M'agradaria que es pugessin molt i molt, molt, molt forts
per poder patir el menys possible.
Guanyar, guanyar i guanyar, com deia Luis Aragonés,
el Xavier Puig, el responsable del futbol femení del Barça.
Molta sort i una abraçada també des d'Indovent.
Gràcies a vosaltres i molt bon dia.
Ja sé que esteu per aquí. I en el programa.
Hem sentit els senyals horaris de les 9 del matí,
l'hora de reprendre el fil del suplement.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
El Roger Escapa.
Molts tenien marcat el 23 de juliol
com la data en què es casen uns amics,
la data en què fem la primera escapada de l'estiu en una illa grega,
o la data en què ens hem apuntat a una intensiu
per mirallar el nostre nivell de narlandès.
Però que ens pensàvem fa una setmana que, a aquesta hora,
quan aquesta hora obrien els col·legis electorals,
que els comicis municipals acabarien amb uns altres comicis,
amb més urnes, en aquest cas, urnes al Congrés i al Senat.
Els grans resultats del PSC a Catalunya
no maquillen la desfeta dels socialistes a la resta de l'Estat
i la resposta de Pedro Sánchez d'Estat un tot o res
davant la victòria de l'extrema dreta o de la dreta.
Un nou gir de guió inesperat que fins i tot ha deixat en segon pla
la victòria de Xavier Trias a Barcelona
i la posterior negociació per acabar convertint-se en alcalde.
De l'escenari incert en què entre les properes setmanes
la política catalana i la política espanyola,
en parlarem d'aquí una estona al suplement
amb dos dels seus principals protagonistes.
D'un costat, el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
i de l'altre, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta.
Avui tots dos al suplement, tots dos, a aquesta hora,
tenen una cosa en comú,
i és que són a punt d'aterrar a Indòban, als Països Baixos,
escenari de la gran final de la Champions
que enfronta el Barça i el Wolfsburg
i des d'on viurem les hores prèvies del partit
amb un suplement especial en ruta amb la Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio
que ens permetrà recórrer els carrers d'Indòban
fins a arribar a l'estadi.
Avui al suplement i a l'estúdio de Catalunya Ràdio,
l'Eduard Voltas, editor. Eduard, bon dia i bona hora.
Molt bon dia. Què tal, Eduard?
Aquí estem, a Barcelona.
A Barcelona, nosaltres, a Indòban, mira, ara et descriuré el paisatge.
Som pràcticament en un camp de futbol, eh?
Som als afores d'Indòban.
Indòban és una ciutat petiteta, eh?, 200.000 habitants.
I tenim un camp de futbol a l'estiu de Catalunya Ràdio,
a l'estiu de Catalunya Ràdio,
a l'estiu de Catalunya Ràdio,
a l'estiu de Catalunya Ràdio,
i tenim un camp d'aquests preciosos
que tenen aquí els Països Baixos,
però verd de debò, no el verd nostre,
que si tinguéssim una pilota,
ara ens posaríem aquí tots a jugar amb els tècnics, la Sònia,
i per escalfar motors una mica pel que passarà aquest...
Potser és per això que els holandesos
són bons sempre a jugar en futbol.
Doncs sí, sí, sí.
És d'aquests parcs on et trobes conills
i tota mena d'animalons
que a Catalunya pràcticament tenim extinguts, ja.
Josep Maria Martí Rigao, bon dia i bona hora.
Què tal? Bon dia.
Tu que ets futbolero,
avui suposo que a les 4 estaràs enganxat al televisor.
I tant. A més, fer partidari soc del futbol femení,
perquè el que han aconseguit,
el futbol femení,
en els últims 4 o 5 anys, 6, màxim, és espectacular.
I penso que també juga...
Tu veus un partit de futbol femení,
i avui d'aquest nivell,
però de no tant nivell, també,
i veus que hi ha un públic més familiar,
no hi ha baralles, no hi ha insults,
no hi ha jugadores provocadores,
i els nens i nenes,
especialment, tenen nous referents,
sí, es digui Neitana,
es digui... Alexi, evidentment,
es digui Marta Torrejón, etcètera.
I això sí que fa, penso, molt,
és la gota que va calant
de cara a la igualtat de gènere
i és un combat cultural, de veritat, eh,
ho veig jo així, és com a mínim,
de cara al futur és un combat cultural
contra el masclisme.
I la Núria Martínez Ribot, de Pública.
Núria, bon dia.
Tot fe en vella, trobo, no?,
amb aquesta definició que tinc aquí davant,
verd, trobo, no?
Esconillets, esconillets.
Espera, espera, farem silenci,
ara silenci tots, que sentirem el so del parc,
gràcies al Xavi Cussó.
A veure, va.
Així sona Eindhoven.
Bueno, fem el que puguem.
Tinc dos problemes,
i em disculpo de l'audiència,
perquè a Eindhoven em costa molt,
i després, l'altre, ahir parlàvem amb la Sònia Gelmà,
que li vaig escriure una notadora, que li dic
Sònia, com he de dir Volsburg,
perquè són alemanys,
o alemanys, en aquest cas,
i al final vam consensuar
amb els companys lingüistes de la casa
que hem de dir Volsburg.
I després també volia dir una frase molandesa,
però no m'he travit,
ho vam estar consensuant amb l'equip
i em van dir, escolta, més val que no et compliquis la vida,
i tira milles.
Estem pendents, a veure, us explico una mica
què farem aquesta propera hora.
Tenim tertúlia política, perquè la cosa està fent xup-xup
i tenim molts temes oberts.
D'aquí una estona arribarà també tots els companys
d'Esports de Catalunya Ràdio, amb la Sònia Gelmà,
la Laia Tudel, el Pere Escobar
i la Ruth Bilà. Hem quedat en aquest parc
i també estem pendents en aquest parc
de rebre la visita del president de la Generalitat
Pere Aragonès, que deu estar
aterrant al voltant d'aquesta hora a l'aeroport d'Eindhoven
tan bon punt arribin. Primer passaran per aquí,
perquè hem quedat amb el suplement.
Aragonès, t'han impactat una entrevista de deu minutets,
eh...
perquè és el que ens han donat,
i evidentment farem preguntes polítiques
perquè la cosa està com està, però no sé fins on arribarem.
I també saludaré Miquel Iceta,
que serà aindhoven avui també
com a ministre de Cultura i Esports,
i també és un actor molt principal
del que pugui donar de si aquestes setmanes polítiques.
Aleshores, per obrir tertúlia política,
Núria, qui t'havia de dir
que diumenge passat, quan tu i jo estàvem aquí
obrint urnes pràcticament diumenge passat,
estaríem parlant del 23 de juliol
i del gir de guió de Pedro Sánchez,
quan encara no sabem, per exemple,
qui serà ben bé l'alcalde de Barcelona,
que ha quedat relegat en un segon pla, tot això, no, Núria?
Absolutament.
O sigui, jo, com tota Catalunya i tota Espanya,
amb la cara d'Àngels Barceló,
Helena García Melero i Laura Rosel,
em sento totalment identificada amb aquell moment.
Sí, quan Pedro Sánchez, el dilluns,
deia que faria un anunci des de Montcloa,
jo vaig pensar que podia ver-hi aquest adelantament electoral,
però el 23 de juliol, això sí que ens va deixar totalment cau,
però, bueno, és que en Pedro Sánchez mai se sap,
i, realment, una vegada ho penses,
és que no tenia alternativa.
Crec que és l'única jugada que es podia permetre,
perquè només hi hauria desgast i desgast,
i, sobretot, a l'esquerra del PSOE s'estarien matant,
per veure com es faria sumar,
i, realment, és que no s'esperaven
aquesta debacle electoral tan bèstia
que hi va haver al PSOE,
per tant, per una banda,
crec que hauria de dimitir, realment, estezanos,
perquè no n'ha encertat ni una,
i, d'altra banda, déu-n'hi-do.
