Són les 10.
És l'hora de posar-nos al dia.
El PSOE intenta contenir l'atenció interna a pocs minuts
que comenci el Comitè Federal del Partit Neus Bonet.
Bon dia de nou. Bon dia.
Pedro Sánchez es va orar avui les cares amb els barons territorials,
però a la reunió no hi seran els presidents de Castella,
la Manxa i l'Aragó.
Emiliano García Paje i Javier Lambanca
han plantat a Pedro Sánchez
i no assistiran al Comitè Federal dels Socialistes,
que ha d'aprovar les llistes per a les eleccions del 23 de juliol.
Les interferències de l'executiva estatal
han tensat els equilibris interns, sobretot al País Valencià,
Castella-la-Manxa i l'Aragó, com dèiem.
En aquests tres territoris,
Ferrat ha modificat algunes de les llistes
que havien proposat les federacions territorials.
I el cas més polèmic és el de Castella-la-Manxa,
on el PSOE va arribar a tombar la candidatura
de la mà dreta del president Manxec,
tot i que finalment es va fer enrere
i a l'Aragó han plegat en bloc una quinzena de candidats
en protesta pels canvis imposats per l'executiva de Pedro Sánchez.
Ho seguirem.
El diputat de Junts per Catalunya, Antòni Castellà,
proposa que tot l'independentisme es comprometi
a no investir el pròxim president del govern espanyol
si no reconeix el dret d'autodeterminació.
Ho ha explicat en una entrevista al programa
a l'hemicicle de Catalunya Informació.
Si tots ens comprometem que anar al programa,
la defensa de l'1 d'octubre i el bloqueig,
i no investir a cap president espanyol
que no se senti a negociar i a reconeixer el dret d'autodeterminació,
això sí que seria un front
en el qual avançaríem amb allò que m'ha dit de l'1 d'octubre.
I això és tangible, i això és concret, i això ho podem fer.
L'exèrcit de Colòmbia troba vius els quatre germans
que buscaven a la selva des de l'1 de maig passat,
quan l'avionet on viatjaven va caure.
El president de Colòmbia, Gustavo Petro,
diu que ara cal esperar a saber com estan realment els germans.
Su estado de salud debe tener quebrantos.
La necesidad, otra vez, de transitar hacia la alimentación,
que no es la de la selva, etcétera,
todo eso puede implicar complicaciones.
Hay que ver su estado mental.
Estuvieron juntos con el niño de brazos.
Lo que no nos ha parecido es el perro,
que en algún momento estuvo junto a ellos.
La directora de la Direcció General d'Atenció a la Infància
i a l'Adolescència, la de Gaia,
afirma que alguns dels menors acusats
d'haver participat en les violacions en grup de Badalona
no són conscients del que han fet.
Esther Cabanes ho explica en una entrevista al diari Ara.
Lo primer que fem és veure la consciència del problema o no.
I són conscients del que fan, del que han fet?
No en todos los casos, no en todos los casos.
Nea que sí.
En tot cas, que tenen consciència, una vegada hi ha passat,
i se'n donen compte del que han fet o el que ha passat.
Hi ha xiquets que s'ajunten en grups de més adults
i volen ser igual que els grans,
i quan arriben a fer no saben el que han de fer
i el que fan no és allò que haurien d'haver fet.
La consciència del més fan que imitar.
I en esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Què destaquem a aquesta hora?
La derrota del Barça de bàsquet
en el segon partit de les semifinals de la CB contra l'Unicaja,
el Palau blaurana 79-88.
Ara la sèrie està empatada a 1 i es trasllada a Màlaga.
Aquesta tarda, a dos quarts de 7, a l'Olimpíc de Badalona.
Joventut Madrid també en va empatar a 1.
Denver queda un pas del títol de l'NBA,
després de guanyar aquesta matinada la pista dels Miami Heat.
95-108.
Els Nuggets queden a només una victòria
de guanyar el primer títol de la seva història.
Avui es juga a la final de la Champions de futbol,
Manchester City, Inter de Milà a Istanbul, a les 9 del vespre.
Pep Guardiola busca la seva quarta Champions,
la tercera com a entrenador i la primera fora del Barça,
on va guanyar dues com a tècnic i una com a jugador.
També avui es juga a la final femenina
del torneig de tenis de Roland Garros
i gasbiatec número 1 del món busca el seu tercer títol.
S'enfronta a Carolina Muixova, la 43 del rànquing.
Demà jugarà a la final masculina,
Novak Djokovic i Kasper Ruth es disputaran el títol.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
You found another home
I know you're not alone
In the night shift
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de les 10.
Laura Negre.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia i bona hora. Què tal?
T'has apuntat a la cursa de TVdresi Catalunya Ràdio
i has de celebrar els 40 anys ja?
No.
Doncs et queda només fins al 4 dies,
perquè el dia 14 de juny s'acaben les inscripcions,
no et quedis sense dorsal i inscriu-te.
D'aquí tot just una setmana fem corrent
des de Diagonal 614 o des de Francesc Macià
fins a Sant Joan després els estudis de TV3.
Quants quilòmetres n'hi ha? 6.
6 quilòmetres?
Amb un paisatge fantàstic, arbres, verd...
Es pot fer caminant o no? Es pot fer caminant, clar que sí.
És una cursa popular. I amb els gossos.
Pots parlar amb els gossos, si vols?
La Lola, l'Olo, el Lelo...
Tots.
Pots parlar amb una mica més de respecte als meus gossos?
Sí, perquè jo, en fi, ens fa por de...
No t'has apuntat, encara.
...de ser una mica respectuós amb els meus gossos.
Sí, perquè... A més, aquest cap de setmana
és una mica complicat,
perquè el Lolo marxa aquesta nit a Madrid
i la Roma marxa demà a Sevilla.
Per tant, és un cap de setmana
i amb qui marxen?
Amb les seves noves famílies.
No puc estar amb quatre gossos, tio.
No puc estar amb quatre gossos.
Els han adoptat? Sí, sí.
Són família meva i se'n van a...
Perquè és una polletera bogeria.
La meva vida és que ja és complicat amb dos.
Què ets a dir tu, que tens un fill?
I te'n quedes dos, tu?
Continuo amb els meus...
amb els que vivíem ja els últims tres anys,
el Simón,
que va arribar primer, i la Lola.
El Simón i la Lola,
ja s'apuntin a la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio.
Aquests podrien fer-ho, sí, sí.
La seva última aparició pública va ser al Zona Franca.
Veig que devia agradar molt amb la Danae,
perquè després vaig anar a tu, de segon don.
Sí, efectivament, després de tu.
Sí, efectivament.
I també vaig veure que...
no li vas portar cap regal.
Sí, vas portar les samarretes de la cursa.
Bueno...
Tu vas portar una figura de xocolata al penis de Nacho Vidal.
No, he portat la polla del Nacho Vidal en xocolata,
en tament real.
Compla sorpresa.
Encara se'n parlava, eh, de la Zona Franca una setmana després.
Però trobar està molt soso.
Després els uients ens diuen al Twitter que jo et tracto malament.
També això, l'altre dia,
ens recordes que hi havia un uient que deia...
És que em fa molta pena perquè tractes molt malament el Roger.
