Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
D'Èpic Soléter a Èpica remuntada.
I Alèxia Potelles, la millor jugadora dels dos últims anys.
Serà la que aixecarà la copa, l'agafa amb les dues mans,
per la NASA, per Sota, Pesa, la Patoneixa,
Ciatanza, les seves companyes, de mica en mica, sense pressa,
estan totes esperant, amb un neguit, fent vots,
esperant, amb un cartell de guiners de guanyadores,
l'Alèxia Ciatanza...
I l'aixecarà al salt d'Eindhoven.
Avui, el suplement, Núria Urriols, companya del diari Ara.
Bon dia, Bonora. Hola, bon dia.
Oriol Marc, cap de política de la ciutat digital, bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Marc Molins, advocat penalista de Dundret, hola, bon dia, Bonora.
Molt bon dia.
A Madrid, Ana Pardo de Vera, companya de públic, bon dia, Ana.
Bon dia, bon dia a todos.
I a Eindhoven, encara?
A Eindhoven, encara tenim la Sònia Salmà?
No, ja és aquí. Sònia, bon dia.
Hola, bon dia.
No, no, vam arribar ahir tard,
però vam arribar a l'últim volt dels aficionats.
Com estàs, Sònia?
Com pots veure com la veu?
T'agraeixo molt.
Han estat dos dies intensos que aquesta hora estiguis aquí.
Però bé, bé.
La veritat és que...
tot va sortir molt rodó.
A priori mai hauríem demanat que la final es guanyés així,
perquè el descans, les cares,
a l'estadi dels aficionats del Barça, us les podeu imaginar.
Es veia molt complicat en aquell moment
que el Barça pogués capgirar aquell marcador,
i la sensació era més de compte que estem repetint la final de turí,
que no que el Barça pogués aixecar la segona Champions,
com ja va fer a Gotovor amb la primera.
Però a posteriori és el guió perfecte,
perquè a sobre hi poses èpica,
i llavors tens la sensació de guanyar-la dues vegades,
aquests de Champions.
A veure la veu del Pere Escobar.
Pere, bon dia. Hola, molt bon dia.
Barcelona també, Pere, ja?
Sí, gairebé no,
perquè van deixar la terminal 2 i jo tenia la moto a la 1,
però al final vaig poder arribar.
Com estàs, tu, Pere?
Com un 4a.
Perquè ja saps que anava fotut, però bé, molt content.
Bé, bé, estupendo.
Estupendo, de veritat.
En algun dels gols et vaig veure patir de veu, també.
Sí, sí, rascava, rascava com un 4L,
que no ha passat la ITV.
Però això ja passa, a vegades se te'n va la flapa una miqueta,
perquè estàs content,
et deixes anar per l'emoció de l'entorn,
que t'afecta molt, encara que no ho sembli, i rasques.
Jo crec que a la mitja part, Sònia,
el Jonathan Giralde els hi va posar la rajada de la primera part
de l'Escobar per avifar les jugadores.
Perquè realment alguna cosa devia passar a la mitja part
perquè sortissin com van sortir, no?
Sí, després ells explicaven que tàcticament re,
van fer un canvi de posició entre Mariona i Salma,
però per mi és que en el fons és un joc,
i com qualsevol joc, també hi ha molt d'estat d'ànim.
I mentalment, sobretot el primer gol del Barça,
que arriba als pocs minuts, com passa la primera part,
amb el gol del Wolfsburg, que arriba al minut 3,
el primer gol del Barça, el primer gol de Patri,
ho capgira tot.
I és cert que també intervé el fet que ell ja fa un pas endavant
i que apareix a la rematada quan en la primera part no hi havia aparegut,
però en el moment en què fan el primer,
tots veiem al camp que tot canvia,
hi ha una onada, arriba el segon de seguida,
i aleshores jo crec que en aquell moment tots els que som al camp
som bastant conscients que el més probable
és que el Barça sigui qui s'endugui aquella final,
tot i que el Wolfsburg podia tornar a passar el que havia passat
a la primera part, que arribés una vegada i marqués un altre gol.
També era molt perillós,
és que aquesta és la sensació que tens quan el Barça va per Europa,
que fa la sensació, i el Pere anava per aquí al descans,
que el Barça no en tinguem mai prou,
que a sobre hagi de guanyar bé, hagi de ser molt superior als rivals,
els altres rivals també juguen,
i també hi ha equips molt bons com el Barça.
Jo crec que ara mateix el Barça és el millor equip d'Europa,
i ahir ho va demostrar,
però no sempre pot ser tan rodó com potser va ser a la teva primera Champions.
I és cert que al descans les jugadores parlen entre elles,
que Joan Atant fa aquest canvi tàctic,
que totes som molt conscients que si algú pot capgirar aquell marcador,
recordo que ho explicava qui era el Wolfsburg al final del partit,
que ho havia dit l'Alexia, que ahir va fer de capitana,
i va ser la seva presència gaire simbòlica,
però que també té moltes tendències sobre el grup,
i va dir que si hi ha algun equip que pot capgirar això,
som nosaltres, és el que van fer a la segona part.
Pere.
Jo... saps què passa? Que ja tinc una edat.
M'he dedicat molts anys a mirar,
i per mi la imatge del partit és la xerrada que tenen,
just abans de sortir a la segona part,
on Patri, que és la que dona, com diu la Sònia, el pas endavant,
on Patri les agafa i els fot un meneo,
que riu tant tu del que jo vaig dir a la mitja part,
i surten diferents,
i ella, la primera, amb aquest pas endavant,
apareix a l'àrea on la portera rival no l'havia vist en tota la primera part,
i de sobte se la troba tres vegades, i de les tres vegades dos gols.
Jo crec que és un tema d'autoritat moral, de decisió,
i després que si tu creus i saps fer una cosa i tens una manera de ser,
i això també ho dèiem a la transmissió, tens una personalitat,
tu no pots renunciar a aquesta personalitat.
Jo, durant tota la temporada, he sentit el Giralde parlar del control...
Escolta, deixa't estar.
Tu tens una manera de ser i has de morir amb la teva manera de ser.
I si amb la teva manera de ser et dona per arribar-hi, fantàstic.
I si no, doncs et cauràs abans d'arribar-hi,
però has de morir amb la teva manera de ser.
I això és el que van fer. A la segona part van ser elles.
I les onades que deia la Sònia Mis em van fer curtes,
perquè jo necessitava un parell o tres més,
i estic convençut que si haguessin continuat amb aquestes onades,
el resultat ha estat més escandalós.
Van ser elles, que és com han de ser, que és el que saben fer,
i van superar, que és el que jo crec que té més mèrit,
l'absència d'una persona com l'Alèxia,
que més enllà que és una jugadora meravellosa,
és una persona amb molta personalitat,
i és una de les que manen en aquest grup.
Jo crec que les que manen de veritat en aquest grup,
manen perquè a més a més se les creuen les seves companyes,
són ella i la Patry.
Ahir no hi era l'Alèxia, va ser la Patry.
I aquesta, per mi, o com a mínim jo la recordaré,
sempre com la final de la Patry.
Va haver-hi el partit Marc Núria, Oriol, Anna.
Jo sí, sí, sí, sí, sencer.
No, jo no.
Marc Núria.
Crec que hi ha una decantació femenina.
El vaig disfrutar moltíssim.
Es crida molt l'atenció a aquesta inflexió,
què passa a la segona part.
Després, en una de les entrevistes a peu de camp,
si no recordo malament a Patry, però no em voldria equivocar,
ella explica que el que els transmet Guijarró és això,
el que deia el Pere, que han de creure en el que estaven fent.
