Bip.
Bon dia. Us informa, Neus Bonet-Vegant.
Unes 300 persones participen des de fa més de 30 hores
a la Festa Reif que es fa en una arbreda
pròxima a Sant Jordi d'Esvalls, al Gironès.
L'Ajuntament tem que la festa es pugui allargar fins dilluns
i reconeix que se senten impotents
perquè els Mossos d'Esquadra no intervenen.
Els agents rurals avisen que aquest tipus de festes il·legals
són un risc afegit per prevenir incendis forestals
perquè no estan regulades
i concentren moltes persones en un terreny forestal.
Ho ha explicat el cap de l'àrea regional
dels agents rurals de Girona, Ignasi de Dalmases,
a Catalunya Informació.
Sí que és cert que segons quin moment es pugui produir
aquesta festa i l'entorn,
ja que hi ha també aparells que no de manera habitual
estan muntats en un lloc,
sinó que són provisionals, generadors, així,
sí que, evidentment, podria ser un element més de risc.
Aquest cap de setmana el risc d'incendis forestals a Catalunya
és més baix que la setmana passada,
amb la majoria de comarques en risc moderat.
Els agents rurals demanen prudència
perquè la vegetació està molt seca.
Més notícies, en Raül Flores.
El candidat del PSC a Barcelona, Joan Collbònia,
assegura que si arriba l'alcaldia no governarà amb cap partit
que utilitzi la capital catalana per anar contra l'estat.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies,
Collbònia es mostra obert a dialogar amb tothom
i creu que la política de blocs es va superant.
Jo no estaré amb un partit que converteixi l'Ajuntament
en una base, una plataforma per atacar l'estat
o per fer proclames contra l'estat o contra les institucions europees.
No crec que això estigui tan clar.
Coincidint amb l'arribada de la Pasqua,
l'Associació Celíacs de Catalunya ha llançat la campanya
Cap Infant Celíac Sense Mona
per demanar que més pastisseries s'acreditin
per poder elaborar productes sense gluten.
La portaveu de l'Associació Irene Puig alerta Catalunya Ràdio
que els obredors autoritzats actualment no cobreixen la demanda.
El percentatge és d'un 0,5% de pastisseries i obredors
que ofereixen monos de Pasqua sense gluten a Catalunya menor.
Des de l'any passat només n'hi ha d'haver 34 que en van oferir.
És una xifra totalment insuficient
perquè d'infants celíacs n'hi ha al voltant de 100.000.
La presidenta de Taïwan acusa la Xina d'expansionisme autoritari
i condemna per irracionals les maniobres que a Paquín
ha començat avui a l'estret que separa les dues Xines
i al voltant de l'illa taïwanesa.
Els mitjans estatals xinesos informen que l'exèrcit
du a terme exercicis militars d'encertlament total de Taïwan,
un país que reclama coma província seva.
El
El
El
El
El
El
Jornada de Portes Obertes.
Avui dissabte al Museu del Cinema de Girona
per celebrar la seva obertura fa exactament 25 anys.
Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Dels 20.000 objectes inicials,
el Museu del Cinema de Girona s'ha passat ara gairebé 64.000.
És el camí a l'ús actual de l'imatge en tots els àmbits.
Jordi Pons, director.
Que des d'un punt de vista històric, educatiu i cultural,
25 anys després, la vigència, el valor i l'interès
del Museu del Cinema i de les col·leccions que conserva
és molt més alt.
En 25 anys han passat 1.500.000 visitants amb la jornada
avui de Portes Obertes comença en un seguit d'activitats
que es prolongaran fins al desembre.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio.
Esports de Mia Aguilar.
A les 4 comencem la transmissió del Tot Gira
de l'Español Atlètic Club de Bilbao
amb el debut de Luis García a la banqueta local,
avui o s'esuna Elx, Rial, Societat Getafe i Madrid-Vilareal,
ahir Sevilla 2-2,
Lliga de bàsquet, derrota del Barça a la pista de l'Armani de Milà,
84-76 a la penúltima jornada de la fase regular.
El Girona, Lega Nés, quan passin 10 minuts de les 6.
A la Lliga Challenge, fa manina l'última jornada de la fase regular,
Melilla, Penya, a les 7 de la tarda.
Pau Labados ha perdut els quarts de final
del torneig de Tènis de Charleston contra la primera cap de sèrie,
la nord-americana Pegula.
Toni Bou agafa 20 punts a diferència
al lideratge del Mundial de Trial Indoor.
Ahir va guanyar a la quarta cursa de la temporada a Bordeus
davant d'Ademraga i Jaime Busto.
A Madrid hi ha final a 4 de la Copa Duque i Gel.
La semifinal Barça-Puigardà és a dos quarts de 4.
A la Lliga de Futbol Sala, avui,
Barça-Palma a dos quarts de 6
i Córdoba-Indústria-Santa Coloma a les 7.
En ciclisme avui hi ha la tercera edició de la París-Rover femenina
amb les catalanes Lucía García i Marta Romance.
També avui etapa final de la volta al País Basc,
que lidera el danès Vinegor i en golf el nord-americà Coep,
que lidera el Masters d'Augusta,
seguit a tres cops pel basc John Rahm.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Una mica d'alegria, una mica d'alegria, una mica d'alegria.
Celebration, celebration.
Clar, és que home...
Clar, una mica de celebració.
Mira, compara el Europe's Living Celebration,
amb la cançó que Espanya porta aquest any a Eurovisió,
que és E.A.E.
Ai, senyor, ai, senyor.
Home...E.A.E.
E.A.E.
Clar, mira això, mira això i mira això.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de les 11.
El comunista.
Còrrer i Lleida.
Icres i esdeveniments.
Avui defensant el comunista Miki Puig.
Bon dia.
Em farà plorar.Per què?
Perquè jo anava a veure els coros russos de Moscú a Carrell Heida.
Però tu... una mica bastant comunista potser sí.
No, el pare era d'esquerres.
Era aquella esquerra que encara no se l'havien segrestada.
Una esquerra que va fer el canvi.
I amb el canvi li van dir que al final això no val.
Aquest tiquet ja no li serveix.
Es van quedar tots amb un pam de nas.
Per tant, tu ja directament vas passar l'etapa del comunisme.
Anarquista, directament.
Jo vaig passar a ser anarquista.
Ara soc comunista dilluns, dimecres, divendres i diumenge.
Que és el dia que em fan fer porta a porta.
I és comunisme.
Des de tots i t'obliguen.
Això és comunisme.
Des de tots t'obliguen i ja veus, de treure el porta a porta.
Avui, per rematar aquest comunista col·lectivitzat que hem fet
aquesta temporada, el Miki Puig.
Perquè la setmana que ve torna ja el Joel Díaz.
De seguida entra la de vessant musical del Miki Puig, evidentment.
Però la teva gran passió, més enllà de la música, és la ràdio.
Sí.
De fet, vaig tenir el grup després de fer ràdio a ràdio granollers.
Jo soc aquells nens...
Jo vaig fer ràdio a ràdio granollers.
Sempre ràdio musical?
Sí, gairebé sempre.
He fet un magazine molt divertit.
Feia el programa aquella a la xarxa, que era una bodega...
Me'n recordo, la bodega Tullos, no?
