Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
La consellera de Territori Esther Capella
avisa als usuaris de Rodalies
que les millores a la xarxa de trens
es notaran progressivament
i es marca com a objectiu que el primer que millori
sigui la informació als usuaris
i la gestió de les incidències.
Capella ho ha dit en una entrevista avui
al suplement de Catalunya Ràdio
en què també ha tret pit dels acords
a què ha arribat Esquerra Republicana amb el PSOE
i ha defensat l'estratègia del diàleg
amb el govern espanyol.
En l'altre costat de la taula hi ha algú
que et reconeix la teva legitimitat
que et reconeix
que hi ha hagut un xoc de sobiranies
que et reconeix que
aquella sentència del Constitucional
que va retallar el que
la ciutadania de Catalunya havia decidit
en un referèndum, que és l'Estatut
va desencadenar
tot el que ens està passant.
Esther Capella també ha volgut deixar clar
que el procés independentista, diu,
no s'ha acabat.
Més notícies, en Raül Flores.
Els socialistes acaben avui la consulta a la seva militància
amb una jornada de vot presencial
a les seus del PSOE i també del PSC.
Fa una setmana el Comitè Federal dels Socialistes
va acordar preguntar a les bases
si avalaven l'acord amb Sumar
i també si estaven d'acord a negociar la investidura
amb partits independentistes i nacionalistes.
Els resultats es donaran a conèixer aquest mateix vespre.
L'exèrcit israelià torna a atacar
les immediacions d'hospitals de Gaza
coincidint amb el mes de l'atac de Hamas
i l'inici de l'ofensiva a la Franja.
De la situació que es viu a la zona
també n'ha parlat el primer ciutad espanyol
que ha aconseguit sortir de la Franja,
l'anestesista de Metges Sense Fronteres,
Raül Incertis.
En un vídeo que ha distribuït l'ONG,
el cooperant explica que la situació és insostenible.
Los palestinos están insuficientemente alimentados
y están pasando sed
y están pasando enfermedades ya infecciosas
por culpa de las condiciones higiènicas.
La situación de los hospitales en la Franja
es insostenible.
No se puede aguantar más.
Más de la mitad de los hospitales
están inoperativos
y la cuenta va creciendo cada día.
El magnat Ilon Mas
es llançarà avui dissabte
el seu primer model d'intel·ligència artificial
per competir amb el jet GPT d'OpenAI.
Ho ha anunciat que ho farà només
davant d'un grup selecte d'usuaris.
És el primer llançament de la seva startup
ex-AI
que va crear al març
contractant investigadors de la competència.
Mas que ha publicat a la seva plataforma X,
l'antiga Twitter,
que en alguns aspectes
el seu model és millor
que els que hi ha actualment,
però no concreta encara en quins.
Mor el metge i activista polític i social
Carles Furriols,
fundador de la Fundació Doctor Trueta,
ho ha anunciat la mateixa entitat
a través de xarxes.
Conegut pel sobrenom de Tati,
Furriols va ser metge cooperant
en camps de refugiats d'Honduras,
Haití i Angola.
Arran d'aquesta tasca humanitària
i de la seva labor,
com a metge de capçalera a Catalunya,
l'any 1993,
va crear la Fundació Doctor Trueta,
que tenia com a objectiu inicial
la recollida de medicaments
i material sanitari
per enviar-los a països
en vies de desenvolupament.
Així ho explicaven
al documental de celebració
dels 30 anys de l'entitat.
Em vaig adonar amb el meu treball
que a les cases
la gent acumulava moltes vegades
innecessàriament
molts fàrmacs a les estanteries.
I un dia vaig dir
tu,
hem de muntar un sistema
de recollida selectiva
de medicaments,
perquè llavors agafarem
els medicaments bons
i els podem mirar
de com podem fer-los arribar
en aquests dos que jo coneixia
i que no en tenien.
L'any 2019,
Carles Furriels va rebre
la creu de Sant Jordi
per la seva tasca humanitària.
Esports, Albert Benet.
O se suna a Girona
a les dues del migdia
i pel Totgira de Catalunya Ràdio
i Reial Societat Barça
a les 9 del vespre
i amb la TDT
avui en la dotzena jornada
de la Lliga de Futbol.
El Girona s'hi guanya,
se situarà líder en solitari
de primera
de manera provisional.
Pedri
està a punt
per reaparèixer
jugant uns minuts
el dia que el Barça
necessita reaccionar
després de la derrota
al Clàssic.
L'Espanyol
és a dos punts
de l'ascens directe
a primera
i ha sumat un punt
dels últims 9
després de cedir-ne
a dos contra l'Eivar
en la 14a jornada
de Lliga
a la segona divisió.
Espanyol 2,
Eivar 2
en un partit marcat
per un gol polèmic
de l'equip basc
al descompte
al minut 98
per una possible falta
no assenyalada.
El gol va ser en pròpia
porteria
de Javi Puado
que abans havia marcat
dos gols,
un de penal
per remuntar
i posar el 2 a 1.
El davanter
és el màxim golejador
de segona
amb 8 gols
en 14 partits.
Victòria clara
del Barça de bàsquet
contra el Panathinaikos
a l'Eurolliga
de 8 punts
80-72
però en l'últim quart
es va deixar retallar
una diferència
que havia arribat
a ser de 28 punts.
Oriol Paulí
amb 12 punts
i 4 rebots
i Jabari Parker
17 punts
i 5 rebots
van liderar
aquesta victòria
el dia que
l'escorta itàlia
de 17 anys
d'Am Sarr
va debutar
amb el Barça
a l'Eurolliga.
Fins aquí
les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
11 i 6
El comunista
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
que m'agrada
a Joel Díaz.
Bon dia, bon hora.
No, no, bon dia, no.
Bon dia, no,
perquè m'acabo de sabantar
d'una notícia duríssima.
Sí, ho hem explicat.
S'ha mort el carres cal.
Sí, ho hem explicat
des de primeríssima hora.
Ja, però jo des de primeríssima hora...
anaves dormint, ja ho sé.
Que l'havies seguit molt,
el carres cal, tu?
L'havies seguit molt?
M'agradava moltíssim,
el carres cal.
Les corbates o...?
En general,
la personalitat del carres cal
m'encantava, m'encantava.
Hòstia, bueno,
descansi en pau, tu.
T'ha frepat.
Carres cal.
Carres cal, carres cal,
que bonita serenata.
Hi havia la cançó aquella, no?
Et van rostir ahir, eh, Joel?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, ahir vam fer un roast
en format americà.
Patia per si arribaries avui,
la veritat,
perquè quan hi ha aquestes històries
ja s'ha arribat puntual i bé.
Sí, estic una mica perjudicat per dins.
Perquè vas anar a dormir tard.
Que si no li han saltat al poble nou, no?
Sí.
Què és això del roast?
El roast és això,
és un format de comèdia americà
en el qual, diguéssim,
hi ha una personalitat,
ha de ser una personalitat molt famosa,
molt rellevant,
en aquest cas era jo.
I llavors aquesta persona
és insultada, vilipendiada,
sempre des del punt de vista còmic
per altres...
Una mica volí, eh?
Una mica volí,
però amb dret a rèplica.
És a dir,
primer tots els rostidors,
em rostien a mi...
Vaig ser que hi havia
Danae Boronat, no?,
entre els rostidors.
No, aquí estava el morbo, no?
Està molt bé, la Danae.
Segur que sí.
Me t'hi ha molt valenta,
la Danae Boronat.
Gràcia no em fa,
però valenta.
Només que encara estic amb el xip, no?
En fi...
Van caure clatellades, eh?
Sí, això és el motiu
del festival de comèdia
que ha organitzat
l'empresa Cruïlla.
I voldria recordar
que avui encara hi ha espectacles...
Ah, sí?
Aprofitaràs per fer la falca
i demanar que la gent compri entrades.
Sí, em sembla que es diu
cruillabarcelonaconserts.com
o al revés,
cruillaconsertsbarcelona.cat,
alguna cosa així.
Molt bé.
Doncs, de seguida anem a les consultes.
