logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Roger Escama.
Fa tot just 20 minuts us ho avançà amb el suplement.
El raper Josep Miquel Arenas Baltonic torna a casa.
Fa pocs minuts ha anunciat a través de les xarxes
que marxa de Bèlgica i torna a Catalunya,
també a Mallorca, d'on és originari.
Baltonic ha decidit tornar de l'exili
ara que ha prescrit la condemna de 3 anys i mig de presó
que li va imposar l'Audiència Nacional
per les lletres de les seves cançons.
Va condemnar-lo pels delictes d'enaltiment del terrorisme
i d'injúries greus a la corona.
Era a l'exili, recordem-ho, des del 23 de maig de l'any 2018.
Ara al suplement saludem el seu advocat Gonzalo Boye.
Núria Martínez Ribat, periodista.
Bon dia, bon hora.
Molt bon dia.
Josep Maria Martí Ribau, cronista parlamentari.
Com estàs?
Bon dia, molt bé.
Elisenda Roca, ben tornada.
Què tal? Molt bé, molt a gust.
Del teu exili particular a França, la setmana passada.
Sí, amb la mare i els germans, la veritat, molt bé.
Molt fred i pluja.
Gonzalo Boye, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estàs?
Bé.
On és ara mateix, baltònic?
De camino entre Bèlgica i Catalunya.
Ha començat aquest viatge de tornada?
Sí, acompanyado por el presidente Puigdemont.
Ha iniciado el viaje de regreso y se va dirigir a Catalunya y va a ir también a ver a su familia.
Què vol dir acompanyat del president Puigdemont?
Bueno, ellos han hecho una parte importante del exilio juntos y yo creo que esto, más que simbólico, es afectivo, ¿no?
Però, és a dir, està tornant en Puigdemont el mateix cotxe?
Sí, conducirà el president, però el president no va a regresar a Catalunya en estos momentos, però baltònic sí.
I fins on el portarà el president?
La pregunta que usted me hace tiene trampa, porque si la digo voy a ser indiscreto.
M'està dient que el president Puigdemont amb baltònic creuarà la frontera avui?
Perdón, és que no l'he escuchado, porque voy en la calle.
M'està dient que el president Puigdemont, conduint amb baltònic, creuarà la frontera avui?
Bueno, yo creo que él no le va a acompañar hasta la frontera porque hay otra agenda, pero le va a acompañar una parte importante del camino.
Per què torna baltònic?
Porque la condena, la pena impuesta, ha prescrito y, por lo tanto, ya es libre de regresar a Catalunya y al Estado español.
Quants delictes han prescrit i per què han prescrit?
Sí, perquè la causa judicial... Repassem-la una mica, sisplau, amb l'abocat Gonzalo Boia.
Sí, sí. Vale. A ver, él tenía un total de pena impuesta de tres años y medio y lo que ha prescrito es la pena.
Es decir, las penas, en este caso, prescribían a los cinco años.
Ese tiempo ha transcurrido y, por lo tanto, se ha hecho la declaración de prescripción y el levantamiento de las órdenes nacionales e internacionales de detención e ingreso en prisión.
Entretanto, en la batalla jurídica han pasado cosas muy importantes.
Se ha pronunciado al Tribunal de Justicia de la Unión Europea, se ha pronunciado al Tribunal Constitucional Belga,
se ha logrado que se derogue el delito de injúrias a la corona en el ordenamiento penal belga,
y, sin embargo, en España sigue vigente ese artículo.
Torna a Barcelona o torna a Mallorca o entenc que avui arribarà a Barcelona i després potser agafa un avió cap a Mallorca?
Bueno, él va a ir finalmente a Mallorca a ver a su hermana, a sus sobrinos, a lo que le va quedando de familia.
Su madre murió mientras él estaba en el exilio, ¿no?
S'haurà de presentar al jutjat, Baltonic?
No, en absoluto, no tiene ninguna obligación. Él ya es un hombre libre.
Per tant, aquí pot tornar amb total llibertat sense haver de retre comptes amb cap justícia, ja, eh?
Sí, claro. Sí, claro. La prescripció implica això y, por lo tanto, la propia Audiencia Nacional es la que ha dejado todo esto sin vigor y yo creo que ya era hora.
El que passa és que, si no em corregeix, sisplau, eh, crec que Baltonic té un nou judici a Sevilla previst pel dia 21 de novembre
en què li demanen quatre anys de presó per un presumpte delicte de provocació per cometre un delicte d'atemptat
i alternativa com a possible delicte d'amenaces agreujades per haver animat a matar Guàrdies Civils
durant un concert el dia 31 de març del 2018 a Marina Leda.
Sí, efectivamente, tenemos pendiente un juicio el día 21, pero en ese procedimiento ni han habido ni habrán medidas cautelares
porque él siempre ha estado localizable, ha declarado, en fase de instrucción y, por lo tanto, estamos a la espera de ese juicio
que una vez más es un dislate. Un artista criminalizado por lo que dice el ruido en escenario.
En qualsevol cas, aquest judici de Sevilla sí que s'hi presentarà.
Bueno, nosotros estamos, tienen que citarle a él ahora, que eso ya está en marcha
y los testigos y todo, todo el mundo está citado para el día 21, ¿no?
El retorn de Puigdemont és molt a prop?
El retorno del president será cuando el president lo decida.
I això què vol dir?
Eso quiere decir que la pregunta se la tienen que hacer a él, no a mí.
Tant de bo li pugui ser. Tant de bo li pugui ser.
Yo ya he hecho mi asesoramiento y él sabe cuándo tiene que regresar.
¿Y en qué consisteix l'assesoramiento de Gonzalo Boyer?
Bueno, el asesoramiento legal de ver los pros y los contras y el momento oportuno y las condiciones para regresar, ¿no?
¿Y qué le recomana a usted a Puigdemont?
Eso es privilegio abogado o cliente, por lo tanto, no lo puedo revelar.
Y perdón que sea tan discreto, pero yo creo que es un momento en que se está informando por encima de las posibilidades en términos generales
y que sería bueno que dejen a la gente trabajar.
Es refereix a l'amnistia?
En referencia a todo.
¿Es optimista de cara a aquesta investidura? Vostè que és un actor passiu, si més no.
Yo soy simplemente un jurista. Esta es una decisión que tienen que adoptar los políticos
y yo hago el trabajo que se me encarga y trato de hacerlo bien
y estoy plenamente convencido de que ellos también lo van a hacer bien y lo están haciendo muy bien.
Gonzalo Boyer, li agraeixo moltíssim que ens atengui en aquesta última hora.
Vaig tancant el tema baltònic, eh?
¿A quina hora es preveu que arribi baltònic a Catalunya?
No lo sé, porque este chico conduce lento, y el presidente también.
Porta telèfon mòbil al damunt, baltònic?
Perdón, es que...
Porta telèfon mòbil al damunt, va amb telèfon mòbil, baltònic, avui o no?
No, de momento no, ninguno.
D'acord, perquè és que el té pagat, anava a dir si no que li digui que l'obri.
Gonzalo Boyer.
Sí, lo entiendo.
Li agraeixo la llamada y yo creo que el regreso baltònic
que es un ejemplo más de que el exilio era necesario.
Gràcies per atendre'ns d'urgència, el Gonzalo Boyer.
En aquesta última hora, el retorn de baltònic a Catalunya
al llarg d'aquest matí, provinent des de Bèlgica,
acompanyat d'una bona part del trajecte de Carles Puigdemont.
Ens queda per Esbrinera fins on Carles Puigdemont
conduirà aquest cotxe que porta baltònic cap a Catalunya.
Gonzalo Boyer, gràcies i bon dia.
Gràcies a usted, bon dia.
Déu-n'hi-do, quina arrencada de tertúlia avui amb Gonzalo Boyer
que mai... sé que es mossega la llengua, perquè se l'ha mossegat,
però mai deixa indiferent amb les respostes.
Amb el Josep Màrià Martí-Rigau, l'Elisenda Roca i la Núria Martínez Ribot
tenim notícia que és el retorn de baltònic a Catalunya.
Josep Maria.
