Posem Catalunya en marxa. Vota socialista.
Hem sentit els senyals d'horaris de les 9 del matí.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Tornem d'aquí.
TV3 ha donat un cop d'efecte a les últimes hores
anunciant per sorpresa un secret molt ben guardat,
la televisió pública fitza Laura Escanes
amb milers i milers de seguidors a les xarxes.
De fet, a Instagram són exactament 1,9 milions de joves.
El poc que sabem és que Escanes presentarà un reality
titulat La travessa, en què vuit parelles diferents
hauran de creuar els Pirineus superant tota mena d'obstacles,
sobretot proves físiques.
Avui a les 12, al suplement, saludarem Laura Escanes
perquè ens endoni més detalls.
Serà el debut televisiu d'Escanes en català per al gran públic,
ja que les xarxes, la Influencer,
pràcticament s'hi adreça sempre en castellà.
La xarxa majoritàriament ha acollit la notícia amb aplaudiments.
Algunes veus apunten, però,
que és una renúncia a alguns estàndards de qualitat
pel que fa a la llengua catalana,
perquè el català d'Escanes no és perfecte.
I quin és el català perfecte, exactament?
Quin català parla en els nostres joves?
En cas que encara el parlin.
Com utilitzen la nostra llengua a l'hora de crear i cantar artistes
com l'Ildami, els Tietz o la Muxka?
Que els referents dels nostres joves utilitzin i normalitzin
l'ús del català serà la garantia de la supervivència
de la nostra llengua,
encara que en alguns casos avancin Pompeu Fabra per la dreta.
Avui, el suplevent, Josep Maria Martí Rigaú,
cronista parlamentari. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Eduard Voltas, editor. Bon dia, Eduard.
Bon dia.
I també tenim la Núria Martínez-Ribot,
companya de Público. Núria, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Que la tenim a Madrid.
A veure, tenim bastanta teca, tenim matèria de campanya,
tenim meses electorals,
què passa si ens toca anar a una mesa electoral?
Coneixerem alguns casos d'algunes persones
que els he tocat una altra vegada.
Encara que sembli mentida,
hi ha gent que li toca cinc, sis i set vegades,
i gent com un servidor a qui no l'han convocat mai.
Ens podem escaquejar, no ens podem escaquejar,
és un delicte no presentar-se.
Sistema de viatge, què passa?
93207474.
Si us ha tocat i teniu dubtes,
telefonda al directe perquè ens acompanyarà l'Anna Boza,
que és especialista en la matèria
i ens ajudarà a analitzar tot el que passa a Sevilla
amb el vot per Correu i el merder que hi ha.
Però abans, us he preguntat per Laura Escanes.
Vosaltres, que sou de generacions tres diferents,
que sou consumidors habituals de TV3,
que coneixeu la història de TV3 i d'aquesta casa,
que comentava i les reaccions que hi ha hagut a les xarxes
aquestes últimes hores, què us sembla, aquesta...
Jo, ningú, a vegades que et diuen coses d'escoltes,
s'està movent això allò,
sorpresa bastant ben guardada, aquest fitxatge,
de Laura Escanes per TV3. Eduard, com ho veus?
Home, jo veig una decisió encertadíssima,
en clau de la missió que té aquesta casa, la Corpo,
i específicament TV3 en aquest cas,
de ser la televisió nacional,
però ser la televisió nacional en català
i assolir el màxim d'audiència.
A més a més, haver de fer el paper a l'hora
de televisió pública i televisió privada,
el paper que fan en altres països la pública i la privada.
Perquè no hi ha una privada competitiva en català,
doncs em sembla que agafar un referent dels joves,
com és la Laura Escanes, amb un segment massiu a xarxes,
i convertir-la en una icona de la televisió pública en català,
és una gran decisió,
sempre diem que el català se la juga entre els joves
i a l'àrea metropolitana.
I el dia que es pren una decisió coherenta amb això,
aleshores hi ha algú que se l'agafa amb paper de fumar.
A més a més, cal recordar que ella estudia Comunicació Audiovisual,
és que ella és una professional d'això.
No és una...
I en qualsevol cas, la proposta és per presentar un reality,
un reality, que és un programa d'entreteniment,
no presentarà el TN.
Efectivament.
Per tant, li desitjo el màxim èxit a la Laura Escanes i a TV3
en aquesta aventura, i a més a més, em sembla un camí a continuar.
I els que diuen, però és que el seu català no és perfecte.
I el meu, tampoc.
Jo ara la sentia, que és una de les primeres vegades
que l'he sentit en català.
La podem sentir, perquè ahir l'ha entrevistat tot es mou,
avui ho farem nosaltres, i celebrava la notícia d'aquesta manera.
Estic molt emocionada.
Per fi us puc dir que seré la presentadora de la travessa.
Em fa moltíssima il·lusió.
És un nou reality on vuit parelles travessaran el vídeo,
punt a punt.
Jo veig aquí una persona que distingeix entre la S sorda i la sonora,
cosa que no poden dir.
Molts parlants.
I efectivament parlen de Barcelona, així com parlem...
Hi ha una comparació que és, per exemple,
amb la Marta Turner,
que és una de les cares de l'èxit d'Euphoria,
que ella ha explicat moltes vegades,
que havia treballat molt a Madrid, la Marta Turner és catalana,
però que al seu català li feia amb ella mateixa una mica d'impressió
a través-s'hi perquè no ho havia fet,
però que gràcies al departament lingüístic d'aquesta casa
s'hi havia esforçat bastant,
i bona prova és com ha millorat i també si hi havia algunes dificultats.
Josep Maria, tu veus tan clar com l'Eduard o no?
Molt, absolutament clar.
Perquè, a veure, és un pas més de la corporació catalana
que la corporació catalana radiovisual, mitjans audiovisuals,
cap als temps... Radio televisió ja no, eh?
No, no, no. Ja no som radio...
Mitjans audiovisuals, CMA, sí.
El 2007 crec que li van canviar el nom a l'empresa.
Sí, sí, estava al Parlament jo quan va passar.
Escolta, avui en dia la comunicació en xarxa és...
No, no es pot viure de manera aliena,
i llavors una persona que té el nombre de centenars de milers,
milions de seguidors, que és catalana,
no es pot prescindir.
És l'únic cas, és que hi ha diversos casos d'influencers
i de tiktokers...
Escolta, molta gent d'aquesta...
La Jèssica Goicoetxe, per exemple,
que té dezenes de milers de seguidors, el Jerry Kerrey.
O sigui, ja no pots viure-li això.
A més, aquest era un dels objectius del nou Consell d'Administració
i també de les dues direccions, tant d'aquesta casa com de TV3.
Fins ara sempre s'havia parlat
com un dels objectius, per exemple, de TV3,
era a part del canal, dels canals,
i de la ràdio, a part, es tractava d'impulsar,
de ser una eina bàsica per la dinamització, per l'impuls,
de tot el sistema audiovisual català,
patrocinant telefilms, pel·lícules, etcètera.
Escolta, aquesta vegada s'hi afegia un nou element
i, de fet, s'ha contractat gent només per aquest tema
de treballar també en xarxa
i treballar amb la gent de la xarxa,
que són els que arriben a la gent jove.
Perquè, escolta, és que si es vol, el futur és indisputible.
El futur de la llengua i també d'aquesta empresa i d'aquesta casa
és arribar al màxim de gent possible,
però especialment a gent jove.
Hi ha un altre element, ara la Núria,
que és que Laura Scanas té 1,9 milions de seguidors a Instagram.
