L'Iran assegura que ha aconseguit els objectius previstos amb l'atac llançat contra Israel amb més de 300 míssils i drons.
L'Iran assegura que no tenia previst colpejar cap centre urbà o econòmic i alerta de les conseqüències més greus si Israel actua contra interessos iranians.
Així ho ha expressat el cap de la Guàrdia Revolucionària, Joseín Salamí.
Si el règim sionista ataca els nostres interessos, els nostres béns, les nostres autoritats o els nostres ciutadans en qualsevol moment,
hi haurà una resposta immediata de la República Islàmica de l'Iran.
Aquesta tarda s'ha convocat una nova reunió del Gabinet de Guerra presidit per Benyamin Netanyahu
per analitzar una possible resposta.
La majoria dels projectils llançats cap a Israel han estat interceptats segons l'exèrcit israelià.
Malgrat això, una nena de 7 anys ha quedat ferida greu i una base militar ha rebut l'impacte d'alguns dels míssils disparats per Teheran.
Israel, Jordània, l'Iban i l'Iran han reobert el seu espai aèri que havien tancat durant la nit.
En canvi, l'Iran ha tancat el seu principal aeroport fins demà.
El govern de la Generalitat ha celebrat avui el Dia de la República amb un acte oficial al Palau de la Generalitat.
El president Pere Aragonès ha remarcat que també avui cal reivindicar i defensar els valors republicans.
Tenim el deure de recuperar i reivindicar la memòria republicana.
Ho hem de fer també per plantar cara a aquells discursos que volen que oblidem,
perquè enyoren l'època en què Catalunya i el conjunt de la societat de l'Estat estava sotmesa.
A tots aquells que volen tornar al passat i que abracen un discurs reaccionari, agressiu.
L'autor de l'atac a ganivetades que hi va haver ahir en un centre comercial d'Austràlia
és un home de 40 anys que tenia una malaltia mental.
Segons s'ha informat aquest matí la policia que descarta definitivament el mòbil terrorista.
L'atac, recordem, ho va deixar 6 morts i 8 ferits, entre ells un nadó de 9 mesos
que està hospitalitzat en estat greu però estable.
La seva mare, en canvi, és una de les víctimes mortals.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de robar amb força
quatre habitatges del districte de Sant Martí de Barcelona,
tres dels quals en un dia en un mateix bloc de pisos.
Durant l'escorcoll al seu domicili, els Mossos van localitzar dispositius electrònics,
patinets elèctrics i també diners relacionats amb els robatoris.
Segons la policia, el detingut accedia a l'edifici aprofitant l'entrada o la sortida de veïns
o bé obrint la porta principal amb una radiografia.
L'Associació de Famílies de l'Escola de la Concepció de Barcelona
reclama accions immediates a l'Ajuntament per netejar i dignificar l'entorn del centre.
La queixa arriba després que aquesta setmana un alumne es punxés amb una xeringa
que hi havia en una jardinera dels voltants de l'escola.
Des de l'AFA expliquen que la zona està molt degradada
i que fa anys que demanen solucions a l'Ajuntament.
La presidenta de l'AFA, Esther Sagarra, ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
Ara nosaltres el que necessitem per part de l'Ajuntament
és compromís i dur a terme les accions que moltes d'elles ja estan parlades,
com garantir la seguretat en quant als accessos,
millorar la il·luminació...
No cal que ho comentem més.
L'AFA no descarta mobilitzacions al barri si no veuen canvis.
Esports, Maria Guixan.
Ara acaba de començar a les 12, la final de la Eurocamp masculina d'hoquei patins
que enfronta l'Igualada i el Folònica d'Itàlia.
Final que s'està fent al pavelló de les comes d'Igualada
i que podeu seguir la transmissió a través de l'exclusió de Catalunya Ràdio
i del Dual d'Esport 3.
Ara mateix s'han jugat els primers 4 minuts de partit.
Igualada 0, Folònica 0.
També és en joc la final de la Copa Masculina de Baterpolo,
competició que es fa a Palma.
Descans del partit entre Atlètic, Barceloneta i Sabadell.
De moment domina l'equip mariner, el vigent campió, per 5 gols a 3.
També en bàsquet a la Lliga Femenina,
avui partits de la penúltima jornada de la fase regular.
Ara a les 12 ha començat el Jairis Cadí.
La seu a 3 quarts d'on farà el Palau, el Barça, Sant Feliu,
un i Girona.
També a les 5 de la tarda la CB2 el català, Girona-Barça.
I a dos quarts de 7, Madrid-Penya,
amb el debut del nou tècnic, Dani Miret.
Fins aquí, les notícies.
Fins aquí, les notícies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
12 i 5.
25 anys.
25.
És el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
25 anys de nits.
25 anys de somnis.
D'insomnis.
O de malsons.
De nits en blanc.
25 anys plens de pensaments, d'idees, de contes, d'esperances, de pors.
Quan es fa fosc, molta gent dorm.
Però d'altres treballen, ballen, beuen o maman.
N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons.
I fins i tot, n'hi ha que fan labor.
Els diumenges al migdia, el suplement es fa de nit.
L'eclipsi.
Amb Roger escapa.
Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit.
S'ha fet fosc a l'estudio de Catalunya Ràdio.
Quan la llum s'apaga, es desperta un nou món.
Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi.
I perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit.
Avui a l'eclipsi, un lleó que va arribar al món un dimarts de lluna nova.
Un home que va néixer el 5 d'agost del 1986.
de 6 i aleshores la cançó número 1, que sonava a totes les llistes, era aquesta.
Glory of love.
Peyu, bona nit.
Bona nit.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Bé.
Les coradents te'l...
T'he demanat, si volies, que me'l tragués de la boca abans de començar.
Però el porto com incorporat a la meva vida i em sento més còmode.
Si em trec les coradents, et donarà la sensació que estic treballant,
que estic fent com ràdio de veritat.
Deixi-te'l posat.
El porto.
Escolta'm, tu ets dels que penses que dormir és una pèrdua de temps?
Una mica sí, però per què no ho sé fer, eh?
Perquè jo em desperto i necessito fer coses.
Ara he posat moltes plantes a casa,
perquè hi ha una hora que em llevo el cap de setmana a vegades a 7 del matí o així
i se m'havia acabat la feina.
Vull dir, necessito fer alguna cosa.
A veure si et quedaràs sense oxigen amb tant de planta.
No, no, no, no, són al menjador, no hi ha cap problema.
I ara, ahir, de 7 a 8 del matí, vaig estar regant-les totes i tal.
Ets de mal dormir, per tant, eh? O de llevar-te d'hora, més aviat?
O sigui, no em costa dormir. Quan vaig a dormir, dormo.
Però jo quan he dormit 5 o 6 hores ja ho tinc fet.
Ja en tens prou. Ronques?
Això t'ho diran més bé altres persones, però crec que una mica sí, sí.
Recordes que somies?
A vegades alguna cosa, somnis molt locos,
i llavors em passa una cosa curiosa, que és que m'adono que estic somiant.
Ja estic somiant i penso, no, no pot ser, això no.
I em desperto conscientment de dir, m'estan fotent, és mentida, tot això.
Et poses creatiu a la nit?
No, em costa. Ja quan estudiava era més d'enviar a la merda tot el que estava estudiant
a partir de les 8 del vespre i ja em llevaré demà.
I sopava, m'anava a dormir, llavors em llevava a les 5 del matí a estudiar.
Sóc més bo al matí.
La millor nit de la teva vida?
O sigui, jo soc molt poc de nit, en general, i de sortir de nit,
entre altres coses, perquè no he sigut mai molt guapo,
llavors els que som, que només tenim el do de la paraula,
sortir de festa, ballar en llocs on la música és molt alta i tot això no ens aporta res.
Llavors no tinc una nit memorable, no?
Jo recordo amb molt carinyo les nits de casa meva de quan jo era petit,
que sempre explico que la meva mare no ens deixava anar a dormir
fins que tornés el meu pare de treballar, no?
Llavors estava...
Al bar?
