Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
L'endemà del tancament del Canal Sagarra-Garrigues
els alcaldes dels municipis abastits per aquesta infraestructura
tornen a reclamar una vegada més
instruccions clares de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre a l'Aixer
en cas de més en restriccions.
Diuen que aquest organisme no té protocols específics
per a l'emergència actual i cada ajuntament pren les mesures
que creu més convenient.
Ho ha explicat novament a Catalunya Ràdio
l'alcaldessa de Tàrrega, Maria Alba Pijoan.
Jo crec que hauríem de fer que això sí que està ben protocolitzat
a les conseqüències internes de Catalunya,
que depenen de l'ACA, allà sí que hi ha un protocol més clar,
de quan és situació d'alerta, què s'ha de fer,
quan és prealerta, etc.
Nosaltres no tenim això, és a dir,
no hi ha cap protocol que indiqui
que en una situació d'emergència formen d'actuals municipis.
I això és el que estem demanant.
A partir del 2 de maig, els regants del Sagarra-Garriga,
recordem-ho, només subministraran l'aigua estrictament necessària
per salvar els conreus d'arbres.
Més notícies en Raül Flores.
Queixes entre els opositors pel caos en els exàmens d'ahir
per ser funcionari de la Generalitat.
Hi va haver retards, exàmens equivocats, classes atapeïdes
i també suspensió de proves.
Des del govern, demanen disculpes
i obren la porta a repetir algun dels exàmens.
La secretària de l'Administració Pública, Alicia Corral,
diu que en prendran mesures.
No podem tolerar la situació i el patiment
que hem vist que ha passat en algunes persones opositores.
S'ha encarregat aquesta valoració jurídica
de l'expedient de la contractació
per tal que, si cal, es determinin responsabilitats contractuals
per si, finalment, estem davant d'un compliment molt greu i negligent.
Des de l'oposició, PSC i Junts ja han anunciat
que portaran aquest cas al Parlament.
Avui el preu de la llum va ser un 22% respecte a ell.
Costa 65 euros el megavat-hora al mercat majorista espanyol.
El preu és molt variable al llarg del dia.
Per franges horàries, la més barata anirà de les 4 a les 5 de la tarda,
amb un cost d'un euro i mig al megavat-hora.
Després s'enfilarà ràpidament fins a arribar al màxim de la jornada
entre les 10 i les 11 de la nit, quan el llum costarà 122 euros.
Presó provisional per un home de 42 anys
acusat de cinc robatoris violents a Barcelona,
a l'Hospitalet de Llobregat i a Sant Just d'Esbern.
Els Mossos el van detenir, juntament amb un altre home de 33 anys,
que ha quedat en llibertat amb càrrecs.
Els dos circulaven a gran velocitat amb motos robades
des d'on feien estrebades a bosses de mà.
Algunes de les víctimes eren persones grans,
i en un dels robatoris una parella de 85 anys va caure al terra
i va patir fractures de gravetat.
Avui, 30 d'abril,
que duquen els abonaments gratuïts actuals per viatjar
amb rodalies i mitjana distància.
Per seguir utilitzant de franc aquest servei de Renfà,
cal que els usuaris adquireixin un nou abonament
que tindrà validesa a partir de demà, dia 1 de maig fins al 31 d'agost.
Es pot comprar a les taquilles
i a les màquines de venda automàtica de les estacions.
També es pot comprar online, a través de l'aplicació Renfacercanies,
pels abonaments gratuïts.
S'ha de comprar online a través de l'aplicació Renfacercanies
pels abonaments de rodalies i a la de Renfà.com
pels trens de mitjana distància.
S'ha d'estar registrat prèviament com en ocasions anteriors,
cal depositar una fiança de 10 euros en el cas de rodalies
i de 20 per la de mitjana distància,
que es retorna quan s'ha comprovat
que s'han fet almenys 16 desplaçaments.
D'altra banda, els trens abans d'alta velocitat
es manté el descompte del 50%.
Esports, Ernest Macià.
Comença la cursa de Moto3, el gran premi d'Espanya de motociclisme,
de manera que marxem cap a Jerés.
Catalunya Ràdio, de Miàguilar, bon dia.
Bon dia.
La cursa 297 en la carrera esportiva de Dani Pedrosa
us oferirem en directe a partir de les 3
a l'àvia al web de Catalunya Ràdio,
on va l'Eix Espargueró a la posició preferent de Graella.
Ara mateix tenim 23 graus ambientals i 31 a l'esfalt,
això encara decrama més i, com deies, acaba de començar Moto3,
la primera volta amb Denis Onjoloma de la pole position,
Calidera i Xavi Artigues ocupant la sisena posició
de Miàguilar, Catalunya Ràdio, circuit de Jerés.
L'Espanyol juga aquesta tarda contra el Getafe,
un partit clau per la permanència 247
i amb transmissió del totgira de Catalunya Ràdio
en podreu seguir el devenir del partit.
Tot això mentre el Barça té la diga més a prop,
ahir va agolejar el Betis per 4-0 amb el debut del jove de 15 anys,
la minyamal que es converteix en el jugador més jove
de debutar amb el Futbol Club Barcelona.
D'altra banda, avui l'equip femení del Barça pot ser
ja campió de Lliga i el Vilassana jugarà contra el Gijón
en hoquei patins femení, la final de la Champions.
I acabem recordant que a la Lliga ACB de bàsquet
avui juguen tres dels equips catalans,
ahir va perdre el Bàxim en resa, avui el Girona d'aquí una hora
juga a Gran Canària i a la tarda el Barça juga a la pista
del Betis i el Juventut a la de l'Unicaja.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Em pensava que era Bruig Sprinter.
Com?
No, no era Bruig Sprinter.
És una pena.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obri amb el Dominical.
Si avui és diumenge, això serà el Dominical.
Gerard Joan, bon dia.
Bon dia.
Has anat o vas al concert del Bruig?
Bona nit.
Jo soc més d'anar a Montserrat.
Concretament a veure Omnis.
Això no li va explicar ningú a l'Spilberg.
Molt sangrial i Himmler i no sé què,
però estic segur que al director de ET
li hagués agradat molt saber que Montserrat
és un punt d'avistament d'Omnis.
Badalona.
Jo hi he anat, de veritat.
A veure Omnis.
Cada dia, a cada mes.
Hi ha una trobada.
I unes birres.
Badalona, la nova agència catalana.
Xavi Spinoza, bon dia.
Has anat a veure el bosc?
Si hi vas, potser et regalaria una harmònica.
Divendres va agafar una nena,
la va pujar a l'escenari,
ni va regalar una.
No li va demanar que li llepés la llengua.
Carles Roig, bon dia.
Bon dia, què tal?
El deus conèixer tu?
Sí, jo m'hi conec.
Jo no aniré a portar l'anell, això va així.
Artistes teniu aquest trac.
Sí.
Hi ha vegetes, el món de l'artista.
I tothom se'n va al concert del brús.
El tenim molt nacional.
Avui, que és 30 d'abril,
hem de desitjar molt bon dia a l'Amèrit, també.
No, no.
Yo estoy en Abu Dhabi, a mí, dejadme tranquilo.
¿Cómo estáis?
Aquest cap de setmana,
l'Amèrit ha tornat a ser notícia arran de la publicació
d'un llibre que assegura o confirma
que la filla no és reconeguda.
Ja no sé, Esperanza.
Esperanza vive en Jijón.
No és Esperanza de Jijón.
Pues debe ser Consuelo de Pontevedra.
Tampoc és aquesta, la que...
Hòstia, pues será María Dolores de Granada.
No es diu María Dolores.
No, no.
Alejandra de Rojas, de Madrid.
Ah, vale, sí, sí.