I un milió a TikTok.
I un milió a TikTok.
Això vol dir que la segueix gent de tot arreu,
especialment de tot l'estat
i especialment també molts catalans, aleshores.
Ella, la llengua que fa servir a les xarxes és el castellà.
Pràcticament sempre, aleshores.
Que Laura Scanas, que és un referent per a tota aquesta gent,
molts dels quals són catalans,
i veuen com només fa contingut en castellà,
ara, a través d'aquí, se la vegi també parlant en català, segurament.
Això jo en aquí em venia a referir,
és una cosa que per mi és interessantíssima.
I, per acabar, estic molt d'acord amb el que ha dit l'Eduard,
quan tu li has preguntat la pureza de la llengua,
va dir que jo també parlo malament.
Tots tenim els nostres defectes,
però, escolta, hem de veure que la llengua,
per normalitzar-la, per extendre-la, per recuperar el terreny,
que en els últims anys ha perdut, com a mínim, a nivell de carrer,
i com a mínim a les conurbacions urbanes potents de Catalunya,
escolta, s'ha d'anar aixís amb gent que sigui molt popular,
que tingui molts seguidors en les xarxes socials,
i que parli amb naturalitat.
Perquè, escolta, una cosa, és que les llengües evolucionen totes.
En castellà, en català, anglicismes,
influències franceses, influències italianes, castellanismes...
Les llengües són vives, evolucionen, i el català també ha d'evolucionar.
A les 12 saludarem la Laura Escanés, el suplement,
que a Terrarat i a Veteres encara no tenim data,
però, per exemple, un exercici com aquest, a Catalunya Ràdio,
el tenim fet des d'aquesta temporada,
aïcat amb la Xènia Casado i la Berta Roca.
Elles sí que segurament el molt del contingut que fan
les seves xarxes personals ja era en català,
però és evident que arriben a un públic
a través de les xarxes,
lleugerament diferent, potser, el que fins ara consumia aïcat,
i que això també està portant nou públic aïcat amb llengua catalana.
Núria, endavant.
Mira, jo soc seguidora de la Laura Escanés,
la veritat que m'agrada el seu perfil,
m'agrada el contingut que fa,
i em sembla que, sobretot des de l'últim esdeveniment de la seva vida,
està bastant alliberada i m'agrada el contingut que fa.
Llavors, com que soc seguidora seva,
vaig veure que ahir molta gent li posava,
ostres, pues quiero aprender catalán, quiero seguirte,
entonces, deia una, me'n recordo, em sembla que deia que era de Canàries,
i que a veure si així podia aprendre català.
Vull dir que és interessant veure que hi hagi aquests comentaris.
I d'altra banda, ella també, el seu perfil,
sí que és cert que la majoria de vegades parla en castellà,
però sempre diu que ella amb la seva filla parla en català,
i que no la trauran d'aquí,
i ella ensenyar com parla català.
Vull dir que crec que és una cosa on s'arribarà a molta gent.
D'altra banda, vosaltres dieu...
Un moment, perdó, hi ha un altre element,
jo crec que el fet que alguns influencers com la Laura Escanes,
que segurament en les seves xarxes particulars
s'hi adrecen en castellà o fins ara ho feien en castellà,
provoca que altres influencers, també catalans,
entre ells el diàleg fos sempre en castellà.
Sí.
Aleshores, això pot convidar ara a fer-ho també en català, no?
Sí, jo penso que sí,
perquè, per exemple, un altre perfil que TV3
podria treure a hipertet és Dulceida,
per exemple, que encara té molts més seguidors,
i que és catalana, com bé sabeu.
I jo crec que no només, com bé apuntaves també, Josep Maria,
no només és per la supervivència del català,
sinó també pel futur de la tele,
perquè és que un dels problemes que tenim
és que els joves no veuen la tele,
i llavors potser d'aquesta manera ens hi apropem.
Jo, en el grup de WhatsApp,
amb els meus amics periodistes de la universitat,
vam tenir un debat sobre això,
no només es parlava del tema del català,
sinó també que una influencer,
que crec que no ha acabat la carrera de periodisme,
estigui presentant un programa,
doncs molts d'ells i d'elles no els semblava bé.
Jo penso que s'ha d'aprovar i veurem com funciona.
Crec que a partir d'aquí veurem si ho fa bé o no,
però que l'oportunitat hi sigui, perquè pugui arribar més gent,
i que el català pugui arribar més gent,
i que TV3 pugui arribar gent jove,
penso que és una bona notícia.
Som un país molt neuròtic,
i som especialistes en inventar-nos problemes.
Això no és cap problema.
És una gran oportunitat.
Si als influencers se'ls diu influencer,
és perquè influeixen.
I si alguna cosa necessita la llengua catalana,
és gent que influeix.
Que influeixen els comportaments lingüístics,
especialment dels joves.
Passar-nos, és a dir, fitxar la Laura Escanes,
és com fitxar un bon jugador del Madrid,
passar-lo al Barça.
L'has passat al Barça, i això és un motiu d'alegria.
Ara juga amb nosaltres.
Què estem...
Ara espero que tots veieu el programa.
Sí, i tant.
Recordo, ara estava recordant,
l'1 d'octubre del 2017, això ho recordem tots,
i la repressió i les bufetades i tal,
va haver-hi diversos influencers, alguns catalans i altres no.
Això va ser la meva filla que me la va fer fixar,
i la Jèssica Goicoeche la vaig conèixer allà a vora,
la vaig conèixer d'Instagram o de xarxa,
que resulta que tenien una mirada que no era l'oficial
a fora de Catalunya.
Recordo el Cetangana,
és cantant, però també té desenes de milers de seguidors,
i recordo una frase que deia el Cetangana a les xarxes,
una fotografia de les bufetades,
aquesta gente solo quería votar, així és en castellà.
I la Laura Scanes també.
I deia, esta gente solo quería votar,
mirar lo que habéis conseguido.
Escolta, hi havia molta gent de fora de Catalunya,
que deia, tens raó...
Atenció, no vull barrejar, però extrapolant una mica,
el que comentàveu ara, tant tu com l'Eduard,
és que això arriba, i tu també, Roger,
arriba a molta gent que no són els nostres entorns,
i això pot ser molt important
per la normalització de moltes coses.
I a mi, per tu, que també comentaves aquests grups de música,
aquests cantants que, evidentment,
no utilitzen el català correcte,
perquè és que en castellà, quan es canta o en anglès,
tampoc s'utilitza, s'utilitza slang i tal,
és que sembla que aquí ens l'agafem amb paper de fuma,
i que gent jove hagi de parlar com si fos, de veritat, catadràtics,
quan en cap altre idioma ningú parla així.
Busca, sisplau, la cançó del Coti per Coti dels tietes,
que deu ser de les més escoltades,
si no la més ocultada ara mateix en català.
La Cerdana. La Cerdana, famosa dels tietes.
Coti per Coti, Coti ve de Coti Lleó.
Ja em diràs tu, Pompeu Fabra, que li semblaria que d'un gòsip,
que és l'altra paraula que em ve al cap, d'una aixafarderia.
Una aixafarderia. Ja.
Ja no sé com fer-ho M'ha arribat a les mans
Un coti ben salsero Que ha mogut tot el mercat
No me'l puc treure del cap
Si vols aquest secret
Doncs per tres l'has de canviar
No ho puc evitar
Ja no sé com fer-ho M'ha arribat a les mans
Un coti ben salsero Que ha mogut tot el mercat
Aquest és el català dels tietes.
Estaves ballant, Eduard.