Sí, estava al restaurant el meu pare cuinant,
llavors tornava a treballar a quarts d'una de la matinada
i jo estava al sofà amb 7 o 8 anys mirant Buenafuente,
Cròniques Marcianes i aquestes coses.
I tens un bon record d'això.
Hòstia, això era molt maco, sí.
Estàvem allà molt còmodes, mantent el sofà i tal,
i mirant la tele dues o tres hores,
que ara els pares moderns es fotrien un tiro al cap, no?
No ha sortit tan malament, no, en el teu cas?
No, crec que no, jo crec que sóc una persona més o menys normal.
Quants anys et portes amb el teu germà?
Quatre.
Quatre anys?
Sí.
Tu ets el gran o ets el petit?
Ell és el gran.
Ell és el gran.
Sí.
Dèiem que eres lleó, però el teu són les cabres, no?
Sí, sí, sí.
Per cert, vaig néixer el 5 d'agost perquè veig una mica alternada la família,
just el dia que el meu pare començava vacances al restaurant.
O sigui, exactament el mateix dia que començàvem vacances.
Encara treballen?
No, no, no, es van jubilar,
crec que vam tancar el restaurant fa 7 o 8 anys.
S'han fet un fart de pancà tota la vida, no, els teus pares?
El meu pare va començar a fer de cuina amb 12 anys.
El cuiner oficial del restaurant era el seu germà gran,
va tenir un accident de cotxe i havia d'estar de baixa un any
i quan tenia 12 anys el meu pare el van treure de col·le i et van dir
cuina.
Però cuina, eh? Directament.
Nen de 12 anys.
I el tio, pues, cuinava.
Et van demanar que tu estudiessis els teus pares?
No m'han demanat mai res els meus pares.
No, no em van demanar res ni m'han encaminat cap a cap camí en concret.
Es dorm millor a Osona que a Barcelona?
Sempre.
Home, ostres, una vegada em vaig quedar a dormir,
em vaig perdre l'últim tren tornant d'actuar del Club Capitol.
Era, ja feia calor, primavera feia bastanta calor.
i vaig perdre l'últim tren i vaig dir, hòstia, com ho faig?
Vaig anar a dormir a casa de Xavi Cazorla a Sabadell.
Cazorla, puc dormir casdèu? Sí, sí, vine.
I estava estirat i tal i pensava, què collons passa aquí, tio?
No es pot dormir, no?
I llavors, clar, és que caldo una calor de Déu, és terrible.
I vas arribar a viure a Barcelona, tu, no?
Sí.
A veure, vaig viure a Gràcia
perquè em semblava que vivint a Barcelona
doncs em seria més fàcil desenvolupar la meva feina
i trobar contactes i fer coses.
I també tenia un col·lega que hi vivia
i ens feien molt i em va oferir una habitació.
Però va ser una època una mica estranya de la meva vida
perquè just va coincidir que vaig agafar el pis a Barcelona
que vaig acceptar també una ajudantia de direcció
d'un espectacle de teatre a Manlleu
amb el Joan Roura, Corsia Teatre
i llavors feia una història molt estranya.
Sortia de Barcelona, anava a estudiar el dematí a l'Autònoma
tenia el cotxe aparcat a l'Autònoma
quan acabava el migdia anava a Manlleu
assajàvem, tornava a la nit
venia a Barna a dormir i ja està
no hi feia vida.
I al final has decidit fer-ho tot allà i ja està
fins i tot un programa de ràdio.
Ah, exacte, sí.
Sempre em podrem portar a la tomba
que és el primer programa de Catalunya Ràdio
que es fa des de fora de Catalunya Ràdio.
Tinc la sensació, però, que malgrat aquest talent descomunal
que ens ensenyeu cada setmana, podries haver fet qualsevol cosa.
Sí, i no ho descartis encara.
De feines, eh?
Vull dir, no lligades a la comunicació estrictament.
Sí, de fet, és una cosa que desquissia una mica el personal.
Quan vam guanyar a Londres, per exemple,
recordo una entrevista aquí mateix amb el Ricard Ostrell,
que hi havia la Mariola Covells, es diu?
Mariola... Bueno, no ho sé.
Sí, sí, la Mariola Covells.
Però us fa il·lusió o no?
I jo pensava... Bueno, sí, normal, jo què sé.
No, no. No és el somni de la meva vida.
Però no perquè sigui un on desigui i l'associem a Espanya
i el que vulguem. Qualsevol premi.
Ens van donar també el premi de Ràdio Associació de Catalunya
i no perquè sigui el d'aquí em fa més il·lusió.
A mi el que em fa il·lusió són altres coses.
Què et fa il·lusió?
Què em fa il·lusió?
Doncs passar el rato amb els meus amics i...
Tens temps lliure?
Ara, en aquesta època que estem ara just, molt poc.
Molt poc.
Molt poc, perquè se m'han com ajuntat mil projectes alhora.
És la primera vegada a la vida que sento la necessitat
de... Hauria de frenar una mica.
Però tots els projectes que faig m'apassionen i tot m'encanta.
Llavors, és que el meu temps lliure i el meu temps laboral
es barregen... Es barregen.
Demà marxem al Delta de l'Ebre a gravar una part de Natura Sàvia
i per mi, hòstia, m'ho passo teta.
M'ho passo molt bé amb la gent del meu equip, com ho fem.
O sigui, ara estàs fent el búnker?
El búnker, sí.
Natura Sàvia, que el veurem aviat al 3CAT, no?
Sí.
Que és després d'unes quantes temporades...
O sigui, Torna a Natura Sàvia, és el titular, que ja ho vam explicar.
Torna a Natura Sàvia al cap de 6 anys.
Amb el Quini Portet, l'Albert Pla...
Sí, sí.
Aleshores, continues fent teatre, L'Ilusionista, o...?
L'Ilusionista l'hem frenat una mica.
Vam acabar de fer temporada Call de Atenes al març
i tornarem segurament a final d'any, octubre, novembre, desembre.
Però la notícia que em véns a explicar avui és que estàs preparant un festival que es diu, precisament, i és una ironia tot plegat,
Pausa.
Sí, sí, sí.
Un festival que es diu Pausa, que farem a Montanyola, on tenim les cabres, allà al Corral,
i que coincideix en...
Bueno, són 5 divendres de...
L'últim divendres de juny i 4 mes de juliol,
en portar gent allà dalt i veure arts escèniques d'una manera diferent.
Tenim un camp amb unes grades de fusta on fem demostracions amb el gos pastor,
llavors la gent arribarà allà, veuran la demostració amb el gos pastor,
i després tindran una actuació de teatre, circ, dansa, màgia,
després podran sopar per allà, tipus pícnic, amb productes locals de la comarca,
amb botits de fossimanya, pa de la pastisseria Serra,
que ja eren els que portaven pa al restaurant dels meus pares.
M'agrada ajuntar aquest tipus de coses.
I llavors veuran un concert que el cartell és espectacular.
Cartell, el primer dia hi ha els Catarres,
després Quimi Portet, Albert Pla, Marina Rossell i Oveses.
Ets un gran venedor, també, eh?
Bueno, no et pensis.
Jo crec que fem coses que són ben parides perquè ens agrada i la gent ho detecta.
Jo tinc la sensació que si ara poséssim la paraula emprenedor en català a Google,
sortiria la teva cara.
No és la meva...
Aquest festival va sortir perquè...
Mira, va sortir un dia, vaig veure una subvenció que es deia estrictament,
aviam si recordo el títol,
però era alguna cosa com diversificació cultural d'espais agroturístics.
Dic, l'han fet per mi, no?
Vaig a presentar-ho.
Després de dexifrar què volia dir aquest titular, no?
Sí, sí, exacte.
I mira, hem estat de sort.
Gràcies a això ens paguen una part del catxet dels artistes.
I perquè si no era inviable,
perquè estem pensant és veure l'Albert Pla en un camp amb unes ovelles allà voltant
i només amb 100 persones al mig del bosc.
Seria inviable, diguéssim.
Han sortit les entradas, ja?
Han sortit.
Surten avui a la venda.
Vull dir que la gent ja hi poden anar.
Hi ha gent que dirà que és car, segurament, però bueno.