És a dir, la primera part és una primera part
amb un saldo esportiu terrible,
el cert és que quan l'analitzes,
el que havia tingut el Wolfsburg era una enorme efectivitat,
perquè al final arriba en no tantes ocasions,
però marca dos gols, i nosaltres arribem en un munt d'ocasions
sense fer portària.
Però hi ha aquesta idea de la credibilitat,
aquest plus moral del que parlava el Pere.
I a mi, Roger, si em permets que faci una reflexió,
m'atreveixo a fer-la en veu alta
i a veure si soc capaç de fer-me entendre.
Jo soc un aficionat, un fanàtic del futbol,
l'he vist per tot arreu, per tot el món,
i tot el que puc, perquè m'agrada molt.
I em passa una cosa.
Sempre he arribat a la conclusió personal
que el futbol no és el millor transmissor dels valors.
És a dir, quan tu vas a un camp,
el que estàs veient és una enorme dosis descomunals
de racisme, d'homofòbia, no del Vinícius,
de tota la vida...
De testosterona. De testosterona.
Quan veig futbol femení,
no constato aquest punt d'agressivitat.
Constato unes enormes dosis d'esportivitat, de fair play,
inclús en el terenar del públic.
I això és perfectament compatible
amb un futbol extremadament rigorós en el tècnic,
amb l'agressivitat en l'esport,
però inclús en la segona part, a finals,
hi ha una petita enganxada,
no recordo ara entre quines dues jugadores,
però hi ha una enganxada que inclús aquella enganxada
està en un context que ha probablement
portat a l'àmbit clàssic del futbol masculí,
hauria acabat d'una altra manera.
És a dir, jo voldria subratllar d'una forma molt singular
aquesta idea que penso que el futbol femení
sí que passa a ser un transmissor
d'aquests valors inherent a l'esport, singularment al futbol,
amb el desideratum que l'hauríem de recuperar també
en el masculí, el que vam veure a la fina,
l'últim partit de Lliga a l'Espanyol amb el Barça,
la invasió al Camp, la gent justificant la invasió...
Em costa imaginar-les en aquest escenari, però en tot cas,
i perquè aquesta és la pregunta, sí, vaig veure el partit,
el vaig disfrutar moltíssim, alegro d'aquest segon títol.
Oriol. Jo també el vaig disfrutar molt i el vaig patir molt.
Des de l'any 2016, com a espectador,
no guanyava ni una final de la Champions,
entre les que guanyava el Madrid...
En saldo negatiu. Sí, en saldo molt negatiu.
Vaig dir al meu pare, no miraré mai més cap final de Champions,
i a les quatre i cinc el meu pare em va dir, remuntarem.
Tenia raó, com moltes vegades el meu pare té raó.
El futbol femení es veu que també tu.
Ha dit això. Crec que és un equip que té...
No sé com dir-ho, té un punt magnètic
i aquesta remuntada només fa que reforçar-ho.
És una generació que ha fet descobrir a molts nens i moltes nenes
un futbol que és diferent, diferent en el bon sentit de la paraula,
del que deies tu, Marc, també.
Com un punt més de naturalitat, un punt més vinculat a l'esport,
de base a uns valors esportius que no són aquesta parafernàlia
que molta, moltes vegades el futbol masculí
i que no sempre comporta coses bones.
Hi ha moltes vegades que a mi m'agrada molt el futbol
i ja us dic jo que si al Messi trepallés una iaia al mig de la Diagonal,
la culpa seria de la iaia.
Però això farà part dels meus problemes.
No haver creuat. No haver creuat per aquí.
No veies que venia el Messi 200 per hora.
L'he mirat a banda i banda abans.
Però que en aquest sentit,
crec que ja tenim una connexió amb l'afició que és molt important
i una remuntada com aquesta l'únic que fa és reforçar aquest vincle
i d'una vegada per totes no dic jo
que hi hagi d'haver una equiparació salarial immediata
si encara el pastís no és el mateix el que reparteix,
però sí que a nivell esportiu,
els triomfs són exactament el mateix
i valen exactament el mateix.
I com a club crec que això s'ha de preservar
perquè és molt important.
Tres minuts per arribar un quart de deu del matí
amb el Pere Escobar, la Sònia Germà, el Marc Molins,
l'Anna Pardo de Vera, la Núria Urriols i l'Oriol Marc.
I atenció, perquè ahir,
quan acabàvem el programa des d'Indoven Especial,
que vam acabar a les portes de l'estadi del PCB
i anàvem saludant aficionats molt diversos,
faltaven 3 hores per començar el partit,
i una de les aficionades que ens vam topar era l'Eura Vidal.
L'Eura Vidal venia des de la Ribera d'Ebre
amb la Penya Blaorana en autocar.
Van marxar amb un viatge llarguíssim de més de 20 hores
que va començar la matinada de dijous a divendres
a les 4 de la matinada.
I van arribar a quarts d'una del migdia ahir a... a Indoven.
Aleshores, fa un any,
l'Eura Vidal ja havia fet el mateix viatge cap a Turí.
Una mica més curt, però tampoc tan més curt.
Eura Vidal, bon dia.
Molt bon dia. Molt bon dia.
Com estàs? Com estàs?
Molt feliç.
És que va ser...
Bueno, és que, clar, ho estic escoltant aquesta estona.
Coincideixo moltíssim amb la Sònia parlant de...
que sí, la primera part va ser...
era com no, per favor, una altra vegada no,
que hem fet molts més quilòmetres i venim molts més cansats,
però la segona és que...
és que no hi ha paraules.
Per aquí és culer i és seguidora del femení
i portem molt temps d'anar a tots els partits del Camp Nou
i vam anar a Turí.
Lo d'ahir... uf! És que molt, molt bèstia.
Molt guai, molt guai, molt guai.
El pitja pare hi pensava en tu.
No podia deixar de pensar en tu, amb aquests eludors.
Uf! Gràcies.
I és que, clar, el teu testimoni em va impactar molt.
I la feina que ha fet producció per trobar-te,
perquè et vam enganxar al carrer, no teníem el teu telèfon,
però t'han trobat.
Aleshores, Eura, on ets, ara?
Ara estem a Metz, a l'Hip de Tornades.
Hem fet el mateix.
Vam fer Indoor Ben Metz,
vam arribar a les dotze i mitja, gairebé de la nit, a Metz.
Hem dormit i ara, en cinc minuts,
anem cap a casa,
fem parades, diverses parades per Catalunya,
Port de Barcelona,
Reus,
Riu de Cols, Falset,
Mora Nova i Mora d'Ebre.
Ets la millor.
Com tens el cul, les lombards i l'esquena?
Eura.
Bé, la veu molt millor que l'any passat,
no hagués pogut parlar amb ningú de Batros.
I, bueno, n'hem fet, n'hem fet.
N'hem fet, n'hem fet.
He sentit que el peré deia que estava quadrat,
entenc que perquè ja venia quadrat de casa,
ja li explicaré demà com estem.
Perquè és un senyor gran.
Exacte, exacte.
Eura, quant sou a l'autocar?
55, autocar ple.
Autocar ple?
Un autocar ple, sí, sí.
Un autocar ple i s'ha quedat gent sense poder vindre.
Vam organitzar el viatge a la penya de Mora d'Ebre,
que l'any passat vam anar a dos autocars,
i aquest any més va costar molt el tema entrades,
va ser horrorós, la UEFA ho ha ficat molt difícil,
i ahir em vaig emprenyar molt
perquè teníem la gra de davant molt buida
i feia molta ràbia,
però al final vam aconseguir, sí, sí, omplir tot un autocar i sí.
Entenc que el viatge a l'autocar és una qüestió econòmica,
no, Eura, perquè viatjar...
Hi havia pocs bitllets i molt cars en avió, no?
Exacte, sí, sí.
