Són les 10.
És l'hora de posar-nos el dia. Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia.
Actualitat més recent que passa pel que t'explicava fa una estona aquí,
el suplement, l'alcaldessa de Sant Jordi d'Esvalls al Gironès,
on van en augment els participants a la Reif,
que es fa en una finca privada del municipi
des de la matinada d'ahir divendres.
Deia que ja són 300 les persones que hi prenen part.
Núria Martínez, t'explicava també Roger la impotència de la situació.
A mi el que m'han comentat Mossos és que a ells en principi no intervindran.
És un espai obert,
no representa perills per als mateixos assistents a l'acte.
I en principi no hi ha cap denúncia del propietari Z.
Per tant, legalment tampoc tenen cap indici
per poder actuar per ocupació de la finca i tal.
D'aquestes últimes hores també estem explicant
que ha mort d'un infar al conductor de l'autocar
que va tenir un accident a Freginalds al Montsial 2016
i que va provocar la mort, recordem-ho,
de 13 estudiants en derasmos que tornaven de les falles de València.
Aquesta defunció tanca la causa penal
que estava oberta en un jutjat de tortosa.
El fiscal demanava quatre anys de presó,
però l'advocat del conductor ha explicat a Catalunya Ràdio
que s'estava negociant un acord de culpabilitat
a canvi d'una rebaixa de penes.
També expliquem que Israel està mobilitzant
policies reservistes i reforços militars
després de la mort de tres persones
en dos atemptats a Tel Aviv i Cisjordania
en el marc d'una nova escalada de violència
a la regió que no es veia des de feia 17 anys.
El primer ministre d'Israel, Benyamin Netanyahu,
amenaça amb perseguir els terroristes sense treva.
En aquests moments les nostres forces estan actuant sobre el terreny
per perseguir enèrgicament els terroristes.
És només qüestió de temps, i no de molt de temps,
que els exigirem responsabilitats
com van fer amb tots els assassins,
sense excepció en els últims mesos.
El candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni,
assegura que si arriba l'alcaldia no governarà amb cap partit
que utilitzi la capital catalana per anar contra l'estat.
En una entrevista avui a l'Agència Catalana de Notícies,
Collboni es mostra oberta a dialogar amb tothom
i creu que la política de blocs es va superant.
Jo no estaré en un partit que converteixi l'Ajuntament
en una base, una plataforma per atacar l'estat
o per fer proclames contra l'estat o contra les institucions europees.
No, crec que és bastant clar.
10 i 2 minuts en esports que destaquem a aquesta hora.
Demià Aguilar, bon dia.
Bon dia. Que Luis García debuta avui com a entrenador de l'Espanyol
en partit oficial.
L'equip blanqui-blau jugarà a partit de la 28a jornada de primera
a casa contra l'Atlètic Club, a un quart de cinc de la tarda,
en directe pel Tot Gira.
També avui es sona a Elx, Real Societat Getafe i Madrid-Vilareal.
Ahir al Sevilla van petar dos amb el Celta.
A l'Eurilliga de Bàsquet el Barça va perdre a Milà,
84-76 per l'última jornada de la fase regular,
però ja estaven classificats per play-off de quarts de final.
En tenis, la Paula Bedosa ha perdut a quarts de final
del tornet 500 de Charleston
contra la nord-americana Jéssica Pegula.
Toni Bou ha reformat el lideratge del Mundial de trial Indora Bordeus,
ha guanyat la tercera prova de la temporada segona
a posició de podi per Adam Raga III, Jaime Busto.
Pendents avui a Madrid,
que es disputa la final a quatre de la Copa d'Oquey-Gel,
la semifinal amb els catalans.
Barça contra Puigardà serà a dos quarts de quatre
i per acabar engolf el nord-americà Brooks Kepka,
líder al màster d'Augusta,
seguit a tres cops pel basc John Rahm.
El suplement.
This is the word, this is the word that you heard.
It's got groove, it's got meaning.
This is the time, this is the place, this is the motion.
This is the way we are feeling.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa. 10 i 4.
Laura Negre.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa.
Ui, ui, ui, mira, a veure, tracta-ho a la sintonia, sisplau.
Ho sentiu?Són ocellets?
Sí, se sent, o no?Sí, sí, sí, sí.
Brutal, eh?On ets, on ets, Maica?
Ai, estic en un lloc fantàstic de Huelva,
a la localitat del poblet de Villanueva de los Castillejos,
en Huelva.
Què hi fas, aquí?
A més, molt ben acollida per la Maria i el Manuel,
que són els Ponce Pereira.
Doncs bé, aquest és un petit poble d'uns 2.700 habitants
que arrenca i que celebra aquest cap de setmana
la primera romeria de la província de Huelva
de la verge de la Senyora de les Piedres Salves.
I comença la romeria i mira'm un grup d'amics,
el David, el Fer, el Manel i d'altres,
ens han vingut convidats i farem de romeros.
I jo, amb la meva faldilla de flamenca, de romera,
la meva camisa blanca, la meva mantilla, la meva flora al cap,
doncs el dilluns sortiré de romeria.
Fantàstic. Vols que demani alguna cosa per tu a la verge?
No hi crec gaire, en aquestes coses, però...
Tu ets creient, Maica? No t'ho he preguntat mai.
Jo crec que... a veure...
Soc molt respectuosa i, per exemple, soc molt...
M'encanta...
De fet, és el primer any de molts que no he anat a la Semana Santa de Sevilla,
i reconec que enmig de...
en aquell context, al final, hi ha coses que se'n removen per dins.
Em fa molta enveja la gent, que és molt creient,
perquè, a més a més, amb la Fer,
tenen respostes per moltes dubtes que a vegades tenim.
I el que em passa, i això sí que m'ha passat,
és que, de vegades, davant situacions complicades a la meva vida,
sí que he volgut creure, he tingut aquesta necessitat...
de demanar a algú, per favor, que això solucioni.
No sé si et veig ben bé aquí,
aquí, ni de quina manera, ni quina cara, ni quin rostre té,
però sí que en moments així complexes,
demanes, hòstia, que això funcioni,
et demano que aquesta persona es posi bé,
et demano que em donis llum,
però és com una necessitat, a vegades, quan no tenim respostes, no?
Però som molt respectuoses amb els creients, i ja et dic, eh?