Per què? Com costen?
Són 93 euros amb 50.
Però, bueno, és una manera també de defensar...
Es diu pausa perquè, bueno,
defensem una altra manera de viure en general, no?
M'agrada portar la gent allà i un cop els tinguem allà explicar-los què fem,
explicar-los d'on surten els productes que menjaran aquella nit
i defensar una altra manera de no fer, bueno, macrofestivals,
que és com allà passen no sé quants milers de persones,
ho embruten tot, caguen amb policlins i desapareixen
i no té cap mena d'arrelament amb el territori, amb la gent d'allà,
no expliquen res.
Tens temps per veure la teva fila o no?
Sí, sí, sí.
Ahir vam estar tot el dia junts,
vam anar a caminar, vam trobar un tronc,
vam tocar la bateria que deia ell,
vam afar uns pals i fèiem com música tribal,
una cosa bastant distreta.
Quants anys té ara?
Cinc anys.
Crec que vols ampliar la família.
Sí, sí, sí.
De fet, ja quan vam tenir l'Arlet,
que això va ser el 2018,
ja teníem clar que volíem un segon fill
i que volíem adoptar-lo
i ara, bueno, ens vam inscriure en aquella època,
hem tardat uns cinc anys, que és el que té ella,
i en principi cap a aquest estiu hauria d'arribar el seu germà o germana.
Serà una paternitat molt diferent a la que has viscut fins ara.
Segur, segur, sí, sí.
Però la que havia viscut fins ara tampoc l'havia viscut mai,
vull dir que és igual de nou per mi.
Adoptes per convicció o per necessitat de no poder-te reproduir més?
No, no, per convicció...
Bueno, també tinc molt poques conviccions.
És perquè amb la meva parella,
abans de tenir l'Arlet, havíem viatjat a l'Àfrica,
llavors allà veus tota aquella colla de nanos corrent amunt i avall
i en aquell moment ja va sorgir la idea,
hòstia, si mai tenim fills, jo crec que n'hauríem d'adoptar un.
I vam començar el procés també,
perquè crec que és una cosa que ens pot aportar coses noves a nosaltres,
vull dir, un fill biològic ja l'he tingut.
Igual també forma part d'aquesta meva manera de ser,
de que tot ha de ser nou, no?, sempre.
Hòstia, em canso una mica de les coses.
Si és un fill biològic ja sé el que és, ja ho hem fet,
anem a provar una altra cosa.
Ha costat? Estàs cinc anys esperant?
No sé si és molt temps, poc temps,
tot el procés com el descriuries?
A mi no m'ha costat gens.
Els costa molt més als familiars, segurament als avis i tot això.
jo no teníem cap pressa, la Mèxicota, tampoc.
Tens idea de quina edat tindrà o...?
Sé que serà un any més petit que l'Arlet per força,
perquè això, quan adoptes, és com una normativa per una qüestió de rols.
El que adoptes ha de ser un any més petit, com a mínim, que el teu biològic.
I també hem renunciat a recent nascuts.
Llavors, també parlant amb les noies que ens van fer el seguiment una mica,
era la idea que quan més s'apropi a l'edat de la nostra filla,
segurament els hi farem un favor a tots dos, diguéssim.
Com us vau conèixer amb la teva dona?
La meva xicota era...
Va néixer a Barcelona, titular.
I ja no és barcelonina.
El seu DNI ja no hi posa Barcelona.
No, ja vam fer tots els tràmits i ja ho vam arreglar.
Llavors, ella estiuejava a un càmping
que es deia l'Esporting Club, a Sant Martí Sescors,
que era propietat del pare d'una amiga meva, de la meva millor amiga, la Bet.
Llavors, ella era molt amiga d'aquesta amiga meva del càmping.
Fins als 18 anys, per mi, són tres germanes
i tenien l'etiqueta de les amigues de Barcelona de la meva amiga.
I no volia ni relacionar-m'hi, diguéssim.
Jo anava a jugar amb la meva amiga
i aquelles nenes a mi em feien nosa,
que com, escolta, jo vull jugar amb la meva amiga,
no amb aquestes nenes de Barcelona que venen aquí estiu a ja.
Llavors, elles van venir a viure,
la seva família, amb la meva xicota,
van venir a viure aquí, que ella tenia 14 anys o així.
Bueno, aquí vull dir a Osona, eh, perdoneu.
A Osona.
I mira, no sé com ens vam conèixer.
Ens vam conèixer gravant un curtmetratge
amb un meu amic, en Roger Codina,
que és el realitzador del búnquer actual,
que ens coneixem des que teníem 4 anys.
I ell estava fent un curtmetratge
i necessitem una casa que tingui una escala davant i tal
per fer una escena.
I llavors jo li vaig dir a aquesta meva amiga
i em va dir, ostres,
ells tenen aquesta casa amb una escala.
I vam anar a gravar una escena allà.
I va sortir ell, ens vam veure,
ei, hola, què tal, no sé què, va.
I a partir de llavors vam anar quedant
i aquí estem.
18 anys fa que estem junts.
I quants anys fa que viviu a casa que ha deixat Barcelona?
Des que ella en tenia 14, ara en té 35.
et demana de tornar?
No, si és més d'Osona que jo, ella.
No, no, no, no podria, no podria.
És la pastora, és la que surt cada dia a pasturar amb les cabres,
és veterinària, fa formatge,
viu molt més a la muntanya, ella, que jo.
Què et veus fent en un futur, professionalment?
Et veus fent al búnquer 15 anys més?
No, no, no, no, no, ni boig.
Podem estar tranquils, no?
Podem estar tranquils, en principi, com a mínim,
l'any que ve, si no hi ha una que tombe,
en aquest país hi haurà búnquer.
No sé si ho puc dir, però ja ho he dit.
Gran notícia, deixem dir, d'altra banda.
Sí, és una bona notícia.
És una immensa notícia.
Ens fa feliços, perquè ens ho passem molt bé fent-ho,
però una mica amb aquesta idea
que jo necessito també anar renovant les coses
i si no haguéssim acabat Brico Heroes
no s'hagués fet al búnquer, no?
Llavors vas descobrint coses noves
perquè et generes un espai lliure que has d'ocupar.
I d'aquí uns anys, que m'imagino fent professionalment,
segurament més teatre
i coses específiques de televisió, d'entreteniment,
que em vinguin de gust fer, no?
Ràdio en castellà?
No, ni boig.
No, no.
Bueno, depèn.
Depèn de com vagin les eleccions.
No, va.
O sigui, jo per voluntat pròpia
anar a exportar el meu producte de fer-lo en castellà...
No el faries?
No, ara no descartem que d'aquí dos o tres anys
l'haguem de fer tots en castellà.
Quants idiomes parles, tu?
Ara mateix català, castellà i una mica d'italià.
Italià?
Sí.
Com és?
Com és que parlo-hi italià?
Doncs perquè vam anar amb la meva xicota a Itàlia,
vaig sentir l'italià,
m'agradava la sonoritat,
i vaig dir, hòstia, podria estudiar italià,
perquè l'anglès sempre m'ha costat molt
i em sento com una mica idiota.
Dius, hòstia, jo crec que has de tenir la capacitat
d'aprendre un altre idioma.
I vaig començar a estudiar italià.
I aquí estem.
Doncs potser el búnker en italià,
sí que el tens nassos d'exportar-lo.
Això pot ser, això no ho descarto, veus?
Si perfeccionés el meu italià,
intentar fer una incursió a Itàlia
en el món de l'entreteniment i l'humor,
igual ho faria.
M'han dit que t'he de preguntar
què li va passar a la teva mare
el dia que va anar a l'ecografia.
No sé si ho expliques molt sovint al búnker o no, però...
Això tinc un reportatge pendent de fer,
que és buscar aquesta persona.
La meva mare, el ginecòleg que la va atendre,
no sé en quin moment de l'embaràs era,
però ja bastant avançat,
li va dir que jo era mort, diguéssim.
Que era un nou nou fecundat,
o no sé exactament les paraules,
i li va donar hora perquè li fessin un respat
i anaven a buidar-la,
no sé com es diu en termes científics,
però a treure-ho tot i a prendre pel sac.