Dèu-n'hi-do al panorama que ens espera
i la feinada que tindrem, la veritat, jo ja.
Pensava que tindríem un descans, però no, déu-n'hi-do.
Josep Maria, t'imaginaves una jugada com aquesta?
No me la imaginava,
però, després, considerant una mica,
pensant, veus que tots són avantatges.
A veure, és d'una audàcia extraordinària,
i també és d'un risc extraordinari,
però és que Pedro Sánchez sempre ha viscut aquí,
amb aquest nivell, és allò que deien els llatins,
d'audentes, fortuna i uve,
aleshores ajuda els audassos,
i ell sempre ha jugat, sempre,
de quan el mateix PSOE se'l va carregar
i va sortir aquella senyora, aquí l'autoritat PSOE,
un tastà a aquella senyora i un tastà a Pedro Sánchez.
Fins ara se n'ha sortit sempre,
però aquesta és molt arriscada.
Si em permets, molt ràpidament diré quatre o cinc coses
que a mi em sembla que justifiquen
aquest pas per Pedro Sánchez.
Primera, evidentment, els va robar
totes les portades d'informatius,
de noticiaris diaris al PP,
que havien guanyat a moltes alcaldies
i a molts comunitats autònomes.
També els va agafar, evidentment, al PP, amb el peu canviat.
També ha estat condicionant molt els pactes PP-Vox,
perquè no n'interessen el PP, presentar-se a unes generals,
amb la fotografia que ha hagut de necessitar Vox
a molts ajuntaments.
Evidentment, la quarta respecta
és que evita sis mesos de pressió,
desmoralització de les bases socialistes i d'agonia,
perquè després dels resultats de la setmana passada,
fins al desembre, que era quan es preveien les eleccions,
hagués estat una autèntica romària negativa
pels socialistes.
Home, com que ara el PP, on no té majoria absoluta,
on té majoria absoluta, no hi ha problema.
Per exemple, a Madrid.
Però on no té majoria absoluta i necessita Vox,
faran allò que no faran el pacte ara, faran més endavant.
Les comunitats autònomes no es constitueixen el dia 17,
sinó poden tenir mesos per davant.
I això què fa? Que estarà en funcions, probablement,
els sortints, i els sortints, en bona part, són socialistes.
I més val que, si es convoquen unes eleccions,
la comunitat, l'alcalde, encara que siguin funcions,
sigui del teu color que no de l'altre.
Hi ha molts avantatges, repeteixo, arriscat, horror.
Eduard, sí, Roger, ja saps que es diu molt
que els economistes només saben predir el passat, no?
Que no l'encerten mai, diguéssim, del que vindrà en el futur,
però un cop han passat les coses,
t'expliquen superbé per què han passat, diguem-ne, no?
Veig que els tertulians també,
perquè ningú esperava,
ningú esperava amb aquesta convocatòria electoral.
Ni tan sols quan es va produir la convocatòria,
tots es van passar les 11 del matí.
I compareixen les 11 del matí, tothom va començar a dir,
ui, expulsa Podemos, fa una crisi del govern,
però ningú va dir que convoca eleccions.
I, en canvi, una hora després que convoqués eleccions,
tots li vèiem tota la lògica del món, diguem-ne.
Tots li van dir, hòstia, té tota la lògica del món,
és l'únic que podia fer.
Bé, aquí es veu el poder que té la política,
i concretament el polític, no?
O sigui, en Pedro Sánchez, els presidents de govern...
tenen una cosa que no té ningú més, que és el bolígraf.
El bolígraf per dissoldre l'escorx, en el seu cas,
o el Parlament, en el cas de Pere Aragonès.
I aquest bolígraf et dona molt poder.
És la bomba tòmica, per entendre'ns.
Capaç que només la pots utilitzar una vegada.
I Pedro Sánchez se la juga utilitzant-la ara.
Però, vist a posteriori,
a mi em sembla que és, efectivament, l'únic que podia fer.
No se m'havia acudit abans.
Tot i que ho té molt negre, jo ho té molt fotut.
Crec que els resultats d'aquestes eleccions,
pràcticament jo crec que ni el PP les esperava.
Hem vist que està clar que la desaparició de Ciutadans
fa que aquests vots s'hagi de quedar a algú,
i aquests vots se'ls ha quedat principalment PP i Vox,
però, tot i així, els resultats són molt, molt dolents pel PSOE.
O sigui, ha perdut comunitats que no s'esperava.
I també fa que Castellà la manxa,
que és l'única comunitat que, pràcticament, també perd,
però és l'única que m'han tingut amb solvència.
El seu líder és Paje, que ja està ensenyant la poteta,
per dir el sanchismo, utilitzar aquestes paraules, també,
i mai ha sigut molt amic de Pedro Sánchez,
i ja està ensenyant la poteta per veure què passa.
Penso que el que s'està veient
és que l'estratègia l'altre dia que va fer Pedro Sánchez,
davant dels diputats socialistes al Congrés,
ensenyant una mica quina serà la línia,
és la línia de la por a Vox i la por al que ve.
Si tu no hi vas, ells tornen, aquell clàssic.
Però això ja s'ha autoritzat, i hem vist que va funcionar la primera,
però ara no està funcionant.
Ja se li ha perdut la por a Vox.
Per tant, més que dir Vox és molt dolent,
i Feijó no sap parlar en anglès, que això també ho estan traient,
jo crec que el que s'hauria de fer
és treure pit de les mesures socials que ha fet aquest govern,
i treure pit de coses concretes,
no que vingui Vox,
perquè ja s'ha vist que hi ha vingut Vox,
i això a la gent no li fa por.
Jo de veritat ho veig molt fotut.
Mira, si em permets, una petita dada,
perquè políticament va perdre molt sobre el dissabte, diumenge,
però si mireu els vots, no són tants.
Va perdre 400.000 vots.
A veure, la diferència... Va perdre poder.
Va perdre poder polític, o sigui, fotografia,
però això, suposo que ell ha pensat que d'aquí al juliol ho pot revertir.
A veure, encara no s'han constituït
ni els ajuntaments ni les comunitats autònomes,
i, evidentment, el mapa de l'estat espanyol
quedarà amb els colors del PP majoritàriament
quan culmini tot això.
Però, a diferència de vots, no són tantes,
i això, aquestes eleccions que ells se les presenta,
les presenta com un plebiscit,
o Sánchez, o la dreta i l'extrema dreta,
després, una altra cosa, i amb això acabo,
una altra cosa que vaig fer, sumar, sumes,
tots els vots que va obtenir amb les municipals.
No es pot extrapolar, però bé, és un exercici, un més.
Sumes tot el que va aconseguir el PSOE,
el Mundo Unidas Podemos,
PNV, Bildu, Esquerra, sumes tots aquests,
i sumes, ciutadans, poca suma ja de ciutadans,
però sumes PP i Vox, bàsicament,
i no arriba a tres punts de diferència.
O sigui que la partida és molt difícil,
però encara està oberta.
Molt bé, una cosa, en quina posició queda el govern català
tot aquest joc d'escacs?
Ho dic perquè és evident que les eleccions
van ser molt dolentes pels socialistes a nivell estatal,
però a Catalunya van treure un resultat extraordinari.
I el partit del govern, que és Esquerra Republicana,
i ara entrevistarem també el president de la Generalitat,
Pere Aragonès,
va ser un dels grans damnificats d'aquestes municipals,
no només per les alcaldies que va perdre,
sinó també pel número de vots que va perdre.
I també vam veure una compareixença al cap de poc
de Pere Aragonès,
reclamant aquest front democràtic,
que d'entrada no sabíem ben bé què volia dir,
però hem anat desxifrant,
a veure si avui també en traiem alguna cosa més clara,
que no es tradueix directament
en una candidatura conjunta per aquestes eleccions al Congrés.