Alejandra de Rojas, de Madrid.
Pero la madre o la hija.
No, la filla.
Alejandra és la filla.
La mare o era perquè va morir.
Rosario Palacios, comtesa de...
Sí, sí, sí, de Montarco.
De Montarco.
Sí, ya no lo recuerdo.
Muy maja, ¿eh?
Su marido era de la falange y de la división azul.
Mientras él levantaba el brazo, yo levantaba.
Molt bé, ja.
Però bueno, he salido a negar que sea mi hija.
Sí, però ho és, ho és.
O sigui, ho sap tothom.
No és el que havia de fer negar-ho, però ho sap tothom.
No, a ver, yo creo que sí.
Pero es muy guapa.
Y eso me hace dudar un poco, ¿sabes?
El llibre que publica aquesta història
es diu King Corp,
de l'imperi on nunca ha contado de Juan Carlos I.
Surt a la venda el dia 8 de maig
i es veu que s'hi expliquen negocis, contractes
i diversos actius que posaeix.
Lo de nunca contado es literal, ¿eh?
Se ha contado de contar dinero, me prefiero.
No se ha contado.
No estàs preocupat?
No està preocupat.
No, sí, mira, estoy cagado de miedo.
A lo mejor me hace quedar como un corrupto.
¿Y qué voy a hacer, exiliarme?
Uf, estoy cagado.
Qué miedo.
Bueno, al tema, ¿Michel Obama lo habéis visto en persona?
Ho deixarem aquí, d'acord?
Fins un altre mèrit.
Adiós, hijo, adiós.
Potser és un decir, no?
Sí, sí, una manera de parlar.
Ja l'hem entès, l'hem entès.
I tot el que li ha de clariment.
Nunca sol com un home o fem de malta.
A l'Eccions municipals de Barcelona,
segons una enquesta del diari Ara,
Ada Colau guanyaria les eleccions superant per poc
Jaume Collboni i deixant una mica més enrere
Xavier Trias i Ernest Maragall.
Senyora Ada Colau, bon dia.
Bon dia, i l'enquesta us he de dir que està feta...
És una enquesta, això del diari Ara.
És el meu moment, d'acord?
No sigueu masclistes, sisplau.
L'enquesta està feta abans de la visita de Michel Obama
que han vingut a la ciutat a passejar a trets per les noves superilles
i ha fet un visbici d'avui a Augustà.
Sí, han vingut per això, sí senyora.
Més titulars.
Ronald Kuman, bon dia.
Jo no he així, tu.
No, ja sabem que no has sigut tu.
Et saludem en tant que holandès.
Capacitat, tengo.
Però tu, que ets holandès, com aquest senyor, què en penses?
Com aquest senyor, què en penses?
En el meu cas, sempre m'han donat, com tu deies,
setman en persona, no?
I d'una a una, no sé si m'he entès.
Sí, però no parlem del teu cas personal.
Vull dir, estàs al cas d'aquesta situació concreta
que comentem, què et sembla?
Si tu preguntes, jo penso que passa del xavi,
passa el contrari, que és d'holandès, no?
Sí, què passa?
Se corre poco.
Esports.
L'entrenador del Madrid, Carlo Encelotti,
es queixa per la quantitat de targetes que veu inicis
i diu que té més grogues que el mig centre més lleig de la lliga.
Eh... ¿soy yo?
No, tranquil, busquen.
No, es que tengo la cara del abuelo que...
A veure, pregunteu-li a Carlo Encelotti, bon dia.
Qui et referies?
Vas dir un Masfeo.
Nosotros en el equipo tenemos uno,
que es un David Guetta, te ha sentado.
No l'està mal.
El Modric.
Però tu, Sergio, Déu-n'hi-do.
Ara, plan esportiu amb Albert Benet, bon dia.
Efectivament, Roger, no soc en Francesc Mauri,
no soc en Tomàs Molina, no soc l'Enrique Gutt,
però us explico que una pluja ha caigut.
Molt bé, gran rodolí, Benet.
Una pluja de gols, en aquest cas, al Camp Nou.
Fet un paral·lelisme entre la quantitat de gols
que va marcar ahir el Barça
i la pluja meteorològica que cau a diferents punts.
Ho hem entès de seguida.
La pluja repartideta.
No, del partit del Barça.
Res més afegir a 4-0 i el Barça amb aquesta pluja
que intentarà paliar els efectes de la sequera de títols.
De què parlarem avui, Joan?
Sí, dels concerts de premsa.
No us ha agradat.
I d'això dels concerts i de tot el que ha comportat la visita
a les teves amics, no només a Barcelona,
sinó també a indrets tan simbòlics del nostre país,
com és Montserrat.
Hi ha tantes coses per començar que no sé per on començarem.
Des de divendres al matí que n'estem parlant tota l'estona,
crec que ho hem dit tot.
Sí, de fet, divendres al matí,
em sembla que tu també, estàvem escoltant la Rosel,
i vaig sentir que tenia en Manuel Fuentes,
allà a la taula de convidat,
com a expert verificat sobre Bruce Springsteen.
Sí, un altre fan del Bruce.
Doncs això no ho sé.
Com a mínim, no sé si el considera un fan de veritat del Bruce,
perquè em va semblar detectar una miqueta petita de verí
el comentari d'en Fuentes quan en Gavaldà va explicar
que només havia anat a un concert de Bruce Springsteen
i que no hi havia volgut tornar mai més
per no espatllar el bon record que en tenia.
Recuperem el moment.
Només l'he vist una vegada i no he volgut veure'l mai més,
perquè vaig sortir de llit tan flotant, tan content,
tan feliç, que no solament...
A mi m'ha passat amb uns pets.
Vaig anar un dia i vaig dir que no hi tornarem mai més.
Exacte.
Perquè ja ho he vist tot.
Manuel, tu, quan vas venir a veure'm,
vas veure el futur del rock'n'roll.
Exacte, ja era una mica el passat, però vaig dir...
Ja després d'això, ja no podem superar-ho.
Caram, caram. Era humor.
Anem al tema, va.
El domicil fa diumenge.
Tortellet o buida a les aigües negres a l'autocaravana.
Tortellet, aigües negres.
Amb aquesta cançó, no ho surrender.
Bruce Springsteen ha començat el concert d'aquesta nit.
Bruce Springsteen manté el fort lligam amb el públic català.
Si no suporteu Bruce Springsteen,
la torre que ve durant les properes hores...
Bruce Springsteen ha renovat el seu idili...
Bruce Springsteen, Bruce Springsteen, el bosc...
El concert de Bruce Springsteen...
De nou!
Aquesta nit, Bruce Springsteen fa el segon concert programat a Barcelona.
Sembla que porti 17 concerts seguits a Barcelona.
A partir de demà torna la calma.
Sí, perquè des de dijous Barcelona i el país sencer...
s'han paralitzat per poder saber en tot moment què estava fent...
amb Bruce i els seus amics il·lustres,
o sigui, els Obama i els Spielberg.
Sí, companys, perdó.
Escolteu, pel Dominical Nacional.
1, 2, 3, 1, 2, 3, te compio?
Hola, em sent avui?
Em sento que no tindré raó.
Sí, Pep Entic, bon dia i bona hora.
Endavant.
Hola, bon dia, Pep Entic.
En directe pel blau Dominical Nacional de la Ràdio Catalonia...
En aquest moment et trobo aquí davant de l'hotel de la Florida...
a veure si surt algú famós a estirar les cames...
o fer una visita sorpresa a algú que és a Catalunya.
Molt bé, de moment no hi veus ningú, eh, per aquí a l'hotel?
¡Dona de la Steven Spielberg!
S'està cridant.
¡Dona de la Steven Spielberg!