Com vols que et tracti?
Però és que no vas entrar gens a jugar amb ella, eh.
Carradio Pucat barra la cursa.
Us podeu apuntar fins al dia 14 de juny.
Inscriu-te i el dia 18 farem el tret de sortida
a dos quarts de nou del matí,
puntual amb Maica Navarro, el cap de cursa...
El Simon i la Lola.
La propera vegada que et demanin una entrevista, digue'm que...
Que anem junts. I anem junts, fantàstic.
Perquè jo...
Tu em necessites, tu planteja't, quants anys tens?
Oh, que passat! 30...
Que passats! És que a més ho diu de cor, eh.
34. Li surt de l'ànima!
34. A 34 quants anys li queden de vida professional?
A més, aquest et porta d'aquí a fer un salater.
És a dir, 30 anys, jo tinc 50...
Els propers 10 anys, que són definitius,
l'ascensió, aportar-lo com a personatge, tal,
jo haig d'estar al teu costat.
Has llorat molt. Paraula, eh.
Passi el que passi. Sí, claro, conyo.
Endavant. 10 i 8.
Semana moguda pel que fa a la crònica de successos.
Uf, sí.
Des del mes de juliol de l'any passat, fa 11 mesos,
hi ha hagut 8 denúncies per agressions sexuals a Badalona.
3 d'aquestes agressions van tenir lloc al Centre Comercial Màgic.
A veure, anem parlant molt aquesta setmana.
Hem sentit moltes veus autoritzades.
Més detalls, eh, i després entrarem en el per què.
Les 8 agressions que s'han denunciat a Badalona
han tingut lloc a ple dia, no a altes hores de la matinada,
sinó ple dia, amb el Centre Comercial Màgic obert.
L'últim cas que es coneix és la violació d'una nena de 13 anys
a mans de 4 nois també menors d'edat.
No, més, més, 9.
Passa que tenim 4 identificats inimputables,
però l'agressió estaria protagonitzada com a mínim per 9.
El cas va ser en un altre lloc, en un descampat,
on es fan les obres d'ampliació del cor de Barcelona.
Sí, de fet, pensa que són...
Estem parlant de 8 denúncies per agressions sexuals
amb aquest indicador que els autors serien més d'un.
O sigui que els Mossos s'identifiquen com a grupals.
Periodísticament s'ha parlat com a manada, però, en fi, és grupals.
I tenen totes les... Tenen dos punts en comú.
Primer, no tenen molts més punts en comú.
Primer, que a les escenàries Badalona
és la ciutat de Badalona.
Per tant, això vol dir que és una concentració de fets
en una mateixa ciutat absolutament preocupant
i que posa el focus
i obliga a fer-se preguntes
i sobretot a analitzar
què està passant per intentar posar remei,
perquè això no succeïs a les ciutats veïnes
amb característiques que podrien ser similars.
Això no passa a Sant Adrià, això no passa a Santa Coloma,
això no passa a Barcelona, això no passa a Figueres...
Passa a Badalona.
I, per tant, és important parlar...
I després... Una cosa, un punt més, un parell de coses.
Totes les víctimes d'aquestes vuit agressions denunciades...
Són menors. Són menors?
Totes. La més petita que aquesta dada és 11 anys.
La més petita és d'uns anys.
No estem parlant d'una nena, per tant...
És la més petita, té 11 anys, i és la violació,
l'agressió sexual, més dura,
més, més, més dura de totes 11,
perquè, a més a més,
la mitjrapten els lavabos, la porten els lavabos del màgic,
no coneix els autors, la veu en solitari
és l'agressió que va explicant al seu moment l'Anna Ponsí,
i que va ajudar a posar el foc
a què una cosa estava passant,
i d'ahir, que tot i que alguns van criticar l'Anna Ponsí
per difondre aquests fets,
això ha permès que ara mateix estiguem parlant
i que qui pertoca estigui intentant buscar solucions
i matèria de prevenció a la que sigui,
i se l'emporten a navalla,
perquè la veuen sola, indefensa,
davant d'un aparador del CEA al centre comercial,
la rapta, la porten fins als lavabos dels homes,
a la part del màgic, de la segona planta,
i en trae una amanada gran, no només la violen,
a més a més, amb penetració,
diversos d'ells, sinó que a més a més graven,
i després les imatges les difonen,
i a més a més, després amenacen el germà,
i finalment aquesta família ha hagut de marxar de Badalona,
i només un dels presumptes autors
d'aquesta agressió sexual terrible
està en aquests moments sota tutela judicial
amb un centre de menors tancats,
perquè una altra dada que vam conèixer
és que de totes aquestes agressions sexuals,
d'aquestes vuit, de moment Mossos s'ha identificat
a 21 persones com a responsables, 21 menors.
Estan detinguts, aquests 21? No.
Només un en aquests moments està en un centre tancat.
D'aquests 21 només s'han detingut a 6.
Per què? Tots estan en lli...
Només s'han detingut a 6 perquè més de la meitat
són menors de 14 anys,
i això vol dir que són inimputables.
Que la Llei del Menor el que diu és que Mossos,
l'única cosa que pot fer tant la Unitat Central d'Agracions Sexuals
com la Unitat de Menors, que una mica es reparteixen entre totes dues,
també la Unitat d'Investigació de Badalona,
en una altra tipologia que ara detallarem,
és que els identifiquen, els acompanyen,
ja el terme d'atenció s'esclou,
els acompanyen, els identifiquen i comuniquen al jutge de menors,
que són menors de 14 anys,
i el jutge el que fa és comunicar a la de Gaia
la seva situació.
Per això avui la responsable de la de Gaia explicava...
L'Ester Cabana.
Ja veus una entrevista que trobo que és molt adient,
que deia perquè és la de Gaia qui en aquell moment
va encarregar-se d'analitzar la situació d'aquests inimputables,
el seu entorn, quina mena de...
el paper dels pares, en quina situació està i actuar.
Clar, com es tracten de menors, la de Gaia és prudent
i mai ens sabem què passa amb aquests menors,
però cap d'ells, tots estan amb els seus pares,
i el que tu te n'adones i veus,
perquè mira, recomano molt les dues pàgines
que demà publicarem a l'avantguàrdia amb el Domingo Marchena,
després d'estar quatre dies al barri de Sant Roc de Badalona,
perquè el 99% d'aquests presuntes responsables
són veïns de Sant Roc,
i ja sé que políticament és incorrecte,
hi ha gent que considera que s'estigmatitza,
però jo crec que s'ha de posar noms i cognoms
a tota la problemàtica per analitzar-la,
sense cap voluntat d'estigmatitzar,
i quan tens que el 99% d'aquests presuntes responsables
a la NGITANA s'ha de focalitzar
perquè la seva comunitat entengui que hi ha un problema
i que, a més a més, ells no...
El que diu la regaia és que molts d'ells no són conscients.
Els pares no són conscients del que han fet els seus fills.
Ni els pares ni els nens.
El primer que fem és veure la consciència del problema o no.
I en aquest cas, ells són conscients del que fan, del que han fet?
No en tots els casos.
