Són les 10.
És l'hora d'actualitzar-nos. Bon dia de nou.
Bon dia. Des d'avui, els trens ja tornen a circular
amb les freqüències habituals a la línia R2 de Rodalies,
entre el Prat de Llobregat i Castelldefels,
després de 19 dies d'interrupcions.
Una incidència en el sistema de senyalització d'Agavà.
El passat 1 de maig, recordem-ho,
va obligar a limitar la circulació de trens en aquest tram,
i milers d'usuaris s'han trigat molt més temps
a poder fer el trajecte tot i el servei d'autobusos
per reforçar els desplaçaments.
Sapiguem com es viu a Agavà
aquesta repesa del servei ferroviari.
Agavà, Sergi Ruiz, bon dia.
Bon dia.
19 dies després, la línia R2 de Rodalies
recupera les freqüències habituals.
Des de l'1 de maig, ha estat afectada la circulació de trens
entre el Prat de Llobregat i Castelldefels
per una varia a l'estació d'Agavà.
Els usuaris, però que avui han agafat el tren,
expliquen que s'estan produint els retards habituals
i desconfien que dilluns la línia funcioni correctament.
No, amb el retard habitual, una miqueta.
5 o 10 minuts tard i ja està.
No confio gens, gens, gens.
Aniré, com sempre, amb molt de temps,
m'ha adelantat, per si de cas,
però jo crec que això no solucionarà dilluns ni de bon tros.
Sergi Ruiz, Catalunya Ràdio, Agavà.
El president ucrainès, Volodimir Zelenski,
ja ha arribat a Hiroshima, al Japó, per sumar-se a la cimera del G7.
El líder d'Ucrània participarà a les discussions dels dirigents mundials
sobre el suport militar a la guerra
i sobre possibles negociacions de pau.
A més, també té previstes reunions bilaterals,
entre elles amb el president dels Estats Units, Joe Biden.
En una piulada, Zelenski ha assegurat que la pau està avui més a prop.
Continua, sense control a aquesta hora,
l'incendi d'Extremadura que afecta les comarques de les Hordes
i Sierra de Gat a la província de Càceres.
Ja ha arrasat més de 8.500 hectàrees,
segons el balanç que fan els agents forestals d'aquesta comunitat.
Les flames s'han obligat a evacuar unes 700 persones de quatre localitats
que els han hagut de reallotjar
amb diferents equipaments per passar aquesta nit passada.
I Catalunya és un dels deu països del món on es fan més assajos clínics,
la meitat dirigits a trobar nous tractaments contra el càncer.
Actualment, els hospitals catalans
participen en més de 1.200 estudis experimentals
per provar l'eficàcia i seguretat de noves teràpies.
I ho expliquem avui, que és el Dia Internacional de l'Assaj Clínic.
10 i dos minuts pel que fa als esports,
que destaquem a aquesta hora, Oriol Mundner, bon dia.
Bon dia, que el Barça de Basquet es llepa avui
les ferides de l'eliminació europea d'ahir a mans del Madrid.
L'equip es va deixar remuntar el partit
en un tercer quarnafasta i seguirà sense jugar
a la final de l'Euroliga una temporada més.
Els bancs optaran el títol a la final de demà, contra l'Olimpiakos.
En futbol, amb la Lliga ja decidida,
avui es juguen cinc partits de la 35a jornada.
Girona, Villarreal, Atlètic de Bilbao, Celta,
el Miriam Mallorca, Getafe, Ells i Barça, Reial Societat.
El Barça oferirà el títol de Lliga a l'afició,
el partit començarà a les 9.
Estan previstos els discursos de Busquets i Xavi.
En futbol, a la Inter, Barça ho té invertit a la fase regular.
El Barça ha de guanyar i esperar que el líder, el Palma, perdi.
Per acabar, primer, també jugarà a una indústria snowing.
En tenis, el Masters Mil de Roma,
avui es juguen semifinals del quadre masculí i la final femenina.
I per acabar, en ciclisme, el Giro d'Itàlia,
avui sí, disputa la catorzena etapa entre Sirre i Casano,
a l'aigua de 194 quilòmetres, amb Granthomas de Lida.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de les 10.
L'Hora Negra.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia, bona hora.
Què tal, bon dia. Com estàs?
Doncs jo estic preocupada.
Per què? Per què?
Perquè crec que tenim un problema.
A veure...
Tenim un problema... un problema greu.
Un problema greu amb tu, el meu i, de fet, tot l'equip.
A veure... Estic despistat, ara.
Ja, ja, normalment estàs despistat, tampoc és cap novetat.
No sé de què va això.
És a dir, tot l'equip hem parlat aquestes últimes hores
i estem preocupats.
Passa alguna cosa o tens algun problema?
No. Alguna cosa que et despisti?
No. Per què? No.
Segur? Que jo sàpiga, no.
No hi ha res que et faci patir
i que tinguis lapsos de memòria.
És el teu aniversari alguna cosa, avui?
No.
Però com és possible que ahir a la nit no sapiguessis
qui collons era la nit de Sant Joan?
Ah, ostres, sí, va ser un fallo horrorós, això.
Hòstia puta! Solti'm-lo, sisplau.
Teniu el document, sisplau?
La Sílvia va néixer una nit molt assenyalada pels catalans.
Quina nit va ser, estimat públic? Silenci, sisplau.
Una nit molt assenyalada pels catalans.
Una nit molt assenyalada pels catalans.
No tenim moltes nits assenyalades, eh?
Són dues paraules. Patimola.
I el Roger allà estava patint.
Això és el Tots Sons Problemes d'ahir a TV3 amb la Juliana Canel.
Sí, sí, sí.
És facilíssima, perdona, la Sílvia.
Facilíssima, eh?
Benint de Sant Joan, si a més em va donar la pista...
que era un musical de Dagom i això.
Un musical de Dagom, la seva dona és actriu.
Però puc dir una cosa? En defensa de...
Ara mateix té una cara de patiment.
No sé si és patiment o cabrets o què.
Vols parlar? Sí, parla, parla.
Per defensa pròpia, vols dir.
Vinga, defensa't, si pots.
Aquests concursos de la tele,
com pot ser el Tots Sons Problemes d'ahir a TV3,
o la trap amb si pots del Lucià Ferrer,
quan tu els fas des de casa...
És molt fàcil. És molt fàcil.
I tu allà dius, home, com no poden saber...
que és la nit de Sant Joan.
Com pot ser que el Roger és capaç de ser tan tonto?
Està la nit de Sant Joan.
I tu et trobes allà, amb el focus, amb el temps,
amb la Juliana Canet que et mira, que fan veure que...
et quedes com un autèntic ignorant...
Absolut.
...i fas el ridícul, que és el que en aquest moment va passar.
Absolutament.
Una abraçada al Patric Urbano, al Serapi i companyia,
que ens vam passar molt bé amb la Sílvia Abel.
La Sílvia Abel la coneixia... Tu molt bé no t'ho vas passar.
La coneixia molt bé i és un personatge extraordinari.
És que no vas encertar ni una i ja no parles ni...
No, això no és veritat, això no és veritat.
