Són les 10.
És l'hora de repassar el més destacat de les últimes hores.
Núria Bonet, bon dia de nou. Bon dia de nou.
Passen aquestes últimes hores per la visita sorpresa
que ha fet el president de Rússia, Vladimir Putin,
a la ciutat ucrainesa de Mariupol, devastada pels bombardejos.
Arran de la invasió russa del Don Bas,
es tracta de la primera visita de Putin a la zona conquerida
des de l'inici de l'ofensiva russa-ucraïna.
També el primer cop que va a la ciutat portuària de Mardasov,
assetjada durant mesos per les forces russes,
abans de caure a les seves mans.
Això passava al maig de l'any passat, del 2022.
A aquestes hores també parlem de la Unió Europea,
que ha anunciat un acord entre Sèrbia i Kosovo
per normalitzar les relacions entre els dos països
i frenar les tensions dels últims mesos.
L'acord, que encara no han firmat cap dels dos estats,
ha arribat després d'una reunió de 12 hores
entre els presidents de Sèrbia i Kosovo
i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.
Puc anunciar que Kosovo i Sèrbia
han acordat l'annex d'aplicació de l'acord
en el camí cap a la normalització de les relacions entre ells,
entre Kosovo i Sèrbia.
A Xile, el president de la Generalitat per Aragonès
ha reivindicat la figura de Víctor Jara des de l'estadi
on el cantautor referent de la cançó protesta
va ser capturat, torturat i assassinat el setembre de l'any 1973.
Veiem també com avui encara els drets individuals i col·lectius
no són garantits,
no són garantits en molts pobles de la Terra.
I això ens convida a seguir lluitant,
a seguir treballant conjuntament,
a enfortir aquest germanament en pobles germans,
com el poble xilè,
amb el qual compartim aquesta lluita col·lectiva per un món millor,
per un món on els drets de les persones siguin reconeguts,
no siguin només declarats i proclamats,
sinó que siguin garantits.
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano,
no creu que fos ni un error ni un xantatge
a la promesa d'una nova residència de gent gran
a Santa Coloma de Gramenetzi i Gabriel Rufián
arribava a l'alcaldia o arriba a l'alcaldia.
Ho diu avui en una entrevista al Puna Vull.
Hi ha un candidat que fa una proposta
i que hi ha un conseller que diu,
que és de la formació política,
que li sembla bé que hi ha aquella proposta
i no diu res diferent, el conseller,
el que es diu en qualsevol conversa,
en qualsevol altre candidat
i en qualsevol altre alcalde.
La diferència és això, que era anar-te de partit.
Sí, però és que tots els consellers,
tots els ministres,
es passen el dia fent actes de partit.
I almenys 14 persones han mort
a causa del terratrèmol que hi ha hagut al sud de l'Equador.
La majoria de les víctimes s'han localitzat
a la província de Eloro.
En esports, avui, Albert Benet, bon dia.
Què destaquem per damunt de tot?
A aquesta hora es disputa la marató de Barcelona.
Anem fins allà.
Comunicació amb la vinguda Maria Cristina de Barcelona,
Joel Gadillà. Bon dia.
Bon dia. Ara mateix els corredors d'Elit
passen pel punt dels 30 quilòmetres
d'aquesta 44è edició de la marató de Barcelona,
on hi participen més de 15.000 corredors i corredores.
Els primers són la Ati Obsene Buficado
i l'atleta canyà Paker Kipto,
que ara mateix estarien batent el rècord de la marató de Barcelona.
Joel Gadillà, Catalunya Ràdio,
a vinguda, Maria Cristina de Barcelona.
Diumenge de marató de Barcelona
i diumenge de clàssic,
amb la possibilitat del Barça de deixar el Madrid a 12 punts,
però no jugarà a Pedri, sí que ho farà Benzema,
i Florentino Pérez no serà a la llotja.
Segons una informació del Mundo,
Florentino no viatja a Catalunya per no crispar l'ambient
arran del cas Negreira.
El Barça-Madrid és a les 9 i el podreu seguir
amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Empat del Girona, derrota de l'Espanyol
en aquesta 26è jornada.
Radio 2 Girona 2 i Espanyol 1 Celta 3, l'equip blanc i blau,
no entren descens per la derrota del València
al camp de l'Atlètic de Madrid per 3 a 0.
Carlos Alcaraz jugarà avui la final
d'Indian Wells contra Medvedev
després de derrotar Siner aquesta matinada.
Si guanya la final, Alcaraz serà el número 1 del món.
El Barça i la Deymar jugaran aquest vespre a les 7
la final de la Copa de Soval d'en Bol.
I a la CB Bilbao-Basket-Basket-Girona,
a dos quarts d'una del migdia i un Icaja-Barça
a les 5 de la tarda.
Ahir, victòries del joventut i d'un Manresa
que surt del descens.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Passen 5 minuts de les 10.
Xutagalli, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Una copera, Gavi.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Pedri, Pedri, Pedri, Pedri!
De moment el gol anul·lat.
A veure què diu el Barça.
Atenció, perquè l'àrbitre és gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Finalment se l'ha acabat fent Militao a una pròpia porta!
Tarda de futbol i de clàssic,
enganxats a la ràdio aquesta tarda amb el Clopés i companyia,
i, evidentment, a partir de les 8,
la TDT amb el Torquemada, el Bernat Soler i tot l'equip.
A aquesta hora, la prèvia del clàssic
la viurem al suplement amb el Jordi Puntí,
que és el nostre home barça, escritor.
Bon dia, Jordi. Bon dia, què tal?
Representació també de la TDT, Maria Garrido, com estàs?
Benvinguda. La Sònia Germà del Tot Costa.
Hola, Sònia, bon dia. Hola, bon dia.
I avui em fa molta il·lusió, Sergi Cotillas.
Bon dia, bon hora. Bon dia, company.
Vostè té prèviament una pila d'anys
vinculat a la TDT del Puyal, en aquest cas.
25. 25, eh? Que es diu ràpid.
25, clavats.
Avui el Cotillas li ha dit, escolta'm,
vinc a la prèvia però després xerrarem tu i jo.
Vinc a la prèvia del clàssic però després et quedaràs tu i jo aquí
i farem una xerrada.
Home, aquest és el meu programa preferit del suplement, ja ho saps.
Tu hi vas estar 10 anys, aquí, eh? Amb el Soler, no?
10 i el vam crear, vull dir que la gràcia és aquesta.
Me l'estimo molt, aquest programa, per això,
que és una xerrada de 0 a anar pensant espais, no?
I fins als 35 anys, tu, mira.
Doncs sí, 10 i 2, ha plogut una mica.
Ha plogut, ha plogut. Com ho veus avui, Sergi?
Eh, què?
El futbol, el futbol.
Ah, jo crec que el Barça Genüing banyarà,
avui al matí, ara, que jugaran a les 12.
El teu fill hi juga, no? Sí, hi juga, hi juga el Marc.
Però no, el clàssic...
Hòstia, és que és difícil, eh?
Però si al Madrid no el deixes fer transicions,
si cuides molt la pilota,
que això és molt fàcil de dir,
i molt difícil de fer, tenim moltes possibilitats
de guanyar el partit, moltes.
El que passa és que al Madrid, quan fa transicions,
és tan mortal, i clar,
aquesta temporada ens passa, que hem perdut pilotes,
és veritat que tenim una defensa collonuda,
és veritat, tenim un porter que està a casa sort,
perquè Ter Stegen està pràcticament com mai.
Però, clar, quan jugues
amb un equip d'aquells
que perdona l'àrea, no passa res.
Arriben un parell de vegades i Ter Stegen
tant treu dos, la defensa o una altra,
però quan jugues amb un equip dels grans, com el Madrid,
quan t'arriben tres, te'n foten dos.