Tullos, sí, que era com una espècie de...
no sé, de cosa com d'aquella ràdio que hi havia aquí a aquesta casa.
El lloro, el mico, aquest rotllo que volíem ser culturals,
per l'hora volíem ser populars.
Però sempre sí, lligat al micròfon i als discos i a les cançons.
I ara podem sentir a Icat i a Catalunya Ràdio també, no?
Sí, a la pista de fusta.
Quants anys té, ja, la pista de fusta?
7 anys, mil i escaig programes.
Estic gravant el mil-senyalgo.
Vam fer la celebració del mil al gener, que va ser preciós.
Es va quedar gent al carrer, va venir gent de tot Catalunya.
Soc uient del pista de fusta
i moltes vegades no entenc res del que passa al pista de fusta,
però m'hi quedo allà enganxat.
Clar, aquesta és el fet.
La pista de fusta és una excepció.
No és una excepció d'explicar-ho.
Si tothom hagués de patendre de conèixer
el dijous que hi ha de Berlín que ha tret l'última cançó,
no l'he de ser jo, qui t'ho posi, i treure-hi ferro l'assumpte.
Tampoc, ni alli sonar, no.
Jo poso cançons i mira, ara venim al cotxe,
escoltant un CD que he tret d'allà de l'arxiu.
Aquesta i aquesta entraran tal dia.
I és la meva feina.
La teva feina també té molts components pejoratius, no?
Per exemple, penso en aquesta rave que tenim en marxa al Gironès avui.
Que hi ha una rave al Gironès.
Avui també tenim una rave en marxa.
És una notícia que es va produint sovint.
Tu t'ho diques a punxar, també.
Deus anar a dormir molt tard, també, moltes vegades.
I alguna vegada... T'he llegit alguna entrevista últimament
que deies que a vegades has dormit en llocs insalubres que hi faig aquí.
Home, molts. Encara et passa, això?
Ara ja no, perquè ara ja procuro punxar de dia.
On soc més feliç són sessions de tardes, sessions de vermut,
aquest tipus de coses.
Però fa poc havíem dissenyat un cap de setmana
del festival de Batea del Cruïlla, que seré dos dies seguits,
ens havia sortit un bolo un dia abans a Múrcia.
I era com ho farem?
Bueno, no dormiràs i agafaràs un avió l'any demà per ser a Batea al migdia.
Per sort ho hem variat de dia.
Bueno, sí, sí, tinc anècdotes com anar amb l'avió i el 12 a 6.
El 12 a 6 me'l vaig passar a Barcelona, Schiphol, Berlín, saps?
I quan vaig arribar a Berlín vaig obrir un mòbil
i hi havia 26 missatges, saps?
Del 12 a 6 i el vaig passar amb un avió.
Pots passar amb un avió?Post Puig.
¡No te la digas!
El miedo vuelve siempre de noche
y pide silencio a tu motor.
Vuelves a pedir la tregua
que se pare esta mierda.
El Miqui Puig és un home molt prolífic
perquè els últims anys no ha parat de publicar discos.
El Miqui Puig canta volum 7,
però ara també està presentant el Make Miqui Puig Great Again,
que ens fa pensar en Donald Trump,
però que no deixa de ser un espectacle musical, un show circular.
Això de què va, Miqui?
Una vegada vam arribar a un bar, no hi havia escenari,
ens havíem de fotre amb un racó i vam dir
perquè la gent no es perdrà part del show,
podem posar els instruments aquí?
Sé que el tècnic del moment, l'Oriol,
em va mirar amb una cara, estàs com una puta cabra.
I la gent es va posar al costat
i em va semblar que era una cosa excitant.
Ara que no portem bateria, que gairebé tot és electrònica,
i així ens vaig pensar que era l'experiència total.
Això ho ha fet molta gent,
s'ha fet des dels anys 60, de tocar i veure els músics,
i és molt divertit.
Ho hem produït, ho hem provat l'altre dia a la Fàbrica Damm,
la gent somreia, aviat ho podrà veure a les xarxes
amb el vídeo que hem gravat,
perquè portava dos anys intentant que algú col·laborés,
que algú ens ajudés, que algunes sponsors ens fes un petit cop de mà,
i al final hem fet com a bons independents,
com a bons indis,
ara jo sí que puc dir la paraula indi perquè em pago tots els discos,
tot és com un grup de teatre gairebé,
doncs ens ho vam pagar i crec que va sortir l'experiència molt bé.
Portes molta mili, eh, Miki?
Sí.
Clar, és que ara estàvem mirant el currículum
i vas començar a la ràdio,
després Los sencillos, no?,
que allò et va enganxar superfíu.
Quants anys tenies allà?
23 anys quan vam fer la gran gira.
Jo vaig fer els 24 anys a la part de Ciutadella,
tocant pel Partit Comunista.
Mira, lligat al suc,
feia un concert mític cada any on havíem portat el Ramon,
és a Blond i tal,
i l'any 92 vam portar Los sencillos,
i jo vaig fer els anys allà, en 24 anys.
Com ho vas pagar tot allò?
Perquè allà havies banyat molts calés, no?
No massa, érem uns putos naïfs,
volíem ser com els britànics,
no, no, nosaltres coberem poc,
perquè així ens tocarem molt
i vam fer 90 bolos l'any 92.
Allà ja em vaig adonar que això és el que és,
que és una carrera de llar recorregut,
que avui ets demà no hi ets,
jo sortia i veia 40.000 persones
i veia que havíem vengut 15.000 discos, 20.000 discos,
ens van faltar 1.000 discos per ser disc d'or.
Vull dir que podem parlar
amb una certa enjúndia que diuen els castellans,
i allà jo vaig veure que això
i era exili de molts del voltant,
i la condescendència,
i ara és una paraula ben pro molt,
l'altre dia vaig trobar endreçant discos
un grup que em va vacilar amb un camerino,
els xavals de Madrid,
que havien de ser la next big thing.
I el dia d'avui vaig dir,
on són aquests?
Vaig buscar, primer disc copiaven a Flat Foxes,
després el disc copiaven a Animal Collective
i al cap de dos anys es van separar,
fent un comunicat,
quan ningú esperava aquest comunicat.
Aquelles tonteries d'això,
les càrreres són carreres.
Pregunta-li al Cisa on era l'any 90 i escaig,
pregunta-li al Loquillo,
sense anar més lluny,
que és un home que també ha passat alt i baixos,
encara que sembla que sempre hi sigui.
Jo crec que les càreres són llargues
i en final has de ser honest amb el que fas.
I jo ser fill de poble és una cosa
que em fa molt fàcil,
poder viatjar,
però sempre tenir molt clar d'on ets,
d'aquí ets i d'aquí ets fill.
Avui el comunista,
el Miki Puig, resolent les consultes.
Ens ha escrit un uient
que es diu Marcel Servis.
Com estàs, Miki?
Un honor saludar-te,
perquè segueixo des de Los Sentillo,
o sigui que Déu-n'hi-do.
Fins i tot em sembla recordar-te
haver-te vist en algun concert de granullers
que no t'havies conegut.
No em dedico a la música professionalment,
perquè treballo en una ferreteria,
però sempre hi he tingut relació,
tocant versions amb un grup d'amics
i punxant en festes privades.