Vam fer un bon paper.
Vam fer un bon paper.
Recuperar i jutjar el programa al TV3 de la Carta.
Bé, em vas veure per això o no?
Home, per favor, t'ho estic dient aquí.
O ara l'atracament te l'ha fet el meu equip que t'ha demanat.
Et dono la meva paraula, que jo he arribat a la peixera,
que és allò que està a l'altra banda,
on estan els tècnics, el Nil, la Sara,
i he arribat dient...
Avui me'l menjaré amb patates.
Vau veure el ridícul que va fer a la nit.
I tots vam dir... Sí, sí, sí, i he preguntat...
Ha parlat ja?
Perquè potser amb el traient tan motu diu...
No, no, no ha dit res.
O sigui, és que no ha fet cap comentari.
No, no tenia intenció.
Doncs Nil, recupera'm el document, que el rastrossarem.
Molt bé, doncs fins aquí, mig quart de 11 del matí.
Bé, tenim una crònica de successos llarga una setmana més.
Avui començarem pel barri de Les Corts de Barcelona,
el districte de Les Corts,
on els últims dies, per cert, s'havia alertat...
que hi havia un home que saltava menors d'edat al carrer.
Això, han anat sortint notícies.
Aleshores, què tenim sobre aquest cas, Maica?
Perquè també hi ha certa confusió.
Sí, és important perquè és cert que les últimes setmanes,
la gent al barri de Les Corts d'aquí de Barcelona
estaven especialment amoïnats.
Hi havia por perquè hi havia un home
que de sobte s'abraunava cap als menors
i era indiferentment que estiguessin sols,
acompanyats amb els pares,
s'abraunava, es petonejava quan eren sols,
els agafava per emportar-se'ls...
O sigui, s'havien viscut escenes d'autèntic pànic.
I a més a més, nens...
Hi havia un nen de 9 anys que va aixecar
i s'havia posat al carrer.
Hi havia un nen de 9 anys
que va aixecar sol a comprar el pa a la tarda,
i el for que té al costat de casa,
o sigui, no ha de ni de bar canviar de vorera,
i de sobte aquest home se'l llança sobre la garra,
comença a dir-li que se l'emporta.
La dependenta del for surt corrents,
agafa el nen,
i aquest nen, en fi, no us podeu imaginar.
Doncs bé, aquest home
va estar detingut una primera vegada
per Mossos d'Esquadra del districte de Les Corts,
passa a disposició judicial
i queda en llibertat.
Queda en llibertat, ell torna al barri de Les Corts,
i torna a repetir-se les mateixes escenes,
a més a més,
amb l'angoixa dels pares i mares
que amb els grups de whatsapps del col·le,
de veïns, associacions de veïns...
En fi, hi havia molta, molta, molta tensió.
Torna a haver-hi
un altre dispositiu de Mossos d'Esquadra,
liderat per la unitat d'investigació del districte,
i el torna...
El tornen a detenir
un mosso, de més a més, de Paisai,
que no estava en aquells moments
treballant, però que estava
absolutament al cas, el torna a detenir.
Passa a disposició judicial divendres,
i hi ha un moment
en què Mossos d'Esquadra, aquesta unitat d'investigació
del districte, parla amb la fiscalia
per dir...
Escolta'm, aquest home és un senzassostre
de na unitat francesa,
30 anys,
i que té un desequilibri mental
que no està diagnosticat,
però amb el seu comportament és habitual.
Ell es coneix de la seva trajectòria
a Barcelona a finals de l'any passat,
on fa diferents
incidents d'exhibicionisme,
intenta tocar gent
a majors d'edat,
i tot això provoca denúncies,
però que en aquesta ocasió
es va traslladant, va canviant de barri,
i ara, a les Corts, la seva obsessió
eren els menors d'edat.
Per tant, els Mossos
el que li demanen a la fiscalia és
demaneu, sisplau,
que hi hagi un anàlisi
que és forense psiquiàtric,
i aquest home potser no pot estar a una presó,
però no pot estar en llibertat
perquè provoca molta angoixa
i el que potser ha d'estar és
amb un centre psiquiàtric
i vigilant i diagnosticant,
intentant veure què li passa realment.
Doncs bé, finalment,
no funciona,
o sigui, no tira endavant la proposta de Mossos
d'un tancament en un centre psiquiàtric
i ingressa a presó.
Aquest home des de dijous és a la presó,
però què passa?
Que durant tot el divendres
i les últimes hores hi ha veïns de les Corts
que asseguren que el tornen a veure.
A mi m'escriuen
dient que no és cert que estigui a la presó,
que el veuen, truquen al 112,
i passa,
fixa't com és la vida,
és que hi ha un veí de les Corts
que és un astròleg
que físicament s'assembla molt
amb aquest home, molt.
Sí, sí, sí.
Allò que passa a les últimes hores
i una mica és intentar tranquil·litzar
els veïns de les Corts,
perquè no és cert...
O sigui, aquest home està...
El responsable d'aquests incidents,
aquests assals als menors
és a la presó des de dijous.
I aquest home que confonen
i que està provocant aquesta confusió
i que fins i tot l'increpen
i la gent truca al 112,
és que és un veí de les Corts que és...
Físicament molt semblant.
A més a més, aquest element que encara...
Doncs jo...
Doncs no és ell.
Aquest senyor és un astròleg que també és francès,
que viu a les Corts, que és un veí de les Corts,
i que no és l'individu que havia provocat
aquesta alarma.
Per tant, calma, tranquil·litat,
que no sé quant de temps està a la presó.
Jo crec, personalment, i els investigadors també pensen,
que no, la presó no és el lloc
on ha d'estar aquest altre home,
perquè té un problema, però, en fi,
de moment, tampoc pot estar al carrer.
Bueno, estava generant...
El barri estava molt tensionat.
Per tant, calma, i aquest senyor
que algú identifica com els altres,
no és, perquè aquest primer
està, com deia, a la presó.
Com és la vida, eh?, que de sobte
tens un barri petit, tensionat,
amb un individu que està provocant tot això?
Com ha patit, les Corts. Sí, t'entenc, t'entenc.
En fi, ja m'entens el que vull dir.
No, però que sí, que ca una aparença física
i genera aquesta confusió.
És que m'estan bombardejant els veïns
dient que aquest home està al carrer.
No, tia, no, és que tenim un vaic,
és un astròleg que s'assembla.
No m'ho puc creure. Doncs sí.
Un altre dels focus que tenim oberts també a Barcelona
és un cas que és recorrent
i fa molts mesos que en parlem.
L'Evie Davis, l'exjugador de rugby britànic,
que va desaparèixer a finals d'octubre,
set mesos després,
la policia, els Mossos d'Esquadra,
continuen buscant el cos.
La novetat és que el busquen al mar.
Buscant el cadàver entre el port de Barcelona
i la desembocadura de Llobregat,
recordem que hi havia tot el tema
d'un detectiu privat,
l'últim senyal del telèfon mòbil,
que s'hi estava extorsionat, que s'hi tenia deutes,
que s'hi havia una xarxa...
Que s'hi havia una màfia que el perseguia
i que havia anat fins a Barcelona.