N'hi ha que tenen consciència una vegada i ja ha passat,
i volen ser igual que els grans, i quan arriben a fer
no saben què han de fer i el que fan no és allò que haurien d'haver fet,
no tenen la consciència, només fan que imitar.
Aquesta comunitat té unes associacions, té agrupacions...
Molt potents.
Té, a més a més, responsables que en parlen,
que estan molt a patents.
El silenci de tota aquesta gent
és perquè en cap moment s'han sentit assenyalats,
s'han sentit assenyalats en el sentit de, ei, què està passant?
I em consta que a les últimes hores
hi ha un gran moviment
i s'estan posant mans a la obra de...
Escolta'm, anem a veure què passa.
Bueno, tornem a les agressions.
Tornem a posar el foc al que està passant.
Estem parlant de vuit agressions.
Són patrons molt diferents, però és molt important
això que has comentat i és...
Tota sona a la llum del dia.
És a dir, trenca completament aquest patron de l'agressor
que busca la nocturnitat a la nit per buscar les víctimes.
Clar, evidentment, són víctimes menors d'edat
i, per tant,
l'espai on es belluguen i on les poden assatjar
i agafar i agredir
és de dia, que és quan surten.
En cinc dels tres casos, els autors no coneixien...
No tenien cap mena de relació amb les víctimes,
entre ells sí que hi havia un coneixement previ
i quatre dels casos, dels vuit, la meitat,
estem parlant d'uns fets molt concrets que passen als Nadals,
i és que, imagina't, a les cues,
a les cues per entregar la carta dels reis
a les portes d'una de les parades que hi havia de Reis Mags,
hi havia grups de nois que es juntaven
per agafar noies amb enors,
assaltar-les, robar-les,
i, de sobte, fer tocaments,
vexacions, insults,
i això també compta com a agressió sexual en grup.
I aquí es va muntar un operatiu
per part de Mossos d'Esquadra molt important
que va aconseguir identificar-los tots inimputables,
però aquest era un patrón que estaven funcionant,
o sigui, en el cap.
I també et dic una cosa,
tots aquests que en cap d'ells està sota tutela judicial
i que continuen fent una vida normalitzada,
o sigui, una vida com el seu dia a dia,
mantenent el seu dia a dia al barri
amb el major índex d'extensió escolar,
de tot Badalona i tot l'àrea metropolitana,
són héroes.
O sigui, són considerats héroes dins del seu entorn.
No hi ha cap mena de reprimenda
ni de qüestionament d'allò que està fent.
Tu has anat a passejar aquests dies per Sant Roc, Maica?
Amb el Domingo Marchena m'he estat tres o quatre dies allà
patejant als carrers,
parlant amb molts i molts i molts veïns,
ja et dic que quedava aquesta doble pàgina.
La recomano molt,
perquè la gent que no conegui Sant Roc, jo ja el coneixia,
doncs podrà també, insisteixo...
Escolta'm, soc una gran coneixedora
de la comunitat gitana catalana.
He estat fins i tot...
ha sigut parella d'un d'ells durant molts anys.
Tinc un coneixement real en primera persona,
però ho posem nom i cognoms al problema i treballem?
O és que, clar, no ens en sortirem?
No ens en sortirem, i és un problema greu.
Diverses entitats de la zona demanen que no s'estigmatitzi
els habitants de Sant Roc, independentment de l'etnia,
ni que tampoc se'n senyali ningú,
perquè és evident que és una minoria molt minoria,
que fins ara els Mossos d'Esquadra
no han donat gaire detalls sobre els agressors.
No, perquè els Mossos són els Mossos i no els hi correspon.
Quan a la roda de premsa de granollets d'aquesta setmana
de l'inspector Escuder, que el que fa és posar totes les dades
que s'han posat sobre la taula en aquella reunió d'urgència,
que, per cert, incomprensiblement el meu criteri
no estava la Guàrdia Urbana de Badalona,
crec que és un error,
ja sé que era una reunió molt operativa
de la policia catalana, però escolta'm,
hi ha una policia local a Badalona
que, a més a més, patrulla Sant Roc a peu,
que coneix perfectament el barri, no només Sant Roc,
sinó tots els barris de Badalona,
i hauria d'haver estat en aquesta reunió.
En qualsevol cas, quan li pregunten sobre qui són,
clar que la Montserrat Escuder no ha de dir
ni nacionalitats ni etnès, i no li toca a ella,
evidentment a l'institució, com a Mossos no li toca,
però després que hi ha molts més factors allà,
i també dic una cosa,
trobo que dia d'avui, avui que som 9 de juny,
10 de juny, escolta'm,
han passat vuit agressions sexuals a Badalona de menors,
i aquí no hi ha ni Déu que hi hagi aixecat la mà
per fer una mena de meva culpa i assumir responsabilitats.
Aleshores, això...
Dades, dades, algú m'explica com ha passat això,
i com m'ha esperat vuit casos per veure el que estava passant?
Jo he sentit el regidor dels serveis socials de Badalona
reclamant més recursos i apuntant que allà
el que s'ha de fer és posar més diners.
Bueno, sí, però algú ha dit,
senyors, això és una responsabilitat de tots,
senyors, ens hem equivocat,
senyors, hem deixat...
No hem estat capaços de veure aquesta relació de fets
en tan poc temps en un mateix espai,
perquè si la punci no arriba a difondre
aquella agressió sexual de la nena d'11 anys,
en la que tots ens vam escandalitzar,
que vam començar a parlar,
potser ara no estaríem parlant d'això,
i continuaríem passant els fets.
Ni una sola persona ha aixecat la mà per dir...
Escolta'm, ens hem equivocat.
A Badalona ha guanyat Xavier García Albiol
amb una majoria absolutíssima.
Aleshores, quina proposta té Xavier García Albiol
per afrontar situacions com aquestes?
Ni idea, ni idea, ni idea.
He escoltat l'alcalde dient que és un problema molt greu,
en fi, que sí, evident, però escolta'm,
hi ha una...
quan tu parles i escoltes aquests dies
els que treballen al barri,
els que treballen amb serveis socials,
els que treballen a l'associació...
Primer, que hi ha moltes associacions que ja estan cansades,
i a més et pregunten ara, ara venim a parlar de Sant Roc, no?
Ara, clar, quan escoltes com els mediadors juvenils
que treballen a Sant Roc,
quan identifiquen un problema,
amb un menor,
problemes dels que ja estaven alertant
els serveis socials de l'Ajuntament i de la Generalitat,
estem veient un comportament i un patró de conducta
dels menors versus les nenes,
que és insostenible.
Quan identifiquen aquest comportament,
a Santa Coloma de Gramenet, que és frontera i que és al costat,
tenen entitats i equipaments socials
on portar aquest menor
i treballar, la CIVA, etcètera, a Badalona, no n'hi ha res.
Tota l'estructura de serveis socials està en quiebra.
I estructura de serveis socials no vol dir
pagar religiosament cada mes, a cada família,
el pagar, pagar, pagar...
S'ha de fer una estructura.
I tu diuen ells, no tenim res, no hi ha estructura.
Saps que no hi ha relació i comunicació entre educació...
O sigui, quan hi ha l'absentisme que veus al carrer,
no hi ha una relació directa
entre guàrdia urbana,
no coneix el que està passant
amb el tema de l'absentisme, etcètera.