Sí, quan ho vam mirar, evidentment,
va ser quan ja el Barça s'havia classificat
i havia pujat tot molt.
Jo vaig trobar bitllets des de València,
que natos, com que vivim a Benissanet, Ribera d'Ebre,
no ens queda molt més que a Barcelona,
però llavors el problema van ser els allotjaments
que a Indoven eren desorbitats, però una animalada,
dos nits d'un 2.000 euros,
i érem, bueno, d'acord, hem us agradat fer menys,
però tampoc no els passem.
Clar, clar.
Doncs escolta'm...
l'enhorabona, felicitats per la part que et toca,
suposo que a la celebració Sant Jaume avui no arriveu,
a quina hora heu d'arribar, més o menys?
No, cap a l'última parada,
a Mura d'Ebre, a les 12 de la nit, més o menys.
Molts ànims, molts ànims, un abraçada.
Moltes, moltes gràcies.
Que pugueu anar a Sant Jaume, crideu per natos i disfruteu.
Demà treballes, Eura? Demà treballes?
I tant, i tant. Mare de Déu.
Però, bueno, vaig treballar l'any passat, dilluns,
i vam arribar a les 3 de la matinada,
perquè ja et vaig comentar ahir que mos vam tarar
i vam parar el partit del Camp Nou dels Nois
per veure'ls perdre contra el Villarreal.
Vull dir que demà crec que no serà tan greu.
Tens 6 hores de suplement per davant per animar-te al viatge.
Et convidem a escoltar-nos. Un abraçada, Eura.
Moltes gràcies, un abraçada.
Adéu, adéu, adéu.
Pere Escobar i Sònia Gelmà,
és un testimoni que demostra una mica l'estima per aquest equip,
i com de malalt és l'afició, no? Fins a quin punt ho viuen?
Sí, jo ahir ho dèiem, també,
i és una cosa que no crec que pugui arribar a entendre mai,
i que admiro, eh?
Admiro profundament, perquè em sembla extraordinari,
i se'm posa la pell de gallina, però és una brutalitat,
i això és una meravella.
Vull dir, tenir aquesta il·lusió, poder-la complir,
li falta el llapis,
perquè s'haurà de tornar a pintar la ratlla del cul, la pau d'Eura,
però és una meravella, és una meravella.
Saps inura, el Pere.
Ja saps que és la meva manera de ser.
Per cert, el telèfon del Marc, si me'l pots passar,
perquè després, com ha dit això que els pares sempre tenen raó,
els hi passarà dels meus fills.
Del Oriol, del Oriol.
Tranquil, donaré el telèfon del meu pare,
i estic convençut que amb els teus fills també serà capaç de convèncer-los.
En té cinc, en té cinc.
Home, se li multiplica, la tarifa serà més alta.
Gràcies. Sònia, digues.
No, deia que l'any passat vam tenir molt presents tots aquests aficionats
que havien anat a turir,
especialment els que agafen un autobús i diuen...
vinga, va, que tenim 15 hores per endavant, doncs fem-les.
I el divendres al Toc Costa també parlàvem amb un d'aquests autobusos,
amb una jugadora que havia estat portera del Barça,
que ara és la portera del Llevant,
que també va decidir que anava amb les amigues
i que agafaven un autobús.
Clar, no és el mateix la tornada quan has guanyat una Champions,
que vas cansat, però que vas alegre,
que el que va passar a turir.
I per això, jo especialment crec que té força veritat
tota aquesta gent que viatja,
però és que van arribar a ser gairebé 10.000 aficionats del Barça,
i a l'Eure li feia ràbia, ja ho entenc,
que l'està dicant 38.000 persones i al final eren 33.000,
que està bé, és una està de play i es veia ple,
però també es veia en aquests 6 anys buits,
que és una qüestió de la distribució que ha fet la UEFA,
que va començar a vendre les entrades molt abans
que se sapiguessin els rivals,
que a diferència del masculí, en el cas del femení,
aquestes entrades són més econòmiques
i això permet que tu, si ets del Chelsea, dius, les compro,
que són 15 euros, les compro,
i si després no arriba el meu equip, doncs no hi vaig.
Això a la UEFA s'ha de fer mirar de cara a la pròxima temporada,
perquè, evidentment, ha estat una llàstima, han estat 10.000,
i jo crec que el Barça podia haver omplert l'estadi
amb tota la gent que tenia intenció d'anar-hi,
i que no hi va anar perquè no es podien trobar entrades,
perquè els bols eren molt cars,
perquè l'allotjament tampoc era econòmic i, per tant, era complicat.
Digues, Marc, jo només escoltant l'Eure,
m'ha traslladat a la meva època també d'autobusos
i capitals europees, aquests trajectes de Vinores,
ja no es fan, perquè hi ha tan l'eucòs i tan avió i tal,
o es fa tan l'eucòs de l'avió i es tornen a mita.
Això ens la van colar durant dos o tres anys que els bols eren barats,
i ara ja no hi ha bols barats.
En tot cas, ja no és tan habitual com ho era en el meu...
Ostres, a la meva vida, jo he agafat diversos autobusos
per fer 1.800, 1.900 i 2.000 quilòmetres amb autobus,
això són 20, 22, 24 hores,
i uns trajectes en els que el conflicte que jo recordo que tenia
amb la gent que m'envoltava era per un tros de passadís,
per poder dormir per la nit estirat,
per poder desencaixar la pèlvis de l'esquena i poder-se estirar.
Aquests eren els problemes que teníem
quan viatjàvem 20 i escaig hores amb autobus.
Insisteixo, baralles reals per poder-se estirar el passadís del terra,
que la gent sortia en un dels descansos i et passaven per sobre i tal,
però tu anaves a dormir tranquil·lament.
És a dir, posar en valor el que representa...
Es creu a Europa per veure el Barça
i, en aquest cas, per poder-ho celebrar en directe, que això també és únic.
Deixeu-me alliberar el Pere Escobari i la Sònia Gelmà,
que hem fet matina avui.
Descanceu, recupereu-vos,
i aquesta setmana també us escoltem el tot costa on faci falta.
Un abraçada, companys.
Moltes gràcies, vagi bé. I moltes gràcies a vosaltres.
9 i 21 minuts.
El suplement amb el motxiller Marc Molins.
Jo diria, Marc, que...
amb els anys, allò que diuen que et tornes un palet de res,
un palet de res més conservador,
en el teu cas és cert.
Necessito un advocat, ara.
Ostres, és que...
Mira, m'havien dit moltes coses.
Això encara no, eh?
Has de ser pres, això, Marc.
Ana, tu vas fer Erasmus?
No. No.
Interrail?
¿Tenís interrails que Pedro Sánchez va prometre
durant la campanya electoral que els abaratia una altra vegada?
Me parece fatal. Llego tarde a todo.
Me parece horrible que no me toque eso,
porque yo mandé un mensaje.
Cuando me llegó la información de Moncloa mandé un mensaje.
Y dije, ¿cómo crean los jóvenes?
Yo quiero hacerlo. No lo he podido hacer.
És que estem inclosos, l'Ana, jo, dintre d'aquest concepte.
Claro.
Nosaltres dos... És que no lo entiendo.
Ahir sí que em vaig trobar a Indovent
molts estudiants d'Erasmus,
o bé, la generació que a Catalunya
les oportunitats eren la que hi han emigrat.
Perquè són enginyers, perquè són quàntics,
perquè hi ha més opcions.
I diuen que ens viu molt bé.
Vosaltres vau fer Erasmus, Núria?
No. No.
No tens testimoni Erasmus aquí.
No tinc testimoni Erasmus perquè...
Em sembla que hauria estat un Erasmus avorridot,
en el cas de la Núria i jo, perquè érem bons estudiants.