Mira, és cert que des del minut 1
qui s'encarrega de la investigació
de la desaparició d'aquest exjugador
de rugby britànic
és la unitat d'investigació
de l'esquadra de Ciutat Vella
i no la unitat del grup d'homicidis
de Barcelona.
I això ja et dona pistes
de les sospites i els elements que tenien Mossos.
Mossos d'Esquadra
em va fer una reconstrucció de les últimes hores
d'aquest, de l'Eivy,
i el que...
i va costar molt aconseguir
el recorregut telefònic,
perquè parlàvem d'un home britànic
amb unes línies telefòniques britàniques,
i per tant, si ja és complicat de vegades
aconseguir en celeritat
el material, totes les dades telefòniques
d'un d'aquí,
doncs imagina't demanar
fer aquestes peticions
a les companyies britàniques i que te les enviïn.
Doncs bé, va trigar,
però Mossos el que va terminar
amb molta rapidesa era, primer,
que no hi havia constància
que ningú de Gran Bretanya hagués viatjat
a Barcelona, bueno, primer a Eivissa,
recordem que va primer a Eivissa
de Eivissa viatjar
en una embarcació d'aquestes
de Transmediterrània fins a Barcelona
per veure un amic, es grava un últim vídeo
fascinat d'Estem a Barcelona,
estic a Barcelona, quina ciutat més xula.
Doncs bé, que no hi havia constància
que ningú que volgués fer mal,
que ningú de tots aquells a qui devia diners
o havia tingut problemes
dels que semblava que fugia de Gran Bretanya
hagués viatjat a Barcelona
darrere d'ell, o a Eivissa o a Barcelona
darrere d'aquest home,
que el viatjar a Barcelona l'improvitza,
perquè no estava preparat i molt poca gent
sabia d'aquesta escala que feia Barcelona
perquè a més totes les seves coses
estaven a casa del seu col·lega a Eivissa,
i per tant, allò que li havia passat
el van buscar als narcopisos
de Ciutat Vella,
es va fer una recerca
molt molt molt molt intensa
a tots els narcopisos,
es va parlar molt amb la gent
en fons de Ciutat Vella,
en fons policials,
de mirar si el coneixien,
si hi hem vist i res.
I les càmeres de seguretat
l'ensenyaven
amb un parell de bars
de la Rambla
i l'últim lloc on havia estat
era el Hard Rock
de plaça Catalunya.
Després apareix el seu passaport
al port, a la zona portuària,
perquè és un vianant
qui troba el passaport,
l'entrega a la policia portuària
i la policia portuària l'entrega a Mossos d'Esquadra.
Doncs bé, la conclusió
a la que han arribat Mossos d'Esquadra
és que l'Eis va tenir un accident,
un accident al port
i que segurament
el seu cos... Ell sol, ell sol.
És clar, això fins que no trobis
el cos que pugui d'estar...
Però tu creus que apareixerà el cos
set mesos després?
La pregunta és... En quin estat també, no?
No, no, la gran pregunta
és, anem a veure,
és veritat que la investigació
va ser molt fàcil, però clar,
trobar un cos a l'aigua set mesos després
home,
se'ns fa una mica...
Tenint en compte que no ha aparegut... És a dir,
és a dir, en el moment que apareix,
no sé, amb tot el respecte,
perquè jo ara no diré com s'ha de fer
una investigació, només faltaria.
Però trobo,
en el moment que apareix el passaport al port,
a més a més recordeu
que aquesta trobada va coincidir
que hores abans una embarcació
amb un creuer, van donar la veu d'alerta
a uns passatgers
que estaven a la barana i dient
que sentien els crits d'home a l'aigua,
i va haver-hi tota una mobilització,
després no van trobar ningú, per tant,
en aquell moment,
fer una recerca
amb els Mossos
de Esquadra,
que és la unitat subacuàtica,
els de Bombers, els de la Guàrdia Urbana,
qui sigui, la Guàrdia Civil,
tenia un cert sentit. Aquesta vegada,
el que han fet ha sigut la policia marítima,
un parell d'embarcacions,
i els membres de la marítima,
doncs el que han fet ha sigut
no hi ha molta profunditat al port,
i a més a més hi ha un parell de policies,
especialment una de les agents
de la policia marítima,
a més a més és una autèntica
crac amb amneia
i amb inversions sense equip
de respiració,
i per tant han fet inversions
a Pulmó per veure
si hi havia alguna resta del cos.
Home, és veritat que no han estat
mesos de temporals,
ni de grans moviments d'aigua,
però es fa difícil pensar
que es trobarà ara.
Porten dos dies amb la recerca,
amb aquestes embarcacions.
La família entén que ja no és aquí, eh?
La família no és aquí.
I l'investigador privat aquell tampoc, eh?
La família no és aquí,
l'investigador privat va subcontractar
amb uns detectius de locals
i la família de l'Evis ha vingut sovint
a Barcelona
i la mare va fer diferents entrevistes
molt interessants.
Els companys...
Hi ha diferents periodistes a la ciutat del Benvenuti,
al Coll del País,
els companys d'ara que han fet un seguiment
molt detallat
i estan constantment parlant.
La mare sempre va denunciar
primer que els Mossos
no s'ho van prendre massa pit,
que a més a més no entenien
que els Mossos no ho treballaven
conjuntament amb els detectius.
I li va costar entendre
que les coses no funcionen aquí com a Gran Bretanya.
I aquí hi ha una investigació judicial
i és veritat que a Gran Bretanya hi ha agències
de detectius que busquen més
que els resultats la notorietat de la premsa
i fan totes aquestes campanyes
que tenen molt bon acollir
de diferents mitjans de comunicació britànic
i aquí les coses funcionen d'una altra manera.
I aquí una investigació judicialitzada
amb un jutge de guàrdia que marca les pautes
de la mare i uns investigadors
que treballen i busquen,
però per ells mai van trobar cap indici
i cap element
que fes sospitar que ell podia haver patit
tot allò que la mare sospitava.
Tot i que a l'hora d'investigar
la vida d'aquest jove jugador
Rubiera era traumàtica,
una autèntica baixa dels inferts
d'un fracàs,
entre cometes,
com a futbolista,
com a esportista professional
i després que inicia una carrera erràtica
com a cantant
i després acaba obrint-se una pàgina
a l'OnlyFans
que tampoc és que tingués molt d'èxit, pobre.
El nom de Levi Davis
que continua sent protagonista
a la crònica dels successos.
I a més a més que va coincidir amb la desaparició
d'un altre jugador de rugby, us recordeu?
A la sala Polo.
També que diuen, quina casualitat
també dos jugadors de rugby
que venen de vacances i tots dos desapareixen
d'un espai petit que per mi és Barcelona.
Ara et poso una cançó, Maica, va.
Estàs enfadat o no?
Estàs enfadat o no?
Ara em preguntaràs...
Demà al Suplement posem el punt i final
a la gira dels 35 anys del programa.
Ho farem amb un programa especial, alterat a Romea.
Tenim tota la platea plena però ens diuen
que obren el primer pis.
Per tant, últimíssimes entrades.
