Bona nit.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Sara Riera.
Al Maresme és on ha plogut amb més intensitat aquest matí,
fregant els 20 litres acumulats en una hora.
Al Barcelonès i punts del Ripollès i l'Alem Pordà
són les altres zones de Catalunya on hi ha hagut més precipitacions,
entre les 7 i les 8 d'aquest matí.
L'episodi de fortes tempestes encara no s'ha acabat,
però anirà a la baixa a partir de la tarda.
El Meteocat manté l'alerta per fortes tempestes,
especialment al litoral de Barcelona i de Girona,
i Protecció Civil demana no apropar-se a zones inundables,
a les platges o als ports.
La principal preocupació avui és el vent,
que pot deixar onades d'un metre.
Sara Sarroca és la directora del Meteocat.
Fins a primera hora de la tarda
encara podem haver episodis importants de precipitacions,
tant pel que fa a intensitat com a acumulació,
així com també algun episodi de temps violent.
També destaco, a diferència d'ahir, el vent,
el vent que bufarà també amb forta intensitat,
de tramuntant a l'Empordà,
i de mestral a la bany de l'Ebre.
Entre ahir al vespre i aquesta matinada,
les tempestes han afectat principalment el munt Sià,
on ahir a la tarda, per exemple, van caure pedres de l'amida,
d'un ou de gallina i també el Pirineu de Lleida.
Allà s'han registrat les precipitacions més importants.
Més notícies a Raül Flores.
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu,
qualifica d'engrunes els acords
a què Esquerra Republicana i Junts han arribat amb el PSOE
per la mesa del Congrés.
Uns acords que, recordem,
incluïen l'oficialitat del català, la Unió Europea i el Congrés.
En una entrevista a l'ACN,
Feliu també avisa els partits independentistes
que, depèn de com acabin les negociacions a Madrid,
posaran en marxa una llista
per les pròximes eleccions al Parlament.
En aquests moments, també,
hi ha aquesta credibilitat d'aquests partits
per fer un projecte per la independència.
Ara tenen una ocasió,
potser, més rellevant que l'han tingut d'altres vegades.
I, evidentment, si aquesta credibilitat no ho és
en quant a projecte per la independència,
doncs sí que es farà el pas que sempre s'ha dit
de presentar una nova alternativa.
Els Estats Units, quatre morts, ahir al vespre,
en un tiroteig en un centre comercial de Jacksonville,
al nord de Florida,
les pròximes mortals són afroamericanes,
dos homes i una dona.
El quart mort és l'autor d'aquest tiroteig
que s'ha suïcidat d'esperança a un tret.
La policia ha explicat que el protagonista dels fets,
l'assassí, és un supremacista blanc de 20 anys d'edat,
armat amb un rifle automàtic i una pistola.
Prèviament, havia publicat diversos manifestos
on indicava la seva intenció de matar persones negres,
segons ha explicat el sheriff Waters de Jacksonville.
Algunes parts d'aquests manifestos
detallaven la repugnant ideologia d'odi del tirador.
En conclusió, el motiu d'aquest tiroteig ha estat racial.
Ell odiava els negres, volia matar negres.
És l'única vegada que utilitzo aquesta paraula.
Vull ser molt clar que no hi ha absolutament cap evidència
que el tirador formi part de cap grup gran.
Les afectacions a trànsit al centre de Barcelona
pel pas de la volta a Espanya de ciclisme
continuen avui diumenge però amb menys impacte a la mobilitat que hi.
Es concentren principalment
en la gran via de les corts catalanes
de l'Hospitalet i la plaça d'Espanya,
a més de la muntanya de Montjuïc.
Les alteracions a la circulació han començat a les 10 del matí
i el circuit quedarà totalment blindat a les 3 de la tarda.
Viatjar metge en sant l'intercanvi de cases
és un sistema que no deixa de créixer a Catalunya.
Aquest estiu a casa nostra s'ha situat al top 5 del món,
amb més de 125.000 pernoptacions.
I Barcelona és ja el destí número 1 a escala mundial.
Alguns usuaris, com el Moisés i la Rosa,
ens han confirmat aquesta elevada tendència d'intercanvis a Catalunya.
Amb estalvi, no només d'hotel, 65.100 euros.
Vull dir que si sumem a l'estalvi del menjar
més l'estalvi d'hotel,
és una suma important a tenir en compte.
Per això nosaltres hem fet estades tan llargues fora
perquè només gastàvem les despeses de viatge
i les despeses normals d'una família menjant,
menjant, a nosaltres ha estat un èxit.
Els esports, Albert Benet.
El Barça visita aquesta tarda el camp del Villarreal a dos quarts de 6
en la tercera jornada de la Lliga de Futbol
amb l'objectiu de sumar la primera victòria fora de casa,
amb Marcos Alonso ja inscrit,
però amb les baixes de Pedri, Araujo i Rafinha,
el partit del podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
El Girona afirma el seu millor inici a primera
després de guanyar el camp del Sevilla per 1-2
amb gols de Ján G. Herrera i Aleix García.
L'equip gironí és segon de manera provisional
amb set punts sumants dels nou possibles.
A segon avui es juga el Mirandès espanyol a dos quarts de 8.
Leo Messi ha tornat a marcar aquesta matinada amb l'Inter Miami.
Ha estat en el seu debut a la MLS a la Lliga nord-americana
contra els New York Red Bulls
i jugant només l'última mitja hora perquè li han donat descans.
La jugada de Messi ha marcat 11 gols
i el seu nou equip ha sumat 9 victòries en aquests nou partits.
L'atleta ugandès Víctor Kip Langat
ha guanyat la marató masculina del Mundial de Budapest aquest matí
i d'aquesta manera ha acabat amb el domini dels corredors a Tiubs.
Kip Langat ha fet un temps de dues hores, vuit minuts i 53 segons.
L'atleta de Lleida, Ayad Lamdassen,
cinquè als Jocs de Tòquio, ha acabat 22è.
I l'atleta de Vilafranca, Ibrahim Shakit, ha estat 24è.
Avui es disputa la segona etapa de la Vuelta
amb sortir de Mataró i arribar del Castell de Montjuïc.
Això després de les queixes de molts corredors
per la falta de llum i visibilitat a la primera etapa.
El vigent guanyador de la Vuelta, Remko Benepult, titlla de ridícul,
el que es va viure ahir en la contrarrellotge per equips
i va arribar a dir textualment que no són micos al circ.
Fins aquí les notícies.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Doncs en meva mà i no se cansa.
Una de les vuit candidates és...
La sala oberta, de Miquel Serra.
Jo que m'ha de dir que anar a sabre és malalt.
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catradio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertran, Catalunya Ràdio i ICA,
amb la col·laboració d'Andarroc.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de cinc,
la TDT del Vila Real Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem amb l'esport, sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de CaixaBank,
dam i assistències sanitàries.
Vols un estiu de solet, relax i platjeta de xil?
O un estiu de suor, pedalades i molta emoció?
Dóna suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies, la companyia multienergies
que comparteix la teva passió per a l'esport.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Dóna suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies, la companyia multienergies
que comparteix la teva passió per a l'esport.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
11 i 9 minuts, Miquelet.
Què tal, Albert?
Content de tenir-te aquí a l'estudi.
Home, hi ha una secció que ve ara.
Home, les bodella músics.
I el grup que tractarem avui ens uneix.
A tu i a mi ens uneix.
És difícil que ens uneixi un grup a tu i a mi, creus?
No, jo crec que no és difícil.
Home, hem cantat força...
Jo crec que quan tu cantes, poses una de les teves cançons.