Però uns mesos de despel·lote, mira.
A mi em costa veure'm com un motxiller.
A veure, que no ha de faltar irse d'Erasmus per al despel·lote.
Que jo estudia Santiago de Compostela.
Ah, mira, Santiago de Compostela.
Això es diu Seneca.
Quan la beca és dins de l'Estat,
crec que són la Seneca, en aquest cas.
L'Anna no va...
Entenc que ja es va quedar allà a estudiar.
Escolteu-me, d'aquí una estona, Jonathan Giralde,
que també té uns dies agitats, perquè ha estat para fa 8 dies,
i ahir el nadó era a l'estadi,
tant bon punt ens pugui tindre el saludarem.
I...
És una setmana, evidentment, política,
que fa una setmana estàvem obrint col·legis electorals
i a poc a poc ens pensàvem
que hauria canviat tant l'escenari polític
una setmana després.
Ahir a Indoven vam poder conversar deu minutets
amb el president Pere Aragonès,
que va explicar algunes coses.
Ens va fer sortir de dubtes, per exemple,
amb aquesta...
Intentar esbrinar què vol dir això de front democràtic,
que és aquest escenari,
que mentre Pedro Sánchez ha convocat eleccions
pel dia 23 de juliol,
Pere Aragonès parlava d'aquest front democràtic
de cara a aquestes eleccions.
Vam escartar llista conjunta al Congrés,
el Senat bastant descartada també
pel que va dir, no sé si teniu informació
que la cosi pugui anar en una altra direcció,
en paral·lel també a aquesta reunió que hi va haver a Ginebra
entre membres de Junts i membres d'Esquerra.
I va parlar de...
acords
en els punts programàtics de cada candidatura.
Vau sentir aquesta conversa?
Sí. Núria Oriol.
A veure, què n'heu estrès també
amb el que va passar a Ginebra amb aquesta trobada?
Jo crec que la qüestió de refredar
la llista al Senat és un indicador important
perquè era una de les opcions
que estava sobre la taula
com que es podia traslladar a aquesta unitat.
La llista al Congrés segur que no
perquè Oriol Junqueras la va descartar
de totes totes.
Però hi havia aquesta opció de la llista al Senat
que són llistes obertes
i que també els dos partits en certa manera
els interessaria perquè tindrien més possibilitats
a treure millor resultat.
Però sembla que pel que et va dir
el president,
això no és una opció.
De fet, a Fons Esquerra
diuen que això, els òrgans
del partit no s'ha discutit
obertament.
I en el cas de la reunió de Ginebra
crec que anava més per la qüestió
dels pactes postmunicipals
perquè hi ha moltes
alcaldies en joc
i també les diputacions.
I el 2019 Esquerra i Junts es van fer mal
alhora dels pactes.
El cas paradigmàtic va ser Sant Cugat i Figueres
en què Esquerra va desbancar de l'alcaldia
a Junts
i la Diputació de Barcelona
en què Junts va pactar amb el PSC
i va deixar fora Esquerra.
Ara hi ha diversos llocs on això pot passar
i per tant suposo que estan negociant
per un pacte
de no agressió.
Per exemple, a Tortosa,
a Tàrrega i també a Olot,
Junts ha guanyat però un pacte a la contra
en què participi Esquerra
els pot desbancar de l'alcaldia.
Hi ha diverses diputacions que ballen
que són la Diputació de Tarragona
en què ha guanyat Esquerra
i Junts, si pacta amb el PSC
i no amb Esquerra, doncs podria deixar
els republicans fora del govern.
I el mateix passalle de on ha guanyat Junts
i podria presidir la Diputació
si Esquerra li dona suport,
però Esquerra podria decidir canviar de socis
i deixar fora Junts.
I la Diputació de Barcelona
serà el PSC qui trii entre Esquerra
i Junts perquè tenen els mateixos diputats
i pot escollir soci.
Per tant, tot aquest acostament
té a veure molt
amb com es reparteixen el poder
després de les municipals
i a significar una mena de treva
de cara a les espanyoles
després de veure que
tot el que han anat fent en els últims anys
doncs ha provocat una abstenció diferencial
en l'independentisme
en què han sortit perjudicats
i en aquest cas sobretot Esquerra
pels resultats de diumenge.
És poc creïble tot això que està passant
en la mesura que porten 6 anys barallant-se a mort
i ara resulta que es poden tornar
a posar d'acord en 3 setmanes
per no agredir-se als municipis
i perquè venen les eleccions espanyoles.
Quan es parla, a mi tota aquesta discussió
em porta a que fa 9 anys, després del 9N.
Un vol una llista unitària,
l'altre vol un acord programàtic.
Aquí el que passa és que vindran el PP i Vox
i el marc de les eleccions serà aquest.
I qualsevol cosa que faci en clau de front democràtica
qui se'n portarà a la zona fiscis serà el PSC
amb la gorra el 23 de juliol.
Hi hagi llista unitària,
hi hagi llista amb famosos
i hi hagi una llista amb Lluís Llach
o amb Toni Comenys, és igual.
A banda que l'acord, si el front democràtic
tampoc expliquen ben bé
en què consisteix.
Acords programàtics, no, Intesia?
Sí, però explica-ho bé.
Digues o llista paraigua o llista conjunta
o digues anirem tots junts o digues
que farem un grup parlamentari compartit
al Congrés dels Dibutats per Front Democràtic.
Clar, en un front democràtic i cap al PSC o no?
És un partit democràtic el PSC?
Jo crec que sí.
Però no hi cap, per tant ja no és tan democràtic el front.
No ho sé, vull dir que a part
crec que aquí hi ha un error de timing
des de presidència de la Generalitat.
Surt Jordi Turull d'Illuns a demanar una llista unitària,
l'endemà surt el president de la Generalitat
a demanar un front democràtic, que és una expressió
que sembla una mica llista unitària
i el Marguerit està situat en si anem junts o no anem junts.
Si Esquerra porta una setmana debatent
en públic si hi ha una llista unitària o no
és una cosa que no vol ni en 50 vides
perquè ja ho va fer una vegada amb Junts pel Sí
i encara estan penedits.
Només hem de veure què va passar aquella nit electoral
d'Oriol Junqueras dient a Artur Mas
home, això potser no ha anat bé del tot.
Vull dir que hi ha unes qüestions amb ell
que no resoldran ara. Junts també és veritat
que després de la victòria de Xavier Trias
i la recuperació de Ciutats com Figueres,
com treta el 65% dels vots amb Arturell,
una sèrie de coses que podríem dir
i ara se'ns ofendrà molta gent
però els convergents de tota la vida han guanyat
i no a sang, perquè Junts sabem
que funciona molt bé
quan olora espais de poder buits
que pot ocupar
i ara ho estan olorant.
Crec que les perspectives electorals de Gabriel Rufián,
aquí Oriol Junqueras va tenir molta pressa a confirmar
poden ser més dolents
que els que van succeir-se fa 4 anys.
Recordem que Gabriel Rufián té 13 escons,
ara Junts en té 4. Aquest 13 a 4
a dir que hem d'anar a pactar amb Junts
que en té 4, que nosaltres en tenim 13,
això ha desaparegut, pot haver-hi un empat.
El PSC els doblarà, no passa re, ho han d'acceptar.
Però és que costa molt d'arribar a aquests d'acords,
costa molt que ara Pere Aragonès
i Jordi Turull siguin amics o que Pere Aragonès
i l'Oriol Borràs siguin amics, perquè això no passarà.