I això és el que em fa patir una miqueta.
Aquestes transicions.
Sònia, com ho veus tu?
Depèn de l'hora del dia en què m'ho preguntis.
Penso una cosa, en penso una altra.
Les sensacions previes aquests clàssics
sempre em passen el mateix.
Jo te'n deixo ser pessimista, normalment.
Per tant, això ja ens ha passat alguna vegada,
que, recordo, crec que va ser a la Supercopa,
que tots ho veiem molt negre,
i mira, el Barça es va acabar endur en la victòria.
Per tant, és cert que en els últims temps
contra el Madrid no ens ha anat malament.
Fins i tot el dia del Bernabéu,
que veiem l'equip amb moltes baixes,
bé, ara encara les té,
però com a mínim ha recuperat Lewandowski.
I, a més, és en el Camp Nou.
També els clàssics costumen funcionar molt allò de la necessitat.
Qui necessita més aquest partit?
I això em faria pensar
que al Barça li val l'empat
i aleshores pot acabar sent allò un punt més conservador,
i que t'acabin fotent l'aigua a casa.
Però el Madrid, que em ves aquesta temporada,
no em fa por ni tan sols amb baixes.
Per tant...
Sí, però tornarà a guanyar les Champions, eh?
Per això, que estan centrats a les Champions.
Jo no... Sí, sí, diria que em fan més por
a les Champions que a la Lliga, gairebé.
Però per això, que potser ells
han estat més centrats a les Champions,
i el que sí que és una oportunitat,
mira, sé que és una oportunitat,
però no és una oportunitat,
per tant, això sí que crec que el Barça ha de sortir a totes,
i ha de ser possible ser un punt més valent
del que va ser el Bernabéu.
Punta i Maria, com ho veieu, vosaltres?
Bé, jo crec que els clàssics són molt imprevisibles,
mai pots esperar res,
perquè, per exemple, de la semifinal de la Copa,
tots pensàvem que al Madrid
li faria dos o tres gols
i va acabar guanyant el Barça.
Jo et diria, per percentatges,
mira, és una oportunitat,
és una oportunitat,
és una oportunitat, és una oportunitat,
per a percentatges, mira,
45% Barça,
35% Madrid, 20% empat.
Això és mullar-se, ja, eh? És mullar-se.
Bé, estic bastant d'acord. I amb ciència, aquí, eh?
I amb ciència. Està tot pensat, Sònia.
Estic bastant d'acord.
Jo, mira, venia i anava pensant,
quina cara posaré avui, la pessimista o l'optimista?
Perquè, una mica com la Sònia,
a vegades tendeixo al pessimisme,
però prefereixo la part optimista.
O sigui, crec que avui
sortirem com a xais amb pell de llop,
amb pell de llop, diguem-ne.
Al revés, com a llops, amb pell de xai.
I hi ha una cosa
que al Madrid,
futbolísticament, no l'agafo.
No soc capaç d'entendre
per què juguen bé, per què els hi va tan bé.
L'única cosa que m'explico és la part mental.
Té una mentalitat fortíssima
i això li permet sobreposar-se.
Però, en realitat, el Madrid, quan juga,
s'adapta molt bé, i això deu ser també una virtut, eh?,
s'adapta molt bé
al joc dels altres. Llavors,
una mica dependerà del que proposi el Barça.
O sigui, el partit aquest de la Copa del Reí,
el Barça va guanyar a 0-1 allà,
no jugant de Barça.
Llavors, avui aquí
no podem jugar de la mateixa manera.
Estem a casa, és la Lliga,
no tenim grans jugadors, diguem-ne,
ens falta l'organitzador, que és Pedri,
però no podem sortir a defensar ni un 0-0.
Evidentment, hem de sortir a guanyar.
Per tant, això ja em provoca.
I després hi ha una altra cosa, em provoca un canvi.
I després hi ha una altra cosa, que és que aquest Madrid,
a més, és quan té els tres veteranos al camp.
El Modric, el Kroos,
no, els dos veteranos, diguem-ne.
I van jugar dimecres,
van jugar un partit intens.
No sé avui si jugaran, si no juguen,
si en lloc de Modric juguen Xoameni i aquest que diuen,
que pot ser que sigui una mica diferent.
Teniu la sensació
que tot el tema negre ira a plenarà l'ambient,
que quan hi hagi una jugada polèmica
en què l'àrbitre benefici el Barça,
des de la caverna també es farà mofa d'això?
O el fet que sigui el Camp Nou quan comenci a rodar la pilota?
O sigui, que la caverna farà mofa és una evidència
perquè la fa i la continuarà fent i tots els mitjans,
però Florentino no paren de fer-ho cada dia.
Vull dir, cada dia hi hagi partit o no.
El que passa és que és el que dius tu en el Camp
i al Camp de l'Alça no.
El que passa és que quan anem a altres llocs...
Com l'altre dia, l'Atleti, sí que es va notar un ambient...
Molt hostil.
Però avui, sent al Camp del Barça,
jo crec que no es notarà tant.
Òbviament, al postpartit ja sabem que els mitjans
i la gent dirà el que vulgui, però en el mateix Camp,
jo crec que no.
De fet, el que sí que passa és que els àrbitres són humans
i més que en l'ambient del Camp Nou,
que estic d'acord amb vosaltres,
que en això serà el típic ambient, jo crec, de clàssic.
Sí que amb les jugades arbitrals, en contra,
l'aficionat del Barça pensarà
no ens el xiulen per tot el que està passant.
Probablement això passi.
En aquest sentit, precisament,
de Burgos vengotxea,
a mi, la pressió que té aquest home,
aquest partit, i la que tindran tots els que xiulen
al Barça a partir d'ara, clar, és molt important,
perquè cada vegada que hi hagi una jugada amb dubte,
ell sap que tot el que suposa la decisió cap a un costat
o cap a l'altre.
Per tant, és evident que a partir d'ara
tot està un punt contaminat i l'ambient,
durant el partit potser no plena,
però a la prèvia ja sabem, per exemple,
que Florentino no ve,
o en principi no vindrà, perquè...
En principi i en final, no? Ni dinar, ni allotjar, no?
Si no hi ha sorpresa d'última hora, no ve.
És la informació que van avançar
els companys del Mundo del siglo XXI,
però vaja, que...
i això,
suposa un canvi
respecte al que ha passat en tots els últims clàssics,
i interpreto,
que no és tampoc que vulgui dir
que s'hagin trencat de totes les relacions
entre Barça i Madrid, però és que ara mateix
la fotografia de la porta i Florentino junts
no li convé a Florentino i no li convé a la porta,
i per tant, intueixo que queda tot bé per aquí.
I tant mateix, probablement,
és el moment en què estan més junts, diguem-ne,
perquè fora mascares
i fora pretensions, diguem-ne,
probablement, Barça i Madrid,
ara mateix, amb tota la...
Sí, una mica amb tota la història de la Superliga i teves,
i tota l'efer,
la sensació és que més Florentino
s'ha hagut de forçar
presentar aquesta, diguem-ne,
no sé exactament si és una carella o què és,
però, diguem-ne, de posicionar-se
en contra del cas negreire,
que fins aleshores havia quedat bastant en silenci.
Pel que fa als árbitres,
jo m'agafo molt al que va passar diumenge passat
amb l'Helètic,
que realment l'ambient a l'agrad
era molt hostil, increïblement hostil
pel que és Bilbao, diria,
amb tota aquesta cosa dels bitllets i tal,
però, en canvi, l'àrbit va fer el que li va donar la gana,
i ho va fer molt bé,
i el Bar també,
i va haver-hi dues situacions molt crítiques, diguem-ne,
i van anar a favor del Barça,
i més aviat et pensaves,
hòstia, potser,
per no caure en la sensació
de què estan afavorint,
es farien enrere, i no, no,
o sigui que en aquest sentit van, probablement,
això que tu deies, Sònia,
que els árbitres estaven més exigits,
ara farà que siguin més justos, potser.