Hi ha una fallida de tots els serveis socials.
Quin futur espera tots aquests agressors
que són menors de 14 anys?
No, no, aquí...
Una multa pels pares i prou?
No, no, ni multa.
També és cert, a mi no m'agrada això d'anar parlant...
La culpa és de la llei de menors, la culpa és de la llei de menors.
Però anem a veure.
La responsabilitat és compartida.
I és evident que els menys responsables són els menors,
perquè són menors
i careixen de valors en aquests moments,
ni de patrons de conducta,
en els que admirellar-se on entenguin
que aquesta manera d'actuar no és correcta.
I si a més a més ho fan
amb mena de repercussió,
ni de repressió, ni de reprimenda, ni res,
al contrari, que encara els pares els protegeixen
d'una manera absolutament violenta,
fins i tot davant de qui els qüestiona el que estan fent,
doncs clar, què vols que facin els menors?
Ara, és cert que aquesta llei del menor,
quan parla dels menors inimputables,
segurament està parlant d'un menor de 14 anys
que fa dècades el que tu havies de protegir i cuidar.
I determinats menors, en determinades conductes,
aquesta voluntat del legislador
de protegir aquest menor,
perquè entén que el seu entorn familiar
ajudarà a reconduir-lo en aquesta situació,
en aquest context,
és que no és vàlid.
Per tant, jo crec que aquí és la d'agalla
la que ha d'analitzar cas per cas
i veure què està passant.
I, evidentment, a Sant Roc són gairebé 18.000 habitants,
no estem parlant de tot el barri,
ni molt menys, ni molt menys,
tot i que és un barri que el 98-99% de la població
és etnia gitana, que han anat allà agrupant-se,
i evidentment que estem parlant d'una minoria,
i aquesta majoria és la que ha de reivindicar,
la reivindicar, ostres, que la dignitat d'aquest barri...
i arreglar-ho, perquè són els primers que et diuen
que així no, que així no.
5 minuts per arribar a dos quarts del matí
amb la Maica Navarro explicant tot el que ha donat de si
aquesta setmana a Badalona,
és evident que en continuarem parlant en aquests propers dies.
Ràpidament, Maica, et vull preguntar
per desarticular una de les faccions més violentes
i perilloses dels òltres del Barça, són els Casuals.
Recordem qui són els Casuals
i en què ha consistit aquesta operació d'aquestes últimes hores
amb aquests escorcolls a una vintena de municipis,
amb una detenció de 25 persones diferents.
Els Casuals van començar com la facció més ultra
i violenta dels Boixos Nois,
i fa temps que la seva vinculació amb el Barça,
que bàsicament és anecdòtica,
s'ha acabat convertint en una mena de sucursal
del crim organitzat.
Va ser una operació policial d'ahir de matinada.
La va avançar la Rebeca Carranco, la companya del país,
i es va saldar amb la detenció de 25 persones.
No estava a casa seva, a hospitalet,
el que es considera com el principal responsable,
que és el líder de l'organització, que és el Ricardo Mateo.
Va haver-hi uns moments de confusió,
pensant la possibilitat que algú s'hagués pogut xivar
i anunciar-li que l'anava a detenir i hagués pogut fugir,
però es va trobar a casa seva el seu fill petit, menor, sol,
amb moltes coses que segurament, casualitats de la vida,
aquella nit no va dormir a casa i no el van poder detenir.
És molt important aquesta investigació,
que arrenca fa 9 mesos,
tutelada pel jutjat número 12 de Barcelona.
Va començar per una agressió en vant d'una sala,
un bar de Cornellà,
que està freqüentat per les brigades blanquiblaves de l'Espanyol,
i això va derivar en aquesta macrooperació.
Per què és important?
Perquè el jutge els atribueix diferents delictes
a amenaces segrestes,
lesions, extorsions, desordres públics,
cultiu i tràfic de marihuana,
però el més important és que els vinculen,
els vinculen amb tres assassinats de tres narcotraficants.
Un va ser a Via Laietà, aquí a Gràcia,
de sobte, al mes de desembre,
es troba una furgoneta amb un cadàver a l'interior
que sortia d'un prostíbul.
Es van detenir els dos responsables,
però els Mossos ara creuen que els casuals
van ordenar aquest assassinat.
I, a més a més, hi ha altres dos assassinats de narcotraficants
que no han estat resolts fins ara.
Una a Zona Franca i l'altra a Badia del Vallès,
i en aquests dos assassinats,
Mossos creuen i consideren
que amb tot l'anàlisi de la informació
que ha donat de si d'aquesta investigació,
podran donar els respectius jutges
que dirigeixen la investigació d'aquests dos assassinats més
a dades per resoldre'ls i buscar els autors.
Per tant, molt i molt i molt important,
perquè els casuals és una sucursal del crim,
és una mena de sucursal del crim made in Catalunya,
perquè tot és d'aquí.
I, escolta'm, és que...
És cimbren el terror.
Ells intenten fer-se amb el control
de les portes de molts locals d'oci,
i amb amenaces, extorsions, pallisses...
I són molt, molt, molt, molt perillosos.
Molt perillosos.
Un minut per arribar a dos quarts d'onze de la història
de la investigació dels Mossos davant dels Casuals.
Ens criticaran molt amb allò que jo he explicat de Sant Rou,
però, mira, escolta'm, les coses s'han de dir,
jo crec, pel seu nom i amb tota l'educació,
i demano disculpes si algú se sent ja d'entrada interpel·lat,
però crec que s'ha de treballar tots.
I nosaltres, com a periodistes,
tenim també la nostra responsabilitat
per fer entendre aquesta problemàtica.
Una pausa i de seguida el suplement, Elisenda Roca.
El suplement, la coneixes, l'Elisenda?
I tant, tota la vida.
Doncs després de la publicitat, ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Catalunya Ràdio.
Primera pregunta, 50 percentes de...
Soc Miquel Calçada i em fa molta il·lusió dir-vos
que dimarts 20 de juny ens retrobem a Catalunya Ràdio.
Eh, però només aquest dimarts.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
012, la millor resposta.
Ho fas molt bé. Has pensat a dedicar-t'hi?
Sí, al curs vinent m'agradaria estudiar un grau en música.
Els estudis de música i dansa
són ensenyaments amb vocació professional i de llarg recorregut.
En el cas de la música hi ha tres nivells.
Les escoles de música, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors
en els quals es pot escollir entre diferents especialitats.
I pel que fa a la dansa també s'ofereixen tres nivells d'estudis.
Les escoles, el grau professional i els ensenyaments artístics superiors.
Informa't en atriaeducativa.gencat.cat.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Del 27 de juny al 9 de juliol,
Poesia i Més 2023 presenta una seixantena d'artistes
complint el maresme de propostes singulars
que posen en diàleg la poesia amb les arts contemporanies.
Compre l'entrada a poesiaimés.cat.
Prepara casa teva per a l'estiu.
Transforma el teu exterior amb les exclusives cobertes de piscina
i pèrgoles bioclimàtiques de Brissut.
A Brissut per les jornades de portes obertes del 16 i 17 de juliol.