No hi són, eh.
Kate Capshaw, diu, la dona de la Spielberg.
Si no la cridis com a dona, deu estar en Spielberg.
Tens constància que Tom Hanks ha vingut a Barcelona?
Perquè això s'havia especulat molt.
Posa-hi el rigor, sisplau, Pepe.
Tom Hanks és el Forrest Gump, no?
I el naufrag, també, sí.
El que es fotia amb el Wilson i així.
A veure, passa que gent corrent com el Forrest Gump...
per aquí passa molta, eh.
Són ràniers.
Clar, però bueno, ell concretament no l'he vist, eh.
Però si vols, si t'he de fer una cita d'aniguals periodístiques...
Per fer-ho, és el que has de fer.
Investiga i quan sàpigues alguna cosa...
Tom Hanks!
Estàs aquí?
No. No surt ningú, eh.
En tot cas, estigues ben atent, Pepe,
que se'n va de visita aquest matí o a dinar d'una altra banda,
demanes pas i ho expliquem.
¡Truces, ¡princes!
Cuesta poc.
A veure si hi ha qualsevol novetat.
I tant.
Tu no te'n vagis d'aquí.
No marxis, per favor.
Fem una repassada dels llocs i restaurants que han visitat fins ara.
A veure què està passant.
Adoneu, demano pas.
Tota l'estona has tingut pas, Pepe.
El demano doblement.
Els Spielberg i la senyora Obama
acaben d'aparèixer a Catalunya en miniatura.
Home, ha visitat Catalunya en miniatura.
Home, després de Montserrat.
Cap a Catalunya en miniatura. Cap allà, Pepe.
No, no, és que ja hi soc.
Sí, en aquests moments estem a Catalunya en miniatura.
Els Spielbergs no estan tenent res.
I Michelle Obama s'acaba d'entrar en això
amb el monestir del poble.
I ha caigut de cara contra el llac de Banyoles.
Vaja, vaja, vaja.
És que en Catalunya en miniatura s'ha d'anar en compte
amb aquestes coses, perquè hi ha molts entrebancs.
En aquests moments s'aixeca, li falten les dues dents de davant.
Gràcies en aquesta crònica.
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció
de la visita del Bruce i de tota la seva...
No, hòstia.
Compaix! Compaix! Demano pas!
Aixequem l'antena.
Sant Miquel del Fai, Sant Miquel del Fai,
Sant Miquel del Fai.
Sant Miquel del Fai, què?
Esteven Spielberg acaba d'aparèixer, Sant Miquel del Fai.
Arreu obert fa por, que, Sant Miquel del Fai.
Ja ho van tancar pel risc d'incendis.
Sí, doncs en aquests moments Esteven Spielberg ha aparegut,
després de contemplar el salt d'aigua,
ha preguntat si a aquells rajolí d'aigua surt una seta oberta.
Sí, però, Pepe, com es pot moure tan de pressa, aquesta gent?
Si fa un moment éreu a Catalunya en miniatura...
Terrompim l'emissió! Terrompim l'emissió!
Acaben de ser avistats els amics de l'Springsting
a l'aspira de l'avet d'Spinel.
L'aspira de l'avet d'Spinel, és imperdible, un clàssic de cadenç.
No, l'han muntat ells, per ells, ara.
Atenció, un moment, comprens?
Atenció, sembla que Michelle Obama s'està comprant un avet,
en aquests moments.
És un avet gegant, que arriba a la cintura, més o menys.
Molt bé, gràcies, Pepe.
Volem comentar altres coses dels Obama, dels Spierberg i dels Springsting.
Perfecte, si hi ha qualsevol cosa, ho sap. Deixa'm, companys.
I no molestis més. Hauríem de parlar del capítol gastronòmic
de tot aquest viatge, perquè ja no pot ser.
Delta de l'Ebre! Delta de l'Ebre, companys!
Delta de l'Ebre?
Els amics de l'Spirberg acaben d'estar vistos al Delta de l'Ebre.
Mare meva, com viatgen!
Un senyor, atenció, un senyor, en aquests moments no t'hi acostes,
li agafa el braç a Michelle Obama,
a veure, per explicar-li una cosa dels sediments.
La Michelle intenta escapolir-se de l'escomesa,
s'estan acostant totes les col·lectius
per a caçar-se de diferents temes.
Hi ha problemes allà.
Pugen a la furgoneta i en aquests moments marxen.
Molt bé, prou, gràcies, Pep.
Ara ja està, no ens parlis més.
No ens interessa cap més visita, ja no ho deixarem aquí.
Perfecte, vols que torni, Roger?
No, la jornada laboral ja s'ha acabat. Gràcies, Pepe.
Perfecte, doncs això és tot des del Delta de l'Ebre, Roger.
El Loro, el que és el president de la Ràdio i el que és la M de l'esperit.
Molt bé, pensem, sisplau.
Perdoneu-me una cosa.
El Loro, aquesta gent, el Bruce i l'Obama i tal,
m'esteu dient que s'estan passejant per tota Catalunya.
I ahir a la nit no van venir al Camp Nou.
Hòstia, doncs mira, tens raó.
I ho vaig pensar, fins i tot aprofitant
que ahir havia partit a l'Estadi,
hagués estat molt bé una aparició a la Lloja.
I ara és el moment aquí del Tebas,
que ha mogut fils per evitar la fotografia de Bruce Springsteen
amb el bosc, que soc jo.
No crec que el Tebas s'hagi molestat per això.
Han volgut evitar la nostra projecció al món,
que tant necessitem en aquest moment.
Està tornant a emocionar, president.
M'ho havia semblat.
És una emoció de força i de cosa forta.
Les meves llàgrimes són com superglú.
Són denses.
És un gelant.
Tranquil.
Vostè és fan del Bruce, president?
Que si soc fan del Bruce,
porto tatuat el nom de Bruce al meu penis.
Però quan guanya el Barça, posa en Bruce Springsteen.
No ho deixarem aquí molt desagradable.
Una cosa, una cosa.
Està molt desagradable.
És el que és.
Vull dir, és trist, però és la realitat.
La crua realitat.
Aquesta és la part de darrere o la de baix?
Vam venir al Camp Nou.
Espero que aquesta tarda no vagin al Camp de l'Espanya.
No crec que vagin a veure un espanyol.
L'Espilberg podria rodar Encuentros en la segona fase.
Un dels temes que ha cridat l'atenció
de la visita de Springsteen i dels seus amics
és la gastronomia.
Els llocs escollits per anar a menjar.
Jo encara els estic esperant.
A veure, Ferran, no han passat pel bull i 1846?
Perquè allà no s'hi menja.
Veu que no estan a la mà de darrere.
I es veu que jo porto allà a dintre,
sentat, esperant amb una càtera de banda a la finestra.
A veure si truquen, no?
Si de sobte em truquen.
Hola, mira, vendremos y tal.
Però no estem venint.
No sé què ha pogut passar,
amb el menjar que tinc aquí per mirar, que està boníssim.
Dijous van anar tots a sopar al restaurant Amar,
no sé si el coneixes, de l'Hotel Pals de Barcelona,
un restaurant capitanejat del xef Rafa Zafra.
Sí, el Fraza Rafa...
Fraza...
Rafa Zafra.
El Zafran...
Va treballar el bulli, aquest?
Sí, home, el Zafra.
El Zafra era el pitxit.
Rafa Zafra.
Va treballar el bulli.
El coneix...
No ens en callem, sisplau.
O sigui, tot el que sap aquest fraza,
se l'he ensenyat jo.
No, no, perdona, no.
No s'ha dit.
Doncs surt, eh?
Surt del bulli.
En canvi, van allà i no...
