Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Gemma Bonet.
Israel amplia fins les 3 de la tarda hora catalana al termini
perquè els palestins abandonin el nord de Gaza.
La tensió s'ha incrementat a la zona en les últimes hores
i els atacs israelians ja han deixat més de 300 morts a la franja.
L'exercit israeliar assegura que ha matat amb un dron
un grup de milicians que intentaven creuar la frontera des del Líban.
A banda d'aquesta operació, també la força aèria d'Israel
confirma que ha acabat amb la vida de Mourat a Bumourat,
cap de Hamas, a qui fa responsable de gran part de l'atac sorpresa
llançat avui fa una setmana.
L'investigador de la Universitat Pompeu Fabra, Gabriel Garroum,
recorda que el dret a la defensa d'Israel
no pot provocar una situació límit a més d'un milió de palestins
obligats a marxar de casa.
Són declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
El que estem veient és una vulneració enorme del dret internacional.
L'argument de la legítima defensa no és un argument absolut.
Un crim de guerra no es pot respondre amb un crim de guerra.
Forçar a més d'un milió de persones a abandonar les seves cases
en un estat de setge en el qual no hi ha electricitat,
en el qual no hi ha aigua, en el qual no hi ha ajuda humanitària,
és quelcom que hauria de ser inacceptable.
Mentre tant, el govern espanyol està preparant l'evacuació
dels seus ciutadans a Gaza, uns 250, a través d'Egipte.
Més notícies amb en Raül Flores.
La policia ha desarticulat a Tarragona i a Reus una xarxa de traficants
que entrava immigrants en camions des del Marroc.
S'han detingut 11 persones que presumptament formaven part a l'operatiu,
a Tarragona, Madrid i també als Jazires.
Entre elles hi ha el líder de la xarxa que ja ha ingressat a la presó.
Segons la investigació, optaven els camions per amagar fins a 5 persones
en zones ocultes de les cabines, també a prop del motor, prèviament modificades.
Els migrants havien de pagar entre 8.000 i 14.000 euros a la xarxa
per poder passar la frontera espanyola pel Port Gadità.
Els trens d'alta velocitat ja tornen a circular entre el País Valencià i Madrid.
Ho fan des de les 6 d'aquest matí, després que una baixada de tensió
deixés aquest corredor sense circulació durant tot el dia d'ahir.
Ahir al matí, un tren que feia una maniobra de marxa enrere
va fer caure una catenària a Conca i una baixada de tensió al migdia
va agreujant encara més la situació.
Milers de passatgers es van quedar hores atrapats als trens
fins que els van evacuar amb autobusos.
La CUP demana a Junts i Esquerra que no facilitin la investidura
de Pedro Sánchez si una eventual llei d'amnistia
no va acompanyada del reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya.
En una entrevista al programa L'Hemicicle de Catalunya Informació,
la diputada Cupaida Lai Estrada ha avisat que sense referèndum
s'estaria incomplint el mandat del Parlament.
Sense vincular l'autodeterminació a l'amnistia,
ells no poden avalar cap llei d'amnistia
perquè estarien incomplint aquest acord al que vam arribar
i aquest mandat del Parlament.
Per tant, lògicament, no haurien de facilitar cap mena de governabilitat.
Deu obres construïdes a Catalunya i tres a les Illes Balears
estan nominades als Premis Mies van der Rohe,
un dels Premis d'Arquitectura Contemporània més prestigiosos d'Europa.
Entre les obres hi ha la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona,
el Centre Social El Roser de Reus,
la Casa Fàbrica Natura Viser a Cerdanyola del Vallès
i l'edifici d'habitatges Llacuna.
També hi ha la Casa Bea a Ciutadella
o el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Lluc Major a Mallorca.
Ara el jurat seleccionarà 40 projectes dels prop de 360 nominats
i 5 d'aquests passaran a la final.
El mes d'abril de l'any que ve se sabrà el projecte guanyador.
