafat festa.
Bueno, de fet, avui és dissabte, no? Avui és dissabte, no, els dissabtes no treballo jo.
Normalment no.
Si teniu un conveni, que això és l'hòstia, tu.
Sí o no?
Però escolta, dilluns, que és festiu, vindré a treballar, eh?
Sí, vols, sí, vols, però si no...
No, no, vindré, vindré, ja hi compten.
Una cosa personal, no?
No, tu teniu aquells dies de lliure disposició?
No, això no.
Estic ponent el pèl per sobre del que potser seria desitjable.
Una mica sí, eh?
Tens com una fixació amb nosaltres, eh?
Sí, sí, saps què passa, Maria?
Bueno, tu ja ho saps perquè vas venir a la Sotana i t'ho vaig explicar,
que jo vaig fer unes pràctiques a la redacció d'Esports de TV3.
Sí, sí, Joel, però fa ja un temps, fa ja un temps.
Vull dir, la vida evoluciona.
Home, i tant, sí, sí, he canviat la redacció, mare de Déu.
Jo fa 15 anys que hi treballo i no té res a veure amb el que era al principi.
De res, de drets, de programes, ha canviat tot molt a nivell de la feina que fem,
de com la fem, dels efectius que tenim, tot està evolucionant.
De mitjans digitals, que ara en parlàveu també, tot canvia.
Tu també estàs vivint aquesta dictadura dels mitjans digitals,
que t'obliguen a treballar al doble moltes vegades?
Completament.
Què en penses, Maria?
Sigues lliure, eh?
És que jo crec que és una obligació.
No, no, és veritat que ens ha obligat a canviar una mica la nostra manera de treballar,
però és que si no hi pugem a aquest tren del digital ja podem plegar.
Jo tinc una pregunta.
Així com els periodistes que fem informació general,
en principi no ens hauríem de pronunciar sobre les nostres preferències polítiques o ideològiques,
em diem quin partit votem, tu, per exemple...
Cosa que tampoc entenc, eh?
Home, jo sí que ho entenc, i més treballant des d'un mitjà públic.
És a dir, una cosa és fer militància, però jo crec que els periodistes el que hem de defensar
és que tenim la capacitat de tenir unes preferències per un equip de futbol,
per un partit o per una tendència política,
però la nostra feina és intentar abstraure'ns d'això
per poder donar la informació al màxim imparcial.
Ja ho sé que no es pot, eh?
El que passa és que si jo sóc militant d'un partit polític,
difícilment el dia que hagi d'entrevistar l'adversari polític d'aquell partit al qual milito,
doncs podré fer...
Doncs és el teu gran examen.
És el teu gran examen com a periodista.
Si em permeteu intervenir, jo crec que mentre l'oient sàpiga
que tu ets militant d'aquell partit polític
i tu ets transparent...
És que potser és més sincer, això.
Jo no hi veig cap problema.
Potser és més sincer.
Mira, jo a la universitat vaig tenir un professor que ens feia història de Catalunya
i el primer que ens va dir a la primera classe va ser de quin partit era.
Diu, perquè sapigueu que si en algun moment creieu que hi ha algun viatge polític i tal,
sapigueu que és per això i, per tant, m'ho dieu i intentarem reconduir-ho.
Qui era aquest professor?
Em va semblar molt sincer.
Enric Marín.
Ah, l'Enric Marín.
Sí, sí.
D'esquerra, en aquest cas.
Sí, sí.
No tinc el plaer.
No tinc el plaer.
Escolta, Maria, aleshores, la segona part de la meva pregunta era...
Tu dius obertament de quin equip ets?
Si ets del Barça o no ets del Barça o no?
Sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, jo soc del Barça.
No soc sòcia.
Sí, jo soc del Barça, però si això no m'impedeix o intento que això no m'impedeixi tractar amb professionalitat l'actualitat política de qualsevol altre club de futbol com el Girona, com l'Espanyol, com el Madrid, com el que sigui.
És a dir, potser no és tan evident que som del Barça o no, però sí que és com molt... ningú l'estranyaria de dir no som del Madrid, oi?
Però la informació del Madrid bé que la donem, i la donem de la manera que creiem més professional.
