El suplement amb Roger Escapa.
Són les 10,
és l'hora de posar-nos el dia de nou amb Neus Bonet.
Bon dia.
Indignació entre els treballadors grecs
després que el Parlament ha aprovat una controvertida reforma laboral
que permet jornades de feina de 78 hores setmanals.
Les empreses de determinats sectors
es podran imposar un sisè dia feiner per setmana
i es podran treballar fins a 13 hores diàries,
8 més 5, en dos llocs.
A més, es podrà acomiadar sense indemnitzar
ni avisar prèviament el primer any de contracte.
Aquest és un dels arguments destacats d'aquestes últimes hores,
però també parlem de l'escriptora Najat el Hajmi,
que ahir va aprofitar el seu pregó de les festes de la Mercè de Barcelona
per denunciar el masclisme i les opressions
que pateixen les joves de cultura islàmica que viuen a Catalunya.
El Hajmi va fer referència a la polèmica
que va esclatar quan es va anunciar que ella pronunciaria el pregó.
És molt sorprenent que, dia d'avui,
defensar els drets fonamentals a Barcelona i no Terant
sigui considerat polèmic.
Que les persones que anomenem la violència i l'opressió,
la discriminació i les injustícies siguem incòmodes.
El Tribunal Penal Internacional investigarà
com a crim de guerra l'assassinat d'Emma Igual,
l'acoperant catalana-ucraïna que va ser víctima d'un missile
suposadament disparat per Rússia el 10 de setembre.
Ho ha confirmat el ministre espanyol d'Afers Estrangers,
José Manuel Álvarez, aquestes últimes hores,
i després de reunir-se a Nova York amb el fiscal del Tribunal Karim Han.
La muerte de Emma Igual será investigada
por el Tribunal Penal Internacional como un crimen de guerra.
El fiscal me confirmó que así sería,
tal y como adquirí el compromiso con la madre de Emma Igual
y me garantizó que él personalmente
va a impulsar la investigación.
En motiu de les festes de la Mercè,
recordeu que l'Ajuntament de Barcelona
ha elaborat un dispositiu espacial de mobilitat a la ciutat.
Els espais on se celebren activitats són molts
i estan escampats per diferents districte de la ciutat de Manera,
que es recomana fer servir el metro,
que donarà servei ininterromput tot el cap de setmana,
fins a les 12 de la nit de dilluns vinent.
Els actes que tindran més afectacions a la mobilitat
són el correfoc d'avui dissabte a la tarda, el passeig de Gràcia,
la cavalcada de la Mercè diumenge a la tarda
entre el carrer Palau i la plaça de Sant Jaume,
i el piro musical que es farà dilluns a les 10 del vespre
a l'avinguda de la reina Maria Cristina.
10 i 3 minuts que destaquem de l'àmbit esportiu.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que la cúpula de Ducati es mostra per primera vegada
favorable a l'arribada de Marc Màrquez a la Fàbrica Italiana,
el team manager de l'equip oficial, Davide Tardozzi,
assegura d'Eson que si Marc Màrquez i l'equip Ghirassini
es posen d'acord per al 2024, no hi interferiran.
Marco Betzeki ha fet la pol del gran premi de l'Índia de MotoGP
amb Joan Mir i Marc Màrquez a la segona fila,
tercera fila per a Màbric Vinyales.
Àlex Màrquez s'ha fracturat dues costelles de la banda esquerra
i és baixa per córrer aquest gran premi
i també dubta per la setmana que ve al Japó.
El líder del Mundial de Fórmula 1, Max Verstappen,
ha fet la pol del gran premi del Japó aquest matí.
Piastri l'acompanyarà a la primera fila,
mentre que Norris i Leclerc seran a la segona.
Xavi Hernández renova el contracte com a entrenador del Barça
fins al 2025.
El tècnic amplia d'aquesta manera un any més
del que tenia firmat la seva vinculació amb el club.
Tant el Barça com el Girona juguen avui
als partits de la sisena jornada de la Lliga de Futbol al Girona,
les dues a Montilivi contra el Mallorca
amb la possibilitat de situar-se líder com a mínim durant unes hores
i a dos quarts de 7, Barça-Celta-Montjuïc
abans del Madrid Atlètic de Madrid de demà.
La Direcció d'Economia Social i Solidària
i Alimentació Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona
us ofereix el suplement.
Strawberry's, cherries and an angel's kiss in the spring.
El suplement.
My summer wine is really made for more.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
And I will give to you my summer wine.
Amb Roger Escapa.
10 i 4.
L'Hora Negra.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Roger Escapa.
Déu-n'hi-do, quina setmana, eh?
Sí, sí, sí.
Quina setmana.
Puja bé, puja bé.
Rosa Peral aquí, Rosa Peral allà, l'advocat aquí, l'advocat allà...
No, no, i a més a més, és a dir, tothom ha caigut de quatre potes.
És a dir, no hi ha cap mitjà de comunicació
que s'hagin mantingut al marge d'aquesta història,
que sembla mentida, eh?
2017 és el crim judici i estem al 2023
i ella continua ficant-se, ella, ella,
al centre de l'atenció mediàtica, perquè és ella, ella.
Tot i que després l'escoltarem, però és ella.
Ella és la que es situa.
Entrevista de Rosa Peral al matí de Catalunya Ràdio,
una entrevista en què començava parlant, evidentment,
de la sèrie de Netflix i el Cuerpont Llamas
i on també toca a altres temes.
A veure, anem a Pams.
...sense a mi, sense tindre en compte res les meves filles,
sense importar si la meva filla, per exemple,
com si ella no tingués un entorn, és una adolescent,
i lògicament ningú sap preparar a pensar en el daim.
Què pot creure aquesta nena?
Ja no només per mi, és que a mi el que m'importa
és el que ella pot sofrir ara mateix.
A veure, Maica, tu, de tota la setmana i de com ha anat
i de les declaracions creuades,
perquè, evidentment, aquí hi ha hagut,
després d'aquesta entrevista amb el Ricard Tostrell,
diversos moviments, la Conselleria de Justícia...
També el Ricard explicava que s'havia ficat pel mig
a intentar-la impedir.
Després es va...
Té per mi la emissió.
Els va impressionar moltíssim, en consta.
Es va intentar també...
Va intentar, no, es va entrar a la cel·la de Rosa Peral.
Has pogut pujar-la?
Aleshores, una mica, tu, com ho veus tot plegat?
A veure, jo defenso el dret,
el dret dels presos condemnats o no,
a expressar-se i a aconseguir entrevistes.