S'ha de triar una presidència nova del Parlament
que amb això no hi haurà problema i hem passat
que Pere Aragonès digués que el pacte
perquè Junts tingués la presidència del Parlament
s'havia de tornar a negociar, que els termes
s'havien canviat perquè
Junts havia sortit del govern
a tenir Oriol Junqueras aquest dimecres
i la presidència del Parlament dient que no, no, on aneu a parar
que ja tinguin la presidència del Parlament és Junts.
Tot aquest, no sé com dir-ho,
ritual de parellament és poc creïble.
Molt poc creïble des del meu punt de vista
i també crec, està molt bé que la Núria
hagi posat dades en aquest sentit
sobre llocs on es van fer pactes a la contra
perquè crec que més enllà
de si hi ha d'haver unitat independentista o no
on Esquerra va fer pactes a la contra
l'ANAT ha estat històrica.
S'han colgat en perdut
a Figueres Jordi Mascev, que és qui ha guanyat les eleccions
una mica més i s'emporta tots els regidors de l'Ajuntament,
no ho sé,
que s'ho facin, mira.
A Igualada tampoc els han anat bé, no?
No, a Igualada la vicepresidenta en funcions de president
de la Vergessa té tres regidors.
No ho sé, i hi ha una cosa
que Esquerra també s'ha de fer mirar, en base
als resultats municipals, que és que
tu pots patir
voltacàstic dels electors en un municipi concret
perquè l'alcalde potser no ho ha fet bé.
Potser Figueres no s'ha fet bé, no ho sé.
Vilanova tampoc es va fer bé.
Si no ho fa tot arreu, vol dir que tens un problema nacional,
no el tens municipal.
Ana Pardovedera, et vull sentir.
Sí, yo creo que, bueno, más allá del análisis
exhaustivo que hacéis
desde ahí, porque yo creo que es
muy importante
fijarse precisamente en los detalles,
es verdad que se ve un estadio general
de mucha preocupación.
Y yo estoy de acuerdo
que no se pierden 350.000 votos
simplemente por un alcalde
o por dos, incluso, dos alcaldes.
Y Esquerra ha perdido 350.000 votos,
según los computos que tengo yo aquí,
la CUP 115.000,
y Junts ha ganado 20.000, especialmente
por la victoria de Trias en Barcelona,
que sin duda es
la joya de la corona.
Entonces, obviamente,
digo lo mismo
que he dicho estratégicamente
del adelanto electoral
al 23 de julio.
Es una jugada muy buena,
es probablemente de entre lo peor,
lo menos malo,
pero normalmente no funcionan
estrategias
llevadas a cabo por la desesperación
o unos malos resultados electorales
tan de golpe.
Es que es imposible
cambiar los hábitos electorales
solo por golpes de timón
que realmente tampoco lo son tanto,
porque acuerdos programáticos,
que estamos de acuerdo en la amnistía,
eso ya está, que estamos de acuerdo
en que Cataluña sea independiente,
a mí lo que me importa son cómo se llega
a esa independencia,
cómo se llega a esa amnistía,
cuáles son los caminos de cada partido,
y ahí es donde me resulta muy difícil
que puedan confluir.
Más allá de eso, a mí es que me parece normal
que haya un frente independentista,
lo que pasa es que, como decía Oriol,
hay muchas heridas personales
y es difícil que con los mismos mimbres
se haga de nuevo,
se rehaga el cesto.
Es imposible porque los mimbres
ya no están en la amnistía,
entonces yo creo que es la renovación
y creo que se necesita tiempo,
porque no olvidemos que se está gestionando
un post-process que ha sido
muy, muy, muy pasional
entre otras cosas y ahora de repente
hace mucho frío,
y eso es lo que es muy difícil
de gestionar más allá
de la coyuntura de cada partido.
Marc.
Sí, jo em conec i sé que de gairebé
tots els programes i les meves situacions
van molt bé.
El primer és el motxillero
i el segon, això que deia l'Oriol,
el ritual d'aparellament.
Em sembla una expressió còsmica
i voldria fer una reflexió.
I a més és una reflexió
que a mesura que es va imposant
la necessitat d'establir pactes
per donar solidesa a les institucions,
ens hi trobem cada vegada més,
aquest bipartidisme que generava resultats inequíbucs
ja no es dona en el nostre context
i ara cada vegada més després d'un procés electoral
hi ha aquesta necessitat,
aquests rituals d'aparellament.
A mi aquest ritualisme
em genera en ocasions
un cert dolor, un cert dolor íntim,
un dolor conceptual, per quina raó?
Perquè l'entenc tal com es gestiona
l'entenc com un moment en el qual
es produeix, es consuma la desconnexió
de la voluntat popular manifestada
a les urnes amb el veritable
i final govern d'una determinada institució.
És a dir,
no tens una campanya on se't fan
unes propostes programàtiques
on tots els partits fan aquella
jugant a aquella espècie d'ofamisme
per mi insultant a la intel·ligència
de l'electorat, aquella ofamisme
de a veure com dic que no pactarem ningú
si no ve que tothom haurà de pactar
si vol arribar a una institució.
Llavors aquell jo no pacto perquè jo guanyaré
jo no pacto perquè jo...
En fi, ningú pacta amb ningú, tothom fa unes propostes
i quan queda configurat
l'arc parlamentari
o la regidoria
o l'organ que sigui quan queda configurat
comencen unes reunions clandestines
que acaben amb uns pactes
desconeguts, sense cap tipus
de traçabilitat programàtica
i tal, no, ara de cop resulta que aquí
governarà, fulano i zutano
allà, i el meu vot
com queda?
Jo crec que hauria aquesta desconnexió
entre la voluntat popular
manifestada a les urnes i al govern
es produeix precisament en el context
d'aquest ritual d'aparellament
i com a conseqüència de l'absoluta opacitat
amb la que durant la campanya
se't diu jo mai de la vida pactaré
o millor encara no pactaré
mai amb qui després s'acaba pactant
després es produeix un pacte
el que veus és que hi ha un repartiment
de les quotes de poder però no hi ha una explicació
de com queda aquella proposta programàtica
que és la que tu
ciutadà et va portar a votar, no?