A mi sembla que l'ambient amb ells
ara mateix és que és irrespirable,
tenen, sens dubte,
la funció més difícil
dels 23 que hi haurà avui
al terreny de joc,
els 11 jugadors per banda, i l'àrbitre,
bé, en aquest cas l'àrbitre principal,
però el del Barça també té molta pressió,
i és cert que a Bilbao van...
però és que van encertar i el soroll que hi ha hagut
tot i haver encertat, imagineu-vos,
és que això anirà a més...
no sé com ho farem, això.
Sí, però és que els árbitres, aviam, jo crec que ells
són els primers que saben
que quan compres un àrbitre no fas un contracte.
És el mateix que m'ha explicat Piqué,
no fa gaire, que hi ha el Jordi, el Basté,
el nostre company amic.
Hòstia, és una evidència.
Els árbitres ja saben que ells no han estat comprats.
Però també és una evidència que s'ha estat fent pagaments
d'aquest senyor durant molts dies.
Per què s'ha pagat aquest senyor?
Algú ha estafat algú, això és una evidència.
Ara, que algú em demostri quin àrbitre ha cobrat.
Perquè si un àrbitre ha cobrat,
vols dir que escolta'm, a tot, eh?
A mort, el que sigui.
Però el que està clar és que aquí hi ha hagut una estafa.
Això està clar.
Algú s'ha emportat una pasta i ningú sap qui és.
O sí, però se sabrà, no?
Allò de tot se sabrà.
Se sabrà tot, que va escriure el Xavi Bosch.
Escolta'm, quan obríem aquest espai
i sentíem el Bernat Soler cantant l'últim gol en diferit
de que sí, eh?, al Barneveu,
he vist que arrufaves bastant el nas.
Tu vas estar una pila d'anys a la sala d'imatges.
Sí, i tant.
Això de celebrar gols, pel narrador ha de ser una mala passada, segur.
Això del bar i celebrar gols en diferit de tu, què et sembla, Sergi?
Home, em sembla un desastre.
Però, de tota manera, em sembla que el bar està bé per ajudar.
Tot i que després passin coses com el d'ahir.
Vull dir, al Girona ahir va ser un escàndol.
Deixeu-me dir, perquè va ser molt bèstia.
I no és el primer partit.
L'anterior també.
Porten dos partits al Girona, que és que...
A veure, el bar què fa?
Vull dir, on està el tio del bar, aquí?
Perquè allò d'ahir són unes mans que dius, per l'amor de Déu.
El que passa és que el bar també és humà, al final.
El bar és la màquina, però hi ha una persona que decideix.
Llavors, és com si anéssim reduint les possibilitats de l'error,
però al final hi és, també.
Però també hi ha això que diu,
encara, tota la mà que és dins de l'àrea, que estàs...
és ma, vulguis o no vulguis.
Doncs, llavors, aquesta ho era, no?
Vull dir, no entenc...
O sigui, bé, no ho entén ningú.
Els entrenadors són els primers que diuen que no ho entenen.
I això és el que no pot ser.
Vull dir, han d'haver-hi uns criteris superclaríssims.
És que amb les mans, crec que especialment amb les mans,
més que culpa del bar, amb les mans hem perdut el nord.
Jo crec que ja no sabem quan és ma, quan no és ma,
perquè la posició interatural, segons ens convé,
és molt evident i segons ens convé, aquesta posició és natural.
Jo crec que aquí sí que s'han de seure,
però que no et diria, ni fins i tot, que és la Lliga espanyola,
que és l'internacional board,
qui marca el reglament que ha de seure amb tots els àrbitres
i decidir d'una vegada per totes què es fa amb les mans,
perquè estem tots absolutament desorientats,
i respecte al que deia l'escapa del bar,
és que aquesta temporada hem arribat a veure un jugador
de l'Atlètic de Marit, que va ser Correa,
que ja estava substituït i era a la banqueta,
i celebrant un gol.
Però és el futbol modern,
i a qui li agrada més i qui li agrada menys.
Escolta'm, Maria, té malignació, sense Pedri d'última hora, no?
Sí, no arriba.
Semblava que sí que arribava. Què ha passat amb Pedri?
Semblava que sí, però sembla que l'entrenament d'ahir
es va ressentir una mica,
i Xavi no vol un jugador que no pugui estar al 100%,
i l'alineació d'avui jo crec que a darrere sense sorpreses,
Teres Tegen, Araujo, que cobrirà Vinícius del lateral dret,
al centre fens amb Cundé Christensen,
a la banda esquerra Valde,
al centre del camp, jo crec, Busquets, Frenk,
i veurem si vol quatre centres campistes o no,
que segurament sortirà que sí ell,
llavors Gavi, com a fals extrem esquerre,
i Lewandowski, a la dreta, Dembélé.
Si prefereix treure...
Dembélé, Dembélé. Dembélé per 10, Rafinha, Rafinha.
Ara t'has de treure. Tant de bo, tant de bo.
Tant de bo per Sònia Gelmà, segur que sí.
Sí, per Sònia Gelmà, segur.
Home, és un jugador que porta bastant, tot i que Rafinha ho està fent bé,
en els últims partits, ho sabré diré.
I veurem això, no?, que si Xavi prefereix els quatre mig campistes,
o prefereix Ansu o Ferran,
però què passa, que ni Ferran ni Ansu acaben d'estar del tot bé,
llavors jo crec que tirarà pels quatre.
Aquí, per mi, el nom és que sí.
És un nom que no acaba...
No, no, a mi tampoc.
És que, curiosament, és un jugador que el van fitxar
perquè era, entre cometes, diferent,
però aquest diferent no acabem de saber què vol dir.
Què vol dir, que és més bo o que no és tan bo perquè sigui diferent?
És a dir, jo trobo que no s'acaba d'adaptar,
o que en tot cas, fins i tot,
canvia la manera de fer jugar el Barça al mig del camp.
És veritat que després, home,
té una projecció ofensiva, a vegades, que està molt bé,
i és a tot arreu i corre molt,
però tinc la impressió que no acaba...
És a dir, que quan ell juga...
No és jugador pel Barça. No és jugador, exacte.
Polísticament no, no és pulcre.
Aleshores per què l'han fitxat?
Perquè era gratis. Perquè no hi havia més.
Sí, però ostres.
I amb això que ha comentat la Maria,
araujo li té menjada la moral a Vinícius, no?
Totalment. Sí.
Avui tornarem a veure aquest duel
en què Vinícius s'acostuma a fer petit.
Però aquí, molt ràpid,
aquí en Xeloti haurà de fer alguna cosa.
És a dir, hi ha uns quants de clàssics
que tots sabem que Vinícius...
És a dir, que araujo es menjarà Vinícius.
Per tant, a mi no em sorprendria que avui
en Xeloti hagués pensat alguna cosa.
No sé si canviar-lo de banda...
El clàssic del Barneveu és cert que la segona part
Vinícius se'n va anar més cap al mig
per fugir d'araujo, però tampoc li va funcionar.
És a dir, que ell on explota més les seves qualitats,
òbviament és a la banda.
Home, en Xeloti ha de moure fitxa,
perquè recordem que l'altre dia al Barneveu
el Madrid no va xutar cap vegada a porteria.
Això feia moltíssimes temporades que no passava.
Vull dir, que en Xeloti segurament és molt bon entrenador
i haurà analitzat aquest partit i farà algun canvi.
Però no és un home molt autocrític, eh?
Perquè ja ho vas veure, que va dir que havien fet un gran partit.
Dic, home, un gran partit i no xutar ni una vegada a porteria, tampoc.