No venen a l'horitzó.
És que és la cosa aquesta que he fet del bulli,
milers o centenars, su puta madre.
Es veu que a dijous els van donar pèsols amb aspartanyes,
mongetes de Santa Pau amb panxetes, diu?
Sí, panxeta, panxeta.
I un biquini de...
Sí, un biquini de caviar i tal.
Que els guini i els encanta.
Jo crec que és una mica falta de respecte, no?
Que no vinguin.
Ja, l'endemà divendres van anar a dinar el Martínez,
amb un juïc, no sé si en tens alguna referència.
Me suda los cullons el Martínez o como el López.
No solamente me entens.
Tot el que mengin me l'he inventat jo.
Tu ets el referent, sí, sí.
Yo soy el pana de todos esos plats.
Yo los he portado al ventre.
I el que mengin me les pasa yo.
El Martínez van menjar gambes.
Les gambes no s'han de crear gaire.
No és el que...
O sigui, menjar una gamba...
Tu has de pensar que l'experiència gamba,
el...
és a dir, de la gamba,
quan acaba la teva boca,
el que pensa la gamba passa a tu.
M'entens?
No, no, però...
Jo tampoc.
Segurament en deu saber més que nosaltres.
Perquè no he vingut al 8.899.
Portes el cor.
Has d'anar a dinar a un restaurant de tota la vida de Montserrat?
El menú del dia, un dissabte...
Està al Cisneros.
Menos mal que el Bruno tenia concert a la nit,
perquè allò estaria tornant...
No sé, m'explico, tot el rotllo...
Estaria cantant...
I el born...
Li tornaria les salses, el mató...
El mató de Montserrat boníssim.
No devia ser així perquè al vespre van sopar l'àbac de Jordi Cruz.
El cachito de la tele.
El de les tostaditas aquellas que...
No sé, puta madre.
El que va tancar el restaurant pel Bill Gates.
Sí, que li ha quedat una coca-cola.
I s'espira.
Aquest mateix.
Doncs ahir va rebre Obamas, Spielbergs...
De puta manant.
De puta manant.
Solament falta que vagi per un Medas,
una estació de serveis,
i el meu restaurant serà l'únic que no ha.
Estàs com Mufès, no?
Allà ells.
O sigui...
Si vols venir el Spielberg i l'Obama i l'altre,
doncs no vinguis.
Però ara no et facis Mufès.
O sigui, no, no, no.
Jo no he vist Indiana Jones ni la Lista de Flinters.
Ni la Paharlis.
No veniu.
Ara ja no vull que vinguis.
No, no.
Ara és perso.
O sigui, Michel, no vengues.
Ara ja no...
Home, Ferran.
No t'interessa el procés creatiu?
Pràcticament sense ressentiment, eh?
No, venga.
Te vas a comerme a todo el Montserrat.
Més reaccions, a veure.
La castanya de los Fadelman,
aquesta és una merda.
Ara parles de les pel·lícules de l'Spieler.
Ara estàs parlant des del ressentiment.
És una mayonesa.
A veure, més reaccions.
Baixa, baixa, baixa.
Ostres.
Així que l'Stíven s'ha estat passejant per Barcelona.
A veure, Robert De Niro, com estàs?
És amiguet del Bruce, l'Stíven?
Què passa? Que no et cauen bé?
No t'agrada el Bruce?
No, no, jo no he dit això, fill.
Jo no he dit això.
Només pregunto si l'Stíven és més amic del Bruce que no pas jo.
Només he fet aquesta pregunta.
Com esteu?
Al llarg de les vostres extensíssimes carreres,
l'Spieler, que suposo que deveu haver aconseguit en alguna pel·li...
Doncs mira que et dic, Robert,
que m'he fet la mateixa pregunta.
I ho he anat a consultar a la Viquipèdia,
perquè jo ja no recordo totes les pel·lícules que he fet,
i no em surt cap pel·lícula...
No, és molt estrany.
Res de l'Spieler, què?
Perdoneu, perdoneu.
No sé que jo fos l'Humanet que anava dintre del cos de l'ET.
Que diria que no l'hem trobat mai.
Quina casualitat.
A la vida no hi ha casualitats, galifardeu.
A la vida tot passa per alguna cosa.
En tot cas, a tu t'hauria agradat venir al concert a Barcelona?
Mira, et diré una cosa, noi.
Si en Bruce no m'hi ha convidat,
deu ser perquè no volia que hi fos.
I no passa res, no?
No passa res.
Jo només observo i anoto.
Li mataré un fill.
A veure, a veure.
Saps que no ets un mafiós de veritat, oi, Robert?
No, i tant.
Ets només un actor, no ets cap mafiós.
I tant, li mataré el seu gat, també.
El gat? Va, prou.
Et faré una oferta que no podràs rebutjar.
No, si podeu treure aquest home.
Un cap de cavall està viatjant cap a l'hotel de la Florida aquesta.
Prou, Robert de Niro.
El que no hem vist en cap moment de tota aquesta visita mediàtica
dels Sprints tingui els seus amics a Catalunya
són imatges amb representants polítics.
I quant poden ser vist?
No hem vist ni tan sols una fotografia
corresponent a una breu informal i casual
trobada amb el president de la Generalitat de Catalunya,
el president de la Generalitat.
Hola, president, bon dia.
Hola, Barcelona, hola, Catalunya!
Està saludant com fa...
Caralunya.
És veritat.
Una mica com l'Artur Mas.
Cada cop ens acostem més.
És una llicència informal que em permeto,
perquè tinc carisma i saludo així.
Per cert!
Amb Bruce va dir hola, Barcelona, i hola, Catalunya.
Ho sabem, ho sabem.
No he vist ningú d'Espanya, ni res d'Espanya,
ni va dir només hola, Barcelona.
Ho dic perquè alguns mitjans,
i no miro a ningú,
s'han inventat coses i han manipulat vídeo.
I no vull dir qui ha sigut.
La Vanguardia.
Què voleu saber?
Com és que no ha vist cap fotografia seva,
president amb els Obama, amb els Springsteen,
o amb l'Spilberg?
És una molt bona pregunta.
En aquests moments, des de la Generalitat de Catalunya,
ens vam aconseguir atendre,
i vam comunicar a tota aquesta gent
que no els podíem rebre.
Però ells ho van demanar de reunir-se amb vostès?
No, però ens ho vam dir amb temps.
Ben fet, ben fet.
S'ha de treballar en previsió.
I el que els vam oferir com a màxim va ser un vídeo de TikTok,
amb mi, tots enfilats sobre una plataforma circular,
ballant i amb una calma anant donant voltes al nostre voltant.
Hem vist els vídeos, sí.
Amb la Janina els vam dir a través d'una nota.
O l'Ernest Maragall, també.
Sí, i també van desfilar.
Me'n vaig marejar.
De cop i volta vaig veure...
És que allò de marejar una mica.
Sí, vaig acabar putant.
Sí, va acabar vomitant, i ho vaig haver de recollir jo.
Però amb ells els hi vam dir directament,
mira, cómo mucho le ofrecemos a Obama
hacer esto del baile en una plataforma rodona
y tirando pétals con una cámara alrededor.
I què els han dit?
Res. Deuen estar barallats entre ells per fer-ho.
Molt bé, segur. Gràcies, president.
I una de les poques crítiques que hem sentit
a la visita dels Springsteen i dels seus amics a Barcelona
és el fet que divendres, per tal que poguessin visitar
el Museu Moco d'Art Contemporani,
o l'exploració fessin fora un grup d'alumnes de Cuardesso.
Quan fas Cuardesso poques coses millors et poden passar
que et fotin fora del museu.
Osvald Aulèstia, el falsificador, bon dia.
No.