Per tant
jo crec que en aquests moments
es dona aquesta sensació
almenys a mi, aquesta sensació
aquesta lectura
la lectura menys democràtica
de la nostra política actual
penso que és imprescindible
aquest ritual d'aparellament
però que s'hauria de fer tant ex ante
com expost, és a dir, durant el procés electoral
i en el context del procés de constitució
dels òrgans de govern
s'hauria de fer amb transparència, amb esportivitat
amb tranquil·litat per tal de que el lecturat
després pogués formar-se un criteri
en un nou context electoral
i acabo perquè precisament això ho engrano
amb la pregunta que feia Roger
d'aquest front democràtic
a mi no em disgusta
la idea que en aquest ex ante
els partits diguin
aquest serà el projecte
si érem front democràtic a priori serà perquè
podrem configurar unes majories
pre o post electorals
perquè és la transparència que insisteixo i acabo
jo com a ciutadà i elector demano
i que hi ha una qüestió que és molt important
que és que qui posa més
i surt a explicar més què és el front democràtic
és Oriol Junqueras i no Pere Aragonès
crec que ser el president de la Generalitat fa una proposta
i tu la vols explicar bé
has d'explicar exactament en quins passos
perquè el que li va passar a Pere Aragonès dimarts
és que ell surt a fer
la declaració institucional amb tres preguntes
sobre el front democràtic
i després a la tarda hi ha d'explicar que això no és una llista
conjunta entre dos partits, senyal que potser
la proposta no ha estat ben explicada
i segon, sobre pactes
a mi aquests dies mirant Twitter, que és una cosa que
sempre penso que ho has de fer menys però
allà estem quasi afixant com un animal
sobre pactes
i Barcelona i legitimitat democràtica
els comuns que han perdut l'alcaldia
que algun dia també hauran de reflexionar com ja la van perdre
fa 4 anys
si ha de col·laborar-te amb bona alcaldessa com és que fa 4 anys vas perdre
i com és que 4 anys després no només t'ha guanyat
Jaume Collboni sinó que també t'ha guanyat
Xavier Trias que és qui tu vas guanyar
el 2015
no faré un exercici sobre la porra que vau pronosticar fa set dies
perquè dels pares de Twitter
ningú va pronosticar la victòria de Xavier Trias
això vol dir que som gent lamentable
i que parlem per parlar, ja ho sabíem
però jo miro i els comuns aquests dies
estan fent circular molt un mapa de Barcelona
que el tenyeixen tot de vermell
els barris on ha guanyat
on no ha guanyat trias
un tripartit, però sumen al tripartit
psc, comuns i esquerra
jo no ho sé, però crec
que diumenge passat, quan la gent anava a votar
em sembla que psc, esquerra i junts
ai, psc, esquerra i els comuns, corregiu-me si m'equivoco
crec que no anaven junts a les eleccions
a mi em sembla que no
i després tu tens
no pot ser que governi Pedralbes
que em sembla molt bé
ara bé, on va guanyar Manuel Valls fa 4 anys
a Pedralbes
no em va semblar escoltar
tot l'aparatxic dels comuns dient
ai, és que no acceptarem els vots d'aquest senyor
perquè són de Pedralbes, són al mal
carai, està molt bé
és que aquest és el tema
és evident que aquesta suma dels 3 partits
amb Xavier Trias és molt tramposa
però
també és evident que
hi ha una alternativa d'esquerres
per governar a Barcelona que suma
psc, comuns i esquerra
és una alternativa
liderada per algú que en campanya deia que qui quedava segon
se'n anava a casa, que és Jaume Collboni
en una entrevista amb Sara González del periòdic
i també és veritat que esquerra, el primer que ha fet
l'endemà de les eleccions, és dir que facilitarà
el govern de Xavier Trias, per tant aquesta alternativa
d'esquerres no existeix, per tant Xavier Trias
ha de ser l'alcalde de Barcelona
si no hi ha un catòmbe nuclear, hauria de ser
que el PP o Vox regalin els vots
a Jaume Collboni
si es presenta ell com a alcalde
però si hi ha 20 eleccions espanyoles
jo crec que això no passarà
i qui ho ha de desactivar això?
és a dir, la possibilitat que Jaume Collboni presenti candidatura
per ser alcalde el dia 17 de juny
qui ho ha de desactivar?
la Lacturat
no, la Lacturat ja ha votat
Pedro Sánchez
Salvador Illa li ha de dir a Jaume Collboni
no ens interessa això pels interessos de les generals
és a dir, pregunto, s'ha de fer una pregunta
de moment li han deixat la negociació a Jaume Collboni
i és ell el que ho porta tot a Barcelona
per tant si decideix presentar candidatura
es pot donar el cas que
si Vox passa per allà
perquè Daniel Sirera ja ha dit que no
jo crec que el PP no ho farà
i Vox
és molt difícil que ho faci
perquè hi ha unes eleccions espanyoles
que serà el PSOE o la dreta
i Vox és difícil
que en aquest context espanyol
doni una alcaldia a Pedro Sánchez
però fixeu-vos en la paradoxa
que estem normalitzant
que la Lacturat ja ha votat
i ara parlen els partits
és a dir, primer parla la Lacturat
que en principi d'això va la democràcia
i després parlen els partits
que són els que acaben condicionant
la manifestació de la Lacturat
aquesta és la sensació de valor íntim que jo tinc
això funciona
els pactes no són dolents
si ja
a més s'han de fer perquè la fragmentació
del vot és evident
i gairebé sempre ara s'han de fer factes
perquè les majories absolutes no existeixen
el problema és que quan
amb la campanya es pregunta
per activa i per passiva amb qui pactaràs
els partits o menteixen o no contesten
i segon, quan es produeix el pacte
i quan es produeix el pacte ningú explica
a nivell programàtic
el pacte en què es tradueix
és a dir, el meu vot on va a parar
i com s'administra en el context d'aquest pacte
normalment sí que hi ha un acord programàtic
el que passa és que l'acord programàtic
acostuma a ser genèric sense saber ben bé
i no es compleix
Anna, vull sentir-la
és que el problema de los acords programàticos
sí que se hacen, pero es verdad que son
en líneas muy generales, es una cosa
muy líquida, muy difusa
no se entra en la concreción
y el mejor ejemplo lo tenemos
en el gobierno del estado
en Madrid no se cumplieron
los puntos del acuerdo entre Unidas Podemos
y el Partido Socialista
que fue el primer gobierno de coalición
después del franquismo
y pese a todo no se cumplieron esos pactos
ahora obviamente de facto la coalición está rota
pero es que es muy difícil
y estoy de acuerdo con que los partidos deberían
en una época en que ya no existen
las mayorías absolutas prácticamente
siempre hay excepciones
debería de serse
franco con el tema de las coaliciones
con quien pactaras o con quien no pactaras
recordemos los famosos vaivenes
de Pedro Sánchez con que no podría dormir
por las noches con Podemos
o con que nunca pactaría con Bildu
digues Núria
durante la campaña
Ara Colau sí que va ser clara
sobre els pactes
i va dir que pactaria o amb el PSC
o amb Esquerra, tot i que tenim el president
que la mateixa Colau
va dir el 2019 que no acceptaria
els vots de Manel Valls
la nació digital si no recordo malament
i va acabar sent alcaldessa
amb els vots de Manel Valls
i després Xavier Trias sí que ha dit en campanya
que si ell guanyava
pactaria amb Esquerra
i el PSC que és el que vol
i avui repeteixen un entrevist al diari Ara
exacte i estan negociant amb Esquerra
i el PSC de moment no hi ha contacte
perquè el PSC està intentant
encara tenir l'alcaldia
de Barcelona
i al final qui acabarà sent alcalde
és Xavier Trias perquè qualsevol altra opció
són unes combinacions estranyes
perquè estem parlant que el PSC
seria alcalde
a Jaume Collboni amb els vots dels comuns
però amb la concorrència del PP
o Vox i això seria molt difícil d'explicar
perquè Esquerra ja ha dit que
aquí no hi participarà
i amb les eleccions espanyoles
a la cantonada això en clau
del context estatal
és molt complicat que tant el PP
com Vox regalin l'alcaldia
de Barcelona a Pedro Sánchez
que seria l'únic èxit que podria
vendre després de les eleccions
del 28ema i després tornant
a tota la qüestió del front
democràtic jo crec que el problema
és la credibilitat
que pot tenir això després de
tants mesos i anys barallant-se
Esquerra i Junts i que tot just fa
8 mesos que van trencar
el govern a banda
qualsevol acord programàtic a Madrid
crec que és el lloc més difícil
on arribin un acord programàtic
perquè si a algun lloc s'han distanciat
ha sigut amb la política que ha fet Gabriel Rufián
i Miriam Nogueres
perquè Esquerra ha col·laborat amb la governabilitat
a Espanya
i Junts ha fet
una política de no col·laboració
llavors la pregunta és ara si
la investidura de Pedro Sánchez
depèn dels Vox o d'Esquerra
o Junts estaran d'acord en investir Pedro Sánchez
o no?
Eh...