Llavors la meva mare tenia com la sensació de
no, no, tio, aquest nen és viu.
I va anar a un altre hospital
i, bueno, vaig néixer.
Per sort.
Llavors, això també et dona un caràcter, eh?
T'ho diràs.
Relativitzes una mica la vida en general
i també t'explica molt com era la societat d'abans.
O sigui, aquest senyor a dia d'avui
tindria 150.000 denúncies.
La meva mare, amb què jo estigués viu,
aquell home, no crec ni que se'n recordi com es diu,
em va dir que guardava l'informe,
on diu que l'he de buscar,
però no me l'ha ensenyat mai.
Tu vas estudiar per actor o què estaves estudiant tu?
Jo vaig entrar, bueno, vaig entrar,
vaig anar a fer les proves d'accés
a l'Institut del Teatre a Barcelona
i era la meva il·lusió fer d'actor, no?
Llavors, quan vaig ser allà,
vaig veure que a la gent que hi havia
els agradava molt més que a mi el teatre.
Era com una mica...
eren massa intensos, pel meu gust.
Hòstia, era tot molt vocacional,
era el seu somni,
i jo no tinc tants somnis a la vida,
no hi ha res que m'agradi tan fort
com perquè vull dedicar tota la meva vida a això.
I vaig dir, hòstia, jo quatre anys
amb aquesta gent tan intensa aquí dins
em quedaré un tiro.
I vaig superar la prova teòrica,
estava fent les pràctiques,
i vaig prendre la decisió d'abandonar
i vaig marxar.
Dic, aquí us quedeu, nois.
Que no vol dir que...
Vull dir que és molt vàl·lid.
I aquí la ràdio ja l'havies tastat, no?
La ràdio, sí,
perquè jo amb 14 anys ja feien programes de ràdio
a Ràdio Voltregà.
Sí, sí.
I el teu futur,
quan dius això que, bé,
potser hi haurà un dia
que el búnquer acabarà caducant
perquè tu et cansaràs de fer una altra cosa,
la ràdio hi serà?
O et veus més amb escenaris,
amb teatre...
Sí, el que sí que sé que gaudeixo
com res al món és el teatre.
Sí, és el que et fa més...
És el que em fa trempar més,
és el que em fa més il·lusió.
Per l'escenari, pel públic en directe?
Perquè l'humor té aquesta bestiesa de la pausa,
no?
I això només ho tens si tens la gent a davant.
I tenir 800 persones a davant
i quedar la pausa tan llarga com vulguis tu
i saps que diràs una cosa
que els faràs riure tots 800 alhora,
d'acord,
això té com un poder, no ho sé,
és una història molt màgica.
Però a la ràdio s'han sentenars,
de milers, no?
Però no els veus, no saps.
Qui escolta no...
És molt diferent el ritme teatral
que el radiofònic.
El teatre, hòstia,
és que té una cosa que si no ho has provat mai
és difícil d'explicar,
però tens com un poder allà
de control sobre 800 persones.
I sempre amb el registre de l'humor?
O et veuries amb cor
de fer una cosa també dramàtica, per exemple?
Sí, jo m'hi hauria amb cor, sí, sí.
Crec que sí.
Sí, sí.
De fet,
en els meus espectacles
no fem una cosa molt dramàtica,
però sí que tots tenen una posada en escena
i una dramatúrgia, no?
No em limito a fer monòlegs de tamboret, diguéssim.
I ja fas algun personatge
dintre de la vessant còmica,
però que explica alguna cosa més.
Amb Natura Sàvia, per exemple,
hi ha tota la part de ficció
que segueix el documental,
que és una mena de sèrie
que ens hem inventat
que passa en un entorn universitari
i jo faig de professor.
Evidentment està dins del marc de l'humor,
però ja estàs interpretant un personatge.
Et deixes dirigir?
I tant, sí, sí.
Sí, sí, de fet...
Perquè jo tinc la sensació
que ets una persona
amb tanta iniciativa i tan líder
que deu ser difícil dirigir-te.
A veure, això ho hauríem de preguntar
en Joan Roure,
que és el director dels meus espectacles.
Ens entenem molt bé
i és una codirecció
en el sentit que discutim coses i tal.
De fet, de l'il·lusionista
hi ha un documental de Making Of
que jo crec que aquest Nadal
és probable que s'emeti a TV3,
tant l'espectacle com el documental
que vam fer de Making Of,
on se'ns veu discutir
de subtileses
de si aquesta paraula
l'has de dir dos segons abans
o dos segons després
i en aquest procés creatiu
ens ho passem molt bé.
Però sempre arribem a un acord amb en Joan.
I jo necessito algú
que s'ho miri des de fora.
No pots autodirigir-te en teatre.
Necessites algú que vegi
els tempos des de fora,
que ho entengui.
T'ha anat molt bé els últims anys.
Ja fa un temps que,
Déu-n'hi-do,
en algun moment has deixat
de tocar de peus a terra?
O de dir, ostres,
m'estic inflant?
No.
No, no.
No, perquè no sé què és.
Perquè la part de la feina
que m'agrada més
és la convivència
amb la meva gent.
També perquè
he aconseguit fer-ho
amb la meva gent.
Potser si anés a treballar
a un lloc
on no conec ningú
potser et podries
endiosar una mica,
això que ho facin
aquesta gent.
Però com que els que tinc
al meu voltant
són tots col·legues,
acabem de rodar
una escena
i, va,
què més toca?
Anem, va,
s'ha de recollir això,
recollim això,
recollim allò.
És molt difícil
fer-se el xulo
a la meva empresa
perquè jo estic recollint cables.
Tu després del balu
reculls?
Sí, clar,
sí, sí.
normalment sí,
a no ser que tingui un compromís
l'any demà a les 6 del dematí.
Va passar una escena molt curiós
en un poble
que estàvem acabant de fer un bolo
estàvem acabant de fer un bolo
i jo estava desmuntant
amb els meus tècnics
i els estava ajudant
fort i amb entusiasme
perquè l'any demà
teníem un bolo
i ells entraven
a les 7 del dematí
a muntar un altre teatre.
I li va venir l'alcalde
Peyu,
ensignaràs el llibre d'honor,
no?
Dic, sí,
però estic desmuntant,
ara no em va gaire bé.
Si vas a l'Ajuntament
i me'l portes,
te'l signo aquí.
Hòstia,
no pots venir a l'Ajuntament?
Dic,
és que estic ajudant
els meus tècnics
a desmuntar,
no,
si me'l...
Cago en Déu,
hòstia,
hòstia,
sí que anem sobrats.
Dic, home,
estic carregant ferros,
sobrat, sobrat,
no vaig,
digues.
Però sí,
va ser com una metàfora
de tot plegat.
Anem a explicar una historieta,
va, Peyu.
La història comença de nit
i acaba de dia
sempre i quan tris
el camí que toca.
M'has d'explicar
per què esculls aquest camí.
Val.
Ets el director
del festival
de final de curs
d'una escola,
de l'escola
de la teva filla,
per ser exactes.
No m'hi trobaries segurament.
Vols fer una cosa diferent,
disruptiva,
és per això que l'obra,
en lloc de fer-se el matí,
es fa a la nit.
Tens el teu càrrec
uns quants nens i nenes
il·lusionats,
porteu assajant tot el curs,
al principi van haver-hi problemes
perquè tothom volia ser
el protagonista de l'obra,
però fins i tot
vas haver de gestionar
alguna baralla,
finalment vas decidir
que el personatge principal
l'interpretés,
opció A,
la teva filla,
sent objectius,
és la que ho fa millor,
ho porta la sang,
opció B,
qualsevol persona,
qualsevol alumne,
menys la teva filla,
per bé que es desenvolupi
sobre l'escenari,
prefereixes
defugir polèmiques
si no vols que els pares
et diguin
que es tracta de favor.
O sigui,
vaig a fer una...
No, no, no.
No es pot fer una prèvia.
Fes la prèvia.
En aquesta situació
ja no m'hi trobaria
per no haver-me de trobar
en aquesta situació.