Ara que dius això m'ha vingut al cap que quan jo vaig estar a pràctiques de la redacció d'esports, era un moment en què, diguéssim, des de la redacció d'esports es mirava de...
com t'ho diria suaument, de tractar amb carinyo les informacions relatives al que feia el Barça, sobretot a nivell de directiva, per mantenir unes bones relacions, que després això pot revertir en, diguéssim, més facilitats a l'hora de treballar.
Encara funciona així, això?
No, el que passa és que jo crec que en aquell moment devia passar el mateix que passa sempre, és a dir, que la gent que té un cert poder i que té un cert contacte amb direcció del Barça, amb la presidència del Barça i tal, intenta que les relacions siguin fluïdes,
i llavors els periodistes intentem fer la nostra feina de la millor manera possible, i això internament també genera afliccions.
Us pressiona?
No, pressions, no.
O sigui, quan es critica a la porta no truca ningú de la porta a dir, eh, què dieu? No, això no passa.
Ah, sí, sí, però això no cal ni que els nostres caps, diguem-ne, no, ens truquen directament al presentador del programa o al director, i llavors tu dius, no, no la porta, eh, però gent del club potser sí que diu, això que heu fet no...
Ja, em sap greu que no t'agradi, però nosaltres fem el que podem i el que creiem que se la té.
Però això és el pa de cada dia del periodisme, sí, sí, de l'esportiu i del no esportiu.
Sí, sí, això no és exclusiu d'aquell segle en què tu vas fer les pràctiques a TV3.
Sí, sí.
Bueno, era segle XXI, he de dir, eh, la meva defensa.
Segur?
I el Xavi t'ha trucat alguna vegada? Perquè es veu que el Xavi no està trucant, eh, es veu que està el tio que truca, truca, truca, no va anar a trucar.
A mi no, no sé, si m'he de sentir una mica discriminada, m'he de sentir...
Jo també em sento poc important, perquè a mi tampoc m'ha trucat, i jo que em considerava una figura de l'entorn.
Tu qui posaries Maria l'any que ve la banqueta del Barça?
Ah, bona aquesta.
Ui, ui, és que no serà molt popular, això que diré.
És igual.
Em posaria Xavi.
Què dius, Anna?
O sigui, tu estàs amb la porta que encara confia, o almenys públicament, a convèncer Xavi.
No sé si tant. Jo crec que sí, per confiança, però també perquè crec que les opcions alternatives no són millors que ell.
Ah, vale. Per quins podem arribar?
A nivell, vols dir que no podem pagar als entrenadors que ens agradaria que vinguessin, no?
I si alguns els podem pagar, penso que hi ha un factor que és saber de què va el Barça, que els altres no tenen, i Xavi sí.
I crec que en aquests moments és bastant important saber de què va el Barça.
Per saber de què va el Barça, s'ha fotut en alguns follons que em sembla que no sàpiga...
Sí, això també és cert.
Home, les noves de premsa realment han fet patir molt aquests últims mesos.
I mira que té assessorament de periodistes reputats.
Sí, però tots hem tingut una mica de pell fina, eh? Xavi també, i els periodistes superofesos perquè parlen de nosaltres,
i em penso que ens donem tots massa d'importància.
Sí. Maria, i tu creus que està damunt la taula aquest escenari, que Xavi continuï a la banqueta del Barça l'any que ve,
un cop dit públicament que marxava el juny?
Mira, jo crec que aquesta temporada, el Barça, jo ja vaig deixar d'intentar entendre'l per deixar sorprendre'm.
Perquè l'equip ha sigut capaç de fer el millor i el pitjor.
I per tant, jo en aquest escenari estic oberta a tot.
És a dir, no descartaria res.
Perquè pot ser, imagina't, és que clar, ara hi ha una eliminatòria...
No descarto el Champions en absolut.
Ai, marxa.
Ei, i tampoc t'escarto, eh, Joel, tampoc t'escarto que el Barça sigui capaç d'eliminar el PSG
i llavors perdi a les semis, que és l'eliminatòria més senzilla.
No n'escarto tampoc.
És a dir, jo crec que el Barça és capaç de tot.
Sí, sí, bueno, vale.
T'ho compro.
Amb una mica d'optimisme crec que ho podem arribar a comprar, sí, sí.
Però a tu l'esport que més t'agrada és el futbol.