Abans deixeu-me recordar-vos
que a través de les xarxes
de Catalunya Ràdio,
a Twitter i Instagram,
hi trobareu els moments
més destacats d'aquesta conversa
amb el bo Jan Kerkic,
que hem fet fa tots i uns instants
el suplement.
Que maco era el bo Jan Kerkic.
Doncs sí, doncs sí.
I un tio amb un discurs impecable
que pot ser referència
per molts que comencen
com en la mínia mal i companyia.
No sembla futbolista.
Que s'hi han d'enmirar allà,
que s'ha retirat en 33 anys,
que torna a estar dins
de l'organigrama del Barça
ajudant els més joves
i em va caure fantàsticament.
L'altre dia vaig llegir
una frase del bo Jan,
crec que era veritat,
que deia sobre la mínia mal.
Ara ho comentàvem a l'entrevista.
Perdó.
Cosa que no has sentit
perquè venies amb la moto.
El seu objectiu era
treure's el quart d'esso.
Sí, sí.
Sembla increïble.
I el Bojan el que ens acaba d'explicar
és que ell es va treure el batxillerat,
cosa que futbolistes...
I ell que va debutar
amb 16 o 17 anys amb el Barça,
altra feina tenies segurament
que treure't el batxillerat
i et se'l va acabar preient.
Mira, en parlem en una consulta d'això.
Doncs anem a les consultes.
Vinga, som-hi.
La primera ens l'ha fet arribar
a través del correu electrònic
signada per un tal Fidel Trasto.
Suposo que és un pseudònim.
Hola, Joel.
T'escric en referència a una empresa
que sé que t'encanta.
És Globo.
Ho faig perquè just avui
he vist una cosa
que m'hi ha fet pensar.
Anava pel Carrer Agó de Barcelona,
plovia bots i barrals
i he vist el carril bici...
Avui, el dia que ens va escriure,
perquè avui de bots i barrals...
Però igual va escriure fa una setmana.
He vist el carril bici
ple de repartidors d'aquesta empresa
pedalant sota la pluja.
Mentre els mirava,
un d'ells ha hagut de frenar en sec
per esquivar un cotxe
que girava sense mirar.
Ha derrapat i s'ha fotut una nata
contra el terra.
He anat a ajudar-lo,
li he preguntat
si volia que truqués una ambulància
i m'ha dit que no,
que en tenia dues comandes
per entregar i que feia tard.
M'he posat trix, Joel.
Hòstia.
I després m'he emprenyat
quan he vist que ja fa més de tres anys
que el Tribunal Suprem
va dictaminar que els repartidors
eren falsos autònoms
i que l'empresa
no només havia d'indemnitzar-los a tots,
sinó també regularitzar
tota la seva plantilla.
Cosa que no han fet.
No han fet.
Què està passant, Joel?
L'empresa no paga la multa,
no indemnitza els treballadors,
no fa res del que li obliga la justícia,
però continua facturant tranquil·lament.
Fidel Trastro.
Fidel Trastro.
Què està passant?
amb preguntes camarada Fidel Trastro
i la resposta és facilíssima.
Està passant al de puto sempre, company.
Fa cinc anys de la denúncia,
fa tres anys de la sentència,
en fa dos de la promulgació
de la famosa llei Raider,
però Globo segueix operant
exactament com ho feia,
acumulant suposades sancions,
multes i amenaces directes del govern
amb una patxorra descomunal.
Llavors la pregunta seria per què, no?
Per què aquesta patxorra?
Perquè els rics saben,
i això no és demagògia,
és la pura realitat
i només fa falta entendre
perquè hi ha advocats
que són mil vegades més cars que els altres.
Els rics saben
que si no la fan molt, molt grossa,
per ells la justícia és, diguem-ne, relativa.
I tu diràs, Fidel,
perquè no et conec,
però és com si et conegués d'alguna manera,
Fidel, diràs,
però Joel,
no és fer-la grossa
tenir treballant
més de 7.000 falsos autònoms,
800 dels quals, a més,
són estrangers
sense permís de treball?
O, per exemple,
també em podries dir,
no és greu, Joel?
Segurament,
també em preguntaràs,
incomplir deliberadament
la legislació espanyola
durant més de 3 anys
i acumular multes
per més de 200 milions d'euros.
No és fer-la grossa
inventar-se un sistema
de model de negoci
basat en aprofitar-se
il·legalment
de la desesperació
de milers de treballadors,
la major nídia immigrants,
la major nídia?
Doncs no, Fidel,
no és fer-la grossa
o no és fer-la prou grossa
com, per exemple,
jo què sé,
dir que Juan Carlos I
és un lladre
o que els Borbons
són una família
d'oligofrènics corruptes.
En fi,
la justícia espanyola,
què té de dir?
Ell ha citat en algun lloc,
per això,
que podrien fins i tot
anar a presó,
degut als directius
aquests de Globo,
degut a la reforma
de l'article 311
del Codi Penal
que estableix
la possibilitat
que els responsables
d'empreses
que imposen
condicions il·legals
dels treballadors
puguin ser condemnats
a presó.
Ja veurem,
camarada Fidel,
jo no crec que hi acabin
a presó,
perquè si els peribles
judicials fossin
un videojoc
es podria dir
que els rics
tenen vídeos
pràcticament infinites.
Però,
a risc de semblar cruel,
no tant com el seu
model de negoci,
però bastant cruel,
jo diria que estaria bé
que hi acabessin a presó,
no tant per ells,
perquè jo ja fa temps
que he perdut l'esperança
en la funció reinsertiva
de la presó,
però sí com una mena
de caps d'aturc.
Se m'entengui,
se m'entengui,
val?
Aniria bé
que tots aquests nois
i noies
que surten
de les escoles
neoliberals
de negocis
amb la idea
que tots,
si val,
sense cap mena
de consciència social,
veiessin
algun dels seus referents
entre reixes
ni que fos uns mesets,
val?
I quan dic referents
és perquè ho són,
ojo,
el propi fundador
de Globo,
el tal Òscar Pierre
i la seva idea
d'estàrtup revolucionària
supertecnològica
basada en l'explotació
il·legal
de pobres
amb bicicleta
ha estat,
aquest tio ha estat
premiat,
entrevistat,
glorificat
i promocionat
per absolutament
tots els mitjans
de comunicació
del país.
Per tant,
en certa manera,
si aquest tio
acaba a la presó,
no,
doncs,
potser diuen,
hòstia,
potser no tot el món
té sorèrgues,
no?
En castellà no ho sé.
A veure,
quants dies d'horaria
també t'ho dic,
eh?
L'Òscar Pierre
a la presó.
A mi,
el Sant Rossell
li va anar molt bé.
Va fer molts amics.
Sí,
però el dia que el vas tenir
aquí cara a cara
per entrevistar-lo...
Bé,
ja en parlarem d'aquell dia.
No,
d'aquell dia,
vull dir que no...
Doncs em va apoder
la pressió.
Et va apoder la pressió.
Em va apoder la pressió.
Més consultes.
Vinga.
Vé de la capital
de la Garrotxa
un tal
Tony Padilla.
Tony Padilla?
Tony Padilla.
Serà una dona,
llavors,
no?
La Tony Padilla,
efectivament.
Tony Padilla.
La Tony Padilla.
La Tony Padilla.
Dissabte passat
et vaig escoltar
i vas dir que
per tu el futbol
era una mena de limbo
en el qual et permeties...
Pot ser que t'hagis saltat
un paràgraf.
Sí,
perquè aquesta cosa
que fas per autoensabonar-te...
Però com que auto?
Hola,
Joel,
felicitats per la secció.
Aviam,
quan et donen un programa,
volem que el comunista
tingui un programa
pròpia a Catalunya Ràdio.
Hòstia,
doncs mira,
no ho havia pensat mai
i és molt bona idea.
Gràcies,
Tony Padilla.
Dissabte passat
et vaig escoltar
i vas dir que
per tu el futbol
era una mena de limbo
en el qual et permeties
abandonar la teva ideologia
i et deixaves portar
per les teves pulsions
més...
unga, unga.
Unga, unga.
Unga, unga.
Unga, unga.
Em sembla fatal,
la veritat.