De la mateixa manera que quan he estat a Vietnam
o entres en qualsevol temple budista,
a Birmània, i tens aquest...
tens aquestes sensacions de pau,
també m'ho produeixen, d'alguna manera,
quan entres en una església,
o quan participes en una processió de la Semana Santa,
o estic segura que aquí, a la romeria de la Verge de Piedras Albas,
aquí, en Villanueva de los Castillejos,
el que passarà és que, enmig de la festa,
perquè les romeries tenen una gran càrrega festiva,
i hi ha també molta tradició, molta cultura i molta espiritualitat,
perquè, més enllà de la festa, la gent hi creu,
i venera aquí, a la seva verge, molta...
I, bueno, i es menja impressionant.
Això és huelva, i això és jamon, embotidos,
i uns frutals que han de camí cap aquí,
i ahir, a la nit, al bar del Revoltillo,
vam tenir un primer tast dels embotits de la zona,
i uns ous farcits fregits, que vaja...
Vaja, no tinc paraules.
Avui, l'hora negra de la Maica Navarro des de huelva.
Per cert, per cert, Maica, no et pots ni imaginar...
la de missatges que he rebut aquesta setmana,
citant-me al que vas explicar l'altre dia
de l'homenopausa, el suplement,
amb aquesta taula que vas compartir amb la Raqueu Tulleu,
de què és ginecòloga, i la Marta Vergés,
que és tècnica en dietètica,
i la Maica Navarro va explicar la seva experiència personal
amb tot el tema de la menopausa i els problemes que va tenir
a l'hora d'intentar ser mare, perquè ho va intentar molt tard,
i és un dels continguts que s'ha fet més virals aquesta setmana
a cartradio.cat per rebre el suplement,
que podeu recuperar quan us vingui de gust
al web de Catalunya Ràdio i del suplement.
I, Maica, suposo que tu també en deus haver rebut un munt.
Crec que t'ho vaig comentar.
Em vaig quedar realment impressionada,
perquè no et menteixo si durant tota la setmana,
via Instagram, Twitter, per missatge obert i privat,
doncs més d'un centenar de peticions i missatges de dones.
O sigui, increïble, Roger, increïble.
El que evidencia la necessitat i l'encertat
que va hoestar tot l'equip de buscar aquesta temàtica
i organitzar aquesta taula.
I, sobretot, jo crec que la gent agraïa molt
amb la naturalitat amb què vam parlar, amb la naturalitat,
que totes tres, des del seu punt de vista,
va explicar com havia viscut la menopausa,
la sintomatologia,
i com cadascú n'havia posat els seus remei
per normalitzar una mica el seu dia a dia.
A mi em van demanar...
Vaig explicar aquest sotopele que pren des de fa uns anys,
que em va receptar el meu ginecòleg,
i em van demanar moltíssimes les dades del ginecòleg,
i em consta, perquè m'ho ha dit ell,
que és que no para de rebre trucades.
I després també vaig rebre molts missatges,
molts, molts, molts,
amb tot el tema que vaig explicar de la maternitat,
de la manera que aquesta frustració per no poder ser mare
i aquests intents,
i el submetre amb aquestes tractaments de fertilitat
de manera tan seguida,
i convertir la maternitat gairebé com una obsessió,
havia acabat a mans del psiquiatre.
I reconeixeu amb aquesta naturalitat i claretat,
perquè, en fi,
cadascú parla de la seva vida com vol,
i, en fi, jo crec que, al final,
són missatges que algú s'identifica i diu,
ostres, doncs no soc l'única, no?
I com és un capítol que tu creus que has tancat,
i que de sobte se't torna a remoure aquests dies
amb el monotema de la maternitat de Naubregón.
Per tant, que és inevitable.
Insisteixo, podeu recuperar aquesta conversa,
aquesta taula amb la Raquel Tullau de la Maica Navarro
i la Marta Vergés, que a Ràdio Bocat barra el suplement.
Maica, de seguida parlem del cas del poble espanyol
de la resumpte agressió sexual
que es va produir a una ciutadana, crec que era americana,
de seguida hi anem, perquè hi ha novetats dels Mossos d'Esquadra,
però abans, abans, abans.
Aquí, estem obrint els informatius, a aquesta hora,
amb aquesta rave que tenim en marxa a Sant Jordi de Valls del Gironès.
La pregunta que et faig de tu és,
per què, tantes vegades que es produeix una situació com aquesta,
que s'ha repetit l'últim any especialment,
els Mossos només s'ho poden mirar?
El context és que a la festa es fa en un terreny privat
i en un moment, pel que sabem, no hi ha hagut denúncia.
En aquest context, els Mossos no poden actuar, Maica?
A veure, ja no és tan sols el fet que no hi hagi denúncia
per part del propietari del terreny.
També el que és molt important
és que el responsable de l'operatiu i el responsable policial
del que estigui de guardia a Girona i que s'hagi acostat,
el que ha de fer és una mica...
ponderar la situació.
És a dir, si jo...
O sigui, el fet que resoldre i clausurar una rave,
si al final les conseqüències d'accedir a aquest espai,
a demanar-los, i evidentment no seran bones paraules,
perquè si els hi han demanat que pleguin i no volen,
doncs seria, potser, amb el fet servir la força,
doncs si això, les conseqüències que tindrà,
serà pitjor d'allò que vols evitar.
Una altra cosa és que allà dins
s'estigués cometent un delicte fregant,
que hi haguessin informacions
que enmig de la rave s'està produint agressions sexuals,
s'està...
Fets greus, hi ha una persona segrestada,
fins... uns delictes greus.
Aleshores, no hi hauria cap mena de dubte de que s'accediria,
però estan en un espai privat
que el propietari no ha presentat denúncia,
fins i tot presentant denúncia
també haurien d'apuntar i fer un equilibri,
i veure si compensa o no compensa.
Per això, en les últimes raves, que d'un idò, de les que estem parlant,
que cap de setmana sí, cap de setmana no,
obres informatius, amb una celebració d'una rave,
a més a més, amb repercussions...
amb repercussions de gent de tota Europa,
si això té...
és aquesta l'attitu que té la policia de no accedir,
perquè que entraràs amb la brigada mòbil, l'Arro...
A més, quants mussos necessites per accedir,
i policies locals per accedir a fer fora aquesta gent,
no està compensada.
Per tant, el més important és el que s'està fent,
assegurar-la, intentar impedir que accedeixin més gent,
i n'esperant que es vagi buidant,
controlar-la de prop,
segurament ja hi hauran accedit, d'alguna manera, mussos,
per estar a l'interior i veure què està passant,
i ja està.
És que no queda un altre.