A mi m'ha agradat la notícia.
A mi m'ha agradat la notícia perquè, sincerament,
comença a tancar-se una etapa molt fosca, molt negra,
de la història d'Espanya.
Això els llibres en el futur ho reflectiran per moltes coses,
però hi havia un govern central,
hi havia personatges com Mariano Rajoy, Ferrandez Díaz,
Cospedal, Soraya Sada de Santa Maria,
que van fer un retrocés, és la meva opinió, evidentment,
van fer un retrocés amb llibertats democràtiques en aquest país extraordinari.
Vam tornar als anys 75, no dic el franquisme,
però sí just després de morir Franco.
En aquella època es van segrestar,
cosa que no havia passat als 25 anys anteriors,
es van segrestar llibres, com Farinya,
es van censurar obres de teatre, recordem Arco, dues vegades,
perdó, obres de teatre, obres escultures, obres d'art.
Es van prohibir obres de teatre a teatres,
i no només a Catalunya, arreu.
Es van castigar opinions polítiques.
Escolte, aquí un dia recordo una tertúlia,
em van dir una cosa, la revista El Papus.
Fa uns anys, o jo crec que actualment encara no,
però fa 5 o 6 anys en aquesta etapa de Rajoy
no s'hagués pogut publicar, impossible.
Per què? Perquè era crítica amb el govern i tal,
era una revista, escolte,
tens la llibertat de comprar-ho o no comprar-ho.
A mi, Baltoni, les cançons que feia a mi,
francament, no m'agraden.
No m'agraden.
Ara, que a un cantant per la lletra d'una cançó,
perquè es fica amb la monarquia,
el posin a la presó o li demanin...
A mi em sembla una barbaritat.
Escolta, a Anglaterra, hi ha l'exemple que sempre surt,
dels sexpístols, que van ser...
Mira que a Anglaterra, Isabel II i la monarquia
és una institució extraordinària.
Tot Isabel II, eh?
Isabel II és tocable.
En les lletres li deien de tot.
Què va fer la reina Isabel II?
Un dia els va rebre.
Escolta, ja està, és que van al sou, això.
Em sembla...
I el tema del Baltoni tanca...
Ajuda a tancar, encara no està tancada,
però ajuda a tancar aquesta tapa tan fosca i tan negra
que aquesta administració del Partit Popular va protagonitzar.
I, finalment, ara deia això...
A mi m'ha sobtat, també,
que sigui president Puigdemont, que porti el cotxe
que costa a Catalunya, Baltonic.
Baltonic és una persona que no ha estat a Brussel·les
exiliat allò sense fer res.
Ha estat treballant, s'ha format en informàtica.
Les connexions, quan hi ha hagut temes informàtics
amb Catalunya, actes...
Tot el tema tècnic ho feia ell, ho portava ell,
i és una persona que ha estat molt relacionada amb l'exili,
especialment Lluís Puig, que sempre ha dit
que és com el seu segon pare allà a l'exili,
però tots, tots, tant els exiliats d'Esquerra Republicana
com els de Junts per Catalunya,
s'ha comportat, ha col·laborat perfectament,
i és una persona que, només li has de veure l'aspecte,
jo crec que ara torna absolutament madur,
i que és una persona, a mi, personalment, malgrata.
Elisenda Roca.
Sí, i recordem que encara queda un altre rapper,
que és a la presó, és a dir...
Pablo Hasél, sí.
Sí.
També per dir que els Bourbons roben,
com després s'ha demostrat.
Aleshores, és una etapa realment fosca
que s'ha de solucionar perquè, diguem que va afablir
aquest estat dit democràtic espanyol.
Aleshores, a Europa es mirava aquell govern de Mariano Rajoy
amb incredulitat, però no passava res.
És a dir, un és a la presó, l'altre d'haver de marxar.
Volem què passa.
A mi m'agrada molt quan ha dit el mòbil apagat
i he pensat per què no el puguin localitzar,
per què no sàpiguen on paren.
Clar, és que ha sigut molt sincer,
però alhora molt prudent,
que és el que ha de ser ara Gonzalo Boye,
parlant amb tu, ha de ser molt prudent.
Perquè, en el fons, hi ha aquesta por
de compte que encara els localitzaran i els aturaran.
Veurem què passa.
Sí, a mi, en la línia del que comentau,
me n'alegro que pugui tornar,
me n'alegro que aquesta etapa tan fosca es vagi tancant,
veurem amb l'amnistia.
Ara això, dit a mi,
el Toni mai és un cantant ni que m'hagi agradat,
ni el seu personatge m'agrada.
La veritat és que també em sorprèn aquesta amistat
que tenen, o no sé com dir-li, en Puigdemont,
que ell sigui qui el porti,
i sempre han demostrat això una sintonia
que sempre m'ha sorprès, la veritat.
És personal, no?, segurament.
Sí, sí, sí.
I solidària d'una situació, digues-hi-sí.
Compartida, sí, sí, però que en tot cas,
a mi sempre m'ha sorprès.
Entenc que és personal, però al final,
és un vincle, efectivament.
i, com sempre, Gonzalo Boye,
volguen deixar algun tipus de notícia,
que si sí, que si neu,
perquè estava jugant una mica amb tu al principi,
Roger, de si està con ell.
No t'acabava de deixar clar si mania
on arribava Puigdemont, però, bueno,
veurem fins on arriben.
Ha de ser prudent, eh?
És que no podia dir-li...
Sí, Roger, mira, ara mateix estan creuant,
clar, ha de ser prudent,
però li agrada fer-te creure
que a veure si torna Puigdemont, no.
Aquest joc sempre fa Boye, vamos.
Està clar que no torna, eh?
Està clar que...
Val tònic, sí, Puigdemont es quedarà
un quilòmetre abans de la frontera.
Sí, sí.
Jo sí, no sé si ho compartiu vosaltres.
Jo m'ha semblat notar-li un to
jaugerament diferent i més humorístic
i més distès de Gonzalo Boye,
que normalment, el 95% de les vegades
quan es truca, està molt seriós
si no contesta amb bones grups.
I, en canvi, avui ha permès alguna broma,
alguna rialleta, cosa que no és habitual.
Això vol dir que es va distensionant
tots aquests aspectes, cosa que ja és positiu.
Un minut per un quart de 10 del matí.
La notícia a aquesta hora
que us hem explicat
i desenvolupat el suplement
és que Val tònic és camí
de Catalunya,
que avui ja trepitjarà terres catalanes
i que, a més, viatge acompanyat
o conduint
per el president Carles Puigdemont.
Ho ha explicat l'advocat Gonzalo Boye
fa uns instants al suplement.
Puigdemont no conduirà tot el trajecte.
Hi haurà un relleu d'aquí una estona
i imaginem que quan arribin a territori
no sé si francès o espanyol...
Català, suposo.
Català, també.
Catalunya Nord o Catalunya Sud.
Sí, però primer han de creuar França, no?
Sí, ho estan fent.
Com a molt, jo crec que arribar a Perpinyà
i d'allà no es va llogar.
El Rosselló es quedarà.
Doncs aquesta és la situació.
Ha dit que avui vindrà a Barcelona
i que també viatjarà fins a Mallorca
on hi té bona part de la família.
Tot això passarà al llarg d'aquest matí.
Us ho anirem explicant.
Aquí no hem pogut localitzar.
Fins ara és Val tònic.
Gonzalo Boye ens ha dit
que no portava telèfon.
Veurem.
Si porta telèfon o no porta telèfon.
Potser s'escapen
i van a dinar a la formatxeria llívia.
És molt...
És Catalunya, però...
res, amb una corredissa
ja és a França.
Exacte.
No, és curiós.
Ara recordava com va fugir de Mallorca.
Com va fugir de Mallorca.
Estava supervagilat, superbuscat
i a vegades...
Oh, és que...
Per exemple, els leaders del procés,
una xarxa, els Mossos...
Ell es va posar d'acord
amb uns quants amics
i li van reservar...
Li van reservar a vaixells
i avions que sortien de Palma.
Perquè era una isla, Mallorca,
era una illa, clar.
Li van reservar bitllets arreu,
a València, a Madrid, a Bilbao,
amb la qual cosa la Guàrdia Civil
es va despistar
i quin d'ells va agafar,
no ho sé,
però Josep Miquel Arenas,
que és un home autèntic,
aquell mateix dia
tenia com 14 o 15 reserves.
Mira quina cosa tan simple, no?
I ell amb els seus amics
ho van fer.
I tan efectiva.