Els esports Albert Bonet.
Jorge Martín és el nou líder del Mundial de MotoGP
després de guanyar la cursa sprint aquest matí a Indonèsia.
L'han acompanyat al podi altres dos pilots Ducati,
Luca Marini i Marco Betzecchi.
Martín li ha remuntat 73 punts a Peco Banyaia
des de principis d'agost i ara en té 7 més que l'italià.
Maverick Vinyales ha acabat quart, Banyaia 8è,
Pol Espargaró 17è i Àlex Rins 18è.
Aleix Espargaró i Marc Màrquet han caigut.
Victòria del Barça de bàsquet a la pista de l'Olimpiakos per 68 a 77.
Una victòria basada en la defensa i l'encerten els triples
i amb una remuntada en els últims 3 minuts amb un parcial de 14 a 0.
És la segona victòria en dos partits de l'equip laurana a l'Eurolliga.
França, Portugal i Bèlgica classificades per a l'Eurocopa de Futbol del 2024.
Dos gols d'Embapé, li van donar la victòria a França contra els Països Baixos,
1 a 2, mentre que Cristiano Ronaldo va fer dos gols en Portugal en el 3 a 2 contra Eslovàquia.
Joao Cancelo va jugar tot el partit de la terra a l'esquerra
i Joao Fèlix va sortir a la segona part.
A segona divisió, l'Espanyol rep aquest vespre a les 9 al Valladolid,
a Cornell al Prat.
L'equip blanquiblau és segon amb 20 punts i el rival és 6è amb només un punt menys.
Hi ha la sèrie de bàsquet, avui dos partits en presència catalana,
tots dos, a 3 quarts de 9 del vespre.
Són el Girona Tenerife i l'Unicaja Joventut de Badalona.
Fins aquí, les notícies.
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa
Passen 6 minuts de les 11
El comunista
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia, guapo, com estàs?
Molt bé, i tu?
Tinc molt de fred.
Anava felicitant tots els col·laboradors i tertulians i equip del programa
perquè no hem fet pont ni tots eren aquí de cos present
i, va, i tu, te'n vas.
Sí, sí, sí, m'he anat.
Estic a Catalunya, estic a Catalunya, però sota la jurisdicció de l'estat francès.
Estàs a la Catalunya Nord.
Molt bé.
A la Tor de Carol.
Ah, molt bé, fantàstic.
Com fred que flipes, que flipes.
Sí? Fa fred?
Sí, sí, perquè he hagut de sortir fora per tenir més cobertura.
a fi i efecte d'oferir-te el millor servei a tu i a tot Catalunya, Roger,
i estic passant fred per Catalunya, la qual cosa em provoca molt de plaer.
Molt bé, doncs ens ho agafarem amb més ganes que mai.
Avui, des de la Catalunya Nord, el comunista, amb el Joel Díaz.
Per ser, que hem de sentir aquesta entrevista amb l'Albert Tom.
Si us ve de gust recuperar-la, a catradio.cat barra el suplement ho podeu fer.
També les xarxes de Catalunya Ràdio i d'Instagram.
També trobareu alguns fragments destacats amb unes visites fantàstiques
des de la muntanya pelada, l'indret on hem fet aquesta entrevista.
Anem a les consultes, va.
Vinga, va.
Avui farem convidat, eh? Avui tenim...
Sí? Perfecte. A mi m'agrada molt més i crec que la gent també, eh?
No, de tant en tant n'hi haurà sobre.
Però avui serà complicat, eh? T'aviso.
Vull dir que et necessito concentrat.
Anem a les consultes.
Primer, des del barri de Gràcia de Barcelona ens ha escrit aquesta setmana
la Sílvia Poculó. Sílvia Poculó.
Hola, Joel, sóc la Sílvia. M'encanta la teva secció.
Crec que hauries de tenir un programa propi per tu sol.
Espero que els que manen a la ràdio m'escoltin
i si te'l donen no pleguis el cap de quatre mesos.