Podem avançar que és flamenc.
Alguna t'he seguit?
Sí, tu estàs molt al dia dels meus gustos musicals,
i és una cosa que jo agraeixo.
Obrim l'espai de les bodella músics, que és aquesta secció,
on esquartarem, o ho intentem com a mínim,
el procés creatiu d'un grup o artista,
d'un gènere, d'una cançó, d'allò que ells vulguin,
perquè al final últimament fan el que volen.
Aquesta és una secció que et vas inventar tu, que està molt bé,
però les entrevistes que els fan els artistes no valen per res.
No? Perquè són totes la mateixa.
És una pilota, això.
Com a mínim, desgranes...
No sé quin grup va dir, que bé que estem parlant de música.
És entretingut perquè ens expliquen els intringulis dels seus processos.
També els agafes amb la Guàrdia Baixa,
i normalment et diuen, no en tenim ni idea.
Fa bastanta gràcia, també.
I avui, de fet, el cas d'avui és bastant interessant,
perquè ho farem amb el grup de Punt Roca Madri, l'any Boycott.
És que aquests grups són ideals, a més, per desgranar,
perquè la gent es pensa que l'Apoia Records,
tot el que ven a ser aquest estil de grup,
criden davant del micro ni res,
però hi ha cançons de l'Apoia Records
que la seva lletra té molt més sentit que Guitarrica de la Fuente
i tots aquests cantant 3 minuts sobre amor sense dir-nos res.
T'he de dir que l'experiència va ser tota una festa.
Què et van fer? Ara ho explicarem.
Però ja t'avanço a arribar dues hores tard.
Em van dir pujar aquí al backstage,
van començar a obrir ampolles i a obrir de tot,
a començar...
M'ho crec tot.
A truites fredes...
Era una barbaritat, allò, tot el que va passar.
Estàvem esperant des de fa molta estona i ens van donar uns minuts,
i amb el que ens van donar hem intentat fer el que s'ha pogut.
Doncs moltes ganes d'escoltar-ho.
Vinga, doncs, som-hi amb Boycott. Endavant!
El timismo de la humanidad
te llena el futuro a la industrialidad
con los ales, hoy solo hay dolor
y el cine, cine sin aire
con los ales, hoy solo hay dolor
La banda Boycott es va fundar l'any 87
i es va consolidar el 95 amb la majoria dels membres actuals.
Des de llavors, s'han convertit en un referent a l'estat
a través de la fusió de gèneres i lletres compromeses
que aborden temes socials i polítics.
Per poder parlar amb Boycott,
vam haver d'anar fins a Castelló, a València,
on feien una actuació en el marc dels concerts del Pinar.
Com no podria ser d'una altra manera,
el grup de punk va arribar dues hores tard a la cita amb nosaltres,
però ens van convidar a entrevistar-los
dins la seva caravana al backstage
mentre menjaven i bevien tot el que es trobava pel davant.
Vam parlar amb el Juancar,
que és la veu principal i baix del grup,
i en Juan Carlos Graz Zapata, el baterià,
que, per cert, parla català.
Catalunya ralla, però què? Voleu que la faci inventar o què?
Silenci!
Amb ells vam intentar esbodellar el seu procés creatiu,
començant per aclarir quin gèner et toquen,
perquè, malgrat que tothom els ubiquen al punk rock,
a la seva pàgina es defineixen com un grup d'escà,
punk, rock, balcànic, petxanga, hardcore, melodic.
Doncs el gènere nostre, no ho sé, una mica de tot,
és que abans feien un punk rock més a l'ús,
i avui en dia, d'haver viatjat pel món i demés,
doncs ens agrada l'escà molt,
quan van estar allà a Bosnia-Segovina,
van enregistrar el rejup balcànic aquest,
i doncs ens agrada una mica de tot, no?
També vam fer un disc molt més metaler,
metalero, no?, que es diu,
qual va ser, els teus problemes creixen,
va ser un disc molt més metalero,
i doncs l'escà també ens agrada,
la cançó va sortint, i si mola, mola,
i ens dona el mateix que sigui metal,
balcànic, escà, inclòs al pop,
algunes coses que sonen una mica molt més pop,
doncs dius, per què no, no?, si t'agrada.
Segur que ja sabeu que el punk és un moviment cultural
que es va iniciar al 70,
com una crida al desafiament de normes
i les expectatives establertes de la societat.
Les seves cançons solen utilitzar acords senzills,
com el do, fa, sol i la,
i sovint s'ho usen de manera repetitiva
en estructures simples i amb molta velocitat.
La línia de baix pot ser simple, però rítmica.
La bateria toca amb força, donant una sensació d'intensitat.
I la veu és apassionada, crua i no necessàriament afinada,
amb cors que reforcen els missatges
i animen la gent a cridar.
Estarás 10 metros bajo el suelo
y tocaré de nuevo...
Hi ha un tòpic que diu que, mentre que la majoria de músics
primer aprenen a tocar l'instrument i després componen cançons,
en el punk passa al contrari.
Primer es comença a compondre
i després ja s'aprendrà a tocar l'instrument.
Abans potser que sí, quan nosaltres vam començar,
doncs ningú sabia tocar el seu instrument
i ens van ajuntar tots a un local de sacs
i van tocar i van sortir cançons.
I va estar bé, però avui en dia és una altra moguda.
Quan me compré el bajo elèctrico fui buscando un enxufe.
Per enxufarlo, no?
Tu vas tenir 13 anys, no? ¿Cuándo empezaste?
Al 87, ¿no?
A tocarme, sí, era la mejor edad,
descubrir lo mejor de sí mismo con esos dedos.
Sí, pero sí, es una edad muy buena para iniciarse en el bajo.
Sí, sí, ahora ya no.
Van tocar a Japó, van tocar a Japó,
i la penya era justament de l'altra manera, no?
La penya apreça a tocar l'instrument i després fan un grup.
Ara és una cosa així, ja no és com abans.
I en el vostre cas, si heu d'encarar, no ho sé,
quan teníeu 20 anys, quan havíeu de començar a fer una cançó,
què és el que fèieu? En quin procés seguíeu?
Hi havia processos?
Sí, normalment algú de nosaltres traia un riff de guitarra,
alguna cosa d'aquestes,
i el Carles deia,
hòstia, jo tinc una melodia de veu d'aquest riff i tal,
i després escrivia la lletra,
i després ja la presentaven una mica,
l'Albert i jo instrumentalment fèiem algun canvi,
o jo com a bateria,
doncs un tall aquí, un tall allà, un baronacà,
un altre ritme en una altra part de la cançó,
doncs així va sortint una mica, no?
També això era abans,
perquè a dia d'avui normalment es treu una cançó plena,
inclús amb la lletra i tot,
tinc una idea, al cost aporta una cançó,
falten tots els arreglos, per a si dir-ho,
però ja està força completa, no?
El que fa les lletres solen ser directes i sinceres,
tracten temes com la política, la frustració juvenil,
les relacions personals i altres qüestions socials.
Normalment, amb la melodia i després sobre la melodia,
intentar clavar una letra, buscar el tema de síl·labes,
intentar que no vagi molt pisant-se en paraules,
cambiar les paraules que creus que repites molt,
intentar buscar altres adjectius,
dintre del que és a l'hora de construir la cançó,
el missatge ja ho tens, ara ho has d'adaptar.
El Juan encara admet que fa servir el rimador Line Cronopista
per trobar paraules que encaixin amb les cançons.
Hay un montón de gente que trabaja con Cronopista,
que te da muchas ayudas a la hora de poder escribir
y adaptar la letra,
y es realmente muy buena para poder terminar una canción.