De fet, et recordo que jo vaig protagonitzar
una altra polèmica i vaig entrevistar, en el seu moment,
el Dani Alves.
Una entrevista molt discutida, per cert, també.
És veritat que, en aquella ocasió,
jo vaig demanar obertament
directament al director, a la presó.
És a dir, jo no vaig fer servir una comunicació
amb el Dani Alves per després fer l'entrevista.
Però, insisteixo, jo soc partidària...
Tu vas entrar en paper i boli, eh?
Jo vaig entrar en paper i boli,
perquè és veritat que, justícia,
el que està argumentant és que
les entrevistes, si es sol·liciten, es concedeixen,
però que no es concedeixen
amb la gravació de la veu
ni de la imatge, perquè diuen, argumenten,
que això alteraria la pau dels interns,
per seguretat dels interns, per respecte a les víctimes...
En fi, tota aquesta argumentació està molt bé,
però, jo insisteixo, a les presons
va venir un dia en què es va decidir que no podien haver imatges,
però hi ha hagut excepcions, hi ha presos,
en aquesta ocasió hi ha hagut, en aquest país, presos polítics,
els que se'ls hi ha gravat, enregistrat, amb imatge i veu.
Per tant, ells argumenten que, en aquella ocasió,
que es tractava de representants polítics
i, per tant, el tractament era un altre,
i que, en aquesta ocasió, es tracta de presos especialment mediàtics
i que això és perjudicial.
En fi, jo soc partidària de poder entrar
de la llibertat del pres a concedir l'entrevista.
I, clar, després hi ha la professionalitat de cada periodista,
és a dir, quan tu entres en una presó
i entrevistes, o bé en un acusat, com és el cas de Dani Alves,
que recau sobre ell una presonció d'innocència,
perquè no ha estat jutjat, o d'una rossa penal,
que ja ha estat condemnada,
és la teva oportunitat, què busques amb aquesta entrevista?
Què busques? I de repreguntar-l'hi,
de repreguntar-l'hi, clar.
És a dir, les víctimes, la revictimització,
posar-se a la pell de les víctimes.
Aquesta mateixa regla de tres,
Carles Porta no podria fer crims.
Mai s'hauria pogut fer crims,
tot i que és veritat que en molts episodis de crims
les víctimes participen per explicar històries
que van passar fa molt de temps
i suposo que ja han passat un cert dol.
Ara mateix, doncs, la gent pot pensar, clar,
la família del Pedro Rodríguez, que és la víctima de la rossa penal
i de l'Albert López, són víctimes molt recents,
la família, la que havia estat la seva dona, el nen,
però jo crec, o sigui, jo estic a favor d'entrar ara,
fem-ho amb professionalitat, és a dir,
ostres, ell repreguntava rossa penal.
Bueno, i que no només l'han entrevistat amb ella,
han parlat amb totes les parts.
Repreguntava, escoltava totes les parts.
Efectivament, contextualitzava.
No era les cintes de Peral.
Exacte, contextualitzava, aquest argumentari de rossa penal.
Contextualitzava.
I després hi havia una part que a mi sí que m'interessa,
com planteja el seu futur.
I sobretot veure com han passat tants anys
i ella com la capacitat que té
de sempre fotre la culpa a tothom.
Per exemple, aquest tel de veu que m'he escoltat ara,
quan diu, algú ha pensat a les meves filles,
algú ha pensat com repercutés tot això amb les meves filles?
Clar, la repregunta és, i tu rossa,
tu has pensat a les teves filles?
Perquè el documental de la rossa penal,
ella facilita a la productora, a Brutal Media,
totes unes imatges de les seves filles des que van néixer,
que és ella la que ho entrega, ho posa a disposició de la productora,
i que s'està emetent amb Netflix i que ho està veient a mig món.
Qui col·loca en el centre de tot a les seves filles?
Tu, rossa.
Sobre presentar-se com una víctima,
també n'ha parlat aquesta setmana, el matí de Catalunya Ràdio,
l'advocat de la víctima, l'advocat de Pedro Rodríguez,
que és el Juan Carlos Zayas.
Ja, però mai reconeixerà que ha fet res malament.
Mai, mai, perquè és el seu caràcter.
I la demostració és que continua fent això.
Una persona que està condemnada a 25 anys de presó
i no ha dit allò de dir...
Bueno, mira, encara que va ser un mal moment, no ho dirà.
No ho dirà, perquè forma part de la seva personalitat, això.
Sí, sí, té tota la raó, la vam escoltar en el judici,
i després tu parles amb els Mossos d'Esquadra,
que durant aquells mesos la van tractar els que la van investigar
i que no van tenir cap dubte cap d'uns dies
que era ella la responsable d'aquest crim,
juntament amb una relació també directa de l'Albert López,
la seva capacitat com...
anar senyalant, anar senyalant i anar canviant,
i anar canviant amb un discurs que ella al final s'ho acaba creient,
i en aquests moments ella ha aconseguit...
No ho ha reconegut mai, ni internament.
No, mai ho reconeixerà.
I a més a més, fixa't, quan amb el Ricard li va explicant...
És que, clar, a mi se m'ha condemnat sense proves.
Perdona, és que no...
I a més a més, tots els indicis els puc rebatre.
Vas tenir un judici, no els vas aconseguir rebatre en aquest judici.
Hi ha un caudal,
una quantitat d'evidències, proves,
que és que són aplastants.
I a més a més, més enllà del seu comportament aquells dies,
és que ella menteix, menteix, ella hi fa mentir, al seu entorn.
Recordem com obliga el seu pare a mentir,
a mentir el teu pare, que a més a més ara,
estàs permetent que el teu pare es passegi pels platós
com el Manpena,
explicant a la gent que l'han condemnat a la seva filla
per ser una dona lliure, que s'ha anat al llit amb què ha volgut.
No, Rosa Perà no està condemnada per ser una dona lliure
que tenia relacions efectives sexues amb qui volia.
Rosa Perà va ser condemnada i condemnada
per un jurat populat i ratificada en una estància superior
aquesta condemna pel Suprem per haver assassinat
el que era la seva parella i haver-se desfet del cos.
I a més a més, no només això, sinó que haver intentat
responsabilitzar el pare de les teves filles d'aquest crim.
Terrible!
A mi el document que més em va sorprendre
és aquest moment de l'entrevista en què
ella, que va ser guàrdia urbana durant tants anys,
diu que no confia en la policia.
No em penedeixo de no haver anat abans a la policia.