Aleshores, la pregunta que us trasllado és,
en quina posició queda el govern català,
que, recordem, també té la potestat
d'apretar el votó de les eleccions al president
quan ell ho decideixi?
Totalment, sí, el govern de Pere Aragonès
és més dèbil políticament que fa una setmana.
Això és indiscutible.
El partit del govern perd 300.000 vots,
el partit del govern perd alcaldies,
i, per tant, perd, diguéssim, trama institucional,
teixit institucional.
Veu com el principal partit de l'oposició,
que és el PSC, al Parlament de Catalunya,
doncs surt reforçat.
És a dir, no hi ha cap bona notícia
per Pere Aragonès en les eleccions de diumenge.
Probablement per això pren la iniciativa
amb la qüestió del front democràtic.
Això del front democràtic té un aroma, diguem-ne,
coherent amb el que ell sempre va demanar,
que deia que volia fer un govern de via àmplia,
i el seu desig sempre ha estat operacions
que incloguin tot l'independentisme i els comuns.
Ell sempre ha anat per aquí, diguem-ne,
perquè per trencar blocs
sense renunciar a l'autodeterminació.
Jo diria que aquest seria el titular.
I que ell va per aquí,
veurem com s'acaba concretant tot,
però sí que crec que entrem en una nova etapa
on els partits, com a mínim els partits independentistes,
intentaran projectar una imatge
i uns fets de més col·laboració i cooperació entre ells.
Josep Maria. Sí.
A veure, això és tornar a un espai
que fa quatre anys ja es parlava
i que llavors no va poder ser,
perquè la guerra va treure uns molt bons resultats en aquell moment
i junts per Catalunya, uns molt mals resultats,
i aleshores semblava que hi havia una tendència
de canvi claríssim de lideratge sobiranista a Catalunya,
i aleshores s'ha anat aquesta legislatura,
ha anat passant així.
Els resultats de l'altre dia, a Catalunya,
què li afecta al govern?
Home, posen de manifest la debilitat
de tenir només 33 diputats al Parlament.
Està claríssim.
I aleshores, esclar, Esquerra reacciona,
i Junts també.
Junts torna a parlar de la llista única,
i això ràpidament li diuen que no, li diu Esquerra que no,
perquè només cal veure la representació actual, per exemple,
al Congrés dels Diputats,
i veiem que Esquerra té molta més representació,
no només que Junts per Catalunya, que té quatre en aquest moment,
sinó que sumem Junts per Catalunya i PDeCAT, que hi queden vuit.
I això de la representació, això no pot ser.
Però sí que podria ser, i s'està parlant, el Senat, per exemple.
El Senat, això és important.
No, però això ja hi ha un precedent, ja es va fer.
El Senat no decideix com el Congrés,
però sí que és important
per donar aquesta imatge unitària del sobiranisme,
que, a més a més, s'ha de complementar
amb una cosa que ara s'està parlant,
i no sembla que faci d'entrada escarafalls,
que és buscar punts de col·laboració,
i una unitat d'acció a Madrid per temes que afecten directament
a la sobirania, a l'autonomia catalana,
a l'exercici del poder a Catalunya.
I això com es podria traduir?
Amb punts comuns al programa electoral, a les candidatures?
Més enllà de la llista del Senat, eh?
Sí, sí, hi ha pactes i uns acords que s'han de fer aquí a Barcelona,
i quan es parli dient, acordant, si pot ser la CUP també,
o sigui, Junts, Esquerra, la CUP,
i els comuns, si s'hi poguessin afegir,
quan es parli de tema, jo què sé, per dir, rodalies,
pel tema de canvi de sistema fiscal,
això és l'eterna pregunta, l'eterna ambició,
quan es parli de temes de més autogovern,
qualsevol mena, doncs, allavòres, has votat conjuntament,
perquè si sumes tots aquests diputats que estàvem dient ara,
són més de 25, s'hi costen els 30, eh?,
en el fet que els comuns, CUP, que és difícil, eh?,
comuns, CUP, Esquerra, Junts per Catalunya,
20 i tants en són, ara no tinc la xifra, però és igual,
són 20 i tants, i és clar, això ja és...
no són 4 d'aquí, 6 d'allà, no, no, no,
un bloc de 20 i tants diputats,
tal com està el Parlament i tal com quedarà,
home, això ja fa petxoca,
ja és una cosa que t'han d'escoltar més,
i, evidentment, també això es complementaria,
i es complementa amb una cosa interessant,
i que fa 4 anys no va poder ser,
i va ser objecte de discussions, disgustos, baralles,
que és que els partits independentistes
pactessin que, en els ajuntaments i, posteriorment,
en les diputacions, es facilités l'accés,
sigui d'un color o d'un altre, als diputats independentistes,
perquè, a més, a les eleccions de diumenge
s'ha vist que llocs com Sant Cugat del Vallès,
Figueres, Tàrrega, Banyoles,
que hi va haver-hi fa 4 anys,
va quedar en primera posició Junts per Catalunya,
però es va pactar Esquerra, va pactar amb els socialistes,
amb la CUP, amb les altres.
Què ha passat? Aquests quatre llocs que he dit jo,
ha guanyat Junts per Catalunya de manera claríssima
i han baixat notablement els tres o quatre partits
que a cada lloc van fer aquestes aliances.
Sí, la gent ha castigat els pactes,
els pactes que la gent ha percebut en tiratura,
i el que ha de fer és impedir que el guanyador guanyi,
més que el guanyador governi,
més que no pas per tenir un programa de govern constructiu.
Jo, sobre això de la relació entre Junts i Esquerra,
diria que el que no seria creïble
és que passessin de la nit al dia
d'una situació de divorci i de mal rotllo,
que és el que...
Saps aquests divorcis que, a més a més, van fer-se la punyeta?
Els que s'han divorciat.
Que passessin de la nit al dia del divorci i de mal rotllo,
amb perdó per l'expressió, al morratge amb llengua, diguem-ne.
Per això no s'ho creurà ningú.
Això no s'ho creuria ningú i, a més a més, és impossible.
Ara bé.
Crec que sí que, tant Junts com Esquerra,
són conscients que han de començar a enviar senyals
que potser podrien arribar en el futur a tornar a ser parella.
I un senyal seria un pacte a Barcelona, per exemple,
que no és necessari qualsevol.
És la capital de Catalunya.
Un altre senyal seria, per exemple, una llista conjunt del Senat.
Una llista conjunt del Senat crec que no fa mal a ningú,
per entendre'ns, i envia un senyal clar de dir
que hem entès el missatge,
hem de deixar de fer-nos la punyeta de manera tan visible
i de manera tan tòxica com hem fet els últims anys,
i hem de tornar a trobar petits espais de col·laboració
que ens permetin anar reconstruint les confiances.
Crec que aquesta és la reflexió que s'han fet les dues parts.
El que passa és que en aquest camí pots trobar
amb una presidència del Parlament que s'ha de resoldre com la resols.
Vull dir que hi ha obstacles que han estat modificats.
Serà un altre missatge, perquè Esquerra probablement
simplement acceptarà el candidat o candidata
que proposi Junts, i aquest serà un altre element
de distensió de les relacions entre els dos partits.
Sí.
Realment crec que si hagués sigut de l'equip de comunitat
i de comunicació d'Esquerra, si jo s'hi hagués dit,
hem de moure fitxa i hem de fer,
després dels resultats que hem tingut,
hem de fer un cop de puny sobre la taula
i ensenyar perfil d'alguna manera.
I penso que aquesta manera és una bona idea.
Està clar que a nivell del Senat
és una via que, com bé comentàveu, pot no fer mal a ningú,
i és una bona manera de mostrar-te
en el resultat independentista.