En el punt hi ha guitarra sempre, baix sempre,
bateria sempre, veu sempre, coros...
Vosaltres afegeu més coses, també.
Sí, també el Xavi, que era aquí abans, el del cabell vermell.
Aquest toca la trikititza.
La trikititza, per cert,
és com un acordeó petit originari d'Itàlia,
que es va popularitzar al País Basc a partir del segle XIX.
I Juana, que avui no ha vingut perquè està tocant als escapes,
el toca normalment el Juana en la trompeta i el violí, també.
Avui ha vingut un altre company, que toca amb De Locos,
una altra banda d'allà de Madrid-Escar.
Però normalment som això, baix, guitarra, batera, veus, coros...
I anem fent així.
El mateix 4% del 95.
Ui, que antigua!
És un grup de vintage.
Vas néixer tot el 95?
Que caña, eh? Aquí estamos.
Nosaltres també, eh? Una caña, eh, tio?
Qué hijado, qué hijado.
Que aguante.
Ara bé, si busquem a Spotify el grup Boycott,
descobrireu que la seva cançó més reproduïda és Qualquer dia,
una versió del tema homònim i original del grup Pipérrac.
Bueno...
Nos hemos hecho mucha ilusión
que hubiéramos coincidido Pipérrac y Boycott,
porque hace poco estuvimos también a punto de coincidir
en Toro, en Vall d'Abril,
y siempre había esa rosa de...
que no coincidíamos, no?
Porque interpretar su canción es un reto bastante importante.
Le tenemos mucho respeto a las versiones que nos gustan
y a los artistas que nos gustan.
Y básicamente siempre es un reto, ¿no?
Encontrarnos con el artista que nos gusta
y con su canción en un escenario, ¿no?
La verdad es que son momentos muy emotivos.
Es verdad que Josechu se ha subido alguna vez con nosotros a cantarla.
Y es verdad que ellos,
como Josechu, Pipérrac y Ander Riverbank,
las suelen tocar
y le han acercado un poco al estilo que las tocamos nosotros, tío.
Un poquito más trupa-trupa, más rapidita y demás, tío.
Però tornem al procés creatiu.
El punk valora la sinceritat i la senzillesa,
així que evita artificis i sobreproducció.
Boycott, però, admet que de vegades s'aturen a buscar
una mica més de complexitat.
Bueno, siempre mola hacer algún arreglito que esté bien, ¿no?
Y que a la peñada le agradi, ¿no?
Tocas la cançó y ahí haces...
Hòstia, cómo mola este arreglo, ¿no?
Si quieres dejar algo diferente,
si quieres grabar algo diferente
o hacerte notar en algún punto diferente,
tienes que buscar esos dibujos, esos arreglos.
La verdad es que para eso se cuenta también con los productores
y con los arreglistas, y siempre ayudan.
Todo ayuda.
Esto es como elaborar una tarta, ¿no?
Pues te mola controlar bien los ingredientes,
saberlos mezclar y que luego esté el punto de horno,
y para poderlo degustar.
Si quieres dejar un buen plato, hay que aprender a hacerlo también.
I li preguntem per un exemple.
Que grabó Aritz.
¿Cómo era la canción?
Era la que cantaba Alberto.
En tus problemas crecen, yo creo, ¿no?
La canción era la que canta Alberto.
Que metió el que era el productor...
El arreglí.
El técnico de sonido de sociedad alcohólica.
Metió un arreglí...
Que son brutales.
Que te ponen las gatinas de puta a día de hoy todavía, tío.
Pues era mala canción, tío.
Las noches... Las noches sin dormir.
Espera, que busco un Wikipedia.
¿Cómo se llama esa canción?
¿Pero qué era? Las noches sin dormir.
Alzheimer. Alzheimer, tío.
Preciosa batería, tío.
Cada golpe de caja, la más ancefólica rebota con la capacidad cranial.
Y me estoy quedando ahí sin léxicos, sin vocabulario.
Vamos.
Sabemos cómo habla catalán también.
Se levantó hace un día en Vallecas y es algo que no entendemos.
Una matinada ya Vallecas y va pujar a hablar catalán o no sé qué.
Lo único que sabemos es que abusó mucho de lo que es el licor de girona,
la ratafía, y se levantó hablando así.
Es muy curioso.
Sorprendentment, però fins fa res el grup boycott
no tenia un local de satge o estudi.
No es un montón local así...
Mucho bolillo.
Que teníamos que haberlo hecho hace 50 años, pero lo hemos hecho ahora.
Claro que sí.
Pero vamos a ver nuestro choco, por así decirlo, como dicen los cadis.
Y ahí tenemos nuestro local y después del verano nos meteremos ahí
a intentar sacar canciones nuevas, sobre todo.
Sí.
Nos meteremos todos juntos, que es el único sitio que nos podemos calentar.
Pero, oíste, hay que calentar, tío. La verdad que sí.
Hay que buscar también los momentos.
Me preguntaban, a la hora de componer, tío,
¿tú no tienes un momento a esperar a que venga la musa
que se te pueda aparecer en cualquier momento?
No hay ninguna clave, no hay nada escrito.
Te puede venir una idea en cualquier momento,
a las 3 de la mañana, en un bar, aquí, ahora.
Entonces, no puedes sentarte con una guitarra y decir...
Vale, voy a ver a que me venga la musa.
No, nunca sabes cuál va a ser el momento.
Si tienes ideas, bocetos y cosas para ir haciendo,
él hace una base rítmica,
llega Alberto, le hace un riff con la guitarra
y por eso se va creando.
Pero ponerte a decir, venga, esta tarde construimos una canción.
No...
No es una churrería esto, tío, ¿sabes?
Tú puedes hacer, venga, la voy a hacer churros, no.
O sea, se tiene que llegar
y tiene que tener algo que nos haga tilín.
Y luego también hay veces que, joder,
pues como la vamos a interpretar a los cuatro,
pues que, por lo menos, cuando la estés tocando,
que digas, hostia, me mola tocarla, no, el rollo de...
Vaya coñazo de canción, ¿no?
Entonces, es algo que nos tiene que gustar un poco a los cuatro,
lo que vaya saliendo y eso.
Per acabar, ja que les lletres del punk de boicot
són socials i reivindicatives,
els preguntem què els sembla la silvestrament política actual
que viu la comunitat on toquen, per exemple, a València.
Lo que está pasando ahora es digno,
más que de cantar,
es de salir a la calle y reventarlo todo,
porque lo que se está viendo ahora es este retroceso
tan gordo, tan gigante en derechos y libertades,
y volveremos a ver otra vez a raperos presos
y volveremos otra vez a ver las calles arder,
porque es lo que básicamente van a crear.
Van a crear un conflicto más grande que el que había,
que es el objetivo para alguno de estos partidos extremistas,
¿no?
Van a crear algún tipo de conflicto
que les justifique las barbaridades
que tienen planedas a hacer.
Estoy seguro que ya tienen masticado
su programa amplio y extenso a nivel social,
que será joder todo lo que se ha hecho en los últimos años,
y volveremos a ver las calles arder, está claro,
pero también tienes que ser consciente de lo que está pasando,
y eso también hace que tardan las venas,
y que salgas con la vena hinchada en el cuello.
Lo más flipo es que canciones que se hicieron en la ruta del Che,
que te estoy hablando de hace 25 años,
siguen vigentes hoy en día, tío.
Si le digan a Baristo que todo lo que dijo
sigue vigente es por de 30 o 40, ¿no?