I així va sortir.
9 i 16.
La xifra amb la qual obríem avui
l'informatiu del suplement
era 440.000.
Són les víctimes
la xifra d'amolidora
dels abusos sexuals
de l'Església espanyola
després de dècades de silenci.
No es poden amagar,
hi ha un informe
del Defensor del Poble
que ahir es va presentar
al Congrés dels Diputats
apunta que 440.000 persones
han estat víctimes
de pederàstia a Espanya,
dels quals més de la meitat
d'aquestes víctimes
són directes
de capellans
o de religiosos.
Molts casos ja han prescrit,
ja no hi ha reparació legal possible,
de la reparació psicològica
no cal ni que en parlem
perquè de les seqüeles
s'arrosseguen per tota la vida
i és evident
que una indemnització
no tapa les conseqüències
d'aquest trauma.
L'informe, però,
parla d'un fons estatal
de compensació.
Fons estatal.
Què vol dir fons estatal?
Doncs bàsicament
que el paga l'Elisenda Roca,
el Josep Maria Martí Rigau,
la Núria Martínez Ribot,
un servidor
i tots els oients
que ens esteu escoltant.
Exacte.
Sobre aquesta qüestió,
ahir en parlava
el Catalunya nit
del Manel Elías,
el Miguel Hurtado,
que és víctima,
una de les víctimes
que va destapar
els abusos sexuals
a Montserrat.
Es necesario
dar una respuesta.
No,
aquest és el...
Gabilondo.
El document
que volem
és aquest altre.
No és comprensible
que,
siguen els víctimes
els responsables
perquè si haguessin
denunciat a la policia
no hi haguessin
hagut 400.000 víctimes,
que esperin
que la factura
de la pederàstia
a l'Església
la pagui el contribuyent.
O sigui,
hem rescatat els bancs
i ara rescatarem
els bisbes.
Qui comet
l'acte il·lícit
és el qui té
la responsabilitat legal
d'assumir
les indemnitzacions econòmiques.
L'Estat
no ha de portar
un euro.
Això és el que
explicava
el Miguel
Hurtado
ahir
al Catalunya nit
amb el Manel Elías
i a aquesta hora
vull saludar
el Josep Maria Tamarit.
Ell és catedràtic
de dret penal
de l'OUB
i coordinador
de la redacció
de l'informe
sobre abusos sexuals
en l'àmbit
de l'Església.
Bon dia,
Josep Maria Tamarit.
Bon dia.
Aquests 440.000
persones
víctimes
no surten
directament
a l'informe.
És un càlcul
del qual
hem hagut
d'extrapolar
els periodistes.
Per què
no ensenyaven
la xifra
directament?
Bé,
nosaltres
no hem donat
la xifra
perquè
la xifra
és aproximativa.
És a dir,
nosaltres el que hem fet
en aquesta part
de l'informe,
però l'informe
és molt llarg
i hi ha moltes altres coses.
Però aquesta part
de l'informe
és els resultats
d'una enquesta
que es va fer
a una mostra
de la població.
Es van entrevistar
unes 8.000 persones
i
d'aquí va sortir
que hi havia
un 0,6%
de les persones
majors
de 18 anys
residents
a Espanya
entrevistades
que afirmaven
haver estat abusats
quan eren
menors d'edat
sexualment
per algun sacerdot
o religiós
de l'Església
catòlica
i la xifra
era superior
si consideràvem
tot l'àmbit
religiós.
És a dir,
si s'inclouen
també
abusos
que podien haver
patit
en escoles
religioses
per part
de mestres
o per part
de catequistes,
per part
de monitors,
fins i tot
altres
confessions
religioses
que no fossin
la catòlica
tot i que eren
casos molt
minoritaris.
I d'aquí ve
aquesta xifra
més gran
que heu dit
de més
de 400.000
persones.
Nosaltres
no vam donar
la xifra
total
perquè en tot cas
és una aproximació.
Però sí que hem de dir,
perquè ja hi comença
a haver
qüestionaments
d'aquesta xifra,
que s'apropa molt
el que s'ha obtingut
en altres països
que s'han fet
estudis similars.
Com França ha dit.
Sí.
La proporció
en el cas d'Espanya
és molt més gran
perquè a França
hi ha més població,
no?
Sí,
és gran
però s'hauria de veure
exactament
que es compara.
És més gran
si es considera
tot l'àmbit
religiós
i també
no només
els abusos
que haurien patit
per part
de religiosos
o sacerdots.
És a dir,
quan parlen
de tot l'àmbit
religiós
entenc que
es refereixen
a personal
vinculat,
a mestres,
a professors
que no necessàriament
són sacerdots.
Exacte,
en l'àmbit religiós
i fins i tot
podrien ser
d'altres
confessions
que no fossin
la catòlica
però que,
insisteixo,
serien casos
molt minoritaris
pel pes
que he tingut
durant molts anys
a la religió
o a confesió
catòlica
a Espanya.
Per tant,
totes les xifres
s'han de matisar.
I sí que
volia dir alguna cosa més
sobre aquestes altres coses
que heu comentat,
perquè,
sobretot,
contestar aquest all
que s'ha dit
d'una víctima,
una víctima
que va opinar
ahir
poques hores després
o potser fins i tot
menys que poques hores
que s'hagués publicat
un informe
que té 780 pàgines,
evidentment,
sense haver-lo llegit
i en el que
es fonamenta
precisament
perquè
la Comissió
considerarà
que,
a més de l'obligació
de l'Església,
que és la primera
obligada
a reparar
econòmicament
i no només
econòmicament
a les víctimes,
hi ha també
una obligació
de l'Estat.
I aquesta obligació
es fonamenta
en què hi ha hagut
un dèficit
de supervisió
per part de l'Estat,
sobretot en la mesura
que molts d'aquests abusos
s'han comès
en l'àmbit d'escoles
que formava part
del sistema
d'educació
i que
durant molts anys
l'Estat
havia d'haver
estat més actiu
en la prevenció,
perquè això
era part
de les seves obligacions.
I a més a més
hi ha una sentència
del Tribunal Europeu
de Drets Humans
que és un antecedent
molt clar
en aquest sentit,
que va condemnar
la República d'Irlanda
per indemnitzar
una víctima
de abus sexual
en una escola catòlica
amb aquests arguments
que nosaltres
hem utilitzat.
És a dir,
darrere de tot això
hi ha un estudi
molt més acurat
com per poder
opinar
de manera frívola.
D'acord.
Nosaltres sabíem
que hi havia
alguna víctima
o algunes víctimes
individuals
que,
pel que sigui,
se'ls donen
molts o so per part
dels mitjans de comunicació
que serien crítiques
a l'informe
perquè ja ho havien anunciat
que serien crítiques
a l'informe
però això
forma part
de la història
de la victimologia.
Ja sabem
que aquest tipus
de reaccions
hi són
però nosaltres
entenem
que han volgut
donar una resposta
a la major part
de víctimes.
Jo crec que
després de la publicació
de l'informe
el focus
cal revictimitzar
la víctima,
no?
Aleshores
el que diu
aquest informe
o el que deixa
aquest informe
és en una posició
delicadíssima
l'Església espanyola
amb aquestes xifres
i de moment
l'Església espanyola
no ha dit ni piu aquí.
Bé,
sí,
jo no vull opinar
sobre el que encara
no han opinat ells,
però sí,
és veritat
que l'Església
evidentment
queda en una posició
delicada
en la que
l'informe
posa de manifest
el que hi ha hagut
i hi ha hagut
no només
aquests abusos,
evidentment
dins de l'Església
que és una institució plural
formada per moltes persones
hi ha hagut de tot
però
hi ha hagut
durant molt temps
una resposta
que ha predominat
que ha estat
doncs
la de ocultar
minimitzar
negar el problema
fins i tot
encobrir-lo
amb males arts
de vegades
tot això
apareix
reflectit
l'informe
i per tant
aquí
el que es demana
és que hi hagi
una correcció
important
també vull dir
que aquest informe
ve d'un mandat
del Congrés
de Diputats
molt explícit
en què es demanava
sobretot
que es fessin
recomanacions
als poders públics
de què havien de fer
els poders públics
això no ens ha impedit
fer també recomanacions
a l'Església
evidentment
aquesta recomanació
o aquesta indemnització
del qual es parla
per part dels poders públics
no de l'Església
és a dir
seria una
un reconeixement econòmic
o hi hauria
alguna altra mena
de proposta
que diu l'informe aquí