Suplement a robacarradi.cat.
Un correu amb el vostre nom, les entrades que voleu
i us les reservem.
Renaldo i Clara, Paula Valls i Julieta.
Farem el domicil en directe,
tindrem el Toni Cruanyes,
David Truéva,
Lluís Omar, Carme Lleas,
amb sortejos, amb premis,
les últimes entrades per venir al Romea.
Suplement a robacarradi.cat.
Demà la Maica no ve perquè és un clàssic
dels dissabtes d'aquest programa,
però la Maica la vam tenir a Calonja.
Vam fer el bolo a Calonja, vam ser a Reus,
vam ser a Tàrrega,
vam ser a la Sagrada Família,
vam ser a Girona.
No, no, fa tant.
Vull un final, per favor, perquè és que ja no...
Home, la gira que...
I què farem la nit de Sant Joan, carinyo?
La nit de Sant Joan estic negociant no fer el programa l'endemà.
Perquè és que acaba el cap de setmana.
I li vaig dir la cap d'entrada a la Laura Maní i em dic...
Escolta, què fem?
Perquè és el dia de Sant Joan, Sant Joan...
Tu mereixes, tu mereixes.
Però si cal hi serem, eh? Si cal hi serem.
Demano públicament...
El que em diguin, el que em diguin.
Qui mereix descansar la nit de Sant Joan,
especialment Roger, perquè interioritzi...
Que va néixer Sílvia Abel aquell dia.
Això em quedarà gravat tota la vida,
que va néixer per Sant Joan, Sílvia Abel.
Gràcies. Adéu.
Fem una petita pausa de seguida al suplement.
Atenció, més música, amb la veu.
Sílvia Pérez Cruz, avui, al suplement.
De seguida la sentirem.
Fem una petita pausa i Sílvia Pérez Cruz, al suplement.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Últims dos concerts de la temporada de BCN Clàssics.
El Palau de la Música.
El 31 de maig sonarà la Júpiter de Mozart
i l'Heroica de Beethoven, amb l'orquestre de Jean-Élisier
i el director Philippe Gerevec.
El 7 de juny serà el torn de les quatre estacions
de Verdi i Vivaldi
amb l'emblemàtica formació de Cambra i Musici.
Entrades a BCNClàssics.cat.
Diuen que la llum és vida,
és coneixement, sense llum no hi ha colors,
i res no en supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5
amb llums a l'ed personalitzables
per 600 euros al mes a 48 mesos
i amb entrega immediata amb visit-renting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta a Volkswagen Renting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions d'Audi Ponès.
Arriba Girona, temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors
decoraran els carrers amb un altre aire.
I el Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita
amb una exposició de flors a la plaça de Salvador de Lí,
un menú a la cafetaria,
parking gratis a la nostra bolsa.
I una altra cosa,
un parking gratis a la nostra botiga.
Vine a Girona i viu temps de flors
amb el Cort Inglès.
Llença't a un estiu divertit i educatiu
a la Fundació Pere Terrés.
Torna a compartir noves experiències
de conviure i créixer, a fer nous amics,
a viure a banteres, a aprendre a través del lleure.
Confia en la Fundació Pere Terrés
per gaudir d'un estiu únic a les colònies,
els casals i les activitats dels centres d'esclai.
Informa-te'n a peraterrés.org per l'estiu,
perquè l'estiu és Pere Terrés.
Colònies d'estiu eix estemps.
Tècnica l'anglès, de multiactivitats,
de teatre, de ciència, de hip-hop,
de robòtica o de creativitat.
Colònies d'estiu eix estelbs.
Més de 90 torms i 10 temàtiques per escollir.
Informació i reserves a eixestelbs.com i colònies.cat.
Eix estelbs.
Cases de colònies i hotels familiars de qualitat.
Només 4 dies.
Supertecnopreus al Cort Inglès.
Les últimes novetats, el més desitjat,
el que més t'agrada en electrònica i electrodomèstics
amb fins a un 20% de descomptat.
Amb els avantatges dels tecnopreus.
Fins i tot en el dia.
Supertecnopreus.
Recorda, fins a un 20% en electrònica i electrodomèstics.
Només fins al diumenge 21 al Cort Inglès.
Consulta els models que hi participen.
Les pàgines més fosques del mal que ens envolta.
El llibre de crims.
Pecats capitals.
A la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig
gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village
en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per en membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
Aquest estiu, el Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Angeli Plaza Catalunya,
obren per tu cada diumenge i festius de 12 a 8 de la tarda.
Molt més temps i avantatges
perquè facis les millors compres
en moda, esports, llars, supermercat, electrònica...
Recorda, aquest estiu el Cort Inglès
de Diagonal, portal de l'Angeli Plaza Catalunya,
obren per tu cada diumenge i festius
de 12 del matí a 8 de la tarda.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
4 minuts per arribar a dos quarts d'octubre.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ràdio amb Escapa.
4 minuts per arribar a dos quarts d'octubre.
Cerrando la boca de digo
a pesar del desconcierto
con ventana y cielo abierto
de esa bruja que lo he vestido
el corazón y el abrigo
que esta noche escribo fuerte
olvidando miedo y muerte
mi última canción triste
que ahora nace del despiste
queriendo volver a verte.
No trobo el moment de trepitjar la cançó.
Sílvia Pérez Cruz, bon dia.
Bon dia.
Com estàs? Molt bé, molt bé.
No sé si has trepitjat aquesta cançó.
No sé on entrar.
Ja, ja.
Com estàs? Molt bé, molt il·lusionada.
Sí?
D'il·lusionada per la gira que et ve,
pels concerts, per la collida del disc?
Feia anys que...
Els últims tres anys m'estava preparant
una mica per aquest disc d'alguna manera.
Perquè sé que treure un disc és molta energia,
tant per explicar-lo,
per anar als llocs.
I he estat treballant molt amb el disc,
donant tres anys a composar ganes,
lletres, arreglar-ho, produint-lo.
I ara em sento com molt aguda amb la feina feta,
i amb ganes d'explicar-lo a qui em vulgui escoltar.
Clar, ara toca vendre'l.
Que no sé si és la part de tot el procés
que et fa més mandra.
En algun moment m'ha anat fent més,
però ara em fa il·lusió.
Soc molt conscient que som de moltes persones
fent coses,
i quan algú em dedica el seu temps,
com ara tu,
me l'agafo com un regal.
Aquesta cançó la vas gravar en Mèxic?
Sí, a Cuatepec,
a Veracruz, a casa de la Natalia Laforcade.
Com van ser aquests dies d'aquesta cançó?
La història d'aquesta cançó?
Perquè crec que va durar tres dies.
Com a mínim el procés de, no sé si de gravació d'escriptura
o el procés d'execució final.
De execució, sí.
Jo l'havia fet ja fa un any,
al desembre vaig acabar la música,
ja pensant en ella.
Feia anys pensant, hem de fer alguna cosa.
I vaig dir, mira, te voy a hacer un bolero,
que no entres en las llamas que he escrito.
I vam decidir fer-les només veu i guitarra
i vam organitzar tot al voltant del dia dels Muertos,
perquè jo no ho havia viscut mai.