Jo crec, també, que d'altra banda,
després de tot el boom del procés,
una mica el dauler electoral s'està movent
amb la desaparició de Ciutadans, per exemple,
i què ha fet?
Que el PSC torni a ser un partit hegemònic a Catalunya
i davant dels resultats tan dolents del PSOE tot a Espanya,
no estem parlant dels resultats del PSC a Catalunya,
però veurem com li anirà ara.
I, per tant, totes aquestes fitxes crec que són importants
perquè em sembla bé que es vulgui mostrar
un perfil pròpi davant d'aquest govern
que probablement hi hagi Espanya.
I també, com bé comentaves, Rosi,
que ara comentaríem Barcelona,
penso que Trias hagi guanyat l'alcaldia de Barcelona
per Esquerra i els resultats siguin tan dolents,
doncs és un cop dur.
Perdona un moment, amb el que parlàveu és molt breu,
però crec que és interessant,
perquè no sabrem ni vendres que ve,
perquè s'escollirà ni vendres que ve en un pla extraordinari.
Ahir van passar dues coses que em semblen reveladores.
El PSC va dir que presentava candidatura pròpia.
Assumpte escarp, no? Sí, i els comuns també.
I això pràcticament és dir, escolta,
és la garantia que si es posen d'acord
Junts per Catalunya i Esquerra, el candidat que presentin,
amb tota seguretat en aquests moments serà de Junts,
serà el president del Parlament.
Qui sona, Josep Maria?
ANR, bàsicament, que és l'alcaldessa de Vic,
també ha circulat l'exalcaldessa de Girona,
la Marta Madrenas.
Toni Castellà també sona?
Toni Castellà el va proposar, va ser una cosa
que es va treure del barret, així sorpresivament,
la mateixa presidenta Laura Borràs.
Però també va sortir una altra persona dient
que ella podia ser candidata,
coneguda Borràsista,
però que estava a la mesa del Parlament.
I els tempos com va?
Si el pla és divendres de la setmana que ve,
la candidatura quan s'ha de presentar
i quan sabrem el nom oficialment que es proposa?
Si hi ha negociacions d'això, ho sabrem el mateix dia al matí,
però el normal és que a mitja setmana ja se sabria.
Jo crec que tant el PSC com comuns, amb el pas que vam fer ahir,
ja donen per suposat que si es posen d'acord Junts i Esquerra
que serà la candidatura d'Esquerra,
jo apostaria per ANR en aquests moments.
La pilota, en aquest cas, no és la taula d'Esquerra,
sinó la de Junts, que com tothom sap,
té dos sectors molt diferents i molt enfrontats,
entre ells acabem de viure un episodi,
ho dic a l'hora de triar el nom,
de la substituta o substitut de la Laura Borràs,
acabem de viure un episodi
d'una persona del sector pragmàtic,
en Jaume Giró,
que anuncia que va a les primàries
per anar de candidat a Madrid,
i al cap de dos dies es retira perquè el fan retirar.
El fan retirar en Puigdemont i en Turull.
Jo m'estranyaria molt
que després que el sector pragmàtic s'hagi hagut d'empassar
la retirada de Giró,
m'estranyaria que la presidència del Parlament
no fos pel sector pragmàtic.
És un joc d'equilibris constant
que Turull intenta fer perquè no se li trenqui el partit.
Sí, com sigui, 4 minuts per arribar,
dos quarts de 10 del matí.
Veurem a quins tempos juga la presidència del Parlament,
perquè ara el Josep Maria en recordava
que divendres que ve tot això ja es resol,
però és que el dia 17 s'ha de resoldre,
sí o sí, d'aquest mes de juny, les alcaldies.
I el més calent és l'Aiguera,
tot i que es van aclarint coses.
Aleshores, el recompte d'ahir no canvia res.
Xavier Trias, guanyador de les eleccions a Barcelona,
amb 11 regidors,
bona posició que manté el PSC amb 10 regidors,
i darrere Barcelona en comú amb 9.
Creieu tots tres en aquesta taula
que Xavier Trias acabarà sent l'alcalde de Barcelona?
Absolutament. Sí.
És que no hi ha alternativa.
No hi ha alternativa, sí que n'hi ha.
El que passa és que fa la sensació
que Esquerra ha decidit que Xavier Trias ha de ser alcalde,
i per tant la suma de les Esquerres
que li reclamen tant el PSC com els comuns,
juntament amb Esquerra, PSC i comuns,
d'això no es produirà.
Quan deia que no hi ha alternativa,
em referia, sí que hi ha alternativa aritmètica,
però no hi ha alternativa política.
És a dir, és absolutament impensable
que després del resultat que ha tret Esquerra Republicana
a aquestes eleccions,
i després de com li han anat, diguéssim,
els pactes per apartar junts
en aquestes ciutats que es mentava abans en Josep Maria,
ara fes una operació d'aquest tipus,
on seria la part petita d'un tripartit.
Vaja, seria, com diu aquell, de pacafantes total,
que Esquerra fes això i seria un suïcidi polític.
Per tant, jo absolutament convençut que això no ho farà.
També estic convençut que el PP no farà de Manuel Valls,
en aquest cas, perquè a dos mesos d'unes eleccions espanyoles
no li regalarà al PSOE la segona ciutat d'Espanya.
I, per tant, jo crec que Trias pot estar ben tranquil.
A mi la pregunta no és si serà o no serà,
sinó si no, si apostarà per començar en solitari.
Exacte. Jo penso que sí.
Perquè, com va començar, de colau, l'alerta, fa vuit anys,
a la colau va començar en solitari,
i va estar, jo diria que pràcticament dos anys governant sola,
fins que va demanar al PSC que s'incorporés al govern,
perquè els regidors de Barcelona en Comú no donaven a l'abast.
Amb 11 regidors, formar un govern és molt complicat.
Per tant, s'hi pot començar en solitari,
però jo diria que al setembre ja buscarà una coalició.
I, a més, segurament el que acabarà posposant els pactes
són aquestes eleccions de l'edifici de Juliol.
Exacte.
Jo penso que aquestes eleccions fan que tots estiguin lligats de mans,
es podrien produir altres tipus de pactes
que no es portaran a terme, perquè és impossible ara mateix.
Qualsevol fitxa que qualsevol partit mogui cap a un costat
o a l'altre el pot afectar.
Em sorprèn també com, des de Catalunya,
es veu inviable aquest tripartit a Barcelona,
i des de Madrid el que no s'entén és que Esquerra,
que sigui que és un partit d'esquerres,
va quedar la redundància, pacti amb Junts.
És un tema que no s'entén
i que no permeti un govern progressista, en tot cas.
No sé si fa 6 mesos estaven governant Junts a la Generalitat.
Sí, sí, sí. No, no, no, correcte, però...
No s'entén perquè no s'entén que...
L'eix nacional, vaja, l'eix nacional no l'entenen.
El que no entenen és Catalunya, em sembla.
No entenen que hi hagi la possibilitat d'un govern progressista
i es pacti amb la dreta,
com tampoc entenien el govern català,
que passa que és diferent en un govern municipal
que un govern nacional o autonòmic.
Però, en tot cas, jo ho veig absolutament inviable,
i crec que l'única opció que hi ha ara mateix és la que comenteu,
que és que Trias comenci amb solitari
i que, més endavant, ja quan s'hagin fet les eleccions,
es vegin tots els resultats i es veurà de quina manera es gestiona.
Mira, recordo que Trias, a la primera etapa com a alcalde,
l'any 2010, 2011,
va governar amb 14.
Se li va fer complicat, perquè són pocs regidors,
però va governar amb 14.
I ara el que tot...