nosaltres el que proposem
és un model
que s'assemblaria bastant
al que ha estat
l'experiència
del centre belga
d'arbitratge
que es va posar en marxa
amb un acord
entre el Parlament Federal
i l'Església Catòlica
i allí va haver
un procediment
pensat
per als delictes
prescrits
es podrien afegir
alguns altres casos
és a dir
per aquells casos
en què les víctimes
no han pogut obtenir justícia
a través dels tribunals
i perquè allí
després d'un procediment
que pot ser un procediment
basat en principis
de justícia restaurativa
a més de
que les víctimes
obtinguin un reconeixement
i tot el suport moral
que això suposa
poguessin obtenir
una indemnització
d'acord amb uns criteris
que s'haurien de desenvolupar
i a part d'això
doncs
que puguin obtenir
un suport psicològic
és clar
que fins ara
doncs tampoc una de les coses
que hem denunciat
són els enormes dèficits
que hi ha
pel que fa
al suport psicològic
que reben les víctimes
i del que l'Estat
n'hauria de ser també
responsable
aquesta víctima
el que deia és
per què un abús
d'un bisbe
l'ha de pagar
un contribuent
i no se n'ha de fer càrrec
una institució
com l'Església
i hi ha l'exemple
de França
que l'Església francesa
va dir
que vendria patrimoni
per poder fer front
a aquestes indemnitzacions
per què no fan aquesta proposta
també
en el cas
de l'Església espanyola
bé bé
és que jo crec
que no s'hem escoltat
jo he dit
que la primera institució
obligada
a respondre
reparant econòmicament
és l'Església catòlica
però també he dit
que a més a més
els poders públics
i concretament l'Estat
també té una obligació
i he dit per què
i he dit que hi ha
una sentència
del Tribunal Europeu
de Drets Humans
en aquest sentit
molt clar
el model de França
és diferent
a més
la Comissió de França
va ser creada
per l'Església catòlica
la nostra comissió
la comissió del defensor
del poble
va ser un encàrrec
del Congrés de Diputats
on es demanava
sobretot
que fes recomanacions
orientades
als poders públics
nosaltres el que hem dit
és que l'obligació
és compartida
i evidentment
l'Església
no pot amagar-se
això està clar
però l'Estat
tampoc pot
negligir
la seva responsabilitat
confien que l'Estat
assumirà
la seva responsabilitat?