Això crec que no...
Depèn, per mirar, per practicar,
per què?
Per mirar, per mirar, sí.
O per anar a l'estadi, a mi el futbol m'agrada, és el que més m'agrada.
I per practicar, padel, padel.
Fas una pinta de padel?
No, padel...
He jugat dos partits de padel en tota la meva vida.
No, no, no.
Natació.
No, córrer.
Vas a córrer, no, Maria?
Vaig a córrer, sí.
No tant com hauria, però sí, fa 15 dies veig una cursa de 13 quilòmetres per muntanya,
aquí al meu poble,
i el que faig molt és pilates.
Ah, hòstia, va molt bé el pilates, eh?
Ja ho sé, que ara no ho direu, ah, seré un esport, però a mi em va molt bé.
No, no, no ho és, no ho és, realment no ho és.
Una cosa que sí que he notat arrel d'això que estàs comentant és que,
no sé si ho has vist tu també,
que abans el periodisme esportiu, de fa, jo què sé, 20, 20 anys, 30,
estava format per gent que no feia excessivament bona vida.
Tu veies allà gent fumadora, gent de Carajillo i tal,
i ara el periodista esportiu, hòstia, no sé, està en forma,
ha canviat una mica el prototip del periodista esportiu.
No sé si ho has...
Sí, sí, sí, totalment d'acord, totalment d'acord,
però també va una mica en consonància, no?, amb la societat.
Abans parlàvem dels polítics,
els polítics també eren una mica de despatx,
de camises apretades i tal,
i ara qui menys surt a córrer i coses d'aquestes.
Jo crec que és una mica en general.
A veure quan surts a córrer tu, Joel, si se t'agafa,
o hi ha altre, n'hi ha passat definitivament.
Jo pateixo molt del genoll, jo a córrer no, jo a córrer no,
jo faig bicicleta.
I pàdel, que també t'encaixa molt.
Bé, doncs avui hem jugat al comunista una mica
amb la Maria Fernández Vidal,
hem sabut que està pagant una hipoteca fora de Barcelona,
a l'ada que no coneixíem,
i no sabem si vol que Catalunya sigui un nou estat independent d'Europa,
això ho haurem de descobrir un altre dia.
Això, mira, quan em truqueu el pròxim dia us resolem ràpid.
Veig que t'han fet entrada a la Viquipèdia, eh, ja, Maria?
Vull dir que crec que...
Me la va fer el Joel, no? No sé si me la va fer ell.
No ho sé, quan vaig anar a la Sotana em va dir
com és que no tens entrada a la Viquipèdia?
La farem, la farem, no sé si l'ha va fer ell o que l'hi va encarregar algú o...
L'endemà es va encarregar.
Ja vas encarregar.
Clar, tu aquestes coses no es encarregues, no?
Home, evidentment, jo ho externalitzo tot això.
Una abraçada, Maria, moltes gràcies.
Una abraçada, que vagi bé.
Dois quarts i mitja, dotze del migdia.
I el camarada Joel Díaz també una abraçada ben forta cap a la ràpida avui passant aquesta setmana santa.
Adeu, Joel, gràcies.
De part teva cap a la ràpida, li dic.
Farem una pausa i de seguida el suplement rebem el John Carlin.
Mira, tenim uns oients fantàstics que el Jordi Codu l'escriu a la xarxa, diu...
El company de Granollers, que ens representa molts oients del suplement Cat Ràdio,
que també volem jugar a encertar el comunista amb el Joel i el Roger,
a la carta Aplicació de Catalunya Ràdio i programes sencers.
És a dir, si aneu a l'opció a la carta d'agafar l'hora a hora,
com que el comunista sempre surt dons a dotze,
si agafeu l'hora a hora, allà no revelem la identitat del personatge misteriós.
Pot ser una possible solució per tots aquests oients que es queixaven.
Ara tornem.
El suplement
Amb Roger escapa.
Continua el que la jove, Fèlix, la toca per la Min, som-hi, la Min, xota la Min!
No, això, la Fèlix!
No, això, l'aixeca la Min...
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'entorn quemada.
Avui, a partir de les 8, la TDT del Barça a les Palmes, a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Hola, Teresa.
Sí, sí, t'entenc.
Viure al camp és guai, però si estàs tranquil.