No ho veuen, però l'Eduard Voltres estava ballant.
Aquesta cançó, en un ritme més ràpid,
s'ha convertit en un mem de TikTok,
i hi ha milers de joves catalans,
i no catalans,
fent una coreografia amb aquesta cançó.
El valor que té això, a mi m'és igual si diuen coti per coti,
és a dir, si el preu que hem de pagar
per tenir aquesta difusió del català
és que la cançó es tituli coti per coti,
doncs escolta'm, el pago encantadíssim.
És que, de veritat, els cantants anglesos...
Un segon, no, els cantants anglesos,
els que parlen en castellà, de veritat,
cantant el més blanc és que jo no entenc
per què tothom ha de cantar, com es parla al carrer,
menys els cantants catalans, que també han de tenir una exigència,
una pureza, que no anirem mai enlloc.
Mira, amb dues paraules us resumiré, tal com ho veig jo,
el tema que estem parlant avui
i la importància que té l'evolució de les llengües.
Estem parlant d'influencers, no és català,
i aquests influencers els envien molts likes.
O sigui, estem completament barrejant paraules d'altres idiomes
i els altres també agafen de les nostres,
perquè això del Pantomac a Madrid, per exemple, ja em diràs.
El català de l'Ildami.
M'he enamorat, el supermercat.
Pujar la calor, la secció del congelat.
M'he enamorat, el supermercat.
He trobat l'amor al lloc menys esperat.
M'he enamorat, el supermercat.
Sé que com jo no hi haurà un altre,
perquè entre les barres em vaig criar.
I si l'Èndis ja ara s'espanta,
dia li es callota i el va callar.
Estic entre meus ulleres i ujos, que tenen molt ganes d'haver-me fallat.
I sé que si no fos per el dia, mai hauria pogut atrair-me a cantar.
Potser en alguns casos sí que a Pumpeu Faure li agafaria un infart,
però és el que defensa normalment el lingüista Carme Junyent,
que la sentim a vegades aquí al matí de Catalunya Ràdio,
perquè saps quina és l'alternativa a que ho facin així?
L'alternativa és que ho facin en castellà.
Aleshores, què preferim si aquests nanos s'han d'expressar,
s'expressen, canten i ho faran com els doni la gana?
A veure si ho entenem. Com tot artista.
Ho faran com els doni la gana.
I, per tant, o ho fan així en català,
o, si no, l'alternativa és que ho facin en castellà.
També tenen un peatge molt bèstia a pagar, alguns ells,
perquè també els envien algunes crítiques brutals i els tios aguanten.
Us recordo també amb Rosalía,
quan va treure la cançó de Milionària,
també una polèmica brutal, perquè deia,
el que ha fet aquesta cançó de Rosalía,
pel català, és molt més que moltes coses.
Llavors, si quan Rosalía decideix fer una cançó en català,
també tothom se li tira a sobre, perquè diu, cumpleaños...
Escolta, no ho sé, crec que perdem una mica el món de vista.
Núria Martínez Ribot ha demanat Rosalía.
Ara.
Milionària.
Bueno, bueno, es que es la millor.
Bé, això és la tertúlia del suplement.
Escolta'm, Roger.
Jo pensava que després de Bruce Springsteen
hi hauria més música que les tertúlies, però veig que sí.
Milionària, i...Cumpleaños.
És com parlava la meva àvia.
La meva àvia deia Milionària i Cumpleaños,
i parlava un català meravellós.
Ja us aviso que després de la matraca
que vam fer fa unes setmanes amb Bruce Springsteen,
ara aquesta setmana començarà la matraca amb Coldplay.
Perquè crec que és aquest dimecres
que comença el desplegament Coldplay a Catalunya,
al Sant Jordi, que són quatre concerts.
Quatre concerts seguits.Quatre concerts.
I espera, espera, perquè he llegit aquests dies
que fins i tot hi haurà
llenguatge d'interpret de signes
que Coldplay havia contractat...
En catalança.
I no sé si hi haurà alguna frase catalana, Chris Martin.
Espero setmana de Beyoncé, quan vingui Beyoncé.
I jo espero Roger Daltry.
Que ve el juny i que també us donaré la matraca.
Bé, 9 i 19 minuts, a les 12, eh?
A les 12, Laura Scani és avui el suplement.
Duit això, va, no us vull aixafar la guitarra.
Us ha tocat mai ser una mesa electoral.
L'Anna Boza pot entrar a Sispo, o sí?No.
No.Vai.
A mi sí i no.
És a dir, diu una petita història personal d'aquesta,
crec que us farà riure, us farà graciar.
Estava jo a Madrid,
quan estava el delegat de TV3 a Madrid.
Llavors, bé, el dia...
Em truquen a la tele i em diuen, escolta,
improvisat, el divendres,
jo havia fet els tràmits per votar per correu.
Des del Congrés, que és molt fàcil,
perquè hi ha una estelma oficina de correus
i allà rep 9 minuts, ho tens fet.
Resulta que a última hora a la tele em diuen que baixi,
baixo i dic que no comptabilitzen el meu vot a un correu
i ja vaig a votar-hi.
Vaig a votar-hi amb els meus advocats
i anem a votar Sant Cugat.
I quan arribo,
veig que comença a haver-hi amb el meu DNI,
això comença a haver-hi Ramon, comença a parlar,
comença això, i un de la mesa s'aixeca
i diu, bueno, jo ja me'n puc anar.
Es posa la gavardina...
Aquí ja vaig començar a veure que teníem males cartes.
Bueno, comença el lío i tal,
i dic, però què passa, què passa?
No, és que vostè havia d'estar aquí,
ara el suplement se n'ha d'anar.
Uns altres deien, no, si la mesa està constituïda,
no, no, vostè no se'n vagi.
Els meus amics, especialment un d'ells,
que són advocats, em van dir, escolta,
pira't i espera'ns al cotxe.
I al cap de 5 o 10 minuts surten
i diuen, sí, sí, el suplement volia marxar,
el president de la mesa no sabia què fer,
els interventors, que sí, que no, que tal,
al final, si tu no... hem dit, escolta, ensenyi.
Com li van notificar?
Ell va signar-la? No, no.
Ho van enviar a Barcelona, a Sant Cugat,
jo estava empadronat aquí, però estava treballant a Madrid
i vivia allà circunstancialment
i em vaig poder escapar d'aixís, però vaig passar 10 minuts
engonyosos, perquè és que se'n volien quedar.
I el suplement, collons, quan vaig veure el suplement,
que es posava a l'America i se n'anava,
dic, ja està, ja he pringat, ja no surto aquí.
A veure, a veure, una mica. Som 20 de maig, eh?
A hores d'ara, per anar bé, tots els que tenim dret a vot
hauríem d'haver rebut la tarjeta sensal
que ens diu a quina mesa ens toquen a votar
diumenge de la setmana que ve,
que si no hi ha canvis de domicilis
i històries i empadronaments,
en principi és la mateixa que cada vegada.
Aleshores, hi ha gent que, a banda de la tarjeta,
també haurà rebut una citació
que els obliga a formar part d'una mesa electoral,
ja sigui com a titular o com a suplement.
Ara coneixerem diversos casos,
però abans de res, Anna Bozabucada, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. I benvinguda al suplement.
Gràcies. Com s'escoll qui forma part
d'una mesa electoral i qui no?
És un sorteig. És aleatori.
És a dir, es fa un sorteig
29 dies abans, 25 dies abans,
i amb tots els que siguin,
amb tots els que siguin majors d'edat
i menors de 70 anys,
i llavors et pot tocar.