hem de confiar
que ho faci
nosaltres hem fet
la nostra feina
ara queda molta feina
per fer
els que
els hi hem adreixat
les recomanacions
que són
el Congrés de Diputats
i el Govern
també
Núria, Elisenda
i Josep Maria

a mi aquest informe
em sembla
una molt bona notícia
que per fi
existeixi
per fi
perquè
el que ha passat
a Espanya
tot el món
però a Espanya
amb els abusos
a l'Església
estàvem trigant
moltíssim
a posar-hi xifres
a dir què s'havia de fer
a dir què havia passat
i em sembla
una autèntica vergonya
que l'Església
no hi hagi participat
com que sí que
hagi pogut passar
en altres llocs
i que encara
no hagi dit res
sí que han dit
que el dilluns
hi haurà
una assemblea general
i en parlaran
perfecte
però és que van tan tard
i és un discurs
tan tevi
el que sempre es fa
al voltant
d'això
que bé
em sembla una bona notícia
però penso que ens quedem curts
amb allò
que es pot exigir
que faci l'Església
perquè al final
és un informe
del defensor del poble
que està molt bé
és fantàstic
que s'hagi fet
però s'hauria pogut
fer una comissió
molt més dura
que sí que l'Església
tindés unes obligacions
i penso
que queda encara
molt camí
per recórrer
tot i que és un primer pas
per reparar
aquest dolor
tan terrible
que s'ha produït
i que tant
al marge
de tot
ha quedat
Elisenda
jo voldria
fer una pregunta
al senyor Temerit
senyor Temerit
que tal
sóc l'Eisenda Roca
bon dia
hola
vostè ha dit una cosa
que m'ha sobtat
i voldria
que m'ho expliqués
diu
que l'Església
no només
hauria
de
donar una resposta
diguem
econòmica
ha dit
concretament
que aquesta
repressió
vol dir
no només
econòmicament
a què
es referia

a que
la part econòmica
no és
per a moltes víctimes
la més important
i que ha d'anar
acompanyada
d'un reconeixement moral
d'una disculpa
i de tot
moltes coses
que no s'han fet
fins ara
i que precisament
ara aquí estàveu comentant
mira
fins i tot
una de les coses
que hem detectat
en l'informe
és que hi ha hagut
unes males pràctiques
de pretesa
reparació econòmica
per part de l'Església
quan de vegades
s'han negociat
de manera secreta
i gens transparent
acords
amb una obligació
de confidencialitat
amb clàusules
de confidencialitat
que les hem estudiat
per part d'algunes víctimes
a les que
d'alguna manera
se les ha pagat
perquè callessin
i això
ha passat
en molts països
és una pràctica
una mala pràctica
que s'ha detectat
això és precisament
el que
nosaltres creiem
que s'hauria d'evitar
José María