Jaume Giró
al cap de poques hores de les eleccions municipals
i de que es convoquessin
aquestes eleccions el 23 de juliol
fa un pas endavant i diu
Ei, vull disputar la candidatura a Miriam Nogueres
i al cap de molt poques hores
és evident, no sé si és Turull
Puigdemont o qui sigui, que li diu
Fes un pas al costat
o un pas enrere
Tenint en compte com de bé li han anat a Junts
presentant Xavietries
que ideològicament s'assembla més
a Jaume Giró que a Miriam Nogueres
Expliqueu-me una mica
aquest moviment
i també els càlculs electorals que fa Junts
o més enllà dels càlculs electorals
dels càlculs unitaris dins del partit
o si és que reserva en Giró
per alguna altra història?
Jo crec que la lectura que fan
de les eleccions municipals
no sé si és que
li ha anat bé amb un discurs molt pragmàtic
però creuen que això a Madrid
no es pot extrapolar
El que passa que sí que és cert
que quan Jaume Giró
fa el pas endavant
Puigdemont ja ha fet un tuit
dient que la seva candidata es Miriam Nogueres
per tant ja li està marcant el terreny
i en certa manera li està barrant el pas
perquè Madrid
és una de les places clau
per Puigdemont per fer aquesta
política que defensa la confrontació
si es manifesta en algun lloc
pot ser allà perquè en clau catalana
les diferències entre Esquerra
i Junts poden ser més ideològiques
que no pas en clau nacional
que només es diferencia
en un tema retòric
Jaume Giró fa la lectura que si a les municipals
una estratègia més convergent
clàssica ha funcionat
també pot funcionar aquesta Madrid
i això no només ho pensa Jaume Giró
sinó que hi ha una part del partit
que creu que Junts ha d'evolucionar cap aquí
Els agents principals que són Carles Puigdemont
Jordi Turull i Laura Borràs
no pensen així
i de fet estan intentant
fer o repetir una estratègia
de no col·laboració
amb l'Estat en aquestes eleccions
com han fet amb les anteriors
De fet Jaume Giró comunica
Carles Puigdemont i Jordi Turull
el mes de març la seva intenció de presentar-se
en aquestes primàries o intentar liderar
el partit a Madrid
i crec que el tuit que fa Carles Puigdemont
que ha renquit l'executiva
em sembla que és tres minuts abans
evidentment és interpretat com una
manera de desacreditar la candidatura de Giró
i de propulsar la candidatura de Míriam Nogueras
que d'altra banda és d'aquelles poques dirigents
del partit que pot dir que té el favor
o la simpatia de Carles Puigdemont, de Laura Borràs
i de Jordi Turull que de fet és qui
dona el seu nom l'any 2015 per incorporar-la
a les llistes de democràcia i llibertat
que és com es va dir Convergència en aquelles eleccions
Vull dir que és un nom d'aquells
que està pensat per anar a competir
per anar a confrontar directament amb Gabriel Rufián
d'anar a dir-li senyor Rufián, vostè ha pactat moltes coses
amb Pedro Sánchez, se n'han complert més aviat poques
més enllà dels indults i és una candidatura
que pot treure més vots evidentment que
que la de Gabriel Rufián dit això
al que passa i seguint la pregunta
que feies tu també Roger de què passa si
Junts té la clau d'una investidura
de Pedro Sánchez i jo diria
no ho sé, crec que als llibres d'història
hi haurà reservat un paper per tots aquells
que no col·laborin amb Pedro Sánchez i permetin
que el Congrés de l'extrema dreta i l'extrema dreta
el Congrés dels diputats, és un escenari diabòlic
i també s'hi troba Esquerra
si Esquerra necessita tenir força
per negociar amb el PSOE
una hipotètica en vestidura de Pedro Sánchez
si Pedro Sánchez hi arriba, però al mateix temps
posem per cas, els números seran els que seran
per ser president del govern espanyol
em sembla que has de tenir 176 vots
imaginem-nos que tant Pedro Sánchez com
Alberto Noñez-Ferrejo els sumen d'una banda o de l'altra
imaginem que això passa
a Esquerra Republicana li faltarà temps
per garantir-li els vots a Pedro Sánchez
perquè no vingui a la dreta i l'extrema dreta
en aquest sentit el discurs està segrestat
perquè poden apartar tant com vulguin
i poden denunciar els incompliments
però com que han dit per activa i per passiva
que ells són un partit que el que no farà mai
és apropiciar l'ascens del feixisme a l'estat
doncs li has de donar els vots gratis a Pedro Sánchez
i estaràs 4 anys amb Pedro Sánchez fent-te xantatge
bueno, jo, escolta'm això, aquests pressupostos
això de rodalies, mira aquest cable de gavà
no te'l puc arreglar perquè si no ve l'extrema dreta
i te l'hauràs de menjar amb patates
durant 4 anys, no passa res
és el que t'ha tocat viure, vius a Espanya tu
Ana
Sí, sí, lo veo perfectamente lógico
además y está en la mentalidad
de todas formas, también os digo
no está en la mentalidad del Partido Socialista
en estos momentos gobernar
o sea, lo que quieren ahora es un grupo parlamentario
muy fuerte para hacer oposición
de PP y Vox porque
donen per feta la derrota, eh, Ana?
Dic, donen per feta la derrota
a les del 23 de juliol?
Perdona, no t'entendo
No, dic que la mentalitat ara del Partit Socialista
dius no està feta per governar
No, no, no, no
en estos momentos
el golpe ha sido tan grande
que pese a las bengalas
que ha soltado el Partido Socialista
cuando Pedro Sánchez
anunció el adelanto de las elecciones
la convicción interna
por lo que he podido hablar
estos días y demás
es de que van a una derrota
de que no van a gobernar
y de que necesitan un grupo parlamentario fuerte
y eso, pese a intentar
por supuesto hacer una campaña
que dé un giro de timón
pese a todo eso
lo están interiorizando
también para, insisto
tener un grupo parlamentario fuerte
con el que hacer oposición
al PP y a Vox
y eso incluye llevarse votos del lado
más a la izquierda
de Yolanda Díaz
vamos, hablando claro
es decir, el PSOE
aspira a arrastrar votos a la izquierda
con esta estrategia
Pedro Sánchez se ha presentado una vez más
como el líder más de izquierdas de todos
y ahora para esta campaña
y a lo que aspiran es a tener
un grupo parlamentario fuerte
luego, si es verdad que cuantitativamente
son 400.000 votos las diferencias
de votos los que ha perdido
el Partido Socialista
pero es que la mayoría absoluta
de Castilla-La Mancha, por ejemplo
no se va a ir a un voto del PSOE
de Pedro Sánchez
todos sabemos que ese voto
de Castilla-La Mancha no es del PSOE
en las generales, la mayoría de él
porque esto pasa siempre
entonces son conscientes de las dificultades
claro que si va a ganar el PP
eso lo tienen clarísimo
si llegan a gobernar, perfecto
y pedirán, o sea, por atrida y por pasiva
tiene razón Uriol
sería una irresponsabilidad dejar gobernar
a PP y Vox
eso lo decidirá cada quien
pero en el Partido Socialista
ánimo de victoria no hay
Anna, un segon, perdó
farem una mica de política ficció
però crec que és interessant
és a dir, si això acaba passant
i després del 23 de juliol
Feijós president del govern d'Espanya
amb el suport intern o extern de Vox
quin futur dibuixes per Catalunya
Anna, quina és la proposta d'aquest
govern espanyol nou per Catalunya?
tenint en compte que Feijós
aquesta setmana ha vingut aquí al cercle d'economia
i ha tingut, si més no, un discurs
lleugerament més amable
claro, pero es que Feijós así
o sea, Feijós no se mueve por ideología
Feijós se mueve por intereses de poder
nada más y nada menos
y sabe que le interesa muchísimo
el empresariado catalán
pese a que el empresariado catalán le dice que no toque los indultos
no pasa nada, a él no le causa ningún problema
de conciencia ideológica
porque no la tiene
entonces, quiero decir, hablo de un político
al que conozco muy bien
entonces, esto no va a ser un problema para él
ahora bien, yo voy a repetir
lo que me dijo un dirigente de Bildu
en la noche de las elecciones del 28 de mayo
nos interesa en absoluto
que gobiernen PP y Vox
por muy bien que nos vaya a nosotros en Euskadi
porque tienen la manía
y lo entre comillo
en los territorios por la puerta de atrás
cuando tienen el poder del estado
y eso no les beneficia
y eso es lo mismo que harán con Euskadi
o que harán con Cataluña
ya lo sabemos, no es nada nuevo
y además a base de golpe judicial
porque el poder judicial recordemos lo siguen teniendo
Ana, i la possibilitat que el PSOE s'abstingui
perquè governi el PP sense la influència de Vox
i guanya el PP?