Mira, t'envio per mail la info de les assegurances i l'alarma i ho comentem, d'acord?
Gràcies.
El millor de tenir algú a prop és que t'escolta.
Ara, les assegurances Mybox i l'alarma, 3 anys sense pujades de preu.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
Més informació a caixabank.cat.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de CaixaBank, d'am i assistència sanitària.
El camí del samurai és el camí de la mort i de retruc de la vida.
Te n'adones que al veritable Garder és el que no li cal lluitar.
Un cop el samurai servia, servia fins a les darreres conseqüències.
I aquell ets, viu amb valentia.
El camí del samurai, un viatge pel Japó medieval més tradicional.
Amb Alexis Racionero, escriptor, historiador de l'art i especialista en filosofia oriental.
Els viatgers de la Gran Anaconda, amb Toni Herbonès.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'App i al web de Catalunya Ràdio.
Hi ha un espai sonor on tots els sons imaginables hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica.
Del caos a l'atzar, aproximadament.
Sí, soc jo.
Hola, Pep.
Ai, què hi ha de nou?
Vejamos todos unidos a luita contra el mismo inimigo.
Quan un pueblo tiene una passión, la moral baja.
Jaume Sisa sintonitza Ràdio Galàctica.
Allarguem les antenes al màxim, però tot i això, sempre hi ha un racó inaccessible.
Ràdio Galàctica, amb Jaume Sisa.
Cada dissabte en podcast i a l'antena de Catalunya Ràdio la matinada de dissabte a diumenge.
Un giorno qualunque, li ricorderai.
El suplement.
Amor que fugi de me.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Yo te lo amato siempre.
No te lo amato mai.
Amor que viene.
Amor que va.
Amor que escapa.
Cinc minuts per tres quarts de dotze.
Bon dia i bona hora, Joan Carlin.
Bon dia, Roger, què tal?
Tu tampoc fas vacances, eh?
No, no, no, no, no vacances, no.
Això del Regne Unit, la Setmana Santa, se celebra d'alguna manera concreta o...?
No tanto como aquí, pero es que aquí, aunque nos hemos vuelto a un país prácticamente 95% ateo, buscamos cualquier pretexto para tomar vacaciones en fiestas religiosas, ¿no?
Esto no lo hacen tanto ahí.
Tu tens fe en alguna cosa?
Tienes fe?
Fe religiosa?
Sí.
No.
Mai n'estim...
Però vas rebre una educació catòlica, tu, Joan?
Sí, totalment.
Absolutamente.
Y de una familia muy católica.
No, no, yo fui a colegios de curas toda la vida.
y fui a mesa, bueno, no solo todos los días, sino varias veces entre semana, hasta los 17 años.
Y ahí, pum.
I va haver un trencament de tu, des de mi això no m'interessa o no?
Sí, cuando murió mi padre, cuando tenía 17 años, pensé...
Menos de broma.
Avui parlem de fe a través d'un home com és Donald Trump.
All Americans need a Bible in their home and I have many.
It's my favorite book.
I'm proud to endorse and encourage you to get this Bible.
We must make America pray again.
Reinventarse o morir?
Del make America great again al make America pray.
Rezar again.
No, no, es que, es que, es que...
Uno piensa que ya ha superado toda la capacidad de sorpresa con Donald Trump, pero, pero no.
Mira, yo recuerdo una cosa, lo tengo aquí en mi teléfono,
te lo cito ahora, es un artículo que escribí para el Times de Londres,
justo después de la campaña electoral que cubre, y te acuerdas de Estados Unidos,
que, porque fui a cubrir un mítin electoral de Trump y puse mi mail en algún papelito,
y desde entonces me, igual lo recuerdas, me empezaron a llover montones y montones de...
Propaganda Trump, ¿no?
Pidiéndome dinero, pidiéndome dinero, todo el tiempo, o sea, me llegaron como 60.
O sea, no lo borré por la gracia del tema, ¿no?
Pero hay uno aquí en particular, mira, te lo voy a leer, esto es en inglés, pero lo traduzco.
Uno me dice, John, me dice, John, nuestra increíble primera dama, Melania Trump,
seleccionó personalmente las bellas fotos para nuestro nuevo calendario 2021 Trump, calendario Trump.