jo tinc dues preguntes
pel nostre interlocutor
i també
primer
una petita
una petita
reflexió
o record
el papa Francesc
a la seva recent visita
el mes de març
a Portugal
va demanar perdó
públicament
a Portugal
pels problemes
que hi havia hagut
en aquest sentit
com a conseqüència
d'actuacions
de membres
de l'Església portuguesa
i va dir una frase
que és la que
m'agradaria recordar
ara
que va dir
literalment
demanar perdó
és necessari
però no n'hi ha prou
això està bé
perquè
ara
tot el que estem parlant
això s'ha de compensar
d'alguna manera
ja que
la majoria
estan prescrits
en aquests casos
no es pot perseguir
penalment
i la segona
també
una altra frase
espectacular
sobretot el meu punt de vista
perquè hi ha hagut un acte
només que jo em consti
ahir vaig estar-ho mirant
només hi ha hagut un acte
de perdó
que l'Església
demanava perdó públicament
a l'estat espanyol
que va ser
també el mes de març
a la catedral de Bilbao
i va ser l'Església basca
que va fer un acte
en aquest sentit
demanant perdó
i va haver-hi una frase
d'algunes de les víctimes
que van parlar
dient una cosa
que a mi m'ha semblat
molt forta
jo vaig donar-me'n compte
o ens vam donar-me'n compte
que qui ens havia de protegir
era principalment
qui havia estat
el nostre principal abusador
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
aquesta frase
i ara sisplau
aquesta frase
reflecteix bé
que és un dels problemes
precisament
d'aquest tipus d'abús
i per què
aquest abús
té conseqüències
molt greus
i molt duradores
però moltes víctimes
i jo ho sento
però us hauré de deixar
perquè he de començar
una classe
i tinc aquí
els autos
havíem quedat
que vol que m'està
liberada
i ara mateix
són dos quarts
d'adeu
gràcies al José María Tamarit
catedràtic de Dret Penal
de la UE
coordinador de la redacció
de l'informe
sobre els abusos sexuals
en l'àmbit de l'església
dissabte al matí
classe també
professor
però sí, sí
mira
precisament avui a la UE
tot i que he de rectificar
que no soc catedràtic de la UE
sinó de la UOC
i de la Universitat de Lleida
d'acord
doncs queda fet clarament
gràcies
al José María Tamarit
el coordinador
d'aquest informe
gràcies i bon dia
digues
digues
una petita cosa
i ho ha apuntat la Núria
l'església espanyola
diuen
que estan elaborant
el seu propi informe

amb un un advocat
cada moment encara
és massa aviat
per publicar-lo
però com porten
amb aquest informe
perquè porta molt de temps
ja
però la segona
jo crec que
s'endarrereix tant això
perquè hi ha
un altre àmbit
o sigui
tot això s'ha anat tapant
ha passat moltíssim
però s'ha anat tapant
per què?
perquè la superioritat
jeràrquica
eclesiàstica
ho anava tapant
i com ho anava tapant?
canviant de parròquia
el capellà involucrat
en un tema
o canviant de col·legi
a l'ordre religiosa
els ministres de Sants
els portaven a Lleida
o els portaven a Badajoz
aleshores
jo pregunto
hi ha d'haver també
hi haurà d'haver
en el seu moment
una responsabilitat
pels encobridors
que són molts
i són de jerarquies elevades
sobre aquesta qüestió
també vull saludar
l'Albert Solés
director del documental
l'examen de consciència
una persona que coneix bé
els casos d'abusos
en el si de l'església
perquè els ha investigat
i els ha retratat
en aquest documental
on es destapaven
diversos casos
d'abusos sexuals
a l'església espanyola
i també a Catalunya
Albert Solés
bon dia
bon dia
t'ha sorprès
el resultat
d'aquest informe?
doncs
sincerament
no
no m'ha sorprès
perquè ja teníem
l'antecedent
de l'informe francès
que va ser
prou valent
com per posar
sobre la taula
centenars de milers
d'abusos
el que sí
està claríssim
és que s'ha quedat curt
i ell
el mateix informe
ho reconeix
en quin sentit?
perquè
a veure
clar
aquí és difícil
és difícil
el mètode
que ells utilitzen
que és un mètode estadístic
tenint en compte
que pregunten a la gent
sobre una cosa
que és delicadíssima
tenint en compte
que
un altíssim percentatge
de les víctimes
han decidit
o passar pàgina
o fer veure
com si passessin pàgina
perquè després
les seqüeles
ja ho sabem
durant tota la vida
però
que hagin tingut
una mica
la valentia
de respondre

i explicar
en quines circumstàncies
s'han produït
els abusos
doncs
ja és un gran pas
endavant
respecte al que
sabíem fins ara
ja sabeu
que fins ara
hi havia
per tant
900 denúncies
fetes
la qual cosa
és molt menys
que una goteta
d'una goteta
en un ocean
per tant
tenim una primera xifra
una primera xifra
espectacular
però
insisteixo
possiblement
molt
molt
per sota
del que siguin
les xifres reals
i
ja és un gran pas
no t'ha semblat
descomunal
molt gran
aquesta xifra
és a dir
malgrat
no eh
a tu no t'has sorprès
no
és a dir
anem a veure
si creuem
clar
és molt difícil
utilitzar
els diferents
mètodes
d'avaluació
i per tant
de compilació
d'informació
però
intentem agafar
creuar
el que es va fer
sobretot
a Boston
que van ser
un dels pioners
el que es va fer
d'una forma
més sistemàtica
a Gran Bretanya
i sobretot
a Inglaterra
però també
a Irlanda
i a continuació
el que s'ha anat fent
a altres països europeus
com pot ser
a França
com pot ser Alemanya
que serien els dos
que s'hi han
que han fet
uns informes
Bèlgica
també ha fet
informes
molt
diguem
molt precisos
sempre
surt
una mateixa xifra
diguem
que seria
un 7%
un 7%
dels
dels
capellans
sobretot
de les diòcesi
perquè les ordres
encara
es coneix menys
però un 7%
haurien comès
algun tipus
d'abús
aquesta xifra
és un 7%
que és la que fixa
Boston
però que es retroba
entre un 7 i un 10%
es retroba sistemàticament
en tots els altres estudis

nosaltres
aquest estudi
ens dona un 1,5%
o un 1,2%
per ser precisos

això tenint en compte
que aquest 7%
ve de països
on
l'Església catòlica
no té
la presència
sistemàtica
que té
l'educació
en un país
com el nostre
per una qüestió
d'una qüestió
de tradició
perquè Espanya
va ser
un estat
confessional
durant molts anys
durant tot el franquisme
i que per després
l'Església catòlica
com sabeu
han tingut
uns privilegis
en l'educació
que no es mantenen
en altres llocs
si ens creíssim
aquest 7%
que insisteixo
és una xifra
7-8
és una xifra
que surt sistemàticament
als altres llocs
voldria dir
que ens hem quedat
infinitament
per sota de la realitat
Quina resposta
esperes
de l'Església
després d'aquest informe?