Un autèntic activista
ho és sempre.
24 a 7,
365 dies l'any
i no només
quan li interessa.
Tens tota la raó,
Tony.
Però vaja,
que facis el que vulguis.
Vale.
Jo el que et volia preguntar
és per què els futbolistes,
i ara parlo dels homes,
tenen en general
tan poca consciència social.
Són tontos?
Són egoistes?
Per què no hi ha futbolistes
que utilitzin
la seva posició de privilegi
per difondre missatge d'esquerres?
Ja no sé...
Ja sé que no ets futbolista tu,
però com que t'agraden tant
he pensat que potser ho sabries.
Hi ha algunes excepcions, eh?
Sí, sí, això t'anava a dir.
Són consultes en general facilíssimes avui
perquè són molt fàcils de respondre.
Camarada Tony Padilla,
aniré per ordre.
Primera pregunta.
Els futbolistes són tontos
sí, sí, sí.
Menys bo i en Kerkitz
i ho hagués preses.
Exacte, per aquí vaig, per aquí vaig.
Sí, ho són la grandíssima majoria.
Per què són tontos?
Per una barreja, suposio,
d'ignorància, aïllament
i de poca necessitat
de resoldre problemes fora del camp.
Això és molt important
perquè resoldre problemes
és la millor manera
de desenvolupar la intel·ligència.
I a fer de Déu
que la majoria d'aquests nanos
d'èxit en el futbol,
fora del camp,
si tenen problemes,
no els resolen ells.
Llavors se'ls hi va atrofiant
la capacitat de raciocini.
Els futbolistes,
segona pregunta,
els futbolistes són egoistes?
Sí, sí,
la grandíssima majoria.
Per què?
Per què no tenen consciència social?
Doncs bé,
tenen un tipus de consciència social
molt concreta
i és la consciència social
desgravatòria caritativa,
que dic jo,
és rotllo a Mancia Ortega,
per entendre'ns.
Els hi agrada molt més
fer fundacions amb el seu nom,
sempre dedicades a nens,
per cert,
mai a la gent gran,
que jo no ho entenc,
la gent gran no és sexy
amb el tema de les fundacions,
i això,
els hi agrada molt més
fer fundacions amb el seu nom
i merdes de caritat
que paga impostos,
és el que els definiria.
I última pregunta,
per què no hi ha futbolistes
que utilitzin la seva posició
de privilegi
per difondre missatges d'esquerres?
Bé,
per ser exactes,
direm que sí que n'hi ha,
i n'hi ha hagut,
i n'hi ha,
però són casos
molt, molt, molt, molt excepcionals.
Un cas podria ser,
jo crec que el més famós,
és el gran Sócrates,
el futbolista brasiler,
dels anys 80,
un tio amb un gran compromís polític,
molt d'esquerres,
va ser una de les veus públiques
més destacades
en contra de la dictadura brasilera,
militant del Partit dels Treballadors,
que era un partit netament socialista,
va ser l'ideòleg
d'una cosa molt guai,
que és la democràcia corintiana,
que va ser com una mena
de col·lectivització
del club de futbol corintians,
que ho va, diguéssim,
manegar ell,
celebrava els gols
amb el puny amunt,
portava una estètica
molt així,
rotllo Che Guevara,
era un tio molt guai,
i el seu primogenit
es va posar fidel.
No es va posar,
li va posar a ell,
però els nens
no es poden autoposar noms.
Un altre cas,
més de quilòmetre zero,
com apuntava Roger,
podria ser el grandíssim
Oleguer Presa,
Sabadellenc,
un tio que no va amagar mai
els seus ideals polítics,
això és veritat,
i que eren,
bàsicament,
independentistes i d'esquerres,
que va dir que no
a la selecció espanyola,
una cosa graciosa,
en certa manera,
perquè no hi hagués anat mai,
ni...
I tant que hi va anar,
hi va una mena de preselecció
amb el Lluís Aragonès,
va pactar amb l'Aragonès
que no el...
Sí, crec que era el del Bosque,
però ja...
No, era l'Aragonès,
t'ho asseguro.
Jo li diria que el del Bosque...
No, t'estàs equivocant.
Que truquin.
No, era el Lluís Aragonès.
Sí, sí,
me'n recordo perfectament
perquè he preparat aquesta entrevista
i aquesta pregunta
l'hi he fet a l'Oleguer.
És que segueixo pensant
que era el del Bosque.
No, doncs t'estàs equivocant.
Bueno, en tot cas,
parlàvem de l'Oleguer,
de l'Oleguer,
és un tio que es va deixar diners
en projectes com la Bressola
o l'Escola Valenciana,
o que, per exemple,
va perdre el patrocini de Kelme
per denunciar les condicions
a presó de l'Iñaki
i de Juana Chaos.
És un tio que, en definitiva,
i amb això ja crec que ja queda tot dit,
que anava amb furgoneta,
per l'amor de Déu.
Anava a entrenar amb furgoneta.
Hi havia els Ferraris,
els Lamborghinis, els Porsche
i la furgoneta de l'Oleguer Preses.
Visca, Oleguer Preses.
Era una furgoneta una mica tiga, per això.
Bueno, d'aquestes camperitzades.
Sí, era una Volkswagen d'aquestes
que tenia tots els extres.
Sí, de Califòrnia.
Així gestionó Luis Aragonès
el caso de Oleguer.
Doncs tens raó, tens raó.
Molt bé.
És la primera entrada que em surt
quan poso al Google.
A mi em sonava del bosc.
Hem dormit poc.
De seguida anem al telèfon.
Si voleu enviar les consultes,
suplement arroba catradio.cat
suplement arroba catradio.cat
les consultes pel Joel
del Consultori Comunista.
Que no regales les bambes aquelles, ja?
Perquè no ho has dit, no ho has dit.
En joc unes bambes muniques.
Ah, és que aquesta gent
les regalen perquè ho diguis.
En joc unes bambes muniques,
la primera persona oient
que a través de les xarxes
endevinir l'identitat
del convidat misteriós
que s'amaga a l'altra banda
del telèfon.
És una persona...
És una persona.
M'has llegit el guió?
No.
Ah, d'acord.
No, no, no.
És una persona coneguda,
reputada, ens està sentint.
Només pot respondre preguntes
amb un sí o un no.
L'audiència i el Joel
en desconeixen la identitat.
L'equip del suplement
sap qui és, bàsicament,
perquè ha gestionat aquesta entrevista.
Sí, li pregunto alguna cosa, ja, o no?
Bambes muniques en xoc.
Bon dia, ets una dona?
No.
Molt bé, tenim un home.
Et trobes bé?
Sí.
Perfecte.
Ets un home menor de 50 anys?
No.
Menor de 60?
Sí.
Molt bé.
Estàs en aquella etapa de la vida, no?
A l'Equador.
Bé, una mica més endavant de l'Equador, poder.
Ja, estàs.
Bé, et trobes bé?
Estàs bé de salut, en general?
Sí.
Perfecte.
Última colonoscòpia?
No, és broma.
És broma.
És broma.
Tenim una persona sana.
Tenim una persona sana
que ara sabrem a què es dedica.
Et dediques a la...
Com que sempre em posen gent d'aquest mundillo,
el primer que preguntaré serà
si et dediques a la comunicació.
Volta'l.
No, l'hem gastat massa aviat.
L'hem gastat massa aviat.
No, home, clar que l'has gastat massa aviat,
perquè ara et preguntaré
si t'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent d'Europa
en forma de república.
Sí.
Goita.
I en forma de monarquia?
No.
Vale.
Indepe.
Ets una persona d'esquerres?
Diries que ets d'esquerres?
No.
D'acord.
Hem gastat el Volta'l ja, aquí.
es dirà tal Volta'l.
Aquí es dirà tal Volta'l.
Et definiries com un liberal?
No.
Com un socialdemòcrata?
Oh, quin...
S'ho està pensant?
No, no ha dit res.
Està buscant socialdemòcrata
a la Wikipèdia?
No.
No, home.
Sap que és, i tant.
Sap perfectament què és, no?
Socialdemòcrata?
S'ha tallat?
No, no.