Ella me dijo, darling, querido, I want John to have priority access to get the calendar first.
Quiero que John tenga acceso prioritario a tener el calendario primero.
Y pone aquí, y contribuye 30 dólares ahora mismo y lo recibirás.
Veo eso y pienso, no, no puede ser, la gente no puede caer.
Y cayeron, y le llovieron cientos de millones de dólares.
Que todo indica se los quedó él mismo, no para defender la Constitución o el voto fraudulento y tal.
Pero ahora tenemos esto, es un descaro tan absoluto.
Que está ahí, como que juntando, porque él genera fe.
Me preguntabas hace un momento de fe, ¿no?
Si tengo fe en algo, bueno, no sé, quizá tuve fe en Messi o entre un tiempo, qué sé yo.
Pero la gente que sigue a Trump es una cuestión de fe, es un culto,
es una cosa que realmente es un pensamiento religioso.
Entonces aquí tenemos esta como sublime fusión de religión y Trump
con estas Biblias. Estaba pensando...
S'ha posat a vendre Bíblies, la notícia d'aquests últims dies és que s'ha posat a vendre Bíblies
per 60 dòlars.
S'ha creat una pàgina web per vendre les Bíblies que diu coses com l'única Bíblia
que dóna suport al president Trump, fàcil de llegir, amb lletra gran, un disseny prim,
et convida a explorar la paraula de Déu en qualsevol lloc i a qualsevol moment,
amb un vídeo promocional que no té pèrdua,
amb Trump al centre de la imatge, aguantant la Bíblia...
Igual era per a verlo, qualquiera. Vean-lo en YouTube, és increïble.
Dues banderes dels Estats Units immenses, com sempre.
Realment, clar, està posant el tema religiós damunt la taula,
amb molta vegemència, veig, no?
Com t'expliques això?
Bueno, lo que pasa es que tiene un altísimo porcentaje de sus seguidores
son los cristianos más fervientes de Estados Unidos,
los evangélicos estos, los fundamentalistas,
y que pese a todo su historial de mentiras, de delitos, de adulterios,
de tratar a mujeres como... bueno, ya sabes, ahí siguen con él.
Son cosas que van muchísimo más allá de, incluso la palabra, irracionalidad.
Mira, imagínate si...
O sea, el poco sentido de ridículo que la gente tiene.
Imagínate que Ayuso, ahora, Isabel Ayuso,
ahora sale con que va a recaudar fondos para su novio,
el que tiene estos problemas fiscales,
y que, no digamos la Biblia,
pero digamos que va a vender su versión especial del Quijote,
por 50 euros, para recaudar fondos,
y lo tenemos que hacer porque hay que defender al país
contra los socialistas satánicos de Pedro Sánchez
que van por mi novio y tal.
O sea, moriríamos todos de la risa,
y incluso los más fervientes defensores de Ayuso
dejarían de votar por ella.
En Estados Unidos, no sé, yo anoche me fui a dormir pensando,
quizá, quizá este será un momento, será un hito,
en el que la gente por fin se da cuenta
de que este tipo es un fraude más burdo
que ha habido en la historia del mundo,
y no lo votarán.
Me pregunto, pero hasta ahora todo indica que no,
que incluso algo tan absolutamente grotesco
como esto de vender su...
Y aparte dijo, ¿no?, que esto es...
Se pone ahí frente a la cámara, ¿no?, con el libro.
Este es mi libro favorito.
Tu libro favorito, pero primero,
no has leído un libro en tu maldita vida,
para empezar.
Segundo, él no sabe nada de religión.
No ha abierto la Biblia, nunca en su vida.
O sea, si vas ahora y le preguntas qué significa en la religión cristiana
el Jueves Santo, o el Viernes Santo, o el Domingo Resurrección,
seguramente ni sabría.
O sea, esa pregunta se la haces a cualquier ateo en la calle aquí en Barcelona,
saben la respuesta, seguramente ni lo sabría.
O sea, es tan... es que no hay palabras para esto.
Y si este no es el momento en el que la gente por fin ve
quién es este tipo y lo abandonan,
o sea, yo abandono toda esperanza en Estados Unidos.
Y después de esto, gana las elecciones presidenciales en noviembre,
Roger, por favor.
Però, ell per què necessita tants diners?