A veure, el PP, que heu parlat,
el mateix en intel·lectual, en Daniel Sireda ja va dir,
a mi que no comptin per fer operacions a lo Manuel Valls,
perquè va dir literalment,
amb els convuls no hi vaig ni a prendre un cafè a la Canturada.
I Vox, clar, Vox ja és que ningú compta amb ells
ni ells compten absolutament amb ningú.
O sigui, que hi ha alternativa, matemàticament sí,
però políticament, com ha comentat l'Eduard,
és totalment impossible.
I el que en aquests moments, a més, es veu perquè Trias,
atenció, va radiar, va avançant les jugades.
Ara, segurament, és el més lògic,
abans d'aquestes eleccions, on serà alcalde,
perquè serà alcalde el dia 17,
i a la tardor, vaja, el setembre de l'octubre, lògicament,
ell ja ha dit que intentaria fer un govern
amb els socialistes i amb l'esquerra.
Si això no pot ser,
serà un govern només amb socialistes i només amb l'esquerra.
Només amb l'esquerra.
Hi ha una cosa molt interessant, aquí, Roger,
d'això que diu la Núria, que a Madrid no ho entenen,
que s'ha de plantejar pactant junts,
en comptes de fer l'acord progressista, etcètera.
A veure, això és perquè, si em permeteu la simplificació,
i ara intentaré donar una explicació una mica més sofisticada,
és simplement perquè Catalunya és una nació.
És a dir, ser una nació
vol dir que els comportaments polítics, electorals, etcètera,
tenen les seves pròpies dinàmiques.
Fins i tot, la gent que vota i viu en clau espanyola a Catalunya
vota i viu diferent de la resta de l'Estat.
Fixeu-vos que tot el vot de Ciutadans a Espanya ha anat al PP,
i a Catalunya ha anat al PSC.
El comportament electoral del vot, diguem-ne, en clau espanyola,
o del vot lleial a Espanya a Catalunya,
és diferent, també és diferent.
No és només diferent el vot nacionalista, el vot sobiranista,
també el vot espanyol, diguem-ne.
És diferent a Catalunya que a Espanya.
Per què? Doncs per això, perquè Catalunya és una nació,
per el mateix motiu que aquesta ràdio,
es diu la Ràdio Nacional de Catalunya,
perquè té uns comportaments polítics i electorals
que obedeixen a dinàmiques pròpies,
fins i tot en l'electoral lleial a Espanya.
M'agradaria destacar també que les eleccions del dissabte passat,
dilluns o diumenge passat, perdó,
van posar, avontant el que comentava ara l'Albert,
van posar de manifest la gran diferència
entre dos territoris de l'Estat,
que són els que tenen un sentiment més nacional propi.
A Catalunya, ho acaba de resumir el meu company, no?
L'Albert. Sí, l'Eduard Volta.
L'Eduard Volta, que és aquí.
Però a Euskadi, per exemple, Bildu va augmentar,
va augmentar amb vots, i va guanyar vitòria a Bildu.
I el PRB es va mantenir amb el seu principal poder allà a Euskadi.
O sigui, les eleccions al País Basc.
Al País Basc. I a Catalunya van ser diametralment
oposades a la resta de l'Estat.
I mira que Bildu va protagonitzar la campanya a tota Espanya
i resulta que els hi va anar ben bé.
Són universos mentals, realment són universos mentals,
molt diferents, especialment quan els compares
amb l'univers mental madrileny.
Bueno, és que Madrid és una altra illa a part absoluta, eh?
I, Núria, aquestes fotografies que de cara al 17 de juny,
que és quan es trien les alcaldies en algunes places importants,
potser el Partit Popular necessita fer amb Vox
o aquests governs comuns,
això també es posposarà o es dissimularà d'alguna manera
fins a les eleccions del 23 de juliol o tant se val?
Doncs ja veurem, eh?
Perquè Feijó l'altre dia amb l'entrevista a Manarrosa
volia deixar clar que si Vox volia lluitar contra el sanchisme
el que havia de fer era donar suport al PP, com vulguen dir.
Doncs ja veurem els pactes, però m'has de donar suport,
intentant dissimular que pactaran amb l'ultradreta,
però ja veurem què fan els seus barons,
perquè, per exemple, a Extremadura ja s'està veient
que la candidata li és una mica igual el que digui Feijó
i que pactarà ja amb Vox.
Per tant, compte, perquè ell ja s'ha perdut la por a Vox,
i veurem aquests pactes, si s'aprecen,
n'hi haurà molts que sí,
però hem d'estar atents que no se'n produeixin,
perquè és que ja estem en una altra etapa,
i ja el PP no té altres que pactar amb Vox,
per tant, compte amb tot el que passarà.
És que jo de veritat estimo que Vox faci por.
¿Tu creus que a Pedro Sánchez els números li surten
de cara al 23 de juliol?
Ho dic perquè, més enllà del seu resultat,
la suma de tots els grups minoritaris
per aconseguir una investidura per repetir
com a president del govern espanyol...
No ho sé, eh?
Exacte, a veure, la novetat és que aquí anaven tots
a la vila de Braia, anaven més dividits, impossible.
Fins i tot a públic, ho vam fer un exercici de comptar
quins resultats havia tret cada partit per separat.
És que no sabeu el que ens va costar poder-ho comptar,
perquè és que un poble es deia d'una manera l'altra l'altra,
i llavors passa el que passa,
que a Madrid no té representació ni a l'Ajuntament ni a la comunitat,
llavors, amb aquest cop sobre la taula, Pedro Sánchez,
els prohibeix estar pagant públicament tot el dia.
I per tant, tots aquests vots aniran units,
llavors, crec que això sí que sí o sí ha d'anar millor
que el que ha anat a les municipals,
però veurem, jo és que a mi no em surten els números,
no em surten els números, perquè està molt difícil,
i d'altra banda, el que comentàveu també abans,
amb aquestes eleccions, tot i que els resultats del PSOE
a nivell numèric no siguin tan dolents,
el que sí que és dolent és la batalla del cavall guanyador,
i ara el cavall guanyador, que és normalment qui guanya les eleccions,
perquè l'he lectorat, diu, doncs vaig amb el guanyador,
ara mateix qui és és Fejo, i ha guanyat aquest relat,
per tant, ho té molt complicat.
No li han deixat gaudir, per això, amb l'anunci.
No l'han deixat gaudir, però guanyau, escolta, té els resultats que té.
Sí, sí, no deixa de ser, no deixa de ser realment el guanyador.
El PSOE Sánchez necessita que la suma de PP i Vox
no passi de 170 diputats,
perquè encara podrien sumar algun grupet d'aquests regionals
que acaben donant sempre suport a la dreta i tal,
per arribar al 176 de la majoria absoluta.
Si PP i Vox no arriben a aquest 170,
doncs és molt probable que Pedro Sánchez pugui juntar tothom
en un govern o en una coalició d'investidura
encara més Frankenstein per utilitzar el llenguatge de la dreta
que la que ha operat aquests quatre anys,
i robar-li el govern, aprendre-li el govern,
la possibilitat de governar a Fijó,
que no em vull ni imaginar la reacció de la dreta.
Si la dreta ja ha dit govern il·legítim,
en l'actual govern, que atenció,
el PSOE li va guanyar les eleccions al PP,
va passar per davant, les últimes.
Si ha considerat que això és il·legítim,
imagineu-vos si Pedro Sánchez s'atrevís a fer
i potes de venir irrespirable.
I a més s'havia sentit que hi havia putxerazo,
i dic, mare meva, quin putxerazo, que ho perdo tot el PSOE.
No em vull imaginar les eleccions espanyoles.
Mira, hi ha un tema important, i tu, Núria, aquí a Madrid,
esteu més a prop, ho seguireu, ho esteu seguint,
queden sis dies per poder presentar les coalicions electorals.
I, clar, la gent està pendent de unides, Podemos, Sumar...