I tenia un concert al DF,
jo el dia 5.
Llavors ella tenia tres dies lliures abans
i vaig anar dos, tres, quatre.
A Cuatepec vaig baixar.
Ens va obrir les portes.
Era com molt d'amor.
Hi havia un lloc molt especial,
amb els arbres, tirant l'estudi a casa.
I vam estar...
El primer dia vam fer un altar, perquè era el dia
que s'havia de fer, que ens va ensenyar com es feia.
Vam anar al mercat a comprar totes les flors,
sí, molt antropològico total.
I el segon dia ja ens vam posar a cantar al matí,
dir les paraules,
acompanyar-la, que sentís a gust.
I vam gravar després de dinar, o abans de dinar.
I a la tarda ja vam dinar.
Vam fer una...
crec que ens vam fer una festa tarotxa, no?
I horotxa...
Com és aquesta festa?
Bueno, és el...
com es diu, les fandangos, no?
Tenen... hi ha una similitud, també, amb el flamenc,
perquè hi ha una fusta on ballen,
piquen els peus, hi ha un guitarrón,
uns versos que van improvisant...
És música per ballar,
però improvisant amb músics molt bons.
I allà el vam fer en el pati de casa, molt bonic.
Imagina't, m'encanten, aquestes coses.
I l'endemà vam gravar un videoclip,
que havia de ser verd,
com el tercer moviment, que és el que ocupa.
I vam estar allà al costat d'un riu preciós.
Em van aixecar els mosquits, ara que hi penso,
però va ser molt bonic.
Això és la meva última canció en Triste.
És una de les moltíssimes peces
i d'aquests cinc moviments que hi ha al disc.
Ara hi entrarem en detall.
Però abans una altra cançó, va.
Llu...
llu...
llu...
llu...
lllu...
planteu-me una flor,
penseu-me'n, amor,
que la lluna empenyi el sol,
que es podreixin tots els fruits
i rebrotin els teus dits.
De moment estem desordenats perquè ara anem pel final,
però després hi posarem una mica d'ordre a tot això.
Aquí t'acompanya el Salvador Sobral,
que el fas cantar en català, no?, una mica, també.
Sí, és que parla...
A viure a Barcelona.
A viure a Barcelona i a Mallorca.
O sigui, et pots fer l'accent mallorquí espectacular.
Ens vam seure davant del micro, un mateix micro,
ens estimem molt i ens admirem molt, una amistat molt bonica.
Però encara no havíem gravat res.
I vam fer una altra versió més perfecta, diguéssim,
amb més ritme i més tot apuesto.
Però en aquesta vam començar i quan...
Comencem junts i quan jo començo a cantar sol,
això que amb tan poc radiofoni que hem escoltat ara,
ell es va emocionar i llavors seguim cantant,
que ell està plorant,
i jo el vaig... anem més lent,
i és tan de veritat, al final acaba plorant i rient,
i vam dubtar, de què fem, no?, perquè és tan viva, aquesta cançó,
i estem celebrant la vida, en realitat.
És un plor, no de pena, sinó que bé que estem aquí junts, no?,
i amb el que ens estimem podem compartir aquesta cançó,
i finalment vam dir, deixem aquesta cançó.
Com saps quan és la presa bona?
N'hi ha algunes que està claríssim,
perquè passa...
passa d'allò que busquem, que no té res a veure amb la forma,
sinó que hi ha vida, hi ha present,
sobretot quan són en directe, no?,
aquestes que és el moment.
De vegades, si hi ha...
quan més músics hi participen, més complicat, eh?,
sobretot si és música tots tocant a la vegada,
si ha fet un solo que li agrada més, a mi m'agrada més,
però normalment els músics bons
saben pensar en la toma general i diu,
potser aquesta no és la meva millor,
però entenc que passa alguna cosa en general
que és més important.
Però tu encara acostumes a gravar amb tota la banda?
És a dir, en aquest disc, que és especial,
perquè hi ha 90 músics diferents, no?
Però normalment, quan estàs enregistrant discos,
ho fas amb la banda o en un moment es grava la guitarra,
en un moment es grava el baix, en un moment...
Depèn del disc.
Mira, en la imaginació, que era amb el Javier Colina,
el vam fer amb un matí abans de menjar un sushi, me'n recordo.
O sigui, totes les cançons directes, tots junts, pam!
Aquest l'he fet durant un any,
vaig gravar...
He fet coses en separat, faig les guitarres,
faig les veus, les cordes juntes.
Però, per exemple, tots els duets que hi ha...
Vaig anar a l'Argentina, vaig cantar amb el Juan
en el mateix moment.
Amb la Natàlia també, els dos en el mateix moment,
que és molt més fràgil, molt menys comercial, en realitat,
però...
Hi ha cançons que no he sentit.
És tota una feinada, decidir com gravar-la.
Per exemple, el primer moviment,
l'he volgut gravar en claqueta especialment,
en claqueta, perquè volia que fos confortable
i que la gent se sentís còmode.
Perquè ara necessitem que les coses estiguin perfectes,
la gent està acostumada a una...
Tinc una vida molt...
Bueno, hi ha la postproducció, no?
Però part de la postproducció ja està gravat tot amb...
molt agafat, no?
No hi ha possibilitat d'error.
I m'agrada molt aquest vertigen,
perquè em sembla sa, perquè és el que ens representa.
Però bueno, depèn de cada cançó.
Composta, rentat i produït per mi mateixa.
Això ho has deixat molt clar,
perquè suposo que durant molts anys de la teva carrera,
que ja em portes uns quants, et deuen haver preguntat molt bé,
tu cantes per al productor del disquiers.
I aquí tu ho has fet tot tu.
On ho pregunten? No, sempre ho heu produït.
L'únic que els dos primers eren coproduïts, no?
50, 50, però...
La meva manera d'entendre la música és...
per mi és molt important...
el que dic, com ho dic,
i amb quin timbre ho dic,
és que m'apassiona la part de la producció, també.
I ara, mai ho he dit,
però la meva mare fa anys que em deia,
Sílvia, has de dir que això ho composes o arregles.
Dic, ai, mama, és que no em necessito dir,
és que a mi m'agrada fer-ho, no?
Però me n'he adonat això, si no ho dius no existeix,
o es pensen que ho ha fet un home.
I penso que potser gràcies a la feina
que han fet moltes dones aquests anys,
entenc que sí que ho he d'explicar
i confiar que d'aquí un temps,
doncs, preguntaran,
sense donar per segur que ho ha fet un altre.
Si l'has començat a escriure i a pensar fa tres anys,
vol dir que el vas pensar en plena pandèmia?
El primer...
Jo composo de manera habitual,
per una manera de viure com qui escriu.
Amb horaris?
No, no.
No m'imagino, Sílvia Pérez,
que la seva jornada laboral començant a les 9 del matí,
i dir bé, vull que...
Hi ha musics que sí, que són molt disciplinats.
Jo crec que com que vaig ser mare molt jove,
era, tinc un temps,
doncs aquest moment és el que faré servir.