I una última curiositat,
el Juan encara ens confessa que hi ha una beguda catalana
que no pot faltar en cap dels concerts on van.
Pero es verdad que lo que siempre ponemos es ratafía,
siempre, siempre nos traen unas garrafitas,
y de esta a granel y siempre llevamos en la caravana, siempre.
Salió de los años que llevamos tocando mucho en Girona,
y hasta te puedo decir que en mi barrio he hecho que algún comercio
lo traiga, porque soy fan y lo compro mensualmente.
Hoy os vais a morir haciendo conciertos vosotros.
Y bebiendo chupitos.
I d'aquesta manera arribem al final de l'entrevista,
perquè ja és l'hora del concert.
Per cert, encara no han assajat.
Probar és de cobardes, és com assajar.
Va mordiretos a pelo i a saco.
Definitivament, això és boicot.
Catalunya Ràdio, 40.
Arriba Vilanova i la Geltrú,
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran
a més de 50 nusos de velocitat
en aquesta primera regata tan esperada.
Viu la 37a Copa Amèrica.
Del 14 al 17 de setembre, a Vilanova i la Geltrú.
Viu la 37a Copa Amèrica.
Del 14 al 17 de setembre, a Vilanova i la Geltrú.
Viu la 37a Copa Amèrica.
Del 14 al 17 de setembre, a Vilanova i la Geltrú.
Viu la 37a Copa Amèrica.
Descobrirem qui hi havia darrere de la veu
que, durant el confinament, va arribar a tot el món.
Bravo!
Quan va morir la meva mare,
la meva mare va morir a la meva mare.
I jo vaig ser la meva mare.
I jo vaig ser la meva mare.
Quan va morir la meva mare,
nosaltres érem un paquet que no volia ningú.
La tia Piri no tenia fills i el meu avi la va obligar.
Te les quedes, les tres.
Va trencar aquest dit, va trencar dos discos de l'esquena.
Una producció de TV3.
Sense ficció.
La Diva i la vida.
Degonya al Verdi.
A TV3 dimarts a la nit.
Les golfes són blindret
on s'amaguen els records d'una vida.
We say goodbye
I die a little...
Les golfes del Gorina
són sessions de cinema i cançons
que ningú vol incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge, a les 10 de la nit,
a Catalunya Ràdio, amb Àlex Gorina.
Però què és, això?
No sé, molesta, i potser malalties.
Això és una espècie invasora, o vés a saber.
Ai, mireu, això és un perill.
El matí de Catalunya Ràdio, això és un mosquit.
A partir del dilluns 4 de setembre,
el matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrell.
Un mosquit emprenyador, però un mosquit.
Hola, Catalunya Ràdio.
Hola. Hola. Hola.
Catalunya Ràdio diu hola a la nova temporada.
El divendres 1 de setembre, a les 11 del matí,
us convidem a la presentació de la nova temporada
en directe des del cinema Fenòmena de Barcelona.
Descobrirem les sorpreses de la programació
amb els seus protagonistes.
Les actuacions musicals d'en Mishima, Albert Pla,
Maria del Mar Bonet, Borja Penalba,
la banda del col·lapse i tot presentat per Ricard Ostrell.
Hola.
No us quedeu sense lloc.
Reserveu la vostra entrada al web de Catalunya Ràdio.
Divendres 1 de setembre, a les 11 del matí, a les 1 del migdia,
en directe des del cinema Fenòmena de Barcelona.
Hola, Catalunya Ràdio.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a les 12 del migdia.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
La
Falten dos quarts de 12.
A l'estudi tenim la Marina.
Hola, de nou.
I també la Marga Cotina que ens ha convidat des de les 9.
Bon dia.
per tancar a les 12, que potser no agrada Luis Rubiales.
Certament, tot i que ell era en aquella època, també.
També hi havia molt Rubialisme. Hi havia molts, home, clar.
Però deixeu que saludi el nostre estimat Miquelet,
que avui és a l'estudi, també, per primera vegada,
l'estúdio de Catalunya Ràdio,
en aquests vuit caps de setmana que hem fet, o set?
Sí, debutant, i espero que Catalunya miri per la finestra
i ho entengui.
¿Pots explicar Catalunya què és aquest guió cadús?
És molt rebregat, extremadament rebregat. Mai havia vist.
No, perquè jo t'explicaré, és un procés natural.
Jo esclic el guió i no me'l relleixo mai,
però l'arrugo molt perquè m'entri per les benes.
Ah, molt bé.
Heu vist mai?
Sí, d'impregnar-me d'ell, perquè jo no me'l torno a llegir,
però em familiaritzo amb ell d'una manera molt humana,
molt natural, molt homeopàtica, fins i tot,
perquè no crec que serveixi per res.
Em fa pensar en una cosa, això.
Aquella imatge d'un nen xinès, molt petitó,
amb un llibre molt gros oberi,
va agafant com els continguts del llibre i se'ls va passant pel cap.
És més o menys això.
A mi em recorda més la gent que abrace àrbores.
No es diu?
No, amb això no m'ha millor dit.
Clar, el paper...
No sé si hi ha gent que no ho sap que ve dels àrbores.
No es pot abraçar qualsevol arbre, tampoc no tot serveix.
Com es deia això? Shinroku Ikigai?
No, Ikigai és molt rosa.
Ara ho buscaré.
Sin de vorat.
Miquelet, avui estem d'aniversari,
celebrem... estem tots de celebració.
Tots, tots, tota Catalunya.
Recorda'ns què celebrem avui.
Avui celebrem l'aniversari de la divisió comarcal
en un sentit més oficial, més administratiu,
i avui fa 87 anys.
Jo havia muntat un set de diger i una carpa,
però l'he hagut de desmuntar pel temps.
Fa estona que ha parit, eh?
Volia fer-ho per la porta gran, però Catalunya no m'ha deixat.
Però per això he vingut a l'estudi, per mantenir aquesta festa.
D'acord. I què ha comprovat la celebració?
Jo molt bé, jo molt content.
Aquí estic molt tranquil.
Són hores prudents per parlar de celebració encara,
el que no ho sap, que les 11 del matí encara és una hora tranquil·la,
i encara no dóna per massa.
I una cosa, vull dir, clar, som aquí,
tu dius per això que avui ets a tot Catalunya, tu?
Sí, soc el Miquel Desrodinger avui.
Desrodinger de les comarques.
De unido. De les comarques i on ens vols dur?
Has triat alguna comarca? No.
He triat el telèfon. El telèfon? D'acord.
Anem cap al telèfon,
perquè les comarques, que avui fan anys,
tenen ulls, cara i veu.
D'acord.
Perquè totes estan en la persona de la Núria Soler,
la presentadora de les Telenotícies Comarques.
Bon dia, Núria, per molts anys.
Bon dia.
Carai, quin pet.
Ostres, quina introducció.
Núria, Catalunya està pendent de tu cada dia
i ets la gran representant d'aquestes comarques.
Com prova la celebració?
Doncs mira, de vacances, mira si em troba bé.
De vacances.
Que estava de vacances m'ho va recordar
quan li vaig demanar l'entrevista.
No, cap problema, cap problema.
Al contrari.
Abans de començar, es pot saber de quina comarca ets tu
o t'has prohibit dir-ho per mantenir la neutralitat
a l'hora de fer el programa?
Molt bona pregunta. No, cap ni una.
Jo soc del Tarragona.
I ho portes amb orgull?
Ara ho porto amb molt orgull,
però completament al marge,
no és mai un criteri professional
si vas caleta.
És a dir, podríeu-me'n preguntar.