A 15 anys es veu que tenien els alumnes de Cuardesso desallotjats.
Per això dic les dues millors coses que et poden passar
a la vida d'un nano de 15 anys,
és que et fotin fora d'algun lloc.
Aquesta és la primera.
I la segona, m'estorbar-te.
Evidentment.
No dic les dues coses, una darrere l'altra.
L'hem entès.
Per cert, si m'ho permets,
el Museu Moco és el nom de museu més ben posat del món,
perquè és un moc.
Mitja dotzena...
Mitja dotzena de quadros.
Són meus fets en un matí.
En un matí, eh?
En un matí.
50.000 o 80.000 euros que donen.
L'art contemporani és per gent...
No ho diguis, no és igual.
Un sinònim d'imbècil,
perquè és tan falsificat.
No cal, no cal.
Hi ha algun Picasso allà?
La firma del Picasso és tan fàcil...
On anem a parar?
Aquí tu ets un expert molt més intel·ligent que jo.
Estàs buscant la polèmica.
Però on vas a parar?
Un piquet sota el mítol amb un pinzell a la punta del penis.
Deixarem aquí, dos quarts del migdia.
Gràcies al Xavi Spinos, al Carles Roig i al Gerard Jubany.
Farem una petitíssima pausa.
De seguida el suplement la Marta Ferrer i els arguments.
Ara tornem.
El suplement dominical del suplement.
A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa.
En podcasts, així, ben enllaunat.
Amb tot el seu sabor.
Amb el pica-pica, que hi hagi molta variant i després un bon plat.
D'aquells que tenen suc.
Dels que s'hi pot sucapar.
I amb unes bones postres.
Ah, tot ben amanit.
Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda.
I amb productes del territori.
Vinga, va, comencem.
Amb el suport de la Federació Catalana D.O.P. i G.P.
i la Generalitat de Catalunya.
Amb els productes d'Eufòria et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et va passant molt bé, eh?
Molt, molt, molt, molt bé.
Molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt,
molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt,
casa teva.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera aprofita
els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb còmodes vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros Pones
i descobreix el futur dels creuers.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuitiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals, t'ofereix una selecció d'àudios
a la carta, una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant tres minuts de dos quarts d'una.
No.
Marta Ferrer, bon dia de nou.
Què tal, bon dia.
De seguida els arguments universals,
però abans vols guanyar una entrada doble
pel festival amb àsset de Sabadell?
A l'Ajuntament de Sabadell,
si ets a Twitter, segueix,
arroba en Àsset i arroba el suplement,
ens fas gratuït i podràs entrar en aquests sortits
per aquesta entrada doble en concerts,
per exemple, de bandes tan interessants
com aquesta que sentim de fons.
Els Tietz, això és entre el dia 19 de maig i el dia 21 de maig.
Els Tietz toquen diumenge, però, en fi.
Hi ha Julieta, Betxel, Eliter, la Plazuela.
Boníssim, el cartell. Maderaso.
Jo puc participar?
Parts del cartell, eh?
Jo vull anar de Tietz, puc participar?
Sempre és interessant tot el que programa l'Ambassad, retweet.
Faig retweet, a veure si el CM...
No el guanyaràs tu, eh? Llàstima.
Els Tietz amb aquesta entrada doble del festival amb àsset,
el tenim fixat, el tuit, no?
No el tenim fixat, però ara el farem.
El fixarem per si de cas algun uient va despistat.
O podem fer retweet, farem retweet.
Ara fem retweet de... Sí, anem a fer-ho.
Vinga, arguments universals que arrenquen d'aquesta manera.
It's mom.
I'm just calling to say that I'm so, so, so excited to see you tomorrow.
You're my angel and I love you.
OK, I love you.
Això que sona és Bouti ne Miedo,
és la nova pel·lícula d'Ari Aster,
protagonitzada per Joaquin Phoenix i que es pot veure ja als cines,
però que de fet es va estrenar al Barcelona Film Festival.
Sí, ha vingut fort aquest any al Barcelona Film Festival
amb aquesta pel·lícula, amb la presència de Susan Sarandon,
que va ser la seva estrena, va fer un col·loc i va anar a la Càtifa Vermella.
La vaig poder veure a la Càtifa Vermella, tan estupenda com sempre,
ella, Susan Sarandon, és una dona d'aquelles que dius
quina classe, quina categoria...
La mateixa sensació que he tingut veient Michelle Obama aquests dies,
que dic, quina dona, tan ben tot...
Doncs Susan Sarandon el mateix.
I també ha passat pel Festival Lomarci,
que és el protagonista de l'Open, que també va...
Però no per presentar l'Open, eh?
No, per presentar una pel·lícula nova.
És un tirador allà apuntant-lo per si diu alguna cosa,
eniquilar-lo en el moment.
Un senyor molt simpàtic, també, Omarci, molt carismàtic,
també, t'haig de dir que sembla bon tio.
I que ha fet pel·lícules, també, sempre amb un punt de crítica.
A vegades comercials, no?, però que sempre hi ha una denúncia...
Sí, amb molta reflexió sobre el tema racial, també,
de les classes socials, una gran filmografia.
Però sí, un dels plats forts era aquest, que era Bo is Afraid,
Bo Tiene Miado, que s'ha traduït aquí.
Són moltes ganes de veure, perquè el seu director és Ari Aster,
que és el director d'Hereditary i de Midsommar,
que són dues pel·lícules de terror dels últims anys
que a mi m'han fascinat.
M'han fascinat, també, a la crítica.
Tabant d'una peu aquest terme, que per mi és una mica a rotllo,
que és aquest del elevated horror, l'horror elevat,
que és qualificar l'horror d'una cosa com molt...
gairebé classista, que a mi no m'agrada.
Però són pel·lícules molt interessants pel que proposa.
És un dels directors més originals i més creatius,
jo crec, dels últims anys,
i el protagonitza el bo d'en Quim Fénix, que m'agrada dir-l'hi a mi,
que és un grandíssim actor i que torna a fer un grandíssim paper,
perquè és molt difícil veure Joaquim Fénix fent un...
Joaquim, és que em sembla molt català sempre, aquest nom.
Joaquin, com ho diuen els americans?
Joaquin, perquè no saben dir-ho gaire.
Ell és americà? Sí, sí.
Sí, sí, ell és americà, però els seus pares eren així com molt hippies.
De fet, el seu germà, el River Fénix, ja tenia aquest nom, no?
Sí, i crec que tenia una germana que també té un nom així com molt inspiracional,
bueno, el bo d'en Quim, que fa un paperàs.
I la pel·lícula, ara sentíem el tràiler i estava pensant,
quin tràiler més alegre pel que després acaba sent la pel·lícula?
I ja d'entrada us aviso que és una anada d'olla increïble.
Tres hores d'anada d'olla d'aquest senyor.
Increïble.
I l'única manera que la puc resumir així com molt...
de manera la més senzilla possible és,
si Forest Gump, el tenim tots al cap, Tom Hanks,
aquests dies hem estat parlant molt d'ells,
si Forest Gump prengués antidepresius
i protagonitzés una pel·lícula de David Lynch,
seria aquesta pel·lícula.
És a dir, és la història del Bo, que és el Quim Fénix,
que és un home plegat per l'angoixa i la por,
fruit d'una relació molt tormentosa amb la seva mare.
Aquí Freud s'ho passaria tan bé amb aquesta pel·lícula.
Què?
No fa gaire bon rotllo.
Hi ha aquesta relació així tormentosa amb la seva mare
i, aleshores, un dia, la seva mare es mor, sobtadament.
I ell rep una trucada, una mica com gairebé en directe,
la teva mare s'acaba de morir i ella ha d'anar a enterrar-la.