Aquesta setmana, Maica,
hem sabut que agents de l'AUCAS,
que és la unitat central d'agressions sexuals dels mussos d'Esquadra,
han detingut ja el presumpte autor de la violació d'una jove
de 19 anys a la matinada del dissabte 11 de març
al poble espanyol de Barcelona.
Ens vam fer això aquí al suplement.
Aleshores, per on va aquesta investigació,
què en sabem d'aquest detingut?
Sabem que la víctima és una noia americana,
ciutadana nord-americana.
De fet, els seus pares crec que han vingut cap aquí per atendre-la.
Com està la noia i què en sabem del detingut?
Ella està bé, ha pogut viatjar amb els seus pares,
i era molt important pels mussos.
Aquesta detenció va ser prioritària.
De fet, UCAS va centrar i va potenciar molt aquesta investigació,
perquè havia estat una agressió sexual amb una violència extrema
que evidenciava que hi havia un individu,
que era un sàdic, un violador,
que havia fet servir molta violència
més enllà de l'agressió sexual.
De fet, un cop detingut l'individu,
estaven convençuts, mussos,
que se l'imputaria més enllà,
a més a més de l'agressió sexual i el robatori,
perquè se l'emporta la bossa que porta,
i hi hauria una tentativa de muïcidi,
perquè li va golpejar amb una pedra el cap d'una manera que la baixa,
va perdre el coneixement durant una estona.
Va ser una investigació, ja et dic, prioritària.
Els mussos, a més, havia estat dins el recinte del poble espanyol,
no dins la discoteca.
La jove, ja ho havíem explicat això,
estava amb una amiga a la discoteca input del poble espanyol.
Hi ha un moment que vol sortir a fumar,
veu que hi ha un cambrer que surt a fumar
per una porta d'emergència, surt amb ell,
i un cop estan ja fora del recinte de la discoteca,
però continuen dins el poble espanyol,
i el cambrer torna a entrar, no sabem com,
però ella de sobte veu que la porta d'emergència
té aquest sentit que tu la pots obrir des de dins,
però no des de fora.
I, per tant, veu que s'ha mig perdut,
no sap com tornar a entrar,
i comença a donar voltes pel poble espanyol.
A més, per la part de dalt que hi ha en aquell moment,
4 de la matinada, no hi ha ningú, poc il·luminat,
i al voltant d'una de les esglésies d'aquestes recreacions
que hi ha al poble espanyol,
hi ha un moment que se sent molt incòmode,
té por de no trobar la porta,
però la seva amiga, que està a l'interior,
escolta, tinc la sensació que algú em segueix.
Tinc por, ja veiem, que l'estava seguint,
era un senyor de 34 anys, de nacionalitat cubana,
que no havia accedit a la discoteca,
però sí al poble espanyol,
i el que fa és assaltar-la amb el resultat que coneixem.
En aquell moment, ja et dic que comença aquesta investigació,
Mossos, el que fa aquesta unitat central d'agressions sexuals,
o que mai tindrem paraules suficients per agrair
el moment en què es va formar,
i per agrair aquestes Mossos,
que està integrada bàsicament per dones,
que treballen amb aquesta dedicació,
perquè saben que el material que tenen entre mans
és especialment sensible,
comencen a visionar càmeres, càmeres, càmeres de la zona,
al mateix temps que comencen a veure individus
que han, evidentment, amb antecedents en aquella zona,
o fins i tot amb altercats.
I, bueno, troben...
Sabien que ell s'havia endut al bolso d'ella,
i per les característiques del bolso comencen a buscar,
en aquestes càmeres voltants del poble espanyol,
del metro, autobusos, un individu amb aquest...
I troben un individu amb la bossa.
Després, amb aquest individu, aquestes imatges,
li havien de posar un nom, i et dic, buscant aquests individus...
No tenia ell, en el seu cas, antecedents per delictes sexuals,
però sí tenia detencions per incidents...
per incidents a hospitalets, Sant, i al voltant del poble espanyol.
I el que fan és...
Bueno, es posa sota la... comencen a mirar amb deteniment.
Ella fa un primer reconeixement fotogràfic,
encara faltava tenir més acudat,
i el que passa és que, en aquell moment,
amb ell, la parella actual el denuncia per agressions.
Per tant, els Mossos, els Mossos d'Hospitalet,
estaven a punt de detener-lo per violència masclista.
I aleshores el que van fer és avançar-se amb aquesta detenció,
i un cop detingut, la noia, acompanyada dels seus pares,
acomiçaria amb una roda de reconeixement,
perdona, el jutjat, amb una roda de reconeixement,
el va identificar sense cap mena de dubte,
ell va negar els fets,
i la jutgessa del 31 el va ordenar el seu ingrés a presó.
Aquest o cas, aquesta unitat central d'agressions sexuals,
que en parlaves, Maica,
són els que van acabar resolent aquest cas, també,
molt violent d'igualada de fa poc més d'un any, no?
Sí, efectivament.
De fet, Ocasas, sobre...
es coneix molt i en parlem tots,
i molts ho descobreixen arran d'aquesta investigació d'igualada,
especialment complexa,
i fixa't, hi ha hagut un moment que les Mossos d'Ocasas,
el que explicaven era que no, evidentment,
la víctima d'igualada, recordem,
que va estar prop de dos mesos a l'UCI,
va tenir...
va haver de... encara...
bueno, té conseqüències,
i lesions físiques, que jo crec que...
i, evidentment, les psicològiques,
que arrossegarà durant pràcticament la seva vida,
es va haver de sotmetre una gran multitud d'operacions,
però a l'hora de parlar de la crueltat de l'agressor,
Ocas ho comparava amb el d'igualada d'ahir,
per això, la necessitat que la detenció fos immediata.
I és curiós que aquest cas, jo crec que mereix un...
no només parlar,
sinó que no hi ha un criteri...
falta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
jutges i fiscals arribin a un consens per determinar
si, amb les investigacions vinculades amb delictes sexuals,
s'han d'explicar o no.
És a dir, no hi ha un criteri igualitari.
Hi ha jutges que demanen el departament de premsa
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Escolta'm, ha hagut aquesta operació,
s'ha detingut, l'hem ingressat a presó,
fer un comunicat explicant aquelles coses que es considerin,
perquè l'opinió pública,
que ha sabut que ha hagut aquesta agressió sexual,
ha de saber que ha hagut una investigació
amb un resultat positiu, que és una detenció.
En aquesta ocasió, la jutgessa no volia,
no va voler que es fes...
no va voler que es fes cap comunicació.
De fet, la Rebecca Carranco va ser la primera en parlar
d'aquesta detenció.