I també perquè crec
que els pares
tenen una vocació
de protagonisme
que no cal tenir.
Els nens han de fer
les seves coses
i que les facin ells.
Dit això.
Dit això,
en aquest cas segurament
la meva filla
li explicaria
que mira,
no ho faràs tu,
ho farà una altra
i tranquil·la
que amb tu ja
ens ho passarem més bé
a casa.
Ho farà el Josep Maria.
Ho farà el Josep Maria,
no en té ni puta idea,
pobret,
però no vull haver
de aguantar els seus pares.
Tot va rodat
amb el Josep Maria,
el públic està encantat
amb l'obra,
la cadència dels aplaudiments
i les rialles
van increixent,
això que dèiem.
Sí.
Però no tothom
comparteix l'estat d'ànim
perquè si dins del teatre
tot és bon rotllo,
fora hi ha veïns
que es queixen
perquè és tard
i hi ha massa txibarri.
Estan emprenyats
i estan, de fet,
tan enfadats
que obren les portes
del teatre.
Els veus la cara
de pomes agres,
interrompen l'obra
i exigeixen que s'aturi,
que no són hores
i tu com a director
de la funció
decideixes
opció A.
Ser políticament correcte,
disculpes,
els dius que aviat
acabareu
i que no fareu
gaire més soroll,
o opció B,
ser beligerant.
Convoques el teu ramat
de cabres
que eren a punt
de participar en una escena
i els ordenes
que es dirigeixin
cap als veïns
en moda estampida
per estampar-los
i fer-los fora del teatre.
El de les cabres
m'agrada molt,
però jo sóc una persona
que sempre defut jo
el conflicte,
en general.
Sí?
Hòstia, fa molta mandra.
Ja quan jugava a futbol
i començaven a apagar-se,
escolta, nois,
ja quan acabeu
ja vindreu.
Em fa molta por
que em fotin un cop de pomes.
Però t'agrada el mambo?
M'agrada el mambo?
No, m'agrada defensar
el que crec que s'ha de defensar
i a vegades et trobes
amb el mambo.
Però no m'agrada especialment.
Ojalà fóssim
un país normal
on no hagués de justificar-me
cada dos per tres
on només per treballar bé
tinguessis contractes milionaris
com passa a Espanya
i no haguessis d'explicar-ho
a tothom.
No, és que mira,
cobra tant per fer no sé què.
És que si és dels millors,
doncs què,
no li paguem.
Això només passa a Catalunya
i haver-te d'enfrontar
amb tanta gent
només passa a Catalunya.
Als altres països,
la gent treballa i ja està.
i si ho fan bé
els aplaudeixen.
I si cobren tant
doncs estan contents
que cobrin tant.
Aquí no,
aquí cobrem menys
que la resta de països
perquè som molt petits.
Has de justificar-te
cada dos per tres
el que fas i perquè ho fas
i el que et paguen
perquè t'ho paguen
i ja està.
Al Blancano
no li ha estat fàcil, eh?
No, no.
Aconseguir els 28 milions
de televisió espanyola.
Sí, sí.
Bé, total,
que ets políticament correcte,
et disculpes
i els dius que aviat acabareu.
No treus el ramat de cabres, no?
Aniria contra els meus principis
però segurament
sí, els hi diria
que ja acabem,
ja acabem.
Intentaria posar pau.
L'obra gira al voltant
de la disputa.
Gent de Barcelona
contra gent de comarques.
El públic està expectant
per conèixer el desenllaç
i en l'escena final
la protagonista,
una usonenca
o la Josep Maria,
té a...
si és que aquest no m'ho he...
té a les seves mans
el destí d'un pixapí.
Com acaba el pixapí?
Opció A.
Exiliat.
De vida.
De per vida.
A GURP.
Hòstia.
No pot tornar a trepitjar
mai més Barcelona
ni cap altra gran ciutat.
Opció B.
Condemnat.
De per vida.
Portar botes de cavall
amb alguna fenta enganxada
a la sola
i desterrat
tots els polos de marca
que té a l'armari.
La segona opció,
diguéssim,
per no haver-lo de tenir
a GURP
allà emprenyant.
però la meva beligerància
contra els de Barcelona
tampoc és tanta, eh?
Resol el destí
d'aquest personatge principal,
se baixa el taló,
malgrat algun contratemps
ha estat tot un èxit.
Et sorprèn veure
algun crític de teatre
entre el públic,
sempre t'has queixat
que les teves obres
no varien mai.
Sí.
Però ara això no és important
i avui pesa més
l'orgull de la feina ben feta.
Et quedes recollint,
se't fa tard
i surten els primers raixos de sol.
Ha sortit,
el sol és un nou dia.
Peyu,
moltes gràcies
per haver vingut avui
a l'Eclipsi.
A vosaltres per convidar-me,
he estat molt còmoda.
Salut i molts èxits
en pausa
a aquest nou festival
que ens has vingut a presentar.
Gràcies.
Ara tornem.
El segon dia
pot sortir
el sol
El suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana.
amb Roger Escapa.
Aquest dijous,
a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona.
La quarta edició
del Desconcert 2024
fa el salt
al Pirineu.
A la Seu d'Urgell,
dos artistes
que veuen
de la tradició
de maneres
ben diferents.
l'home més bell
del poble sant
la Ludwig Van
i la Renesa
a l'Ide Sants.
Vine al Desconcert
de la Seu d'Urgell
el divendres 19 d'abril
a la Sala Guil.
Entrada exclusiva
amb invitació.
Demana-la al web
o l'abdicat.
Amb la col·laboració
de l'Institut d'Estudis
i l'Ardencs
i de Cadí,
formatges i mantega
del Pirineu.
Penso deixar l'Acadèmia.
És el teu somni,
papa.
No és el meu.
Ja em pensava
que no venies.
Has dormit amb la Lara.
Què dius, tio?
Mira, la Lara
i jo som amics.
Cada dia
estàs més grassa.
No tornaràs a jugar
al meu equip.
L'Acadèmia.
Dilluns a la nit
a TV3
i a la Plataforma.
Aquesta
i altres sèries
les trobaràs
a la Plataforma
3CAT.
Connecta't a la Cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis
a cursalcortinglés.cat.
Posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa.
Sí que solidari
corre per la Fundació
Catalana Tela
Miquel Valls.
recorda-ho.
El dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la Cursa
al Corte Inglés.
El suplement
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
A Catalunya Ràdio
hi ha un programa
que cada tarda
et desperta
de la migdiada.
Bona tarda.
Que descobreix
nous i sorprenents
càrrecs polítics.
I no hi parla ningú
que no sigui
un càrrec elèctric.
Electa.
I que reinventa
la ràdio
i els seus programes
constantment.
D'un restaurant
que li va
a Bernil.
A Berlí.
A Berlí.
Caníbal a Berlí.
Un programa
on es diuen
coses tan interessants
que hi ha qui espia
els seus col·laboradors.
Jo crec que he dit
alguna cosa
ja n'estan aquí
o si n'hi ha algun
d'aquest segur.
Ah, sí?
I quin programa és aquest?
Home, Carot,
la tarda de Catalunya Ràdio.
Que coix!
De dilluns a divendres
de 4 a 7
amb...
Ah, clar, amb mi,
l'Elisenda Carot.
Cap amunt,
munt, munt.
Si està bé a la tarda.
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger escapa
Dos quarts i mig d'una
Arguments Universals.
Marta Ferrer,
bon dia de nou.
Bon dia, què tal?
Avui comencem pel Sina.
Això que sentim
és Civil War,
una pel·lícula
que s'estrena
la setmana que ve
i que ens presenta
un equip de fotoperiodistes
que cobreixen
una guerra civil
que esclata
dels Estats Units.
Marta, què tal?