I, aleshores, fa com tot un viatge des del seu apartament
de merda a Nova York,
ple de ionquis i de tot tipus de personatges d'aquesta mèdia,
fins a la casa on viu la seva mare,
que representa que és com una multimilionària
que va fer una empresa de zero.
I tot aquest viatge és una cosa absolutament delirant
i surrealista màxim.
O sigui, és una pel·lícula que ha dividit molt la crítica
i els espectadors.
Hi ha gent que diu que és un opremestre,
entre ells, Martin Scorsese,
i hi ha gent que diu que aquest tio és un hipster
que necessita anar a teràpia i tot el que fa no serveix de res.
Jo em trobo una mica en el mig,
que és una cosa difícil quan la crítica està de tant.
A mi m'ha agradat la pel·lícula,
però també perquè a mi m'agrada molt el cinema de David Lynch.
És a dir, aquest surrealisme tètric que proposa Lynch,
que ho passes malament perquè no saps què esperar-te,
perquè t'ha canviat tant el guió tantes vegades
i t'ha proposat coses tan diferents tantes vegades
que el malestar la pel·lícula te'l provoca
perquè ja no saps per on et sortirà,
doncs aquesta pel·lícula fa exactament el mateix.
Que funcionen, jo t'haig de dir que la sala,
lamentablement no estava gaire plena,
però els que hi eren vam riure,
i té un deix molt de pel·lícula de terror,
perquè, clar, Ari Aster venia de fer dues pel·lícules de terror,
com Sona, Editary i Midsommar,
i hi ha moments en què es veu,
o sigui, veus que tal com funciona la pel·lícula
i com està construïda i dirigida i escrita,
hi ha escenes que són pràcticament de terror allò pur i dur.
I això a mi m'ha funcionat,
sobretot els primers 45 minuts, hora, em sembla fantàstica,
i després li passa que acaba sent presa de la seva durada,
que per mi, o sigui, tres hores de pel·lícula
és que és injustificable pràcticament sempre.
Ni tres hores de concert de Bruce Springsteen.
Mira, ja t'ho diré la setmana que ve,
després de veure el Bruce Springsteen aquesta nit,
però la nova pel·lícula de Martin Scorsese,
Killers of the Flower Moon, també durarà tres hores i pico.
Ostres, ja sé que Martin Scorsese fa pel·lícules
que normalment ja tenen aquesta durada, però...
La irlandesa també durava una cosa així.
Exacte, que jo la vaig veure amb tres hores.
Com una sèrie.
Com una sèrie.
I per mi molt poques vegades
està justificada tres hores de durada.
I crec que en aquesta pel·lícula se li nota.
O sigui, hi ha un moment que es fa faixuga,
que dius, bueno, mata-ho ja, mata-ho ja.
Hi ha una escena final que per mi és massa com recargolada
i que es recrea massa en ella mateixa.
I crec que amb una mica de 10 hores per aquí i per allà
hauria quedat com menys redundant
i més... ben empaquetada, diguéssim.
Ara, si us agraden aquestes coses estranyes experimentals,
aneu-hi 100%,
si això només de la meva descripció
ja us ha provocat urticària, no hi aneu,
perquè no us ho passareu bé.
La primera proposta, aquest...
Boutinemiedo.
Boutinemiedo, però en tenim més.
Això és Apple TV Ghosting
que es fa de per l'Anna d'Armes, que no para, i Chris Evans,
una pel·lícula que també s'ha convertit
en la més vista de la història de la plataforma.
A tu no t'ha convençut? No.
És que és impossible que et convenci aquesta pel·lícula.
O o te la mires sense cap mena de filtre
com un zombi davant de la pantalla
o no et pot funcionar aquesta pel·lícula.
És l'exponent màxim d'un terme
que va començar una mica com de rices
i ara s'ha convertit ja pràcticament en un gènere
que és la pel·li algoritme.
És a dir, és la primera pel·lícula
que s'ha escrit xatge.pt
perquè segueix tots i cada un dels postulats
i els passos de la pel·lícula algoritme.
Us poso en situació.
El director és Dexter Fletcher,
que jo, sincerament, n'esperava una mica més
perquè és el director de Rocketman,
que és aquell biopic tan fantàstic que van fer
d'Elton John fa uns quants anys.
La protagonista d'Anna d'Armes i Chris Evans,
que són dos actors que van fer una pel·lícula
abans que era Ponyales por la espalda
i allà tenien química, tenien una dinàmica
i això ha desaparegut.
Els han convertit primer en mals actors,
jo pensava que eren bons actors,
i ara de cop aquí ho fan fatal
i no tenen cap mena de química a la relació.
Si jo veia escenes i pensava,
em feia com repelús i tot,
de dir, no està funcionant això.
Però vaja, perquè vegis una mica de què va el tema.
És una comèdia romàntica d'acció
en què representa que Chris Evans
és un parguela de poble,
que tot el poble que pot ser les afores de Washington D.C.
I tot el parguela que pot ser un bivonaco com és Chris Evans,
que és un home que en general
sempre està molt guapo,
mai ha estat tan guapo, ja no en cap pel·lícula,
sinó en la història de la seva vida,
com ho està en aquesta pel·lícula.
Si sou fans de Chris Evans podeu veure aquesta pel·lícula
només per veure-la ell i el fantàstic que està.
Ell representa que és això, una mica un lús i un perdedor,
i s'enamora de l'Anna d'Armes,
que ella diu que és una comercial d'art,
però en realitat no es podia saber,
és agent de la CIA.
Aquesta pel·lícula de Chris Evans el porten a un típic país
subdesenvolupat pels americans,
i allà passen coses que, bueno,
la típica cosa que pot passar en una pel·lícula d'acció,
comèdia romàntica.
Anna d'Armes, quan estava nominada per Marilyn,
això ja ha passat, eh?
Sí, ja ha passat.
Blond, exacte.
És a dir, ja no va guanyar l'Òscar per aquí?
No, ja no va guanyar l'Òscar.
I ja va passar a la història i després va dir,
després de fer Blond faria aquesta pel·lícula
que segur que també hem nominat l'Òscar.
Ara farà un spin-off de John Wick,
va sortir a l'última de James Bond,
que allà sí que m'he encantat, Blade Runner 2049.
Vull dir, és una actriu que, ostres,
des del seu pas aquí a l'internado,
que és una cosa que ella no vol recordar mai, no?
És com que oblida que va haver un punt de la seva vida
en què va viure a Espanya i va fer l'internado.
Però ella no és espanyola, no?
Ella és cubana.
Llavors crec que amb 18 anys va venir a Espanya
a fer d'actriu, a fer l'internado.
És veritat que el cinema i la televisió espanyola
no la van tractar bé perquè la van posar sempre
a fer el mateix paper de noia jove,
sexi, que no tenia gaire res més,
i va dir, me'n vaig a fer a les Amèriques
i allà ha tingut molta més sort i ha pogut demostrar
que és una gran actriu.
No concretament en aquesta pel·lícula,
però sí en les de més.
Aleshores, aquesta pel·lícula és exactament el que t'esperaries d'això,
que és un guió sense cap mena de sentit,
amb diàlegs escrit... Jo crec que ha baixat un alien
que acaba de passar dues setmanes amb els humans
i ha dit, jo ja sé com parlen els humans,
que és un guió sense cap mena de sentit,
o el que és la mateixa intel·ligència artificial,
i tot és perquè Apple TV, que és on podeu veure aquesta pel·lícula,
ha fet un Netflix, que és que s'ha fixat molt
en les dades i en com funciona l'algoritme,
i, de fet, Dexter Fletcher explicava que volia fer
una escena al principi de tres minuts,
super ben dirigida amb acció i tot,
i Apple TV li va dir no, no, no.