És a dir, amb tot el sens,
entre el major de 18 i fins a 70?
Sí.
Li pot tocar a tothom d'aquest? A tothom.
D'acord.
Després anem perquè fa la sensació
que a vegades sempre toquen els mateixos, no?
Com es fa el sorteig? Qui fa el sorteig?
Home, aviam, el sorteig,
ara em poses en una situació
que és competent la junta electoral,
la junta electoral.
Sí, són els que els hi corresponen.
Dintre tenim la llei orgànica del règim electoral a l'Horec,
i allà tots ens estableixen
què és el sens, com s'ha de realitzar.
És a dir,
hem d'entendre un home innocent.
No és una cosa premeditada, ni organitzada,
ni d'una associació en concret,
sinó que som tots.
Tots ens pot tocar.
Quant s'ha de comunicar a la persona que li ha tocat?
Tu reps les notificacions.
Per carta, eh? Sí.
I en el moment que tu reps,
si tu tens una d'aquestes excuses
o d'aquests impediments,
tenim aquests terminis de set dies
per poder-les al·legar.
És a dir, si tu en aquell moment que reps la notificació
que t'ha tocat estar en una mesa,
saps que tens un impediment,
tens aquest termini de set dies per al·legar-ho.
Si no t'hi presentes, per qualsevol raó, què passa?
És delicte? Sí.
És un delicte, perquè nosaltres aquí a Espanya...
Quina mena de delicte? És un delicte.
Un delicte del Codi Penal
que ha regulat aquí des de la pròpia l'orec.
Què vol dir? Que nosaltres aquí tenim el dret a votar.
Tu pots votar o no pots votar
i aquí no se t'imposa mai una sanció.
Però tu és un binomi, tens una responsabilitat
perquè el sistema democràtic on vivim
funcioni, que és que si et toca estar en una mesa
i siguis, perquè has de facilitar
que els altres puguin exercir el seu dret al vot.
Tu, si no vols, no votis, però si et toca,
i no passa res, però si et toca estar en una mesa,
tens l'obligació per facilitar
que tothom pugui exercir el seu dret.
Perdona, si no m'has rebut, què és el que em va passar a mi?
Jo vaig anar a Barcelona i no ho sabia.
I llavors s'inicien unes diligències
perquè aquest senyor no ha vingut,
perquè a vegades, inclús et diria que et poden venir a buscar,
la policia local o el que sigui,
a vegades ha passat en localitats més petites,
també és més fàcil, però si no et troben, no hi vas.
I tu no ho has sabut quan s'inicia aquest procediment,
has d'alegar que jo no vaig rebre res.
Llavors si jo no he sigut notificat
ni amb un acus de rebut, ni res,
doncs jo no he incomplert.
Això sí que...
Quina és la pena? Una multa o...?
Tenim una pena
que pot ser de 3 mesos a un any de presó
o una multa econòmica de 6 mesos a 24 mesos,
però com que és una multa penal,
cada dos dies que no pagues seria com un dia de presó.
És a dir, no és una multa administrativa
que et passis un semàfor,
no és un constratllament després en el teu compte bancari,
sinó que és una multa penal.
Per tant, l'has de pagar i si no la pagues,
doncs tens subsidiàriament aquesta presó.
Normalment tothom la paga.
Però si tens antecedents potser sí que entres.
Si tens antecedents potser que sí que entris, clar.
Si tens una alcolèmia i ara concorres que el dia que se't cita
no hi vas i no hi ha cap motiu i no hi ha res per al·legar,
doncs efectivament...
Què podem al·legar per no anar a la mesa electoral?
Bueno, diferents situacions.
Pot passar que tinguessis inclús organitzat
un viatge de plaer amb entel·lació,
que tu no sabies ni que es convocarien les eleccions
i que precisament al damunt que no ho sabessis
després hagis estat president de mesa.
Has de portar els bitllets d'avió, has de portar que ho vas comprar,
que ho vas fer inclús amb anterioritat
que es publiqués en el BOE i s'estima.
I pots fer el teu viatge de plaer perquè, clar,
tu no sabies, no és per no anar-hi, és que ho havies fet abans.
I després hi ha totes les situacions, doncs, causes laborals,
causes personals, doncs tenir, per exemple, un bebè,
a la teva cura,
tenir una feina d'urgències, de metges,
per exemple, que han d'estar 24 hores en un hospital,
inclús amb els mitjans de comunicació,
si t'obliga aquell dia a seguir les eleccions,
doncs ho has de justificar.
I qui ho decideixi?
A l'Ajuntament. A mi no m'han convocat.
Jo tinc suplement, aquell dia.
Si em toqués, algú decidiria, jo presentaria unes alegacions,
dic que aquell dia treballo.
Has d'anar a l'Ajuntament.
I algú decidiria si aquesta feina és prou important o no?
Sí, home, pot estimar-se, clar,
estàs en una floristeria amb tot el respecte de vendre flors,
en si mateix aquell dia no té cap importància, no s'hi val.
Ara, aquestes feines, bombers, serveis de policia,
serveis mèdics, de comunicació, que són referents concrets,
per exemple, jo dic comunicació, no una cosa genèrica,
sinó de seguir aquella campanya electoral.
En aquest sentit, sí.
Causes personals, vols tenir també més de 65 anys,
o trobar-se en una situació de discapacitat.
És a dir, tu has de delegar-ho
a l'Ajuntament electoral que et correspongui per la teva zona.
Normalment estan en els jutjats de primera instància,
normalment veus com posen l'Ajuntament electoral aquí a Barcelona,
o a Arenys de Mar, o a Vic,
ho tens allà per poder presentar les alegacions.
7 dies i amb 5 dies ells han de resoldre.
Ana, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Ana Boza apuntava a serveis mèdics o salut.
A tu t'ha tocat, oi?
Sí, m'ha tocat.
T'ha tocat ser segona vocal.
D'on?
Al Col·legi Isers, a la Marina del Port.
A Barcelona.
A Barcelona.
Hi aniràs?
Sí.
Explica'm quina situació tens, Ana.
Que jo treballo de nit.
Faig torna de nit i a mi em toca tot el cap de setmana,
és a dir, la nit a divendres, dissabte i diari a diumenge.
De què treballes?
Sóc infermera.
A quin hospital?
Sí.
Aleshores, aquella nit treballes?
Sí, treballo el dissabte, que és la prèvia,
i la nit de diumenge.
Hauries d'anar d'empalmada a l'obertura dels col·legis
i tan bon punt s'acabés la jornada electoral,
l'hauries de tornar a treballar.
Sí, en principi et cobreixen com la nit de dissabte,
que és que et permeten agafar-te el permís per anar a mesa,
però la nit de diumenge es dona a treballar.
Tens una filla, oi?
Una criatura petit?
Sí, de 9 mesos i mig.
9 mesos i mig?
Sí, pel mig mes no amb llibre de mesa.
És a dir, amb menys de 9 mesos, suposo que és una de les raons.
Li estàs donant el pit, encara?
Sí.
Perdó, eh?
Sí, sí, no et preocupis.
Com t'ho faràs?
Bé, doncs em trauré llet i viureu.
Ana, en aquest cas...
A partir dels 9 mesos ja no tens el dret,
si és menys de 9 mesos, sí.
Suposo que el que hauràs de fer és no dormir,
més enllà de la criatura, de com alimentar-la,
però aquell dia, presentar-te a treballar,
ben dormint molt poc.
Clar, et donen unes hores.