Doncs molt bé,
mira, l'he pogut veure
abans de temps,
per sort,
gràcies a una preestrena
especial que van fer
el Fenòmena
i és d'aquelles pel·lícules
que jo us recomano
que la mireu
en la pantalla
més gran que pugueu
ja sabeu que a mi
no m'agrada ficar-me
en com la gent
veu les coses
si les voleu veure
a la tele de casa
o al mòbil
endavant
però sí que hi ha
algunes que impacten
més si les veieu
en la gran pantalla
i aquesta és una d'elles.
el seu director
i ideador
diguéssim
és Alex Garland
que és el director
darrere pel·lícules
com Aniquilació
com Ex-Màquina
com la sèrie Debs
que potser us sona bastant
i que si heu vist
aquestes produccions
sabreu que és un director
que tirava
sobretot
o ens tenia acostumats
a fer grans obres
de ciència-ficció
i en aquest cas
ha fet una cosa
una mica diferent
que veu
en algunes de les idees
que proposa la ciència-ficció
però ha tirat més
com pel drama
i pels futurs
o presents
inclús distòpics
aleshores
està protagonitzada
per Kirsten Dans
que la reconeixeu
per ser una de les
grandíssimes actrius
del panorama nord-americà
que ha fet des de Spiderman
pel·lícules més independents
i que aquí
fa un paperàs
absolut
o sigui
és d'aquells papers
que només amb una mirada
t'ho està dient tot
que és un protagonista
d'una protagonista femenina
molt complexa
molt interessant
que planteja idees
que crec que estan
molt ben treballades
també apareix
Wagner Moura
que és el protagonista
de Narcos
el Pablo Escobar
de Narcos
aquest actor
que els darrers anys
ho ha fet molt bé
i s'ha consolidat
en papers molt interessants
i el d'aquesta pel·lícula
també ho és
i després Kelly Spain
que potser no ho sona tant
però és la protagonista
de Priscila
aquesta pel·lícula
que ha dirigit ara
Sofia Coppola
sobre la dona
d'Elvis Presley
i que realment
comença a tenir
una trajectòria
bastant, bastant
prometedora
llavors
tots ells
han fet una pel·lícula
que lamentablement
està molt d'actualitat
i és molt adient
per avui
que estem parlant tant
i per aquests últims mesos
i aquests temps
en què lamentablement
hem de parlar tant
de guerres
i el que planteja
és a través de la mirada
d'un grup de fotoperiodistes
i periodistes en general
que cobreixen
conflictes bèl·lics
ens presenta això
un Estats Units
que està en guerra civil
que és una guerra
de cessació
bàsicament
en què els dos estats
més grans
que són Califòrnia
i Texas
han liderat
una espècie d'aliança
a la que després
s'han unit
a altres estats
per independitzar-se
de la resta del país
i aleshores
ens planteja
no una pel·lícula
d'acció
de guerra
d'aquestes
de tiros
a tot arreu
tanks
helicòpters
coses que cremen
sinó una road movie
que a mi això
em va semblar molt interessant
perquè d'entrada
no sabia que era
una road movie
una road movie
perquè ens entenguem
Thelma i Luis
o sigui personatges
que entren en un cotxe
fan un viatge
i van fent parades
al llarg del camí
i el destí
és més o menys important
al final
el que queda
és la història
i tots els obstacles
que es van trobant
l'important és el viatge
exacte
és aquesta cosa tan maca
de les històries
en aquest cas
la idea que volen
és que volen entrevistar
el president dels Estats Units
abans que caigui
que representa
que ell representa
un dels bàndols
que estan en guerra
i llavors fan el viatge
des de Nova York
fins a Washington DC
per entrevistar-lo
però ja us dic
que això al final
és una miqueta el de menys
i és molt interessant
a nivell formal
perquè el que fa
és capgirar
i pervertir
un gènere
que és tradicionalment
més aviat indi
que són pel·lícules
de baix o mitjà pressupost
i que normalment
explica històries
com tragicòmiques
que hi ha molta comèdia
però hi ha una mica
de drama al darrere
llavors
ell el que fa és
agafa tots aquests recursos
d'aquestes pel·lícules
com per exemple
aquesta cançó tan alegre
que estem sentint de fons
que si jo us dic
que això és la banda sonora
d'una pel·li
sobre una guerra civil
en direu
com?
doncs sí
doncs agafa aquesta mena
de recursos
per explicar un missatge
que és
crec que dels veritablement
més antibalicistes
que jo he vist mai
en el cinema
i aleshores
tot això
ja està bastant guai
és una pel·lícula
molt tensa
molt incòmoda
d'aquelles que et deixa
que hi ha seqüències
que realment
et deixen allò
aguantant la respiració
i que no ho saps
fins que no s'ha passat la seqüència
hi ha una en concret
que la protagonista
Jesse Plemons
que és un actor
que potser heu vist
a Breaking Bad
a pel·lícules com
Les assassines de la luna
de Martin Scorsese
i que per cert
és el marit
de Kirsten Dunst
que també protagonitza
la pel·lícula
que és un domini
del ritme
i de la tensió
que tothom
que ha vist la pel·lícula
la recorda
jo crec que ha passat
a la història
i que és d'aquells moments
realment colpidors
que dius
val
tot això que estic veient
va molt en sèrio
llavors a nivell tècnic
és espectacular
ja n'hi entro
perquè està molt ben dirigida
tots aquests aspectes
molt bé
però hi ha dues coses
que per mi fan
que aquesta pel·lícula
destaqui
que es col·loqui
entre les millors de l'any
d'entrada
la reflexió que fa
sobre la guerra
que com dic
realment és un missatge
antibalicista
que el director
es posiciona
sense cap mena de problema
us dono el detall
que el director
és anglès
vull dir que
el tema és fàcil
posicionar-se
que no pas
si fos americà
i llavors
més enllà de tot el que passa
el que més em va agradar
és una cosa
que et planteja
al principi la pel·lícula
que és que en cap moment
et diu
per què han anat a la guerra
és a dir
simplement et diu
hi ha dos estats
que han fet una aliança
que es volen separar
de la resta
però no et diuen els motius
llavors tu no saps
per què estan barallant-se
no saps per què estan en guerra
i és un missatge
tan clau
perquè al final
t'està dient
que la guerra
realment no té motius
o sigui
que totes les justificacions
de la guerra
són del tot inútils
estúpides
i que la fi
no justifica
els mitjans dels medis
o sigui
que és igual
que t'argumentaran
una cosa o una altra
però al final
la violència
i el conflicte armat
mai han de ser la solució
i mai està justificat
llavors d'entrada
això em va agradar molt
l'altra cosa
és el retrat que fa
d'aquests periodistes
que són els protagonistes
d'aquesta pel·lícula
ho tenia molt fàcil
Alex Garland
per no posicionar-se
de cap manera
inclús en el periodisme
també es va posicionar
no us espereu
una pel·lícula
tipus
Todos los hombres del presidente
o una sèrie com
The New Room
que són allò
a l'aval
periodisme
personatges que no
s'equivoquen mai
que sempre es deixen endur
pel que és
èticament
i moralment
correcte
l'epítum
de tot el que ha de ser
bo en aquesta professió
ens al contrari
i a mi em va semblar
un retrat
molt dur
molt cruel
sobre l'actitud
i sobre la mentalitat
que duen
tota aquesta gent
aquesta gent
que es dedica
al fotoperidisme
i al periodisme
en zones de conflicte
a dedicar-s'hi
i a la facilitat
amb què es pot perdre
la sensibilitat
la humanitat
davant de tot aquest horror
que veuen
i davant també
de l'ambició personal
a mi això em va semblar
molt valent
i crec que sens dubte
estem davant d'una
de les millors pel·lícules
que veurem
aquest 2024
Civil War
arriba als nostres cines
a partir d'aquest dia 19
a partir d'aquest divendres
però la Marta
ja us la recomana
aquest equip de fotoperiodistes
que cobreixen aquesta guerra civil
que esclata als Estats Units
dirigida per l'Àlex Garland
i protagonitzada
per la Kirsten Dunst
més propostes
segona estrena cinematogràfica
destacada de les setmanes
Monkey Man
el debut a la direcció
de Def Patel
protagonitzada en aquest cas
per Slumdog
el protagonista
de l'Slamdog milionaire
que s'ha fet gran
i reparteix
molts cops de puny
he vist
t'anam a dir
a tu t'agraden
aquestes pel·lícules
de...