Jo estava esperant, també, per publicar-la,
que em donessin el llum verd als Mossos per publicar-ho,
però és que la jutgessa, en aquest cas,
no es volia que s'expliqués res.
I jo crec que s'hauria d'homogenitzar el criteri.
I crec que és bo...
Crec que és bo que, de la mateixa manera que s'expliquen els casos,
amb el respecte, evidentment, a les víctimes,
i sense donar cap mena de dada,
que pugui afavorir la identificació de la víctima,
s'ha d'explicar, s'ha d'explicar,
i s'ha de...
Sobretot perquè expliques el relat complert
amb la investigació, la detenció, aquest home està a presó...
I en un moment donat,
alguna persona, alguna dona que es planteja
si ha de denunciar o no,
i que té, potser, aquest sentit de...
o qüestionar-se i de què serveix...
Bueno, doncs serveix per això.
Però, Mayka, per exemple, la unitat central d'agressions sexuals
també s'ha ocupat de la investigació del cas Dani Alves?
Sí, elles són les que estan fent Dani Alves, sí.
Elles són les que...
Elles van atendre a la víctima,
elles van prendre a la víctima la primera declaració,
i, de fet, en aquests moments no estan a l'espera
que la jutgessa de Barcelona
els encarregui alguna gestió més.
És que hi ha molt poc que fer, ja, amb el tema de Dani Alves.
Ara estem pendents, l'última novetat, en aquest cas,
és que l'advocat de Dani Alves,
l'espai de Cristóbal Martell,
va demanar a la jutgessa
que la víctima està pendent d'una exploració de la forense
per fer un dictaminar,
per fer un informe de la seva situació psicològica.
I Martell va demanar que una psicòloga contractada per ell
estigués present en aquesta exploració.
I és veritat que no és habitual,
però, bueno, ell argumentava que...
argumentava la necessitat que fos així.
La jutgessa no es va posar, i no es va posar,
i ho va acordar que no hi havia problema.
Davant la decisió de la jutgessa,
l'advocada de la víctima, l'Ester García, i la fiscal,
van presentar un recurs oposant-se a aquesta presència.
I ara la jutgessa ha de respondre
aquesta petició de la fiscal i de l'advocada.
I estem a l'espera, perquè aquest informe no s'ha realitzat encara.
Doncs anirem explicant aquestes novetats.
En qualsevol cas, avui,
en referents al cas del poble espanyol,
amb aquest detingut ja a la presó.
I he posat una mica més d'ocellets. Espera, espera, mira.
Sí, mira, sí, sí.
És guapo, eh?
Els ocellets de...
Vols que porti jamon o alguna cosa?
Home, doncs estaria molt bé.
Però no només per mi, per tot l'equip.
Mira que generosa, ara, aquest nano.
Això què és, la setmana santa que t'ha fet generosa?
Perquè tu, de generosa, ets poquet, eh?
Em va agradar molt l'entrevista del Christian Escribà i les mones.
Ah, sí, home, molt interessant.
Que sàpigues que jo sóc de les poques
que he vist el Picasso sense pintar i pintat.
Ah, les dues versions, eh?
Perquè el Christian Escribà ens ha explicat
que la seva família tenia entrega d'un Picasso.
Sí, un original de Picasso, que era en blanc i negre.
I crec que va ser la seva mare
que es va dedicar a pintar-la amb aquarelles, o el seu pare?
No, no, no, el pare.
I el va pintar. I pintar les hòsties.
La hòstia va entrar en xoc, en pànic,
es va encabronar moltíssim,
i el pare li va dir al Christian,
Christian, la mare està molt emprenyada, arregla-ho.
I l'altre, quan li explica, diu,
però, papa, t'ha quedat maco?
I ara tothom, el Joan, tots ens vam quedar bé el Picasso,
dient, escolta, és que ha millorat molt.
És que ha millorat molt, i és veritat.
És un Picasso millorat.
Ara parlarem de Picasso, 50 anys després de la seva mort,
anirem a la Fundació Palau d'Obre,
amb l'Òscar Balolèstia, que és el falsificador de Picasso,
i la Malingual, que és una gran conservadora
i coneix l'obra a fons.
Gràcies, Maica, una abraçada.
Un pato, adeu. Un pato, adeu, adeu.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hasta el 9 de abril en Carrefour i carrefour.es
tienes un 15% de descuento
en todos los televisores de más de 48 pulgadas.
Supon per a pròximes compres que carrefour aquí poder elegir
és poder ahorrar.
Han passat 14 mesos del crim de Jordi Comés a Platja d'Aro
i els Mossos encara no n'han trobat els autors.
Jo sempre vaig tenir aquesta esperança.
Un dia o l'altre aquesta gent pagaria per el que hauria fet.
Quan comencen a haver-hi les atencions,
després de pensar que no hi hauria manera d'identificar els autors
i que no els atraparíem mai, va ser per fi.
Jordi Comés, tercer i últim capítol.
Els drets de Carles Porta, a TV3, dilluns a la nit.
Antoni Catalina directe, es maneta si tot ho va fer,
que hi hagués un problema urgent.
Antoni l'arraclarà, Antoni l'arraclarà.
Per clients excel·lents, preus excel·lents.
Celebra el nostre 20è aniversari amb un nou aire condicionat
per només 279 euros,
i a la teva botiga hi ha bricote pop on és.
Cada nit a les 11, xela, xela.
Vaig a llegir les notícies.
La Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris Pall Informal.
I xela.
A l'xela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
polèmiques dels famosos, notícies que no han obert portades.
Jo només vull dir que és un programa que està molt ben fet.
No està malament.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que sí.
Cada nit a les 11, xela, amb Rosià Carandell,
Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt malparlats, la meva neta us escolta
i no caurem regut, què?
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atevà, passeu.
Casa teva.
Helen Amador,
llicenciada en dret i doctorada en sociologia.
Acabes interioritzant i acabes creient
que realment anar a l'universitat o estudiar o tenir èxit,
acadèmic, no és cosa de gitano.
Ángel Fernández, educador.
Tots hem tingut una crisi de l'entitat cultural,
de dir què soc i en què m'estic convertint.
Noemí Torres, mare de família.
El gitano siempre se ha tratado de ladrón,
estafador, de conflictivo, de sucios.
Y he de decir que no somos así.
Sílvia Agüero, actriu, investigadora i activista feminista.
Todos los gitanos que ves por la calle
son supervivientes, hijos, nietas,
que no consiguieron exterminar.
Solidaris amb Mercè Folc.