Jo crec que Reus i Tarragona surten bastant
en equibrada, per entendre'n.
Exactament el mateix nombre de vegades.
Bastant, eh.
Ho conto bastant i si no m'ho recorden.
Així que, afortunadament,
el comarque és un grup de gent,
un equip de gent molt gran
i entre tots ens ho recordem tot.
I això està molt bé per mantenir l'equilibri.
Si et volia preguntar, teniu una pizarra
a la redacció on anoteu cada comarca
amb la qual heu parlat cada dia
per assegurar-vos que parleu de totes
i un nombre semblant de vegades.
Mira, no dius cap tonteria
perquè al principi de tot,
quan vam començar a fer aquesta edició conjunta
del que era comarques,
perquè el comarque fa molts anys que existeix,
però fa només cinc o sis anys
que li hem donat aquesta forma conjunta,
i el mateix que la notícia es veu a tot Catalunya.
Abans hi havíem, recordem, els desconnectats.
Quan vam començar, teníem un mapa
i anàvem mig pintant i mig...
Però clar, és molt difícil,
perquè això implica una feina bastant exhaustiva.
Vam digitalitzar-ho una mica
i tenim com una mica de mapa fet
on sí que la documentació ens ajuda una mica
de tant en tant actualitzem
per saber, efectivament, on hem anat.
I tenim bastant clar les zones fosques
on ens costa més arribar
i sempre que es produeix alguna notícia
o que podem hi anem per equilibrar.
De totes maneres, en el meu dia a dia,
quan faig l'escaleta del tema comarques
sí que sempre ho equilibrem,
com a mínim amb demarcacions, per entendre'ns.
Passa molt poques vegades
que a Tarragona surti una vegada,
Tarragona Ciutat o qualsevol, diguem,
història de la demarcació
de qualsevol comarca tarragonina
i que en sortint set de Girona
per dir alguna cosa.
Sempre intentem equilibrar-ho,
perquè, clar, ens mirem de tot arreu
i a tothom li interessa tot,
especialment el que passa a la mateixa zona.
I com seleccioneu aquests temes dels que parleu?
Mira, ja...
A veure, nosaltres fem una reunió cada matí, a les vuit,
i ja tenim una previsió de temes,
més els que han sorgit, no?
Això és una mica com totes les notícies
i com tots els informatius,
però sí que tenim uns criteris bastant clars, no?
Nosaltres...
A mi sempre m'agrada prioritzar els temes socials,
hi ha com una gran bossa de temes socials,
no sé, temes d'habitatge, d'educació,
de conflictes veïnals,
de reivindicacions diverses, diguem.
M'agrada que cada dia hi hagi alguna cosa d'això a l'escaleta.
També el tema de medi ambient,
pagesia, crisi climàtica,
que és un altre tema que ens ocupa molts minuts,
i penso que és prioritari,
a nivell local moltíssim,
a nivell global per descomptat, però a nivell local també,
per a com ho patim
i les solucions, també,
que s'estan buscant des del territori per combatre-ho.
I després la cultura, també.
Sempre intentem acabar o fer-se l'escaleta en algun moment
de temes culturals
que ens permetin també veure la riquesa que hi ha al nostre territori
al voltant d'això, no?,
petites iniciatives que fan en petits pobles
o grans festivals que també acollen les comarques.
I després mirem també d'introduir moltes històries,
perquè forma part de la nostra,
també una mica del nostre tarannà, no?,
descobrir, doncs,
les sonatges que viuen a no sé quin poble,
que no sé quina història tenen,
una iniciativa petita, però que té el seu recorregut,
és a dir, històries una mica més humanes,
ens agrada molt introduir-les, no?,
que també ens permeten donar les bones notícies
que estan tan reivindicades,
que tothom et diu, explica bones notícies,
el comarque és déu-n'hi-do, intentem equilibrar-ho molt.
I, més o menys, criteris generals
serien una mica, doncs, això, els criteris, no?,
que mirem d'utilitzadors, d'escollir les notícies.
I tot el que passi per descomptat, incendis, focs,
les ràpies diverses, que això, sempre, per exemple.
Qui vulgui també sentir històries, aquí a Catalunya Ràdio,
hi ha el comarque al 947, també, amb l'Oi Barrera.
És això que faig una mica de fauna, també.
Nois que roben audiència.
Home, amb l'Oi Barrera, que ens porten bé.
Es queda dit això de les històries i em pensava les històries
de passionants i testimonis sorprenents
que ens porta l'Oi Barrera, ja està.
Jo li volia preguntar a la Núria, tu també vas presentar
al Telenotícies migdia, si no vaig errat,
sembla que no m'haurem pregnat prou amb el guió,
si la cagava aquí en directe.
Llors, tu que ets periodista, que els periodistes,
jo no ho soc, tinc el títol, però no m'hi considero.
Aquesta adrenalina que us puja...
És un debat, eh?
Aquesta adrenalina que us puja quan hi ha una gran notícia
internacional, que hi ha gent cridant per la relació corrent,
una altra que es dona cops de cap amb la porta...
¿No trobes a faltar una mica aquesta voràgine
de quan peta alguna gran raó internacional
estar allà, teclejant, rebentant el teclat?
A veure, això, aquesta imatge que acabes d'escriure,
passa molt poques vegades, eh?
I si passa,
i estem tots implicats també des de comarques,
segons com jo recordo això,
un 11-S, quan hi havia els atemptats de Madrid,
en grans ocasions, sí que la redacció embugeix,
com deu passar a Catalunya Ràdio,
totes les redaccions del món, eh?
Si no, ok, un ton, és tranquil, eh?
Hi ha poques notícies que ens facin embugir d'aquesta manera.
Però jo no ho trobo a faltar,
perquè, a veure, que si m'ho proposessin,
allà que aniria una altra vegada al TN em diríeu,
allà on em diguessin si, en fi, em convingués,
però al TN comarques m'ho passo molt bé,
perquè a banda que puc dirigir-lo i presentar-lo,
i que estic acompanyada d'un equip,
i ho dic d'acord, perquè és veritat, d'un equip molt bo de gent,
a totes les comarques,
des de la gent que està al Pirineu, a l'Ebre,
a totes les delegacions,
i la gent que treballa des de Sant Joan d'Espí,
i és un to, un ambient,
em permet conèixer el país on visc,
la gent, és un altre registre, i m'agrada molt,
i penso que, a més, ara feria la falta,
tenim molt bona audiència,
sempre estem allà dalt de tot,
i quan jo vaig per pocs llocs, diguem,
pel món, la gent se m'acosta, bueno, se m'acosta, a veure,
però la gent que se m'acosta moltes vegades,
ostres, el comarques, ens agrada molt,
ens el sentim molt nostre,
i això és molt, molt agradable, també, que t'ho dic, no?
A vegades una telenotícia és migdia o vespre, és tan gran,
el món és tan gran, passen tantes coses que pot fer,
que és una mica més...
pot no ser tan pròxim, no?, com un comarques,
per tant, jo aquí, de moment, estic molt còmode,
no trobo falta res, no?
I et volia fer una última pregunta,
a veure, jo tinc una apreciació,
i és que jo crec que els periodistes de telenotícies
sou la primera intel·ligència artificial robotitzada,
perquè... Per on vas, per on vas?
Per on vas? A veure...
Llegiu sense entrebancar-vos
amb un rostre allò perfecte mirant a la càmera,
no perdeu l'atenció en cap moment,
el meu moment preferit al telenotícies
és quan us acomiaden mentre la càmera us segueix gravant
i comenceu a moure papers, una mica sense massa sentit,
i parleu entre vosaltres, llavors jo celebro aquest moment
perquè dic, són persones!