Queden sis dies per arribar a un acord.
L'Anda Díaz va dient que sí, que ja tenen que serà,
segur que acabarà bé,
però és important que vagin junts
i que no hi hagi aquesta atomització del vot,
que pel sistema Dons, si no tens a les generals un 3%,
si no arribes a aquest 3%, aquests vots no és que es perdin,
és que al final van a parar els que guanyen.
Mira, i m'agradaria veure si tu tens alguna informació nova
d'aquest tema, de com avança el tema de unides,
Podemos, Sumar, etcètera, i després, un petit detall,
que el món soberanista, que ha anat tan desunit
en aquestes eleccions, que per això ara s'intenta recusar,
mira, jo voto Sant Cugat, no?,
hi havia 7 llistes, 7 llistes independentistes,
Esquerra, Junts, CUP, Fora Nacional de Catalunya,
Convergents, PDeCAT i Independents.
El votant, molt conscienciat, no hi ha problema,
saps qui va votar, però això ara diuen els dirigents d'Esquerra,
de la CUP diuen que això no pot ser.
Doncs a nivell d'aquests partits partits que reu,
li donen suport a Frankenstein, de Sánchez,
doncs això també han de prendre nota d'aquestes coses.
Sí, a veure, el que passa és que han vist que no hi ha alternativa,
però com he comentat abans, el divorci entre Junts i Esquerra
va ser tan públic que costa ara fer veure que no ho és,
ara fer veure que són els millors amics, passa el mateix.
Si tu t'has estat públicament dient totes les vergonyes
d'una manera tan descarada,
ara, amb 10 dies, que és el que tenen,
fer veure que tots són els millors amics és complicat,
de totes maneres saben que no ho tenen altres,
i just aquesta setmana Pablo Iglesias deia,
si no arribem a un acord, literalment deia,
jo crec que la gent no es corre a gorrazos, i és tal qual.
O sigui, la gent d'Esquerra està tan decebuda
amb com s'han comportat tot aquest temps,
que és que no hi ha alternativa a que vagin units.
Núria, creus que hi pot haver una humiliació de Podemos,
aquí al mig?
Perquè, esclar, Podemos ha desaparegut
de l'Ajuntament de Madrid i de la Comunitat de Madrid,
i, esclar, per un partido nacional,
no ser-hi a la capital de la nación
és un cop duríssim,
és, pràcticament, l'avançada d'una desaparició, no?
Sí.
¿Ells pot aprofitar la situació per acabar d'humiliar el Podemos?
Clar, ells el que deien fins ara abans d'aquestes eleccions
era que s'havien de celebrar primàries,
que la candidata havia de ser la seva,
i que ells eren el partit majoritari
dins d'aquesta coalició, d'aquesta plataforma.
Què passa, que en aquestes eleccions s'ha vist que Podemos,
en solitari, sol, a on s'ha presentat,
no és el partit majoritari,
i, clar, això els deixa amb una posició de debilitat molt gran.
Perquè ells, aquí, el que diuen és...
Ostres, tota l'estona ens esteu demanant unitat,
i a la comunitat de Madrid, nosaltres volíem anar a Madrid,
i no ens vau deixar, perquè Mònica García considerava
que la perjudicaven amb Podemos,
i per això és que Alejandra Jacinto no ha entrat a la comunitat.
No crec que hi hagi una autocrítica considerable en aquest cas,
però sí que crec que els resultats de les eleccions
els fan anar amb una posició de molta més debilitat
a l'hora de negociar la seva representació
per anar tancant, eh?
En quina posició queda aquesta candidatura,
figures com Irene Montero i Olé de Larra, Núria?
Home, l'ha de tenir, sí o sí, l'ha de tenir.
Veurem, encara no se sap quin serà el seu rol,
però poden tenir una posició destacada, això està claríssim.
Això està claríssim, vamos.
Perquè, a més, per exemple, ara no em sobra el nom, ostres...
El líder de Esquerra Unida...
El ministre.
Exacte, llavors veurem, tot i que seguirà sent economista
dins de su mar, dins l'equip,
però hauran de tenir un paper destacat, això està claríssim.
Però, per tant, la discussió quina és?
Quina posició ocupa Irene Montero en aquesta llista?
O jo l'han de dir, perquè tinc la sensació que l'han de dir,
que no la vol a la llista, no?
A veure, no la vol, però sap que probablement hagi de passar per aquí,
perquè sí que és cert que Irene Montero
és un actiu electoral per molta gent més que Joan Belarra,
tot i que tingui més poder dins el partit, Joan Belarra.
Llavors, les discussions estan intentant
que aquesta vegada siguin molt en secret,
per no seguir airejant com s'està fent fins ara,
perquè ha sigut un espectacle lamentable, la veritat,
i ja es veurà, però, vamos, m'estranyaria moltíssim...
que no tinguessin un paper destacat, ho veig impossible.
Tres minuts per arribar a tres quarts del matí.
Som a Catalunya Ràdio, som a Indóven,
esperant els companys d'esports, el Pere Escobar, Laia Tudel,
Sònia Jalmà i Rut Vilà, que mida aquest parc,
on d'aquí una estona entrevistarem
el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
avui també present a Indóven,
juntament amb el ministre de Cultura, Miquel Iceta,
president aquest partit, aquesta final de les Champions,
entre el Barça i el Wolfsburg, recte a final d'aquesta tertúlia.
Té de regau, què deies?
Puc dir una cosa?
Continuen els cants de sirena de Jolanda Díaz, ahir vam tenir un altre,
cap a la figura d'Ada Colau.
Si l'Ada Colau no pot ser alcaldessa de Barcelona,
que no pot ser, no sé si no la veurem...
Ara Colau ha dit que no, eh?
Sí, però l'Ada Colau ha dit que no...
M'estranyaria... Ho va dir que no d'una manera, Núria, va dir...
perquè jo el que em centro i la meva prioritat
és que hi hagi un govern progressista a Barcelona.
Si a prop es comprovi que no hi ha un govern progressista a Barcelona,
i que l'alcalde és Trias,
m'estranyaria moltíssim
que l'Ada Colau no fos la cap de llista per Barcelona de sumar.
Exacte, totalment d'acord.
Veurem, falta poc, no?
Tu no hi creus, eh, Núria?
No ho sé, perquè d'altra banda
també es diu que potser Ernest Hurtason...
No comparem la tirada electoral d'Ernest Hurtason...
No, no parla...
I la resta de candidats?
Mira, Junts es va aclarir molt la cosa,
perquè Jaume Giró va fer un pas al costat, per tant...
Diguem-ne que li van fer fer.
Míriam Noguera serà la candidata.
Esquerra, repetirà Gabriel Rufián?
Sí. Està claríssim, això?
Totalment. D'acord. PSC?
Batellat.
Sí, batellat també, sembla que està claríssim.
I a Iseta què li he de preguntar?
Li he de preguntar si va a llistes o si directament...
No, us ho pregunto.
Encara que per ser ministre no cal ser diputat.
Ah, sí?
No cal ser diputat, no cal anar a llistes...
Per conseller tampoc.
A Barcelona el Partit Popular qui presentarà?
Segur.
Home, això suposo... no ho sé.
No t'ho puc dir en aquests moments,
però estic segur que no crec que repeteixin la cap de llista
de la Cayetana Álvarez de Toledo.
No crec que la repeteixin.
Perquè ja s'ha vist que el Daniel Cirera, en un discurs...
una campanya de manual, de polític de manual,
de polític professional,
i el PP s'ha deixat d'aquelles experiències
amb ou a l'Ajuntament, a la Cayetana...
I veuen que d'aquesta manera han doblat.
Per tant, no sé qui serà candidat, però serà d'aquesta línia.
I la CUP es presentarà?
Me'n van a preguntar.