Preu de fàbrica, sense iva i amb muntatge i instal·lació gratuïts.
Troba'ns a Cornellà, sortida quinze rondes de dalt.
Brissut, dona vida al teu exterior.
Boy and Kirkits, Elena Rekosnik, Xavier Sala i Martín
i la guanyadora d'eufòria
seuran amb Ricard Ostrell a col·lapse a TV3 aquesta nit.
Vine al nou Obremat Sabadell, obert des de les 7 del matí.
Més de 8.700 metres quadrats,
amb l'estot més ampli sempre disponible per als teus projectes.
Més de 20.000 productes de les millors marques professionals
i amb els millors preus de la zona, i va inclòs.
A Sabadell, carrer de la xarra de galliners 24.
També a Obremat Puners,
professionals de la construcció i la reforma Obremat.
La música sempre és benvinguda i necessària.
Al cap de setmana també tenim música.
Encara fa relativament poc que s'ha publicat avui.
Icat Express.
El recull del més destacat de la setmana d'Icat.
Geografia humana.
Us proposem un viatge sonor amb geografia humana.
Aquesta ruta sonora... Demà hi té s'adornir.
I copí de la serra sempre ens captiva amb T'agrada el blues?
I la música folky d'arrel a Icatmans.
Amb quin rutllant.
Descobreix tots els espais musicals que t'oferim a Catalunya Ràdio.
Segueix-nos a catràdio.cat.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Magí Garcia.
Hi ha una cosa que no es diu però és que tots els bebès són iguals, no?
Quan són petits, el nadó, si tu feies una roda de reconeixement de bebès,
tu no sabries dir quin és el teu nop.
Hola, carinyo, hola, guapo.
Què? Com és, eh?
Quico Sallés.
És l'escola? El meu fill avui no vindrà perquè està malalt.
I amb qui parlo? Amb el meu pare.
Les aventures de ser un pare al segle XXI.
El programa per pares, mares i famílies amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres, les que estem tot el dia, nens amunt, nens avall.
Kits XS amb Pau Guillemet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant tres minuts de dos quarts d'onze.
Bon dia i bona hora, Elisenda Roca.
Hola, molt bon dia. Com estàs?
Quin plaer, eh?, si aquí no havia estat mai...
en un programa així de cap de setmana a Catalunya Ràdio.
No m'ho crec. No?
No t'havien convidat mai al suplement. No, no, mai.
En 35 anys. No, no, mai.
Doncs això ho hem arreglat molt tard, eh?
Fem molt tard, eh? Escolta, no passa res, eh?
Tu haver fet tantes frances,
la del cap de setmana l'has fet alguna vegada?
Sí, i tant, dies de ràdio, dissabte, diumenge.
Gràcies a això vaig començar a escriure per canalla.
Imagina't.
Imagina't la ràdio on et porta.
Tens una de les veus segurament més reconegibles, no?, del país.
Des de fa ja uns quants anys.
Suposo, no ho sé, home, són...
A veure, el mèrit, també,
és que porto en aquest ofici més de 40 anys.
Vaig començar amb 17, en tinc 60, eh?, sumar.
Clar. Amb 17 vas començar?
Sí, amb 17, també, per una casualitat de la vida.
Jo anava a fer la carrera d'història, amic meu.
Però vaig començar a treballar a la ràdio per un etzar,
i a partir d'aquí ja no he parat.
I...
I vaig canviar les estudis, clar.
No em vaig matricular a Història,
sinó que em vaig matricular a Bellaterra
al que se'n deia Ciències de la Informació, aleshores.
De seguida mirarem una mica la trajectòria,
però ens n'anem al present, d'acord?
Sí, clar. Vinga, va.
Ah!
Qui és aquest, Elisenda?
Aquest és el meu fill, Adrià,
aquest és l'últim tema que he tret, que es diu Epílogo,
i que, a més a més, com que el meu fill i jo,
finalment, els fem amics...
Jo, dels seus amics, ell, dels meus, ja com una barreja,
a Santos il·lustradora li ha fet un dibuix
per aquest single molt maco,
perquè és molt dark el videoclip que ha fet amb el Paul Mansachs,
molt fosc, i l'Ari Cabré.
Es pot ser amic d'un fill?
A veure, quan l'educes, no.
Vull dir, quan educes un fill,
has de fer de mare o de pare.
Sí?
Quan ja el tens més o menys educat,
ho has fet bonament com pots,
li has ensenyat els valors que creus,
li has anat posant traves perquè ell pugui trencar-les a l'adolescent,
a l'adolescència.
Aleshores, sí, jo et puc dir que ara és el meu millor amic,
sens dubte.
Quants anys té, ara?
25, a punt de fer-ne 26.
Viu a casa, encara?
No!
Quina sort!
Avui, emancipar-se amb 25 anys en aquest país és tot un èxit.
Bé, viu amb la seva parella,
i la germana de la seva parella,
i això ajuda bastant, eh?
Vull dir que no viu sol,
pagant-se ell un lloguer és impossible,
i a més han tingut molta sort perquè l'Ariadna va trobar un pis
que està molt bé,
i amb un lloguer molt raonable.
Carai!
Hi ha una zona que m'agrada molt, que és el barri de Sant Antoni.
Quina sort!
Realment hi ha gent que té sort.
Quan et va dir que volia ser músic?
Ell no em va dir que volia ser músic.
A casa sonava la música de tota mena, a tota hora,
i als quatre anys jo el vaig matricular a l'Escola de Música del Palau.
Per què?
Perquè allà hi havia mestres que m'interessaven molt que conegués,
Escola del Palau dirigida aleshores per la Mariona,
i jo soc molt amiga del Lluís Cusó,
que és un professor de piano i un pedagog meravellós,
i vaig dir...
Jo vull que el meu fill aprengui un idioma nou, d'acord?
Ja estudia anglès,
i ja estudia català, castellà, francès...
És igual, el que vull és que aprengui un llenguatge nou,
que té molt a veure també amb la matemàtica, que és la música.
I la veritat és que la primera vegada que el vaig veure
tocant el piano i llegint una partitura, em va impressionar.
Això et quedes com... Uah!
Perquè jo també havia estudiat música al Conservatori del Carrer Bruc,
i aleshores m'interessava molt que ell aprengués aquest llenguatge.
I el Lluís era un molt bon mestre.
I ara sobretot teniu un podcast conjunt, no?,
en què cadascú de vosaltres porta un amic
i allà feu una reunió de tots quatre.
Que em sembla una idea superoriginal
i que poden sortir converses molt bones.
L'important era que sempre, de tota la vida a tota la vida,
els grans sempre s'han mirat amb desconfiança els joves
i sempre han criticat els joves.
O sigui, ara que...
Si tu li expliques a un noi d'ara, de 20 anys,
que els nostres avis troben els Beatles trencadors i moderns
quan semblen sortits de missa de 12, aquells cavallets,
i aleshores els deien desgranyats, malanú,
els Beatles, els Beatles, que els veus i van amb trajo.
Era la cosa més polite, no? Clar!
I aleshores dius, home, encara dius els Estons, val,
però els Beatles?
Doncs penso que sempre hi ha hagut aquesta mena de confrontació
entre joves i grans,
i vaig plantejar-ho al contrari, com una col·laboració.