Més enllà de finançar aquesta campanya electoral,
que per ser president dels Estats Units necessites bàsicament molta pasta
i de molts lobbies que te la deixen,
ell ha de pagar totes aquestes condemnes econòmiques
que té aquestes multes, aquests procediments judicials.
Crec que li han rebaixat una mica la fiança a la meitat
per la condemna pel frau,
però clar, crec que ha de pagar pràcticament 200 milions de dòlars,
i per això treu aquelles bambes també...
Sí, les bambes, les bambes dorades.
300 dòlars la parella de bambes
i es van esgotar, es van esgotar, es van esgotar.
Vull dir que entenc que tot forma part també d'aquesta estratègia
per poder pagar les multes, no?
Sí, bueno, es que tiene pendiente pagar,
creo que es dentro de una semana,
175 millones de dòlars, ¿no es cierto?
Sí, sí.
Y está como desesperado.
Creo que si miras el anuncio este,
la publicidad por la Biblia,
le dicen, mira, págalo ahora
y te lo daremos de aquí a cuatro o seis semanas.
O sea, pero necesita ahora, ya, ya,
pon el dinero, ya.
Porque sí, tiene estos líos legales tremendos,
que claro, él dice que es toda una campaña
de Biden y qué sé yo y todo demás,
pues es por eso.
Pero es que es increíble.
Y ya los cientos de millones que ya le han dado,
como que contaba yo antes,
estos mails que mandaba,
¿y a dónde acabó ese dinero?
No sé.
Tot i així, jo crec que des d'Europa
ens costa bastant d'entendre
que el candidat demòcrata continuï sent Joe Biden,
malgrat que és el president electe, no?
Perquè realment fa l'efecte que,
en aquest cas, sí que a nivell d'edat
potser no està amb les seves màximes facultats
en vuitant anys,
tenint en compte que aspires a la reelecció
per quatre anys més, no?
Que no s'hagi intentat crear una alternativa
o tinc la sensació que potser des d'Europa
l'edat sí que penalitza més que als Estats Units.
Sí, mira, és el gran tema de debate
dentro del mundo de los votantes demócratas.
O sea, la gran mayoría en las encuestas
demuestran que quisieran tener otro candidato.
porque, bueno, Biden, sí, se lo ve frágil.
O sea, mira, dio su discurso el otro día
de State of the Union, de Stable Union,
que lo hizo bastante bien, por cierto,
estuvo bastante combativo,
pero lo que se transmite claramente
es que Trump tiene mucha más energía que Biden.
Eso, o sea, olvídate de las...
Es por tan cuatro años, por así decirte.
Es que dice, pero eso se transmite
y eso la gente capta a nivel muy esencial.
Ahora, dicho esto, sí, la derecha,
o sea, los medios derecha como Fox News
les gusta poner ahí imágenes de Biden
tropezando con sus palabras, equivocándose,
pero la verdad es que hay el mismo número
de tropiezos y errores en Trump también,
que también está perdiendo sus facultades.
Con lo cual, tenemos que la elección
va a ser en Estados Unidos
entre un señor mayor, algo frágil,
que está perdiendo algo de su ligereza,
de su rapidez mental,
contra otro tipo mayor
que está perdiendo su rapidez mental
y está loco.
Entonces hay que elegir entre esos dos.
Para mí la decisión está clara, pero...
No, y lo tremendo es que el Partido Demócrata,
no sé, no parece...
A ver, no se puede encontrar a alguien mejor.
O articular una alternativa,
o que la vicepresidenta, la Kamala Harris,
que ha tingut un paper bastant més secundari
del que es preveia inicialment, ¿no?
Sí, pero Kamala Harris no se ha tenido
una vicepresidencia bastante como opaca, oscura,
no se la ha visto,
y realmente yo creo que...
O sea, hay un consenso, creo,
y yo estoy de acuerdo, el Partido Demócrata,
que si en vez de Biden
la candidata presidenta fuese Kamala Harris
que Trump la destroza.
Pero bueno, es que esto de esta Biblia...
O sea, vamos a ver, vamos a ver,
o sea, será el momento que miraremos
de aquí a unos meses para atrás,
y dijimos, es el momento en el que, por fin,
estos fieles seguidores de Trump
se dieron cuenta de quién es este hombre.