Potser el mateix dimarts, en comptes d'haver enviat missatges,
en comptes d'haver-me seguit al fil,
el que hauria d'haver fet és haver anat a la policia
en comptes d'atendre tanta por, però mai he confiat en la policia.
Que jo sigui policia no significa que jo confiés.
Em dic que no has de dir que confies en la justícia.
Ho sento, no puc martir.
No confio perquè m'han donat tants pals
que em costa moltíssim ara mateix.
El dia que jo vegi que es faci un dia...
Hi ha un actor que no m'ha sentit aquests dies.
Sí, va, és al·lucinant.
Però tu fixa't, la construcció.
De què m'empenedeixo?
De no haver anat abans a la policia.
De no haver anat a la policia i d'haver enviat aquests missatges.
No, perdona, de no haver anat a la policia,
d'haver enviat missatges, però entre aquests missatges
que envia aquell dia és amb el mòbil del Pedro,
que ja està mort i que, a més a més,
ja està 24 hores al garatge o al maletí del cotxe
perquè han de pensar com desfer-se del cadàver.
Fent-se passar pel Pedro,
està enviant missatges a tothom.
T'empenedeixes d'això?
També t'empenedeixes en aquell moment
en què, segons, ella té tanta por i està controlada de l'Albert
que recordem que marxa de la casa
i n'haver continuat filtrejant amb el veí del costat.
D'aquest també t'empenedeixes.
Perquè si tenies por per denunciar i per assegurar
que Albert havia matat la teva parella,
aquesta por no t'impedia a continuar filtrejant
amb el veí del costat.
O sigui, jo no interpelo ni jutjo
que ella filtrejés amb el veí del costat.
És que en el seu fil argumentant-li que tenia molta por
i aquesta por insuperable l'impedia defensar-se i actuar...
I després diu, és que m'han fotut tants pals,
tants pals, quins pals, Rosa, quins pals.
Vas entrar a l'acadèmia, vas decidir...
Et vas enamorar d'un home que amb tu vau decidir
entrar junts a la policia,
ell va voler ser mosso, tu vas entrar a la Guàrdia Urbana,
tu vas accedir a la Guàrdia Urbana abans que ells,
amb millors notes, vivies amb un mosso d'esquadra.
Tota el teu entorn és policia.
Quin era el problema de no confiar en la policia?
De sobte no confies en la policia, ni en la Guàrdia Urbana,
ni en la policia nacional, ni als Mossos d'Esquadra,
ni en la Guàrdia Civil, ni en la portellera, en cap policia.
Perquè no coneixem, o sigui, la pornovenjança,
la pornovenjança, però, clar, la pornovenjança,
és que només se m'acut això.
Maica Navarro, un plaer tenir-te un dissabte més.
Igualment.
Avui ho farem una mica més curt,
perquè ens està esperant Lluís Prenafeta,
que l'hem enregistrat aquesta setmana.
Jo que tinc 55 anys. El devies conèixer, no?
Jo tinc 55 anys. Ella en té 84.
Per una època meva era cronista política al diari de Barcelona
i vaig tindre la sort de viatjar per mig món
acompanyant, com els altres periodistes,
acompanyant el president Pujol
i, Prenafeta era un dels que anaven en els viatges,
i, per tant, recordo perfectament aquest binomi i segur...
Pagava els dinars? Us convidava?
Ens convidava a pagar els dinars?
No ho recordo.
El president no, perquè el president...
No portava un duro a la butxaca, deia?
Això ho explicava.
De fet, els seus escorts, recordo que havien de portar diners,
i, per tant, el president deia alguna cosa i mirava...
No pagava.
No pagava.
Fins i tot un dia vam fer un viatge...
No, és que tinc la publicitat.
Tinc la publicitat.
Mica, moltes gràcies.
A tu.
Fem una pausa i ara tornem al Suplement.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Del 22 al 24 de setembre, al Parc de la Ciutadella de Barcelona,
vine el Terra i Gust,
la festa de l'alimentació sostenible de la Mercè.
Showcookings, tallers, jocs, concerts, menjar i begudes de proximitat.
I un munt d'opcions bones pel paladar i pel planeta.
I al Suplement de Catalunya Ràdio
tindrem el gust de ser-hi dissabte per explicar-ho en directe.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo? De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària, creada per metges,
gestionada per metges, dirigida per metges
i recomanada per metges.
Assistència sanitària, la dels metges.
Set amics es reuneixen en la cauria de ser una festa de celebració.
De partit, a poc a poc s'aniran desvalant secrets
que suposaran una avenció en despesa a la vida dels personatges.
De partit, amb Caral Casasalles, Jordi Díaz, Pial Duran,
Montse Guallar, Àngels Guñalons, Marta Ribera, Lluís Soler
i la direcció de Sergi Balbel.
De partit, una comèdia de tràgiques proporcions al Teatre Poliograma.
Amb la formació professional, el futur és present.
Perquè en forma al centre i a l'empresa.
Ministeri d'Educació i Formació Profesional.
Govern d'Espanya.
Fira del Nadó al Cort Inglés.
Fins al 15 d'octubre, 15% de regal en marques de nadó.
En poricultura, cotxets, tèxtil llarg, parafarmàcia i joguines.
Amb el millor assessorament personalitzat
en tot el que necessites.
Vine i descobres la Fira del Nadó al Cort Inglés.
15% de regal només fins al 15 d'octubre.
Consulta en les condicions a la botiga o a la web.
La cistella de caprava amb litres d'oli omplirem.
Gaudirem del descompte i els plats enriquirà.
Aquest divendres i dissabte, 22 i 23 de setembre,
a Capravo i a Capravo a casa,
emporta't el 10% de descompte en olis acumulat
a la teva targeta Club Capravo.
Per aquesta vis, tant que capis enamorat.
Capravo, més informació a capravo.com.
Avui, l'arca de Noguer des de la festa
de l'alimentació sostenible de la Mercè.
Terra i gust al Parc de la Ciutadella.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
A veure, allà hi ha algú.
Ei, hola!
Jo puc entrar?
Mira-la aquí, el macó.
Viatgem fins a Xerta.
El tio té de tot.
De tot?
Tot caducat dels anys 80.
Per conèixer la seva bona gent.
Tracten bé?
Bé, no soc la gifta.
Això és per si plou, eh?
El nivell és aquest, eh?
Em va convidar a fer un circuit pel seu spa.
En mig de l'est.
El Foraster.
A TV3, dilluns a la nit.
Busques idees fresques pel teu negoci?
Al BizBarcelona tens la resposta.
Perquè hi trobaràs solucions per diferenciar-te
i créixer amb la teva empresa o negoci.