Recordem que la CUP en les últimes eleccions espanyoles
recordeu que n'hi va haver dues de seguides.
Amb tres mesos de diferència,
perquè no es va aconseguir, en la primera, formar govern.
En la primera elecció espanyola de fa quatre anys,
la CUP va decidir no anar-hi.
I aleshores, una part de la CUP, que és poble lliure,
és un dels partits polítics que formen part de la CUP,
va decidir que sí que hi anava
i va fer coalició amb un grup de gent de l'Albano d'Antefatxin
i van fer allò que es deia Front República.
I allà no van treure representació, es van quedar a zero.
I al cap de tres mesos,
quan es repeteixen les eleccions perquè no s'havia pogut,
formar govern,
aleshores la CUP sí que decideix anar-hi, unida,
i treu dos escons,
que són l'Albert Botran i la Mireia Avellí,
que ara són diputats al Congrés.
Quina decisió prendran ara?
Doncs, a mi, que els camins de la CUP són inescrutables.
Farà assemblees i consultar vanilitància, però no tenen temps.
Tres quarts tocats de 10 del matí,
en directe al suplement des d'Indova,
en atenció perquè tenim notícia,
ha arribat el taxi amb tota la delegació esportiva.
Per Escovat saps que queixa de pagar el compte?
D'alguna cosa ha de servir tenir l'edat que tinc jo, no?
Està pagant Tudel, eh?
Home, que és la que mana, és la que porta els calés.
No marxeu, uns anuncis.
Per Escovat, Rut Vilà, Sònia Gelmà i Laia Tudel,
amb la recta final de la tertúlia,
amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez Ribot i el Josep Maria Martí Rigaú.
Ara tornem en directe des d'Indovent.
L'Enguàrdia.
L'Enguàrdia ja ha fet els primers 1.000 episodis.
I com que 1.000 programes no es fan cada dia,
ho celebrem amb 5 Enguàrdies especials.
Aquest diumenge, el primer dels cinc que vam gravar
des de l'abric romaní a Capellades,
on vam conversar al costat d'una colla de capelladins
amb els codirectors de l'excavació,
els paleontòlegs Valmira Saladier i Josep Vallverdú.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
La passió per la història a l'Enguàrdia.
Enguàrdia, us hi esperem aquest diumenge, a les 3.
Amb el suport d'Inedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
A TV3 i Catalunya Ràdio
fem un gran desplegament de mitjans
per la final de la Champions de l'Indovent.
Avui, programació especial del suplement
i l'última hora del maig a la prèvia del partit a TV3.
I a partir de dos quarts de quatre de la tarda
viu la gran final Barça-Foltsburg a TV3
i a la TDG de Catalunya Ràdio.
Condició humana és un podcast sobre salut, malaltia i vida.
Aquell dia vam entendre que el Rai era un fill d'amor i de ciència.
No somos conscientes de la capacitat d'adaptació que tenim.
D'això hi havia 14 casos al món i em toca a mi.
Condició humana són històries de vida excepcional
sobre salut, malaltia i vida.
Un podcast de Núria Hart amb disseny sonor de Laura Romero.
Amb el suport de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació.
L'Enguàrdia ja ha fet els primers mil episodis.
I com que mil programes no es fan cada dia,
ho celebrem amb cinc enguàrdies especials.
Aquest diumenge, el primer dels cinc que vam gravar
des de l'abric romaní a Capellades,
on vam conversar al costat d'una colla de capelladins
amb els codirectors de l'excavació,
els paleontòlegs Valmira Saladier i Josep Vallverdú.
L'Enguàrdia, amb Enric Calpena.
La passió per la història a L'Enguàrdia.
Us hi esperem aquest diumenge, a les 3.
Quina és la petjada que deixem en aquest planeta?
Joyce Di Donato i Il Pomodoro presenten el projecte
a Dent, al Palau de la Música Catalana.
Músiques de Cavalli, Wagner, Mahler o Handel,
entre d'altres, que representen el nostre lloc,
el món i la natura.
El 6 de juny, natura i música a la sala modernista.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El 6 de juny, l'auditori acollirà el concert final
del grau de composició de l'esmuc
i el lliurement del XXI Premi Internacional Joan Guinjuan.
L'Ensembla BCN 216 interpretarà un programa
que inclou l'obra guanyadora,
terràdio del compositor Franco Calabria.
L'entrada és gratuïta, amb l'aforament limitat.
Més informació a esmuc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca, Linca, Linca.
A Catalunya Ràdio.
Passant 5 minuts de 3 quarts de 10 del matí,
ronda un directe des d'Eindhoven
amb el Pere Escobar, la Ruth Villa, la Sònia Schalmar...
i la Laia Tudel.
Bon dia i bona hora a tots quatre.
Què tal, bon dia?Venim molt animats, com veieu.
Déu-n'hi-do, com la toca, la Schalmar.
És que d'aquí és l'única que ha jugat a futbol, no?
Sí.El Pere va ser porter?
No, però ha jugat, de veritat, ella.
El Pere el tenim contracturat, eh?Sí, sí.
Tu no et moguis gaire, tinc un banc allà,
que després anem a xerrar tu i jo.
Molt bé.
Com esteu, companyes? Què tal?
Doncs bé, no, no, has trobat un lloc molt maco, eh?
És cert que ens ha costat una miqueta arribar-hi, però...
M'heu fet patir, m'heu fet patir.
Sensacions, va, Sònia.
Mira, jo és que estic bastant convençuda
que guanyarà el Barça i em fa por.
Perquè... és que no estic preparada
per tornar d'Holanda sense la segona Champions del Barça.
Després del que ens va passar l'any passat, no?
Exacte, i aquest és el punt de temor que tenim tots,
que l'any passat també arribàvem molt confiats
i pensant que el Barça plantaria cara,
perquè l'Olimpíc de Lleó era molt bon equip,
però que el Barça s'havia d'endur aquella Champions,
i la veritat és que després durant el partit,
no és només que el Barça no guanyés aquella Champions,
sinó que, a més, es va veure molt superat.
Però jo crec que aquest no és el tipus de partit
que ens trobarem avui, i tothom diu que és molt important
no rebre ni encaixar en els primers minuts,
i que si el Barça s'avança en el marcador,
jo crec que aquí és el moment en què el Barça es pugui avançar,
serà el moment clau de la final.
Jo, a mi em fa la sensació que no hi ha aquesta sensació
d'aixecar la copa tant, o tanta eufòria,
com l'any passat a Turí.
No sé si potser perquè també a Turí hi havia més gent,
perquè l'estadi era més gran,
jo vaig tenir la sensació que l'any passat hi havia una...
el que transmetia tot era que el Barça...
potser m'equivoco, però anava a aixecar la copa,
i suposo que la decepció de l'any passat
ha fet que aquest any tothom tingui una mica més de prudència,
i il·lusió també d'aixecar-la és evident,
però jo veig la gent com més d'acord, ja sabem el que ens va passar,
no venim aquí a recollir la copa, ja m'han pres els errors,
i per tant, tot i que sí que tinc la sensació
que ha de ser aquest any i que el Barça segur que...
té moltes opcions de guanyar,
sí que veig la gent com que ha pres més,
l'equip i també tota l'expedició, el que l'envolta,
no et parla tant de... guanyem i venim a aixecar la copa.
Vaja, i a mi la sensació que fa és aquesta.
Pere, tu què?
Jo tinc les meves reserves.
Et sentia i el tot costa que no veus l'equip gaire bé, no?
No, jo dec ser l'única persona d'Europa
que no veu l'equip gaire bé,
i això al final és una bona notícia, eh?
Perquè, com m'ha dit la Laia,
és veritat, l'any passat van anar a recollir la copa
i això nosaltres no ho sabem fer, això ho sap fer el Madrid,
només el Madrid en tota Europa.