No crec que us hauríeu d'humanitzar una mica més,
no, no, si tu he de dir que la intel·ligència artificial
ens en suplirà, podria ser això,
això ho podríem veure al final, informatiu,
sense persones reals,
però si t'hi fixes bé, amb l'entrebanquem,
no sempre hauríem tot bé,
no, fixa-t'hi, fixa-t'hi,
ja veuràs que som més humans del que sembla.
És el que anava a dir avui, al final, som humans, com tothom.
Home, totalment...
Estàs dient que la Núria Soler s'equivoca?
No, no, no, però vull dir que ella diu...
Núria, jo no t'he vist mai equivocar-te, no menteixis.
Jo no t'he vist mai equivocar-te.
Jo aposto per la humanitat.
Totalment.
A més, està bé, perquè en la nostra conversa d'ara,
no estic fent un discurs més o menys fluït, entenc,
però hi ha moments, hi ha dubtes,
i això també s'ha d'explicar a les notícies moltes vegades,
perquè és la manera de parlar amb vosaltres,
una altra característica,
que quan vam començar ens vam posar molt aquest objectiu,
i mirem de mantenir-lo sempre, és parlar de manera molt propera.
Un petit detall,
nosaltres a l'Espectador sempre li diem de tu el tema comarques.
Nosaltres, si sou, si veniu, utilitzem aquesta fórmula.
Amb un vespre o un migdia,
són una mica més formals i utilitzen el costès, no?
O sigui que nosaltres mirem de ser molt proper.
Si ens equivoquem, ens equivoquem.
Tots els que hi anes, en general,
però vull dir, nosaltres, o jo, com a mínim personalment,
al principi sí, quan vaig començar els de les notícies,
tenia un...
En fi, m'entrencava el visheri a casa pensant que...
I, a més, tenia el meu avi que em mirava totes les rodes del 154,
se les travava totes,
i em recordava totes les vegades que m'havia entrebancat.
Però ara ja no, perquè la vida és així.
Les persones parlem i ens equivoquem, i ens entrebancem,
i, home, un mínim de professionalitat sí,
però per la resta, mare de Déu, no cal tanta perfecció.
I podem llançar un repte,
que és canviar el gest de replegar papers per un altre.
Sí, jo no tinc... Escolta, estic molt sola allà,
perquè no tinc ningú, diguem.
Vull dir, el Coral i companyia...
Que, per cert, ara us he d'explicar una cosa.
El Coral hi és, allà, quan jo m'acomiado.
Està al meu costat, eh?
Si fes així, sortiria per la càmera,
perquè s'està preparant, és el mateix plató,
i s'està preparant pel tenent dia, ell i la Raquel, lògicament.
I moltes vegades estan allà.
I ell sí que poden xerrar, els papers i tal, jo no, eh?
Mira, em dic a Déu i me'n vaig.
Però, bueno, si vols, puc fer alguna cosa, eh?
Si em dones alguna idea, jo me'n vaig.
Estava pensant així, no ho sé, a veure,
el gest de la sereje o alguna cosa així.
Home, a veure, una cosa que... A veure, entén-me.
Em puc rascar l'orella un dia, si vols, i estàs ingerent.
Jo vull una cosa arriscada. Alguna paraula.
Alguna paraula. No, perquè no se sent.
Alguna paraula clau.
Has de fer com... No, és que aquests són molt difícils.
Sí, és difícil. Una creu amb els braços.
Però que no, n'hi ha que es demanen a Messi.
A veure, a veure. Vull que sigui difícil.
O fer veure com cabeus, però no tens got.
Jo, jo alguna vegada, alguna vegada he fet, eh?,
he saludat amb algú, eh?, així, en clau.
Jo ho feia també.
I no ho feia. Això ho he fet, eh?
Doncs fer veure cabeus.
Si jo te'l faig una d'aquestes, per una sereje o una altra,
que jo vull seguir fent el tenacomar...
M'agrada tampoc. D'acord. Doncs estàs de tocar el nas.
Vinga. Doncs el dia que... Vinga.
El dia que m'envies un missatge
i el dia que sàpigues que m'estàs mirant, em tocaré el nas.
D'acord. Ho farem, ho farem.
Amb alguna problema ja està, no?
No, jo ja crec que encantat.
Núria Soler, la presentadora del Tenacomarques.
Gràcies per estar amb nosaltres avui amb el Miquelet i el Suplement.
Res, un plaer. I felicitats.
I disfruteu de vosaltres també, del programa que puc fer que et tinc.
Molt bé. Una abraçada. Adeu, adeu.
Una abraçada. Adeu, que vagi bé.
Gràcies, Miquelet. Gràcies.
Res, era la persona a trucar avui.
Per això m'he quedat aquí, perquè havíem de parlar amb Núria Soler.
Ha estat una entrevista molt bonica.
Sí, déu-n'hi-do.
Anem a les rivalitats, que toca ja que ens esbatossem una mica.
Com dèiem, avui el tema potser no acaba de convèncer algú.
No, no, algú, no.
No, però retractaran després, si no pateixis, i dimitiran.
Qui sigui, dimitirà, al final. D'acord, d'acord.
Rivilitats històriques, amb el Francesc Canosa i la Marga Codina.
Avui, per intentar esbrinar, o per debatre,
la dona més poderosa de Catalunya.
Digues, Marina, què m'estàs... Pots dir-ho, no passa res.
Mira, és que tirem l'enquesta cada setmana i la gent participa molt.
Ah, d'acord, d'acord. S'ha de dir.
I com que els nostres audience estan participant...
És que ja participen, això és molt bèstia.
He fet l'enquesta, el suplement, a Twitter,
per saber quina és la dona més poderosa de Catalunya.
Sisplau, podeu dir...
D'aquí estem parlant?
D'aquí estem parlant.
Bueno, en el meu cas és evident, és que...
Clar, és que no em surt ni el nom, perquè...
La comtesa, que no és un gelat, és a dir, comtesa...
Auremviaix, Dúrger.
No dic res perquè és... Auremviaix.
Puls suspensiu. Auremviaix, Dúrger.
Doncs jo parlaré d'una mercadera que no és un supermercat.
Ens podeu situar.
Ens podeu situar en quin moment de l'història vam viure.
Li cedeixo perquè va menys.
Va menys.
Entre 1245 i 1300.
D'acord. La meva, eh?
Entre 1240... O sigui, la meva.
La meva, la de totes i tots, ja ho veureu.
1245 i 1300.
Va viure 55 anys.
Segle XIII. Segle XIII, sí.
Francesc. 1196-1231.
1196, d'acord.
Molt procs, properes.
Molt intensos i molt llançol, aquí, eh?
Molta suadeta, vull dir.
Molta suadeta.
Ah, allò que dèiem de l'embrió, l'espermatosor, ja ho recordo.
Quina d'elles és més poderosa, Marga?
Bueno, em diràs la meva, ja.
Sí, sí, sí.
Clar, és que això de l'empoderament de les dones...
Quina està més empoderada?
A fer el mateix que fan els homes.
O sigui, que els homes van a la guerra, fan cruades, maten,
es carreguen la gent, sang, fetxa...
I si una dona ho fa, dius, mira que és poderosa.
És molt interessant, eh? Això és empoderar-se.
A veure, parlem-ne.
Jo vull llegir això a la secció del cor,
que dèiem que si la Eleonor ha entrat a l'Acadèmia Militar de Saragossa
i dius, ostres, això és una lluita, sí senyor,
això és una lluita pel poder.
Una dona que ara entra a l'Acadèmia Militar.
Era això el que volíem.
Dones de Catalunya.
És això el que volem.
En fi, cedeixo la paraula.
Bé, jo gairebé no em faria falta dir res.
No, però sí que ho diré.
Molt ràpid, haurem viajar d'Urgell, perquè la situeu...
Per què és poderosa, ella?
Ella és la iniciadora del poliamor.
Val.
Povilla power. És a dir, s'ho peta tot, s'ho rebenta tot.
Per què?
Filla única del Comte Ermengol VIII.
I, per tant, ja hi ha el gran pollastre, que és...
Tu ets una dona i tu no pots ser Eva.
I ella fot els ovaris, no només amb un nom a la taula,
sinó també el camp de batalla.
I tirem endavant.
I Salie, al·lucineu mandonguilles amb Sèpia.
Amb Jaume I, que no és nom de carrer, que és el rei, el nostre.
El nostre.
I el món tenen un pacte de poliamor, de dret de concubinatge,
per dir, ei, m'ajudo, jo t'ajudo.
Pactat, pactat.
Però bueno, també ja hi havia...
No, no, eren amants.
Però conegudes, perdoneu, però conegudes, les popes,
els occidentals diem popes, els pit.
I, per tant, fan un dret de concubinatge,
per tant, tot un tema legal,
per tirar endavant perquè ella pugui ser comtesa.
Per tant, aquesta aliança a favor de les armes,
a favor dels seus drets naturals,
tirem endavant, comtesa, que no gelat, sòlida.
No és un país líquid.
Ataco i, a més, me'n vaig al terreny del francès,
que s'ha passat tots aquests diumenges defensant la horta.
Al menjar.
Per què és famosa la Mercadera?
Perquè va anar a buscar cols.
Però era Marcablanca o no?
Kilòmetre zero. No encara.
Sí, era kilòmetre zero.
Poca broma, parlem de Peralada.
Qui no ha sentit de parlar de les cols de Peralada?
Potser molta gent no.
Hi ha altres coses més famoses de Peralada.
Però fixeu-vos si aquesta dona és important.
Aquesta del nom impronunciable que diu en francès
era molt poderosa.
Ara són aure. I què passa, aure?
Aure.
Sí, el del mercat és diferent.
D'on vas, el mercat?
És una altra cosa.
Però fixeu-vos, aquesta dona era tan important...
que va parlar d'ella en Ramon Montaner a la crònica.
I què va passar que era tan important
que va aconseguir sortir sense que ens apliquem el nom?
Aquesta és la gràcia.
Perquè quan tu neixes amb una família noble,
ah, tu qui ets? Ja l'haurem viatjat.
Tothom ho sap, però quan ets pobra,
quan ets una dona del carrer,
que has de treballar a l'hort i has d'aconseguir alimentar la gent,
i el que fas és...
Un moment, un moment.
El que fas és que passava el 1.285 a Peralada.
Què?
La ciutat estava sitiada pels francesos.
D'acord.
Llavors, no es podia anar a l'hort a buscar menjar.
No es podia anar a buscar cols.
Però escolta'm una cosa.
Los ricos también lloran.
Aquest ator té dret a plorar.
Les llàgrimes estan socialitzades.
Quan tu diuen que no pots ser...
Aquesta noia va lluitar contra tot.
Li van dir que no per ser dona.
Per molt que fos noble,
ella es podia quedar a casa a mirar l'ola, la lectura...
Però si no hi hagués algú en algun moment...
Tirem davant i salíem al rei. Jaume I.
Perdona, salíem al rei i diu...
Escolta, jo tinc un dret. Estem parlant de justícia.
Per tant, quan jo dic que per què és la dona més poderosa,
perquè està obrint camí,
és una màquina llevaneus de les dones del futur.
És aquesta patàfora.
Clar. Avui hi ha el tema del pubillatge.
Ella es pubilla, és filla única.
Què us passa avui amb els transports?
És que no sabeu com funciona tot aquest tema.
Per tant, el tema pubilla és molt important.
Sí, però més important és l'alimentació del dia a dia.
És a dir, tu estàs en una ciutat...
En una ciutat assetjada on no es pot menjar.
On els Peraladens estaven morint de fallir.
El rei Pere l'anava allà dintre. Era allà.
I aquesta dona necessitava, com tantes necessitaven de menjar.
Ella es dedicava a vendre vetes i fills.
Ella venia vetes i fills.
A la propera, tarjeta, tarjeta i expulsat.
A la propera, tarjeta i expulsat.
Totes les tarjetes aquí.
Aquesta senyora venia vetes i fills a casa seva,
s'havia de guanyar la vida d'alguna manera.
Què va passar?
Evidentment, es necessitava anar a buscar alimentació.
No només per ella, sinó per altres dones de la ciutat i homes.
I què va fer?
Si ella sortia vestida de dona, en aquell moment era molt perillós.
A més, l'exèrcit francès estava tothom allà.
Què va fer? Es va disfressar d'home.
Això és Shakespeare, si us hi fixeu.
Això és molt Shakespeare, també.
I Orlando i tot el que vindrà després.
Doncs bé, es disfressa d'home, agafa una llança i una espasa,
creu a tots els carrers a aconseguir sortir de la ciutat,
i quan arriba a l'hort sent uns sorolls.
I eren els picarols d'un cavall d'un soldat francès.
I què?
Poseu picarols, si us plau.
Això m'has de demanar abans.
Sí, ho sé, com que no m'he recordat ja els he fet jo.
Que els picarols, perdona, no fan...
Un cavall francès que havia caigut a la sec, ja?
Molt bé, francès, gràcies.
I aleshores... No, això és Nadal.
Això és un elfo.
Això és un elfo.
A veure, un moment, tornem a la situació.
A veure, els picarols, el cavall d'Alcanosa.
Marcadera, què passa?
Som allà, som allà,
i aquesta dona veu el francès, li clava la llança...
Al francès.
Li clava la llança, la puja,
i li diu, rendeix-te o seràs mort.
A francès, francès, rendeix...
Se l'emporta davant del rei Pere el Gran,
i el Pere s'ho va fer explicar diverses vegades,
perquè no podia entendre que aquella senyora,
quan es va treure la roba i va veure que tenia popes,
no era un home,
i li va explicar el que havia passat,
què li va fer, li va donar les armes del francès,
el cavall del francès, i a més a més l'exèrcit.
El que solien fer en aquests casos, quan tu tenies un...
un presoner,
al teu país pagava uns diners...
Li tallaven el cap i li agafaven una capa punxa...
I a més, aquesta senyora, fixeu-vos,
aquesta dona és poderosa,
perquè és nodridora,
se'n va a buscar l'alimentació,
i és guaridora,
perquè un cop té el francès allà rendit,
li treu la llança i el cura.
Sense dones que alimenten i curen, no haurien fet res.
Només amb dones que se'n van a la guerra a matar...
Això és un supermercat, no?No, res.
Què en faríem si no fos de tot això?
Perquè al final és el que dic.
Sí, sí, ara què farem, matar?
Jo tinc aquest trosset més de terra, tu també...
Deixem que el francès Canosa es pugui defensar.
Defensant, estem enfrontant-hi.
La marcadera de paral·lelada amb Eurembiaix d'Urgell.
Francès Canosa, defensant Eurembiaix d'Urgell.
Mira, aquesta noia tenia una botiga de xutxes.
I el que vinc a dir és una cosa molt clara.
Eurembiaix d'Urgell.
Ella sola s'enfronta a tothom.
Ella sola s'enfronta a tothom.
Per tant, mai tantes dones han degut tant amb una.