Han de passar unes hores,
des que acabo les eleccions fins que arribo a la feina,
et donen unes hores de marge.
I després de marge és començar a treballar
a la una i mitja de la matinada.
O sigui, ha anat la feina a la una i mitja de la matinada.
I després està fins que jo plego a tres quarts d'oït.
Ana Boza, què et sembla aquest cas?
Home, hola, bon dia.
Bon dia.
Vau presentar per al·legacions
davant de l'Ajuntament Electoral o ja no ho vau fer?
Tinc una companya meva que sí que treballa
a l'Ajuntament de la Justícia,
i la pregunta és el cas per mi.
I em va dir que en el meu cas
que ells havien tingut algunes peticions de blancs
i que no les havien acceptat.
Perquè et trobo que aquest mig més que m'estàs comentant del bébé,
amb la lactància i amb la teva feina sanitària,
jo crec que seria un supòsit que s'hauria d'acceptar,
perquè trobo que s'exigeix un esforç potser superior
del que seria la mitjana de la societat.
El que ens van comentar des d'en principi
és que no s'havia d'alegar,
llavors que el meu marit no es podia quedar amb el nadó,
i com en aquest cas no és possible,
perquè el meu marit sí que és veritat que té festa el diumenge,
doncs no entraria dins del que estava estipulat.
Clar, et van demanar com un requisit més
per posar-ho encara una mica més complicat, no?
Sí.
Clar, en el cas que ells sí que no es pogués quedar amb el nadó
durant el diumenge,
em van donar la dreta a quedar-me a casa i no a anar a la mesa.
Clar, bueno, ja...
Anna, molts ànims, moltes gràcies per trucar.
A vosaltres, adeu.
A veure, Núria Martínez Ribot, digues.
No, que estàveu comentant el tema dels mitjans de comunicació,
i mira, en el meu cas no va ser així.
Jo em va tocar anar a una mesa
i vaig al·legar que havia de treballar aquell dia
pel meu mitjà de comunicació, que és veritat,
i em van dir que això era indiferent.
Llavors sí que vaig poder deixar d'anar-hi,
perquè, com que soc desplaçada, jo estic empadronada a Barcelona,
però la meva feina és a Madrid,
com que vaig demostrar que jo treballo a Madrid en general,
no aquell dia sinó sempre, que estic desplaçada,
llavors sí que vaig poder anar-hi.
Però pel fet que jo treballés aquell dia cobrint les eleccions,
em van dir que això era indiferent, que tothom havia d'anar-hi.
Punto.
A veure, tenim més trucades, eh?
Puc saludar aquesta hora el Jordi Sebastià.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Doncs mira, soc de Lleida,
i m'ha tocat per cinquena vegada a una mesa de l'actual.
Cinquena vegada, eh?
Cinquena vegada, sí, sí. A més, en tres provincies de Perú.
I amb quant de temps de diferència?
Doncs mira, tinc 42 anys,
jo crec que és el 24, 18 anys, doncs això.
Per què passa?
És casualitat? Perquè, clar, a vegades...
costa pensar que és casualitat, no, Anna?
No ho sé, jo crec que sí que és casualitat.
No tinc cap altre motiu per pensar en una altra cosa.
Jordi, tu què et dediques?
Jo soc periodista, i aquella nit soc director d'informatius
de Lleida Ràdio, la ràdio local de Lleida,
i aquella nit faig jo el programa de la vida natural.
Home, i a més amb la importància que té per les ràdios locals
unes eleccions municipals,
que vosaltres a vegades les expliqueu molt més detallades
com a mitjà generalista com nosaltres,
en el cas d'una localitat concreta, no?
A principi, jo he fet eleccions.
Em passa que ja sé què passarà, com que ja tinc experiència,
quan he treballat en un mitjà públic me les accepten,
quan he treballat en un mitjà privat, no.
Com que el meu mitjà és local, i que té en convènie amb l'Ajuntament,
però és local, però el privat no me l'accepta res, segur.
Per tant ho dones per perdut, ja?
Sí, per tant soc suplent, espero,
tot i que hi ha un baix índex de participació
a les eleccions al meu barri,
que no em faci la punyeta que li toca al president de la mesa,
i que vingui i que jo pugui anar a treballar tranquil·lament,
és el que em plena.
Perquè a més la meva dona veig circutejors,
perquè també li ha tocat aquesta vegada.
Ah, sí? O sigui, tota la parella, eh?
Tots, tots. Algú més a la família o no?
No, els altres tenen dos i quatre anys, espero que no hi hagi...
Encara no, encara no, encara no.
Digues, Eduard. Jordi, la loteria no t'ha tocat mai?
No, una quiniela, 72 euros cada vegada.
Veus?
Gràcies per trucar, també, Jordi, una abraçada.
Igual, me la duus ja.
Clar, dius...
Casualitats, no? Males sorts.
Però sí que hi ha molts casos de molta gent
que dius que m'hi toquen moltes vegades.
Josep Maria, vols afegir alguna cosa?
No, conec casos, també, de gent que...
Hauríem d'anar més anys enrere,
però si et coincideixen dins de la mateixa legislatura,
dues o tres eleccions...
Per exemple, l'any que ve hi ha les europees.
L'any que ve hi ha les europees.
Les europees són les municipals i autonòmiques.
Aleshores, a vegades, si és dins del mateix any,
no es torna a fer el sorteig, continuen.
Fa molt temps enrere, quan el referèndum,
la Constitució, les primeres eleccions,
que cada any hi havia una,
conec gent que va estar dues o tres vegades consecutives,
perquè era dins del mateix any o de la mateixa legislatura.
Ara deu haver canviat, això.
Fortunadament, parells.
El cas del Jordi està fora de tota probabilitat estadística,
però és molt sorprenent que en un univers tan gran,
per entendre'ns, dins del bombo,
en tantes boletes dins del bombo,
sortís cinc vegades escollit,
i la gran majoria no ens han cridat mai de la vida.
Realment crida l'atenció.
I entenc que la persona pugui pensar que hi ha una mà negra,
diguéssim, que decideix això,
però és que no...
Vaja, no m'entra al cap que no sigui un sorteig pur.
El que també crida l'atenció, i molt,
és el que està passant a Malilla,
pel suposat frau en el vot per correu.
Les peticions de vot per correu s'han multiplicat
respecte a altres eleccions.
Se sospita que s'han pagat entre 100 i 200 euros
per cada vot frau dolent.
El frau és senzill, l'expliquem.
Quan demanes votar per correu, et porten les paperetes a casa,
i et demanen que t'identifiquis amb el DNI
perquè te les donin, les paperetes.
Ara bé, quan portes el vot a correus,
no et demanen el DNI.
És a dir, el que investiga la policia,
el que han fet aquí és pagar a gent
perquè els entregui el seu vot
i portar-lo a correu sense haver-se d'identificar.
Semblen pràctiques d'altres temps,
però està passant.
I les sospites...
O sigui, prop d'un terç de tots els vots de Malilla
poden acabar sent frau dolents.
Un terç.
Per tant...
Les sospites tenen dret a votar 61.000.
O sigui, ja em diràs.
I, a més, hi ha una cosa que...
allò que deus fa gràcia també,
vaig estar a Gretana i la Tarda, tenia una estona,
és que això ja ha plou sobremollat.
I, per exemple, el 2015, o sigui, no les anteriors eleccions,
sinó Fàdues, per les municipals,
perquè sabeu que a Malilla, quan hi ha les municipals,
també és una ciutat autònoma
i el Consell de Govern també surt d'aquestes eleccions.