Potencia la teva activitat, innova i fes networking.
T'esperem el 4 i 5 d'octubre a BizBarcelona,
el recint de Montjuïc de Fira de Barcelona.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
I ara entrem al búnquer.
Que molt de història oculta les primeres tempestes.
Hi ha una sèrie de programes que estem aquí parlant.
Jo no sabia que éreu parella.
És veritat.
Això estaria bé recuperar-los, aquests.
Jo me'ls miraré, aquests, un dia.
Va, feia gràcia perquè hi havia coses que tu no sabies i nosaltres...
El búnquer.
Amb en Peyu, en Jair, Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
És bastant graciós.
Em feia servir pel vostre llibre.
Sí, una mica, sí.
Molt bé, molt maco.
Amb Roger escapa.
Passant 5 minuts d'un quart d'onze del matí.
No es defineix com una estratègia polític,
però va moure els fils de la Generalitat durant una dècada.
No li va caldre tenir rang de conseller
per tocar el motll de los de la política.
Va deixar el govern, o li van fer deixar l'any 1990,
d'això ja en fa més de 30 anys,
tot i que les decisions de les hores
l'han perseguit els jutjats fins pràcticament a dia d'avui.
Algunes causes les va esquivar,
Lluís va ser la mà dreta del president Jordi Pujol,
que li va obrir les portes del poder,
un poder que moltes vegades no va quedar
tant a l'ombra com el president volia.
Ell va ser testimoni directe de la història
d'aquelles paraules de Pujol que encara ressonen.
Lluís, la Generalitat som tu i jo.
Avui, amb 84 anys,
Lluís Prenafeta continua aixecant-se cada dia per treballar,
satisfet de la feina feta,
però també amb moltes decepcions a les butxaques.
Ara el suplement,
l'exsecretari general de la presidència,
és Lluís Prenafeta.
Lluís Prenafeta, bon dia.
Bon dia.
Com està?
Molt bé.
Com es definiria vostè mateix?
Amb l'edat que tinc encara no m'hi he definit.
No he tingut temps.
Vostè és un aconseguidor?
Una persona que fa que les coses passin?
En certa manera, en certa manera, sí.
Vaig fer d'aconseguidor de la creació de TV3
i de Catalunya Ràdio i altres coses.
Sí.
No tinc cap més altre títol.
Per entrevistar avui a Lluís Prenafeta,
ens acompanyen dos col·laboradors habituals del suplement,
l'Oriol Mar, cap de política de la nació.
Bon dia, Oriol.
I la Núria Urriols, que és companya del diari Ara.
Bon dia.
Com definiríeu Lluís Prenafeta?
Diria que és una persona indispensable
per entendre la dimensió pràctica del pujolisme.
Ell mateix ara estava d'acord amb aquesta definició d'aconseguidor.
Jordi Pujol, com tots els grans líders, pensava i feia,
però també els grans líders necessiten algú que executi.
I crec que avui el tenim aquí assegut amb nosaltres.
I també és una persona que crec que representa prou bé
les llums i ombres del que durant dècades es va conèixer
com a oasi català, que segurament tenia menys oasi
del que tots ens pensàvem en un primer moment.
Núria.
Sí, jo estic d'acord amb la paraula executor.
És a dir, em sembla que és més una persona que fa les coses
i no tant una estratègia política o un pensador.
Penso que és l'ombra del poder en la primera època del pujolisme
i un poder que estava en construcció.
I en aquesta construcció, doncs,
havien d'aconseguir unes determinades coses
i potser el mètode no importava tant com el fi.
I aquí crec que són les llums i les ombres també d'aquesta etapa.
Senyor Lluís Pranafeta, vostè ara té 84 anys.
Vostè va ser secretari general de la presidència
de l'any 1980 al 1990.
Oficialment.
Oficialment.
Era la madreta de Jordi Pujol en un moment
en què estava tot per fer.
No sé si es va creure massa o es van creure massa
al peu de la lletra aquella mítica frase
que el president Pujol li va dir que la Generalitat som tu i jo.
Jo no me la vaig creure gens.
Gens ni mica.
I el president tampoc.
En aquell moment al Palau només érem ell i jo,
perquè jo el vaig acompanyar
en el moment que el cotxe el va dur al Palau.
I per primera vegada.
Per primera vegada com a president.
I no hi havia ningú més al despatx.
I em diu, el president diu,
vols un cafè?
Hi havia ningú, ningú, perquè era el dia
que es prenia posició dels consellers.
I jo dic,
bueno, el cafè sí, per fer temps, el cafè.
Diu, tu saps què és la Generalitat?
Diu, home, dic,
més aviat poca cosa.
Més aviat poca cosa.
Diu, no, no saps res.
En aquest moment la Generalitat només som tu i jo.
Clar, jo vaig quedar escroixit.
A on m'he posat?
A on m'he posat?
Aquesta és l'anècdota de la frase.
Vostè és un home de política o és un home de negocis?
De formació de negocis.
De política,
de vegades intueixo coses polítiques.
De vegades les critico.
De vegades no les entenc,
com ara, com la situació actual de Catalunya.
I sobretot dels polítics
que dirigeixen en aquest moment
el tinglado,
entre cometes,
de la política catalana.
Un moment, per entendre'l,
quins són els seus principis polítics?
Per vostè, què és Catalunya?
Catalunya és el meu país.
I la meva llengua.
I la meva història.
I la meva família.
Això és Catalunya.
Vostè és independentista?
Sí.
Encara que poso molt l'èmfasi negatiu
en com es tracta de fer la independència en aquest país.
Sempre ha estat independentista o s'hi ha tornat?
Jo soc una persona
forjada amb l'època franquista.
Cent per cent.
Independentista, ni res.
Autonomista, ni res.
Jo entenc que per l'experiència de la vida
entenc que no es porta suficientment bé
aquesta manera d'intentar aconseguir la independència.
Primer,
sense confrontament amb el govern o amb l'estat,
no hi ha independència.
Canadà, Escòcia,
no tenen la independència quan tenien totes les facilitats,
molt més facilitats que aquí, perquè no hi va haver confrontació.
Si no hi ha confrontació,
que algú interpretarà violència, que jo no dic,
no hi ha possibilitat d'independència.
Sobretot,
tenint en compte la força extraordinària
que tenen els enemics de la independència a Catalunya.
Una força extraordinària.
Ho tenen tot.
Com es pot aconseguir la independència
amb un estat que domina tots els resorts?
Com? Que m'ho expliquin.
Independència... Sí, com?