Perquè les dades demostren que,
si en els primers 30 segons de la pel·lícula
no hi passa res fort,
els usuaris la treuen.
O sigui, estem en aquest món
en què les pel·lícules es dictaminen
per si en els primers 30 segons
no hi ha una explosió, els usuaris la treuen
i, per tant, no fa falta que la fem.
Jo aguanto una mica més.
Doncs això no és l'algoritme d'Apple TV.
És el que explica el Sánchez Pinyol,
que està escrivint malament perquè l'acció comenci de seguida.
Això passa amb els tràilers.
Estàs fixat ara que abans d'un tràiler hi ha un mini tràiler?
Tu veus qualsevol tràiler?
Hi ha un tràiler del tràiler.
Però això per què és?
Si imagina que un tràiler comença amb dues notes de piano i negre,
la gent el treu.
No tenim paciència.
Tic-toc, culpa de tic-toc.
I a Disney Plus, no provo està ben diferent,
Peter Pan i Wendy, una nova versió
del clàssic literari cinematogràfic.
Seré molt breu.
És una pel·lícula adaptada del clàssic de Peter Pan de Disney.
Aquesta pel·lícula de nou tenia grans expectatives
perquè és el director entre altres de The Green Knight,
que és una pel·lícula molt experimental i molt rara
que a mi m'agrada molt.
I aquesta pel·lícula és tan original i tan trepidant,
tan màgica i tan emocionant, que a la mitja hora em vaig a dormir.
I ja està, següent.
O sigui que no.
No.
Si voleu posar-la pels nens,
poseu-la de dibuixos que estan molt millor.
Aquesta pel·lícula és la autobiografia
de la meva utilitat substància i l'abús.
Què vols dir?
Acabem a Netflix, Baby J,
un nou especial de comèdia que a aquest sí que t'ha agradat.
Això sí, això m'ha encantat.
Especial de comèdia que ara és com li diuen els monòlegs
gravats en un teatre.
És un monòleg de stand-up de tota la vida.
Ja sé que és una recomanació molt de ninxol,
és una cosa molt específica i fins i tot friqui i sectària,
però vull recomanar-vos el perquè realment crec que és un humorista
que als Estats Units se'l coneix molt,
aquí no tant, i vull que la seva fama
vagi més enllà dels Estats Units perquè s'ho mereix.
És John Mulaney, i em diu qui és John Mulaney?
Jo us ho explico.
És un humorista de stand-up nord-americà
que va començar la seva carrera una miqueta
fent de guionista de Saturday Night Live,
que és aquest programa d'esquetxos que sovint situ,
que a mi m'agrada molt, que es fa en directe els dissabtes
des de Nova York, des del Rockefeller Center
i que ha sigut la plataforma de llançament
de molts humoristes al llarg de la història
i qualsevol humorista que ara em diguessis
o qualsevol actor de comèdia et diria mira,
doncs ell va començar a ser el que es coneix a Saturday Night Live
Ell era guionista, no sortia
fent esquetxos, diguéssim,
però a partir d'allà va començar a fer
monòlegs de stand-up que després Netflix va gravar
i això va com expandir la seva popularitat.
Ell es va fer conegut sobretot
entre el Target Milen i el Jova, diguéssim,
perquè fa un humor com molt correcte
dintre del que és aquesta concepció
de correcció política que hi ha a Twitter,
és a dir, no feia humor racista,
no feia humor homòfob ni masclista,
era un humor molt entre cometes d'esquerres,
irònic, i que la gràcia més que res,
que els gags que fa, és com ho explica.
O sigui, tu a ell el veus i dius
és humorista dels anys 50,
perquè va com amb el vestit de corbata, tal,
parla, ara l'hem sentit aquí en un trosset,
com si fos un radifonista dels anys 50
dels Estats Units,
i llavors això és el seu personatge que fa molta gràcia.
Què passa? Que internet s'havia enamorat d'ell per això,
l'havia posat com en un pedestal,
i llavors fa uns anys,
més o menys cap allà a la pandèmia,
va saltar la notícia que ell havia recaigut,
i faig èmfasi en recaigut,
perquè no és com de cop va caure en les drogues, no.
O sigui, ell ja havia tingut problemes d'addicció
que, de fet, havia explicat en els seus monòlegs,
i, aviam, no havies de ser tan bo Sherlock Holmes
per veure que hi havia un punt de fantasia,
però hi havia un punt de realitat
en tot el que explicava, perquè quan explica
que es va graduar suant cocaïna literalment,
dius, home, aquí hi ha un punt de veritat
en el que estàs explicant, John.
Doncs va recordant les drogues,
es va divorciar de la seva dona
i va entrar en un centre de rehabilitació.
Internet va dir, no,
aquí sí que no passo.
Això sí que no li perdono al John Mulaney,
que era un ídol de masses millenials, això.
I llavors el van fer caure d'aquest pedestal
en què ells mateixos l'havien posat
i que era una cosa que no era la seva personalitat real.
Aleshores, arran d'aquesta experiència,
el John Mulaney ha escrit aquest monòleg
que interpreta, en aquest cas, des de Boston,
i el que fa és top.
Perquè, o sigui, li dona un petit gir de mala llet
al seu humor,
que és així com un humor relativament blanc,
per riure's d'ell mateix
i de totes les coses ridícules que va fer
mentre anava drogat, des de l'intervention
o aquesta cosa tan americana de les intervencions
que un grup d'amics es reuneix i diu
John, tens un problema amb les drogues,
has d'anar a rehabilitació.
I ell diu no, i al final va a rehabilitació.
Doncs, a través d'aquesta autorridiculització
explica coses que en el fons són molt bèsties
i molt greus de l'addicció
i dels seus problemes
i, sobretot, reflexiona sobre aquesta caiguda
del pedestal en què l'havia posat
el seu propi públic.
I aquesta hipocresia, per bàsicament dir
de manera molt subtil i molt intel·ligent,
vosaltres no us vau enterar, però jo sempre us havia dit
que jo era un drogadicte, que havia tingut molts problemes,
no ho vau voler veure perquè ja us anava bé
aquesta visió idealitzada i fantàstica
que us havíeu creat de mi,
i ara s'ho foteu.
Perquè jo no vaig dir mai que fos perfecte,
m'ho vau fer vosaltres, i ara sí que ja,
no m'importa gens el que penseu de mi
i en el meu propi monòleg deixaré palès
que el que heu fet no és just,
que m'heu tractat d'alguna manera molt malament
perquè he tingut aquests problemes.
I els he intentat gestionar, i ara sí que vaig
sense que m'importi absolutament res.
I el que ha sortit
és un monòleg que per mi és el més brillant
i on és que ha fet fins ara.
Jo m'aixeco i l'aplaudeixo
perquè és al·lucinant
com ha pogut resumir tots aquests temes
i treure'n una cosa tan fantàstica com aquesta.
Doncs, Baby J,
ho trobareu a Netflix, és una de les propostes.
Aquesta sí que val la pena recuperar,
segons ens explica la Marta Ferrer.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ara tornem al suplement.
Gràcies per acompanyar-nos.
Sí!
Si està bé la tarda a Catalunya Ràdio, eh?
Els artistes fem coses
perquè la gent les vegi, no?,
perquè ens diguin que bé.
És com cuinar, això.
El suplement és un dels llocs
més inspiradors del país
i responsable de dos restaurants trencadors
amb més de 50 anys d'història,
el Flash Flash i el Jardinetto.
Els restaurants segueixen sent emblemàtics avui dia
i segueixen sent dos icones de la Barcelona dels 70.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
I això ja escapa.