Tu sempre has entès el llenguatge d'alguna manera
d'aquesta generació, de la generació del teu fill?
Intento, encara ara, entendre'l,
perquè hi ha coses que se m'escapen i grups que se m'escapen.
Per això intento, des que ell era petit,
ell, quan de cop i volta...
Me'n recordo una vegada, que és el Vicent Sánchez,
el fill del Vicent li va ensenyar un grup que es deia Green Day,
el meu fill va quedar flipat, i aleshores a casa, Green Day, vinga!
I així, a través de diferents propostes,
jo també anava coneixent grups que no coneixia, la veritat.
Tu amb l'edat del teu fill, que si dius que ara en té 25,
potser ets una mica més joveneta, feies coses com aquesta.
¡Viva la gente con Elisenda Roca!
Seguimos en Viva la gente en Antena 3 de Barcelona,
y yo les he de dir que aquest home va néixer a Barcelona
el dia 9 de juny de 1930, sota el signe de gèminis dels bessons.
Això és Antena 3 Ràdio?
Això és Antena 3 Ràdio. Jo vaig començar a Ràdio Joventut,
i de seguida l'Alfons Eruz i a mi, que estàvem a Ràdio Joventut,
ens vam fitxar.
Aquestes coses no són menys importants.
¿Vostè creu en l'oròscop, el llegeix alguna vegada,
perquè li fa gràcia, o mai li presta la més mínima atenció?
No el llejo mai. Mai.
President Pujol, eh? No, no ho crec.
Bé, aquesta veu que acaben d'escoltar és molt coneguda,
conegudíssima, i naturalment no l'hauran sentit respondre
a una pregunta com la que li acabo de fer, però suposo que...
Quina barra, eh, que tenies?
Sí, ell és llicenciat en medicina, casat i amb 7 fills.
M'he entrevistat diverses vegades. Però d'aquest dia, d'aquest dia?
És secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.
Del 1977 fins al 1980 va estar diputat al Congrés dels Diputats,
va ser conseller de la Generalitat Provisional
des del 1980 és el president de la Generalitat...
Se'n notava la mar de tranquil·la. Sí, però no ho estava, eh?
Sempre hi ha un punt de responsabilitat, i més en aquella època.
Jo devia tenir 22 anys o una cosa així,
i m'ho havia preparat bé, i a més a més el volia desconcertar,
això dels horòscops.
Que realment es va quedar comparat, eh? Va dir com...
Què diu ara aquesta jove?
Però vam seguir... Sí, sí, va anar força bé, la veritat.
Era fàcil, aquella època, entrevistar el president de la Generalitat
en tren a terreny ràdio? No, no.
I a més a més et feien enviar la majoria de preguntes.
Què dius ara? Sí, clar.
Demana'm el qüestionari de l'horòscop.
No, a l'horòscop no li vam passar, això va ser un...
No, però nosaltres li hem d'enviar les preguntes més polítiques.
Però sí, després va ser absolutament correcte,
un home intel·ligent...
Ahir va fer 93 anys. 93 ahir.
Bé, era un home molt àbil.
Bé, ho és, suposo. Ho és, sí, ho és.
Ara està més apartat, però ho és, sens dubte.
Però era un... A veure...
Es parlava a gust amb ell, eh?
A més a més no va fer allò de tallar i de fer un discurs
o de... o de donar...
Jo pensava, ja veuràs, prepara't perquè tu ets molt jove
i aleshores et donarà lliçons, eh?,
farà un men's planning de manual i aleshores...
I no, no va ser així. No va ser així.
Va ser una conversa molt fluïda.
El que passa és que tu el periodisme polític,
potser no és el que més t'ha interessat, no?
He fet moltes entrevistes a polítics,
però... m'agraden entrevistes sinceres
i els polítics fan un paper.
Escolta'm, ja fa uns quants anyets que...
recordo que vaig parlar de tu no fa gaire,
després que el Jordi Rotado guanyés seu Londres per al Saber i Ganar.
Sí, o com va saltar.
I com va saltar, i tenim aquell moment, crec.
¡Vamos ya!
¡Yay!
Perquè l'Elisenda Roca... És ell, eh?
Sí, sí, ho sé, ho sé.
I les ganes que tenia de guanyar-lo.
Per això dèiem que també ets una veu tant i tant i tant reconeixible
perquè el Saber i Ganar és una estructura d'estat, segurament,
i aquell...
26 anys, també. 26 anys, imagina't.
Com el meu fill, gairebé. Doncs mira, la mateixa edat.
El meu fill encara no, però sí.
Ens explicava que graveu durant unes maratons considerables,
8 o 10 hores, no?
Per això, perdona, eh?, això ho fèiem ja,
lo segundos cuenten, Antena 3 Televisió,
amb cifres i lletres, a la 2, passapalabra o fan,
és a dir, es graven 5 programes en un dia.
És la manera, o sigui, es grava dos dies a la setmana.
I aleshores fan 5 programes i 5 programes en dues setmanes.
Tu has d'estudiar o no? O és el Jordi que estudies, sobretot?
Perquè tu, al final, llegeixes, no?
Home, has d'anar preparat, eh?
Sí, home, llegir a primera vista no,
perquè et pots trobar amb alguna paraula,
alguna expressió, algun nom, que tu l'has de dir bé,
i has d'entendre bé el que estàs preguntant.
Perquè ets... O sigui, ells no em veuen.
Jo estic en una mena de bat cova, d'acord,
perquè l'aire condicionat no em toqui el clatell,
perquè allà fa un fred que pela,
estem a la mateixa temperatura que l'Antàrtida,
i aleshores, clar, sí, amb els penguins,
es tracta que només amb la veu entenguin perfectament,
per tant, he de cuidar el to, en què ho dic, tot.
Jo, quan arriba el repte, el reto final,
intento amb el to ajudar-los a la definició,
perquè em fa patir molt.
Fa patir molt.
O sigui, quan algú supera el reto,
ells estan amb l'adrenalina aquí dalt, però jo també.
No.
Avui, al soplament tres quarts d'onze del matí,
l'Elisenda Roca...
Elisenda, llegíem una entrevista a la contra amb la Víctora Mela,
que titulava que la teva parella és tu.
Sí, la meva parella, soc jo,
i la veritat és que em porto bastant bé, eh?,
no tinc massa conflictes.
I tu creus que et podries enamorar, ara, o no?
No.
No, no, no, no, no.
Crec, m'enamoro dels amics, m'enamoro de la gent...
Però no parlo d'aquest amor.
Sexual, no, cap interès.
No, no, no, no, no.
Per què?
Per desconfiança, perquè...
Perquè em sento molt còmode i molt feliç com estic.
És que és veritat, és que... Sí.
Bueno, i perquè ho has passat molt malament, no, també?
Sí, perquè van ser molts anys de sentir-me molt fotuda.
Aleshores, no tinc cap interès especial
en buscar l'altre dium en el podcast.
Algo d'esto quedarà, ho dèiem.
Dic, però, escolta, a mi vosaltres heu utilitzat Tinder o Grindr,
o, bueno, què, ho utilitzeu?
I alguna aplicació per trobar...