sabem
la que
doncs
trauran el seu informe
fet pel Gabinet
Cremades
que
possiblement
acabar dient
doncs
no
si reconeixem
2.000 casos
i clar
entre els 400
i pico mil
que coneix
l'informe
del defensor del poble
i els poquíssims casos
que reconeixeran
és a dir
van fer el mateix
ara Montserrat
quan nosaltres
vam treure la nostra sèrie
doncs
Montserrat
que al principi
ho va negar tot
doncs
finalment
va fer un informe intern
i va acabar
reconeixent
19 casos
quan
nosaltres
ja em portàvem
documentats
amb tots els diaris
em portàvem documentats
de desenes
i desenes
i desenes
és una actitud
de reconèixer
no la major
sinó la menor
diguem
però
ja és un gran pas
que estiguin reconeixent
una cosa
que han negat
fins fa ben poc
i sobre aquesta compensació
econòmica
que qui l'assumeix
sigui l'Estat
i no només l'Església
què et sembla?
a veure
clar
aquest és un debat
molt més
molt més
delicat
perquè
sens dubte
qui l'hauria d'assumir
és l'Església
ara
donada
donat el volum
la dimensió
de la tragèdia
és possible
que l'Església
no tingui capacitat
o si la té
que
cuidado
no oblidem
que l'Església

moltíssima propietat
a més com sabeu
fora de catàstral
famosa polèmica
i tant
o sigui que
capacitat
capacitat
n'hauria de poder tenir
voluntat no
però capacitat
en té


a mi
a mi em semblaria bé
també és veritat
que
a la part
que li correspon
a l'Estat
a l'època
que era un estat confessional
i per tant
era responsable
subsidiari
de la prevalença
de l'Església
catòlica
en el sistema educatiu
doncs segurament
li toca una part
dos quarts i mig
de 10 del matí
deixa'm donar
les gràcies
també
a l'Albert Soler
que ens ha acompanyat
també aquest matí
de suplement
gràcies Albert
bon dia
bon dia
Josep Maria Martí
Núria Martínez Ribot
i Elisenda Roca
no
sortint una mica
de l'estat espanyol
i del grevíssim problema
que ara existeix aquí
m'agradaria recordar
que
el clam
en contra dels abusos
de l'Església catòlica
o dels seus representants
d'alguns representants
de l'Església catòlica
contra alumnes
i contra la gent jove
etcètera
arrenca a Boston
ara en parlava una mica
del Bertholet
i arrenca
per una informació periodística
va ser el Boston Globe
que va canviar de director
i va autoritzar
que dos periodistes
d'investigació
que tenien això
entre mans
i que s'havia aturat
des de feia temps
feia mesos
que tenien les informacions
que era la diòcesi
de Boston
la part més catòlica
d'un país
que no és majoritàriament catòlic
com és els Estats Units
finalment
el Boston Globe
el diari principal
de Boston
ho publica
i a partir d'aquí
també després
hi ha una pel·lícula
que es diu
Spotlight
boníssima
va guanyar un Oscar
i allà surten
al final
els crèdits
això és espectacular
perquè surten
105 ciutats
d'Estats Units
o poblacions
d'Estats Units
on hi ha hagut
casos documentats
i 101 ciutats
d'arreu del món
entre ells
hi ha dues espanyoles
Comillas i Granada
doncs
això arrenca
l'any 2002
o sigui que això
és bastant
és lluny
però és a prop
i a partir d'aquí
es comença a desencadenar
el Vaticà
per primera vegada
cessa el bisbe
Bernat Lou
de Boston
el trasllada al Vaticà
i el té gairebé confinat
i a partir d'aquí
és amb el pontificat
de Benet XVI
que s'activen
més
les actuacions
i
i ara el papa Francesc
que personalment
va
ho ha fet a Colòmbia
ho ha fet a
Portugal
com hem dit abans
o sigui
ara pràcticament
a tots els seus darrers viatges
ha de demanar
perdó públicament
o sigui que
la cosa va avançant
lent
però va avançant
i tot va arrencar
l'any 2002
a Boston
A mi respecte
al que comentaves
i preguntaves tant
Roger
de l'indemnització
a mi no em sembla malament
que l'Estat
faci aquesta reparació
que li correspon
també per tal
com comentaven
els experts
sempre i quan
l'Església
que té molts diners
té béns immatriculats
i pot fer front
a això
i si perd molts diners
doncs
és el que hi ha
perquè el dolor
que s'ha fet
és enorme
irreparable
però una vegada
l'Església
l'hagi pagat
a mi no em sembla
malament també
que l'Estat
per la part
que li correspon
també faci
aquesta reparació
econòmica
com bé comentàveu
quan l'Església
ha pagat
no ha sigut
per fer una reparació
sinó per comprar
el silenci
que és molt diferent
i d'altra banda
el que no s'ha comentat
que sí que jo llegia
que les víctimes
demanaven
és que l'informe
s'ha quedat curt
no demanant
que aquests delictes
no prescriguin
i això crec que és un element
que no sé
perquè no hi ha
sobre la taula
quan molts d'aquests casos
precisament
no s'han pogut jutjar
perquè quan tu ets conscient
que has sigut víctima
quan tu t'atreveixes
a denunciar
han passat ja molts anys
i és important
que aquests delictes
no prescriguin
això és justament
el que jo volia incidir
sobretot
totes les víctimes
diguem
públiques
reconegudes
des de James Rhodes
a Alejandro Palomas
totes incideixen
en aquest tema
com és possible
que això prescrigui
no hauria de prescriure
perquè quan tu ets
un nen
de 7
9 anys
10 anys
tu t'enrefies
d'aquella persona
a qui els teus pares
t'han deixat
el seu càrrec
per tant
tu entens
que si ho dius
faràs una cosa
mal feta
si ho dius
serà pecat
si ho dius
per tant
tu estàs sotmès
ets una criatura
estàs sotmès
a les vexacions
que t'està fent
aquell adult
de referència
aquell adult
de referència
i tu et sents culpable
i és quan ets més gran
cada cop i volta
t'adones
que allò
no és normal
i que t'ha fet mal
t'ha fet un mal físic
i moral
aleshores
això
com és que
en un país
democràtic
com aquest
que se'n diu
democràtic
prescriu
no hauria
de prescriure
9 i 41
tenia son
i els ulls
oberts
com pomes
des d'aquella nit
només dormia
estones
una figura
en la foscor
estava mort
de por
obriga't
millor
que la nit
fa frescor
com un àngel
caigut
que regnaven
les tenebres
cap al tard
sortir
de dins
d'un cel
de pedres
lluint
les ales
del pecat
damunt
la negra
ball
que estan
amagats
silenen
al bancar
és la veu
del Lluís Gabaldà
dels Pets
cantant
una cançó
que es titula
Corbus
escrita
pel Joan Rets
que és el veterà
dels Pets
en què el Joan
denunciava
els abusos
que va patir
per perdur-mossent
en aquest cas
al seu poble
Constantí
Joan Rets
bon dia
com està Joan



i vosaltres
us estava escoltant
molt atentament
salutacions
dic
que us estava
escoltant
molt atentament
salutacions
a la taula
una abraçada
Joan
escolta'm Joan
com estàs
l'endemà
de la publicació
d'aquest informe
com et vas quedar tu

me'n vaig assentar
ahir
per uns periodistes
perquè no
no estava gaire
el cas
i bé
de moment
és una
vaja
estic content
que el defensor
del poble
hagi fet
aquest informe
per mi
crec que ja ho heu dit
algú de la taula
arriba tard
però bé
en aquest país
hi ha un tard
moltes coses
és fruit
d'aquella transició
modèlica
que diuen
que van
que van viure
després de la mort
del dictador
diguéssim
els policies
els jutges
eren els mateixos
i tot
i a vegades
tots els polítics
eren els mateixos
i va anar
tot molt a poc a poc
l'església
evidentment
formava part
d'aquell
d'engranatge
com ha dit l'Albert
Espanya era un estat
confessional
i va costar
molt
que l'església
reaccionés
i que es modernitzés
i que es posés
a l'alçada
de tot el món
i ara es veu
aquest retarc
que portem
a Espanya
més
però
això és una cosa
a nivell global
parlar de l'Anda
o parlar de Boston
o sigui
de moment
estic satisfet
jo no l'he llegit
no puc opinar
ho sempre
potser esteu dient
els periodistes
però vaja
diguéssim
que benvingut
sigui
malgrat
que vagi
tard
jo crec que les víctimes
ho han de
dir
tu Joan
vas ser una víctima
i vas trigar
molts anys
a explicar-ho
de fet ho vas fer
ja de molt adult
fa poc temps
a través d'una cançó
per què vas decidir
explicar el teu cas?