Ser gitano avui. L'estigma continua.
Dissabte a les 10 de la nit.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El 8 d'abril del 1973,
avui fa 50 anys,
que va ser la segona de les grans artistes del segle XX.
Pablo Picasso tenia 91 anys
i va deixar un llegat d'obres repartides per tot el món.
Moltes són a Catalunya,
tant al museu que porta el seu nom a Barcelona
com també a la Fundació Palau i Fabra
que el desdestraca el Maresme.
Ara el suplement parlarem dels 50 anys de la mort de Picasso,
però ho farem des d'una altra perspectiva diferent.
Des de la perspectiva de dues persones
que coneixien molt bé la seva obra,
però amb objectius diametralment oposats.
Una d'aquestes veus que sentirem
és l'experta en l'obra de Picasso
de la persona, la malengual,
i l'altre és un vell conegut del suplement,
algú que ha estudiat Picasso
per copiar-lo o per falsificar-lo.
Òsbal Aulèstia.
Òsbal Aulèstia, bon dia. Bon dia.
Com estàs, Òsbal? Doncs dret.
Tu vas conèixer Pablo Picasso?
Coneixer?
No sé per tu el que significa conèixer-lo.
Ara, entre el 66 i el 68, no me'n recordo exactament,
el meu pare em va portar al seu estudi allà a la Costa Azul.
I va atendre el meu pare durant mitja hora.
Ens va donar encara, me'n recordo, un vi i una...
Ara no sé dir-ho en català, a xuguet.
A xoes.
I me'n recordo encara com si sigués avui en dia el seu comentari.
Si les enxoes volguessin com el caviar,
les enxoes substituirien el caviar perquè són molt millor.
T'ha interessat mai Picasso com a artista?
En una certa època de la meva vida, sí.
L'has pintat molt?
Pintat no és el terme adequat.
De seguida hi entrarem.
La Malin Gual és conservadora del Museu Picasso entre el 2007 i el 2021,
experta en Picasso,
i avui ens acompanya també a la Fundació Palau i Fabra,
que el desdestrac al Maresme, juntament amb l'Òsbal Aulèstia,
amb dos perfils una mica diferents.
Què tal, Malin, com estàs? Molt bé, gràcies.
És una vida dedicada a Picasso, no? Pràcticament, sí.
Com el definiries com a artista?
Per mi sal l'artista, l'artista del segle XX.
Per mi sal més gran.
Una persona capaç sempre d'anar a caminar cap endavant,
no copiant-se mai a si mateix,
sempre avançant, sense canviar,
però sempre mirant una mica cap enrere cap al que ell havia fet
i el que havien fet els anteriors.
Per mi això és la definició de Picasso.
Jo no estic d'acord amb ella.
Per què?
Perquè ell, el que sí que va ser,
va tindre la capacitat de veure el que feien els altres,
i després apropiar-s'ho a ell, sí.
Que és exactament el que he dit jo amb un altrees paraules.
Ah, perdona, no t'havia entès.
És fàcil falsificar Picasso, Òsbal?
Segons quina obra.
Però, en general,
tota la seva última obra
és tirada.
Tirada vol dir facilíssim.
Passejant per aquesta sala
de la Fundació Palau i Fabra Caldes d'Estrac,
em crida l'atenció aquest primer dibuix, no?,
que és una dona seguda
de Picasso, que posa del 1900,
llapis i pastel sobre paper,
i hi ha una assignatura tachada
i posa fals en francès.
Clar, som davant d'un quadre que és fals?
No, no vol dir exactament això.
Vol dir que la...
A veure, el gènere humano és el que és.
Ho entens?
Tot el que val diners es falsifica.
És molt normal que la peça pugui ser bona,
i en el seu moment va necessitar una firma
per poder vendre's, per revaloritzar-ho, etcètera, etcètera.
Malena, explica'm la història d'aquest dibuix.
Algunes obres de Picasso que va deixar sense firmar,
després de molts anys,
van aparèixer al mercat signades.
Això és fàcil de comprovar, per exemple,
perquè hi ha un catàleg raonat
que va fer el Christian Zerbós, amic de Picasso,
en el qual surten, reproduïdes en blanc i negre,
moltes de les obres de Picasso,
no totes, òbviament, perquè no les coneixia totes,
i trobem en aquest catàleg obres que no estaven firmades
i que després al mercat han sortit firmades.
Això vol dir que la persona que la tenia
va trobar que si estava firmada
tindria un valor més important que si no estava firmada.
Segurament ve perquè hi ha aquesta línia.
¿Podria ser, Òsbal, que en alguns museus del món
hi hagi obres falses sense que el museu ho sàpiga?
Jo no puc parlar dels altres.
Puc parlar de mi.
Però pels coneixements, l'experiència que he tingut,
i els anys que m'he mogut en aquest món,
jo potser jugar-te a la vida que sí.
I estàs d'acord, Malena?
Jo no conec obres falses en els museus.
En tot cas, si hi ha alguna obra falsa
i els conservadors dels museus la donen, ràpidament la retiraran.
En aquest moment, la meva memòria no atina
a recordar cap obra falsa de Picasso
que estigui dins d'un museu.
En el moment en què es reconeix que una obra és falsa,
perd tot el seu valor.
Qui vol perdre tot el seu valor d'una obra?
Ningú.
No, però els museus sí que són seriosos,
i ha passat en altres casos, no de Picasso,
però sí que s'han trobat obres d'altres artistes
que han vist que eren atribuïdes o que no eren de l'artista
que es donava, i ràpidament s'ha canviat d'atribució.
I puc posar exemples com el museu del Louvre.
El 18 de Velázquez, es pensaven que era un Velázquez,
fins a haver entrat al Seclavín, van veure que era un Velázquez
i ara diuen Taller de Velázquez.
Això és l'obligació i l'acostum dels museus.
Òsbal, de què rius?
De lo que diu ella, no, però...
No podem tindre la mateixa opinió.
Ella és una persona sèria.
I jo no ho soc.
El que m'he adonat, també...
ella creu en aquest ser humà.
A mi, la vida que he portat,
les relacions que he tingut,
les circumstàncies que he viscut,
no ho opino igual que ella.
A l'hora de falsificar o pintar un Picasso,
ja sé que pintar no és la paraula, però la farem servir una mica.
Què s'ha de tenir en compte?
Perquè jo t'he sentit d'alguna vegada
que és molt important posar-te a la pell de l'artista, no?
Sí.
Aleshores, en el cas de Picasso concretament, què tindries en compte?