El cas és que davant de la proximitat
de les eleccions municipals,
en un poble de prop de Granullers,
s'hi ha constituït un partit d'idees comunistes-marxistes
i m'ha contactat per amenitzar la seva festa de presentació.
Són una mena de CUP o de Podem o una cosa així.
No sé si tu també ho fas quan punxes,
però jo sempre intento adaptar-me una mica
per la tria musical que he de fer,
perquè aquesta gent és sensible
i una decisió equivocada em podria sentenciar.
Em podries il·luminar amb la teva sapiència, Miki?
Em podries apuntar tres o quatre hits
o cantants o grups que segur que triomfaran
en aquest context comunista i sobretot
un parell de grups o artistes
que hagi d'evitar per sobre de tot?
Normalment m'agrada acomiadar-me
amb el Buenas noches, señora, de Bertín Esborna,
però no sempre m'hi atreveixo.
Marcel Servis des de Granullers al Vallès Oriental.
L'estem veient.
Sento l'olor de naftalina des d'aquí.
Estimo aquesta cançó per sobre de totes les coses del món.
De debò?
I mira què em passa.
Darrerament, quan entro al maquillatge de TV3,
la canto.
T'ho juro. No sé què tinc,
però em va passar l'altre dia que vaig anar.
Pensa sempre que serà l'última vegada.
El Buenas noches, senyora.
A part, jo tinc una història
que vaig treballar amb en Bertín.
Ah, sí?
Sí, en l'època treballava amb la Trinca,
amb Lluvia d'Estrelles.
Jo treballava amb en Bertín,
i he estat a Berlín, a Amsterdam,
menjant pizza amb una pizzaria amb en Bertín.
Jo li diria a aquest senyor
que primer no s'han d'acceptar mai
feines de partits polítics,
sigui de quin sigui,
perquè tots et traeixen i tots t'acaben d'això,
però és que aquesta expressió comunista i tal
sobretot ha de posar molt escada aquest
de València,
moltes cançons d'aquests noms, sí,
i si no,
sempre que una part del catxer s'elgasti,
com es diu aquest senyor, el Miquel del Pol,
o com es diu aquest senyor que va sola amb la guitarra?
El Miquel del Roig. El Miquel del Roig?
És que jo crec que aquí,
l'altre tema és que si ell és tan comunista
i li han promès que tot això anirà per la comunitat,
per el partit,
i que no tindrà que treure el porta a porta,
perquè ara tots els pobles tenen el porta a porta
doncs que peixogui
i que això...
Què ha d'evitar? Hi ha un moment de la nit
que ja no s'ha d'evitar res, perquè els mateixos
tan compromesos t'acaben demanant Shakira,
perquè volen lligar amb la del costat,
que li agrada Shakira.
Per tant, intentem evitar...
Com deia el mestre, que tinguem sort.
Que tinguem sort.
Miquel del Roig no el tenim, eh?
Mira, mira.
És Miquel del Roig?
Clar, però és que és això,
és el que et deia, Miquel del Roig,
on t'hauria tocat a tots aquests events, escenaris,
i llocs propers a això,
i ell acaba tocant el que toca.
Jo quiero bailar toda la noche.
Gran hit, eh?
Composat també per els germans tenen del teu poble.
Més consultes.
En aquest cas ens ha tornat a escriure
en Blind Album,
des de Taradell, que ens deixa aquesta nota
de veu imperdible.
Hola, Miqui Puig, soc en Blind.
Música.
Em fa molta il·lusió saludar-te,
ara que des de fa uns dies ja ets la persona més famosa
de l'Emmetlla del Vallès,
perquè fins fa uns dies eren fèlix, però clar.
Et segueixo molt el que fas per la ràdio de la pista de fusta,
perquè et treus artistes que no he sentit anomenant ma vida,
i penso que això em va bé per semblar més llest amb la gent.
M'apunto un parell de noms i de títols dels que dius,
i en el moment menys pensat,
els deixo anar enmig d'una conversa i pam.
Passo a ser més interessant.
I tot gràcies a tu, Miqui Puig.
Dit això, tu, Miqui,
tinc un amic d'aquí de Taradell que vol ser artista.
És així com tu, capa vestit modern i amb pentinats
i sap coses.
Pel canvi, el que és tocar i cantar, cara d'uns esgarips
que sembla que estigui passant un gat per una al·licuadora,
pobre nano.
Els seus amics ens reunim de tant en tant per decidir si li hem de dir
que fot pena i que ho deixi córrer per sempre
o bé si l'hem de seguir animant a perseguir el seu somni,
o els consells que et donaria un coach barato d'Instagram
o l'ex-bispa de Solsona.
De moment, empatem 3 a favor de dir-li,
3 a favor de seguir-lo enganyant.
Què fotem, Miqui Puig?
Per cert, suposo que t'has adonat que t'he fotut la consulta
a l'estil pista de fusta de Miqui Puig.
Fanàtic, molt bé, molt bé.
Com es diu aquest?
La música
per subratllar
el discurs.
I de passada,
haver d'escriure
Menys guió.
Sóc Blainaldum de Taradell.
Porto la música a flor de
poll...
I bueno, escapa,
en Joel el restituïm, ja, o què?
No pot ser que una institució com és aquesta secció visqui en la
interinitat, cony.
Blainaldum des de Taradell, sensacional, eh, Miqui?
Hòstia, vull conèixer-lo ja,
vull conèixer-lo ja.
M'encanta tenir ja aquest punt de ser
un referent en aquest d'això.
Hi ha uns nanos que fan un programa que es deia Pista
de morts o goixins
i també feien pujada i baixava la música i tal.
I de sobretot això, per fer Menys guió,
crec que ho ha clavat, eh, crec que ho ha clavat.
M'he perdut amb la consulta.
Jo la tinc clara, però primer hem d'aclarir una cosa.
Aclarim una cosa d'això.
Fèlix Millet
vivia a l'Ammetlla.
L'Ammetlla de tota la vida.
Això són coses que s'han d'aclarir.
Qui era el més famós de l'Ammetlla per algunes
suposades tècniques delictives?
Sí, però no era el fill de l'Ammetlla.
El fill de l'Ammetlla, Marc Bernabé,
l'home que coneix més de manga i de cultura japonesa.
Els germans Espargaró.
Jordi Mboula. Aquests sí que són
A, T, U, V de tota l'Ammetlla.
Fèlix Millet era això.
I jo potser per edat sí que soc el més conegut,
però si parlem per l'ogro, serien aquests,
els Espargaró, que pobres van per terra,
però consulta, 3 a 3, el desempat el tinc molt clar.
Que es foti.
Sí, eh?
Que us voleu perdre el vostre amic
actuant a la Festa Major?
Que us voleu perdre el vostre amic
anant a l'operació en triomfor de Televisió Osona?
Saps que hi ha concurs de talents
a Cardedeu que es barallen amb els de Barcelona
de l'Eufòria, perquè això és meu, això és tal.
Em sona la història, sí.
Ningú sap que hi ha un senyor d'Anglaterra
que es diu Simon Cowell, que és el que s'ho va inventar
el millor un dia, el Simon Cowell, baix aquí.
També el Teletrinca, no?
Sí, que és tot millor, també.
Ja et dic a tots, eh? Crec que en Simon Cowell.