Per mi és referent, Joel.
He escoltat tots els podcasts del Comunista,
algunes diverses vegades i fins i tot m'he apuntat a Sociologia
perquè un dia vas explicar que tu havies estudiat Sociologia.
Quina gran decisió, Joel.
Només fa un mes que vaig a classe i Déu-n'hi-do
com si de cop ho entens tot de la vida.
És una revelació, és una revelació.
M'he apuntat a totes les assemblees d'estudiants
i estic a quatre o cinc comissions
i també he començat a llegir el capital de Calmarx.
De moment vaig pel pròleg.
Anem a la consulta de la Sílvia Poculó.
L'altre dia vaig tenir una discussió en una assemblea,
diu, de la universitat amb un liberal fastigós de primer d'econòmiques.
Ell deia que s'han de pagar menys impostos
i jo deia que s'han de pagar més impostos,
tal com sempre dius tu.
D'acord, doncs el noi em va desagraditar dient-me
tan comunista no seràs si tens un iPhone.
Hòstia, ja hi som.
Ha sortit.
Encantat iPhone.
Ha encantat iPhone.
I també va dir que la meva roba era més cara que la seva,
cosa que és veritat perquè jo soc comunista, Joel,
però també m'agrada vestir bé.
Em vaig quedar bloquejada.
Crec que no vaig estar a l'alçada
i vaig ser una mala comunista.
Què li hauria d'haver contestat quan em surten amb això de
tan comunista no seràs si tens un iPhone?
Signat Sílvia Poculo des del barri de Gràcia de Barcelona.
Endavant.
Molt bé, bon dia, camarada Sílvia.
Aviam, sobre el que dius a l'inici de la teva missiva,
no sé què dir-te.
El dret a plegar, el dret a plegar dels llocs,
és un dret adquirit pels treballadors
des de l'abolició de l'esclavisme
i, en principi, tinc pensat acollir-m'hi
sempre que ho consideri convenient.
Dit això, dit això, de moment he de dir, Sílvia,
que estic comodíssim amb el paper que aquesta temporada
ha reservat per mi la proverbial saviesa
que caracteritza la direcció d'aquesta santíssima casa.
I ara anem a la consulta, d'acord?
Una consulta que es repeteix, pel que veig,
temporada darrere temporada
i que jo respondré tantes vegades com calgui,
bàsicament perquè, a part d'importantíssima,
em sembla facilíssima de respondre.
Sílvia, estimada, escolta'm bé,
jo no crec que tenir un iPhone t'invalidi com a comunista,
però sí que et podries fer les següents preguntes.
Per exemple, per què tinc un iPhone?
Tinc un iPhone perquè em sembla,
com a compradora racional en el mercat,
el millor aparell en quant, per exemple,
a relació qualitat-peu?
O bé tinc un iPhone, jo què sé,
perquè la publicitat i la pressió social
m'han fet gastar-me 1.200 euros en un aparell,
la majoria de les funcionalitats del qual no necessito ni coneixo?
Però m'és igual per què he de tenir un iPhone
perquè és que ni m'interessen les altres opcions del mercat
perquè he de tenir un iPhone sí o sí?
O sigui, tens l'iPhone perquè t'agrada l'aparell?
O tens l'iPhone perquè t'agrada la sensació d'encaix i d'estatus
que et proporciona tenir l'aparell, Sílvia?
Responda aquestes preguntes per tu, jove camarada,
però per conèixer-te millor
i sobretot perquè, tot i que és gairebé impossible
escapar de la pressió consumista,
aquesta mínima sensació de control
que et donarà saber, almenys per què fas les coses,
és bastant agradable.
Jo t'ho recomano.
Però aquesta reflexió, ojo, eh, fes-la per tu,
no per justificar-te amb l'imbècil aquest d'Econòmiques,
a qui la pròxima vegada et recomano que li contestis això,
que ja veuràs que li farà mal, eh?