En manifestacions no es fa la independència.
No és la independència.
Creus que aquesta última dècada
els polítics que han governat a Catalunya
han subestimat la força de l'estat
a l'hora de portar a terme el projecte independentista?
No ens ha pigut amb qui s'enfrontaven.
No ens ha pigut amb qui s'enfrontaven.
No saben què és Espanya.
Un dia el president Pujol, amb comentaris,
em va dir que amb això d'Espanya
no els hi posem els dits a la boca, que mosseguen.
És a dir, Jordi Pujol, pel que em diu,
sí que era conscient de la força i del que representava Espanya
i mai es va atrevir a fer un pas més enllà.
Almenys mentre va governar,
tot i que mentre governava mai va dir que fos independentista.
Perquè era l'únic que tocava de peus a terra.
Ho tenia claríssim.
És claríssim que a Espanya no se li podia posar el dit a la boca.
No donarien mai la independència
si no era d'una determinada manera que he intentat explicar.
si no era d'una determinada manera que he intentat explicar.
L'1 d'octubre.
L'1 d'octubre.
Des de l'1 d'octubre del 2017.
Vaig anar a veure el president Mas, que soc molt amic.
Vaig anar a veure el president Mas, que soc molt amic.
I dic, escolta, si un toca campanes com jo,
que un toca campanes com jo,
sabia que això de l'1 d'octubre no aniria.
sabia que això de l'1 d'octubre no aniria.
Perquè Espanya sempre reacciona de la mateixa manera.
Vosaltres que teníeu tota la informació i tots els ressorts,
Vosaltres que teníeu tota la informació i tots els ressorts,
què cony esperàveu?
Què farien? Què us aplaudirien?
No saben, no saben, no saben la força que té Espanya.
No saben, no saben, no saben la força que té Espanya.
Que ell ja no estava amb l'1 d'octubre,
que ell ja no estava amb l'1 d'octubre,
però ell va ser un dels gestors de tot plegat, com sabem.
però ell va ser un dels gestors de tot plegat, com sabem.
Però això és evident, això que dic és evident.
Aleshores vostè és independentista autòpic, perquè sap...
No, no, eclèctic.
Què vol dir, eclèctic, en el sentit polític?
Que em baso en la realitat, que jo entenc que és la realitat.
Té nostàlgia del Peix Alcova?
Jo ben ben bé no sé què és Peix Alcova. És una frase...
Home, l'ha practicat molts anys, vostè.
Sí, però no, jo no. Bé, jo també.
És una frase mal trobada. És una frase del president.
És una frase del president.
Però si això vol dir, està clar que vol dir,
que és a base d'anar guanyant, guanyant poder,
guanyant poder, guanyant poder, guanyant poder,
guanyant poder a través de traspassos,
a través de tot això, bueno, està bé.
Quan es va parar el Peix Alcova, es va parar tot.
A qui va votar les últimes eleccions, vostè?
Quines? A les generals. A Espanya.
A Junts.
Ha deixat de votar Junts mai? No.
Bueno, sí, Convergència votava.
Per vostè, Junts i Convergència,
per vostè, Junts i Convergència és el mateix?
No. No.
No sé si és millor Junts que Convergència,
però a mi em sembla que no,
perquè falta el líder.
Ja tenim un bon líder,
ja hi ha un bon líder, que és en Puigdemont,
però esclar, veu a Waterloo, i esclar, és un líder...
...sopeditat, no?
Sopeditat a la seva situació.
Si vostè fos Carles Puigdemont
i estigués negociant la investidura amb Pedro Sánchez ara,
què li demanaria a canvi de convertir Pedro Sánchez
en president de nou?
No tinc prou informació fidedigna
per poder dir fer-hi això o fer-hi això altre.
No es pot opinar com s'opina la major part
de tertulians d'aquest país sense cap coneixement,
sense cap informació fefaent
del que és una negociació.
Creu que l'Estat permetrà una llei d'amnistia?
Si hi ha un acord que vol dir que hi ha llei d'amnistia,
és evident que hi haurà llei d'amnistia,
però és que jo no n'estic gens segur
que hi hagi un acord.
Les postures estan molt diferenciades.
Vostè no té clar que Junts faciliti la investidura a Pedro Sánchez?
No.
Ni que Pedro Sánchez cedeixi a les exigències
del senyor Puigdemont.
Té nostàlgia de la...? No Pedro Sánchez.
L'envoltori del Pedro Sánchez.
Què vol dir l'envoltori? Vol dir tots els ex,
tots els barons, això que en diuen els barons,
tota l'estructura de l'Estat, tot l'aparell de l'Estat.
Tornaria a la política, vostè? No.
Encara que tingués 40 anys, que és quan l'any que vaig entrar.
Aquesta voluntat de ser, aquesta fe,
i aquesta esperança amb les que sempre voldria poder
i amb les que sempre voldria saber servir Catalunya.
Som a Catalunya Ràdio, estem xerrant amb Lluís Prenafeta,
secretari general de la presidència de l'any 1980 al 1990.
A vostè l'han esquitxat diversos casos de judicials
al llarg de la seva vida.
El cas Pretòria està subratllat amb vermell a la seva biografia,
corrupció urbanística en diversos municipis de l'Àrea Metropolitana.
Com recorda aquella detenció el 2009?
A mi no me'n van condemnar per corrupció.
Em van condemnar per...
per...
per impostos, per impostos ni blanquells ni res.
Cosa que jo vaig acceptar quan la fiscal,
que no es veia en condicions de creença
una situació indefensable,
jo vaig acceptar el pacte que ella em va proposar.
Quan es va jutjar el cas Pretòria, que era l'any 2017,
per tant havien passat molts anys des de l'esclat,
vostè va fer un pacte amb la fiscalia, com explica,
on va admetre haver defraudat gairebé 15 milions d'euros
procedents de comissions il·legals i va admetre delictes
de blanquets de capital i tràfic d'influències.
Amb aquest pacte amb la fiscalia, d'alguna manera,
vostè va admetre que era un corrupte.
No, jo volia firmar l'acord i ja està.
Perquè la justícia va d'aquesta manera.
Però firmant això vostè va admetre que era un corrupte.
Molt bé, doncs jo ho he entès, ja està,
però jo estic explicant per què.
Però ho ha estat o no? Ara deixem la justícia a banda.
Vostè ha estat un corrupte?
No, li estic dient que a mi no em van condemnar realment per...
Si vostè mira la sentència, no em van condemnar per corrupte,
em van condemnar per comissions no il·legals,
legalíssimes,
aportades a l'Estat, però que no vaig...