O sigui que Taradell, millor poble d'Osona,
sense dubte, en aquest moment, ara mateix que ho dic,
en aquest amic vostre l'hi heu de deixar
que toqui per Festa Major.
Per cert, ja que has tret el tema, tu vas participar
de jurat al Factor X, no?
X Factor, sí. X Factor.
Clar, allà,
és un capítol que te n'enrotlleixes,
te'n penedeixes?
No, jo vaig passar-m'ho molt bé, no tenia feina,
vaig pagar-me molts més discos,
vaig disfrutar, i com l'altre dia li deia
en una entrevista a l'Agnes,
vaig veure coses de la indústria que segueixen igual
i que no han canviat, que hi ha els nens
amb els seus somnis, els seus somnis,
vull viure del meu somni, això és una il·lusió,
molt bé, canta i fes cançons, a partir d'aquí
triomfaran els que cantin i tinguin cançons
i tot és una carrera de llarg recorregut.
Jo estic a favor, jo punxo molta gent jove
al programa, gent que només té una cançó
i sempre dic al mateix, que guai, aquesta cançó,
veiem si la segona és tan bona com aquesta.
A l'altra banda del telèfon,
un personatge conegut, reputat,
ens està sentint, només pot respondre
preguntes amb un sí o un no,
el Miki Puig li fa preguntes
i el convidat misteriós respon.
Arroba el suplement a Twitter,
l'oïent més ràpid s'emporta unes bambes múnic
del seu número.
L'oïent que respongui correctament
qui s'amaga darrere del telèfon,
bambes múnic.
Jo no puc adivinar-ho, només he de fer preguntes.
O sigui, has de fer preguntes fins a adivinar-ho.
Personatge... Bon dia?
No, bon dia no és una pregunta.
No, no, he fet pregunta. Bon dia?
Tens bon dia?
Bon dia.
Bueno, ha dit bon dia.
Ja sabem què és, home.
Mont de la política?
No.
No és Mont de la política, fantàstic.
Periodista esportiu?
No.
Molt bé. Feràndula?
Sí.
Branca teatril o branca musicil?
Branca teatril?
No.
Molt bé.
O sigui, ja sabem que ets músic.
Sí.
Molt bé.
Primer disc abans de l'any 94?
Sí.
Oh, quins nervis!
Quins nervis!
No, us coneixeu personalment?
Per què no ho sé? Us coneixeu personalment amb el Miki Puig?
Sí.
Ostres!
No saps qui és encara, Miki?
No, no.
T'has de fixar en la veu.
Sí, però...
O potser no tant.
És de dissabte al dematí.
O potser no tant.
Potser no tant he de pensar en la veu.
Va, avancem.
Abans del 80, el primer disc teu?
Sí.
Abans del 70?
Sí.
No, home, no.
Espera, espera.
Abans del 60, el 70.
Tenim un músic veterà de l'escena.
Tenim un músic veterà de l'escena.
Has actuat mai al Liceu?
Sí.
Has actuat mai al Liceu?
Has fet una cançó dedicada a la ràdio?
No.
Amb qui penses? Qui tenies al cap?
El Diango.
No, però no vas desencaminat.
Hem d'anar per aquí?
I això és una pista molt definitiva.
Arroba el suplement a Twitter.
A veure els ullents com estan.
Què anaves a dir? Que n'he fet una versió d'ell?
No, no.
Els ullents van despistats encara.
Arroba el suplement a Twitter.
Juguem una mica més.
Hi ha algú que l'ha encertat.
Has fet moltes festes majors?
Sí.
Jo diria que tu fins i tot limites parlant.
No m'ho crec.
Estem parlant...
Ha tocat el Liceu!
Ha portat la rumba al Liceu!
Has portat la rumba al Liceu?
Sí.
Li vas fer una promesa a la teva mare
que duries la rumba al Liceu?
Sí.
Ets el millor palmer que hi ha hagut
de la història de la rumba catalana?
Sí.
Estem parlant d'en Petitet.
The mythical one, Petitet.
Gràcies.
Avui el suplement al comunista,
el Petitet juntament amb Mickey Pooch.
Com t'estimo, Petitet?
Jo també.
El Petitet, que és el Joan Ximénez,
com estàs, Petitet?
Com et trobes?
Ara em trobo una mica malament.
Però, bueno, tinc de bo que cap.
Estic millor perquè ara m'ha pecat
l'informatat que tinc.
Però jo estic bé, clavis, amb la veu.
Però, bueno, n'hem fet perquè Déu és el que mana.
Sí, recordo que et vaig entrevistar
fa un parell de temporades amb la Marató
i ens explicaves aquesta malaltia que tens,
que és la miastèmia gravis,
que t'afecta sobretot,
et debilita els músculs,
la respiració i la parla.
I per això, doncs, aquests últims anys,
entenc que t'has anat quedant una mica fònic, no, Petitet?
Sí, he quedat una mica fònic.
No, una mica no, bastant.
Però, bueno, ja se sap tot.
Bé, i se'n va.
Bé, i se'n va.
I és així, és així la vida.
És important que estiguem vosaltres,
estiguem amics i buits,
i estiguem tots vosaltres,
els homes importants que hi ha a la vida.
Me'n recordo el dia que me'l vaig trobar
pel carrer, pel seu barri, per Sant Antoni i Miki,
que vull portar la rumba al Liceu,
que estic fent una sinfònica de la rumba.
I ell ho sap, que hem estimat sempre la rumba,
i que creiem que és aquesta part tan important
de la música catalana,
que és tan autòctona i tan nostra que l'hem de preservar sempre.
I el documental, el vaig veure, i és sensacional, eh?
Sí, senyor.
És preciós, és preciós.
I tota la feinada que et va portar de corcoll,
és que allà hi vas deixar el fetge, eh, Petitet?
Escolta, mira,
la feinada, ja es quina és?
Estava... aquesta és la feinada.
Sí.
No, la feinada no és cap feinada,
perquè quan t'agrada una cosa,
quan t'agrada una cosa, no és cap feinada.
I el més important que hi ha hagut
és el que he fet,
el que s'ha de fer i el que he de fer.
Vull dir que hi ha moltes coses,
però jo me n'acordo.
Aquest dia, el mig i vuit,
que se'n va anar,
després em vaig estar a pensar,
aquest nen és boig, ha quedat boig.
Que xita no boig, eh?
Segur, segur,
però ho he fet.
I tant, i tant que ho has fet.
Escolta, Miqui, i el Petitet musicalment,
dius que és el millor palmero que ha tingut mai.
Clar, és que ell va treballar, per exemple,
amb Gato Pérez, va treballar,
sobretot la carrera,
segurament és recordat per haver treballat molt bé.
I haver estat amb el tiet, i perdona,
i té diversos discos que amb una formació
que es deia Rumbit, busqueu Rumbit,
que va ser dels primers.
Tot això que està fent amb tant gana,
ells ja ho havien fet, ja havien provat.
Té una versió de l'I Shot the Sheriff
de Bob Marley amb Rumbit, que sí, Petitet?
Tot això, sí, a vegades he fet un tema
que em van donar a baixar la llum per Rumba.
Ah. Sí, però bueno,
coses que vaig fer,
però em van animar de gana,
i quantes vegades una cosa que he fet,
ben feta, molt feta,
has de quedar-te, és el més important.
Sí, tu, és el més important.
Sí, senyor, sou un mateix,
i és el que parlàvem fa un moment al Quim Arruger,
al final estem durant,
després de tants anys, per això.
Vinga, va.
Al carrer de la Cera
hi ha un senyor
de raça gitana
que toca el bongo
reparteix les galetes
cap aquí, cap allà
en un parxo de plàstic
a l'estil català
al carrer de la Cera.
Quines ganes de ballar, Miqui.
Sí, i sents Gato i sents com hem maltractat a vegades
certa part del nostre llegat,
i que al final hem de preservar-nos,
perquè la llet està bé perquè demà no hi serem,
i vindrà en Meteorito, ja veuràs.
Escolta, mira,
el més important de la gravació
va ser amb els bongos de plàstic,
que no eren autèntics,
eren dels cibernaus,
els autèntics cibernaus
que ens van fer, per mi,
aquests bongos de plàstic,
i després tothom ho va portar.
Un pioner, nen, un pioner.
O sigui, els bongos que eren de plàstic,
no era habitual.
S'anomenava aquest drink molt més...
Aquest drink és el mateix, molt el mateix.
Molt més modern.
I llavors et va copiar tothom, eh, petitet?
Sí, tothom.
Una mica més de música, una mica més de música.
Això és el que deies abans, no, Miqui?
Sí, sí, sí.
Aquí la Chilipú i més versions.
Busqueu a internet la carrera del senyor Ximénez
i flipareu-vos.
Estic pensant que avui, que és 8 d'abril,
és el dia internacional del poble gitano.
No sé si ho celebres d'alguna manera, tu, petitet.
No, jo no ho celebro.
Saps per què no ho celebro?
Perquè aquí només saben demanar coses.
Però el que no troben mai
és la ràdio que tenia
dels cibres aquests que fan.
El que presenten els gitanos.
I no...
El que diuen els gitanos,
els cibres, què?
Que diuen els gitanos.
Que diuen els gitanos, que són de bons i dolents.
I tant.
Com de persones, sí.
I com els països, com els països.
Ara, arribar la pandèmia, aquesta,
aquests cibres que hi ha, que fiquin cojitos,
muntanya, és molt bé, ho pleguem.
Però és així la vida.
La vida és així.
Avui hem saludat el petitet, també,
en aquest comunista,
amb el Miqui Puig,
que ens ha acompanyat també
per celebrar-ho.
Miqui, molt content de saludar-te,
de retrobar-te, te saludarem a la pista de fusta.
Moltes gràcies.
I si hi ha algun ajuntament de Catalunya
que vol portar el Miqui Puig Greitagen,
que ens truqui.
Doncs tant de bo,
perquè tenim ganes de sentir-te més enllà també de la ràdio.
Miqui, molta sort, una abraçada.
I una abraçada també al petitet.
A cuidar-se, petitet.
Millora't, millora't.
Dos minuts passen de dos quarts del migdia.
Farem una petita pausa i de seguida tornem al suplement.
El suplement amb Roger Escapa.
La meva família m'han fet una conxorxa
i d'amagat d'amagat
es volen vendre el meu restaurant.
I fotran hamburgueses jo a la sila,
allà a descansar,
a descansar a fer-lo tot en camp, on jo així.
Master Chef amb Joan Pera,
a TV3 aquesta nit.
Hi ha secuestres d'hores, hi ha secuestres d'un dia.
Te levantan,
llaman a un familiar i te dicen
en media hora tenés que dejar el dinero en otro lado.
L'Argentina, començaments dels anys 80.
Segresten quatre empresaris al carrer
a la província de Buenos Aires
a plena llum del dia.
El papa d'ell era un hombre común,
a més que tenia un poco más plata que lo normal.
Només troba en viva
una de les quatre víctimes.
Ella estaba encadenada a la cama.
La cadena le daba para ir enfrente de su cama.
El segrestos són obra d'una anissaga.
El Clan Puig, primer capítol.
Aquest dissabte, a les 9 del vespre,
a Crims, amb Carles Porta.
I també en podcast,
a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Hi va haver una època
en què els viatges i les grans expedicions
es feien els Pirineus.
Ens sona un exemple
les missions de recerca
per recollir melodies i cançons.
Era realment, en aquell moment,
enviar algú a expedicions.
Doncs gairebé en solacó.
Joan Portell, escriptor i pedagò,
que es posa en la pell de Palmira Jaquetti
i recorre la Vall d'Honarre,
seguint la traça dels caçadors de cançons.
Els viatgers de la Gran Anaconda,
amb Toni Arbonès.
Aquest dissabte, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a catràdio.cat.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència
i la pujada del salari mínim interprofesional
han permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí
i al món.
El cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya migdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
El suplement.
Dissabtes i diumenges
des que surt el sol fins l'hora de dir
que Catalunya amb Roger escapa.
Passen quatre minuts de dos quarts del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Com dèiem, avui la comunitat girana de Catalunya
celebra diversos actes de commemoració
en aquest 8 d'abril,
que és el Dia Internacional del Poble Gitano.
Podem saludar a aquesta hora la Susana Martínez Heredia,
que és tresorera de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya.
Hola, bon dia, Susana, què tal?
Muy buenos días a todos.
Com esteu?
Muy bien, acabamos de acabar el acto institucional
justo ahora, aquí en la Casa del Mar de Barcelona.
Y ahora continuamos y vamos para el río Versos de San Adrián
a hacer la ceremonia del río como cada año
y como hacen todos los gitanos del mundo.
Explica'ns una mica més aquesta cerimònia del riu Susana.
Sí, es un acto simbòlico y reivindicativo
que rememora el éxodo romaní.
Como te he dicho, lo hacemos todos los gitanos del mundo.
Se tiran pétalos de flores en las orillas
de los ríos simbolizando lo que sería la diáspora
y el éxodo del pueblo gitano.
Y los pétalos de flores en el agua son un símbolo de prosperidad.
También se depositan velas en memoria de nuestros antepasados,
de nuestra cultura milenaria,
y en memoria también de las víctimas gitanas del holocausto nazi
en el que anitilaron a más de medio millón de gitanos y gitanas.
Celebracions com les que feu avui,
actes com aquest que ens expliques amb la cerimònia del riu,
serveixen evidentment per donar visibilitat
a la comunitat gitana de Catalunya
que suposo que encara ha de lluitar contra bastants prejudicis,
segurament fruit del desconeixement.
Amb quins prejudicis us continueu topant avui dia?
Pues aprovechando la oportunidad que tenemos hoy,
día ocho de abril,
y también que nos da un medio de comunicación como el vuestro,
y aprovechando también las reivindicaciones
que se hicieron ayer, 6 de abril,
en el acto institucional en el Parlament de Catalunya,
una de las reivindicaciones más fuertes,
porque no solamente podemos celebrar en nuestro día,
como un papel importante en las reivindicaciones,
pues sobre todo que se retiren los contenidos que tienen ustedes
en su canal de radio del programa El Bunker,
en el que se hacía un homenaje a la poetisa gitana Papucha,
pero que tienen estigmatizando también a nuestra comunidad,
y por eso queríamos aprovechar también a hablar con ustedes,
aparte, para prenderos la mano en crear contenido y disibilizar,
como estamos haciendo ahora,
como sentimos hoy, el día ocho de abril,
también para hacer llegar de nuevo la petición,
que, por favor,
presiden ustedes esos episodios porque nos causan muchísimo daño,
y pongan ustedes todas las herramientas que tienen en su mano
para contribuir a una sociedad más justa para todos,
también para la comunidad gitana.
Ese es nuestro deseo y nuestra petición más importante
que se está haciendo este año y que os queremos hacer llegar
también en primera persona a través de esta entrevista.
Susana, més enllà d'aquesta cerimònia del riu
i d'aquestes peticions, ¿prepareu alguna activitat més?
Sí, y después hay una comida de hermandad,
y durante toda la semana también hay otras entidades gitanas federadas
que van a continuar dando visibilidad a este día internacional
que, como siempre, se van repartiendo una semana antes
o posterior a este ocho de abril,
para, precisamente, para hoy, que es el anto central
en la cerimònia del riu, que hoy podamos estar todos juntos
haciendo este anto tan importante, ¿no para nosotros?
La Susana Martínez Heredia,
la tresorera de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya,
avui també el suplement.
Per cert, no us perdeu els solidaris,
i una bona nit amb la Mercè Folc,
amb un capítol que fa dedicat a la comunitat gitana de Catalunya
a ser gitano el 2023, un reportatge de l'equip dels solidaris.
Una abraçada, Susana, que vagi molt bé.
Muchísimas gracias a todos.
11 i 38, ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Aquesta temporada, pels més petits,
es porten els bodis, els pitets i la samarreta de l'ESA3,
a la venda a la botiga de TV3.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Gaudeix de la música en família
amb l'espectacle Tutti fan Piu,
els dies 22, 23, 29 i 30 d'abril.
L'auditori s'omplirà docells que cantaran i ballaran
al ritme de melodies d'èpoques i estils diferents
de Tchaikovsky a The Beatles,
passant per música popular catalana i folk americà.
Més informació a www.susana.org.
Auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
El 15 i el 16 d'abril,
Mont Llibre, el festival literari per a nens i nenes
amb històries fantàstiques d'arreu del món.
Veniu a conèixer les autores i els autors,
participar en els tallers,
veure pel·lícules o escoltar contacontes.
El CCCB, a la plaça de Joan Coromines,
i a les biblioteques Vila Piscina i la Torre Lluveta
i Francesc Candel.
Més informació a barcelona.cat barra Mont Llibre.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
Ciutat Maragda.
J.B. Foix.
Josep Vicenç Foix.
J.K. Rowling.
Joan Kathleen Rowling.
Eta Hoffman.
Ernst Theodor Amadeus Hoffman.
J.R.R. Tolkien.
John Roral Ruhl Tolkien.
Dostoevsky.
Fyodor Mihailovits Dostoevsky.
En versió allargada.
Ciutat Maragda.
Cada setmana a les 11 de la nit,
la literatura ampliada a Ciutat Maragda.
Amb David Guzman.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per 3 quarts del 12.
Finestra al món.
Toc!
Toc-toc!
Toc-toc!
Toc-toc!
Toc-toc!
Toc-toc!
Toc-toc!
Tinc la finestra oberta
a un quadrat de sal blau
on passen lents
els núvols
i repiten els ocells.
Toc, toc, toc!
Toc, toc, toc!
Washington, Francesc Garriga, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Com estàs, Garriga?
Molt bé, molt bé.
Amb poca veu, però no per les hores que són,
sinó perquè no sé què em passa aquests dies.
T'estàs quedant afònic?
Jo crec que és l'alèrgia, que va i ve,
i m'està agafant a la veu.
I als Estats Units també hi ha alèrgies, eh?
Sí, sí.
Home, ara és l'època.
A casa nostra, almenys, ara és l'època.
No sé com ho teniu vosaltres, però...
Estic molt tranquil fins fa dos dies
que torno a estar-s'hi una mica agafadot, però bé.
Hi ha aquests platanís...
No, no.
...als carrers de Washington?
No, gràcies a Déu no.
Però clar, a mi em passa una cosa amb l'alèrgia,
que és que quan canvio de ciutat,
el cos s'adapta, però fins que no s'adapta,
no sé, és com que...
Triga, triga, triga.
Trigues un temps i llavors aquest any m'ha agafat fort, sí, sí.
Escolta'm, què fan els americans per Setmana Santa, Garriga?
Doncs no fan res.
Molt poca cosa, molt poca cosa.
Eh...
És a dir, aquí hi ha això de l'spring break,
però no és ara, necessàriament.
Cada escola, cada universitat,
cada centre decideix quan fan l'spring break.
De fet, la majoria d'universitats,
l'spring break el van fer al març.
I ara, doncs, ja fa un mes gairebé.
Eh...
Sí que es veu que Biden, per exemple,
a la seva agenda aquesta setmana ha estat molt buida.
A partir de dimecres pràcticament no ha fet res.
Eh...
Però a nivell així d'oficines, no?, o de la gent normal,
la majoria han treballat fins ahir.
I aquest cap de setmana potser és una mica especial,
perquè és Pasqua, però no hi ha...
La gent no se'n va de vacances.
Ah...
Clar, aquests dies ets a Washington,
no fas vacances perquè avui et tenim aquí,
però has estat uns quants dies a Nova York, no, Garriga?
Sí, a principis de setmana, sí, sí.
De dilluns a dimecres vaig a Nova York
vivint com imputava en Donald Trump,
Donald Trump oficialment.
Recordem per haver pagat pel silenci de l'exactriu porno
Stormy D'Angels amb qui havia tingut una ferra engenrera, no?
I no només Stormy D'Angels,
perquè ens pensàvem que l'imputarien per Stormy D'Angels,
l'han imputat per Stormy D'Angels,
per Andy McDougall,
un model de Playboy,
i per un exporter del seu edifici,
a les dues dones per silenciar fers,
i el porter li va pagar diners
perquè no expliqués la història d'un fill secret.
El que passa és que aquests dies heu explicat
que això de pagar diners pel silenci
no és il·legal als Estats Units.
El que sí que és il·legal és si venen de fons reservats,
de campanyes electorals, si no justifica el pagament, no?
No, exacte.
Directament fer una factura per un concepte que no és.
A Trump no se'l persegueix per pagar gent perquè no parli,
perquè això es pot fer,
sinó que se'l persegueix perquè a sobre va voler justificar
els diners malament perquè no els hagués de posar ell
i els posés la seva empresa.
Si no has de sortir d'una caixa i has de deixar un rebut,
doncs bé, aquests rebuts és el que la fiscalia de Nova York
ha trobat que és la manera d'atrapar Donald Trump.
Què tal la cobertura des del punt de vista periodístic,
perquè és evident que a Nova York hi éreu tots, no?
No, no.
Jo no he vist mai tants mitjans de comunicació de tot el món junts.
Mai.
I als Òscars, eh? Que hi vas anar fa quatre dies?
No, hi he anat als Òscars, però la dimensió que tenia això era brutal.
També segurament perquè, per exemple, vaig anar a un tiroteig,
a Nashville fa dues setmanes,
i allà, clar, anar a Nashville ja és més complicat,
perquè has de fer un avió, perquè queda més lluny.
Clar, a Nova York tots els mitjans hi tenen algú, pràcticament.
Llavors, clar, aquell dia a Nova York no passava una altra cosa.
Per tant, érem tots allà.
I a part, era un circ.
Però un circ amb totes les seves lletres.
Amb l'Elisenda Carod els vaig explicar que aquí els americans,
el que va passar dimarts en diuen un shit show.
És a dir, passar qualsevol cosa és possible,
i la veritat és que va ser molt intens.
De fet, mira, amb la Lídia, també,
la Lídia TV3 i ara també ens vam passar ben bé vuit hores
en una plaça allà esperant a veure què passava.
I creus que se'n sortirà,
o que tot això ho farà servir d'alguna manera
en aquesta lluita per arribar de nou a la Casa Blanca?
Sí.
Jo també parlava amb el John Carlin,
i ell sap que coneix bé tota aquesta actualitat americana,
i apuntava que això li acabaria bufant a favor
i que no s'estrenaria gens que el tornés a veure a la Casa Blanca.
Bé, jo l'última part ja no ho sé.
Que torni a la Casa Blanca, això em costa més de veure.
Però que intentarà beneficiar-se'n, segur.
És a dir, ell no està content, això és una putada per ell,
perquè és el que ha intentat evitar tota la seva vida.
Si ell ha tingut 50 anys en processos judicials
a punt a punt d'anar a judici i mai havia anat, fins ara.
Ara aquest en principi sí que anirà a judici,
a menys que el jutge ara digui que no es creu el cas
o que hi ha alguna cosa estranya.
Per tant, ell no està content.
Ara, un cop ens troben amb aquest merder, doncs aprofitem-ho.
Però, d'aquí a dir que això només li portarà coses bones,
a mi hi ha dues coses.
Una és que, primera, el poden condemnar,
experts legals diuen que s'agafa una mica en pinces
i que, per tant, veurem si finalment el poden acabar atrapant per això,
però el que ha passat aquí és que han creat un precedent.
Era molt...
Tots els fiscals del país que estan investigant Trump,
hi ha tres casos oberts, cap d'ells volia ser el primer.
Perquè, hòstia, el focus que té Albin Brack ara
del primer fiscal que imputa un president era molt gros.
Com que això ja està passat, ja l'han imputat,
i ara, el cas de Georgia, el cas dels documents de Mar-a-Lago,
el cas del 6 de gener, de la Seval Capitòlia,
tot això que també s'està investigant, i algun altre cas,
hi ha un cas de violació que no és penal, però és civil,
perquè la dona que va ser violada l'acusa de difamació.
Bé, tots aquests casos ara encara poden anar a judici,
però ja no hi ha la llosa aquella de...
Hòstia, és que no s'ha fet mai això, ara ja s'ha fet.
Per tant, potser per aquest cas no el condemnen,
però per els altres és molt fàcil que acabi caient
per algun dels altres casos.
Doncs veurem com evoluciona el tema a Donald Trump.
4 de desembre torna a estar citat, eh?,
a compareixer davant del jutge.
Sí, sí, sí, però clar, que falta molt encara, no?
Sí, fins al 4 de desembre el jutge el que ha de fer ara
és decidir si van a judici o no.
I pel que diuen, el judici podria ser ja el gener.
El gener, per cert, comencen les primàries republicanes.
Vull dir que se'ns acumularà tot junt.
El que ha regnat, que aquesta setmana també ha estat notícia
i també passarà pels jutjats, és aquest altre.
És Rupert Murdoch, l'empresari nord-americà
propietari de la cadena Fox,
que podria ser obligat a declarar el judici per difamació
a Fox News arran de les mentides sobre les eleccions del 2020.
Recordem primer què va passar perquè està estretament relacionat
també amb Donald Trump tot plegat, Garriga.
L'empresa Dominion és l'empresa que posa les màquines
que calculen els vots als Estats Units.
És a dir, aquí als vots hi ha unes màquines
que compten els vots automàticament.
Doncs Fox News es va dedicar durant les setmanes posteriors
a les eleccions del 2020 a dir que aquestes màquines
estaven manipulades, que aquestes màquines
havien ajudat a guanyar les eleccions a Biden de forma fraudulenta.
Portaven convidats que defensaven aquesta teoria.
Un, una altra, una altra, una altra...
I aquesta empresa va dir prou. Demando.
Què va fer Fox News? Bueno, ja no ho direm més.
I l'empresa va dir, sí, sí, no ho direu més,
però ho heu estat dient setmanes i setmanes.
Bé, aquesta empresa està demanant 1.200 milions d'euros,
o de dòlars, vaja, a Fox News per les difamacions.
I què hem conegut? Com que això està en seu judicial,
han accedit als missatges de text
que s'enviaven els presentadors de la Fox.
I, clar, ha quedat el descobert
que els mateixos presentadors eren conscients
que estaven mentint presentadors de programes
que en teoria són notícies.
I admitien que si diem la veritat perdrem audiència,
per tant anem seguint les mentides.
I insultaven fins i tot els convidats que tenen cada dia.
És com si ara et troben els teus whatsapps
i insultes el John Carlin, o insultes els torturians del dissabte.
Però, com que em donen audiència, doncs els tinc.
I què ha passat, també, que el senyor Rupert Murdoch
ha hagut de gairebé que desautoritzar els seus presentadors
dient que qualsevol persona intel·ligent que vegi allò
sap que no són notícies.
Clar, que el propietari d'un canal de notícies digui
per treure's una mica de responsabilitat
i per rebaixar la pena,
no, és que això, nosaltres fem fum, fem espectacle,
no són notícies.
Doncs, clar, la credibilitat de Fox News queda molt tocada,
perquè els espectadors ni saben que això està passant.
Per cert, Rupert Murdoch és l'home amb qui està inspirat
aquesta sèrie sensacional que és Succession,
que ara està estrenant tot just l'última temporada.
És un dels que estaven inspirats en ell.
Però que encaixa bastant amb...
El protagonista és aquest magnat que...
Si heu vist l'última temporada, que surt el Logan Roy
fent un discurs sobre unes caixes de papers,
doncs això va fer Rupert Murdoch fa uns anys.
Doncs és que realment està molt obrat el tema de Succession
i estic bastant enganxat.
El que va és que no sabia que era ben bé amb Rupert Murdoch,
però no sé si ho reconeixen tant directament.
Bé, però escolta'm, al final, els de Succession tenen
un canal de televisió que està molt a prop de la dreta,
que els senadors demòcrates se'ls volen carregar.
És Fox News, Rupert Murdoch.
Escolta'm, i et vull preguntar també per Gerard Piqué
per què està portada al New York Times,
que és de la Kings League, i portada també sobretot
per la separació amb Shakira.
Shakira ja la teniu a Estats Units una altra vegada,
i sembla que definitivament.
Però Piqué, escolta'm, li van fer un articlass
que bàsicament deia que de futbolista havia passat
a ser un altíssim empresari amb èxit.
Sí, home, evidentment, el que fa Gerard Piqué
amb tota aquesta revolució...
Pensa que el tema d'omplir el camp nou,
i per tant, això evidentment ha tingut el seu ressò.
Però et diré una cosa, aquí als Estats Units,
Piqué és més conegut per ser ara l'ex de Shakira
que no pas per ser un exfutbolista o per ser un empresari.
Això encara pesa més Shakira que la resta,
i això, de fet, fa que si mires els comentaris
de les xarxes socials del New York Times, per exemple,
ells parlaven d'una cosa,
però la gent que els comentaris parlava de Shakira.
Continues veient el Barça des d'aquí o no, Garriga?
Sí. I què, i què?
Malauradament, sí.
No, jo et sento a la mitja part de la TDT.
Sí, de tant en tant.
Fotent la rajadeta, normalment, també és veritat.
Home, és que aquest any, perdona, però...
Sí, la Lliga està molt bé, però els dies importants
han estat espifiades una rere l'altra.
No crec que hagi arribat al New York Times el 4-0 de l'altre dia,
no, per això? Sí, sí.
Els clàssics arriben.
Aquest és el problema, que el Barça almeria no arriba,
que és el que guanya el Barça.
En canvi, el clàssic que perd el Barça o la Champions sí que arriben.
I, clar, la imatge del Barça està molt tocada, molt.
Què ha passat, per cert, parlant de Barça,
què ha passat, per cert, amb una marca de cerveses,
que és Bootlight, que ha fet enfadar tanta gent aquí?
Doncs mira, que van agafar un activista trans
per fer un anunci ara fa uns dies,
i la dreta ha reaccionat,
Fox News, la dreta Trump, aquesta gent,
s'han tornat bojos i hem vist, doncs, Kid Rock,
aquell cantant, potser ara ja ha passat de moda,
fent un post a Twitter
amb una arma semiautomàtica,
disparant en pots de Bootlight dient
aquí us els podeu fotre pel d'allò,
mai més penso consumir aquests productes,
i boicot, boicot, aquesta empresa,
perquè han decidit fer un anunci amb un activista trans.
Per tant, tota la qüestió trans genera molta controversa
en aquest país, s'estan aplicant lleis,
s'estan republicant on els compliquen molt la vida,
es prohibeixen els tractaments de menors trans,
es prohibeix els joves trans competint a esports,
fins i tot es vol bloquejar els tractaments
per persones trans adultes en alguns estats,
i per tant, posar-se a favor d'aquesta gent
fa que tinguis l'esquerra a favor,
i la dreta actua amb una virulència molt extrema,
i ara ja boicot a la cervesa Van Weijer.
I et preguntava per Piqué també,
i qui ha arribat el nom també, suposo, als Estats Units,
és el Dan Abregón, bàsicament perquè quan vam veure
totes aquestes fotografies que va destapar la revista Ola,
amb tot això passava a Miami.
I, de fet, ella continua a Miami,
en un país on el ventre de lloguer
és una cosa que està perfectament legalitzada i regulada.
No sé si saben qui és Dan Abregón,
però en qualsevol cas, aquest és un debat
que s'interpreta d'una manera diferent als Estats Units que a Catalunya.
Sí, el que passa és que el cas Dan Abregón
té aquest twist del fill
que ho ha complicat tot una mica a l'hora de fer valoracions,
perquè si fos un ventre de lloguer normal,
aquí als Estats Units seria...
Carai, crec que més o menys tots coneixem algú
o coneixem algú que coneix algú que ha vingut a Estats Units
a passar per aquest procediment.
Però, clar, el tema del fill, que sigui l'àvia,
ja és més difícil.
Aquí l'han venut com a Spanish actress,
que ha generat aquesta controvèrsia perquè, clar,
no ha vingut a buscar el seu fill, ha vingut a buscar el seu net,
tot i que no sé ben bé com quedarà registrat,
de debat ètic-humoral.
Escolta'm, Garriga, et vull preguntar pel follow Garriga,
que és el podcast que trobeu a cartradiu.cat
i que podeu recuperar quan us vingui de gust,
perquè jo em vaig quedar amb la història de com comprar una pistola,
però ara estava entrant al web de Catalunya Ràdio
i veig que has fet una cara bé de la catifa vermella, també.
Dels Òscars, sí, home, dels Òscars.
Però és del moment Smokey o és de tot el...?
Sí, és com el director de vestuari de Jimmy Kimmel,
que és la presentadora de la gala, m'assessora si corbetí o corbata.
I veig que al final vas triar corbetí.
Corbetí, sí, perquè aquell senyor em va dir que era una...
It's a formal event, bowtie, doncs, bowtie.
Sí, el que passa és que jo crec que tu et vas tirar bastant de la moto,
perquè la setmana següent vaig parlar amb Lídia Heredia
i Lídia Heredia em va dir que anaves extremadament guarnit, emudat,
que ella no se'n va posar tan elegant.
Ja, però qui va malament, el que va elegant o el que no va?
Lídia anava molt bé.
Sí, però jo crec que la de...
O sigui, que Garriga, es va entusiasmar amb el tema de posar-se elegant.
Home, perdona, el primer cop que vas als Òscars,
et diuen has d'anar elegant, doncs jo vaig anar a llogar-me un Smokey.
Però et dic una cosa,
els homes anàvem tots amb Smokey, 95%.
Perquè és que només podies anar amb Smokey.
I recordem que tot era per si alguna càmera de refilota
enganxava en algun contrapla o alguna història
que havies de sortir impecable.
Sí, volen que qualsevol imatge que surti de la catifa vermella,
de la sala de premsa, dels passadissos del teatre,
tothom vagi tan elegant com els propis protagonistes.
Què tal l'experiència de cobrir uns Òscars, Garriga?
Molt xula.
Molt xula i divertida,
que després de fer tirotejos, judicis i coses tristes i lletges i dolentes,
una cosa que diguem de base allà, una mica gaudir,
està bé, que hi hagi algun caneter, també està bé.
El follow Garriga, que és a ràdio.cat,
el trobareu en els capítols que us vinguin de gust
al podcast del nostre corresponsal, el nostre home a Washington.
Garriga, una abraçada, cuida't.
Vinga, una abraçada.
Cuida't la veu, sobretot, també.
Dos minuts per les dotze. Ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Els Estats Units és un país de contrastos, moltes vegades d'extrems.
Seguiu-me, que us ho explico.
Follow Garriga, el podcast que ens apropa la realitat nord-americana
amb Francesc Garriga.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio
sabrem com són i com sonen els Estats Units.
Follow Garriga, amb Francesc Garriga.
Un país de contrastos dels Estats Units,
segons el nostre corresponsal.
Feu follow i acompanyeu-me.
Amb els productes d'Euphoria et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
¿Com es construeix una carrera musical
quan encara continua sent un món ple de senyors
que fan riffs de guitarra?
Aquest dissabte, a les Dones i els Dies,
conversarem amb Núria Graham
sobre les dones referents de la seva vida
tant en el terreny musical com al personal.
Perquè a les Dones i els Dies
sempre volem tocar totes les tecles.
Les Dones i els Dies, amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Hello and welcome to Feeling the Sync.
¿Com podem convertir l'eparsitat en un repte?
¿Cap on va, al món de demà, en comunicació?
Això és l'En Guardia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius
en podcast de l'En Guardia de l'Enric Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sync
i la música popular del Sar de Bundè.
Catalunya Audio.
Benvinguda. Benvingut.
Endavant, passeu.
Cada dia,
ho tenim tot a punt
per fer-te sentir
com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.