Ah, no, no.
Ah, dius que no ets socialdemòcrata, eh?
No, no, no.
D'acord, d'acord.
És que no t'he...
Et deu haver tallat perquè no et sentia.
Disculpa'm.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
No ets socialdemòcrata.
No, no, no, no, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, d'acord, sí, sí.
No ho sé.
Aviam, aviam, sisplau, centrem-nos.
Hòstia, aviam, et dediques al món de la cultura?
Això sí que m'ho podries dir.
O sigui, en general.
No.
No.
No, no, no, no, no.
Ets escriptor?
No.
Ja, ja ho sé, perquè seria el món de la cultura.
Ets empresari?
És fàcil, eh?
Ets l'administrador d'una SL?
No.
No.
Ens coneixem personalment?
No.
Ets català?
Sí.
Vius a Catalunya?
Sí.
Vius a Catalunya...
És que, clar, no sé de què collons es dedica aquest home, jo, ara.
Aviam, no, aviam, fem-ho bé, fem-ho bé, fem-ho bé, fem-ho bé.
Cultura m'has dit que no, eh?
No m'has dit cultura i comunicació, volta'l.
Llavors hauríem d'anar cap a la banda, potser, de la política.
Toques la cosa política?
Toques la cosa política, eh?
Quina pregunta més concreta.
A veure...
Sí.
Sí que la toques.
Ets militant d'algun partit polític.
Sí.
Ets militant d'algun partit polític.
Ets en el partit polític que milites, el tema de la independència, de manera més o menys abstracta,
i està representat?
La independència a Catalunya, em refereixo.
Sí.
Ets d'un partit polític que podria ser, per exemple, Junts?
Sí.
Epalà.
Home, doncs, és interessant, perquè costa sentir-los aquests dies en plenes negociacions.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Ets de Junts, ets de Junts.
Ocupes alguna cadira en alguna cambra de representació?
No.
D'acord, d'acord, estàs entre bambalines, no?
Estàs entre bambalines.
Aviam, de Junts.
Roger, estàs passant de tot, se m'està acabant el temps.
T'estic deixant que ho facis tu sol.
Deixes tracte, no?
No ets ara mateix...
Arroba Catalunya Ràdio, els oients, si volen endevinar a través de les xarxes.
No ets ara mateix representant del poble en cap cambra, però ho has estat alguna vegada?
No sé si era diputat.
Era diputat?
Sí, sí, sí, sí.
Has tingut cartera?
Preguntar si ha tingut cartera.
Has tingut cartera?
Has tingut cartera?
Has tingut...
Sí.
Has sigut conseller?
Has sigut conseller de la Generalitat de Catalunya?
Sí.
Has sigut conseller?
Has sigut conseller?
Anem a buscar quina carpeta, no?
Anem a buscar la carpeta.
Has sigut conseller d'Interior?
Sí.
Vale, ara tinc tres persones...
No, no, perquè aquell no era...
Ja sé qui ets.
Ja sé qui ets.
Ets el Miquel Samper?
Sí.
Toma ja.
Toma ja.
Avui el comunista Miquel Samper, exconseller d'Interior.
Bon dia, bona hora.
Uau, uau, uau, uau.
Bon dia, com esteu?
Molt bé, molt bé.
Ai.
I vostè?
Primer, a tot, no em tractis de vostè.
Ah, d'acord.
Tractem-ho de tu.
Bé, bé, bé, bé.
Tens raó en que l'he cagat en la primer volta, eh?
Sí, perquè l'hem gastat massa ràpid.
Aquí, a nivell d'estratègies, no n'ha fet això.
On creus que l'haguessis hagut de posar, llavors?
On l'haguessis posat, socialdemòcrata?
Després m'has fet...
Ara no recordo, però m'has fet un parell de preguntes
que he vist que era més adequat d'haver-lo tingut per llavors.
Sí, sí, sí.
Però bueno, mira, és el que hi ha.
Principiante.
Miquel Samper.
De formació, què ets?
Advocat, no?
Jo soc advocat i llicenciat en ciències polítiques, sí.
Ah, guaita.
Però la meva professió, advocat.
Veus, també quan m'has preguntat si era empresari,
tenir un despatx d'advocats no sé si és ben bé ser empresari, no?
Per tant, aquí era un voltal claríssim, no?
Sí.
Jo tinc un despatx d'advocats, tinc gent treballant,
però home, ben bé una empresa no acaba sent, no?
És una cosa...
Al final, això és una cosa bastant del registre mercantil, no?
Vull dir, si tu...
Sí, bueno, és un servei, però bueno, aquí era el voltal.
A la voltia d'aquesta proposta.
No ens perdem.
Escolta'm, quin és el teu grau d'implicació ara mateix
amb el que vindria a ser la política?
Perquè no, no, tenia una mica... t'havia perdut la pista, eh?
Bueno, estic, estic, diguem-ne, amb el que es diu una segona línia,
per tant, sempre a disposició del que pugui ser útil.
El moment actual és un moment molt, molt complex, com tots sabem.
Sí.
I... però jo, evidentment, fent d'advocat a casa meva, al meu despatx,
i això sí, doncs el servei del que pugui ser necessari,
doncs per la política sempre pel nostre país, eh?
Però en segona línia, si no tercera, fixa't el que et dic.
Vale, vale, però entenc que...
Però entenc que mantens la militància i...
Mantens la militància, la relació amb els polítics...
Reps les circulars.
Perdona?
Que si reps les circulars, per dir-ho d'alguna manera.
Rebo les circulars.
Reps les circulars.
Rebo les circulars, no, mai pretenc informar-me del que està succeint.
També quan m'heu preguntat abans el tema de la comunicació,
jo estic a aquelles tertúlies,
i per tant, ostres, malgrat que no és la meva feina,
també dir que no em dedicava a la comunicació també era una altra volta.
Perquè, home, estic a la tertúlia del Basté dels Dilluns,
vaig al Televisió TV3, i per tant, algú de comunicació sí que faig.
És veritat.
Però no soc periodista, evidentment.
M'entenc, és a dir, que era una pregunta també malparida.
Senyor Samper, no, no, parlaré de tu.
Escolta'm, tu preguntaré directament, Miquel.
Vull dir, investireu el Pedro Sánchez?
Ara, ara.
Li donareu la presidència d'Espanya al partit que va recolzar activament el 155?
T'estàs fent una pregunta amb mala pata, amb mala llet, eh, tio?
Bueno, però no he dit cap mentida, et diria, eh?
No dius cap mentida, com tampoc és cap mentida dir
que el que hi ha sobre la taula aconseguit pels dos partits,
bàsicament, que estan negociant,
que són Esquerra Republicana i Junts per Catalunya,
són qüestions positives per Catalunya.
I, per tant, jo personalment, i parlo només a títol personal,
penso que és una oportunitat històrica que Catalunya ha de saber aprofitar.
és a dir, el 155 va ser l'any 2017, estem l'any 2023,
les coses duren el que duren,
i el que és evident és que ara jo penso, penso,
insisteixo a títol personal,
que les qüestions que es poden treure són positives per Catalunya.
Pelillos a la mar, estem fent un pelillos a la mar?
Jo crec que estan fent...
La política és canviant, Joel,
és a dir, la política no sempre estem en el mateix moment.
I a dia d'avui, a dia d'avui, ostres,
tenir rodalies, tenir la condonació dels 15.000 milions,
tenir el català presumptament,
o probablement molt aviat a les institucions europees,
tenir una lli d'amnistia que permeti
començar de zero a tots aquells polítics
que han estat, perdona amb l'expressió,
putejats durant aquests sis anys.
Jo soc l'advocat del Lluís Puig, per exemple,
i li conec molt la seva vida personal,
no? Ja no dic jurídica, sinó personal, no?
Home, jo penso que és necessari.
Només l'amnistia legítima ja.
l'amnistia no només de Lluís Puig,
Toni Comín i president Puigdemont,
sinó dels centenars de represaliats que hi ha,
legítima que hi hagi d'haver un acord.
Com?
Per començar a fer política una altra vegada.
Sembla que s'ha refredat una mica la cosa
aquestes últimes hores.