Diu la sentència que no vaig tributar en el seu moment.
Què creu que ha fet malament perquè hagi estat implicat
en tantes causes judicials, vostè?
Fer feina, fer la feina que em corresponia.
Aquesta feina consistia en cobrar comissions?
Això que diu vostè és una barbaritat.
Mai, mentre jo vaig ser secretari general de la presidència,
mai, ningú, absolutament ningú,
pot dir que des de presidència,
i sobretot des de secretari general,
des de la Secretaria General,
es cobrés cap comissió, ni en blanc, ni en vermell, ni en negre.
I mira que hi havia proveïdors i que hi havia possibilitats.
Es van construir tantes i tantes coses.
No hi ha ningú.
I això, això de la sentència de l'Audiència Nacional,
això és iniciada pel senyor Jiménez Villarejo
i pel senyor Mena, de nefasta memòria,
i acabat conduïda pel senyor Baltasar Garzón.
Em sembla que ja queda bastant reflectit.
Vostè creu que és víctima d'una persecució judicial?
Mira això com li sembla, però persecució tampoc.
Més perseguit ha estat el president Pujol.
¿Por qué el porcentaje de comisión cobraban ustedes
y sobre qué se calculaba ese porcentaje?
Era habitual en el mercado.
Era entre un 3 y un 4%.
Per què creu que ha estat implicat en tantes causes judicials?
Alguna cosa deu haver fet malament.
Jo no he estat en cap causa judicial.
Home, l'esperatòria què és?
L'única.
L'única en tantes causes judicials només en surt una.
N'hi ha hagut alguna altra en què n'ha sortit indemna,
el cas Estivilla, el cas Huarte?
Cap, cap, cap.
Ni condemnat ni res.
Qui va ser l'idiòleg del famós 3%
que un dia el president Maragall
va destapar en seu parlamentària?
L'idiòleg? Jo no ho sé.
No ho sé, ni m'interessa.
El que passa és que vostè ha format part
d'un partit polític durant molts anys
que ha estat desapareixent bàsicament
per l'ombra de la corrupció.
Jo no he format part d'un partit polític
durant molts anys,
perquè jo de vida de partit no n'he fet mai.
Absolutament mai.
Què va pensar el dia que Jordi Pujol,
aquell 25 de juliol de 2014,
el dia que Jordi Pujol va confessar
la deixa de l'avi Florenci?
Que s'havia equivocat.
Que s'havia equivocat.
Per què?
Perquè li devien pressionar
que el que podia haver darrere,
si no ho feia,
doncs seria pitjor que declarés això,
que total, la gent ho acceptaria.
La gent sí que ho acceptaria,
però els mitjans, la major part de mitjans,
no ho van acceptar.
I aquí hi ha hagut la derivada tan bèstia
d'aquesta situació del president Donant,
anys i anys que ha hagut d'estar,
ha estat amagat darrere de les cortines de casa seva
per culpa d'aquesta declaració.
Creu que la confessió de Jordi Pujol
va ser per protegir la resta de la família?
Bueno, és possible, és possible.
La deixa aquesta,
que cap dels tres jutges, o dos, no sé,
que hi ha hagut,
li han dit que no existeix,
la deixa aquesta, que existeix,
no era pel senyor Jordi Pujol i Soleil,
era per la seva dona i els seus fills.
La va concedir amb el seu fill,
que era el Jordi Pujol.
Si el problema era uns diners no declarats,
a Andorra?
Sí, sí, sí.
L'existència de Jordi Pujol
i l'existència d'uns diners a l'estranger
pot ser criticada, molt criticada,
però no pressuposa que l'origen d'aquests diners
sigui il·lícit.
Vostè en sabia res de la deixa?
No, en absolut.
Creu que la família Pujol és una organització criminal
com apunta el jutge del cas Pujol?
Cal que li respongui.
Què creu que passarà amb el judici?
Perquè, clar, Jordi Pujol i Soleil
tenen 94 anys
i la causa es va endarrerint.
No sé si vostè s'imagina un dia Jordi Pujol president
assegut al banc dels acusats.
No.
Estan diratant el tancament del sumari
i de tot això,
perquè obrim si el senyor Jordi Pujol es mora d'una vegada,
i així no ens haurem de pronunciar.
Com és la seva relació amb el president Pujol?
Excel·lent.
Constant.
Jo sempre he dit, i avui ho torno a repetir,
que jo,
per sobre de tot,
he admirat tres persones.
Una no el vaig conèixer
en persona
que va ser Winston Churchill.
L'altra, que sí que vaig conèixer
els últims mesos de la seva vida,
però que em va nodrir
de tota la seva immensa obra
el Josep Pla.
I el tercer,
que és el que em va fer estimar a Catalunya,
el Pla me la va fer conèixer
i el president Pujol me la va fer estimar.
I amb la resta de la família,
amb els fills, hi parla i té relació?
Només amb el Josep,
perquè ell, noi que volta molt,
i em diu,
que no ets a tal país,
et sembla que et pot interessar,
i tinc relació, però amb els altres no.
Amb el Júnior, no?
No. Fa molts anys que no...
Però vostè és el padrí de la filla, no?
Sí, sí.
El padrí de la filla que no conec.
Una de les coses que apuntava amb el seu llegat,
al principi,
quan li he demanat que es descrivís a vostè mateix,
era la de TV3 i Catalunya Ràdio.
Com la recorda?
Jo vaig fer més TV3 que Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, el que vaig fer és comprar l'edifici.
Allà on esteu treballant, el vaig comprar jo.
I el notari, a la meva firma, el vaig comprar jo.
En nom de la Generalitat, esclar.
Del projecte,
del projecte de la corporació.
Aleshores, no existia ni...
Com se diu?
La societat...
La corporació catalana dels mitjans audiovisuals?
No existia.
Abans es deia Ràdio Televisió,
la corporació catalana de Ràdio Televisió.
No existia.
Vaig comprar l'edifici,
vaig fer algun comentari,
no sé si negatiu o positiu, perquè no el coneixia.
El primer director,
un es deia Francino.
Josep Maria Francino.
Josep Maria Francino.
Au, descansi.
Exacte.
I no vaig tenir gaire intervenció.
Descansi.
TV3 era un caos,
era un caos organitzatiu,
perquè vam no...
va ser el president que el va elegir.
Vam elegir un director general
de la creació de l'ens,
Boig.
Valfons Quintà.
Boig.
I assassí.
I assassí.
No vol assassí i boig.
Però,
que de televisió en sabia.