és acció
tota l'estona
més o menys
però és acció
de Bollywood
que és una acció diferent
que a mi
les pel·lícules aquestes
i em perdó
per l'expressió
hòstia neta
a mi no m'agraden
perquè jo necessito
una miqueta més de xitxa
que no gent
donant-se cops de puny
i puntades de peu
perquè sí
llavors Bollywood
que és aquesta indústria
cinematogràfica de l'Índia
que és molt potent
i és inclús
més potent
té una traça especial
per fer
ja sabeu
les pel·lícules musicals
que són conegudes
a tot arreu del món
però també aquest tipus
de pel·lícules d'acció
que al final
tenen una mica de musical
perquè es destaquen
per les seves coreografies
exagerades
superplanificades
coses del tot
inversemblants
però que estan
tan ben fetes
que només pots admirar-les
per exemple
fa uns anys
es va estrenar
RRR
que és una pel·lícula
d'aquest tipus
que ho va rebentar
i a la gent
li va encantar
i jo aquest any
al Festival de Sitges
vaig veure una
que es deia
que era absolutament
delirant
i la vaig veure
com a la una
de la matinada
i és la típica
pel·lícula
que has de veure
amb amics
a la una
de la matinada
comentant-la
al cinema
perquè t'ho passes
molt molt bé
i aleshores
Dev Patel
que és aquest actor
que és d'origen
la seva família
és de la Índia
però ell és britànic
ha agafat una mica
tota aquesta tradició
d'aquest cinema
d'acció
de Bollywood
i li ha posat
una espècie
de mirada europea
perquè ens entri
aquí millor
i ha fet
la seva pròpia versió
ell diu
que és la pel·lícula
que a ell de petit
li hauria agradat veure
i realment
crec que li ha sortit
molt bé
debut a la direcció
mai és fàcil
i jo de fet
quan hi ha actors
que es passen la direcció
sempre rufo
una miqueta el nas
i faig això de
no sé jo
si sortirà gaire bé
no confio gaire
i hi ha actors
com John Krasinski
que va fer a Quiet Place
o en aquest cas
Dev Patel
que em diuen
escolta
tu hauries de fer mirar això
perquè moltes vegades
els actors
fem coses bones
aleshores
aquí ha fet
Dev Patel
una història
sobre un noi jove
que és ell mateix
que per raons del seu passat
relacionades amb la seva mare
que tampoc no explicarem
busca venjança
i per fer-ho
s'haurà d'enfrontar
als homes més poderosos
rics
i per tant corruptes
de l'Índia
i la història
tampoc té més
o sigui
és un noi
que va repartir nòsties
per venjar
el que li ha passat
a la seva mare
però està tan ben fet
que t'ho passes
molt bé
i dius
calla
aquí potser
hi ha alguna cosa
que val la pena
sobretot
per les escenes d'acció
o sigui
estan molt ben coreografiades
estan molt ben muntades
l'única cosa
és que aquí es veu
que Dev Patel
és novell
en la direcció
i està una mica
mal rodat
tot plegat
dius
és una llàstima
perquè es veu
que allò està treballat
però no està lluint
per exemple
hi ha molta càmera
que es mou molt ràpid
això que es coneix
com la shaky cam
que et mereges
fins i tot
hi ha un muntatge
que per mi a vegades
és excessivament erràtic
que és una mica
massa ràpid
que no t'estàs enterant
i dius
tinc el pressentiment
que el que està passant
és molt guai
però no ho estic acabant
d'apreciar
i això és l'únic
que fa tirar enrere
una miqueta
amb aquesta pel·lícula
de totes maneres
és una cosa
una mica inusual
perquè Dev Patel
la dirigeix molt bé
i no fa allò
que fan molts directors
a vegades primerencs
que tenen la necessitat
de marcar molt el paquet
de dir
jo tinc a portar això
i mira quins planos
que faig
i mira quins muntatges
i quins tiros de càmera
i com m'ho faig bé
i llavors
és una cosa excessiva
d'estil
que en realitat
no t'aporta res
no, ell
es nota que hi ha
una mirada concreta
que hi ha una certa originalitat
una creativitat
que sap el que vol fer
i llavors aquest error
és una mica de novell
de no haver estat
dret a la càmera
i de no tenir rodatge
i sens dubte
jo crec que a mesura
que vagi fent més pel·lícules
això ho corregirà
i en aquest sentit
té un futur
bastant prometedor
o sigui que tinc bastantes ganes
de veure
què més se li acut
a la direcció
per tant
debut
això
bo
bastant correcte
i a veure
què ens depara
el seu futur
Monkey Man
també els cines
i això és Sangre en los labios
una de les pel·lícules
que també va triomfar
al Festival Descendents
dels Estats Units
la història
d'una culturista
que s'enamora
de la directora
d'un gimnàs
de l'Amèrica Profunda
sí
aquesta sí que
bueno
us la
mira
us la recomano
m'he vist el tràiler
i què?
ben
no sé
segur que la història
és interessant
és un d'aquells tràilers
que quan has vist la pel·lícula
dius
si m'ho has explicat tot
ah sí
ho dius jo aquests tràilers
que de cop
t'explicen tota la pel·lícula
per què?
per què s'han de fer tràilers
de 3 minuts?
no pots fer un tràiler
d'un minut
o de 50 segons
vull dir
un teaser
no sé
bueno
és que el vaig veure després
al tràiler
després també he vist la pel·lícula
i dius
si tu l'has explicat tot
en fi
és una pel·lícula
això que jo tenia ganes de veure
perquè el festival de Sundance
la crítica l'havia rebut molt bé
i dic
bueno pues anem a veure
la Kristen Stewart
és una actriu
que a mi m'agrada bastant
ha fet coses també bastant interessants
més enllà de Crepúsculo
que és pel qual
a tothom li sonarà
però sobretot en el panorama indi
és una mica la reina
del panorama indi nord-americà
i una nouvinguda
que és Katie O'Brien
que de fet fa molta gràcia
com li van donar el paper
que és que
a Twitter
van penjar
una informació
que la Kristen Stewart
estava a punt de protagonitzar
aquesta pel·lícula
que la dirigeix
la Rose Glass
que és la directora de Saint Mot
que és una pel·li de terror
de fa uns anys
i van dir
i estan buscant algú
el tuit deia
la protagonista de Kristen Stewart
i estan buscant algú
que tingui aquest tipus de perfil
i que pugui fer
de la seva coprotagonista
i la Katie O'Brien
va penjar una foto seva
i va dir
jo estic lliure si voleu
i la van agafar
evidentment
darrere hi deu haver
un intríngulis
que ens perdem
però clar
la història
i l'anècdota
és bastant graciosa
clar
com tothom
la va deixar pels núvols
tenia moltes ganes
de veure'l
és aquesta història
de la Katie O'Brien
que fa d'una culturista
que té el somni
de ser culturista professional
es vol presentar
a un concurs
a Las Vegas
i de camí a Las Vegas
para en el típic poble
de mala mort
de l'Amèrica Profunda
per trobar feina
i per acabar de preparar-se
i es troba
amb la Kristen Stewart
que és aquesta gerent
d'un gimnàs
de seguida
acaben tenint
una relació
i llavors
la Katie O'Brien
s'adonarà
que la família
de Kristen Stewart
és una miqueta
més complicada
del que sembla
i quan dic
més complicada
del que sembla
vull dir
màfies
drogues
armes
etc
tot el que et puguis imaginar
aleshores
d'entrada a mi
jo a les pel·lícules
que
aquesta és una pel·lícula provocadora
llavors
si a vosaltres
us agraden les pel·lícules provocadores
aneu al cinema
i m'explicareu
si us ha agradat o no
i si realment
us ha provocat o no
a mi d'entrada
les pel·lícules provocadores
no em diuen res
jo passo bastant
vull dir
ser reconèixer
quan una pel·lícula provocadora
està bé
el mèrit
si ho han fet bé
si són originals
si aconsegueixen provocar
per exemple
fa uns anys
es va estrenar Titan
que es va estrenar també
al Festival de Sitges
i a mi no em parla de gens
però és una pel·lícula
que provoca
i provoca molt bé
però quan tu provoques
a l'última mitja hora
de la pel·lícula
i la primera hora
de la pel·lícula