Com a advocat del Lluís Puig,
si tiren davant aquesta amnistia,
entenc que poden tornar.
Aviam, hi haurà recursos, Roger.
És a dir, ja s'està dient que el PP el té preparat,
el Tribunal Suprem, no el Llerena, sinó el Marchena,
amb tota probabilitat,
presentarà una qüestió de constitucionalitat
al Tribunal Constitucional.
Per tant, l'eficàcia immediata,
un cop hagi passat els tràmits parlamentaris
de la Congrés, dels Diputats i del Senat,
no serà d'un dia per a un altre.
Vull dir, no ens pensem que si entra la setmana que ve
al Parlament, al Congrés, i d'aquí un parell d'altres mesos,
no recordo quins són els tempos,
ja està aprovada, això s'acaba aquí.
Hi haurà recursos i, per tant,
això no és d'un dia per a un altre.
Però sí que és evident que la llei el que pretén
és que tots els exiliats puguin tornar.
Sí, aquesta llei a mi,
i a cadascú li interessa el que li interessa,
jo, evidentment, estic molt a favor de l'amnistia
amb el tema, sobretot, dels presos polítics,
però m'interessaria saber també,
i com que tu ets una persona segurament més informada que jo,
si aquesta amnistia, diguéssim,
també se'n beneficiaran els activistes
i represaliats de carrer,
la gent que va participant en manifestacions,
inclús alguns detinguts pels propis Mossos d'Esquadra
i diputats pels propis Mossos d'Esquadra.
És a dir, la definició vindria a ser,
perquè ens entenguem,
que tot aquell que tingui un procediment
que realment pengi de la causa del procés,
i ens podem anar enrere, per exemple,
el 14N.
El 14N, el CDMA,
el Rigao,
tota aquesta gent també estaria immersa,
perquè tot porta conseqüència
del que és la procés.
I, evidentment, la gent
que, diguem,
atiada per la classe política,
va sortir al carrer
i tenen causes pendents,
evidentment que han d'estar en aquesta llista.
que segueix una miqueta la llista d'Òmnium Cultural.
D'acord, d'acord.
És que et dic perquè l'altre dia
el David Madí,
aquí a la Tartulia el matí de Catalunya Ràdio,
va dir que fins i tot
ell volia tirar enrere fins al cas Pujol,
cosa que em va fer bastanta gràcia.
No sé si tu també consideres
que, al fons,
el cas Pujol és l'inici
de la repressió judicial
contra el...
Una vegada,
una vegada,
i crec que avui ho he llegit
en algun diari,
jo penso que no podem caure
en l'error
que van fent el ridícul.
El procés és el procés,
neix quan neix.
Tots sabem perfectament
que neix...
Home,
neix quan hi ha una sentència
contra l'Estatut
que fa que la gent catalana
surti al carrer de forma massiva
durant molts anys.
Hi ha un 14N,
hi ha el 17,
i tot això jo crec que és realment el procés.
Ara,
tirar-ho a casos que van enrere.
I la Laura Borràs?
I la Laura Borràs?
Ja han dit que queda fora de l'amnistia.
Queda fora, eh?
Vaja.
Que crec que no està en discursió, això.
El desconec perquè el contingut no el conec.
La Laura Borràs jo penso
que és un exemple claríssim
de coses que s'han fet molt en política,
com és el tema del fraccionament de contractes,
no per afavorir gent,
sinó perquè vagin més ràpid,
i estic convençut que la Laura Borràs,
si no hagués sigut la presidencia de Junts,
no hagués tingut aquest procediment.
Ara,
desconec si està dintre o no està dintre.
No tinc informació.
No us ho puc dir perquè és que no ho sé.
No ho sé.
El que han dit les parts
és que això no s'està negociant
i que està fora.
O sigui,
que tampoc és una exigència en el cas de Junts.
A la línia de no fer el ridícul
que comentava el senyor Sánchez,
me n'alegro.
Anem d'anar a quan?
Quedarà cap a la Catalunya Nord,
que tinc una unitat mòbil allà, eh?
És que ara jo...
A veure,
és una entrevista improvisada,
per tant,
vaig poc documentat.
Sí, d'això es tracta.
És una mica estrany el que et preguntaré,
però tu vas estar molt poc temps
fent de conseller de l'interior, no?
9 mesos.
Època Covid, no?
Un embaràs.
Post-Covid, no?
Vas menjar el coronavirus, eh?
Em vaig menjar el coronavirus
i moltíssimes manifestacions,
algunes d'elles de més de 50.000 persones.
Sí,
i a les manifestacions
és on s'hi arriba...
Urquinaona, no?
És on s'hi arriba...
No, no, no, no.
Urquinaona...
No, era el 2019.
Era el Buc.
Era el Buc.
És el 2019.
És veritat, és veritat.
Urquinaona va ser el Michael Buc.
Sí, sí.
Va ser el Michael Buc.
No,
jo només,
el cas,
diguem-ne,
a nivell de carrer més bèstia
que vaig tenir,
a banda d'algunes
que van haver-hi contra la Covid,
de negacionistes i a més,
va ser el Pablo Hasél,
que va ser just,
si no em falla la memòria,
després de les eleccions del 14F.
És a dir,
el 15 o el 16 de febrer
de l'any 2000,
2000, què?
2021.
És fàcil,
és fàcil controlar un cos policial
des d'una posició política?
O sigui,
sabent que tu,
que com a conseller,
tu passaràs,
però,
diguéssim,
els policies es queden,
realment us fan cas,
els Mossos,
amb els consellers d'interior?
Pot ser-me una pregunta estúpida,
però crec que no ho és.
No és gens estúpida.
No,
aviam,
el cos,
no de Mossos,
qualsevol cos de seguretat,
és un cos molt jeràrquic,
terriblement jeràrquic,
et diré que tenen
una estructura mental,
quasi de militar,
i per tant,
això que has dit tu
de si et fan cas,
està en base
a que tu siguis capaç
de guanyar-te la credibilitat
com a conseller.
Tu ets qui,
si realment tu dius
que això no es faci,
no es farà,
això és evidentíssim,
però,
perquè sigui fluïda
la relació
amb els caps
de la policia,
tu t'has de guanyar,
doncs,
estar juntament
amb el vèrtex
aquest superior
de la jeràquia
que implica
un cos policial.
Això pot arribar
a implicar fins i tot
que la Generalitat
s'arribi a personar
com a acusació
contra represaliats,
diguéssim,
contra gent imputada
en casos
de protestes
independentistes...
Bona hora.
Molt bon dia.
Espera,
aquí tenim...
Ens està sortint
aquí alguna cosa...
Què ha passat?
Què ha passat?
Ens està duplicant
aquí un so.
No sé,
se'ns ha disparat
alguna cosa.
No, no,
jo us escolto
perfectament.
Sí, sí.
Crec que tu no has sigut,
Miquel.
No, no,
no,
s'ha disparat aquí.
No, no,
jo us escolto perfectíssimament.
Anem tancant,
Joel, sisplau,
per favor.
Doncs jo m'anava a liar
amb una cosa
per jugar avui
el comunista,
l'exconseller d'Interior,
que se n'ha sortit
prou bé del test.
Sí, sí, ara l'anava
a apretar més, eh?
És una llasta.
Ja, ja t'hi vis,
ja t'hi vis.
Gràcies, Roger, eh?
Gràcies a...
Passar el barma
d'aquest paio.
Ei, bueno,
faig el que puc.
Fem una pausa
i de seguida els...
Digues, digues, què?
A la Catalunya Nord,
també, eh?
Sí, tenim la Marina Laminos
allà.
Hòstia, Marina Laminos.
Avui un retrat
del català
a la Catalunya Nord,
ara que també obrirem
delegació del 3CAT
o reobrirem
la delegació del 3CAT
10 anys després
a Perpinyà.
De seguida
empararem el suplement.
M'agradaria anar-hi.
Gràcies, Joel,
i gràcies, Miquel Samper.
Una abraçada.
Miquel, una abraçada a tots dos.
Adéu, Miquel.
Està oberta, crec,
la convocatòria,
vull dir que...
Doncs m'encantaria.
Molt bé.
Ara tornem al suplement.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Moda, música i menjar de carrer?
Això és Rec.0.
Vendes especials de grans marques,
dissenyadors i moda sostenible
amb velles fàbriques
del barri del Rec d'Igualada.
Un gran circuit urbà
amb pop-ups,
stores,
gastronomia i concerts.
Del 8 al 11 de novembre,
de 10 a 21 hores.
3vesdobles.reczero.com
Avui és el dia de descans
al Corte Inglés.
Avui?
Dessabte?
Sí, perquè només avui
tens un 15% de regal
amb matalassos,
bases i packs de descans
per les teves pròximes compres
de tèxtil llarg.
I pots pagar en un màxim
de 12 mesos.
Només avui, 15% de regal.
Només a Hipercord
i al Corte Inglés.
Finançament ofert
per financer el Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions
del departament
o al cortinglés.es.
Benvinguts els que fa temps
que no veniu
i els que sempre hi heu estat.
Benvingudes
les que ens sentiu des d'aquí
i des de l'altra punta del món.
Benvinguts
Els que encara feu servir
el comandament de televisió.
Benvinguts
Parella d'indecisos
que no sap mai què veure.
Benvinguts
Avis i nets
que us uneix la tecnologia.
Oh, benvinguts
Tertulians
que participeu des de casa
a cop de hashtag.
Benvinguts
Despistats
Crítics
Fans
I haters
Oh, benvinguts
Benvingudes
Veteranes i nouvingudes
Benvinguda
Generació que diu
que no mira la tele.
Benvingudes i benvinguts
a una nova manera
de veure i sentir
contingut en català
i de qualitat.
Trescat
Passeu
Passeu
Descarrega Trescat
la nova plataforma digital.
11.58 AM
Quartier General del Matí
de Catalunya Ràdio
A partir de les 12
avui una última hora impecable.
S'entès?
Sí, ostrell!
Aida, no permetis
prometes de matxíulos, d'acord?
Tot controlat, Ricard.
Quim Morales, et vull ben atent i concentrat.
Eh, jo?
Eh, eh, per...
Quina era la pregunta?
I tu, Joel Díaz, fes el favor
de no dir paraules.
Hòstia, és que joder,
m'acabo en la puta que em va arribar
a parir dels 3.000 milions
de camions carregats...
de dilluns a divendres a les 12,
l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Humor gairebé sense censura
amb Quim Morales.
Al final no es podrà dir res, tu.
A la una del migdia,
Catalunya Ràdio...
Úrsula Corbero, molt bon dia.
Bon dia.
Anna Castillo, bon dia.
Hola, bon dia.
Carlos Cuevas, bon dia.
Bon dia, quina hora impressione.
Òscar Cassas, molt bon dia.
Bon dia.
Que no surti d'aquí.
Que no surti d'aquí.
Que no surti d'aquí.
Que no surti d'aquí.
Molt bé, Roger,
és important anar fent marca.
Exacte, a la gent
se li ha d'anar quedant el nom.
Sí, perquè a la ràdio
l'audiència es mesura així,
preguntant a la gent què escolten.
Que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet i Marta Montaner.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Dos quarts i mig de dotze.
La delegació del 3Cat
a la Catalunya Nord
tornarà a obrir
després de 10 anys.
Serà per Pinyà
des d'on intentarem explicar
i apropar
a oients i espectadors
la realitat d'un territori
on el català està en retrocés
i l'extrema dreta en auge.
Però on també hi ha
grans històries a descobrir,
com per exemple
la d'en Màxim Caiguela,
un jove cantant de 13 anys
que va portar el català
per bandera
a The Bosch Kids, França.
Avui que la Catalunya Nord
surt al carrer
a reivindicar la diada,
que és aquest dimarts,
el suplement ens recebem a Elna,
a l'Ajuntament aquí
i tot i que la llei ho permeti,
els plens hi parlen en català,
en aquest cas
a l'Ajuntament d'Elna.
A la Catalunya Nord,
a Elna,
hi tenim la companya
del suplement Marina Laminos.
Bon dia, Marina.
Què tal?
Molt bon dia.
Estem molt ben acompanyats,
Roger, avui.
Doncs endavant,
perquè crec que el desplegament
és considerable, eh, Marina?
Sí, sí, sí.
Estem molt ben acompanyats
amb la Laia Claret
i la Sion Viewroom,
que són corresponsals
de Catalunya Ràdio TV3
a les comarques gironines
a la Catalunya Nord.
Bon dia.
Bon dia.
També amb en Nicolàs García,
alcalde d'Elna,
alcalde, molt bon dia.
Bon dia a tots.
A l'Availac Ferrer,
president de l'Associació Oplec
i expert en l'evolució
del català a la Catalunya Nord.
Bon dia.
I com deia Roger,
amb aquesta història també,
que avui volem descobrir
una mica més,
la d'en Màxim Cayuela,
cantant i actor també.
Molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Perquè clar, alcalde,
comencem per vostè,
perquè quan es va anunciar
que no es podia parlar
a català als plens,
vostè,
que era inconstitucional,
vostè no va tardar a dir
que desobeiria
i que permetria
que es parlés català.
Per tant, ara mateix,
Elna,
aquí on estem a l'Ajuntament,
s'està parlant català als plens.
Sí, s'està parlant català als plens.
Bé, no tots els plens,
perquè, malauradament,
tots els regidors
no ho poden fer,
i és per això
que volem que el català
s'aprengui
i sàpiga més,
però ho fem,
els que hi poden fer,
ho fem,
tres o quatre deliberacions,
actes,
es llegim en català,
encara que no sigui permès
per la justícia,
perquè el recurs d'apel·lació
que hem fet a Torosa
no és suspensiu
de la decisió
del Tribunal de Montpellier.
Però ho fem,
esperem que a veure
si ens envien la policia
algun dia,
no ho sé,
ja ho veurem.
Ho esperen, eh?
Realment?
Home,
seria bo, no?
Vull dir,
seria bo,
perquè el tema és
de poder fer parlar
d'això a França,
que també hi ha bretons,
que també hi ha bascos,
que també hi ha corses
i que potser
aquest debat
finalment arribi al Parlament
i que potser es demostri,
potser,
si és el cas,
que els polítics
són
menys marcats
pel jacubinisme
que els administratius
francesos,
que potser és el cas.
La justícia
i l'administració francesa
encara és més dura
que els polítics
sobre el tema
del centralisme
i del jacubinisme.
Clar,
perquè ara mateix
són cinc municipis
encausats,
això ha anat
a tribunals,
com està ara mateix
el cas?
Bé,
esperem perquè
hem depositat,
hem sol·licitat
un recurs d'apel·lació
a l'acord de Tolosa
i doncs esperem
ara la resposta,
ens han demanat
la nostra
opinió,
la nostra memòria,
que l'advocat
doni les nostres raons,
els nostres arguments
i després
ja veurem
com es fa.
Ala,
tu també has anat
a judici,
en aquest cas
no per parlar
català un ple,
sinó per intentar
posar Martí.
Fa més temps,
sí.
Amb accent tancat
a l'ahir
el teu fill.
Com es diu el teu fill?
Martí.
Amb accent tancat a l'ahir?
Amb accent tancat,
però a l'estat civil
no hi ha l'accent,
és a dir,
el manca
un mig mil·limetre
de tinta
sobre la I.
En aquest cas
et vas trobar
que no es pot fer servir
cap lletra
que no existeixi
l'alfabet francès.
Existeix la I,
existeix l'accent tancat,
però es veu
que va contra la Constitució
de posar un accent tancat
set damunt d'una I
i això ho va tornar
a dir
el Consell Constitucional
fa dos anys
perquè amb la llei
dita
de protecció
i promoció
de les llengües regionals
un dels articles
posava
que
doncs
es reconeixien
els signes
diacrítics
i els accents
de les llengües
de França
i el Consell Constitucional
va dir que no,
que
anul·lava
dos articles
d'aquesta llei,
una era la immersió
a escola
i els accents
diacrítics
que això anava
contra
de la Constitució
francesa
no em demanis
per què
perquè és
absolutament absurd
incoherent
irracional
però és així
i jo havia fet
a l'època
doncs fa
vint i
uns quants anys
cinc judicis
fins a la Corte Europea
de Drets Humans
i durant 10 anys
que això va durar
els advocats
en representació
de la República Francesa
doncs van argumentar
que no, no
que això anava
en contra
de la República
de la Nació
i de tot.