Tot i assassí i boig,
jo vull dir
que aquella televisió,
o aquesta televisió,
si no l'ha fet el Quintà,
no l'ha fet ningú.
Perquè en sabia.
Era un gran, perdoneu, fill de puta,
de tracte personal amb la gent.
Era una mala persona.
La prova està com va acabar.
Però va fer una televisió
en aquells temps
realment esplèndida,
molt allunyat d'allò que en deien
televisió antropològica.
Un dels objectius fundacionals
de TV3 era la manera
d'impulsar-lo?
També era una manera de concebre
o de controlar el missatge
contra el poder?
No.
En el programa del senyor
Jordi Pujol,
l'any 80, quan va guanyar les eleccions,
hi havia a crear
una ràdio i una televisió catalana.
I es va fer.
Era de necessitat.
Com era de necessitat fer la immersió.
En acabat es va fer més o menys bé.
Però era una necessitat absoluta.
A vostè qui el va fer fora de Convergència?
L'Oriol Pujol.
Quan jo estava a la presó
de Soto del Real,
m'arriba l'advocat
i em diu...
Escolta, em diu l'Oriol Pujol
que et digui que, home,
que hauries de plegar.
I jo dic demà mateix, no demà mateix,
ara mateix.
Ja no m'he tornat a apuntar mai més
a cap partit ni m'han demanat
que m'hi apunti.
I ha tornat a parlar amb Oriol Pujol?
No, però no per això.
Perquè no hi tenia... no hi tenia relació.
Li vas saber greu que el fessin fora de Convergència?
Em va saber més greu trobar-me a la presó.
Com recorda aquells dies a la presó?
Dolents.
Però com més dies t'hi estàs,
més t'hi vas acostumant.
Però total jo vaig estar 30 i pico de dies
en quatre presons.
Soto del Real,
un altre presó a Madrid,
anar voltant.
Si en 84 anys
diu que ara encara ha de treballar,
és que deu estar arruïnat, no?
Sí.
Sí.
No em...
no em produeix cap preocupació.
Té deutes?
No.
Jo visc de la pensió.
De la pensió meva i de la meva dona.
I...
els meus fills
que contribueixen.
I amb la família a la porta hi fa negocis, encara?
No, no n'he fet mai cap de negoci.
Hi ha amistat.
Escolta, però vostè és amic del senyor a la porta.
Del senyor a la porta
i de 315 persones més.
És creient?
No.
Mai ho ha estat?
S'ha guanyat el cel?
No.
No, per...
per...
per uns fets bàsics.
Suposant que existeixi,
que com que no soc creient,
no crec que...
no crec que existeixi,
no hi aniria, jo, al cel.
Perquè he fet masses errors.
Quins errors ha comès a la seva vida?
He perdut masses oportunitats,
errors.
Molts.
Molts errors.
Home, hauria de pensar-ho,
perquè no els vull dir...
així, l'atuntum.
Quan damunt dels nostres camps
aixequem una senyera
que ens farà més triomfants.
Som a Catalunya Ràdio,
conversa amb Lluís Prenafeta,
amb l'Oriol Marc i la Núria Rióls,
ben atents, també, a aquesta conversa.
A veure, Núria, Oriol, remateu tot plegat.
Això ha semblat una entrevista molt interessant.
A mi m'agradaria que pogués descriure
la relació entre el president Pujol
i Jordi Pujol Ferrusola,
perquè vostè ho ha vist de prop, això,
i s'ha dit moltes coses,
que era una relació dura,
que el president, en certa manera,
també va confessar
per protegir la família
i, en particular, el fill gran.
Li contesto.
Quan jo li vaig dir
quan jo li vaig dir,
li vaig preguntar, president,
però per què has fet aquesta confessió?
No veus que no el trobaràs res al revés?
Se t'abraonaran a sobre.
Diu,
no enxisteixis.
Diu, si tornés a tenir la possibilitat,
ho tornaria a fer.
Però quina era la relació entre pare i fill?
Entre pare i fill,
normal.
Normal.
Quan es trobaven a casa,
se saludaven i menjaven.
Vull dir normal, això.
Però el junior tenia un peu a la política,
també, des de l'ombra.
Llavors, aquesta relació...
El fill no tenia cap peu a l'ombra.
A l'ombra no ho sé.
Perquè hi ha tantes ombres.
A l'ombra no ho sé, de veritat.
I...
se li deia al president
que, home, el Jordi no va bé.
Hi va haver coses que sembla que no va bé.
Sembla.
Jo mateix li ho he dit.
Sense tenir coneixement de res en concret.
Li deia perquè a mi m'ho deien.
Què li deia a vostè?
El Jordi Pujol
està intentant fer, no sé què,
a Tarragona,
coses d'aquest tipus.
I...
I em va dir un dia que em va dir
i em va dir un dia que em va dir
que no me'n parlis més, el Jordi.
No n'hi he parlat més.
Per tant, vostè el va advertir, en certa manera,
que hi podia haver comportaments que no...
Jo el vaig advertir amb la boca petita.
Acaben de ser correctes.
Perquè jo no tenia coneixement de res concret,
sinó que em venien, en lloc de dir-li al president,
m'ho venien a dir a mi.
Escolta, ha estat el president
que vaig dir-li uns que jo no sé
si era realment veritat
o no era veritat.
Però a qui li venien a dir empresaris,
li venien a dir gent del partit?
No empresaris, no.
A vostè.
Com pot suposar amics, entre cometes.
Que l'advertien a vostè del comportament del júnior.
Sí.
Però vostè posaria la mà al foc
pel president Pujol i per la seva honorabilitat judicial?
Pel president, amb total ment.
I pel seu fill Jordi Pujol?
El senyor Jordi Pujol
em deixaria les dues mans
que no s'ha posat mai un duro a la butxaca.
Té un duro, vull dir un euro.
Mai.
Entre altres raons,
perquè no sé si té butxaques,
però de diners no en porta mai ni un.
I el fill també hi posaria les dues mans?
El fill gran?
No.
Però posaria un dit.
Oriol.
En el sentit del president,
una de les reaccions que vostè deia,
oh, ara se t'abregunaran.
Qui més es va abrenuant, en certa manera,
va ser fins i tot la gent
que ell mateix havia xuplogat al capdavant del partit.
Artur Mas és qui surt a treure'l i a desposeir-lo.
De totes les...
De tots els privilegis que tenia com a president,
el desposeig de despatx...
No, no, no. Perquè ho va demanar ell.
Ho demana ell, però Artur Mas li concedeix.