Tindria...
No sé si tindria...
No sé si tindria...
Tindria...
Posem un condicional.
El més important,
el més important, tindre algú al costat
que és capaç de crear la història d'aquella peça.
No la tècnica, no la qualitat de la peça,
sinó tindre els coneixements necessaris
que aquella obra vingui apullada.
Perquè, com ja ho hem comentat alguna vegada,
el més important no és l'obra,
és de on ve l'obra.
Si tu tens els coneixements, les relacions,
que aquella obra pugui estar apullada en una història
amb personatges verdaders,
doncs aquella obra podria convertir-se en autèntica.
En el cas de Picasso, els últims anys,
és evident que a les últimes dècades
ha estat elevat a la categoria de mita,
però han anat apareixent aspectes foscos de la seva biografia.
Ara que s'està celebrant també el 50è aniversari de la seva mort,
entens aquesta cultura de la cancel·lació
d'algunes veus que diuen que era un personatge fosc,
fins i tot maltractador molt masclista?
A veure, jo no crec en la teoria de la cancel·lació en cap cas,
perquè llavors no podem rebutjar la nostra història passada
perquè hauríem de cancel·lar tota la història,
perquè tots els personatges que han passat a la història
tenen el seu passat fosc, investigadors, reis,
compositors, músics, mòssers,
tots, no sé si vull dir,
que no estic al favor de la teoria de la cancel·lació.
Picasso era un personatge nascut en el segle XIX,
amb una educació del segle XIX.
Per tant, a mi, jutjar els comportaments de la gent
amb la nostra perspectiva se'n fa una mica perillós,
perquè hauríem de jutjar a tothom
que ha passat per la història del segle XX.
Òbviament, Picasso era una persona molt potent
i amb totes les seves contradiccions.
Jo només puc recordar una frase que va dir
una de les seves dones, que encara es viva,
té cent anys, Francois Giró,
que una vegada li van preguntar per aquest tema,
com era la vida amb Picasso, si realment havia sigut
tan espantós i tal, i ella va dir,
Picasso era el sol, i qui s'acosta al sol es crema.
Doncs jo coincideixo amb ella una mica.
Tu què en penses, Oswald?
Que jo somé un poll, el que penso...
Normalment, el que penso són tonteries.
El que puc dir-te, això sí que t'ho puc dir,
és que jo també soc artista.
No seré genial com Picasso, ni molt menys.
I conec que en aquest ram,
la majoria dels artistes que he conegut o que conec,
i mirant-me a mi mateix, tenim un ego desmesurat.
Vull dir, ho seria a altres termes,
que són molt més duros, no?
Diria que jo ho trobo bastant normal,
que perdem la capacitat d'aquest gran artista
no s'abasalla, eh?,
i potser éticament, moralment, socialment,
no complam-nos amb els canabós de l'Iglésia.
Creieu que Picasso a les parets de casa seva
hi tenia exposats alguns dels seus quadres,
o tenia pintures d'altres artistes?
Jo solament puc parlar del que he vist.
I què vas veure?
Que tenia una col·lecció per morir-se.
Seva o d'altres? D'altres.
Per morir-se ho tenia tot, tot.
Què tenia? Tenia Brac, tenia Gris,
tenia Chagall, tenia Sessant, tenia tot.
Tot ho tenia a les parets. Menys un Picasso.
Bueno, l'anècdota que li va explicar al meu pare va ser una,
que ell no tenia diners per permetre's tindre un Picasso.
Això és totalment cert, perquè heu nascut a les meves orelles.
He aquí aquest ego de personatge,
que a mi també m'hauria agradat
dir la mateixa contestació que va donar ell,
de dir que no puc tindre un Oswald a les parets.
És massa car. És massa car.
A tu, Oswald, t'agradaria tenir un Picasso penjat al menjador de casa teva?
Jo me'l vendria, el primer que faria.
El primer que faria.
Bueno, potser faria abans una còpia per vendre'm el dos vegades.
Tu com falsificaves Picasso, Oswald? Només ho feies per diners?
Solament per diners.
Un falsificador només valora un artista pels diners que dona?
Jo no puc parlar dels altres.
La satisfacció de poder imitar un quadre del Picasso
a mi no m'ha produït mai plaer.
Mai.
M'ha produït plaer viatjar,
tindre dues roses amb uns clars al meu costat,
convertir la Noche Eterna, etcètera, etcètera.
Però falsificar l'obra d'un altre artista
no m'ha donat mai plaer.
Segurament és més saludable pintar que no tot això que m'expliques.
Ah, podria ser molt més saludable.
Has tingut un vent, perdó, menys plaer.
En aquest món tothom plora, tothom plora dia i nit,
sinó les penes passades, les penes que han de venir,
també plorades les mies.
Més ara ja canto i ric.
Canto les glòries que espero per als treballs que passin,
el camp de les espiners, les flors que espero collir.
Mira, aquí veig Pablo Picasso, Pomes, 1945.
Per tant, just a acabar...
La guerra.
Tinta xinesa i acuarela sobre paper quadriculat.
Com sabeu, de Picasso i hi ha milions d'exposicions.
Picasso i la cuina, Picasso i el paisatge, Picasso i tal.
Sempre hi ha moltes.
Però aquesta va ser molt interessant perquè es presentaven
una sèrie d'obres potser no tan conegudes,
o un fil conductor no tan conegut de Picasso,
que era aquesta aproximació amb els aliments,
que era un moment molt important que és durant la guerra,
i just després de la guerra.
I per què? Perquè això que ens mostra l'escaçatat d'aliments
és el que li va provocar a intentar representar
el poc que tenia.
I aquí ja veiem que al final de la guerra
hi ha una explosió d'alegria.
Que hi ha color, hi ha fruites, hi ha poma...
Això simbolitza una mica la guerra acabada.
Tornem a tenir menjar de colors,
perquè realment, a París, va haver-hi molta escaçatat d'aliments
i Picasso ho reflecteix amb moltes obres,
sobretot l'any 43-44.
Què t'han semblat les pomes?
A veure, a veure...
És difícil pintar aquestes?
Sisplau, siguem sèries.
Per això t'ho pregunto, això és senzill, pintar.
Home, siguem sèries.
Vull dir, a diferència de la senyora,
que l'he vist molt culta i preparada,
i que fa un discurs molt interessant,
jo no escolto mai el discurs.
Jo solament veig l'obra.
I què et sembla, aquesta obra?
Tercera vegada que t'ho intento preguntar.
Què em sembla?
Em sembla que...