Tu has d'anar i guanyar la copa.
Per mi han fet una temporada esplèndida, han guanyat la Lliga,
continuo sense saber què va passar amb la copa,
perquè ningú s'ha dit qui va ser el que es va equivocar
però han arribat a la final, no els hi puc demanar res més.
Si la guanyen, collonut, tornant cap a casa
i més contents que jo que sé, no?,
i tornar a pa ben perdut és una marranada.
Però el fet de venir aquí a lluitar aquesta copa està bé,
això és una bona notícia.
El que no és una bona notícia és que hi ha quatre jugadores,
com a mínim, importants que no estan bé.
I això a mi em fa una mica d'angúnia.
Això em fa una mica d'angúnia.
Però bé, m'estranya i em fa mal viure,
perquè és un tio normalment optimista,
però ja m'ho trobaré.
I ja estic convençut que acabaran guanyant,
perquè són molt bones, és que són molt bones.
Ni que sigui per no donar-te la raó.
Exacte. Ruth.
Doncs per apuntar dues coses diferents,
a mi em sembla que el Barça de la M.C.T era un Barça molt més exuberant,
i això ens feia pensar que a la final aniria molt millor del que va anar,
i que aquest any és menys exuberant
i més pràctic, podríem dir,
o més terrenal,
i d'altra diferència gran
és que no hi ha la d'abans l'Olimpíc de Lió.
L'Olimpíc de Lió té molt bon equip,
tot i que aquesta temporada han tingut moltes lesions
i potser no els ha anat tan bé
fins a aquesta recta final que comencen a recuperar jugadores.
El Wolfsburg, jo crec que aquest 2023 no ha fet un...
no està fent un bon any aquest 2023,
els partits més importants han punxat,
i crec que, com deia la Sònia,
si el Barça aconsegueix marcar els primers minuts,
moralment tocarà molt el Wolfsburg,
i si això passa pot haver-hi golejada,
però, vaja, jo crec que arribem a un Barça molt menys exuberant,
i, per tant, el que passi segurament costarà més.
Ara som a l'Indoven.
De seguida d'aquí una estona,
un cop que hem fet el president, anirem cap al centre
i ens aproparem també, culminarem aquest programa a l'Estadi.
És molt xulo, eh, Roger, l'Estadi?
Tinc moltes ganes de veure'l.
El que passa és que demà tenim suplement des de Barcelona
i demà la veurem des de l'aeroport, perquè tornem aquesta tarda.
Heu vist aficionats, perquè arribar fins aquí amb autocar,
crec que són poquets els que s'hi han atrevit a Nord-Ogart,
però és un viatge molt diferent de l'any passat.
A tu li parlàvem de 15.000 persones,
a l'Indoven estem parlant entre 8 i 10,
però, clar, vols cars.
Arribar a l'Indoven, pocs vols,
ho has de fer a través d'Amsterdam a vegades,
nosaltres aquesta tarda tornem a través d'Amsterdam,
amb autocar són 20 hores, una matada considerable.
Ahir parlàvem amb uns aficionats que eren de Sant Cugat,
que tenien molts llocs per agafar un vol directe.
Imagina't. Fins aquí, per exemple.
O molta gent, sí que ha fet moltes combinacions, també uns altres,
que amb molta previsió van comprar el viatge al novembre.
Em van dir que així ho tenien molt barat,
i les entrades al febrer, dic, ostres, confiava-ho molt, llavors,
que el Barça guanyaria, sí, sí.
I ja de tot tipus de viatge, sí, n'hi ha menys,
perquè també la capacitat de l'estadi és menor.
De fet, per mi, té gairebé més mèrit que aquest any,
a la segona final de desplaçament massiu,
per dir-ho així, el Barça ha aconseguit desplaçar 8.000,
10.000 aficionats, que no els 15.000 de l'any passat,
pel que dius, per totes les dificultats que hi havia,
perquè va arribar un moment que no hi havia entrades.
Jo no sé si l'estadi estarà ple, perquè les entrades estan totes benudes,
però és cert que com que la UEFA les va començar a vendre abans
de saber-se els finalistes, pot ser que hi hagi aficionats
d'altres equips que les hagin comprat i després no vinguin,
però que hi hagi 10.000 persones que després de l'experiència
que han passat, on ara ja saps que les finals del Femení
a vegades també es perden, perquè l'any passat, ho dèiem abans,
tothom anava a celebrar.
Aquest any vens animar i si t'endús la copa, perfecte,
que és el que passa en una final habitualment.
Per mi té molt mèrit que tot i així hagi hagut gent,
crec que són 7 busos organitzats de manera oficial pel Barça,
que hagi dit, vinga, va, 20 hores per anar i 20 hores de tornada,
que es poden fer molt dures si el teu equip no guanya.
Si el teu equip no guanya.
La tornada ha de ser complicadíssima.
Sí, i si no guanyen és un drama.
Jo recordo les tornades, jo tinc més edat que totes juntes,
però la tornada a Sevilla, per exemple,
va ser un drama de la Copa d'Europa del Masculí.
I si, a més a més, estàs de menjar 20 hores d'autocar,
ja no t'explico res, no?
Però això no ho penses.
I entendre'ls jo ja he desistit també d'entendre'ls,
perquè no se'm posa el cap, això, saps el que et vull dir?
Aquest punt de bogeria em sembla meravellós.
I estic convençut que haguéssim superat els de Turí
si no fos perquè l'Estadi és petit.
Però aquesta és una altra discussió,
que és una discussió que hi ha a la UEFA i hi entren mil coses.
Són 34.000 aficionats,
i per què han triat un Estadi tan petit?
Perquè no saben qui jugarà a la final.
I el Barça sí que mobilitza,
però, segons altres equips,
et pots veure un camp final Champions
amb molt poca gent a les graderies.
Les graderies van plenes.
I ara que he comentat els aficionats,
molt l'estil dels aficionats que van a veure el Barça de Femení.
Nosaltres al matí hem conegit moltes famílies,
amb nens petits, amb gent molt jove...
Per tant, a més del temps que inverteixes en venir fins aquí,
econòmicament és un dineral, perquè està tot molt car, aquí.
I això, no venen un o dos, amb amics i així,
sinó que hem vist molta gent amb famílies,
vull dir que són quatre, cinc...
I l'esforç és molt gran, i això ho han agraït moltíssim les jugadores,
que és el discurs que hem sentit durant tota aquesta setmana,
de gràcies per donar-nos suport,
molt de tocar de peus a terra, d'elles s'hi valora molt,
l'esforç de venir amb autocar,
l'esforç de pagar-se el viatge fins aquí,
i crec que això també fa diferent aquest equip.
Un minut per arribar a les deu del matí.
Petidíssims anuncis, deixem acomiadar la Tartulli
amb la Núria Martínez Ribot, la Eduard Voltas i el Josep Maria Martirgau.
Un abraçada a tots tres des d'Indoven, també cuideu-vos.
Bon dia, visca el Barça.
Visca el Barça, que tots tres també sé que estareu pendents
avui a l'esquadra d'aquest partit.
Anuncis, ens actualitzem la news onet,
i de seguida tornem des d'aquí, des d'Indoven, amb la Rub,
Vilala, Sònia, Germà, la Laia Tudel i el Pere Escobar,
a l'espera també de saludar el ministre Iseta
i el president Pere Aragonès. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Els encanten els diners, el luxe i els negocis tèrbuls.
Aquesta refineria, que val milions d'euros,
es va comprar per menys de 35.000 euros.
Avui, però, no es troben en el seu millor moment.
Embregats per la Unió Europea,
alguns moren últimament en estranyes circumstàncies.
La corrupció i les tortures estan controlades des de dalt de tot.
I és que l'ombra de Putin és molt allargada.
30 minuts, oligarques.