Escolta, doncs fa...
dues eleccions abans,
resulta que va haver-hi un cas molt curiós a Malilla.
Resulta que un partit local,
que es diu Coalició per Malilla,
va denunciar que hi havia militants al PP,
havien entrat a correus, havien emportat vots i tal,
el PP ho va negar,
i els acusadors ho van gravar, ho havien gravat.
Què va passar? En aquell moment no va passar res.
El que va passar és que des de llavors,
Coalició per Malilla fa govern amb el PP.
Mira quina casualitat.
I són els sospitosos, ara sembla.
Avui llegia que les investigacions policials van...
Hi ha hagut diverses vegades que han passat coses rares a Malilla
i a altres llocs.
I el 2008, també, amb les eleccions al Senat del 2008,
i està confirmada la pena amb un exlíder del PSOE
i president de Coalició per Malilla del 2008.
Vull dir que no és la primera vegada.
Aquesta setmana, quan sentia que el personal de correus
havia d'anar escortat pel carrer,
dic que no dono crèdit que estigui passant a d'avui a Espanya.
I com es resol, això?
Això és un delicte, tot això, a part de que...
S'espero.
Sí, només estava mirant ara precisament a l'orec mateixa,
però tenen la qualitat de funcionari públic.
Un funcionari públic sempre és un delicte agraujat,
perquè són aquests que porten aquestes paperetes,
no porten una carta de souvenir o de record de New York,
sinó que t'estan portant una papereta
que és per exercir un dret fonamental.
Per tant, tots els que estiguin involucrats
és una pena superior perquè són funcionaris públics
i, a més a més, estàs alternant.
No és el sistema normal.
I això està previst a l'orec com a delicte i a part del Codi Penal
com la falsificació d'un document, perquè són documents oficials.
I, aleshores, què s'ha de fer?
S'ha de suspendre les eleccions,
suspendre les eleccions fora del que és la data habitual?
Jo crec que sí.
És que pot arribar-se a haver-se de declarar nul·les,
aquelles eleccions.
Si un terç dels vots de Melilla estan comprats...
Jo entenc que sí.
I el recurs dels partidors està garantit, vaja.
En un escenari com aquest, si perds les eleccions,
el que faràs és recórrer.
Una responsabilitat penal i una repetició d'eleccions...
És greujat perquè hi ha diners, perquè es compra.
Perquè sí que en anterioritat hi ha detectats bastants,
però molts, eh?
Jo vaig entrar ahir a internet i em vaig quedar parat.
Bàsicament, a Galícia, a Huelva, a diferents llocs,
que era gent de residències grans, amb demència, molts d'ells...
Mira, per exemple,
hi ha un cas que em crida l'atenció desgraciadament, a Badajoz,
que una persona, un senyor,
va denunciar que havien utilitzat la seva mare.
I per què l'han utilitzat?
Doncs miri per què ha votat per correu, com ho sap vostè.
La meva mare és analfabeta, no sap ni llegir ni escriure.
No podia votar per correu.
A partir d'aquí van començar a remenar i això va passar...
Hi havia més precedents a tot Espanya.
El PP sortia moltes vegades, però no és l'únic.
I aleshores què passa?
Agafen les dades de persones amb demència, amb Alzheimer,
els falsifiquen i voten.
Fins aquí, això sí que havia passat diverses vegades.
Jo no recordo, no sé, ara com...
Però comprar, 100 euros un vot, això jo no ho havia vist mai.
Sí, sí, aquí a l'Horec mateix et diu de 3 a 7 anys de presó,
tots els que sigui, doncs canviar, ocultar, alterar les paperetes,
qualsevol omissió, qualsevol situació...
Vull dir que són penes elevades de presó,
en cas que es vegin aquestes substitucions,
aquestes falsedats que s'hagin realitzat.
I aquí utilitzar una persona amb demència, per exemple,
perquè tu estàs alterant el que és un vot normal,
perquè aquella persona no està amb aquella capacitat per poder-ho fer,
qualsevol acte que hagis de fer, el notari,
t'ha de donar aquella capacitat manipular-les i utilitzar-les,
no ho pots fer absolutament.
5 minuts per arribar a 3 quarts del matí, ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau,
un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó.
Les persones LGBTI+, i les seves famílies,
tenen a la seva disposició la xarxa SAI,
un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació
i acompanyament distribuïts pel territori.
En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió
o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI.
També podeu trucar al 112
o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra.
Estimar i ser com vulguis és un dret humà,
i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
El so deixa de ser invisible gràcies a discos de vinil
o cintes magnètiques que fan que l'escoltes
sigui també una experiència tàctil.
El Museu de la Música presenta l'exposició
Escolta'm les mans, sobre la fragilitat
i la durabilitat dels suports analògics.
Més informació al web del Museu de la Música.
Vine a viure la tercera edició del Mou Juïc,
el festival de la dansa i el moviment,
o del que tu vulguis.
Els dies 20 i 21 de maig t'esperem al castell de Montjuïc,
amb espectacles per tothom de la mà d'artistes com Los Informals,
Joan Català, Manolo Alcántara, Quim Vigues o Lara Braum.
Agafa entrades a barcelona.cat barra Mou Juïc.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport.
Converteix-te en un crack blaugrana.
Aquest estiu també Campus Famerí Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel Diari Esport i Barça Academy.
Del 2 al 11 de juny arriba Andorra Clàssica.
Un esdeveniment de música clàssica
on viuràs moments memorables amb Benita Rajvel i Jubili.
Benny Benach, La Vertigo Dance Company i molts d'altres.
Arriba Girona, temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors
decoraran els carrers amb un altre aire.
I el Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita
amb una exposició de flors a la plaça de Salvador Dalí.
Un menú a la cafetaria, parking gratis a la nostra botiga.
I el temps de flors amb el Cort Inglès.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitó
i les sorpreses d'en Johnson al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Pols d'Artos, avantguarda, minimalisme i disseny escandinau.
L'icònic 100% elèctric
amb més de 500 quilòmetres d'autonomia
té-ho en qüestió de setmanes.
En queden poques unitats.
Oferta exclusiva amb Pols d'Art Rending.
Vine i prova-la ara al teu espai més proper, polsdart.com.
El 30 de maig, des de les 7 del matí,
gran obertura a Obra Mat Sabadell.
Més de 8.700 metres quadrats
amb l'estat més ampli sempre disponible per als teus projectes.
Més de 20.000 productes de les millors marques professionals
i amb els millors preus de la zona.
I va inclòs a Sabadell, carrer de la Serra de Galliners 24,
professionals de la construcció i la reforma Obra Mat.
Aquest estiu al Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Angeli Plaza Catalunya,
obren per tu cada diumenge i festius de 12 a 8 de la tarda.
Molt més temps i avantatges perquè facis les millors compres
en moda, esports, llar, supermercat, electrònica...
Aquest estiu al Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Angeli Plaza Catalunya,
obren per tu cada diumenge i festius de 12 del matí a 8 de la tarda.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Podem convertir l'epercitat en un repte.
Cap a on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és l'En Guardia.
Aquest ràdio puntgat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'En Guardia de l'Enric Alpenna,
l'ofici de viure d'en Gasper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Un minut per arribar a tres quarts de deu del matí.
El suplement amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez de Ribot,
el Txosemaria Martirgau i també l'Anna Boza.
Avui he convidat d'excepció per parlar de què passa
si ens convoquen d'una mesa electoral.
Pregunto si us esteu avorrint
amb la campanya electoral per les municipals o no,
però és que veig l'Eduard Voltas molt pendent del temps,
de si plou o no plou,
i precisament en aquest país necessitem molt que plogui.