O sigui, no hi ha ritual, ni espelmetes,
ni la llum de l'aluna, ni res,
ni un horari fix.
És ara.
I tinc una gran capacitat de concentració.
Això sí.
El que deia més que en el confinament vaig començar a composar
el que no sabia que acabaria sent aquest disc,
que és el primer moviment.
Són cançons d'aniversari.
Hi ha més en català,
perquè és el...
li estic escrivint a persones en concret,
que són catalanes.
Ja et surt fer-ho en català?
Hi ha una francesa, que parlem en castellà,
que és la flor,
però les altres són així,
i aquestes són d'algun confinament.
La flor.
Tota la vida, un dia,
és un disc dividit en cinc moviments,
com dèiem,
cada un dels quals, per a una de les etapes de la vida,
la primera és la infància, amb aquesta flor,
per una infància que tu,
aquests últims anys,
deus haver reviscut a través també de la teva filla,
que ara ja en té 15,
vol dir...
Vaig ser mare molt jove, vol dir que tu en faràs 40, no?
He fet 40. Ja els has fet, per molts anys.
Clar, no sé si aquesta infància
parla de la teva infància,
o de la teva filla, que ja ho ha deixat de ser,
perquè és una adolescent?
Parla del canser de la infància, no?
Gràcies a tots aquests angles de...
de visió, de...
A part, sé que hi ha un infància
molt diferent,
però volia transmetre aquesta sensació
del confort de casa,
per poder explicar que després en marxes
d'aquest confort i anar al segon moviment, no?
Llavors, hi ha més el compte,
hi ha un imaginari molt més...
és molt més lluminós,
i volia que l'oïent entress
i sentís que tot va bé,
que és casa, el menjador,
tot ben ordenat,
això rímicament constant,
les cordes, la guitarra...
I sí, suposo que en aquest cas
hi ha el que he après com a mare
veient algú créixer,
que és una preciositat,
els meus records
i les persones a qui els hi faig les cançons,
que jo crec que estic pensant amb el seu nen interior aquest, no?
Aquesta essència que hem tingut sempre.
Tu vas tenir una infància feliç?
Jo tot recordo una part
molt bonica
i també creixen molt aviat.
O sigui, jo als 13 ja era...
comarda,
de fet,
de vegades crec que he viscut l'adolescència fa poc.
Per què? Perquè ja et dedicaves a la música?
No, per circumstàncies de casa,
per coses que van viure,
tant d'accidents,
d'hospitals,
coses que et fan...
Fer-te gran. Sí, que ets molt conscient
que és fràgil, no?
Però a la vegada tinc un record
per part de la meva mare,
una estimulació brutal.
Jo era una nena que quasi no dormia.
Si em necessitava sempre...
Més, més, més, no?
Molt duminós, però...
Volia aprendre moltes coses
i feia moltes extraesculars de tot.
Música, dansa i art.
Llavors, l'escola que va fer la meva mare
em va marcar moltíssim.
I allà recordo la felicitat.
Molta gent en grup,
expressant-se...
No ho sé,
és quasi com un ouló, no?
Un moment de felicitat.
Però sí, tinc bons records.
I es dedicaven a la música els teus pares, no?
Vull dir que tu vas mamar música de molt petita?
Els que tenien els meus pares
els cantaven.
La meva mare havia fet història de l'art
i donava classes de...
de pintura
i música a les escoles.
El meu pare treballava
en fàbriques,
tenia feines dures,
però era aficionat a la venera.
I ell,
jo crec que des del vuitanta i escaig,
bastant jo petitona,
va quan se viatja a Cuba.
A les escoles ja anava a Cuba
i tenia un artxiu allà que anava buscant cançons perdudes,
un artxiu petitíssim, era la seva passió.
Llavors, a casa, jo recordo música sempre.
Recordo molt els assajos a casa
i mirar per la...
per la porta, allò, així, com mig espiant.
I la meva mare cantant,
que a mi em posava nerviosa,
i faig el mateix, és molt fort.
Saps allò dels teus pares que dius
que els gestos, no sé què?
I vaig exactament al mateix.
Bueno, suposo que és aquella cosa que els veus molt exposats
i vols que tot vagi bé.
L'interessa la música, la teva filla?
Sí, sí, és molt...
té una gran capacitat d'expressió
amb totes les arts,
suposo que ho hem fet
d'una manera gens acadèmica,
molt com un joc.
El que l'educació vols dir?
L'artística, no?
La música, com un joc, sempre cantant,
improvisant, rient,
i dibuixant,
inventant, escrivint,
no sé, sempre inventant.
De fet, durant el confinament pensava
que bé que tenim aquesta eina
per sobreviure.
L'expressió artística ens va salvar
en molts moments.
I quina música escolta ella?
Perquè els...
Els adolescents de 15 anys
m'escolten de tot,
però...
Sí, escolta de tot,
escolta el que escolten tots els adolescents,
però també altra música.
Mama, gràcies per haver-me posat música bona,
perquè si no estaria escoltant tot el dia al mateix.
Que passa una mica això,
ara tenen aquesta sensació que tot s'assembla molt,
però...
Així que escoltem les dues,
que puguem posar-nos a les dues,
ens agrada molt la Billie Eilish
i Billie Holiday.
Fa molta gràcia.
I aquí sabem que ens trobarem.
Teniu bon curs, no?
Va, avancem una mica més.
Anem a la maduresa.
La vida un día,
un día, una eternidad.
Las olas negras y oscuras
brindan por tu soledad,
y el tiempo fuera del tiempo
solo queda resonar.
Aquesta cançó es titula
Toda la vida un día,
que és el mateix títol que el disc.
Per tu què és la maduresa?
És una edat concreta?
És un estat d'ànim?
En aquí l'he definit.
No?
Amb oblidar-se de l'espectacle.
Si el moviment anterior
és la joventut,
infància, joventut, maduresa,
no la joventut,
és buscar el més diferent d'aquella casa
d'on has sortit.
I per mi la maduresa és com...
Ja no necessito tant,
però ser el que em fa bé
i aquesta persona la vull cuidar.
Per això la maduresa
la faig amb duets, no?
Com si fos una...
Vas a prendre un cafè amb el teu amic
i tens una bona xerrada.
Així, és com la senzillesa.
Tot i que el que escoltem ara
ja és la bellesa,
que és la Liliana.
Tu creus que ara estàs amb la maduresa?
Jo he dit que sí.
Per què rius?
Perquè em faig gràcia.
T'agradaria no acabar-hi d'arribar encara?
No, no, m'encanta.
No m'encanta dir el que és el del seny ara.
Ah, sí? Amb 40 anys?
El Disney he separat com amb grups de 20,
perquè fos una mica més simètric.
Del 0 al 20, dels 20 als 40,
dels 40 als 60 jo entraria aquí,
als 60 el que sigui i el reneixement.
I ara em sento aquí.
Crec que és la primera vegada
que sento que tinc l'edat que tinc.
Perquè als 13 semblava que en tenia 22.
Després vaig passar als 22
i encara semblava que en tenia 22.
Als 30 no sé ben bé.
Em sento més gran del que era.
El pes dels anys d'una altra manera.