No m'agrada opinar sobre l'obra d'altres pintors.
Ho trobo de mal gust.
Vinga, Òsbal, intentem-ho.
Bueno...
Senzill, fàcil.
Bueno, és una obra menor del Picasso, sí.
Una obra menor? Sí.
I què seria una obra major del Picasso?
Bueno, aquí la senyora ens podia fer un elenco
de tot el període del cubisme
i de tot el que va fer el gran mestre.
Sí, sí.
Però, ja acabo.
Com la majoria dels artistes,
quan arriben a una certa edat,
la seva obra es converteix en molt mediocre.
Hi estàs d'acord, Malena?
No del tot.
Jo crec que realment sí que hi ha obra major i obra menor
de Picasso, igual que en altres artistes,
i evidentment pensem que Picasso considerem obres d'art,
dibuixos que hi feia sobre les estovalles quan estava menjant.
I també agafava una servilleta i la retallava amb els dits.
I nosaltres, els historiadors,
actualment ho considerem una obra d'art.
Picasso segurament era un joc, el que estava fent.
Llavors, sí que hi ha obres majors i obres menors.
Obres majors de Picasso?
No puc fer aquí un llistat perquè no em cabria.
Pensem que a Picasso tenim inventariades
unes 50.000 obres, o sigui, entre majors i menors.
És molt difícil.
Jo no estic d'acord amb el que ha dit l'Oswald,
que quan les fa gran va perdent qualitat de seva obra.
Perquè tenim obres de Picasso de ja molt gran,
en 80 anys i gairebé 90,
que tenen una qualitat i una força extraordinària
i que sembla mentida que les hagi fet un home tan gran.
Era comunista, no?
Es va fer comunista.
Es va fer comunista...
Explica'm la història amb l'Eleni i després l'Oswald a veure què...
Bueno, Picasso, el seu compromís amb la política,
sobretot la política,
entra a partir de 1936, no?,
amb la Guerra Civil.
I, de fet, es mor dos anys abans de la mort de Franco.
Sí, i va dir que no tornaria.
Però ell entra a la política d'esquerres,
la política d'esquerres,
la seva ideologia d'esquerres a partir de l'any 36,
sobretot per...
No parlaria d'influència, però sí sobretot per l'amistat
amb una de les seves companyes, Dora Mark,
que eren bastant d'esquerres, i del poeta Paul Helouard.
Quan l'estalla la Guerra Civil,
ràpidament l'exposiciona, com tothom sap,
inclús el van fer director del Museu del Prado,
que no va venir mai a Espanya
per títol.
Però, realment, l'any 37,
el govern d'Espanya, el govern republicà,
li demana col·laboracions, com serà el Guernica.
I, també, Picasso fa aquesta...
aquesta sèrie de gravats que es diuen
Sueno y mentira de Franco,
que la intenció era, si veieu,
estan com quadriculats, era per ser tallats
i venuts per ajudar els republicans.
El segon gravat, que són quatre vinyetes,
les últimes quatre es veu molt bé,
just al moment en el qual Picasso ha començat a fer el Guernica.
El Guernica és l'obra que Picasso exposiciona políticament,
però també és l'obra que alienza a l'estrellat màxim.
Fins i tot, en aquell moment, Picasso era un pintor molt famós,
però és a partir del Guernica,
que és un pintor famós internacionalment.
Què et sembla el Guernica, Òscar la Holèstia?
Que és una gran obra.
Aquesta t'agrada? Sí.
No t'ho faves al nas quan dèiem que Picasso era comunista.
No t'ho semblava gaire, de comunista?
Bueno, per mi Picasso no ha sigut mai comunista.
No ho pot ser. Per què?
Perquè no fem bromes, sisplau.
No fem bromes.
I tu, de comunista, què n'has tingut?
Pot ser...
No ho sé, pot ser algun amic que he tingut,
pintor que era comunista.
Sí, és el màxim que he arribat.
Com és que molts dels treballs de Picasso no estan signats?
Bueno, ell no firmava moltes temporades,
perquè no tenia importància.
Molts treballs de Picasso no eren per ser venuts, eren per ell.
Se'ls quedava.
Per exemple, durant l'època de l'alcubisme,
ni Braque ni Picasso firmaven perquè la firma distorsiona l'obra d'art.
Moltes vegades estan firmats o al revers o posteriorment.
Una obra sense firmar
té el mateix valor que una obra signada?
A veure, a veure,
és una pregunta que ha d'anar al tanto en contestar-la.
Vull dir, realment,
té de tindre el mateix valor,
tant si és firmada com si no.
Per motius de mercat,
és normal que l'obra firmada
tingui més reconeixement
o es pugui aconseguir un preu més elevat
que si no està firmada.
A més, el valor és molt relatiu.
De què està parlant?
De valor de diners o de valor dins de la història de l'art?
No, jo parlo només de valor de diners.
De valor de diners, si està firmada, acostuma a valer més,
que no vol dir que valgui més.
Mira, el quadre de Picasso que s'ha venut per més diners
és les dones del G, que s'ha de vendre per 179 milions d'euros.
Quina sort el que ho hagi comprat?
O el que l'hagi venut també deu tenir sort.
Òsbal?
Jo tinc una opinió.
A veure, conec una mica el mercat.
Jo conec el que és la merda del mercat.
El conec perquè hi he estat fins aquí.
Com pot ser que una obra valgui 179 milions d'euros?
Perquè ara...
És clar, hi ha coses que no són políticament correctes.
Però jo te les explicaré.
Quan ja no dic sempre,
dic que passa alguna de les vegades
que perquè aconsegui posar a l'obra de l'autor
un grup de gent que té molts milions en obra d'aquest pintor,
la poden portar a les grans subhastes
com Sotib i Cristi, etcètera,
les posen sobre el mercat i són ells mateixos,
el truss que tenen tanta obra d'aquest autor
que el fan posar.
És un negoci extraordinari.
No tot el que brilla és or,
ni tot el que diguin cert.
Què va?
Què va?
La obra gràfica del Picasso ha estat totalment prostituïda,
perquè és clar,
fotre un linoleum o fotre algun gravat,
avui en dia,
amb les tècniques que hi ha avui en dia,
i normalment encara els linoleums
perquè es fotien papers especials,
però tot el que és els gravats de l'última seva època
que feia servir un paper que es trobava en el mercat,
amb la mateixa marca Laiga,
s'han fet còpies a l'infinito.
Sí, però les còpies es detecten.
Les còpies d'un gravat es detecten.
Això diràs tu que es detecten.