Sí, però una cosa és el que dius abans dels mitjans
i l'altra és després del teu treball.
Que potser no fa cap canvi, eh?
Perquè tampoc li agrada molt moure l'aliniació.
Vull dir que ho haurem.
També és cert que, Sergi, tu deies al principi
que et feien por les transicions del Madrid
i el Barneveu no les va poder fer perquè el Barça defensava
amb un bloc molt baix, perquè el Barça, d'alguna manera,
sobretot quan es va trobar amb el gol, ja li anava bé.
El que passa és que aquí no podrem jugar igual.
Clar, exacte, és que avui a mi se'm fa difícil imaginar-me el Barça
tan defensant tant com ho va fer el Barneveu.
Per tant, és possible que el Madrid tinguin les opcions
de córrer el contragop.
I avui el Madrid sortirà, jo crec, en una sensació molt ofensiva.
El Madrid avui sap que si empata o perd, s'ha acabat, la Lliga.
Tu, Sergi Cotillas, vols que Messi torni al Barça?
Jo vull que Messi torni sempre.
És que Messi és Déu.
Que torni, que torni. Si vol, s'ha de tornar que torni.
Ara, faria bé o no el Barça?
Hòstia, no ho sé, però és que és igual.
Ens ha donat tant, que faci el que vulgui,
si vol venir, que vingui, si no vol venir, que no vingui.
M'ho he passat tan bé, vull dir, tan bé,
però tant, tant, tant, tant, que és que m'és igual.
Veuràs els partits del Barça des de fora de la transmissió,
o els gaudeixes d'una altra manera, ara?
Mira, imagina't si els gaudeixo.
Quan no jugàvem tan bé, em quedava migdormit allà al llit
i me dormia, vull dir, que imagina't.
No, no, vaig fer una desconnexió bastant guai.
Home, vas marxar en un moment bo, no, futbolísticament.
Sí, sí, sí. Perquè després de...
De fer de nosaltres el caos.
Anys durs, anys durs.
Tu puntia el tema Messi com el portes?
Perquè vaig que vas ampliant el llibre i canviant-lo.
Sí, sí, està a punt de sortir.
No ha sortit encara, eh? Aquesta setmana.
O sigui, el tot Messi, l'última edició.
Tot Messi i més. Sí.
Mira, t'explicaré una cosa.
Precisament arran del llibre,
les últims deu dies m'han trucat tres ràdios d'Argentina
i dues ràdios de Miami.
Hi ha moviment.
Els de Miami estan bojos, perquè el Messi hi vagi,
i et fan aquelles entrevistes que diuen...
Però tu què saps? No, jo sé el mateix que sabeu vosaltres.
No, però digue'ns...
Tenen moltes ganes de que...
Fa la sensació que ja hauria d'haver renovat amb el PSG, no?
Sí, però no ho ha fet.
I a més a més van sortint, no sabem si són reals o no,
però van sortint notícies o rumors
que se'n va dels entrenaments, que no vol renovar...
Clar, als argentins, al mateix temps,
els agradaria molt que anés a Rosario,
que tornés ni que fos mitja temporada,
però a Rosario, l'altre dia amb el Carlin,
en parlàvem allà a l'esquerra de família,
és que anar-se'n a Rosario
vol dir posar cinc guarda espatlles a cadascun dels seus fills
per anar a l'escola,
perquè en aquests moments el nivell de violència que hi ha a la ciutat
i les amenaces que ha rebut la família
ho fan completament impossible.
De manera que jo crec que arribarà un punt,
potser ja ha arribat,
però arribarà un punt, un moment on el Messi haurà de decidir
si vol anar-se'n i plegar per la via sentimental
o per la via econòmica.
I si és la via econòmica, agafarà una oferta
o de Miami o d'Aràbia Saudita o d'on sigui,
i si és la via sentimental,
ni que sigui mitja temporada, tornarà aquí.
Però em costa molt veure Messi a Aràbia Saudita...
I allò també.
No, a Aràbia Saudita segurament no, però a Miami potser sí, no?
A Miami... Què fots allà, home, per favor?
Ets Messi, eh? Ets Messi, no?
Pensa que... Pensa que a Miami...
Sònia, Sònia.
No, no, anava a dir que ara mateix
totes les hipòtesis, perquè no ho sap ni ell,
on acabarà, perquè, certament,
si fos la...
És a dir, si a ell li diguessis
on vols acabar la teva carrera,
estic convençuda que ell diria el Barça.
Però, clar, el Barça és el lloc més difícil ara mateix
que pugui acabar.
I a partir d'aquí li queda París o Miami,
perquè jo estic d'acord amb vosaltres
que Aràbia Saudita, vaja,
em sorprendria molt que acabés agafant aquesta opció,
i Argentina, per una qüestió
del que significa dia de Buileo Messi.
Per Argentina, és que no hi pot anar, efectivament.
O sigui, pot anar de visita, però no pot anar a viure-hi,
si el que vol és tenir una vida més enllà de quatre parets,
perquè, pràcticament, seria ficar-se en una presó
tenint en compte que no podria ni sortir de...
ni sortir de casa.
I, per tant, jo crec que ell ara mateix no...
Però per què és tan difícil, Sònia?
Per què és l'opció més difícil que torni el Barça?
Parlo d'una cosa econòmica?
Per una qüestió... Per començar,
les relacions amb la Porta van quedar molt malmeses,
i jo puc entendre que, a l'hora de negociar per exemple,
que ell pugui dir...
Va, oblidem tot el que va passar,
però oblidem tot el que va passar
si tu li poguessis presentar una oferta a dia d'avui.
Però és oblidem tot el que va passar,
i llavors tu ets el Barça i li dius...
D'acord, ara t'esperes,
que jo miraré a veure com quadro tot
i el Juliol et dic alguna cosa, llavors.
Jo crec que ell no s'esperarà que el Barça pugui entendre
si el pot portar o no.
A banda que després hi ha el Barça
que ha de decidir si li val la pena
tot el que suposa que ell torni.
Tant a nivell esportiu com a nivell econòmic.
Perquè ell pot fer un esforç,
però no et vindrà regalat.
I l'esforç que ell pot fer, tu hi pots arribar.
És que ara mateix no pots inscriure ni els jugadors que tens renovats.
És a dir, no saps com t'ho faràs a l'estiu per renovar Gàvic.
Per inscriure també el contracte d'Araujo,
que encara no està inscrit, el de Marcos Alonso.
És a dir, tu ara mateix tens un estiu
on vas et va dient que tu no pots fitxar res.
Per tant, és que és una opció ara mateix molt difícil, la del Barça.
I, per tant, jo crec que li queda
o renovar París o anar-se'n a Miami.
Maria.
No, una mica la mateixa línia.
Una cosa és el que vulgui Messi i el que vulguin els colers,
que és que torni,
i l'altra, que ni econòmicament ni està en la millor relació
amb la porta i companyia.
Jordi.
Jo crec, només un petit punt,
que jo crec que qui té la pell a Palmana que és Messi no és el Barça.
Qui decideix és Messi.
I torno a dir el mateix.
És una qüestió sentimental, econòmica.
Si ens parem a pensar, no li ve de vuit o sis o quatre milions,
amb aquest noi.
Li ve de voler acabar en un lloc on després, quan estigui retirat,
pensi, vaig fer el que havia de fer, saps?
Penso que va per aquí.
Un resultat per avui per anar tancant?
Dos a un.
Dos a zero.
Dos a un.
M'encanta el cotille.
Sònia? Dos a dos.
Dos a dos? Però què dius, Sònia? Per l'amor de Déu!
Escolta, esperem que d'aquests dos no n'hi hagi cap del Vinicius.
Això, mira, d'aquests dos val seus.
Ho compres així. Això ho compro, va.
El viureu des del camp o no? No.