El partit, fins i tot Xavier Trias,
li recomana que desaparegui un temps.
I les persones que Jordi Pujol va promoure
al llarg de la seva carrera política,
en el moment de la confessió,
van estar a l'alçada de la figura del que vostè
creu que representa, Jordi Pujol?
No, no, no. No van estar a l'alçada.
Què creu que s'hauria d'haver fet en aquell moment,
després de la confessió?
Perquè era evident que tot no podia continuar igual,
tenint en compte que el lideratge del president Pujol
no només era polític,
sinó que també tenia un component moral associat.
No ho sé.
No ho sé.
Perquè tant l'Artur Mas com el Xavier Trias
són amics meus i que el fet que jo
no estigués d'acord amb el seu comportament
no m'ajuda.
No m'ajuda ni ajuda.
Va ser un error carregar-se a convergència?
Total.
Total.
El Mas, que és un gran tio,
un gran tipus...
intel·lectual.
Eh...
Expliquaré una anècdota.
Si hi ha temps.
Sí, sí, sí.
Eh...
Ell és un home
que no ha nascut per fer política.
I ha fet política.
Mhm.
Quan jo plego,
a l'any 90,
al pati dels tarongers
em va venir a veure.
Diu, home, tant vas, Lluís,
aquest greu...
Eh...
Et vull demanar un consell.
Tu portes deu anys aquí.
Jo estic dubtant si entrar a la política
o no entrar a la política.
Tu què m'aconselles?
Dic, no hi entris.
No hi entris.
Tard o d'hora ho lamentaràs.
Tard o d'hora ho lamentaràs.
Naturalment, no em va fer cas.
No em va fer cas.
Em sap greu dir-ho.
Va fer tres o quatre errors importants.
Errors decisius.
Quins són, si els pots enumerar?
No.
Un d'aquests errors és
haver plegat quan li va demanar la CUP
i triar Carles Puigdemont com a sucessor?
Sí, sí. Un aquest i...
I l'altre és haver anat massa enllà amb la independència?
També.
Però ho diu vostè, que és independentista.
Ho dic jo, que soc independentista.
Però un moment.
Jo soc independentista
sempre que puguem aconseguir
la independència.
No a base de manifestacions,
ni a base dels actuals dirigents
que no saben per què estan lluitant.
Jo soc independentista
si la independència és possible.
Qui són els meus enemics polítics?
Ho sé jo,
i ho sap molta gent.
Però jo no sé ben bé
qui són els meus amics polítics.
Amb tot aquest...
Esquerra és un...
és un amic o és un amic polític?
No ho sé.
Què li sembla el president a vostè?
Fluix.
Fluix.
Aplicat.
Aplicat per fluix.
Què pensa quan veu Esquerra republicana
abonant les tàctiques,
les estratègies de negociació
que en el seu dia aplicava Convergència,
tenint en compte que Esquerra
va fer un discurs més arrendat?
Com veu aquest intent de suplantació
de l'estratègia convergent per part d'Esquerra?
Hi ha molt component de...
no a la dir d'odi, però no d'odi, no?
De problema personal
i de partit entre Esquerra i Convergència.
Ara sí que podem, ara els superarem,
ara ens hi donarem la volta,
hi ha molt d'aquest component.
La gent està disposada a confrontar-se,
a fer sacrificis per la independència, ho creu?
La societat catalana,
ni així.
Per fer manifestacions, sí.
Oriol Núria, moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies a vosaltres.
Lluís Pranafeta, moltes gràcies, molta sort.
Per què?
Pel que vingui.
No, jo li he dit que només...
El que em preocupa és morir-me.
Doncs...
crec que és inevitable per tots nosaltres.
Per desgràcia.
Que vagi molt bé, moltes gràcies.
Gràcies.
Dirigida per metges i recomanada per metges.
Assistència sanitària,
la dels metges.
Ets els que es pensen que un elèctric no el tenen a l'abast?
T'equivoques.
Descobreix d'Àcia Spring 100% elèctric des de 12.990 euros
amb moves tres inclòs
i ara amb ofertes additionals.
Només del 20 al 30 de setembre al teu concessionari d'Àcia.
Condicions a d'Àcia, Punes.
Descobreix-lo a la xarxa d'Àcia de Catalunya.
Avui, l'arca de Noguer
des de la festa de l'alimentació sostenible de la Mercè,
terra i gust al Parc de la Ciutadella
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
A la TDT ens agrada seguir el Barça amb vosaltres
i el 23 de setembre viurem al Barça-Celta
des de la casa SEAT de Barcelona.
Els ullents convidats podran viure el partit
i un cop acabat participaran en el tercer temps.
Serà un esdeveniment que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio i a través de l'app i el web
i també a YouTube.
El 23 de setembre serem la càrrega de la ciutadania
i la càrrega de la ciutadania.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
El 23 de setembre serem la comunitat de la TDT
amb la col·laboració de la casa SEAT.
A Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglès
sempre tens ofertes increïbles.
I a més, un 70% en la segona unitat
amb molts productes.
Com ara en l'ampolla de 45 rentades
de detergent líquid tariel original.
Si en compres dues, la segona ampolla et surt
a només 5 amb 54 euros.
A Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglès
preus vàlids a la península i les balears.
T'has d'oblidar de la dolça.
Ja et serà una dona casada.
El vestit més bonic, per la nòvia més enamorada.
Els cristians han assaltat el caig.
Les vinyes de Santa Maria necessiten algú
que les cuidi.
Puc que m'ho aconsegueixi.
Espero pel teu bé que no em fallis.
Bernat, el senyor.
Em van dir que era mort.
El que vol en Bernat és que l'informis
de l'estat espanyol, senyor.
Fas masses preguntes.
Si l'estineu té una espècie, ho sabrem.
Els hereus de la Terra.
A TV3, diumenge a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Vàrie.
El 24 de setembre, en el marc de les festes de la Mercè,
el Pla de la Catedral de Barcelona
acollirà la 73a edició
del Concurs de Colles de Cerdana Esportiva.
Una edició que començarà a les 11 del matí
i que comptarà amb la participació
de la Copla, la principal del Llobregat.
Més informació a portalcerdanista.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
I si poguéssiu fer un viatge al futur
i gaudir de les estrelles de la clàssica
de les properes dècades?
Amb el Cicle Concurs, el primer Palau,
descobrireu 8 concerts amb instruments
i programes diversos
de la música modernista.
El 30 de setembre, a partir de les 11 del matí,
us espera una marató de concerts
al Palau de la Música Catalana.
Més informació a palaomúsica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.