Tot i així, tu cita que és de mullar
i diguessis Biden o Trump de cara a les eleccions,
dius que Biden revalida la victòria?
Mira...
No t'agrada, mullar-te.
No, no.
Doncs no ho facis, no ho facis.
No.
No ho facis, va, tu estalvio.
No, no.
Deixa'm preguntar-te, deixa'm anar un moment
cap al Regne Unit,
perquè teòricament, demà,
ha de tornar a compareixer a Carles III
després d'aquesta malaltia.
Sí, s'havia especulat amb la possibilitat
que Carles III torni a aparèixer.
Veurem si demà,
després del que va passar també amb Kate Middleton,
hi ha una aparició pública del rei d'Anglaterra.
Però avui a l'informatiu ens fèiem raça d'una notícia
i és que els soldats de l'exèrcit britànic,
segons publica el Times,
podran deixar-se barba per primera vegada en l'últim segle.
Tu que portes barba...
Sí, esto lo voy, sí.
Bueno, con lo cual ya sabes lo que voy a hacer.
O sea, voy a dejar esto el periodismo
y hacer una vida digna
e integrarme a las fuerzas armadas británicas.
Això ho hauria autoritzat el rei Carles,
que hauria donat el vistiplau
a aquesta petició dels comandaments militars.
El ministre de Defensa havia qualificat
l'antiga prohibició de ridícula
i havia dit que si els soldats
de tots els exèrcits del món
podien lluitar amb barba,
els britànics també ho podien fer.
Ara, fins ara estava prohibit,
tots havien d'anar ressurats.
Ara es poden deixar barba els soldats britànics,
però només una barba uniforme.
No et pots deixar perilla,
no et pots deixar només patilles.
Bé, són aquestes coses de la traïda.
Eso sabía.
Estan locos.
Sí, ben estic.
Bueno, pero una vez,
pero cuando están en combate,
por Dios,
me imagino que habrá cierta flexibilidad
en cuanto a los reglamentos.
No sé, no sé.
Estás ahí en las trincheras,
tres semanas contra los rusos,
pues, bueno, no sé.
Cosas de los británicos.
Pero mira,
pero son cosas así,
anecdóticas,
que nos hacen reír,
sonreír,
no son delirios.
Como en Estados Unidos,
donde todo,
todo siempre es más a lo bestia,
a lo grande,
a lo enorme,
a lo...
Es que,
perdona,
pero no puedo dejar de pensar en esto,
porque vi ese anuncio en YouTube
de Donald Trump.
Es que pensaba que lo había visto todo.
No,
no había visto nada.
Els mitjans británics,
aquesta setmana,
continuen parlant de Kate Middleton o no?
Creo que han bajado...
O sea, mira,
yo veo titulares y no leo sobre Kate Middleton.
O sea,
veo titulares porque veo la prensa.
Pero creo que ahora ya no tanto.
Creo que están respetando esa solicitud
que hizo.
Mira,
al final de cuentas,
soy una persona aquí como vosotros
y tengo mis problemas.
Y ha habido bastantes...
muchos.
arrepentidos.
Mucha gente,
tanto en Reino Unido
como en Estados Unidos.
Estados Unidos están igual o más fascinados
con esto de la familia real británica
que en el propio Inglaterra.
Y ha habido muchos que estaban ahí
que habían estado especulando
y criticando por el tema
de esta estúpida foto y Photoshop
que están ahí todos
haciéndome a culpas por todos lados.
Y creo que una consecuencia
de ese arrepentimiento
es que le están dejando más en paz ahora
a los medios.
que seguramente han aprendido
la lixión del que va pasar
con Diana de Gales
hace unas cuantas décadas
y ha intentado
almenys no repetir
el mismo patrón.
Sí, sí, sí.
Pero bueno,
pero quién sabe
qué le va a pasar
a esta mujer que es
a tener cáncer
a esta edad.
No sé si va a durar
muchas décadas más.
Espero que sí
por ella.
O sea,
todo lo mejor
como persona.
John Carlin,
John Carlin,
5 minuts
per arribar
a les 12 del migdia.
Gràcies,
bona setmana santa,
bona pasqua
i records a Donald Trump.
Mira,
amb ell t'acomiadem,
amb Donald Trump,
que ens hem deixat
aquest tall.