No. Sònia, tu tampoc? No, tampoc.
Avui ni vaig.
Us escoltarem aquesta tarda, Maria.
La TDT, a partir de les 4, amb el Clupés,
que, per cert, està rodant la marató, el Clupés, el tenim en marxa.
Porta 20 quilòmetres, em diu. És que l'estem monitoritzant, Sònia.
20 quilòmetres porta? 20 quilòmetres.
Com va de temps?
Doncs no gairebé no, perdó.
No, home, això no pot ser.
Diu a sabutes a l'estudi, no gairebé.
Jo el veig una mica.
Ho dic perquè veig el cap de cursa Déu on està a punt d'arribar, ja.
El Clupés ha sortit a dos quarts de nou,
per tant fa dues hores que corre i li queda més de la meitat.
Fa pel quilòmetre a 20.
A mi el Clupés em va dir que acabaria abans d'acabar el programa,
per tant m'ha promès una connexió a un quart d'una.
Si no el sentiu, el suplement d'un quart d'una...
és que alguna cosa no va bé.
No va bé. Estarem atents.
Gràcies a tots quatre per haver-nos acompanyat.
Ho sentim aquesta tarda.
Fem una pausa i aquí es queda el Sergi Cotillas,
que ara continuarem xerrant una estona.
El suplement, amb Roger Escapa.
La vida et passa pel davant, però igual que passa ja s'escapa.
Ja arriba l'alegria que passa, l'últim musical de Da Goll Da Gom.
Una companyia d'artistes desperta els desitjos d'un poble gris.
L'alegria que passa de Da Goll Da Gom al poliorama.
T'emocionaràs.
La Laura és professora i l'Àlex, administratiu.
Estan feliços perquè acaben de sortir de l'hospital
amb el seu primer fill amb braços.
Ara tenen per davant uns mesos
en què el més important serà cuidar del petit.
Per això reben una prestació de maternitat i paternitat
que els permet adaptar-se a la seva nova vida
i centrar-se plenament en el petit.
Aquesta ajuda els ofereix sobretot temps i tranquil·litat.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària,
Ministeri d'Izenda i Funció Pública,
Govern d'Espanya.
Turandot, l'última òpera de Puccini,
dimecres 22 de març a un quart de nou del vespre.
Els cines des de la Royal Opera House.
Gaudeix del Turandot d'Andreïs Zerban,
un magnífic espectacle de colors intensos, dansa i drama.
Troba el cine que tens més a prop,
ROH en Cines Ponès.
Més de 200.000 ulleres en directe a la ràdio.
Més de 3 milions d'espectadors als 33 capítols televisius.
Més de 46 milions de reproduccions digitals.
I encara n'hi ha de més.
Més llum a la foscor.
Crims de Carles Porta.
Nova temporada.
Estrena a TV3 dilluns a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Casa teva.
Escoltes la ràdio al taxi? Vols guanyar més diners?
Doncs apuja el volum perquè aquest anunci t'interessa.
Registra-te avui com a conductor a uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, súbete.
Si apliquen condicions.
Fa tants anys que es fan campanyes de reciclatge
que tothom ja sap que el paper i el cartró van al contenidor blau.
Aquesta campanya és només per recordar
que tan important com saber això
és saber que cal depositar-los dins del contenidor blau.
Cuidar el nostre planeta comença per cuidar la nostra ciutat.
Cuidem Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
A veure, tu saps que el pare i la mare tenen un cotxe, no?
Doncs aquest cotxe els agrada molt,
però a vegades necessiten o em veuen un altre que els agrada més.
El van canviant quan volen, com la subscripció d'OK Mobility.
Un servei on pots gaudir del cotxe que vols, quan vols i on vols,
tot inglès. Tengues un cotxe sense tenir-lo.
Subscriu-te a la multimobilitat a OKMobility.com.
El bunyol de figa és especial
perquè és lo típic de ci de Burriana
i de les falles de Burriana que s'ha fet tota la vida.
Celebrem Sant Josep amb el menjar per excel·lència de les falles.
M'atosaran falles per si ho fem 5, 6, 7, 8.000 bunyols de figa.
El nostre rècord m'hi va estar en 9.000 de figa.
És una cosa bàrbara, el que menja bunyol en falles.
Bunyols de figa, el dolç que no deixa de menjar-se
per més que passin els anys.
És impossible que en sortin dos iguals.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia, amb Paula Molés.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
I'm always calling, calling out for me.
These shackles I made in the town should be free.
Fear for ease, fear for love.
I won't take the easy road.
Amb Roger Escapa.
Passant dos minuts de dos quarts d'onze.
Durant gran part de la seva vida,
ha estat davant de la taula de so de grandissims programes,
tant a la tele com a la ràdio.
Un dels tècnics i muntadors segurament més estimats d'aquesta casa
de Catalunya Ràdio.
El deveu sentir durant una pila d'anys,
molts de vosaltres, els uients, a la sala d'imatges de la TDP,
amb el puyal,
repassant si un penal era dins o fora de l'àrea.
Tot això és el que va fer el cotxe d'aquest any.
I, a més a més,
tot això és el que va fer el cotxe durant una pila d'anys.
I, d'alguna manera, també el podem recordar,
com ha dit jo ahir, de molts programes diferents,
un ton per la vida, TV3,
o el servei sonor del Crims,
l'èxit més recent, Sergi Cotxe, d'alguna manera.
Sí, ara estem molt amb Crims.
Des que el Porta m'ho va demanar, que va ser amb tort.
Vam començar amb tort, després ja vam fer Crims,
després el Segrest i vam continuar amb Crims,
que és el que estem fent ara.
I, a part de Crims, estic fent ara uns podcasts
que també m'agraden molt,
perquè m'ho passo molt bé amb el Francesc Garriga,
amb el Follow, i estic preparant també el del Manel.
Tinc moltes ganes de sentir el més nou del Manel Elias.
Ho muntes tu també? Sí, també m'ho monto,
i ens ho passem molt bé, molt divertit.
Perquè, a més, cada programa és diferent.
M'ho va explicar un dia, m'ho va explicar aquí a la redacció,
em va explicar de què anava i vaig dir, wow!
Però això no té res a veure amb tot el que he fet fins ara.
Vaig fer un podcast amb el Manel i tal,
dic, hòstia, rússia...
Dic, bueno, ja em pensaré.
I carai, em va trencar els esquemes totalment, no?
Quan em va dir de què anava el tema, dic, xulo, xulo, molt bé.
Ja m'agrada, a mi, variar i fer coses diferents.
Aquest que sones, el Paul Weller, no? Sí, i tant, home.
M'agrada molt, Paul Weller, de tota la vida.
Dóna't bé aquesta afició per la música, a tu.
Bàsicament del meu pare,
perquè el meu pare era tècnic de sobremuntador musical,
al ràdio Miramar primer, després al Nacional,
i a casa meva, des que jo tinc consciència,
he tingut música, a més, de tot tipus.
Vull dir, des de música de flamenc,
boleros, azarzuela, música clàssica, rock, soul, de tot.
És que a casa meva, per això, a mi m'agrada quan et diuen,
és que aquest tipus de música t'agrada, ostres, m'agrada tot.
El jazz, també, hi ha coses que et posen la pell de gallina.
Tota la música m'agrada.
El que passa és que, com tot,
amb tot hi ha coses bones i coses dolentes.
És com ara quan et diuen, el reggaeton, sí, fa mandra,
i tant que fa mandra, però hi ha coses que estan bé.
O sigui que de petit ja devies anar a la ràdio, tu, no?
Sempre, sí, de petit, sí, home.
El meu pare ens portava el meu germà i a mi.
El meu germà té dos anys i nou mesos més que jo.
El Paco, que també treballa aquí.