Clar, perquè això
va passar el 1998
en el cas dels plens d'Elna
parlem de 2023
això sempre ha estat així?
En quin moment
comença a haver-hi
aquesta persecució
del català?
Hi ha una persecució
del català
des que
Catalunya Nord
entra dins
el Regne de França
1659
s'acomemora
aviat
el 7 de novembre
doncs
el Tractat del Pirineu
l'anecció
dels contats
i les comarques
nord-catalanes
del Regne de França
i des d'aquell moment
hi ha
en diversos graus
i diferents etapes
primer
les institucions
que se posen
en plaça
són tot en francès
després hi ha
l'edicte de 1700
que diu
que tot
s'ha de fer
en francès
en els textos
i en els organismes
d'administració
i després
hi ha una etapa
important
que és
el segle XIX
al 1882
amb l'escola
gratuïta
laica
i obligatòria
i en francès
que això és
immersió
però en francès
o submersió
completa
que fa
que a partir
a partir d'aquí
tothom
comença
a adquirir
el francès
a escola
i després
fins
el moment
important
és més o menys
a mitjà
segle XX
quan la gent
al cap
de tres segles
d'això
de discurs
i de mesures
diverses i variades
passa massivament
a parlar francès
als seus fills
clar
perquè si ens fixem
en les dades
abans
podem dir
que un 90%
dels habitants
de la Catalunya Nord
parlaven català
ara aquesta xifra
s'estima en un 5%
per tant aquí
hi ha hagut
un retrocés
important
a veure
les xifres
no són pas
ben bé això
l'enquesta
del Consell Departamental
amb Política Lingüística
i la Universitat
de 2015
que ara estem treballant
per actualitzar
per fer una altra
diuen que hi ha
un 34%
de població adulta
aquí
a Catalunya Nord
que diu
que sap parlar català
si agafem
i limitem
únicament
a la gent
que diu
que sap parlar
molt bé
i bé
normalment
un 20%
per tant
estem
amb
més o menys
100.000 persones
aquí
que saben
parlar català
i que poden
parlar català
ara és veritat
que fa un segle
a Perpinyà
se sentia
únicament català
i ara
se sent únicament
francès
l'important
és
contràriament
al que deia
el Roger
em sembla
quan presentava
la veritat
és veritat
que l'extrema dreta
puja
però el català
també puja
no retrocessa
puja
marxem
de petit
però avancem
que no és sempre
el cas
a Catalunya
surt
s'ha de dir
no ho dic sempre
perquè és veritat
que fa uns anys
que anem endavant
hi ha coses
que reculen
però
s'ha creat
l'OPLC
hi ha moltes coses
que avancen
també
i s'ha de notar
sinó
la lluita
no serveix
de res
te descorregis
de seguit
en relació
amb això
que deia
una mica
l'Alai
ens imaginem
si no
corregeix-me
avis
potser
parlant català
sempre
tota la vida
els seus fills
que
com a conseqüència
d'això
que el català
no servia
per res
no pots fer
cap gestió
en català
no s'ensenyava
a l'escola
no el parlaven
i ara
potser
els seus nets
que tornen
a anar a l'escola
tornen
a parlar
una mica
català
seria una mica
això
i de fet
aquest és l'exemple
d'en Màxim
vas a aprendre
el català
a la bressola
això
sí, sí
perfecte
els teus avis
parlaven català
els pares també
però no tant
una miqueta menys
una miqueta menys
el pare
el va aprendre
amb jo
i amb
el seu pare
el meu avi
i la meva mare
molt menys
perquè els seus pares
ara van
no català
però espanyols
i doncs
va
molt menys català
però
ho comprenc
però parlar
és una miqueta menys
fàcil
per ella
a més
en el teu cas
és especialment
conegut
i et van veure
molt també
a la televisió
perquè vas decidir
portar el català
per bandera
i cantar-lo
a la voz
a The Voice Kids
França
on no estem acostumats
a parlar català
a sentir parlar català
per tant
per què vas fer això?
per què vas decidir
portar aquesta cançó
en català?
perquè volia
honorar la meva llengua
amb el meu avi
que m'ho va demanar
de fer-ho
que ho vam mirar
amb el Jordi Vara
que era un gran artista
d'aquí de Catalunya Nord
i ho vaig fer
perquè volia cantar en català
volia fer originalitat
i volia
així honorar
la meva llengua
d'això
ja fa 3 anys
però tu has continuat
sí, continuo
continuo cantant català
aquí a Barcelona
a València
o també aquí
al departament
aquí a
Catalunya Nord
doncs continuo
no m'aturo
tu ara quants anys sents?
13
i amb els amics
de la teva edat
en quin idioma
parleu normalment?
després
al col·legi
ho parlem català
o a vegades francès
però
serà més
si no estem dins
del col·legi
serà més francès
és més simple
perquè a vegades
no parlem
amb nosaltres
amb els pares
i tot
és molt més simple
però
parlem català
i sents
que hi ha aquesta inquietud
aquestes ganes
d'aprendre català
d'aquestes generacions
que ara pugeu
aquestes ganes
de dir
ostres
vull parlar aquesta llengua
me la vull fer també
meva
com és el teu cas
sí, sí
hi ha gent que
són al col·legi
però no fan
molt esforç
però
no és greu
ja ho parlen
és molt bé
però hi ha altres persones
que ja
ho volen parlar
molt més
i que aquí
parlen molt més català
i etc
perquè de fet
sí que hi ha qui diu
que el català
encara que potser
no es parla tant
ara ho comentàvem
com fa uns temps
sí que qui ho fa
ho fa
amb molt d'orgull
que el català
en certa manera
està de moda
això va una mica
en la línia
del que ens comentava
oi alcalde?
de moda no ho sé
però
ja hi ha la percepció
que és més útil
després hi ha
una altra percepció
que la noto jo
no sé si se pot compartir
i si la compartirà
però des del 2017
ha passat alguna cosa
ha passat alguna cosa
s'ha reprimit
s'ha prohibit
etc
i això recorda coses
aquí a França
que no són bones
el col·laboracionisme
de peten
interdicció
de parlar català
i a més a més
ara hi ha
hi ha cooperació
i que també hi treballem
transfronterera
que hi ha molts joves francesos
de Catalunya Nord
en tot cas
que van a estudiar
van a treballar
i necessiten
tenir
que
aprendre aquest idioma
doncs
hi ha
l'estudi
del qual parlava
l'Alà
diu també
un 90%
de memòria
que els agradaria
haver parlat català
ells mateixos
o que els seus fills
parlessin català
i això
és una mena
és un fem
que podem utilitzar
que podem sembrar
dins
podem
vull dir
podem treballar
aquesta
ja veurem
si ha evolucionat
en negatiu
o en positiu
però
és un
és un terreny
de joc
i de treball
per qui volen fer
avançar
la llengua catalana
jo porto 10 anys
no?
aquí
en aquest departament
i hem notat
jo personalment
he notat molt
aquest canvi
no?
del
fa 10 anys enrere
poder
només era la gent gran
i és cert
que ara
ja no?