El que passa és que tu avui, excepcionalment,
desitges que no ho faci gaire.
Avui, demà i a Barcelona demano que no plogui.
A veure, l'Eduard està pendent del temps
perquè està organitzant aquests dies
el Time to Eat Fest Barcelona.
De què va això, Eduard?
És el gran festival gastronòmic de Time Out,
que és avui i demà a l'Àntica Fàbrica d'Am,
i que ajuntem 16 chefs.
En realitat són 21 chefs de 16 restaurants,
perquè alguns venen en tàndem,
i és una cosa molt popular i molt exclusiva al mateix temps.
Molt popular perquè els preus són molt democràtics,
i perquè vindran milers de persones si el temps ens respecta,
i molt exclusiu per dos motius.
Perquè aquests chefs, que són chefs top,
no els tornaràs a veure plegats en un mateix espai cuinant,
al mateix temps,
i en segon lloc perquè els plats que ens cuinen,
i que oferiran a la gent avui i demà,
són plats creats expressament pel festival,
no estan a la seva carta.
I a més a més són plats creats del seu estil,
per exemple, hi ha uns chefs d'estil pakistanès,
el Baby Jalebi,
que ens fan un butter chicken pakistanès,
però ens el fan amb pollastre del Prat,
ens el fan amb arròs del Delta.
És a dir, juguem amb el producte de proximitat,
i aquest és el repte i el joc que els proposem als chefs,
que és que facin el seu estil de cuina,
però amb producte de proximitat.
Per tant, avui, amb una espelmeta posada...
Absolutament.
Perquè us depèn també l'afacturació especialment.
És una mica per nosaltres com el Sant Jordi,
per als llibreters, diuen.
Una part important de l'afacturació de l'any té a veure amb aquest festival,
i necessitem molt que ens vagi molt bé,
i intentem que l'experiència sigui fantàstica,
que els milers de persones que esperem que vinguin
puguin tenir una experiència d'usuari collonuda.
Des d'avui i demà, amb cuina ininterrompuda,
obrim portes a les 12,
i tanquem portes a les 11 de la nit.
Molt bé, doncs, querida Feta,
el Joffre Genoé ha dit que pluges tímides, si més no.
Bueno.
Vull dir que potser aguanta.
Us esteu avorrint amb la campanya electoral, Josep Maria?
No.
Mira, soc un malalt d'això, a mi m'agrada,
a mi em va molt això, i, a més, aquesta selecció...
Jo trobo a faltar, perdona, un efecte sorpresa.
O sigui...
A vegades passen coses, no?
Més enllà de les propostes dels candidats,
fa vuit anys, quan Trias va perdre l'alcaldia a Madacolau,
va haver-hi tota l'operació del Mundo,
amb aquell titular uns dies abans...
Joc brut, sí, sí.
Allò va capgirar d'alguna manera.
Això fins ara no ens ho hem trobat, de moment.
Fins ara, afortunadament, no ens ho hem trobat.
Afortunadament, perquè, bàsicament,
es va demostrar que era falsa, aquella informació.
Sí, i va ser bastant important per decantar alguns vots
que van fer alcaldessa a Madacolau.
No només això, però important.
Però, mira, jo crec que aquestes eleccions,
les de Barcelona, a mi em sap greu,
perquè crec que també hem de parlar de Girona, Lleida i Tarragona,
però les de Barcelona també són molt importants,
perquè són més que unes eleccions.
I mira, intentaré resumir...
Per Junts per Catalunya és importantíssim,
perquè és o el rellançament i la tornada a l'estil convergent,
o bé l'èxit de les tesis internes de Laura Borràs.
O sigui, Junts per Catalunya depèn bastant d'aquestes eleccions.
L'Esquerra Republicana tenia dos objectius.
Un, consolidar el seu lideratge
dins del món sobiranista amb Junts, a veure com va.
De moment sembla que Maragall va per darrere, ja ho veurem.
Però és que, a més a més, també,
la seva gran aposta a l'àrea de Barcelona i de Tarragona
per fer el sorpasso i la pura amb els socialistes, a veure com va.
Llavors, Pedro Sánchez ve a tancar la campanya a Barcelona,
cosa que no havia passat mai,
i és perquè Pedro Sánchez sap que Madrid el té perdut.
Madrid el té perdut.
Aleshores Sevilla no queda clar, i València tampoc queda clar.
Aleshores fa la gran aposta,
perquè és clar, algun èxit ha de presentar Pedro Sánchez.
I aposta per Barcelona.
Sumar.
Yolanda Díaz, que està fent el Yolanda Díaz on Tour per Catalunya,
sembla que visqui aquí perquè cada dia està...
No, no, em sembla molt bé. Per què s'hi aboca tant?
Perquè necessita, per rellançar el seu partit
o la seva agrupació de sumar, necessita un gran èxit.
Madrid no el té.
El més proper que té, ja veurem si ho aconsegueix, és Ada Colau.
I finalment, Feijó.
Feijó, que també ara ha vingut aquí,
acompanyat de molta gent,
ha donat sopar a la sirena.
No espiren a guanyar, però sí que Feijó necessita...
Per exemple, Caserera...
Pot tenir la clau de governabilitat
el Partit Popular de l'Ajuntament de Barcelona, segons com.
En els mítings, en l'últim míting que va fer, ja deia això.
I això ho necessita vitalment, perquè a Madrid,
a Madrid sap que guanyarà el PP.
No, no guanyarà, no, arrasarà.
A la comunitat i al d'Ajuntament.
Però aquest èxit no se'l podrà patrimonialitzar
precisament l'Aberto Núñez i Feijó.
Serà cosa d'Isabel Ayuso.
Núria Martínez Ribot i Eduard.
Mira, a mi realment no m'avorreix
perquè m'agrada la política i tota campanya m'agrada,
però el que estic és molt decebuda
que crec que a Catalunya i a Barcelona
el tema Bildu no està protagonitzant gens la campanya.
Va protagonitzar l'ocupació, però Bildu no,
però el que és Madrid i gran part d'Espanya,
el centre d'una campanya electoral municipal i autonòmica és Bildu.
Llavors, i ETA.
Per tant, em sembla absolutament de mal gust,
i les víctimes ja han sortit a dir que prou, sisplau,
de dir que ETA està viva,
que sigui la protagonista de la campanya electoral.
O sigui, quan sembla que no es pot tornar a treure ETA,
una altra vegada és la protagonista.
I per tant s'està deixant de parlar dels problemes de veritat,
que són habitatge, que són crisi climàtica,
crisi climàtica, per exemple.
Llavors, a veure com seguirà aquesta setmana,
i veurem al PP si li sortirà bé o no fer aquest joc,
perquè al final estaran havent disputes internes
entre Feijó i Ayuso,
perquè Ayuso diu que il·legalitzarà Bildu,
i Feijó diu que això no es podrà fer, per tant, no diguem això.
O sigui, que veurem aquesta setmana a veure quins són els temes.
Sí, sobre això darrer que diu la Núria,
només constatar la capacitat increïble, brutal,
que té el conglomerat madrileny de la dreta mediàtica i política,
per marcar l'agenda política,
i la capacitat de convertir una campanya municipal
en un debat sobre ETA.
I en segon lloc,
el Josep Maria ha fet un molt bon resum de què s'hi juga cada partit
en les eleccions de Barcelona,
i a mi m'agradaria afegir-hi què s'hi juga Barcelona,
a banda dels partits.