Tira, tira.
I think you all
should get a copy
of God bless
the USA Bible now
and help spread
our Christian values
with others.
There you have it.
Let's make America
pray again.
God bless you
and God bless
the USA.
God bless
the USA Bible.
La falsedad
es tan épica.
Pero no lo ven,
no lo ven,
no lo ven.
El suplement
amb Roger Escapa.
Fins al 31 de març
podeu seguir fent
els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual
i reproductiva.
Entra a 3cat.cat
barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació
a través de la web
Visum,
Caixer Automàtic
o Transferència.
Recorda-ho,
més informació
a 3cat.cat
barra Marató.
La Marató
que dona llum.
Mercè Ibarz,
Luis Carroll,
Safo,
Aurora Bertrana,
Joan Brossa,
Ties Elliot,
biblioteques,
escoles,
llibreries,
contes,
novel·les,
poemes,
cançons,
tots tenen en comú
una adreça.
A tots els trobareu
el mateix codi postal,
universal i transferible
i 100% literari.
Ciutat Maragda.
La literatura
a Ciutat Maragda
amb David Rosmàqui.
Aquest dissabte
a les 11 de la nit
a l'exclusiu digital
de l'app i el web
de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes
a la mitjanit
Enpar Moliner
ens convida
a fer un tast vertical.
El tast vertical
és el programa
de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén
donar veu
a pagesos,
pageses,
somillers,
somilleres,
elaboradors,
elaboradores,
és a dir,
en definitiva,
a paisatgistes.
Els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb Enpar Moliner
també a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio.
Nena,
anem a fer un vi.
Revolució 4.0
amb Chantal Llavina.
Emprenedors,
innovació,
creativitat,
competitivitat,
empreses digitals.
Revolució 4.0,
el programa en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital.
Et revoluciones
amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Chantal Llavina.
Dissabte,
tot a l'app i web
i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena
de Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Del 18 al 26 d'abril
torna al Barcelona Film Fest
amb les millors pel·lícules
basades en llibres
i fets històrics.
Aquest any
el festival rebrà
la visita de Mick Ryan,
Richard Ringleiter,
Belén Rueda,
Vincent Pérez
i David Verdaguer,
entre d'altres.
Viviu les Catifes Vermelles
i participeu
en els col·loquis
amb els convidats
després de les projeccions
als cinemes verds
de Barcelona.
Més informació
a bcnfilmfest.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Torna al Sismògraf,
el festival
que detecta
el moviment
del cos i del planeta.
Del 18 al 30 d'abril
Olot acull de nou
més d'una trentena
de propostes
al voltant
de les arts vives,
la sostenibilitat
i l'emergència climàtica.
Més informació
a sismografolot.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
Link
a Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Es pot saber
què fas, Minguella?
Hòstia,
l'obresa,
que no t'es el cas,
que arriba la Setmana Santa
i toca fer penitència
de tot.
De vol a vant,
fins i tot.
Sí,
però aquest cap de setmana
no faràs
d'ajuda ràdio esportiva,
oi?
A veure,
va,
sedueix-me,
amigo amigo,
què fotreu,
el Tot Gira?
Doncs mira,
dissabte a Barça
a Les Palmes
en tota la prèvia
i diumenge
tenim la transmissió
del Girona Betis,
llevant Barça
a la Lliga EFA,
Barça a Indústries
al Palau
a la Lliga de Futbol Salà
i començarem
les eliminatòries
del nostre concurs
de la Rosca.
Tot Gira,
dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda
amb David Clupés.
Paula,
qui has superat
un trastorn de...
He superat
la insuficiència renal
que en el món
que siguis avui aquí,
curada,
amb aquest...
I no te n'adones
que estàs patint
aquest maltractament?
No,
és el podcast
on flueix la conversa
amb persones
que han patit
una dificultat
i l'han superat.
Quan tens la sort
de tirar endavant,
compartir el que has viscut
pot ser una bona ajuda
pels qui ara
es troben
on tu vas ser.
Ho he superat
amb Xantal Llevina,
un podcast
per ajudar a entendre
i encarar la vida.
A l'app i al web
de Catalunya Ràdio
hi ha 3CAT.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
i paraules sordes.
El suplement
Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.