Tres quarts i mig d'una del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Teníem en marxa un concurs per guanyar una entrada doble
pel festival amb basset de sabadell a les nostres xarxes.
Doncs bé, els guanyadors, el Francesc Boix,
que és una de les persones dels audience
que ha fet retuti i ens ha seguit
a través de les xarxes del suplement.
I això serà el mes de maig,
entre el 19 i el 21 de maig,
abans però, aquesta tarda, connectats al tot gir del Clopés.
Què tal? Bona tarda, David.
Què tal? Com estem? Escapa.
Avui què? Mira, et puc explicar una història?
Som-hi. Una història fantàstica
que a vegades ens regala el món de l'esport.
Fa 20 anys, en un poble del Pla d'Urgell
de només 700 habitants, Vilassana,
un grup de pares van dir
que les nostres filles no poden fer esport aquí a Vilassana.
No hi tenim res, és un poble molt petit.
I sempre hem d'anar a Mollerussa,
que és la capital de la comarca.
I vam decidir, escolta, doncs,
per què no creem alguna activitat extraescolària?
I ho va sentir un home que era el que instal·lava
els telèfons a Vilassana, un home de Mollerussa.
I ells li va dir, escolta'm,
per què no feu un equip d'hoquei patins per les noies?
Hoquei patins? Nosaltres no sabem de què va això.
Sí, home, sí, si cal, us deixo els patins.
I així va començar aquella activitat extraescolària
que es va convertir en un club d'hoquei,
el club hoquei Vilassana,
que avui, a les dues,
juga a la final de la Champions.
Vam guanyar la Copa d'Europa, jugant contra el Gijón
a partir de les dues a Lisboa,
per primera vegada a la història d'aquest club
que té només 20 anys d'història
i que va començar com una activitat extraescolària.
Pensa que no deuen haver-hi molts casos
en què un poble de 700 habitants,
700 habitants,
on només tenen l'hoquei,
puguin ser campions d'Europa.
I això passarà avui i ho explicarem en directe al Tots Gira.
És que Vilassana és el poble de Carles Porta
i ara estic veient un tuit del Porta
que diu, orgull absolut,
que ha convidat un equip d'hoquei femení a Vilassana
fa molts anys perquè poguessin fer esport
les seves filles i la cosina.
Amb cinc ja podien formar un equip.
Avui han guanyat una semifinal de la Champions.
És el president, el germà del Carles Porta.
Ramon Porta.
És el Ramon Porta, és el president,
és l'alma mater d'aquest club petit Vilassana
i, de fet, hi ha dues jugadores,
la Victòria i la Maria Porta,
que són filles del president i nebodes del Carles Porta.
I hem parlat ara fa un moment amb el Carles
i ens ha dit que no veuré la final
d'aquesta semifinal del Vilassana.
Sempre que miro els partits del Vilassana costuma perdre.
Per tant, us escoltaré per la ràdio
i creuaré els dits perquè siguin campiones.
Insisteixo, aquesta transmissió la farem
a Piuet de Catalunya Ràdio, també pel Dual d'Esport 3,
comença a les dues, ens hi posarem a 3 quarts de dues,
enllaçarem amb la cursa de MotoGP de les motos
i ja a l'FM a les 4.
Atenció a la doble sessió.
A les 4, Barça Sporting de Huelva, Johan Cruyff,
si el Barça guanya, campiones de Lliga.
Ja toca aquesta Lliga, que és un fet, però n'hem de rematar.
A la part del Barça, el Barça, el Barça,
amb la Mireia Vera, amb la Maria Guixar.
I a partir de 2,47, la final del drama.
Espanyol-Getafe.
Avui sí que sí.
Sí, s'ha posat bé la jornada, perquè ara mateix,
amb la derrota i de la Almeria davant del Madrid,
si l'Espanyol guanya, atraparà el Getafe,
que és l'equip que té per davant, 31 punts,
i es col·locaria a dos de l'Almeria
que marcaria la salvació.
I a veure què fa el Cádiz-València, que començarà a les dues,
que és un duel directe entre equips de la part baixa.
L'Espanyol juga a casa avui?
Hi ha vida.
Si no guanya, i fins i tot l'empat,
podríem dir que això ja pràcticament queda per sentència.
I el Barça, que comença a acariciar també
aquesta lliga després de la victòria i 4-0.
Vas veure el debut del nano?
Ja estava dormint a aquella hora.
Va haver-hi una ocasió.
No, no, he vist la jugada.
Vaig veure-la fins a la mitja part, que hi anaven 3-0,
i vaig dir, va, avui no patirem.
Parla molt bé d'aquest jugador, 15 anys només.
Em farà 16 al mes de juliol.
I també et diré que hi ha una part aquí d'estratègia.
No anava, no?
Correcte, d'amimar-lo.
El porta Jorge Mendez, que és un dels grans representants del futbol.
I es tracta d'amimar-lo perquè vulgui quedar-se,
perquè renovi.
Bé, són estratègies que a vegades passen als clubs de futbol
i que és interessant que estiguin d'una mica del primer equip,
més enllà que pugui tenir ahir uns minuts.
I segurament, si la lliga es decideix,
tindrà més minuts fins al final de la temporada.
D'aquest jugador, d'extrem, davant te?
Extrem, tot i que és un jugador que va també molt bé cap a dins.
De fet, ahir el vam veure en diverses ocasions
en què abandonava la banda per ser protagonista
i va fer una assistència boníssima picant la pilota
que no va poder aprofitar d'en Bele,
que ahir, per cert, va tornar.
Bé, un jugador molt interessant i que, evidentment,
és molt jove i se li ha de donar marge.
L'has tret la calculadora, ja, per veure quan pot passar,
això que has fet d'aquesta victòria?
Mira, ja no serà la setmana que ve.
Clar, aquí hi ha dos elements.
Veure si el Madrid falla.
Si el Madrid falla, això podria ser que caigués abans.
Si el Madrid fallés, podria passar, fins i tot,
que el Barça fos campió a Cornellà,
l'Espanyol-Barça.
És un morbo absolut, no?
Amb l'Espanyol jugant-se la vida i el Barça, imagina't, no?
En conec una que inferteria.
Sí, el que passa és que ha de passar,
això, que falli el Madrid d'algun partit,
que no és del tot descartable,
tenint en compte que el Madrid d'aquí no res,
d'aquí 15 dies comença la seva eliminatòria de Champions
i que dissabte que ve juga a la final de l'Europa
contra el Sessúna.
Per tant, potser es despisten, es deixen alguna cosa
i el Barça ho aprofita per avançar el títol de Lliga.
Club Est, escolta'm, moltes gràcies.
Vaig bé.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores, redacció Nilvia,
Marta Ferrer, Gerard Joan, Miquel Alos, Marina Dila Cruz,
producció Sara Lloret i Sònia Olofau,
control tècnic Marc Pairó i Mací Acloses
i al control central el Víctor Lorenz.
Hi tornarem dissabte que ve des de les 6 del matí
i fins que faci falta.
Sabeu que ens podeu veure al canal de Slaughter.
Fins aquí el programa d'avui.
Bona nit!
Us volem recuperar sempre que voleu
aquest ràdio foncat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
I a més a més també,
si entreu al web de Catalunya Ràdio
us podeu inscriure el dia 21 de maig
a l'especial final de gira dels 35 anys del suplement
que fem al Teatre Romea
amb actuacions de Renaldo i Clara Julieta
i un munt de convidats també
que ens trobarem tots plegats diumenge 21 de maig
al Teatre Romea.
Us heu d'inscriure, tot gratuït però amb inscripció prèvia,
a l'aplicació de Catalunya Ràdio barra el suplement gira 35 anys.
Salut, bon diumenge a tothom!