I ara em sento als 40 com molt a gust.
Tu creus que el teu millor disc
encara l'has de fer o ja l'has fet?
Ostres, no ho sé.
O creus que el millor encara està per arribar sempre?
O que ja ho has viscut?
Per exemple, el teu millor concert.
Ho visc així.
No hi penso així.
Penso com amb l'actitud i el pressupost.
No hi penso així.
No hi penso així.
Jo he viscut i he intentat estar present
amb el que faig.
Això és el que m'importa.
Seguir connectada o seguir inspirada.
Jo no sé si és millor o pitjor un disc que l'altre,
però entenc que he estat capaç de parar el temps
en uns moments de trepidants
on tot va a un ritme imperable.
I això em fa sentir bé.
He sapigut escoltar el que jo volia dir.
Això per mi és l'objectiu.
Ara com estaré jo?
Vull estar-hi.
Vull estar connectada i seguir-hi
i seguir-hi valenta
per fer el que vull fer en aquell moment.
Amb aquests 40 anys,
portes més anys dedicant-te professionalment a la música
que una altra cosa?
Perquè portes més de 20 anys de trajectòria, no hi ha?
Sí, això dèiem.
De gira a forta,
suposo que va ser quan vaig arribar a Barcelona.
Vaig arribar amb 18 anys, faria 22 anys,
i els 21 ja estàvem les migues.
Els 19...
Els 21 va començar a fort,
i jo vaig estar 7 anys.
Però el primer concert que em van pagar
tenia 13 anys amb el meu pare.
Vaig anar a fer un concert sempre des de...
Des dels 13, com a professional.
I abans fèiem concerts,
o sempre havia cantat,
però no era un ofici, diguéssim.
Però sí que són molts anys, són molts anys.
De fet, ara vinc de fer una gira
amb el Demian Rays per Europa
i estava...
Per mi era com un regal,
perquè estàvem a auditoris grans
de tota Europa,
que són un regal.
Estava al Gran Rex de París,
i de cop dic...
Ostres, que potser és la primera vegada
i l'última perquè és gràcies a ell
que estic aquí en aquest moment.
També perquè li agrada com canto, però vull dir és el seu públic.
I anava fent la gira i pensava
que és el meu ofici aquest, això és el que jo sé fer.
Ho entenc.
No sé si a tu et passa,
que dius que a mi això és el que...
escoltar, fer preguntes i...
Jo em sento allà a l'escenari
i és un moment on passen moltes coses,
no només que em sento com...
que em connecto i em retrevo a mi mateixa,
sinó que entenc el ritme de les coses
i que...
com va sentint la gent, què donar, què rebre...
i vaig dir és el meu ofici aquest.
I tens la sensació que sempre has pogut pilotar
tu la teva carrera, és a dir, cap on anaves cada vegada,
quina mena de disfeies,
si volies fer una gira més internacional
o quedar-te per aquí, si volies cantar en castellà,
en català, en portuguès...
Ho has decidit tot sempre tu, perquè a vegades fa la sensació
que mires carreres d'artistes
també molt bons i que estan fent una cosa
però teledirigits d'alguna manera, no?
Jo amb tu no he tingut aquesta sensació.
Mai, de fet.
O sigui, fa anys que estic amb multinacionals,
ja des d'11 de novembre, aquí era el 2012,
i en una de les grans condicions
era la meva llibertat.
I crec que entenen que no té cap sentit
demanar-me una altra cosa que jo no vulgui fer
perquè no la sabria defensar, no?
He fet el que he volgut,
si m'he equivocat
és un error meu, diguéssim, no?
O amb persones, no?
Però lliurement
ningú em diu res, ni de l'imatge, ni de...
Ara, i la gira,
sí que era bé...
El tipus de concert sí que és
determinant, que soc mare,
però quan vaig començar a ser mare,
jo volia ser mare i llavors marxava,
un dia hi tornava. Al cap d'uns anys,
tres dies hi tornava.
Els tres primers anys sí,
perquè jo anava al pit i no anava a l'escola.
Allà vaig viatjar molt, després vaig parar,
i ara aquest any he pogut fer un mes
però venir ell a la meitat,
és tot un aprenentatge,
i de fet ara crec que també tinc tota aquesta energia
perquè estem en un altre
moment
i entenc que hi haurà un ritme nou
que el puc gaudir.
Tinc la sensació també
que hi ha un llagat de Sílvia Pérez Cruz
en el sentit que
hi ha 100 generacions per sota que han begut molt de tu.
O sigui, no sé, la Gemma Homet,
la Judit Neddermann,
la Rita Paillés, l'Andrea Motis...
Tens aquesta sensació
també de tenir un llagat al darrere?
Sí.
De sentir-te una mica mare també de totes aquestes artistes
que potser tenen 10 anys menys que tu?
Sí, de 10, sí,
molt... Al principi
no n'era tan conscient perquè
algunes estan més a prop
i està vivint la vida,
perquè no tens perspectiva per entendre el que passa.
I la gent em anava dient
ostres, mira,
aquesta és la manera de cantar, potser al principi,
de vegades, inclús...
Manera d'estar...
I també que hi ha
més la part de creació, m'agrada molt
que hi ha moltes més cantautores
que fan la seva música
i piloten.
Però sí, soc conscient i ho he vist
com... Algú molt bonic, bonic també perquè elles m'han dit,
com que els he inspirat
d'una manera o altra
i...
o que els he obert alguna porta
i és bonic quan t'ho diuen.
És més clar, no?, quan t'ho expresen,
entens el que està passant.
No se necesita la palabra
pa' decirte no
Se necesita la palabra pa' mentirte
Yo quiero la palabra
pa' ordenarme, pa' agarrarme
Pa' compartir,
pa' sanar, pa' no olvidarme
Yo quisiera cantar
Pa' reencontrarme
Yo quisiera cantar
Pa' curarme
Tu que et dediques a la veu,
la musicalitat del català,
del castellà, del portuguès,
explica'm una mica les diferències.
Ja no tant si una cançó la vas en català o en castellà,
perquè crec que és en funció de qui va dirigir
d'aquella lletra, sinó la musicalitat,
com...
Perquè suposo que és diferent cantar en català,
no?
Molt diferent. De fet,
a mi cantant en portuguès,
en brasilè m'ha ajudat a cantar millor català.
És molt curiós perquè és la meva llengua materna.
Però sí que potser abans el català
és una mica més tallat,
de finals potser més sec.
I la influència del brasilè
m'ha ajudat a entendre com...
com anar d'una paraula a l'altra,
com aguantar-ho, com sostenir-ho.
El castellà
també el relaciono molt
amb un tipus d'emoció,
perquè ja m'arriba molt
des del folclore sud-americà,
també des del flamenc,
que hi ha un tipus de textos
també més forts.
El que he cantat en castellà
normalment és com més des de...
de la panxa, potser.
Però sí, és diferent.
O sigui, té una rítmica diferent,
una accentuació
i la...
sovitat o duresa.
És superinteressant.
És una melodiència que... idioma.
Quants idiomes parles, tu?
Parlar cap.
No, bueno, parlo català, castellà, portuguès...
d'estar bé.