Perquè, obre, és que ho tenia tot.
Tot el casal del Comptat d'Urgell estava en contra,
perquè volien que entrés l'altre Nisaga.
I ella sola s'enfronta a tot.
I s'enfronta a tot i pacta...
Perdona, pacta amb l'altre.
Anem a veure que anem al llitet.
El contracte també t'elita, perquè hi ha molta cosa.
És el rei.
Escolta, Jaume I, de què li venia això? I sí, sí.
Quan una dona sola pot, contra tot, com es diu això?
Es diu poder. Es diu canviar les coses.
Però aquesta dona...
Però amb quina família havien escoltat...
De quina família és aquesta noia?
A veure, de quina família era? Era d'una família ja...
Poderosa.
Clar, ja va néixer...
Tu i si ja tens pedigrees molt diferent.
Quina pedigree, home!
Una família noble, si no, de què se'n va entenjar?
No, res.
Aquesta xiqueta li va a la vida.
A veure, té algú... Un moment.
Sí, dius, dius, va.
Sí, a Peralada, avui dia, es fan mercats.
Es fan mercats, una fira de mercats,
que es diu encara en honor d'anar en mercat.
M'agrada molt.
Però, clar, més adoneu-vos-en, d'aquesta senyora...
Ja és el francès, que és impronunciable.
Clar, perdó, senyoreta, d'ella en sabem el nom,
perquè és de família noble.
De tant, de les nobles sabem moltes coses,
però d'aquesta senyora fa intrahistòria.
El que es deia la intrahistòria, el dia a dia.
Aquesta quotidianitat que fa que la història avanci.
Perquè si la història només fos matar, jo no quedaria ningú.
Auremviaix va treballar pel futur.
Home, clar, va treballar pel futur.
D'anar a Mercadera, a Mercadona...
Hi ha alguna relació?
Jo crec que no.
Li preguntarem al senyor Roig.
Truqueu en Roig i pregunteu.
Una pregunta molt breu.
La guanyadora avui és boníssima.
No sé què diu l'enquesta.
Segur que li donarà raó al francès i m'enfadaré.
Exactament, o sigui...
Catalunya s'equivoca.
Un moment, un moment.
Perquè no ha trucat des de l'Empordà.
Mireu, us ho explico.
El francès que ha vingut amb això del poliamor i la Pobilla Power,
i la gent ha dit de cap i ha dit...
Auremviaix d'Urgell guanya amb un 80...
Mira, ara m'acaba de canviar de dada.
I què diu?
Clar, però és la Barbie.
Ja està.
Que trist.
Auremviaix és la geni hermosa que s'ha enfrontat a tot.
Perdona.
La que s'ha enfrontat és aquesta bona dona per anar a buscar les coses.
I ara?
Clar, la dona més poderosa...
Ai, la dona més poderosa, ara...
Jo...
Ho tinc difícil per respondre.
És a dir, perquè continuo pensant el mateix.
La sola dona no fa gran cosa.
I a més, aquesta acumulació de poder...
Jo prefereixo que el poder el repartim,
i entre totes ho fem tot, enteneu-me?
Doncs anem a la botiga d'aquesta noia i l'agafem tot.
Exacte. Però tu què diràs?
A veure, a veure, quina és la dona poderosa?
No, totes les dones són poderoses.
Veus, ja està.
Hem empatat.
Voteu, voteu. Qui té raó, ara?
La Victòria se l'endú la marca, jo crec.
Sí.
Però això és increïble.
Per tu què dius des de les 9 del matí?
Jo crec que és això.
Ara que ho dius això, des de les 9 del matí,
nosaltres també estem demanant que ens enviïn notes de veu,
perquè hem de resoldre, ara, hem d'entrar en un premi, ara.
Tenim 3 minuts per entrar en un premi, que és a les cabanes als arbres.
Exacte.
I podeu anar a fer el que vulgueu, allà.
Mira, per no perdre més temps
i poder posar qui guanya aquesta setmana,
escoltarem la història de la Gabriela.
Fa uns 10 anys, així,
amb el que era la meva parella, vam anar a Sardenya,
i havíem llogat un cotxe, però es va deixar la tarjeta de crèdit.
I, clar, no podíem llogar-ne cap.
I el necessitàvem.
Llavors, estàvem desesperats,
i vam trobar una mena de garatge privat, obert,
perquè posava un lloguer de vehicles, no sé,
una cosa una mica estranya.
I hi havia un iaio i el seu fill,
i vam dir, llogueu cotxes, però no tenim tarjeta de crèdit, no sé què.
Diuen, bueno, si ens doneu 500 euros en efectiu,
a part del preu del lloguer, el poden llogar, no sé què,
però no sé ni si ens van fer firmar,
però ens van llogar una furgoneta,
com la que fa servir qualsevol persona el dia a dia.
Vull dir que no.
Hi havia fins i tot ulleres de sol i claus,
hi havia com coses...
I, llavors, primer no vam ser conscients de risc,
que acabàvem d'assumir llogant allò sense cap mena de garantia,
i amb els dies vam anar sent-ne conscients,
i llavors ens vam muntar la pel·lícula
que, quan anéssim a tornar al cotxe,
ens tornarien els 500 euros en efectiu,
i que havien llogat uns sicaris o algo,
que es diu, per atrecar-nos,
al sortir d'allà.
I, bueno, al final no va passar res,
ens van tornar els 500 euros i tal,
però jo crec que la furgoneta no tenia ni assegurança.
Vull dir que ens vam arriscar, però ens va sortir bé.
Moltes gràcies.
No, no, moltes gràcies a tu.
A veure, quina història, eh?
A mi em mal risca, avui, vull dir,
que és això d'anar dins el primer garatge que trobes i dir...
Va, 500.
Anaven una mica desesperats per la furgoneta,
però, mira, la Gabriela marxarà a l'uller del mas, no?
Sí, a l'escavant. No ens ha dit amb qui, no?
No ens ha dit amb qui. Probablement...
Diu que era la seva parella de llavors.
Clar, no és la mateixa.
Aquí hi ha...
Fixa't el poliamor, com va, deurem viatjar a la Gabriela.
No té res a veure amb el poliamor, això.
No barregis.
Poca constància, jo li diria poca constància.
Per cert, es veu l'altre dia... on va ser?
Bueno, crec que en aquest programa.
Vam parlar... o vaig sentir-ho...
Ah, no, sí, ja està.
Vam parlar amb algú que en sap molt,
que diu que a partir dels 50 és la millor edat per començar a experimentar...
Exacte.
Amb el Pere Estupinyà, ara, que és bioquímic.
Ens va dir... què passa, Marga?
No et cobries la boca? No ho sé.
No, no, que em sona, el Pere Estupinyà, del lladre de serveis.
Crec que té un llibre que es diu el lladre de serveis.
Sí.
El millor moment per començar a fer biologia...
Bé, bueno, sí, biologies i tot això a partir dels 50.
Perquè es veu que dels 40 és quan baixa tot i els 50 puja.
Abans la constància total, eh? Sí, la condensat edat.
Francesca Nosa, Maria de la Cruz, Marga Codina, Miquelet...
Gràcies.
Per ser avui el suplement d'estiu.
I ara nosaltres, bé, és el penúltim, eh?
Digueu, digueu, és que ens queda...
Acabem la setmana que ve, ara nosaltres ens acomiadem,
relleu a la sererriera,
i també parlem amb l'informatiu i l'informatiu de les dues.
Seieu atents, també, amb sererriera i líquid d'informatius.
Vinga, fins la setmana que ve. Adéu.