llista d'espera
a la Bressola
per aprendre'n
crec que hi ha jugat força
també el tren
d'alta velocitat
aquesta connexió
per pinjar a Barcelona
en algun cas
algun pare em deia
el meu fill
pocs de trens
sí
bueno
n'han ficat
una miqueta més
fa un mes
han augmentat
una mica
la freqüència
amb aquest
alió
però me deia
que algun pare
considerava
que si el seu fill
sabia català
podia anar a estudiar
a Barcelona
més fàcilment
que es feia fins ara
per tant
sí que crec que ara
és un moment
almenys jo m'hi trobo
és un tot
igual que
els activistes
sempre era gent
més gran
ara veiem
moltes cares joves
vull dir que
algú es mou
i es mou
amb aquesta defensa
de l'ús del català
que crec que és bastant
interessant
i emocionant
cosa que celebrem
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
som a la Catalunya Nord
amb la Marina Laminos
acompanyada de la Laia Claret
i la Sion Birruna
que ara sentíem
el Nicolás García
l'alcalde d'Enla
l'Alà Bailac Ferrer
que és president
de l'associació PLEC
i experta en l'evolució
del català
de la Catalunya Nord
i el Maxim Caioela
que és cantant i actor
explicant-vos també
que des de fa unes setmanes
es va anunciar
la reobertura
de la delegació
del 3CAT a Perpinyà
això passarà
els propers mesos
però és que a més a més
Marina
aquests dies
també s'estrena
la càmera paisatgística
de Perpinyà
que es pot veure
al Canal 324
i també el té a migdia
crec
sí, sí
a partir d'avui
Roger
és una càmera
que enfoca
el monument del Castellet
símbol de la capital
del Rosselló
inaugurem avui
aquí a la Catalunya Nord
a més avui
Laia
que la Catalunya Nord
reivindica la seva diada
sí, exacte
ho ha dit
de fet
abans de començar
aquesta tertúlia
Roger
estàvem tots
parlant de la càmera
fora bromes
en Nicolàs
i l'Alà
parlàvem de la càmera
que avui s'estrena
doncs
sí, ho deia l'Alà
és de dimarts
el dia 7
avui es commemora
doncs això
l'anecció
de l'actual Catalunya Nord
a l'estat francès
al tractat dels Pirineus
el 1659
per tant avui
a la tarda a les 4
manifestació Perpinyà
surt de plaça Catalunya
cap al Castellet
després
la casa musical
de Perpinyà
el típic concert
de Correllengua
això ho convoca
l'ANC Òmnium
d'aquí a la Catalunya Nord
Consell de la República
d'aquí
el Casal de Perpinyà
i el tema és
sem Catalunya Nord
fem països catalans
també
és una cita
diguéssim
marcada per la condemna
d'això que passa
a Elna
dels municipis
a qui han prohibit
fer servir catalans
plens
i també
perquè alguns passos
fronterers
amb l'estat francès
es van tancar
com a conseqüència
de la pandèmia
etcètera
deien també
el terrorisme
no s'han tornat a obrir
si posen rocs
es treuen
una mica també
per reivindicar això
Alcalde Soma
Elna
deixi'm preguntar-li
com està la maternitat
perquè es va haver de tancar
fa uns mesos
però em sembla
que ja l'han pogut
de tornar a obrir
Sí, l'hem obert
només se pot visitar
la planta baixa
i una exposició
que està als jardins
però està oberta
i es pot visitar
i esperem
que molta gent
vingui a visitar-la
perquè ja no fem pagar
les visites individuals
però hi ha
una urna
que s'hi pot posar diners
perquè necessitem
molta ajuda
n'hi ha molta
que ve de Catalunya
a Catalunya sur
hi ha moltes iniciatives
i mai donarem
prou les gràcies
però encara falta
diners
perquè les obres
arribaran al milió d'euro
gairebé
i l'estat francès
ens ajudarà
per la meitat
doncs la meitat
que falta
per un ajuntament
com el nostre
és molt complicat
I breument
hi ha terminis?
És a dir
se sap quan podrien
començar les obres
quan podrien començar
les rehabilitats
D'una certa manera
hem començat ja
perquè
a baix
per la securitat
i per tot
el que és
les cornisses
i tot això
però
les obres
fortes
grosses
que serien
segurament
una represa
dels fonaments
per sota
això
encara
hem d'estudiar
tot
i hem de fer
tots els pressupostos
i tot el que
necessitarem
però
se pot visitar
i una bonica
visita
amb una bonica
exposició
a fora
doncs aquest és el retrat
que ens arriba
des de la Catalunya Nord
vam tenir l'oportunitat
fa un parell o tres
de temporades
de visitar
la maternitat d'Elna
i és una experiència
que tan bon punt
aquesta reobertura
quan estigui executada
al 100%
doncs val la pena
perquè la història
és brutal
i és un d'aquells
viatges que recordem
i un reportatge
que es pot recuperar
també
a carradio.cat
barra el suplement
la història
de la maternitat
amb aquest retrat
de la Catalunya Nord
que ben aviat
doncs el tornarem
a viure
amb la reobertura
de la delegació
del 3CAT
a Perpinyà
un abraçada
a la Marina Laminos
i a tot aquest desplegament
al Nicolás García
alcalde d'Elna
la Lava Iblac Parré
el Maxim Caiguela
i la Sion Birrún
i la Laia Claret
us escoltem companyes
moltes gràcies
fins ara
gràcies
bon viatge de tornada
4 minuts per arribar a les 12
fem una petita pausa
i de seguida
tornem al suplement
amb la Rebeca Rodríguez
i l'Alba Riera
fins ara
El suplement
amb Roger Escapa
Fa molt temps
que la Barça no marca
un gol de falta
3 anys
Juta Ferrat
Vindrà
Solta l'Esteve
Tot és possible
un dia de partit
Tot és possible
a la TDT
La transmissió
d'en Torquemada
Avui a partir de les 8
la TDT del Reial Societat
Barça
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Sabem com n'és d'important
sentir-se acompanyat
Per això
a CaixaBank
ara disposes
d'un préstec
per fer realitat
les teves il·lusions
sol·licita'l des del mòbil
o a través del teu gestor
informa-te'n a
caixaBank.cat
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
sempre que es mantingui
les circumstàncies econòmico-financeres
del sol·licitant
en el moment de la sol·licitud
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
de CaixaBank
dam
i assistència sanitària
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Gaudiu de la música contemporània
en família
amb Out of the Cage
L'11 i el 12 de novembre
a l'auditori
viatgeu per l'univers sonor
de quatre percussionistes
que interpreten obres
inspirades en John Cage
una de les grans figures
del segle XX
Més informació
a Auditori.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
Des de 1993
Sant Cine lidera
la revolució ambiental
perquè gaudeixis
del millor cinema
Del 2 a l'11 de novembre
el festival més antic
en el seu gènere
el de l'activisme
i la consciència ambiental
celebra 30 anys de passió
per un futur sostenible
Més informació
a sanscinefest.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
a Catalunya Ràdio
Mercè Ibars
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
biblioteques
escoles
llibreries
contes
novel·les
poemes
cançons
tots
tenen en comú
una adreça
a tots
els trobareu
el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
La literatura
a Ciutat Maragda
amb David Brussman
Aquest dissabte
a les 11 de la nit
a l'exclusiu digital
de l'àpial web
de Catalunya Ràdio
Els dissabtes
a la mitjanit
Ampar Moliner
ens convida
a fer un
tast vertical
El tast vertical
és el programa de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes
Els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb Ampar Moliner
també a l'àpial web
de Catalunya Ràdio
Nena
anem a fer un vi
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables
hi tenen cabuda
Ràdio Galàctica
del caos
a l'atzar
aproximadament
Sí, sóc jo
Hola Pep
Ai, que hi ha de nou
Vejamos todos unidos
a luita
contra el mismo inimigo
Quan un pueblo
tiene una passión
la moral baja
Jaume Sisa
sintonitza
Ràdio Galàctica
Allarguem les antenes
al màxim
però tot i això
sempre hi ha
un racó
inaccessible
Ràdio Galàctica
amb Jaume Sisa
Cada dissabte
en podcast
i a l'antena
de Catalunya Ràdio
la matinada
de dissabte
a diumenge
Passejar per les ruïnes
maies de Palenque
Iachinlan
o Bonampac
és un viatge
al passat
És com
entrar dins la història
i tornar uns segles enrere
i veure
aquells xiapes
que van de descobrir
els espanyols
i et permet entendre
com ha estat
l'evolució
història
Per xiapes
a Mèxic
amb Jordi Canal Soler
Escriptor
fotògraf
i viatger
Els viatgers
de la Gran Anaconda
Aquest dissabte
a partir de les 3 de la tarda
a través del canal
exclusiu digital
de l'app
i el web
de Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
L'evolució