I anglès una mica, però em fa molta vergonya.
Francès una mica, italià una mica...
O sigui, ara puc presentar
a tots...
amb aquestes llengües,
però em fa vergonya a totes.
Has nascut
Ai, petit bru,
hem vingut
Hi ha dues peces per tancar,
un és el teu nom,
que és aquesta cançó una mica de bressol,
que crec que és culpa de la teva filla, no?,
que vagi al final. Sí.
Molt forta, aquesta.
Perquè la lògica hauria estat començar el disc així.
Sí, els vaig explicar a la meva mare i a la meva filla,
perquè m'agraden molt com pensen, com senten,
i són molt sinceres, molt, molt, molt.
És que més, jo crec,
i els vaig fotre tot el rotllo d'aquest.
Mira, vull fer una vida sencera,
i tinc una nano i Nadal,
i ella... Al final, callada,
tota la història que els explicàvem, dibuixos i tot,
i em diu, mama, per què no la poses al final, la nana?
Em va impactar molt,
perquè estava entenent millor que jo
el concepte que volia fer de temps infinit,
no?, la portada és un cercle de dir
que s'acaba,
però continua l'altre, no?
Ella és...
La cançó de Moro diu, no?,
ells apareixen mentre celebren funerals,
les cançons són immortals, no?,
d'aquí tot segueix, a part d'intentar explicar
que tot...
Les petites morts de la vida,
si fas un moviment, em pot ressurgir
una nova flor, no?
Però si ella em va ajudar a entendre
que el disc havia d'acabar en positiu,
si el disc comença amb confort,
l'estranyeja el seu moviment,
la intimitat, el pes, la lentitud,
físicament, si l'escoltes,
sencer, es va apagant
i de cop acaba amb la part rítmica
fins arribar la nana,
que...
que és això que la Lola em va dir
que havia d'anar aquí i tenir raó.
Encara li cantes, amb ella, o no?
Cantem juntes. Nanes no en volia, ella, de petita.
No? No.
Era més un so greu als contes.
Als contes li agradava més.
O li havia de cantar cançons que havia cantat
quan ella estava a la panxa, o sigui, Bill Evans,
que era com...
Tot això ho podreu gaudir
als afortunats que tingueu entrades pel Tivoli,
que estan exaurides el 25 i el 24 de maig,
per tant, molt aviadet.
Però és que després la Sílvia té una gira llarguíssima
per aquí a Catalunya.
També veig aquí
País Valencià, Castelló de la Plana, La Can,
Lleida el 16 de juny,
17 de juny Cursal de Manresa,
18 de juny a l'editori Sant Cugat,
17 de juliol, atenció, perquè això és important,
el Festival Grec de Barcelona, això serà espectacular, no?
Això és molt especial perquè,
com us parlava la Liliana Herrero,
recordeu aquella dona de 75 anys
que canta tota la vida un dia, que em va canviar la vida,
i em va ajudar a entendre com seria aquest disc.
Ve amb la Maria Gadú, que és una altra dona
molt potent cantant brasilera,
i estarem al Teatre Grec amb una taula,
i anar cantant cançons
de cada...
de cada una, de cada país,
i és una altra idea.
Però és molt emocionant, jo hi aniria a veure aquestes dones.
Fantàstic. Silvia Pérez Cruz, moltes gràcies,
una altra vegada, i molta sort, i amb tot el que vindrà.
Gràcies. Que vagi molt bé.
Igualment.
El suplement, amb Roger Escapa.
Imagina el teu estiu en aquest jardí o terrassa,
amb una zona relaxant on poder seure a no fer res,
i una barbacoa de les de uau.
Molt ben cuidat tot.
Esclar, per descomptat, tens totes les eines que necessites,
i a dins un aire condicionat.
Quin estiu! Si ho imagines, ho tenim.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge,
reformes, decoració i jardí.
El so deixa de ser invisible gràcies a discos de vinil
o cintes magnètiques que fan que l'escolta
sigui també una experiència tàctil.
El Museu de la Música presenta l'exposició
Escolta'm les mans sobre la fragilitat
i la durabilitat dels suports analògics.
Més informació al web del Museu de la Música.
Carmina Burana,
el gran èxit de la Fura dels Baus triomfa al teatre a Tivoli.
No et perdis un espectacle únic
que fusiona magistralment la música de Karl Lorf
amb l'impactant i sorprenent univers de la Fura.
Última funció, 21 de maig.
Improrrogable.
Entrades al teatre a Tivoli
i Carmina, guió, Burana, punes.
Colònies d'estiu eix estels.
Unes colònies d'estiu per aprendre o practicar l'anglès?
De multiactivitats, de teatre, de ciència,
de hip-hop, de robòtica o de creativitat?
Colònies d'estiu eix estels.
Més de 90 torns i 10 temàtiques per escollir.
Informació i reserves a eixestels.com i colònies.cat.
Eix estels, cases de colònies i hotels famílies.
Eix estels, cases de colònies i hotels famílies.
A Hipercori Supermercat al Corte Inglés
tens sempre ofertes increïbles.
Per exemple, el litre d'oli d'oliva verge extra carbonell
amb la segona unitat al 50% de descompte.
Compre'n dues i la segona ampolla et surt
per només 4 amb 30 euros.
A Hipercori Supermercat al Corte Inglés.
A la botiga web o app.
Preus vàlids a la península i les balears.
La força d'una amistat que va marcar les seves vides.
No saps com t'estimo.
Una sèrie basada en una novel·la de gran èxit mundial.
Em miraven com si no haguessin vist mai cap dona.
L'amiga genial, a TV3, aquesta nit.
Torna el rèquiem nocturn de Pere Faurer
al Mercat de l'Esclòs.
Un espectacle inspirat en el mític coreògraf nord-americà Bob Fousy,
en què intervenen 9 ballarins, un actor i dos músics en directe.
Del 25 al 27 de maig al Mercat de l'Esclòs.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
El 27 de maig arriba la final de la Cerdana de l'any
al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar.
La copla La Salvatana interpretarà les Cerdanes finalistes
i, com a tancament, concert amb la banda municipal de Barcelona
dirigida per Salvador Brutons.
Més informació a portalcerdanista.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals
i al principi va costar, passa amb tot el que és nou.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més en els barris i en habitatge,
a recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si us busca Barcelona, continueu obrint camí,
vota Barcelona en tema.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota ara pacte local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Sob sota la pluja
Veig que al meu voltant es mulla
i torna l'alegria al jardí.
Per avui, per demà, per ahir.
Per opinar, per avançar, per endreçar la ciutat.
Per respirar millor, per circular millor,
per viure millor, per orgull.
Per ciutat, per país.
Per tu, per tots, per Barcelona.
Fem-ho. Vota Trias per Barcelona.
És hora de posar Catalunya en marxa.
És hora de generar prosperitat
i protegir les persones amb política útil.
En aquestes eleccions municipals,
si posem tota Catalunya en marxa,
no hi haurà qui ens aturi.
El 28 de maig posem Catalunya en marxa.
Vota socialista.
No hi haurà qui ens aturi.