perquè
era una cosa
que tenia
era un dol
no tancat
per part meva
era una cosa
que no acabava
de sortir mai
que no acabava
de fer net
i a vegades
les persones
quan són grans
necessitem estar en pau
nosaltres mateixos
no?
és una història
que tu mateix
arribes a negar-te
arribes a convèncer-te
que no ha passat
de lo gros que és
del poc cas
que et fa
la societat
i fins i tot
la família
estem parlant
que
nens petits
no?
quan intentàvem dir
que ens feien callar
perquè
també crec que ho he dit
la imatge
d'un capellà
de la imatge
del representant
de Déu a la Terra
era una cosa sagrada
era una bona persona
perquè sí
i no es podia
i no es podia
dubtar
aleshores
aquest silenci
aquesta por
a l'església catòlica
d'aquella època
parlem de franquisme
també
doncs feia que
que tot això
t'ho vagis menjant
t'ho vagis guardant
t'ho vagis guardant
i arriba un moment
que això
tens una necessitat
de treure-ho
no per cap venjança
no per donar
justícia
sinó
en principi
per fer l'estal
amb tu mateix
jo aquesta cançó
l'havia començat
a escriure
feia molts anys
i sempre em quedava
encallat
sempre em quedava encallat
sempre hi havia uns versos
que no podia acabar-la
no sabia com enfocar-la
ho comentava
amb els meus companys
i un dia
vaig llegir
una esquela
al diari
al diari de Tarragona
que havia mort
el capellà
d'estil
diguéssim
i allò va ser
com un tap
que em va fer
bum
que sortiguessin
els versos
sols
també hi va haver
una cosa important
que era
que els meus pares
ja no hi eren
i eren bons
i no volia
que els meus pares
no, disculpeu
és la història
del Joan Reig
que
ens explica
i recorda
els abusos
que va patir
per Perdomocent
al seu poble
de Constantís
evident que és una ferida
que no està tancada
la mostra
és que
avui que ens fem
ressò d'aquest informe
doncs
les reaccions
són les que són
Joan
t'agraeixo molt
l'esforç que fas
i també la voluntat
d'haver-ho explicat
avui al suplement
és evident que és una ferida
que no està tancada
i que
tant de bo
els que n'heu estat
víctimes
tingueu
el reconeixement
i la resposta
per part de l'administració
que es necessita
gràcies Joan
una abraçada
una abraçada a tots
aixecuts
passen 3 minuts
de 3 quarts de 10 del matí
fem una petita pausa
i ens acerenem
amb l'Elisenda Roca
el José María Martí Rigau
i la Núlia Martí
el suplement
amb Roger Escapa
que gran està l'Andreu
aquest any
ja comença
a la universitat
com passa el temps
per cert
què farem
amb la casa dels pares
el millor és que la lluguem
podem trucar
al lloguer segur
que ens garanteixen
el cobrament de la renda
sempre
lloguer segur
més de 21.000 propietaris
satisfets
ahir
avui
i sempre
lloguer segur
la informació
és llibertat
llibertat de decisió
triar com volem viure
quan ens fem grans
quan es fan grans
per un procés
de dependència
amb informació
actualitzada i veraç
entra a
a liure.org
a liure
lliure dependència
un projecte de suar
amb el suport
del Departament d'Empresa
i Treball
de la Generalitat
de Catalunya
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Salut
Atlàntida
Som assegurances
Clínica dental
Clínica estètica
Dependència
i residències
Atlàntida
Salut
de l'A
de l'A
a la Z
Ara a Carrefour
i Carrefour
Pones
de les compres
superiors
a 40 euros
en joguines
i bicicletes
te'n retornem
un 40%
per les properes compres
només fins al 31 d'octubre
Carrefour
Aconsegueix el suplement
especial commemoratiu
del 45è aniversari
del periòdico
188 planes
amb un recull
de l'evolució
en diferents àmbits
com la salut
els avenços científics
la crisi climàtica
l'esport
i molt més
un exemplar
per guardar
gratis el diumenge
29
amb el periòdico
entendre el present
per mirar el futur
Diumenge a la nit
el capítol final
L'Arnau es mora
Què?
La comtessa
l'està embarinant
Tingueu fe
Tots els pecats
han de ser alliberats
Els hereus de la terra
A TV3
diumenge a la nit
Últim capítol
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
Passant quatre minuts
de tres quarts del matí
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Amb la Núria Martínez Ribot
la L'Islanda Roca
i el José María Martí
Un apunt polític
Un polític també
per tancar aquesta tertúria
I és que aquest matí
estem pendents del PSOE
que també consultarà
les seves bases
si veuen bé el pacte d'investidura
amb els partits independentistes
i també amb Bildu
i el PNB
De fet, avui el partit celebra
aquest comitè federal
del qual estem pendents
amb tots els barons autonòmics
que hauran d'aprovar
la pregunta de la consulta
És a dir, avui no es fa la consulta
avui es fa
la pregunta de la consulta
El PSOE reconeix
que hi ha debat
dins i fora de les files socialistes
i Pedro Sánchez busca
aquesta val
per tenir les mans lliures
de cara a la investidura
Pedro Sánchez
en parlava així
Recolzament important
menys d'alguns varons
que els homes ja no ens sorprenen
Emiliano García Page
president de Castellà i la Manxa
Si el que volen és amnistia
i jo estic en contra
per moltes grans
el que no poden demanar
és que els perdoni
algo que al mismo tiempo
ellos dicen que han hecho bien
solo se perdona
lo que se ha hecho mal
es decir
solo se puede amnistiar
un delito
Nòria Martínez Ribot
Bueno, quina sorpresa
capaç que
ho critiqui
no ens ho esperàvem
En tot cas
a mi sí que em van sorprenent coses
a mi al principi
i n'havíem parlat
en aquesta tertúlia
jo pensava
que la paraula amnistia
com a tal
no sortiria
sinó que seria una amnistia
però que l'anirien dissimulant
i ja de sobte
Pedro Sánchez
va treure la paraula amnistia
i ara no paren
de parlar d'amnistia
tots bolanyos
tothom que parla
ja verbalitza amnistia
Fins i tot Feijó
Fins i tot Feijó
que per cert
parla molt bé
de Puigdemont últimament
Sí, per això
Però a banda d'això
que hi hagi també
aquesta pregunta
que s'inclogui
a veure què es dirà
però que ja també
es parli
d'una manera
tan oberta d'amnistia
en el PSOE
i que avui
es vulgui dir
a veure quina pregunta
es fa
doncs jo crec que sembla
que això ja està fet
que l'amnistia
ja la tenim
Ho han portat
amb molta discreció
que això evidentment
hi ha mitjans de comunicació
que ho han criticat
hi ha polítics
que ho han criticat
però és que és com a dia
de fer-se
aquesta negociació
que és amb total discreció
Sí, a mi em sembla molt bé
la discreció
que és com s'han de fer
les negociacions
perquè surtin
ni a cop de tuit
ni amb els diaris
que et fan
de la veu del seu
Però una vegada
tinguem l'acord
per favor
llavors sí que ens deixin
preguntar als periodistes
perquè aquesta setmana
la roda de premsa
de Sumari
i PSOE
que van presentar
el seu acord
no es podien fer preguntes
doncs una vegada
tinguem l'acord
llavors que sí
que es puguin fer preguntes
Però això és el que
no hauria de ser
un cop tenen un acord
han de respondre
les preguntes
dels periodistes
només faltaria
però mentre estan negociant
siguem seriosos
negociem
i no estiguem pendents
del que diu
un altre
Clar, un o altre
No, veiem que
les coses avancen
Atenció, el calendari
ens falten tres setmanes
perquè cabi tot
Atenció
que la cosa va avançant
Ara ja canviem
aquesta setmana
canviem de mes
27 de novembre
Exacte, sí
però esclar
s'ha de convocar
uns dies abans
i el debat
el d'aquest debat
dura dos, tres dies
tres dies
en conseqüència
la setmana
que comença
amb el 20
Mira quina casualitat
el 20
Aquella setmana
que comença
amb el 20
de novembre
és la setmana
com a màxim
que s'hauria de celebrar
aquest
referent
ai, aquest referent
perdó
aquest debat d'investidura
Veiem que
mentrestant
aquí a Catalunya
bé, continua
els nervis
aviam
qui fa més
i qui demana més
entre Esquerra
i Junts per Catalunya
semblava que puig de món
perquè tothom
el PP
el govern
Pedro Sánchez
tothom
sembla que l'interlocutor
dels independentistes catalans
és Carles Puigdemont
ara aquesta setmana
ha reaccionat
Junqueras
que ha anat a
Irlanda
a veure el Sinn Féin
també Pere Aragonès
demanant
rodalies
finançament
etcètera
en definitiva
les coses van avançant
les coses van movent
amb discredició
cosa que és
que és molt positiu
i atenció
ara
Pedro Sánchez
fa una cosa
que el PSOE
té un llarg
historial
en aquest sentit
i ara el repassarem
sí, té oposició interna
per aquestes
per aquestes converses
amb independentistes
i amb sumar
i què fa
doncs mira
ho consultaré
la militància
això darrerament
hem vist
que ho han fet
la CUP
Junts per Catalunya
no, Convergència
molts partits
ho han fet
normalment
quan no convoques
una consulta
normalment
és per guanyar-la
i ell suposo
que si Felipe González
o Alfonso Guerra
li surten
i li diuen
que si això
que sé lloc
s'hi recordarà
un cas del PSOE
que és paradigmàtic
que és el referèndum
de l'OTAN
quan Felipe González
els anys 86
fa una campanya electoral
basant-se
fora
saldrem-nos de l'OTAN
no a l'OTAN
i després
fa una consulta
no, un referèndum
un referèndum
que és OTAN
o tant
no d'entrada
comencen dient
o tant no d'entrada
i acaben dient
bé, sí
però tal com
el govern
ho matisa
per tant
a la que estigui
validat
per la majoria
del partit
Pedro Sánchez
tindrà les mans
més lliures
suposo
avui
avui a dos quarts
a comitè federal
del PSOE
falta una mica més
de mitja hora
evidentment
connectats
a la Neus Bonet
i al Catalunya
a migdia
amb el que surti
d'aquí
si és que surt
la consulta
la pregunta
que es farà
a la militància
gràcies a l'Elisenda
Roc
el José María Martí
Rígau
la Núria Martí
en ribota
hem de fer
una petita pausa
la notícia
és que el Toni
que és camí
de Catalunya
conduint
Carles Puigdemont
en aquest trajecte
de tornada
Gonzalo
hoy ens ho ha explicat
ens ho ha pensat
fa uns instants
el suplement
detallant
que hi haurà
un relleu
a la conducció
d'aquest cotxe
que transporta
baltònica a Catalunya
tan bon punt
s'apropi a la frontera
gràcies a tots tres
que tingueu
bon diumenge
bon clàssic
aquesta tarda
en parlarem després
bon dissabte
i el Girona líder
Girona líder
ara més detalls
amb l'Albert Banet
al bolletí
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
012
la millor resposta
quina bossa més xula
de debò
que està feta
amb plàstic
de deixar llest
del fons marí
el problema
és que no sabem
com fer-ho
per comercialitzar-les
si ets una persona
emprenedora
tens una idea
de negoci
vols avaluar-ne
la viabilitat
i posar-la en marxa
la xarxa
emprèn
t'ofereix orientació
assessorament
formació
i suport
per obtenir
finançament
300 experts
i expertes
d'arreu de Catalunya
t'acompanyaran
en la creació
de la teva empresa
i t'ajudaran
a fer-la créixer
entra a xarxa
empren.gencat.cat
sol·licita assessorament
i fer-se realitat
el teu projecte
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
per la castanyada
Caprabo comprarem
i la nit
a Halloween
l'IBA
espantarem
aquest dissabte
28 d'octubre
a Caprabo
i a Caprabo
a casa
emporta l'IBA
de la teva compra
acumulat
a la teva targeta
Club Caprabo
perquè estalvis
tant que acabis enamorat
Caprabo
més informació
a Caprabo.com
BCN Clàssics
presenta el violinista
de renom
Renaud Capuisson
en un concert
en què també dirigirà
l'Orquestra de Cambra
de l'Ausana
amb un programa
ple de grans obres
de Mozart
Beethoven
i una peça
enormament exigent
les metamorfosis
de Richard Strauss
el 16 de novembre
al Palau de la Música
Catalana
abonaments i entrades
ja a la venda
a bcnclàssics.cat
Carmen Maura
David Verdaguer
David Trueba
Boris Ruiz
i Anna Obregón
a Colapsa
amb Ricard Ostrell
a TV3
aquesta nit
Entrenar a casa
o al gimnàs
de la cantonada
Basic Fit
està disponible per tu
Fes que el fitness
es converteixi
en un bàsic
amb 4 setmanes extra
i una motxilla
Fes-te'n soci ara
Consulta les condicions
a basicgiofit.es
Basic Fit
Go For It
i a un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules sonores
i paraules sordes
el suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Can Ràdio
és més que una ràdio
Ràdio Galàctica
El Llindar
Gent Normal
Tenim Paraula
Barça Reservat
Ja m'entens
Solo Garriga
L'última Bruixa
Comarcal 947
Avui creu el Llindar
amb nosaltres
Bé, ja m'entens
A veure, què va passar?
Això és acalat
perquè des del Brexit
Arribarem a la frontera de seguida
El riu baixa molt poc
Catalunya Ràdio
és líder en podcast en català
Benvinguts a la gran factoria de l'àudio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Som podcast
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
El Jazz Tardó celebra 30 anys de vida
amb una programació eclèctica
que posa la mirada en talents emergents
i en figures consagrades del jazz
Fins al 16 de desembre
Fins al 16 de desembre
20 concerts amb artistes com Emmett Cohen
Estic Men
Estic Men o Tony Levin
entre altres
Més informació a
jastardó.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
El novembre
El Cicle Gaudí presenta
Els Encantats
la nova pel·lícula d'Helena Trapé
La Irene necessita adaptar-se
a la realitat de la seva nova vida
divorciada
sense la seva filla
i en un poble
en què haurà d'enfrontar-se
a les seves pors
El Cicle Gaudí
arriba a més de 110 poblacions
de Catalunya
Més informació a
ciclegaudí.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
Som els de Catalunya Ràdio
i el Mundial és nostre
Quan hi ha Mundial de Motociclisme
connectem amb
Univers MotoGP
Aquesta temporada
amb doble transmissió
a l'àp i al web
de Catalunya Ràdio
Els dissabtes
la cursa d'esprint
i els diumenges
la cursa tradicional
Els caps de setmana
en Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
amb Damià Aguilar
Aquest cap de setmana
Gran Premi de Tailàndia
Univers MotoGP
El Mundial és nostre
A l'àp i al web
de Catalunya Ràdio
L'art es toca
es veu
s'olora
L'art es viu
s'asent
I l'art
també són pinzellades
de conversa
Inclassificables
és el podcast
que ens descobreix l'art
com no l'havies vist mai
L'art ens emociona
i ens ajuda
a comprendre la vida
Inclassificables
amb David Escamilla
i Ricard Planes
Els diumenges
cada 15 dies
a l'àp i al web
de Catalunya Ràdio