Tu això ho veus?
Sí, bueno, no
mientras Pedro Sánchez sea el líder, no
otra cosa
és que se inicien las mareas internas
que yo creo que no llegan a tiempo
para una investidura
el grosor de una marea interna
si Pedro Sánchez pierde el gobierno
va a ser muy gordo
i van a intentar anteponerse
las tesis más conservadoras
del partido, los Emiliano García Pagy
que nunca ocultó su aspiración a la Secretaría General
del Partido Socialista
y demás, echandole la culpa a Pedro Sánchez
por sus pactos con Podemos
entonces, salvo que triunfen esas tesis
se podría dar la misma tesitura
que cuando había que apoyar a Rajoy
¿os acordáis?
que al final triunfó la extensión
pero en este caso estamos hablando de la ultraderecha
palabras mayores
además no solo es un partido
excéntrico franquista en España
es que es una ola global
o sea, es que cambia la estrategia europea
creo que era la vanguardia, es que estuve leyendo
varios periódicos, la que titulaba
cambia la estrategia europea
exactamente, no solo la española
entonces son palabras mayores
las de Astana, si yo creo que no
que irán a la oposición con todo
Marc
Sí, sí, comparteixo en una enorme mesura
la reflexió que feia l'Anna
sempre super ben informada, com la de l'Oriol
i la Núria, jo, però insisteixo
amb una idea força des d'una perspectiva
molt amateur, m'entusiasma la política
però me la miro des de la perspectiva del Ciutadà
que continuo pensant
que els partits tenen una excessiva
influència en el que representa
el resultat de la democràcia
és a dir, al final la política
inclús la paraula, la paraula política
ve de polis, polis ciutadania
és que la política és la gestió de lo col·lectiu
de la ciutadania, i en ocasions
ens trobem una excessiva influència
del partit, i a més
ni tan sols del partit, sinó dels noms
i cognoms que puntualment gestionen aquell partit
i es produeix un efecte de distorsió
entre el que representa la voluntat
manifestada a través de les urnes
i el resultat d'un efectiu govern
dit això... Però això no seria problema Marc
si els partits fossin transperents
a l'hora de fer la campanya
perquè el partit com a tal
és una element clau de l'Estat
no ho critico com a tal
però sí que, et verteixo aquesta
penso que hi ha aquesta forma ocasional
de segrest del concepte democràcia
i no sempre de la gestionada de la millor forma
perquè en ocasions es gestiona des del personalisme
des dels egos, des de les vanitats
i això té molt poc a veure
amb la voluntat de la ciutadania
dit això, comparteixo el diagnòstic
d'aquesta preocupació brutal
pel que representa
aquest apogeu, la presència de Vox
a Catalunya en les municipals
és alarmant, és que només
mereix aquest adjectiu
i en el context d'unes generals
contextualitzades
en aquesta sensació
de tsunami
em preocupa especialment
tot i no compartir
aquesta sensació de derrotisme
pel que fa
concretament al PSOE
penso que la campanya serà llarga
la gent
n'estic convençut, som, tothom
inclús els votants, som molt sensats
el que està venint
no és necessàriament positiu
anem a veure què diuen les eleccions
anem a veure com va la campanya
però jo penso que un partit com el PSOE
sortirà evidentment, potser no a guanyar
però sí a generar-se un escenari
que li permeti continuar governant
és la campanya que va fer Filipe González
l'any 96, la campanya del Doberman
i la de Zapatero en 2008
exacte, que va deixar, que crec que va treure
11,7 milions de vots, si no recordo malament
i va deixar Esquerda Unida amb dos
i va perdre les municipals un any i mig
abans, si no recordo malament
aquest és l'exemple, és veritat que ara
hi ha un, no sé com dir-ho
s'ha posat de moda una onada positiva
dirigida a la dreta i a l'extrema dreta
i crec que hi ha molta gent que normalment
no va a votar o li fot mandra
i ara té moltes ganes
d'anar a votar contra Perro Sánchez
i totes aquestes coses que es diuen
i contra Bildu, que té volta a Chapote
tot això, hi ha un caldo de cultiu
que és terrorífic i després hi ha una altra qüestió
que això és molt impopular dins de l'independentisme
d'equiparar moltes vegades el PSOE i el PP
de dir que és el mateix Margarita Robles
que Santiago Abascal, ja ho veurem
quan Vox tingui el Ministeri d'Educació
ja ho veurem quan Vox tingui la Conselleria
d'Educació i de Famílies
i quan anem sempre al País Valencià
a les Balears per anar contra el català
veurem perfectament que sí
el PSOE espia els catalans o alguns catalans
sí, perfecte, però n'hi ha alguns que tenen ganes
d'entrar per la diagonal amb un cavall
i altres que no, i crec que això
alimentar aquest discurs d'equiparar el PSOE
i el PP té els seus problemes
perquè no estan curats en la veritat
ni en la realitat. Núria
Sí, alerta amb la pujada de Vox
entre els joves
perquè es dona el fenomen
ara els ultres
són com la part
revolucionària
anti sistema
i aquest tema és el que enganxa
a molts votants joves
a l'extrema dreta
i ho vam veure a la campanya de les municipals a Barcelona
amb tot el fenomen desocupa
allà hi havia joves
que anaven allà
com si fos un ídol
el líder d'aquesta empresa
que fa és a través de la coerció
i la força
intentar desbancar gent
que ha ocupat un habitatge
i que no ho fa a través de la llei precisament
No truquen a la policia
exacte, que seria el que s'hauria de gestionar
a través de la justícia
i la seguretat o serveis socials
i en aquest sentit els partits també
tradicionals tenen una assignatura aquí pendent
perquè el que diuen les dades
és que a Vox
voten gent gran
però també molta gent jove
i això és molt preocupant
de cara al futur, evidentment
Un minut per arribar a les 10 del matí
fareu vacances o com us organitzareu?
No sabem
El 17 se constituyen las cortes
entonces yo el 17 de agosto
el 17 de agosto?
entonces yo ya tengo que estar aquí
entonces estoy reorganizándome
porque mi intención era acogerme agosto
y como yo media población
periodística supongo
La quadrícula de vacances ha hagut de refer
és terrible
perquè és una tarea molt ingrata
les que han de fer els quadrantes
és horrorosa
La Núria Oriols, l'Oriol Marc
el Marc Molins i l'Anna Perdo de Vera
que tingueu molt bon diumenge
algú de vosaltres... faig preguntes a vegades
Primavera Sound, què?
No, però aquest any m'hauria agradat molt
m'hauria encantat anar-hi
Jo m'agafaré la motxilla
Tal qual
Sí, és molt important
A partir de dimecres
L'Oriol Marc...
Fa cares
De seguida el concert de Rosalia
que ha quedat a les 4 del matí
en parlarem amb el Jordi Bianchotto
i l'Alga Apalós
Gràcies Anna
Gràcies, abraços
Notícies i de seguida tornem
Bip, bip, bip