El més tècnic d'aquesta casa. Evidentment, sí, sí.
I, de fet, jo he après molt del meu pare i del meu germà,
perquè ara tots els nanos que venen aquí
a les emissores, en general, a treballar,
són més joves i estan més preparats que jo mateix, evidentment.
Perquè han estudiat, jo no vaig estudiar per fer de tècnic muntador,
el que passa és que ho vaig viure, ho vaig aprendre fent-ho,
que és com apreníem abans, perquè no hi havia cap lloc,
per anar a aprendre aquest ofici.
I l'aprenies d'aquesta manera.
I amb el meu pare, des de ben petitets, anàvem a tot.
Bueno, a la ràdio hi ha estudis de gravació, jo recordo.
El meu pare també feia l'Helena Francis
i ens portava de petitets a un estudi de gravació.
I allà gravàvem l'Helena Francis i em deia,
doncs ara agafa això, ara pren aquest botó, ara tal i qual.
I, clar, jugant, aprenia, no?
De seguida pregunto quan vas conèixer el Puyal,
que és una persona que segurament també ha marcat la teva vida.
Molt.
Però abans tenim notícia, Joel Gadea, des de Maria Cristina.
Bon dia de nou, Joel. Hola, bon dia.
Perquè tenim el primer corredor que ha arribat a la meta, ja.
Doncs sí, tenim guanyador en el quadre masculí
d'aquesta 44è edició de la Marató de Barcelona,
i és l'atleta Marius Kimutai, i això no és tot,
perquè, a més, ha batut el rècord de la Marató de Barcelona
amb un crono de dues hores, cinc minuts i sis segons.
Ja arriben els primers corredors.
A més a més, el guanyador d'enguany ha batut el rècord.
Fantàstic, Joel, doncs tenim notícia
i rècord de la Marató de Barcelona
amb aquest corredor que fa tot just un minut ha entrat a meta, ja.
Tornem d'aquí una estona. Fins ara.
Ha marcat Dolendres! Dolendres! Dolendres! Dolendres!
Dolendres! Dolendres! Dolendres! Dolendres! Dolendres!
Dolendres! Dolendres! Dolendres!
Clar, amb el Juliol vas passar 25 anys a la TDP, dius?
25, sí, sí. I et deia allò que et diu el nas avui, Sergi.
Sí, que et diu el nas avui. Com us vau conèixer?
Mira, ens vam conèixer quan ell va venir aquí,
quan ell va venir a Catalunya a fer els partits del Barça,
jo era tècnic al cap de setmana,
i feia jo els partits aquí,
i alguna vegada havia vingut i ens havíem conegut i tal,
i havíem anat a jugar a futbol, fins i tot amb ell,
que a ell li agradava molt jugar a futbol,
i havíem jugat junts, volia dir, a futbol,
amb altra gent d'aquí, de casa, i tal i tal.
I vam fer bones migues, no?
I després, quan ell feia la vida en un xip,
sí, el xip, quan feia la vida en un xip,
va venir un moment que hi havia Sílvia Copolo,
em van proposar, la Sílvia em va proposar,
diu, escolta'm, que el Quim vol fer una cosa
entrant trucades gravades al programa,
i a la tele li diuen que, bueno, és complicat fer-ho,
tu et veus amb cor de ferro? Dic, home, depèn.
Si tenim un parell de Reeboks, imagina't, l'època,
si tenim un parell de Reeboks
i podem entrar a la línia telefònica allà,
jo gravo, edito, tallo directament allà i enganxo,
i ja està, les passem i punt.
L'hi dic al Quim, i li va dir al Quim,
i vaig començar a col·laborar a la vida en un xip,
que va ser on vaig començar directament
a pencar durament.
Com va ser treballar amb el Quim?
Dú, però no es paga amb diners.
És que no es paga amb diners, perquè és un aprenentatge brutal.
Vull dir, i d'ell aprés, va, tot el que es pot aprendre i més.
El tema del criteri, no?
Sempre ho diu, les coses s'han de fer amb un criteri.
Vull dir, has de tenir un criteri.
Després serà bo, o serà dolent, o serà encertat, o no ho serà.
Però tu tens un criteri per fer les coses,
i les coses les fem seguint un criteri.
És un descontrol.
Cada dia amb ell et deia coses que deies, hòstia, aprenies, no?
Ho trobes a faltar?
Jo sí, jo el trobo a faltar.
I molta gent em diu que el troba a faltar.
Però escoltam, va ser una decisió seva
que jo esperava des de feia bastant temps,
perquè jo vaig fer 25 anys de transmiss amb ell,
però jo cap als 20, 21 ja volia plegar.
Em volia plegar però li vaig dir,
fins que tu no marxis jo no marxaré.
Dic ara, el dia que tu te'n vagis jo me'n vaig.
Perquè és que no tens cap de setmana,
entre setmana fas el teu horari habitual,
més després a la nit al Barça quan juguis,
has de jugar Champions, Copa, Copa...
És dur, sembla que no.
Sembla que no, és durillo.
El Puyal i el Quim són la mateixa persona,
o hi ha dues persones diferents?
Per què rius?
A veure, el Puyal és el Puyal, evidentment.
És el monstre mediàtic.
I el Quim és el meu amic.
Són diferents per mi.
No sé si parlar...
Clar, la gent, el Quim i el Puyal, sí.
Però jo diferencio molt del Quim.
El Quim és el Quim per mi, sempre ha sigut.
I am a passenger
And I ride and I ride
I ride through the city...
Aquesta també t'agrada, eh, Hip-Hop?
Sí, home, i tant.
Saps qui t'ha dit aquesta cançó que t'agrada?
Qui? El Solà.
Home, és que el Solà és un altre dels meus...
Bueno, clar, el Solà és...
Us heu inventat el suplement, no, amb el Solà?
Sí, sí, home, se'l va inventar ell,
però ens el vam proposar quan érem bàsicament ell i jo.
I la resta de l'equip encara no sabíem qui seria.
I aquell estiu, recordo alguna nit,
i ell no em desmentirà,
en una discoteca de Sant Feliu de Guixols,
altes hores de la matinada,
pensant espais pel suplement i dient,
a veure, per exemple, què podríem fer?
Entre gintònics, eh?
Sí, sí, allò de...
A veure, hauríem de fer alguna cosa de la previsió de la setmana,
i llavors, hòstia, la previsió desconeguda.
A veure, quina previsió hem escollit de les coses que passaran.
I jo deia, hòstia, podríem posar la música
de la dimensió desconeguda, no?
I, hòstia, i així ho vam fer, no?
I tot sortia així, a veure qui la deia més grossa, no?
I anaven, hòstia, hi ha un espai que es digués tal...
Però, hòstia, recordo tan divertit,
i que m'ho vaig passar tan bé...
A més, amb el Xavi és que hem fet viatges junts,
és que ens ho hem passat molt bé, molt, molt.
Som molt amics, molt.
I, hòstia, recordes els anys de la teva vida, diries?
Possiblement, perquè ets jove i els recordes com els millors,
però, bueno, després va venir la Mònica, va venir el Marc,
i això sí que és el millor de la meva vida.
Vull dir que va ser un moment molt bo de la meva vida,
però el que va venir després encara va ser millor,
que per això és el que dic jo sempre,
jo he tingut bastanta sorra a la vida, en general.
Quan dius la Mònica és la Mònica t'arribes.
Efectivament.
Aquí enviem una fortíssima abraçada des d'aquí.
La Mònica, doncs havia pujat, evidentment.
Clar, la Mònica ens vam conèixer quan ella feia el xip,
quan ella feia el xip,
i ella sortia per pantalla, evidentment,
jo ja l'havia vist, la coneixia,
i, clar, ens vam conèixer allà,
però no va haver-hi contacte,
va haver-hi contacte, hola, hola, què tal, tot bé, sí, sí,
i poca cosa més.