Que es detecten, no.
Ara, això diràs tu que es detecten,
perquè a un gravat falten els mecanismes necessaris
per poder dir si és fals,
perquè si el paper és igual
i la tècnica del gravat és tan senzilla,
tan senzilla,
que és clar, no és una obra
que es necessiti molts coneixements per reproduir-la.
Per reproduir-la, sí,
per fer-la sí que es necessiten molts coneixements,
i més en el cas de Picasso,
que es considera juntament amb Goya i Rembrandt
els millors gravadors del món de tota la història.
Un gravat del Picasso.
Reproduir... Sisplau, home...
Reproduir no costa, però fer un original sí, perquè...
No, fer un original no cal.
Ja el tens, en l'original.
Comen el tens que copiar.
Malent, què en penses de la gent
que ha dedicat la seva vida a falsificar obres de grans artistes?
Jo no estic legitimada per parlar d'això.
Cadascú ha la seva vida que faci el que vulgui.
Realment, si ho fan bé i ens enganyen,
doncs està bé.
Creus que és fàcil enganyar? Depèn.
Jo crec que a mi en Picasso no m'enganyarien, crec.
Però soc persona, per tant, me'n puc equivocar.
Amb altres artistes no tinc prou coneixements per saber-ho.
A tu t'era exactament el mateix falsificar un Picasso
com un Dalí, com un Goguen, com un Van Gogh?
Quan uses el terme falsificar, jo no estic d'acord amb tu.
Perquè falsificar és més important
com tu ho vols desentendre.
Realment, el que falsifica l'obra,
i com ja t'he dit abans,
és aquell que fa possible que l'obra sigui creïble.
La meva malestar malalta
és una grip amb febres altes.
Tu, Oswald, veig que t'has fixat aquí amb la Celestina,
aquesta dona despullada.
No, és la Celestina, una de les obres més falsificades,
un dels gravats més falsificats
que jo n'haver vist a millares.
Aquest l'has falsificat tu alguna vegada?
És el que estava mirant. Ah, sí, l'he falsificat.
Mirava si era teu. Sí, mirava a veure si era...
si no era bo.
M'entens.
Però és que la firma de Picasso és tan senzilla,
tan fàcil, que és bastant difícil,
reconeixo per la firma.
Però abans hem comprovat com que la firma no sigui seva
no vol dir que el gravat no sigui seva.
No, en un gravat, en una peça multiplicada,
en una peça multiplicada, esclar,
no se salen.
En aquests dies,
conmemorem el 50 aniversari de la mort de Picasso.
¿Creus que el pas del temps
li ha donat el tracte just a l'artista?
Jo crec que sí, jo crec que és un...
Per mi, ja sempre ho he explicat,
que és el millor pintor del segle XX,
i jo crec que sí que se li ha reconegut.
Inclus, al final de la seva vida,
que no se li entenia molt bé el que estava fent,
perquè ja tothom pensava que Picasso ja es repeteix,
Picasso ja està gran i tal,
ha sigut uns anys després que se li ha reconegut la força
i l'energia i la renovació de l'art que estava fent
amb les seves últimes obres.
Jo crec que en aquest moment Picasso està,
des del punt de vista artístic, al seu lloc on hauria d'estar.
Òsbal, per tu quin ha estat l'artista més important del segle XX?
Jo puc dir-te,
quin artista a mi m'ha entusiasmat més.
Pierre Modriand.
Em pensava que diries Òsbal Aulèstia.
No, ni absolut.
Per ser realment sincer,
quan contemplo la meva obra, la meva obra,
em produeix plaer, també.
Malingual, conservador del Museu d'Aplicació
entre el 2007 i el 2021, expert en Picasso,
moltes gràcies per haver-te prestat a jugar amb l'Òsbal Aulèstia.
I Òsbal Aulèstia, fins a la propera.
Cuidat, descansa.
Espero que hi hagi propera.
I si no hi ha propera, que sigui per culpa teva.
Salut.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Coneixement, innovació, tecnologia, creativitat, idees.
El Festival AB és una porta oberta al futur,
un aparador del talent mercadar,
un lloc per descobrir oportunitats, aprendre,
aprendre competències i gaudir.
L'AB ja és aquí.
Et convidem a viure-la els dies 13, 14, 15 i 16 d'abril a Gironella.
Comença a construir el teu futur.
Voler és volar.
Mundo Deportivo és molt més.
És veure el espectacle on altres només hi veuen futbol.
És veure màgia on altres només hi veuen bàsquet.
És veure estratègia on altres només hi veuen motogp.
Si llegeixes Mundo Deportivo i trobes molt més,
Mundo Deportivo ho donem tot.
Agafa aire, perquè anem fins al fons de l'Oceà Atlàntic.
L'aire s'està vigiant. Si no hi deixem això,
es desmaiarem i morirem asfixiats.
Què és aquest soroll? Un marco!
Us vigilen, és impossible acostar-se.
Ens deixareu tirats?
Operació Maria Negra. Últims capítols.
A TV3 diumenge a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
Catalunya.
T'agradaria fer un bany de lluna o ballar contra la desforestació?
Torna al Sismògraf Dolot,
el festival que detecta el moviment del cos i del planeta
amb una programació que no deixa indiferent.
Del 13 al 16 d'abril,
la capital de la Garrotxa ens convida a descobrir-la
i a gaudir d'una trentena d'espectacles
en un entorn privilegiat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
La vuitena temporada de música antiga
amb l'Orquestra Barroca Catalana presenta Quadres Sonors,
un programa dedicat a la música descriptiva
en què els compositors representen personatges,
animals o escenes diverses.
Sota la direcció de Manfredo Kramer,
escoltarem peces de Viva, Telemann i Locatelli.
El 16 d'abril a l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona.
Més informació a orquestrabarrocacatalana.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Magí García.
Hi ha una cosa que no es diu, però tots els bebès són iguals.
Quan són petits, si tu fas una roda de reconeixement de bebès,
tu no sabries dir quin és el teu.
Hola, carinyo, hola, guapo.
Què, com estàs?
Quico Sallés.
És l'escola? El meu fill avui no vindrà perquè està malalt.
I amb qui parlo? Amb el meu pare.
Les aventures de ser un pare al segle XXI.
El programa per pares, mares i famílies amb criatures entre 0 i 10 anys.
És per gent com nosaltres, les que estem tot el dia, nens amunt, nens avall.
Kids XS amb Pau Villamet i Txell Bonet.
Cada dissabte, a la una del migdia, a Catalunya Ràdio.