Dic, és que a mi em faria vergonya,
o sigui, exposar-me, hola...
Ni de conya, ni de conya.
I, en canvi, jo sé d'amics i amigues
que han trobat unes parelles fabuloses, tu,
que dic, quina sort heu tingut?
O sigui... Però bé, dius quina sort,
no sé si t'agradaria estar acompanyada.
No, no, quina sort heu tingut vosaltres.
A mi no m'explico.
Fa molt temps que m'agrada estar en un segon pla,
i això la gent que em coneix ja ho sap.
No tinc cap interès en maquillar-me, diguem.
Jo surto tal com soc.
L'Elisenda Roca ha explicat la seva experiència en una novel·la...
És ficció, eh?
Però amb un punt de realitat segurament també,
que és animals ferits...
I...
O sigui, hi ha una part de ficció...
No he llegit el llibre, eh?
Hi ha una part de ficció, però tu has explicat la teva experiència real...
En el llibre no.
És a dir, jo el que he fet és basar-me en el que vaig viure,
i ficcionar-ho,
i traslladar el personatge de la Nora.
La Nora no té fills.
Té fills ell.
O sigui, les circumstàncies són molt diferents,
i aleshores el que he fet és agafar la meva experiència
i alguna altra experiència que conec de prop.
En algun moment et vas plantejar
explicar la teva experiència real en primera persona?
Ni amb broma.
No.
No, no, no, no...
No. No, de cap manera.
Això va sortir perquè ho vaig dir amb sinceritat,
i aleshores tothom va...
És curiós, eh?, un raó un bon, en sèrio?
I vaig dir... Sí, sí, sí.
Perquè suposo que la gent et veu ferma i segura
i diu... És impossible.
No, no, no és impossible.
Tu en aquell moment en què paties aquest maltractament psicològic
n'eres conscient?
No. No.
Ni ell com a agressor, de cap manera.
Quant te'n vas adonar?
Doncs anys després,
perquè quan finalment això va acabar
em vaig sentir molt alliberada, la veritat.
Molt alliberada.
De fet, els amics, de veritat, em felicitaven.
I era hora, perquè no hi havia manera de deixar-ho, això.
Anava allargant-hi, perllongant-hi...
I jo simplement recordo això,
sentir-me molt alliberada.
Molt alliberada i molt trista, a l'hora.
Perquè no m'havia...
Per no haver estat capaç de dir prou.
Quatre o cinc o sis anys abans, saps?
Però...
això és el que li passa a moltes persones
que han patit aquest tipus de situacions.
És que no tenen prou força de fora.
És molt fàcil dir...
Escolta'm, doncs deixa'l.
Sí, sí. D'acord, d'acord. Molt bé, molt bé.
A la vegada que segurament, com deies, no?
Que la teva carrera pública i la teva projecció
estaven en un bon moment perquè has tingut
una trajectòria molt llarga.
Però aquest...
Jo és la manera de viure.
Per mi era la manera de sortir i viure.
M'entens? Això era el tema.
La ràdio, la tele.
La ràdio, sobretot, en aquell moment.
I això, i escriure, i escriure per canalla.
Això em donava, a mi em donava la vida.
La vida.
Però després era tornar a casa i tornar a caure al pou.
Per tant,
sortir de casa era com una...
una al·lenada.
Com ho vas aconseguir deixar?
Bueno, afortunadament,
va haver-hi un moment que això,
que va dir que m'he enamorat i li vaig dir
doncs marxa. I va dir no, no, no.
Dic sí, sí, sí, sí. No, no, no.
Tota l'hora de la meva vida dic no, no ho soc.
I finalment va marxar.
Però va costar, eh?
Saps si s'ha llegit la novel·la?
Fa molt de temps que no...
no sé res.
I el teu fill com ho porta tot això?
El meu fill hem parlat molt amb el meu fill.
I el meu fill afortunadament
és més madur.
És a dir, aquesta novel·la
va estar a cobrança durant molt de temps
i va quedar aparcada
i fins que el meu fill no ha sigut
ja gran,
no em vaig decidir
acabar d'escriure-la.
Per tant, ara sí que...
que ho he pogut fer
i aquesta història
i d'altres històries, no?
Perquè hi ha molts animals ferits.
I a la part, s'he ferit
una traïció d'un amic,
una deslleialtat,
d'un amic que realment t'estimes, eh?
Que dius, eh? Per què ho fa això ara?
L'amor d'un fill,
un pare o una mare
que de cop i volta no et coneixen
perquè pateix alguna demència senil...
Tot això són ferides que la vida,
que el fet de viure et va posant
al davant, no?
I la persona, l'amor d'una parella
que tu estimes en bogeria,
doncs tot això són ferides
i aquest llibre no es podia fer
en el moment en què vaig començar-lo.
Per això el vaig aparcar.
I després, finalment, doncs
han sortit aquests animals ferits.
M'estic trobant que moltes lectores
i lectors
formen part
dels personatges.
Se senten identificats. Sí, van dient-me
ui, jo soc com aquest, jo soc aquest,
jo soc aquesta. Sí, sí, és així.
I potser el fet
de passar per moments tan foscos
o tan inestables a nivells emocionals
també et va...
No sé si té alguna cosa a veure
que agafessis aquest virus
que et va paralitzar una part de la cara, no?
No, això va ser una baixada
de defenses, ja ho van dir.
De l'estrès que duia
de tot plegat, vital
i de feina.
I va ser una
paràlisi vírica
i aleshores em va paralitzar
un ictus, però no va ser un ictus, va ser
una paràlisi.
Hi ha molta gent que es recupera d'això.
Has de saber com recuperar-te
perquè
de vegades et donen indicacions
que no són massa bones.
És a dir, jo vaig
fer el que em va dir el neuròleg
però també vaig
estimular-me
tota la musculatura facial
i va anar molt bé.
Ara com estàs?
Amb un 27% perdut
que ja no recuperaré.
I a nivell professional, què et ve de gust
fer, Elisenda?
Continuar escrivint?
Això sempre.
És una cosa que vaig començar fa més de 25 anys
i a través de la ràdio
a més a més, perquè jo escrivia guions,
però clar, guions no és literatura, és una altra cosa.
I seguir escrivint,
la veritat és que sí.
I preparar novel·la també
ara que per fi he perdut la por
d'escriure per adults,
ja havia escrit novel·les,
això que anomenen crossover,
Ànima Negra, que ara m'han donat el premi
Menja Llibres, jo la veritat és que
quan em van enviar al correu
i em van dir, estàs nominada el premi Menja Llibres?
Dic, però si, no m'he presa.
Com el premi Menja Llibres?
Sí, és un premi que ho donen
els instituts, els alumnes, els instituts de Badalona,
i de Vilanova i la Joltrú
i aleshores
ells fan de jurat.
Els alumnes fan de jurat,
m'encanta, i aleshores vas un dia allà,
els autors anem un dia allà, fem una exposició
de com hem fet aquesta novel·la
i projectes imatges
que t'han servit, etc.
I després ells voten
i Ànima Negra,
pum,
és premi Menja Llibres
i em va fer molta il·lusió, la veritat.
Gràcies, alumnes de Vilanova i la Joltrú.