Després es va acabar el xip,
jo me'n vaig anar de vacances a Cuba,
ella se'n va anar a fer la tesi doctoral a Escòcia,
a Stirling,
i ja no ens vam trobar
fins que jo vaig tenir l'accident de cotxe un any després,
i vam fer el Tom,
el Tom per la vida, amb el Quim,
i allà ens vam tornar a trobar, sí, sí, però...
Què va passar a Cuba?
Perquè crec que ho has explicat algunes vegades.
Sí, no, va ser un accident de cotxe,
vaig marxar de vacances amb una companya de la ràdio,
estàvem allà,
i no sé, vam llogar un cotxe que ja havíem llogat des d'aquí,
les coses que passen a vegades,
depèn de quins llocs,
el cotxe que havíem llogat no el tenien,
i ens van oferir l'únic que tenien,
i van dir, o és aquest o és res,
i van dir, doncs agafem aquest,
i era bastant tartana,
però bueno, no sé què va passar,
i és que nosaltres vam anar a veure el...
Fidel Castro feia el típic discurs aquest que fa cada any,
que dura no sé quantes hores,
i em feia gràcia veure-ho, perquè vam dir,
hòstia, això fa gràcia, no?,
i el feia a 100 Fuegos,
doncs vam dir, agafem el cotxe i tirem cap a 100 Fuegos,
i el veiem,
i tornant de 100 Fuegos,
jo no teníem on deixar el cotxe a 100 Fuegos,
i el vam deixar...
vam parlar amb uns polis i vam dir,
i puc deixar això aquí perquè a l'hotel
teníem una reserva i ens l'han cancel·lat,
perquè la gent del partit té prioritat,
i bueno, coses d'aquestes molt llargues d'explicar,
i ens vam quedar a una casa particular,
i vaig dir, hòstia,
és que portem molta cosa al cotxe, em sap greu,
i els polis van dir,
no, no, aquí dintre no el podies meter,
però deixa-lo a cerca, aquí a la porta,
el vam deixar allà i tal.
De bon matí vam marxar,
i no portàvem ni un quart d'hora o vint minuts,
que a més anàvem agafant gent,
i sort, acabàvem de deixar un que el vam deixar en un camp i tal,
i vam continuar,
i simplement a mi se me'n va anar el cotxe,
se me'n va anar,
a més era una carretera, una recta,
i se me'n va anar cap a l'esquerra,
i no sé si em vaig despistar jo,
no sé si es va trencar alguna cosa,
perquè és que jo vaig perdre el món,
o sigui, vaig veure que se n'anava a l'esquerra,
sé que vaig intentar a dreta,
no vaig poder, però és que a més
vaig tenir molt poc temps de reacció,
perquè els camps eren més alts que la carretera,
llavors vaig topar amb els camps,
la carretera estava una mica més enfonsada que els camps,
i llavors, si no, no hagués passat res,
hagués continuat i hagués parat,
però no, va topar,
que el topava i jo vaig sortir volant de mala manera, sí, sí.
Vas prendre consciència que l'alesió era seriosa de seguida?
Sí, sí,
sí, perquè a més em va al solar,
aquell mateix estiu que em va anar molt bé,
perquè aquestes coses de la sort que dic sempre,
va venir un noi que es deia Albert,
que anava amb cadira,
li vam fer una entrevista,
tenia més o menys l'alesió que tinc jo ara,
i, hòstia, quan va marxar,
vam dir amb el Xavi allò típic que comentes després del programa,
hòstia, que xulo, no?, hòstia, aquest nano que s'ho fa tot,
ha vingut amb el cotxe aparcat aquí davant,
és totalment autònom,
dic, hòstia, un tio amb cadira i que s'ho fa tot,
hòstia, que guai, i tal.
La primera persona que em va venir al cap
per despertar allà a l'hospital,
va ser ell, el primer.
Dic, hòstia, perquè vaig veure que no movia.
De fet, quan vaig tenir l'accident,
com estàvem al mig dels camps,
em va recollir un taxista amb un turista italià,
i jo no veia, en aquest moment,
no recordo veure res,
o sigui, recordo com em parlaven, no?,
i em deien, senyor italià, tranquil, o no?, i tal,
i jo li deia, és que no, no,
dic, és que em vull moure i no em puc moure,
i em deia, tranquil, tranquil,
ja m'ho veuràs, i tal, no?, i no...
I llavors, ja recordo, quan vaig obrir els ulls,
vaig ser a l'hospital, quan m'estaven entrant cap a l'hospital.
Quan m'entraven a l'hospital, sí que ja,
hòstia, recordo veure gent,
i hòstia, i que et pregunten com et dius,
el teu telèfon,
t'ho pregunten cada dos per tres per veure que estiguis bé,
i jo, tal, tal, tal, tal, tal, tal,
i dic, però ja m'ho han preguntat,
diu, ja ho sé, però torno a dir, tal, tal, tal, tal, tal,
i directe a l'operació, evidentment.
Sempre has estat tan optimista,
o arran de l'accident,
ha estat una actitud vital per sobreposar-te tot això?
No, no, jo és que sempre he sigut molt optimista, sempre,
sempre, sempre he intentat buscar el cantó positiu de les coses,
des de bastant jovenet,
i això m'ha ajudat molt, allò, clar, és el que diem,
això és el que a mi m'ha fet,
que tinguessis, però sempre ho dic,
que no és un mèrit, quan tanta gent et diu,
oh, quin mèrit que ve, no, no,
és que no és un mèrit, de veritat,
si no ho diria, sí, m'ho he currat molt i tal,
però és que no és el cas,
he tingut la sort que mai he tingut la típica baixada que tothom et diu,
et vindrà un baixon,
perquè m'ho deien, els metges, tant a Cuba com aquí com a tot arreu,
hi haurà un dia que et vindrà un baixon, perquè tal i qual,
i vaig dir, bueno, ja l'esperarem,
però és que encara no he vingut, no l'he tingut,
perquè, hòstia,
quan em vaig despertallar,
vaig veure que no movia,
vaig pensar en l'Albert,
en l'Anu aquest,
i vaig dir, hòstia,
dic, bueno, a males, això,
el cap, que també tenia un cop que tinc aquí una cicatria de collons,
un dit més avall, i no m'ho explico,
són aquelles coses que dius,
hòstia, mirem el cantó positiu, el cap va, però t'ho juro, eh?,
va ser així de fred, eh?, molt, molt,
que encara no sé com,
però vaig pensar, el cap va,
el braç esquerre va,
el dret el tenia trinxat, no, al següent,
però, hòstia, veia que, bueno,
que podia recuperar bastant, no?,
i els metges allà m'ho van dir,
diuen, bueno, encara no està tot perdut,
perquè ara, amb la inflamació, hem d'esperar que es desinflami,
i és possible que moguis, però posa't en el pitjor,
posa't en el pitjor,
i, sí, sí, evidentment, em vaig posar en el pitjor,
dic, sí, mira, si després va millor, doncs perfecte,
però comencem a treballar en el pitjor,
i, sí, sí.
Soy sinceramente tuyo
pero no quiero, mi amor,
ir por tu vida de visitas
vestido para la ocasión
preferiría con el tiempo
reconocerme sin rubor
Te la saps de memòria, eh?
Cuéntale a tu corazón
que existe siempre una razón
que existe siempre una razón
escondida en cada gesto
escondida en cada gesto
del derecho y del revés
uno solo es lo que es
uno solo es lo que es
y andas siempre con lo opuesto
nunca es triste la verdad
nunca es triste la verdad
o que no tienes remedio
Sempre ho he dit en algunes ocasions
era jove i deia
jo vull ser de gran Serrat
perquè diu les coses que jo vull dir
i no les sé dir com les diu ell, no?
El que passa és que, Llach, hosti, és boníssim
és boníssim, Llach, boníssim
i m'encanta el Lluís molt
i, a més, és una persona que
te la menjaries de maco que és
i de tendre que és
Va, ara et posaré una proposta
una mica diferent, d'acord?
Sí, home, i tant
i tant
Aquesta és Aitana Mariposas
Sí, sí, sí, Aitana...
Com ho saps, això d'Aitana?
Tu tens molta informació.
Jo tinc molt bons guionistes.
Sí, sí, això és una evidència.
El meu fill, escolta, amb Aitana
a mi li agrada també tot tipus de música
perquè ha sentit molta música a casa
i al cotxe, i és molt de catarres
és molt de xarango
és molt de oques
és molt de pets
Vull dir que li agraden molt, bueno
Mireia i Borja Penalba, que són...
bueno, se'ls estima una barbaritat
però ara, noi,
li ha donat per això de l'Aitana
no sé si se'ns ha enamorat
no sé què ha passat, però escolta'm una cosa
Ha passat l'adolescència, ja, el Marco?
Sí, va, ara té 23
El que passa és que, clar,
amb tema síndrome de Down, ja saps que a les edats
va com va, no?
Però sí, sí, està...
Té una nòvia que es diu Carla
i fa dos anys que surten, i molt bé
però té aquesta cosa que...
una mica li passa com al pare
que li agraden una mica totes, saps?
I el tema del futbol és extraordinari, no?
Explica'm això d'aquest equip
que és bastant recent, no?
Sí, això va ser una...
això ho portava el Jean Laporta
a la seva candidatura quan va...
quan es va presentar
i era una de les coses que va dir que faria
i l'ha fet
perquè això s'havia comentat ja molt abans
amb altres juntes i havien dit sí, sí, però no, saps?
I, de fet, s'havia fet
la lliga, genuin, i el Barça no hi era, tu
a veure, el Nàstic
va ser dels impulsors
el Nàstic de Tarragona, però hi havia el Nàstic
hi havia l'Atlètic de Madrid, hi havia el Bilbao
gairebé tots els clubs de primera menys Barça i Madrid
dius, hòstia, i el Jean va dir
no pot ser, ho hem de fer això, hòstia, ho hem de fer
perquè és un tema social
i que s'ha de fer, i ho va fer
i escolta'm, és tan maco
veure partits d'aquests nanos
i quan vas a veure la lliga és brutal
però brutal com s'ajuden entre ells
com... siguin d'un equip o de l'altre
vull dir, i fins i tot coses d'aquestes
de... de vera
un nano no sap que ha d'agafar la pilota
amb les mans, l'agafa dins de l'ara amb les mans
i clar, el teu entrenador diu
el penal llença-li el porter a les mans
perquè aquest nano no sabia
que això era l'àrea i que no podia agafar la pilota
amb les mans, o allò de
va, ara que marquin un gol a ells
que tu n'has marcat cinc ja
i tothom celebrant
els dos equips
brutal, però brutal, brutal
és brutal això, és maquíssim
ens queda una cançó?
ens en queda una
n'hi ha moltes
però al meu guions me'n queda una
la posem, va
em diu un ocellet per l'orellera
no, per l'orellera no
m'ha enviat un missatge que el teu fill té 24 anys
jo crec que has dit 23
ha dit 23
és que el veig tan guapo i tan jove
tenim un tal que ens escolta que m'ha dit que són 24
són 24 evidentment
és el 99
la nit del reis
no hi ha millor regal
la nit del reis, el dia 5
com l'amèrit
l'amèrit no sé si és del dia 5 o el dia 6
crec que és del dia 5
no cal dir-ho això
tot el contrari
com pots veure la samarreta, l'amèrit i jo
no som amics
la presenta amb l'última cançó
i anirem a publicitat
aquesta cançó jo la vaig conèixer
via Àngels Bromsons
que és una crac
i en aquella època
quan érem joves
era la que em marcava
el tema de les tendències musicals
en aquesta casa
quan volies saber alguna cosa de què és el que ho peta ara
o que ho petarà
Àngels Bromsons
era la crac
una dona guapíssima, una fora de sèrie
brutal
feia uns programes molt xulos
Slack Tag entre d'altres
i ella em va fer conèixer Paul Weller
i ella em va fer descobrir aquesta cançó
que es diu My Ever Changing Moods
de la que hi ha dues versions
una que és aquesta en piano
ell piano i cantant
i una altra en plan pop
que és la que vam vendre als Estats Units
però la versió anglesa
i col·lecciono poques coses
però Paul Weller el col·lecciono
i a l'Style Concert el tinc tot
i llavors l'americà és diferent de l'anglès
és molt guai
però hi ha aquesta cançó que m'agrada molt
com escoltes música tu ara?
amb quin format?
ets un clàssic o no?
ets romàntic amb això o no?
digital eh?
és que sona tan bé no?
això no vol dir que no tingui a casa
un aparell per escoltar els discos
que també tinc de vinil
de quan...
vaig regalar molts
però em vaig quedar els claus
que vaig pensar que no havia de donar
i aquests me'ls vaig quedar
Sergi Cotilles, torna com vulguis
això és casa teva, aquest hem de dir no?
no, aquest programa és el meu
un dia l'hauràs de presentar doncs
no, no fotis no
no anirem a tant
m'encanta Ernest ho fas molt bé
gràcies Sergi
i també de seguida ens actualitzem
les notícies de la Neus Bonet
pendents d'aquest marató de Barcelona
perquè van arribant participants
i crec que aviat també tindrem notícia
de seguida tornem al suplement
una abraçada de Sergi
se t'estima
L'Orquestra Sinfònica del Bellès
et convida a l'estrena mundial del concert per a piano
i orquestra de Marco Mezquida
i a més gaudiràs d'un fantàstic repertori
de música americana amb obres de Leonard Bernstein
i Duke Ellington
dissabte 25 de març al Palau de la Música Catalana
i diumenge 26 a la Feràndula de Sabadell
entrades a osbellès.com
els jugus la fageda són el doble de bons
són bons perquè estan fets amb llet de proximitat
i amb el màxim benestar animal
i són bons sobretot
perquè la fageda és un projecte social
amb la missió de donar feina i una vida digna
a persones amb capacitats diferents
i això no té preu
o potser sí
la fageda, iogurts com ningú més els fa
Nuestro sueño era revolucionar el sistema alimentario
para hacerlo más sostenible y eficiente
y lo estamos haciendo
somos de la generación de los que sueñan y hacen
amb els fons de la Unió Europea
bilers de somnis com el d'Aura de gruts hidropònics
s'estan fent realitat
entra a planderrecuperacion.gob.es
i fes el teu possible
A Sense Ficció
descobrim on són els homes
que revelen contra el masclisme
Jo crec que tots els homes som agressors
Homes que aposten per unes masculinitats diferents
A mi també m'incomoda
sentir-me obligat a jugar al futbol
a ser heterosexual tota la vida
haver d'estar donant forma
On són els homes?
Sense Ficció a TV3 dimarts a la nit
POSDATES
Hi ha pocs llocs on trobar-nos
i entre aquests dos són fonamentals
la tristesa i el goig
de Vinyoli
de Bagú al vers
de Miquel Sánchez
Dia Mundial de la Poesia
POSDATES
la institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
Tens un podcast en català?
Presenta'l als Premis Sonor
Entra al web sonor.cat
i omple el formulari
Pots participar-hi fins al 31 de març
Premi Sonor, el millor podcast en català
Una iniciativa de la mira
amb la col·laboració de Catalunya Ràdio
Benvinguda, benvingut
Tot a punt per fer-te sentir com a casa
El suplement de Catalunya Ràdio
Casa teva
Bip, bip, bip, bip