no estàs provocant
jo ja no puc
o sigui
jo ja no et reconec
cap mena de mèrit
i no et reconec
com una gran pel·lícula
ni res
i això és el que li passa
a aquesta pel·lícula
que la primera hora
és lineal
normal
convencional
t'explica una història
una mica
o més o menys
fora de sèrie
però que no deixa de ser
res
allò que vulgui
provocar alguna cosa
en l'espectador
i l'última mitja hora
se li em va la flapa
la directora
fa una cosa raríssima
que no pots comprar
de cap de les maneres
que a mi
no em va suscitar
res
o sigui
només
un rebuig profund
del que estava veient
a la pantalla
i per tant
no li compro
ni el fet de ser
una pel·lícula convencional
ni ser una pel·lícula
provocadora
per tant
entre Sangre en los labios
el Monkey Man
i el Civil War
ens esperem a veure
el Civil War
de divendres
que s'estrena
i mentrestant
aneu a veure
Monkey Man
per passar-vos-ho bé
molt bé
doncs aquest és el titular
que ens deixa la Marta Ferrer
Marta gràcies
que vagi bé
12 i 53
pausa
i saludem el club
a veure què prepara
aquesta tarda
després de la victòria
del Barça
ahir
i suposo que ja
pensant en el partit
de dimarts a París
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
a la venda
la samarreta
la desuadora
i la motxilla
dels beta
del Super3
ho trobaràs
en exclusiva
a la botiga
3Cat
yo pediría
para que probemos
así
el auténtico sabor
del Perú
el ceviche
igual pediría
la causa
causa y un ceviche
eso
un restaurant
que aniva
a la Berlín
estamos en un restaurante
peruano
tú eres chilena
y gracias a tu libro
Pensar Comer
yo he descubierto
que el ceviche
es tan chileno
como peruano
claro
el ceviche
está ligado
a un territorio
a una geografía
la cocina
es un fenómeno
siempre migrante
siempre de traspaso
de fronteras
tal como comer
un restaurant
que aniva
a la Berlín
aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés
Catalunya migdia
benvinguts a les dues
Catalunya migdia
l'acord històric
el primer que regula
la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència
del cap de setmana
la nostra visibilitza
totes les dones
per seguir el fil
del que passa
també de Catalunya
i l'estat espanyol
i el món
situació catastròfica
que es viu a casa
el cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
quin temps ens espera
les pròximes hores
matxa de les satelites
veu el cel
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà
dissabte i diumenge
a les dues del migdia
per explicar un conte
per recitar un poema
per dir les notícies
per descriure el món
per parlar amb propietat
i amb el nostre accent
per fer preguntes
per formular respostes
per cantar un gol
per celebrar una victòria
per entendre'ns
per desentendre'ns
per ser nosaltres
en qualsevol format
i en qualsevol moment
fem servir la llengua
a Catalunya Ràdio
torna el Dia de la Llengua
una jornada
on la parla
la llengua
i el llenguatge
hi seran per tot
el dijous 18 d'abril
durant tot el dia
subjectes, verbs
i predicats
el teu cotxe
que soni
Catalunya Ràdio
ja pots escoltar
la nostra app mòbil
també mentre condueixes
gaudeix de totes
les nostres emissores
i fòdques preferits
directament des de la consola
del teu vehicle
allà on vagis
tant si ets aquí
com a l'estranger
escolta la primera aplicació
de ràdio en català
per al teu cotxe
l'app de Catalunya Ràdio
ja circula
compatible amb Android Auto
i Apple CarPlay
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
4 minuts per arribar
a la una del migdia
i Clopés
què tal?
Bona tarda
Què tal?
Com estem?
Escapa?
Deia que el Barça jugava a París
no, el Barça jugava a Montjuïc
a Montjuïc
Barça PSG
dimarts
comença la setmana màgica
la setmana gran
en què decidirem
el desenllaç de la Lliga
i si el Barça
té motius per estar content
o no
recordeu
dimarts
Barça PSG
tornada dels quarts de la Champions
i diumenge
clàssic
el Santiago Bernabéu
avui
òbviament
ja en començarem a parlar
després de passar els partits
de Lliga d'ahir
tot continua igual
8 punts de marge
del Madrid
respecte al Barça
tots dos van guanyar
el Madrid a Mallorca
allò
aixecant una mica
el peu de l'accelerador
i una mica el Barça
el mateix
compte perquè
és una setmana
que marcarà el Barça
però també el Madrid
perquè el Madrid
també
la tornada de la Champions
contra el City
en aquest cas
el camp del City
el City també ahir
va fer la feina
va guanyar fàcil
5 a 1 al Luton
i a més a més
Guardiola va poder fer rotacions
per tant
molt interessant
el que ha de passar
els pròxims dies
i avui ho analitzarem
el tot gira
deixa'm que t'expliqui
que a aquesta hora
s'està jugant a igualar
la final de la Euro Cup
d'Hockey Patins
el que era
l'antiga CERS
la segona competició europea
i Igualada
un club que té
una història meravellosa
perquè als anys 90
va guanyar
6 copes d'Europa
i va col·locar
la ciutat d'Igualada
la capital d'Osona
al mapa esportiu
doncs
ha passat 25 anys
sense guanyar
cap títol
no només a Europa
sinó també
competicions domèstiques
ni copes
ni lligues
ni supercopes
res de res
dificultats econòmiques
i avui
el seu propi pavelló
a les comes
estan jugant
la final
d'aquesta
segona competició europea
estan guanyant
3 a 0
davant del
Follónica Italià
per cert
podeu seguir la transmissió
a l'exclusiu digital
el Tot Gira
amb la Montse Vir
amb el Tavi Terres
i amb Oriol Rodríguez
3 a 0
està guanyant
l'Igualada
per tant
15 minuts
perquè s'acabi aquesta final
l'Igualada
a punt de tornar a guanyar
25 anys després
un títol europeu
nosaltres que ho celebrem
què més prepareu aquesta tarda?
doncs mira
a banda de
parlar òbviament
del que ens ve
la setmana que ve
de fer tertúlia
en clau blaugrana
parlarem també
o explicarem també
un partit de bàsquet
molt bon partit de bàsquet
que tenim avui
a les 5 de la tarda
Girona-Barça
el Barça ja saps
que ja té rival
als quarts de final
serà l'Olimpia Cós
no comença això
aquesta setmana que ve
en principi
dia de Sant Jordi
dia de Sant Jordi
a les 9 de la nit
primer partit
al Palau Blaugrana
Barça-Olimpia Cós
horari encara per confirmar
però pinta que serà
el dia de Sant Jordi
i avui Girona-Barça
per tant una bona oportunitat
pel Barça
per ja començar a preparar
aquests quarts de l'Orolliga
i el Girona
òbviament necessitat
perquè han d'aconseguir
s'agradarà la permanència
i a banda d'això
tenim Gran Premi de les Amèriques
avui hi ha motos
ahir Marc Márquez
molt bé
Maverick Vinyarles
va guanyar la Cursa Sprint
Marc Márquez va acabar segon
per tant tots dos
dos catalans
el Maverick de Roses
el Marc Márquez de Cervera
tenen l'oportunitat
de guanyar
el Gran Premi de les Amèriques
fa molt de temps
que un català
no aconsegueix una victòria
i per tant avui
n'estarem molt pendents
ho seguirem a partir de les 10
a l'exclusió digital
a l'Univers MotoGP
Gràcies clubes
Adéu-siau
El suplement de Catalunya Ràdio
d'aquest diumenge
l'hem fet possible
a la coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores
Redacció Núria Pujadas
Marta Ferrer
Marina Laminos
Albert Postils
Micralós
Víctor Iustres
Producció Sona de l'UFEU
Eva Catalán
Control Tering
Dani Rodríguez
Blai Niesta
El Control Central
Xavi Vall
I tornem dissabte que ve
des de les 6
i fins que faci falta
Salut i ràdio
Bona tarda de diumenge
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A Bruxer escapa
Bona tarda de diumenge
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda