Són les 10.
El suplement.
Amb Roger escapa.
El so aguanta la respiració 24 hores abans que se sàpiga la decisió sobre la continuïtat de Pedro Sánchez.
Neus Bonet, bon dia.
Bon dia. Demà dilluns s'acaben els 5 dies de reflexió que es va donar el president espanyol per decidir si dimiteix o bé continuen al càrrec.
Els màxims dirigents socialistes mantenen les crides perquè no tiri la tovallola a Madrid.
Pol Marçà, bon dia.
Bon dia. 24 hores d'infart pels socialistes pendents de la decisió que prengui Pedro Sánchez sobre el seu futur.
Abatut és avui la paraula amb què la vicepresidenta Teresa Rivera defineix l'estat d'ànim del president espanyol en una entrevista al diari El País,
mentre el PSOE tenen la sensació que ho han fet tot per demostrar-li a Sánchez que volen que aguanti amb un suport intern sense fissures al partit i al govern espanyol.
Però també és veritat que dins del PSOE es resignen davant la possibilitat real que Pedro Sánchez decideixi plegar el president espanyol.
Segueix reclòs a la Moncloa.
Demà al matí comunicarà previsiblement la seva decisió.
Pol Marçà, Catalunya, Ràdio Madrid.
Intercanvi de cops al sud de l'Iban entre l'exèrcit israelí i Hezbollah.
Diverses instal·lacions del grup xiïta han estat bombardejades avui per l'aviació jueva.
És la resposta a l'atac amb drons i míssils guiat que ahir va llançar la milícia proiraniana contra posicions militars al nord d'Israel.
La tensió es manté a la frontera libanesa, mentre en el front de Gaza Hamas ha difós un vídeo on apareixen dos hostatges israelians
reclamant una trepa pactada que faciliti el seu alliberament.
El president nord-americà Joe Biden, 81 anys, ha convertit el sopar de corresponsals anual de la Casa Blanca
en un acte electoral i entre bromes i burles ha carregat contra Donald Trump.
Ja fa un any que vaig fer aquest discurs per darrer cop i la meva dona, Gil, que és aquí,
estava preocupada per si me'n sortiria i li vaig dir
no pateixis, és com anar amb bicicleta.
I ell em va dir, per això pateixo.
Les eleccions presidencials estan ja en marxa i sí, l'edat és tema.
Sóc un adult que competeix amb un nen de 6 anys.
Fora de l'hotel de Washington, on s'ha celebrat el sopar,
centenars de manifestants han protestat contra el suport de Biden a Israel.
I dir també que el Meteocat manté actius avisos per perill d'intensitat de pluja per avui diumenge
en diversos llocs de les comarques centrals i de l'est de Catalunya.
avisa d'un risc moderat aquest matí al litoral central i nord i també a l'interior de les comarques de Girona.
A partir del migdia, el risc es trasllada cap a les comarques centrals del país.
Poden caure-hi 20 litres per metre quadrat a només mitja hora,
també acompanyats de tempestes locals.
Ara a les 10 i gairebé 3 minuts, Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
Què destaquem de l'àmbit esportiu?
Que el Barça jugarà la cinquena final de la Champions Femenina de Futbol de la seva història,
a la quarta consecutiva després de guanyar el Chelsea per 0-2 i remuntar el 0-1 de l'anada.
Un gol d'Aitana Bonmatí i un altre de Rolfo, de penal provocat per la mateixa Aitana, van donar la classificació.
El Barça busca el tercer títol de Champions.
El rival a la final del 25 de maig a Bilbao s'assebrà aquesta tarda
i serà o el PSG o l'Olímpic de Lió, que jugarà a París amb un avantatge de 3-2 de l'anada.
A primera, a la Lliga Masculina, el Girona queda molt a prop de la Champions de la temporada que ve
després de guanyar el camp de les Palmes per 0-2.
A més, l'equip gironí se situa segon de manera provisional amb un punt més que el Barça.
Avui es disputa la cursa llarga del Gran Premi d'Espanya de MotoGP,
amb Marc Márquez des de l'Apoll i després de la victòria de Jorge Lorenzo ahir a l'esprint.
També avui el Vilassana jugarà la final de la Champions femenina d'hoquei patins contra el Fraga.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Nou companyies del circ contemporani arriben al Mercat de les Flors en el cicle Circ d'Ara Mateix.
Un magnífic espectacle de trapezi, fonambulisme i música donarà el tret de sortida
a dues setmanes vertiginoses de circ.
Del 27 d'abril a l'11 de maig, al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Auditori de Girona acull una versió participativa de la passió segon Sant Joan de Bach
amb dramatúrgia de Sergi Balbel.
El 4 de maig, la Sala Montsalvatge s'omplirà amb aquesta obra que abdalen la història de la música
que tancarà el cicle Grans Concerts de Clàssica de la temporada.
Més informació a auditori girona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Think I am with you, my day will stay with you.
Never gonna hear my heart dream, never gonna move me sideways.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
En Roger escapa.
Ah, famoso, Alejandro Sanfruta, Albaricoques, marca, H&M.
S, País. Santander. Santander.
Ahí, Madrid. Famoso con la M. Marta Sánchez.
Marca, MMV, Animan, Murciégalo. Toma ya.
La setmana tràgica.
Nou capítol de la setmana tràgica amb el Ion Cindreu, columnista al Wall Street Journal, que el tenim una setmana més al Canadà. Hola, Ion, bon dia, bona hora.
Hola, com esteu?
Què tal a casa del Sogres, Ion?
Bé, bé, si està bé. Evidentment, ara estem de matinada, així que no m'enganxes de millor humor, però bé, bé bé, no? Canadà té les seves coses.
I a Londres hi tenim el Toni Radon, doctor en Ciències Polítiques i investigador a la London School of Economics, professor de l'OPF. Hola, Toni, com estàs?
Bon dia i bona hora, com esteu?
De vosaltres dos, jo diria que qui és més de muntanya segurament és el Toni, no, Toni?
Jo molt, sí, home, clar. I a mi m'encanta la muntanya. També m'agrada la mar, eh? No sóc d'aquells. Saps que hi ha un tipus de persona que diu que és molt de muntanya, llavors li fa molt de fàstic tot el tema del mar i tot. No, no, això em fa una mica rabiat, eh? Es pot tenir carn i peix, eh?, en aquesta vida.
I tens arrels, tu, el Mont Rural, Toni?
Hauries de tirar una mica enrere la meva família, sí. Mont Rural, de prop de la zona metropolitana, eh? Tampoc és allò del Pirineu.
I tu, Jon, com et relaciones amb la muntanya?
Home, jo era molt d'agrupament, escolta.
Ah, sí?
Sí, sí, però també et dic que crec que això m'ho va treure una mica del sistema, eh? Jo el que em vaig fer gran ja no m'ha tornat.
Home, i la prova és que tant n'has anat a viure a la City de Londres, vull dir que segurament és l'antagonisme a tot l'univers rural.
Avui parlem del món rural.
Sí, sí, sí. Ep, jo també he de dir, vaig passar certs estius al món rural basc, amb una masia.
I bé, el tema no va anar molt bé, eh? Recordo una vegada que vaig relliscar amb una femta i vaig quedar tot allò com si fos una pel·li d'aquelles, eh?
Vaig relliscar i vaig quedar immers en la merda.
Això segurament...
Vol mostrar que potser no tinc fusta d'això.
És el millor que et podria passar en un poble com Tor.
Demà la plataforma 3CAT estrena l'última història del Carles Porta, ambientada en aquest poble on literalment compartiríeu vida amb quatre cases com a veïns.
Vosaltres heu pensat alguna vegada allò de... Ho deixo tot, començo de nou, me'n vaig a veure a la muntanya.
Jo, més d'una vegada. Jo sí, jo sí, jo sí.
El que passa que Tor, no sé si els nostres oients hi han estat, és un lloc fantàstic,
està allò on Déu va perdre l'Espardenya, eh? També s'ha de dir, eh? Que costa molt d'accedir-hi.
I quan pensem en aquests que ens agraden anar a la muntanya, de fet, per les enquestes que tenim,
la gran majoria volem anar a la muntanya però a prop d'algun lloc on passin coses, eh? També.
Tor no seria ben bé això. Tor és una cosa que està molt, molt aïllada.
I on?
No, no, jo a més no sé què vol dir començar de nou.
Què vol dir? Que la gent que t'emprenya no et truca o què?
Home, si comences de nou i deixes, entenc, la vida, la feina, fins i tot la família, no?
Sí.
Sí, però què vol dir això? Tu ja pots fer la teva quan vulguis.
El problema és que la gent et troba, eh? I els problemes et troben.
Per tant, a no ser que fas allò que et canvies l'identitat, no sé molt bé com es fa això.
Escolta'm, Toni, tu que normalment hi poses una mica més d'optimisme a la vida,
si parlem del món rural i de l'alta muntanya, avui també hem de parlar d'aquest concepte del despoblament, no?
Aquesta Catalunya buidada, l'Espanya bateada també.
Sí, el que passa en el cas de Tor, més que procés de despoblament, porta unes quantes dècades de despoblat.
De fet, Tor no és un municipi, sinó que és un nucli que forma part d'un municipi que es diu Alins,
que està al Pallars Sobirà, i que, segons l'últim padró, tenia 283 habitants.
a Tor, evidentment, hi viu molta menys gent.
Però sí, el despoblament és una qüestió important que s'ha posat sobre la taula en el nostre país des de fa molt de temps,
també a l'estat espanyol o en d'altres llocs.
Però, en el cas del sud d'Europa, és precisament important,
perquè, sobretot al voltant de Madrid, del Gran Madrid,
hi ha molts municipis que han anat desapareixent i que cada vegada hi viu menys gent.
i, en el cas de Catalunya, hi ha una dinàmica força semblant.
I, de fet, segons un estudi de la Universitat de Lleida de fa uns anys,
es calcula que hi ha uns 200 municipis en risc de desaparèixer en els propers anys,
i amb la majoria d'ells a les terres de Lleida.
I, clar, això és un problema des de molts punts de vista,
des de l'equilibri territorial, des de donar oportunitats a tothom,
i, molt sovint, el problema és que aquests municipis entren en una mena d'espiral negativa,
que es marxa gent, la gran majoria hi ha gent jove,
aleshores perden serveis públics,
i això fa que la gent ja no hi vulgui anar perquè hi ha serveis públics que no hi són.
I, bé, és un tema complicat que semblava que la pandèmia havia moderat una miqueta,
i sí que és veritat que en els últims dos anys alguns hi han tornat,
però que encara és un problema estructural que necessita solució.
Per què costa tant fer-ho atractiu perquè la gent s'hi quedi?
Bé, això, en Jon en sap molt d'aquest tema, eh?
Jon, les economies d'aglomeració, suposo que serà la resposta, eh? Jon?
Sí, sí, a veure, les economies d'aglomeració,
que com diu el Rodon, si mirem el món, eh?
La meitat del producte interior brut generat en les darreres dècades
ha vingut a regions urbanes que representen només l'1%
de la superfície terrestre no aquàtica, eh?
És a dir...
I, a més a més, el que és interessant d'això és que la tendència
és a cada vegada que sigui més extrem.
No és un tema només de Catalunya,
que com diu bé el Rodon, és cert que tenim potser un desequilibri particular,
però com més desenvolupat és un país o una regió,
més s'extrema l'urbanització.
A veure, el primer factor és obvi, no?
El capitalisme va venir de la mà de la industrialització
i això vol dir que l'agricultura, la majoria de països occidentals,
va passar de ser d'aproximadament un 40% del PIB al 1.800
a menys de l'1% avui.
Només en països africans no industrialitzats, extremadament pobres,
l'agricultura segueix superant el 20% del PIB
i, per tant, no es veu aquesta urbanització extrema.
Si tu mires la distribució de la població,
està bastant més escampada.
I, per tant, els pobles segueixen tenint molta més gent.
Però, clar, el que passa és que la correlació negativa
entre el pes de l'agricultura sobre el PIB
i el nivell de vida és fortíssima.
Per tant, clar, la gent, jo ho entenc,
diuen que ens cal més camp.
I, home, doncs, per tenir certa autosubsistència, potser,
també és cert que és un sector clau
en el sentit que, si mor, ja remates aquesta part del territori,
però, des del punt de vista macroeconòmic,
bé, vull dir, en general, com més agricultura,
doncs, pitjor vivim.
Llavors, si l'agricultura,
més enllà d'aquest factor, Eric,
de la seguretat alimentària,
la poden fer els altres,
doncs, a nivell macroeconòmic,
tot això que ja has guanyat.
Toni.
Sí, aquí, i a més a més,
hi ha una altra cosa que a vegades se'ns oblida
dels llocs petits,
i, en aquest cas, Tor és un lloc molt petit,
però que ens recorda molt sovint
en com funcionen aquestes societats
i el per què a vegades molta gent
marxa dels municipis petits.
Aviam, el primer factor és evident,
és, evidentment, econòmic, eh?
És a dir, la gran majoria de perfils
de gent que marxa d'entorns rurals
o petits són gent, doncs,
que busca una feina diferent
i, jo què sé, escapa si tu vols ser periodista,
doncs, a Tor no pots,
com a mínim tots els dies de la setmana
i has d'anar a Barcelona, a Girona
o a un lloc una miqueta més gran.
Però després també hi ha una forma,
una qüestió cultural.
La gent que hem viscut en poble
o en entorns més petits
sap que en els llocs petits,
en els llocs on hi viu poca gent,
hi ha una mena de capital social
bo i dolent, en certa manera, no?
És a dir, quan tu vius en un poble,
per exemple, hi ha coses molt bones
en el sentit que, no ho sé,
el fill o la filla es posa malalt, no?
I pots trucar a la veïna
o al veí i dir-li que te'l cuidi
durant una estona
i això es veu natural, no?
Però després també hi ha una altra qüestió
que s'ha estudiat en els últims anys
una miqueta i que es veu que també ajuda
que molta gent acabi fent aquest pas
cap a la ciutat, que és la qüestió de l'anonimitat.
En un poble, quan, no sé,
si trenques una cama abans d'arribar,
i perdoneu l'estereotip, eh,
ja tothom sap que t'has trencat la cama, no?
Perquè la informació corre, no?
Clar, hi ha molta gent que això no li agrada
perquè prefereixen viure amb un cert anonimat
i això és el que permet la ciutat, sí?
Que hi ha un capital social diferent, eh?
Ni millor ni pitjor, però en tot cas,
hi ha aquesta anonimitat, doncs,
que permeten que molta gent li satisfà.
I el cas de Tor, allò que és fascinant
i que veurem, doncs, a la sèrie,
és aquesta degradació d'aquest capital social, no?
Que a vegades es produeix, doncs,
en aquests entorns més petits,
de tothom malfiant-se de tothom
i fins i tot, doncs, arribant a això,
arribar, doncs, a matar una persona.
Escolta'm, hi ha aquest fenomen, també, no?
De molts joves nascuts en pobles petits
o en aquesta Catalunya buidada que marxen,
però després acaben tornant a casa, no?
Sí, de fet, potser és que aquest és l'equilibri, no?
De que en algun moment de la teva vida,
que potser necessites més estímuls i més qüestions,
doncs, te'n vas, allò, a estudiar en una gran ciutat,
fas amics allà, potser t'hi quedes,
i a mesura que vas creixent...
I això, en certa manera, ja passa a Londres, eh?
Que és que quan la gent té fills
o es fa més gran, doncs,
vol una vida més tranquil·la
i se'n va, doncs, cap a aquests llocs més...
A més, el preu de l'habitatge, eh?
Clar, clar, clar.
El preu de l'habitatge suma molt aquí.
Sí, sí.
Però jo ho veig complicat, eh?
Perquè és veritat que tu pots tornar al poble,
però si el poble no té cap nucli urbà a prop,
és difícil que tu puguis viure-hi,
perquè, pel que dèiem, no?,
de l'aglomeració econòmica
cada vegada més forta, doncs, a centres urbans.
I aquí, clar, si parlem, no?,
de les economies d'aglomeració,
que també a vegades les podem anomenar
com economies d'escala, no?, externes,
clar, podem llistar més o menys la lògica
que segur que la gent entendrà,
la lògica de per què les empreses
es concentren al mateix lloc.
La primera, doncs, són les infraestructures, no?,
les connexions logístiques,
que són millors en certes zones que en altres,
però també hi trobem la capacitat, doncs,
de contractar treballadors qualificats
que viuen a les mateixes zones,
de generar, doncs, sinergies, no?,
de transmissió de coneixement entre empreses,
i, finalment, hi ha un factor important
que no sé si us sona...
us sona a Paul Krugman?
Sí, home.
Sí.
Economista, no?
Sí, sí, no és sant de la meva devoció, eh?,
però la feina que va dur
que li diuessin al Nobel d'Economia el 2008,
a mi sí que m'agrada molt.
De fet, la meva principal crítica al Krugman
és precisament que des de llavors
s'hi ha distanciat molt,
no és allò que...
que et distancies de la feina que t'ha fet famós,
no?, això li va passar a Lluís Llach amb l'Estaca,
o, bé, a Oriol Junqueras amb la independència.
Doncs, Krugman, el 1991,
va escriure un dels meus papers preferits,
que s'anomena
Retorns creixents i geografia econòmica,
i ell argumenta que, clar,
a part de tots aquests factors que hem comentat,
hi ha també el cercle virtuós, no?,
de la geografia econòmica,
que vol dir que, al final,
la indústria s'instal·la allà on hi ha més indústria,
perquè, clar, gran part del que la indústria necessita
per fabricar el que sigui
són productes industrials,
és a dir, la indústria utilitza indústria
per fabricar més indústria.
Llavors, clar, això fa que una vegada
en una zona
s'hi ha instal·lat una activitat econòmica,
és molt difícil
que una altra zona, no?,
del costat, doncs,
pugui, doncs, competir.
I és per això que veiem, no?,
el fenomen aquest a l'estat espanyol,
en què les zones industrialitzades
han tendit a ser cada vegada més fortes,
i, en canvi, les zones no industrialitzades
no hi ha manera, no?,
de que, doncs, s'equilibrin una mica
i viuen de transparències, no?,
dels famosos dèficits fiscals i aquestes històries.
I també ve a explicar
per què una vegada una indústria et marxa
a fabricar un altre lloc del món,
pensem, per exemple,
a les motos al Japó,
al tèxtil a la Xina,
doncs aquesta indústria
ja no torna.
Hi ha molta gent que diu
home, i els serveis, no?,
com és que els serveis...
No pot ser que els serveis,
ara que són tan importants,
doncs resulta que, no?,
un petit poble,
potser no té indústria,
però té serveis,
doncs fan que es recuperi, no?,
l'economia.
No.
Per què?
Doncs, bé, en primer lloc,
la gran majoria dels serveis
són no comerciables,
és a dir,
tu un cotxe el pots fabricar a un lloc
i el pots vendre a tot arreu del món, no?
En canvi, doncs,
els serveis d'educació,
serveis mèdics, no?,
metges, mestres,
els barbers,
no els pots exportar, no?,
des de Tor a Barcelona.
El que fan és que es muden a Barcelona, no?,
la gent, físicament,
per tant, marxen.
Hi ha certs serveis
que s'exporten com el turisme,
però tu serveixes
no podent enviar el turisme, no?,
des de la Costa Daurada,
on sigui,
i bé, és veritat,
hi ha municipis,
no ho sé,
Altafulla, Cadaqués,
que evidentment viuen del turisme,
però això no ho poden fer
tots els municipis.
I, finalment,
el fet que
els serveis
que realment
no generen
una productivitat elevada
i sí que són comerciables,
penseu, per exemple,
finances,
sector tecnològic,
encara tendeixen més
a concentrar-se
a les megaciutats,
per tant,
encara,
doncs,
van contra més
dels pobles, no?
Toni,
políticament,
aquests micropobles
s'organitzen
bastant diferent,
suposo, no?
Sí, home,
la gran majoria,
bé,
molts d'ells
tenen molts problemes,
perquè per trobar,
per exemple,
alcaldes i alcaldesses,
ja no et dic regidors,
jo conec molts casos
que s'han hagut de fer
les llistes
de forma allò difícil,
han arribat a suar,
i d'aquests consells,
plens municipals,
molts regidors
se n'assabenten
que s'ha de votar
el dia que hi ha el ple,
per tant,
són entorns complicats,
i després hi ha
l'altra qüestió
que és sobretot
la gran diferència
política ideològica,
que si no es fa bé
la cohesió territorial
es va creant
entre el món més rural
i el món urbà.
Aquí,
en el nostre context,
no estem tan malament,
però en altres llocs,
com pugui ser
Bèlgica,
Holanda,
França,
el camp,
el món més rural,
el que hem vist
en els últims anys
és que s'ha passat
massivament
a l'extrema dreta,
votar partits
d'extrema dreta
que han aprofitat
aquest escenari
per això,
per treure vots.
En el cas
de l'estat espanyol
això encara no és així
i, de fet,
el que veiem
dels estudis
és que aquelles zones
despoblades
hi passen dues coses,
que és que
en algunes
es creen
aquestes plataformes
polítiques
que hem anat veient
els últims anys
que intenten representar
això l'Espanya vaciada
amb no gaire èxit,
d'altra banda,
tot i que van aconseguir
un diputat al Congrés
i després
la gran majoria
de llocs
que es despoblen
encara segueixen votant
els partits
de tota la vida
que bàsicament
vol dir
el PSOE
i el PP.
I això per què?
Simplement,
doncs perquè
els més joves
que són més d'esquerres
se'n van a la ciutat
i, per tant,
no és que els que es queden
canviïn d'opinió
sinó que simplement
els que voten diferent
marxen.
Avui a la Setmana Tràgica
amb el Lión Cindreu
i el Toni Radon
hem parlat
de les zones rurals
del món rural
arran també
d'aquesta estrena
de Tor
del nostre company
Carles Porta
a la plataforma
3CAT.
La mirareu, suposo, eh?
He de dir...
Sí,
molt fan.
A més,
he de dir,
no ho he dit
en aquest programa,
vaig conèixer una vegada
amb Palanca.
Ah?
Home,
doncs comencem per aquí.
Home, i tant.
En pau descansi, no?
Es va morir,
es va morir.
Sí, sí.
Una vegada,
això que dic,
de l'agrupament,
escolta,
en un viatge
que estàvem fent
allò,
acampament per Alins,
precisament,
el que deia el Rodon.
A Tor no hi vam anar, eh?
Però, clar,
el Palanca es movia
per tota l'àrea, eh?
Per tant, sí, sí.
A més,
en aquell moment
ja era famós, eh?
Per tant,
ja sabíem qui era en Palanca.
I la teva percepció
del personatge?
Home, clar,
jo era com un fan, no?
En aquell moment del Palanca.
Per tant,
és allò que quan coneixes
els teus ídols,
no és...
Mai els veus allò
de manera objectiva,
però bé,
no va...
Que era molt com el documental, eh?
Allò,
una persona,
més aviat,
esquerpa.
Però,
alhora,
carismàtica.
A veure com va aquest tor
del Porta i companyia.
Una abraçada,
companys,
adeu,
Toni Rodon,
doctor europeu
en Ciències Polítiques
i on Cindreu,
columnista de l'Ultra Street Journal.
Una abraçada cap a Londres
i cap al Canadà.
Que vagi bé.
Vinga.
Ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
Pfft,
ei,
som Gua Xavi
i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí,
tu la teva roba
i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que et deixa la roba neta
i en pau el planeta.
Entra a PlanetaEmpau.cat
i emporta't un 25% de descompte
en la primera comanda.
Recorda,
som Gua Xavi.
Si creus que l'alvocat
forma part de la dieta mediterrània
o que el cotxe elèctric
és el primer vehicle
que no emet CO2 de la història,
potser és que has desconnectat
dels teus orígens
i et cal descobrir
el nou Museu Terra,
a l'Espluga de Francolí.
El Museu de la Vida Rural
renova el nom i la imatge,
però manté la seva essència de sempre.
Visita el Museu Terra
i reconecta.
Un raig que ha sortit del sol
fa 8 minuts
podria estar ara mateix
rentant-te la roba,
il·luminant casa teva,
carregant el mòbil...
A Acción a Energía,
líder mundial d'energies renovables,
ho sabem.
Per això,
ara t'installem a casa
Panells Solars
per ajudar a conservar el planeta
i per ajudar-te a tu
estalviant la factura.
Entra a
Hogares Acción a Energía
i infórma-te'n.
President Bukele!
A El Salvador,
el president Nayib Bukele
ha construït la presó
més gran i dura
de tot Amèrica.
El seu objectiu,
posar fi
a les bandes criminals.
La política de repressió,
però,
també esquitxa els innocents.
Aquí hi ha moltes persones
que no te damos ningún delicto
y estamos fresos.
Tot s'hi val
per rentar la imatge
d'un país?
30 minuts
contra les mares
a la plataforma 3CAT
i a TV3
aquesta nit.
Així sonen
algunes de les coses
que podries fer
amb un Paujot i Rifter.
El Paujot i Rifter
és tan versàtil
que pot convertir-se
en qualsevol vehicle
que necessitis.
Amb fins a 343 quilòmetres
d'autonomia elèctrica
també disponible
en diesal i gasolina.
Vine a conèixer-la
al teu concessionari Paujot.
Paujot.
Call me on my phone
Yeah
It's alright
Call me on my phone
Yeah
It's alright
Just call me on my phone
Yeah
It's alright
Call me on my
I just love
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
I just love to
El roger escapa
Cinc minuts per dos quarts d'onze
A Catalunya es calcula
que el 7% dels naixements
ja són per reproducció assistida.
A tot l'estat,
l'any 2021,
van néixer més de 36.000 criatures
a partir d'un tractament de fertilitat.
L'endarreriment de la maternitat,
els nous models de família
i els problemes de reproducció
expliquen l'augment d'aquestes tècniques
que majoritàriament
es fan en clíniques privades
a un preu no apte per totes les butxaques.
La reproducció assistida
ha permès a moltes persones
fer realitat el seu somni
de tenir fills,
moltes vegades gràcies a una donació
anònima d'òvuls
o de semen.
Però, en els últims anys,
també hem conegut
fills nascuts
d'aquestes donacions anònimes
que reclamen el seu dret
a conèixer el seu origen genètic.
Ara han creat una associació
per defensar els seus drets.
Avui al suplement
diferents històries,
diferents reclamacions,
en veus que tenen diferents postures.
Comencem amb la Maria.
Maria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
La Maria Sallés
és la presidenta
i la fundadora
de l'associació
Fills i filles de donants
Pinoira a tot l'Estat.
Què demaneu, Maria?
Doncs, principalment,
l'objectiu principal
de l'associació
a un nivell més humà
és poder fer comunitat
entre nosaltres,
perquè la veritat és
que ens hem sentit
molt aïllats, creixent,
i som un col·lectiu
molt invisibilitzat, no?
Llavors, poder-nos trobar
entre nosaltres
i fer aquesta xarxa,
aquest suport mutu
ha sigut com molt bàsic
per nosaltres.
I després,
a un nivell més polític,
potser més
de defensa de drets,
bàsicament el nostre objectiu
és poder modificar,
canviar la llei vigent,
que està completament
pensada per blindar
les clíniques
i l'anonimat,
en aquest cas,
que és el que protegeix
el negoci que hi ha al darrere,
i que vulnera
els nostres drets directament, no?
Llavors,
el nostre objectiu primer
és poder abolir l'anonimat,
que ataca directament
al nostre dret reconegut
a conèixer els orígens
i al nostre dret a la salut,
tant física com mental,
i després,
doncs,
també ens agradaria
que hi hagués realment
un altruisme, no?
També poder abolir
la mercantilització,
que també ve marcada
per llei,
que en molts altres països
les donacions
són realment altruistes,
i que això també
ataca a la nostra dignitat,
perquè nosaltres
no som un moble
que et compri,
som persones,
i per tant,
això hauria de sortir
realment
des d'aquest altruisme.
Tu, Maria,
deus ser filla
de les inseminacions
que es van produir
a finals dels 80,
principis dels 90?
Sí.
No?
Les primeres
a tot l'estat
de quins anys són?
Es va començar
a fer aquestes inseminacions
a finals dels 70,
el que passa
és que llavors
encara no hi havia llei,
la llei es va fer
el 88,
i és més o menys
uns 10 anys
després que començessin
a haver-hi
les primeres inseminacions.
En el teu cas,
la teva mare
va recórrer
un donant de sement
per ser mare soltera,
ella no t'ho va amagar mai,
però sí
a la resta de la família.
Per què?
Sí,
bueno,
això suposo que
ho hauria d'explicar
més la meva mare,
no?
Però sí que ho hem parlat,
suposo que ella
parla molt del context,
no?
Que no és el mateix
als anys 90
que actualment,
i després ella,
suposo que
que tenia por
el rebuig social,
no?
I ho enfocava
d'aquesta manera,
però bueno,
jo quan vaig ser adolescent
o així,
sí que vaig anar
a parlar amb ella
i li vaig dir
mama,
què està passant,
no?
Això per què?
Per què?
I llavors ma mare
em va dir que val,
que tenia raó,
i llavors ja els hi va
explicar la família
i tot això.
Va ser quan vas ser adolescent
que se't desperta
aquesta inquietud
per saber
qui és el...
No sé si ha de parlar
de pare biològic,
de donant...
En el meu cas,
jo li dic pare biològic.
Cada company
li diu diferent,
jo li dic pare biològic.
Quan se't va despertar
a tu aquest interès
per saber
qui era el teu pare biològic?
Jo li dic...
Jo tinc curiositat
des de sempre.
No se'n va despertar
en cap moment.
És a dir,
de la mateixa manera
que no recordo
la meva mare
assaient,
m'ha dit,
Maria,
t'he de dir una cosa,
sinó que jo sempre he sabut
que això era d'aquesta manera,
no recordo cap moment
on jo pensés
vull saber
qui és aquesta persona.
Sempre he volgut.
Sempre ho he pensat,
sempre m'he fet preguntes,
sempre me l'he imaginat
i va ser més
cap a l'adolescència
quan vaig ser conscient
dels meus germans i germanes
que també estan privats
per llei
que jo pugui saber
quan són i qui són.
I tu els hi dius germans, eh?
Sí,
en aquest cas sí,
són els meus germans i germanes.
Sí.
I llavors això sí que va ser...
Vull dir que això
per molta gent
segurament hi és una discussió.
Bé,
són els meus vincles.
Jo no vinc a dir-te
com li has de dir tu
als teus vincles.
Són els meus vincles,
són els meus germans
i les meves germanes
i crec que la llibertat
de poder nombrar
els meus vincles
hauria de ser meva,
no de les altres persones, no?
Crec que això és una cosa
molt important
que parlem amb la Bàrbara.
És a dir,
per exemple,
hi ha companyes
que li diuen pare, no?
El seu pare biològic
i hi ha com molt discurs
de pares,
qui et cria,
qui et cuida.
Bueno,
pares que jo decideixo
què és,
que per algú és el meu pare, no?
Llavors,
quan una persona
abandona la seva parella
i, per exemple,
estic posant un exemple, no?
Una parella,
una dona es queda embarassada
i aquest senyor desapareix.
I la persona encara està
gestant-se la panxa,
vull dir,
que no s'han conegut
en cap moment
i després creix
i aquesta persona d'adulta
diu,
el meu pare ens va abandonar,
ningú va a censurar
o a fiscalitzar
o a qüestionar
el vocabulari
que està utilitzant
aquesta persona.
Només se'ns censura
i se'ns qüestiona a nosaltres
perquè no interessa
i perquè, a més a més,
s'han pensat
que nosaltres serem bebès
tota la vida
i nosaltres som persones
que quan creixem
tenim opinions
i tenim drets
i tenim desitjos
i hauríem de ser lliures
de poder nombrar
com vulguem
els nostres vingles
i és que només faltaria.
Com creus que t'ha afectat
a tu ser filla
d'un an de semen anònim?
Doncs m'ha afectat
bàsicament
en temes de salut,
salut mental,
sobretot.
És que
el veure'm privada,
o sigui,
saber-me discriminada,
la llei de reproducció
assistida actual
és una discriminació
per raó de naixement
a les persones que naixem.
Llavors,
saber-me discriminada,
a més a més,
un col·lectiu
superinvisibilitzat,
no?
Que a més a més,
només l'únic discurs
que hi ha
que és hegemònic
és el discurs
de les clíniques
perquè fa 40 anys
que bàsicament
monopolitzen
tot aquest món
de la reproducció
assistida
i són els únics
que tenen veu
o han tingut veu
fins ara
perquè ara ja hem arribat
i nosaltres
també estem aquí, no?
També el sentirem
aquest discurs, eh?
Avui?
Bueno,
és el de tota la vida
al final, eh?
Sí, però està bé sentir-lo.
Però digues-te, sí.
Llavors,
no sé què estava dient,
ara m'he perdut.
No, o sigui,
jo et preguntava
de quina manera t'ha afectat.
Sí, com m'ha afectat, perdona, sí.
Parlaves de la salut mental,
hi ha un tema també
de salut física.
Física, però salut...
Sí, totalment.
Malalties hereditàries, no?
Absolutament,
però em referia
amb el tema
de salut mental també
perquè és molt difícil
créixer en un entorn
on tothom
dona per sentat unes coses
perquè només existeix
un discurs
que és l'hegemònic
que a més a més tendeix,
tendeix no,
romantitza completament
tot aquest món
i llavors tu,
com a persona petita,
t'estàs sentint
que hi ha coses
que no encaixen
o que no quadren,
que això és un sentiment
bastant majoritari
en el nostre col·lectiu
i que no tens...
Ets una persona petita
i no tens la capacitat
de formular, no?
I a més a més
no vols fer mal a la mare,
no vols fer mal als pares
perquè no se sentin
que no són suficients,
que la nostra família
no és suficient, no?
Llavors,
hi ha tot un tema
de gestió emocional
de quan ets petita
que no...
Justament,
des de l'adulcentrisme, no?
Que no es posa
en la pell
de què menjeren aquestes persones
i que ni tan sols
et donen espai
per expressar-te.
Llavors,
a nivell mental,
de salut mental
i de saber-me privada
d'aquests vincles,
doncs molt.
I a nivell de salut física
també,
perquè no tenim access
als nostres historials mèdics.
I...
Què més t'agradaria saber
del teu pare biològic?
Bueno,
en el cas del meu pare biològic
sobretot és el poder
veure-li la cara.
Tinc molta curiositat
per saber quina cara fa,
la veritat.
I després,
conèixer-lo una mica
a nivell personal, no?
També,
què li agrada,
què no li agrada,
què ha estudiat,
si és que ha estudiat alguna cosa,
què fa, no?
Vull dir,
curiositat en aquest sentit
i sobretot temes
d'historial mèdic,
no?
També.
Més en la d'això.
Pot ser que aquesta persona,
aquest pare biològic
que t'hi refereixes tu,
ell senti que no és un pare
i que només és un donant
de cèl·lula,
no?
Bueno,
és que no és el meu pare.
Però en quin moment
he dit jo
que sigui el meu pare?
No, el pare biològic.
El...
Sí?
Però és que,
a veure,
una cosa és
la família
i l'altra cosa
és el vincle genètic.
Hi ha moltes persones
que coneixen
què és el seu pare biològic,
però tot i així
aquest senyor
no els ha fet mai de pare.
I crec que
en qualsevol altre context familiar
s'entén això.
S'entén que tu pots tenir
un vincle genètic
o biològic
amb una persona
i s'entén que pots dir
que aquesta persona
és el meu pare
però no vull saber-ne res
perquè no m'ha fet mai de pare.
I s'entén aquesta diferència,
no?
Perquè amb nosaltres
no s'entén.
No estem parlant
de família.
El voldríeu-vos conèixer
i prou per posar-li cara,
per saber quins antecedents...
Correcte.
I voldries establir
algun tipus de relació
o no?
Doncs depenent
de si em cau bé o no,
jo què sé.
No ho sé.
Quan el conegui,
si és que el conec algun dia
ja veuré,
si anem a fer una birra,
un cafè un dia,
m'agradaria parlar amb ell,
sí,
tindria curiositat
i després,
més enllà d'això,
si no em cau bé
o no flueix la cosa,
doncs casco pel seu costat
i si em cau bé,
per què no?
Doncs un amic més,
no?
Tens esperança
d'aconseguir conèixer-la,
encara?
Sí,
perquè molts companys
ho estan aconseguint.
Llavors,
perquè no m'ha de passar amb mi.
Com ho estan aconseguint?
A través dels tests
d'ADN genètics.
Aquí actualment
és el MyHeritage,
que és el que té més tirada
a Europa
i també dins
la nostra comunitat
de persones nascudes
i de donants.
Bàrbara,
tu vas saber tota la veritat
gràcies o per culpa
a un regal
de la teva exparella,
precisament,
no?
Gràcies al MyHeritage,
sí.
M'ho van regalar
i aleshores
ma mare
em va seure
i em va dir
la veritat.
Fins aleshores
no t'ho havia explicat?
Fins aleshores
només m'havien explicat
que havien fet servir
tractament de reproducció assistida
per tenir-me,
però no el que havia sigut
per mitjançant
donant d'esperma.
Quants anys tenies?
25.
I ara quants en tens?
Ara 29.
29,
per tant,
bastant recent.
Sí.
Com va anar el moment
de la conversa
amb la teva mare?
El moment
va anar bé.
D'una banda
em vaig sentir aliviada
perquè el meu pare
en funcions
s'havia desentès
de mi una mica
des del divorç,
però bueno,
jo amb ma mare
a soles,
igual que Maria
ja per mi
ha sigut
tot el suport
que he tingut.
i d'altra banda
en aquell moment
vaig sentir
aquest alivio,
vaig sentir també
una il·lusió
que ostres,
ara puc tenir
mig germans,
però no va ser
fins diversos anys
després que ja
vaig començar
a informar-me
de tot el tema
de la legalitat
i tal,
i vaig conèixer
l'associació,
i ahir ja em vaig
començar a enfadar
de veure tots els drets
que s'estaven vulnerant.
Per què no t'ho havia
explicat fins aleshores
la teva mare?
Per por,
bàsicament,
jo crec.
i perquè com que
ja havia esperat tant
ja diu,
ostres,
ara serà una notícia
molt forta
i no sé,
jo crec que ella
també tenia
por de sentir
que m'havia estat
amagant tot això
tots aquests anys.
Però avui en dia
ma mare és
qui més m'apoya,
ma mare és
tan enfadada com jo
en tot aquest tema,
també sent
una mica
com que
es van aprofitar
d'ella
en el seu dia,
de la seva necessitat
aquesta de ser mare,
i avui en dia
doncs està
a tope
amb l'associació.
Per què dius
que s'estambularan
els vostres drets
fonamentals?
Bé,
en el meu cas
jo sí que vaig néixer
dins de la llei
i en el meu cas
l'anar a demanar
a la clínica
les dades
no identificatives
del donant,
és a dir,
totes les dades
fenotípiques
a les que tenim drets
segons la llei,
em van dir directament
que tota aquesta informació
havia estat destruïda.
Això passa sovint?
Això,
jo ho he preguntat
i m'ha passat això
i resulta que
moltes altres companyes
de l'associació
que també han anat
a preguntar
els han negat
aquesta informació
directament
per desconeixement
de la llei
i altres companyes
els han dit directament
que aquesta informació
ha estat destruïda.
O sigui,
aquí ja estem veient
amb les poques persones
que m'han anat a preguntar
i estem veient
que hi ha
una mala praxis
per part de les clíniques
que des d'abans
de la llei
en aquest sentit.
Segons aquesta llei
a quines dades
sí que teniu dret
de conèixer
del donant
i a quines dades
de moment
en el cas
de l'estat espanyol
no?
Tenim dret
a conèixer
dades fenotípiques
i dades
de l'historial clínic
sense desvelar
la identitat
del donant
i també tenim dret
a que es desveli
la identitat
del donant
en cas
que la nostra salut
estigui corrent
un risc
extrem
no sé
en cas
que necessitem
algun tipus
de transplant
que només es pugui
recórrer
al donant
o no sé
en quin altre cas
però bueno
d'això tenim
Per quins més motius
t'agradaria conèixer
el donant
a tu?
Per una tranquil·litat
personal
i vital
perquè jo sento
que no em puc morir
sense saber
qui és aquesta persona
bàsicament
és com una angoixa
que és molt difícil
de comprendre
si no estàs
en la situació
que tens
zero informació
de la part paterna
i simplement
és
no sé
tinc aquesta necessitat
bàsica
de saber
com és aquesta persona
i com és
els seus pares
també
per exemple
Tu t'hi refereixes
també com a pare biològic?
Sí
perquè és el que és
és pare biològic
quan dic pare biològic
jo no li estic posant aquí
connotacions de família
perquè no és la meva família
la meva família
és ma mare
i la
la meva família materna
i aquesta persona
és un pare biològic
per què?
perquè m'ha passat
el 50%
de la seva genètica
i és el meu pare biològic
o pare genètic
Creieu que el dret
a ser pare
o a ser mare
està passant
per davant
o no tenint en compte
el que pugui passar
amb aquests nadons
quan ja no són nadons?
Sí, sí
completament
Ser pare o mare
no és un dret
Primer
és això
que no és un dret
no està recollit
en cap
mena
de legalitat
que sigui un dret
d'altra banda
el nostre dret
a la identitat
sí que és un dret
que està recollit
en la carta
dels nens i nenes
de la ONU
i...
ai, ara no
m'he perdut
ara
per el que anava
Què li diríeu
a aquest donant
de semen
o aquesta donant
d'òvuls
o a un possible
donant
no en el cost
és la vostra
para biològica
no sé
li preguntaria
coses bàsiques
de la seva vida
Teniu amics
o coneguts
que ho han fet?
Sí
sí, tenim amics
i coneguts
una cosa molt important
és que
quan aquestes persones
van adonar
només es confia
en la seva paraula
a l'hora de preguntar-lo
sobre l'historial clínic
i sobre l'historial psicològic
també
es confia
en la paraula
del donant
i se'l fa signar
com que està dient
la veritat
però aquí
no s'està accedint
a dades reals
del seu historial
i abans
tampoc es feien
proves genètiques
o sigui
estem
avui en dia
quan ens pregunten
sobre el nostre
historial clínic
de part paterna
no podem dir res
perquè no tenim accés
a res
i a part
que a aquesta persona
se li van fer
unes preguntes
i unes proves
en el moment
que van donar
però després
no hi ha cap mena
de seguiment
nosaltres
avui en dia
aquesta persona
pot haver desenvolupat
X malalties
i no tenim ni idea
ni tenim ni idea
en el meu cas
que tampoc
es disposa
d'aquesta documentació
d'aquesta persona
jo ja estic venuda
totalment
jo mai sabré
mai tindre contacte
i la clínica
no pot contactar
amb aquesta persona
tampoc
escoltant les vostres històries
segurament hi ha molta més gent
que és nascuda fruit
d'una donació de donació
de semen o d'òvuls
i no ho sap
la majoria de persones
que han nascut
en famílies heterosexuals
i de fet
de fet
no només això
sinó en el cas
de les famílies
de dones soles
o de parelles
de les lesbianes
el cas de la donació
de semen
no és un secret
perquè és evident
que hi ha una pregunta
en un moment determinat
però en aquests casos
una vegada s'ha accedit
a doble donació
perquè això també
és molt comú
a la donació d'òvuls
sí que s'amaga
ara fa poc
hem tingut la incorporació
d'un company nou
que aquest és el seu cas
que és fill de doble donació
i amb ell
sempre li havien explicat
que era fill de donant
de semen
i fins fa poc
que és una persona adulta
li han dit
que resulta que d'òvuls
també
és a dir
quan es pot amagar
s'amaga
si ara ens està escoltant
algú que en el seu moment
va ser donant de semen
o d'òvuls
i vol facilitar
una possible trobada
o vol saber
on va anar a parar
aquella donació
que va fer
què ha de fer
aquesta persona?
Sí, de fet
ens contacten
estem super contentes
perquè des de l'associació
hem obert un registre
una base de dades pròpia
i en aquest registre
ells poden donar
les seves dades
conforme a la donació
que van fer
per poder fer
possibles matges
amb les persones
que arriben
contactar amb nosaltres
i incloure's
en aquest registre
En aquesta lluita
per demanar
un canvi legislatiu
a favor dels drets
dels fills nascuts
per donacions
aquesta associació
que avui
ens ha vingut a presentar
la Maria i la Bàrbara
han trobat el suport
en aquest cas
dels especialistes
en bioètica
com la Núria Terribas
que és jurista
vicepresidenta
del Comitè de Bioètica
de Catalunya
i directora
de la Fundació Grífols
bon dia
bon dia
aquí hi ha un xoc
bastant gran
amb aquesta exposició
que hem vist
entre el dret
a l'anonimat
dels donants
i el dret
del nascut
a saber els seus orígens
què preval?
fins ara està clar
que ha prevalgut
el dret
dels donants
a l'anonimat
i com explicava
molt bé la Maria
tenim una llei
que blinda
aquest anonimat
i que fins ara
ha mantingut
aquest estatus
de situació
però que
a partir del moment
en què
hi ha començat
a haver-hi gent
que arriben a la data
d'adulta reivindica
aquests drets
doncs s'està plantejant
si això realment
és legítim
i si aquesta llei
hauria de canviar
com han fet
molts països
del nostre entorn
que ens han precedit
alguns de fa més de 20 anys
que tenen l'anonimat
eliminat
de la seva legislació
Per què aquí es conserva
Espanya?
Bé, jo crec que es conserva
per diverses raons
primera perquè tenim
una tradició
de reproducció existida
diguem-ne molt potent
la Maria explicava
que ja abans
de la legislació
de l'any 88
que va ser la primera llei
que vam tenir
i després tenim
l'actual del 2006
que no ha canviat això
però ja abans
es feien cicles
de reproducció
i Espanya
s'ha consolidat
com un dels païs
en què té més pes
des del punt de vista mèdic
i amb un altíssim percentatge
això ens ho podrà dir millor
la doctora Boada
de turisme reproductiu
en el sentit de dones
que venen de fora
a fer-se aquí
cicles de reproducció
perquè la seva legislació
és molt més restrictiva
i aquí ho tenen més fàcil
per tant
té un pes molt important
a nivell econòmic
a nivell de tot el que implica
llavors aquesta llei
no s'ha plantejat tocar-la
en cap moment
perquè modificar
això implicaria
perdre donants
això és obvi
i canviar el perfil
de donants
i per tant jo crec que
aquesta és una de les resistències
més importants que hi ha
per no
de moment no toca res
del que tenim establert
en el cas de les adopcions
sí que està reconegut
el dret dels fills
a conèixer els seus orixes
sí
sí sí
a més Catalunya és pionera
amb això
i per tant tenim una normativa
ja des de l'any 2015
que diu que
primera que les famílies
estan obligades
a dir-los als seus fills
a partir de certa edat
que són fills d'adopció
cosa que amb la reproducció
evidentment no s'estableix
i com deien
elles
aquest
i s'amaga
sempre que es pot
no?
o amb un
nombre de casos
molt important
jo crec que aquesta és una
de les coses
que hauríem de
superar socialment
no?
el tabú de la reproducció
perquè avui dia
és una normalitat
que la gent
quan té problemes
de fertilitat
la medicina els pugui ajudar
i hauríem de normalitzar
explicar-ho
i per l'altra banda
en els adoptats
se'ls ajuda
des de l'administració
amb tot un circuit
i un procediment
per poder arribar
a conèixer
aquests orígens biològics
per tant
el que ella deia
la Maria deia
i la Barbara deia
que és un dret
de les persones
és que ho tenim reconegut
en el camp de l'adopció
llavors estem fent
una discriminació
com elles deien
en el camp de la reproducció
perquè si creiem
que és un dret
del subjecte
de l'individu
conèixer aquests orígens
quan hi ha elements
clars
que aquests orígens
són desconeguts
per la persona
perquè amb un sí
i amb els altres no
per tant
jo crec que hi ha
un gap aquí
que l'hauríem de
en algun moment
cobrir
posem-nos una mica
la pell del donant
perquè
deu signar
un contracte
de confidencialitat
per preservar
aquesta identitat
quan et fas donant
de semen o d'ovuls
no?
sí, sí
es pot revertir
d'alguna manera?
això sí canvia la llei?
a veure
de manera retroactiva
aquest és un dels punts
diguem-ne
la llei
pràcticament
mai té efectes retroactius
quan té unes conseqüències
que derimen
en negatiu
per algú
i per tant
això amb la llei penal
també és així
no només quan és enfavorable
però quan és en negatiu
no
aquí els estaríem
canviant les regles del joc
als donants
que els odiuen donar
sota condicions d'anonimat
per tant
entenc que si hi ha un canvi legal
hauria de ser
des d'aquell moment
en endavant
el que va fer donació
ja sap que és
en unes determinades condicions
en què
podran accedir
a la informació seva
si així ho desitja
el nascut
clar
amb els que han fet donació
abans d'aquest canvi legal
no els hi podem canviar
aquestes condicions
amb la qual cosa
tota la gent
que ara està en el moviment
de l'associació
probablement
ni que la llei canviï
no tindran accés
a aquesta informació
primer perquè com elles deien
alguns llocs l'han destruït
cosa inaudita
com pot ser això
que es destrueixi tants llocs
a tantes clíniques
perdint aquesta informació
i hi hagi tants incendis
o tants accidents
bé no ho sé
jo crec que
tinguem en compte també
que hi ha una normativa
referent als anys
en què es guarden
els historials mèdics
que també estableix
uns límits
que a partir dels 10 anys
pots triturar l'informe
la informació mèdica
no s'ha de guardar
però tot això
es deu digitalitzar
a partir d'ara ja
però el que passa
que s'haurien de fer
les excepcions
en contextos com aquest
i per tant
amb genètica
i amb reproducció
crec que la informació
que allà es guarda
és de tanta possible
transcendència futura
que s'hauria de preservar
tot el temps
que sigui necessari
crec que la llei
també diu
que les donacions
són altruistes
sí
però tu cobres
si fas un
bé
la llei espanyola
diu
que són altruistes
sense perjudici
que hi pugui haver
una compensació
a la donant
per les molèsties
que li genera donació
he de dir
que respecte a aquest punt
hi ha un element
que jo no estic
del tot d'acord
amb vosaltres
és
l'altruisme
amb una compensació
possible
no deixa de ser altruisme
m'explico
entenc que
sobretot
en les donacions
d'òvuls
hi ha tot un procés
bastant
bastant
ferragós
per la dona donant
els donants de sement
no tant
però les noies
evidentment
per fer una donació
d'òvuls
han de passar
tot un procés
una medicació
unes molèsties
una punció folicular
una extracció
etc.
jo crec que això
no és just
demanar-ho gratuïtament
sense cap compensació
o canvi
una altra cosa
és que després d'això
en fem
un negoci
exacte
però esclar
és que al darrere
de la donació
hi ha els centres
de reproducció assistida
els que són
de gestió privada
que en fan un negoci
de la revolució
en el qual
tampoc tenia molt sentit
que ells
cobrin uns diners
per un cicle reproductiu
i que les donants
els hi hagin de donar
el material
de gratis
perquè ens hem de dir
sense compensar
aquestes molèsties
i per tant
hem de buscar
el just equilibri
un altre debat seria
si això hauria de ser
només de l'àmbit públic
si no
aquest seria un altre debat
doctora Montserrat Boada
cap de la secció
de Biologia
del Servei de Medicina
de Reproducció de Deixeus
bon dia
bon dia
ja tenia ganes
d'intervenir
m'ho imagino
i és important
que tothom
tingui el seu temps
per dir-hi la seva
clar
aquí ens falta
l'altra cara
de la moneda
que és
una parella
dos homes
dues dones
un home i una dona
una dona sola
que decideix
que té problemes
fertilitat
o per la qüestió que sigui
vol ser pare
o vol ser mare
i ve a la clínica
no?
exactament
és a dir
que aquí s'està presentant
tot com un negoci
i jo recordo
els començaments
de les donacions
d'ovos
perquè fa més de
quasi 40 anys
que estic treballant
amb reproducció assistida
i jo veig
les persones
a darrere
i les necessitats
i les voluntats
de tenir fills
i les ganes
els desitjos
de tenir
formar família
i sembla que aquí
tot sigui
tot un mercantilisme
i no és exactament així
o sigui
aquestes naies
estan aquí
perquè les seves manes
en el seu moment
volien tenir descendència
i van ser elles
que van venir a les clíniques
a buscar-ho
no les vam anar
a buscar nosaltres
això recordeu
és a dir
que les persones
que volen tenir fills
recorren a la fecundació
d'invito
recorren a la inseminació
artificial
i nosaltres
busquem
aquells donants
que poden fer
possible
en molts casos
perquè són persones soles
perquè són parelles
de dones
que si no
no podrien reproduir-se
de cap altra manera
la Bàrbara i la Maria
defensen
que ser pare o ser mare
no és un dret
bé
jo no entraré
en aquesta discussió
evidentment no és un dret fonamental
el dret fonamental
és la llibertat
el dret a l'educació
però
sí que
l'OMS ha reconegut
l'extrarietat
com una malaltia
i reconeix
en la mateixa carta
que ho citàveu
que les tècniques de reproducció
s'estiran d'ajudar
a solventar
aquests problemes
que no són problemes demogràfics
ni poblacionals
sinó que problemes individuals
d'una persona concreta
que es vol reproduir
i elles demanen
el dret a conèixer
qui ha estat
aquesta persona donant
sobre aquesta qüestió
que...
jo sóc sensible
a aquesta petició
és a dir
jo entenc
que elles puguin demanar-ho
igual que hem estat dient
que hi ha una diferència social
entre els d'adopció
i els nens nascuts
de reproducció assistida
tot i que són dues situacions
molt diferents
l'adopció és un abandonament
i la reproducció assistida
han anat a esplaçament
a fer aquella tècnica
per reproduir-se
i han anat
en condicions
de saber
que el seu donant
o la seva donant
seria anònima
llavors
tot i així
jo entenc
que hi ha una diferència social
i que per tant
elles puguin tenir
aquesta inquietud
i crec que s'ho hauria
de poder facilitar
de totes maneres
una cosa és el dret
i l'altra és l'obligació
és a dir
a mi m'agradaria
poder facilitar
aquesta informació
a les persones
que ho desitgen
però com hem dit abans
crec que el més important
i el pas
que és completament necessari
és que totes aquelles persones
que recorrin
als centres
de reproducció assistida
expliquin als seus fills
que són de reproducció assistida
com ho han fet
si hi ha intervengut
un donant
o no
i ho expliquin
des d'una edat
molt, molt primerenca
els nens petits
ho entenen tot
explicar una cosa
com aquesta
a l'adolescència
és un cataclisme
i explicar-ho
quan va tenir un fill
o quan algú es va casar
encara és pitjor
és a dir
quan més s'amaga
una cosa d'aquest tipus
més complicat és
que es normalitzi
que s'interioritzi
i que s'entengui
per tant
jo penso
que s'ha de fer un esforç
en que tothom
que va fer una reproducció assistida
sigui capaç d'explicar
i nosaltres hem fet llibres
tenim eines
per ajudar
que això passi
i avui en dia
si jo vaig a fer
de vegades xerrades
amb un col·legi
i explicar
reproducció
i em trobo
que a les aules
sempre hi ha un nen adoptat
un nen de reproducció assistida
un nen d'una mare soltera
és a dir
que ja és molt normal
els diferents models
de família
tot i així
et sembla bé
que es canviï la llei
perquè hi hagi dret
a conèixer
la identitat
del donant?
sí
però no obligació
és a dir
jo crec que
l'hauria de ser transitori
mai retrospectiu
perquè els donants
van entrar
en unes condicions
i crec que ara
es vulnerarà
els seus drets
també canviar-ho
tu t'hi refereixes
com a donant
o com a pare biològic?