L'enhorabona.
L'enhorabona.
Tu dius que en tens 60,
nosaltres en fem 40 a Catalunya Ràdio.
Jo me'n recordo, jo era aquí.
El 20 de juny d'aquí deu dies.
Perdona, jo era aquí fora...
El dia de l'estrena?
El dia que inaugurava, i tant, i tant,
amb el meu nòvio d'aquella època
que va ser una persona important aquí a Catalunya Ràdio.
I aleshores jo era aquí fora
i tots estàvem allò, celebrant-ho molt.
Celebrant-ho molt.
Ha forrat part de la teva vida, Catalunya Ràdio,
perquè mai aquí un programa, no?
Alguna col·laboració, potser sí.
Però no sé si com a oient, o...
Sí, com a oient, sí, mare meva.
Però com a... No hi he treballat mai.
Curiós, eh?
Sí, sí.
Bé, no sé...
En aquell moment, en aquell entrevist...
Mai és tard, mai és tard. Això també és veritat.
Sí, sí, això també és veritat.
I què recordes d'aquell dia, d'aquella inauguració?
Ah, molta emoció, molta emoció.
Però on éreu, on éreu?
Fora aquí, aquí davant d'aquest estudi,
una jantada que no es podia aguantar.
A més a més, amb gent que...
Després va ser molt amiga, com el...
El Chino, com el Josep Maria Francino.
Josep Maria Francino, sí.
I com... Sí, gran amic meu.
I tanta i tanta gent, un Mikimoto superjove,
amb un pare preocupat, perquè, efectivament,
doncs era una mica celebrat de jove.
I la veritat és que va ser...
Bé, el Jordi Vendrell, amic,
i de correries, també.
I tanta i tanta gent.
És que em vaig trobar...
Molts amics que formaven part
d'un nou projecte, no?
Va ser molt bonic, la veritat.
Recupera, Dani, el tall que hem tirat a la portada
de les 8 del Lloro, ara que parlava del Jordi Vendrell.
El tens?
Ai, que em cremo, que em cremo!
Uau!
Aquí, Funcalunya Ràdio,
i és que sabeu allò horrorós que passa quan...
allò que crema d'un cigarret se't cau a sobre la cama,
no t'adones, et travessa la roba i...
Ai!
Doncs m'acaba de passar això.
Solució a la qüestió quarta del nostre test,
infal·lible per saber com aneu de vida sexual,
o vida amorosa.
La primera resposta,
dir-li que s'aprimi, o si no,
fotre el camp, és...
Això era el Lloro, el Mico...
I el senyor de Puerto Rico.
No, ens en deixem una.
El Lloro, el Mico i el senyor de Puerto Rico.
Mític programa.
Es formava i es feia molt, deien.
A totes les ràdios, a tots els estudis de ràdio.
O sigui, l'estudi de ràdio es podia...
havies d'apartar una mica el fum,
perquè ara sembla increïble, no?
Però, clar, tenint en compte
que es fumava a l'avió,
o sigui, a l'avió, que és un lloc
tancat i barrat, diguem,
bueno, ho ha de ser, perquè si no, malament rai.
D'una fila cap enrere era la zona de fumadors
que deies que és absurd.
Igual que és a altocars. Deies que...
Quina absurditat! O sigui, estan fumant de la fila
20 cap enrere
i els de davant què passa? Que no oloren, que no senten.
Això era així abans. Abans fumar,
recorda la sèrie Mad Men, no?
Oh! Quina fumar i beure tota l'estona borratxo...
Aquella... No, ara segueixen bevent molt.
No fumen però beuen molt.
Però allà, aquella secretària...
Posava molt nerviós. Si estàs deixant de fumar
no pots veure aquella sèrie. No!
No, perquè aleshores recorda el paper
que fa l'Elisabet Moss, que aleshores diu...
Què et passa?
I diu, què et passa? Diu...
És que estic prenent a fumar perquè si no fumes
sembla que no siguis ningú. Era un acte social.
Fumar. Clar.
Aleshores a les ràdios es fumava molt.
Elisenda Roca,
llarga vida i sana.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies per avisar-nos avui
en aquest suplement, 35 anys després.
Primera entrevista d'Elisenda Roca al suplement.
Mai és tard, però a la propera vegada
esperem que no calgui 35 anys més, no?
Jo intentaré ser-hi.
Serà difícil, però jo intentaré ser-hi.
Salut, Elisenda, moltes gràcies.
Ara tornem.
Comprar acumulat a la teva targeta Club Caprabo.
Perquè estalviïs tant que capis enamorat.
Caprabo. Més informació a caprabo.com.
Fresc23, el festival d'estiu de Sabadell.
Blaumut, Judit Neddermann, Mots i Montserrat Martí,
Quico Pí de la Serra, Joan Miquel Oliver,
Rafael Álvarez del Brujo.
Fresc23, 17 nits de cultura a la fresca
als jardinets de l'espai cultura Sabadell.
Frescfestival.cat.
Organitza Fundació 1859 Caixa Sabadell.
Amb BBBA com a pàrner principal.
Renoi.
Parlem de cotxes.
Parlem de tecnologia.
Parlem del plaer de conduir.
Parlem de Renol.
Aprofita els dies únics del 9 al 19 de juny
per endur-te en el nou Renol.
Amb les millors condicions.
Més informació a Renol Monés.
Descobreix-lo a la xarxa Renol de Catalunya.
Ahir li vaig fer un petó.
Però si està casada.
Per què es va casar amb un home així?
No t'esperis res.
La Lila, com més amor i més afecte li donen,
més cruel pot arribar a sí.
No el vull veure més.
No vull ser amb la vida de la gent.
L'amiga genial.
A TV3 diu menja a la nit.
Cris.
Él le dice que durante 10 días
no voy a tener posibilidad de comunicarme con ustedes.
El Matí Marteng és un jove francès
que està fent la volta al món en solitari.
Se li perd la pista entre les muntanyes
del nord de l'Argentina.
Lo íbamos buscando acá, acá, acá.
Y como él tenía una fisonomía muy particular,
la gente de la zona, apenas le mostraran la fotografía,
ellos decían yo lo vi tal día, tal hora.
Un testimoni el veu per última vegada
a prop del rancho de Huacaloma, a 3.000 metres d'altitud.
Los hermanos Cuevas son gente
que se han criado en esa montaña.
De muy poca habla, tienen un carácter muy distraído.
Què ha passat amb el Matí Marteng?
Els germans Cuevas,
un nou cas de crims amb Carles Porta.
Disponible a partir d'aquest dissabte
en podcast a l'àpi web de Catalunya Ràdio.
Retorna el niu.
El podcast de Catalunya Ràdio
ha estat premiat a la categoria documental
a la 26è aniversari
de la 16è edició del Prits Merúlids International
Ràdio Festival de Croàcia.
El documental sonor
convida a detenir-se en l'escolta
i tornar al murmúri de cada fulla i de cada criatura
i fa reflexionar
de com l'activitat de l'ésser humà afecta els entorns naturals.
Retorna el niu
en registrament, muntatge i música original
de Laura Romero, a l'àpi web de Catalunya Ràdio.
Bip. Bip. Bip.