Jo crec que Barcelona, el dia 28, decidirà,
i jo crec que podem estar-hi tots d'acord,
independentment de les simpaties de cadascú,
si vol tornar al model pre-A de col·lau, diguem-ne,
al model, diguéssim, postolímpic,
o vol continuar el camí iniciat, diguem-ne.
Jo veig dos blocs, aquí, quan analitzo programes,
tarannars, maneres de referir-se al futur de la ciutat,
a la seva economia, etcètera,
veig un bloc, diguéssim, de canvi cap enrere,
de tornar al model postolímpic al model pre-colau,
que seria tri-escoll boni,
que enyoren clarament allò d'abans,
i després veig un bloc, que, òbviament, és col·lau,
perquè és la protagonista del canvi que s'ha fet,
i, en aquest cas, Ernest Maragall, esquerra,
que prefereixen continuar pel camí iniciat, diguéssim.
En el cas d'esquerra, lògicament, amb matisos, esmenes, etcètera,
el que ha fet col·lau, però clarament és un programa
de continuar per aquest camí, no de tornar enrere.
I, òbviament, legítimes les dues opcions,
però tinc molta curiositat per veure si els barcelonins
volen una casa o volen l'altra.
Potser la cosa queda tan empatada i tan dividida
que fer la lectura aquesta que estàs demanant,
la nit electoral és molt complicat.
I potser acabem amb un govern de coalició
entre un dels que volen tornar enrere
i un dels que volen continuar endavant.
Fins ara ha estat així.
Ana, digues, digues.
I totes cantant.
Un punt nostàlgic, no?
Potser trobo que sí que hi ha aquestes ganes de...
o sigui, veig això de Barcelona 92.
Sembla que Barcelona necessita més i que tenim ara i endavant,
i que pots agafar coses bones del passat, però t'has d'anar endavant.
Per el meu punt de vista, molt punt nostàlgic, sí que el veig, també.
I ja estem parlant molt de Barcelona,
però tenim 950 municipis a tot Catalunya,
amb places molt, molt interessants, també,
pel que fa a la lectura.
O sigui, es faran diverses lectures aquella nit, segurament.
Una serà quin partit ha guanyat més regidors a tot Catalunya,
que serà, segurament, o Esquerra o el PSC,
però després això no et garanteix
aconseguir o mantenir algunes alcaldies molt ajustades,
com pot ser Lleida, com pot ser Tarragona,
com pot ser Girona, també, no?
Hi ha altres ciutats molt importants.
Volem veure què passa a Badalona, que també és molt interessant.
Si Xavier García Albiola aconsegueix, malgrat que molt,
probablement guanyarà les eleccions a mantenir l'alcaldia,
o tenir l'alcaldia una altra vegada.
Perdona, ara has dit Badalona,
quina ficada de pota antològica
del cap de llista de Jocs per Catalunya a Badalona?
A qui faria el cal de vostè?
A un d'ells, si té opcions, un d'Esquerra o el García Albiol?
Li vaig dir sense pensar-m'ho, el García Albiol.
Va tornar a sortir i no volia dir el García Albiol,
volia dir el d'Esquerra.
Ho hem de deixar aquí perquè tenim espais de propaganda electoral.
Gràcies a tots quatre, bon dissabte.
I ara tornem també amb la Maica Navarro, el suplement.
Entra al Canal Universitats.
El Canal Universitats és l'únic lloc
on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada
sobre l'accés a la universitat.
Dates clau, documentació necessària,
cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar,
recursos per preparar examens,
tot ordenat i molt fàcil de trobar.
Entra a universitats.gencat.cat i descobreixo.
Ei, he trobat un portal amb totes les respostes.
El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
El 28 de maig és dia d'eleccions locals i autonòmiques.
Per votar, identifica't amb el DNI, el permís de conduir,
el passaport, la targeta de residència
o la targeta d'identitat d'estranger.
Fes servir el sobre blanc per les locals
i el de color sèpia per les autonòmiques.
Lliure els tancats a la presidència de la taula
perquè es comprovi i deposita cada sobre a l'urna corresponent.
Pots votar de 9 del matí a 8 de la tarda.
Ministari de l'Interior, Govern d'Espanya.
Diumenge posem el puli final a la gira dels 35 anys del suplement.
Bon dia, Reus! Què tal, com esteu?
Bon dia, Tàrrega! Què tal, com esteu? Hola, Teatre Fortuny!
Ens veiem les cares al Teatre Romea de Barcelona.
Amb la música de Renaldo i Clara, Paula Valls i Julieta.
David Troeda, Carme Líez, Lluís Omar, Toni Cruanyes,
la mare de Ricard Torquemada i els personatges del Dominical.
S'ha comprat un camelló. Ah, sí?
Com es diu? Jo, Juan Carlos.
Aquest diumenge celebrem els 35 anys del suplement
des del Teatre Romea de Barcelona.
Si vols venir de públic,
canradio.cat barra el suplement, Pastanya gira 35 anys.
Amb el suport de Caprabo a casa,
celebrem plegats els 35 anys del suplement.
Dimecres 24 de maig,
no et perdis la transmissió en cines de La Bella dormiente,
des de la Royal Opera House,
amb els ballarins principals Jasmin Nekti i Matthew Ball.
La producció serà transmesa en cines de tot Catalunya.
Les entrades a Roens Cines,
conest per experimentar la bellesa d'aquest espectacle
a la gran pantalla.
A Hipercori Supermercat al Corte Inglés
t'ofereixen un 50% de descompte
en la segona unitat de moltíssims productes.
I ofertes increïbles com aquesta.
Llucet de llotge espanyola, pesa d'una a dos quilos,
només 6,99 euros al kilo.
A Hipercori Supermercat al Corte Inglés.
A la botiga web o app.
Però us vàlids a la península i les balears.
Coreo, el nou talent de ball k-pop.
Quatre bandes, coreografies, ritme, tradició i cultura.
Tot coreà.
Presentat pels influencers Alex City,
Víctor Marco i Gemma Pérez.
I amb el jumbant d'Ufòria.
Coreo, estrena a totes les plataformes de l'X3.
Comença el show!
Coreo!
28 de maig.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Vota futur republicà.
Esquerra republicana.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals.
I el principi va costar. Passa amb tot el que és nou.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més.
En els barris i en habitatge.
A recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí, vota Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota Ara Pacte Local.
A ti que nunca te han dado nada.
En revés, trabajas como el que más
y aún así sientes que no llegas a todo.
Cada vez puedes ahorrar menos y lo que es peor.
Tienes menos tiempo para los tuyos.
Tu esfuerzo mantiene el bienestar de los de siempre
y a ti nunca te toca ninguna ayuda.
Por tu dinero, por los tuyos.
Este 28M, libèrate.
Vota Ciudadanos.
El 28 de maig tornem a la zona.
Un país que ho pot tot i que ho vol tot.
I el teu vot decideix coses de debò.
El teu vot fa que Lleida estigui a punt per guanyar.
I que Tarragona torni a batagar com mai.
Conecte Girona, el talent i el futur.
I portarà el canvi que farà recuperar la millor Barcelona.
Tu fas Catalunya. Fem-la de debò.
Junts, gent de debò.
No podem esperar més. Cal canviar.
Barcelona ha de posar-se en marxa.
Tenir seguretat de nou.
Oportunitats de nou. Illusió de nou.
Ja ho vam fer una vegada.
Ara, amb el PSC, fem-ho de nou.
Aquest 28 de maig, de nou, Barcelona.
Vota socialista.