jo com a donant
estic segura
que els que venen a donar
mai pensen
que seran pares
i elles
ho expliquen
com que tenen ganes
de conèixer
però tampoc
estan buscant un pare
han reconegut
que el pare i la mare
són aquells que els crien
els que formen la família
els que els han cuidat
per mi
els que van ser donants
el donant d'òbots
o el donant d'esperma
jo en coneixo molts
i veig
que no tenen cap voluntat
ni de reproduir
o sigui
no estan buscant
una manera
de perpetuar-se
la seva vida
i tenir descendència
no és aquesta
la seva finalitat
és un acte altruista
i un acte de generositat
tot i que rebin
una compensació econòmica
i jo no em posaré
amb els motius
que puguin tenir
però home
una dona que ha de venir a controls
jo veig el que passa
que han de passar per punció
i per fer una punció folicular
no li pot sortir car
com a mínim pagar-li
les despeses
de desplaçaments
del temps perdut
és a dir que
no es tracta tampoc
que sigui un model
com els Estats Units
que potser paguen
7.000 euros
per una donació
no és així
aquí està controlat
el que passa
és que si s'acabés
amb l'anonimat
sí que
segurament Espanya
deixaria de ser
aquest destí turístic
de reproducció assistida
i el negoci
i també el nombre
de donants
canviaria estrepitosament
hi ha un nombre
de persones
que voldrien fer una donació
que no podríem fer-ho
ens queden
dos minuts
per al·lusions
m'agradaria
una última intervenció
de cadascuna de vosaltres
Maria endavant
sí
jo primer de tot
sobre el que esteu dient
que les donants d'òvuls
passen per aquest procés
se'ls paga actualment
1.000 euros
que tampoc em sembla
que sigui una tonteria
que no és un tema
de desplaçament
els 1.000 euros
costa una mica menys
els donants de ronyó
que jo sàpiga
donar un ronyó
és una operació
i després passes
la resta de la teva vida
sense un ronyó
més invalidant que això
penso
que no hi ha res més
i no reben
ni un duro
per tant
justificar
les molèsties
de les donants d'òvuls
com
com que
això és perquè
passen per un procés
molt complicat
és que no s'aguanta
és a dir
que no hi ha cap altra
donació
d'òrgan
que sigui realment
invalidant per la persona
on es cobri un duro
si és altruista
Núria
respecte a això
t'he de dir
que la normativa europea
acaba de canviar
la setmana passada
es va aprovar
el reglament europeu
que permet la compensació
de les donacions
de substàncies d'origen humà
i per tant
no ho barregen cap cas
amb els òrgans
i és un altre terreny
crec que barrejar-ho
amb els òrgans
és entrar en un debat
que evidentment
aquí no tenim temps
però que implicaria
molts més arguments diferents
i només volia dir una cosa
respecte al tema
de
en quin moment dir-ho
etcètera
un dels problemes que tenim
és que no consta enlloc
del nascut
que és nascut amb donant
per tant
si la família
no ho vol dir
no té cap manera
de rastrejar això
i això també caldria canviar-ho
Verona
també volia dir
que aquí
és el lloc d'Europa
on es paguen
amb més altes
les donacions
i que segons les dades
de la Societat Espanyola
de Fertilitat
les donant
les persones
que accedeixen
a donar
el seu material genètic
ho fan
per raons econòmiques
en el 80% dels casos
més o menys
o sigui
aquí
hi ha una motivació econòmica
i
qui dona
va donar
per això
o sigui
aquí
el de l'altruisme
pocs cops
passa
doctora
per tancar
sí
jo només voldria dir
que cada any
neixen més de 8.000 nens
d'una donació d'òvuls
i uns altres tants
de donació d'esperma
aquí a Espanya
només aquí
si no hi haguessin donants
que ho fan d'una manera voluntària
i altruista
sí reben una compensació
però tenen ganes
d'ajudar també
perquè si no
no ho farien
no haurien nascut
molts d'aquests nens
i potser vosaltres tampoc
no sé quants sou
vosaltres a l'associació
no sé quants sou
però jo fa 40 anys
que treballo
en reproducció assistida
i molta gent
m'ha vingut a agrair
que els haguem ajudat
i tinc molt poques peticions
de gent que vulgui
conèixer la identitat
que reconec
que cada vegada
anirà creixent
i jo sóc la primera
que m'agradaria
poder-vos ajudar
en aquest aspecte
o sigui
que no estic en contra
però tampoc ho traiem
tot de context
hi ha una cosa
que és que nosaltres
no ens estem queixant
d'estar vives
estem molt agraïdes
el que demanem
és arribar aquí
amb els nostres
drets garantits
i que es faci
una reproducció assistida
ètica
que no és el que està passant ara
per tant
dir
no estaries aquí
perquè no estaries viva
si no passis això
no, no, no
la reproducció assistida
em sembla molt bé
el que volem
és una reproducció assistida
ètica
conscient, responsable
i que posi al centre
la vida
de les persones nascudes
us agraeixo molt a totes quatre
que haguem pogut debatre
de manera molt civilitzada
i que cadascú
hagi pogut exposar
el seu punt de vista
de totes maneres
el dir que la reproducció assistida
no és ètica
tinc
realment
t'hauria de dir
que saps molt equivocada
no ho és
de cap manera
perquè, perdona
fa molts anys
que em dedico a l'ètica
i intentem fer-ho
de la manera
sempre respectant
els drets de tothom
la mirada
de la doctora
Montserrat Boada
la història de la Bàrbara
i la Maria
de l'associació
Fits i filles de Donants
i la Núria Terribas
jurista
vicepresidenta
del Comitè de Bioètica de Catalunya
gràcies a tots quatre
gràcies
el suplement
amb Roger Escapa
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
i molt més
perquè tot el que compris
en articles de running
al Corte Inglés
d'Avinguda Diagonal
i de Plaça Catalunya
té un 30% de bonificació
per canviar
en properes compres
en esports
només fins al 4 de maig
consulta les condicions
de la promoció
recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
i ara
entrem al búnquer
pare, ja
no faci fotos al port
que compro una postal
ara
és que les postals
jo estic molt a favor
de les postals
molt a favor
de les postals
no farà millor
la foto vostè
que el que va fer la postal
no
no
i el seu home
és molt llitx
l'únic que fa
és espatllar la foto
sí, sí
en Josep Maria no hi ha de fer res
sobre el pont aquell
ja no hauria d'haver anat ni a Venècia
en Josep Maria
que va més perdut
Josep Maria s'hauria de quedar a casa
amb aquella humitat
que està suant de tot arreu
al búnquer
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
també en podcast
Josep Maria
no hi fa res a Venècia
però
però
Catalunya Ràdio
12 de maig
eleccions al Parlament
de Catalunya
espais gratuïts
de propaganda electoral
defensar la terra
és defensar qui la treballa
defensar la terra
és fer-ne
terra d'acollida
defensar la terra
és defensar
una escola pública
en català
per a tothom
defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització
defensem la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom
defensa la terra
el 12 de maig
vota CUP
Bulem
Bulem
Barrios seguros
y sin ocupas
Menos impuestos
Una educación de calidad
y trilingüe
Una sanidad
sin listas de espera
Inversiones contra la sequía
Ni más vivienda
para nuestros jóvenes
Si quieres una Cataluña
de primera
vota Partido Popular
Tu voto
lo cambia todo
Somos la izquierda
que luchamos contigo
por la sanidad
la educación
las pensiones
y el derecho a la vivienda
Somos la izquierda
que denunciamos el procés
que nos ha dividido
y solo nos ha traído recortes
Somos la izquierda
que rechaza a los agresores
en Ucrania
denunciando a Putin
y en Palestina
diciendo
ni terrorismo
ni genocidio
Vota
recortes cero
Sóc l'advocat Rafael Serrano
Fa 63 anys
vaig emigrar
a la meva família
de Córdoba
a Barcelona
La meva família
era una pinya
com ara ho són
les famílies
que arriben
d'altres països
Hem de creure
en aquestes famílies
i donar-les
les oportunitats
que la meva va tenir
Immigrants
sí
Catalunya sí
votar
per el partit
per un món més just