Tu apunta, i li dius, mira,
mira, mamarratxo,
porto un mòbil millor que el teu
i roba millor que la teva
perquè sóc comunista però no sóc imbècil
i perquè mentre em formo, m'organitzo
i em preparo per fer la revolució,
he de viure, i he de viure de moment
segons les regles del joc del capitalisme.
I pel que sembla, mamarratxo,
inclús amb les teves regles del joc,
jo sé jugar millor que tu.
Pum!
Li dius això i es quedarà mort.
No n'hi ha per tant, eh, tampoc trobo que...
Què?
Vull dir que pel tòpic que és el comentari de...
Sí.
Doncs bé.
Ara què? Ara què en vols?
Fer bullying?
No, no.
Moving?
Escolta'm.
Mira, Olga Ferrer des de Figueres.
Joel, et segueixo a Twitter des de fa molt de temps
i sabia que tard o d'hora no et podries aguantar
i opinaries sobre el conflicte entre Israel i Palestina.
D'acord.
Entrava cada dia al teu perfil i pensava
el Joel s'està mossegant la llengua
però tard o d'hora se li escalfarà la boca
i tindrà problemes.
I, efectivament, dijous a la nit
potser després d'algunes copes de vi
vas dir-hi la teva.
Em va semblar que et posicionaves bastant diplomàticament
per ser tu a favor de la causa palestina
o en contra de l'actual govern d'Israel
dir-li com vulguis.
D'aquí ve la meva pregunta.
No et sembla que almenys el que anomenem Twitter Catalunya
el tema Israel-Palestina està com molt futbolitzat?
Sembla que hagis de triar bàndol tant sí com no
i heu observat que, en general,
la gent d'esquerra es tendeix a posicionar-se a favor de palestins
i la gent més de dreta es tendeix a tenir més empatia
cap als israelians.
Jo m'ho miro des de fora i penso que tots plegats
esteu fent el ridícul observant una guerra
com si fos un partit de futbol.
Amb arguments pobres i sempre de forma agressiva
i acrítica amb el vostre equip.
A tu també t'ho sembla, Joel?
Per què passa això que la gent d'esquerra
sent petits i més amb els palestins
i els de dretes més amb els israelians?
Fins aquí la consulta de l'Olga de Figueres.
Bé, marrón, no?
Aviam.
Camarada Olga, procedeixo a contestar-te
amb peus de plom i guant de seda
les teves preguntes.
Òbviament, ho faré des de la meva humilíssima opinió.
Segurament esbiaixada,
segurament poc fonamentada
i segurament gens necessària.
Però, ei, em dec a vosaltres
i la pregunta l'has fet tu.
Vale.
Primera pregunta.
Dius, no et sembla, Joel,
que el tema Israel-Palestina
està molt futbolitzat?
Sí, sí, Olga, m'ho sembla.
M'ho sembla.
Per què?
Per què deu estar tan futbolitzat?
Doncs a mi se m'acudeixen
a alguns factors que ho podrien causar.
Primer, per exemple,
la desinformació,
la ignorància,
la falta de context
deu ser un factor important.
La majoria dels comentaris
que llegem tots a Twitter
sobre aquest tema,
inclòs els meus,
els meus els primers,
pateixen de tot això
que acabo de dir.
I, a més,
és ben sabut,
estimada camarada Olga,
que tot sovint,
com menys sabem
d'un conflicte,
més fàcil ens és
posicionar-nos-hi
com molt vehementment
i viceversa.
Com més en sabem,
més ens costa fer-ho
perquè coneixem
més matisos,
més contextos
i més misèries
d'un i de l'altre
bàndol.
Twitter t'empenya
a opinar
com bastant encalent,
no?
I, com tu dius,
deu ser bastant ridícul
de veure des de fora
com tot de gent
a milers de quilòmetres
del conflicte,
absolutament ignorant
de la majoria
de factors
que, diguéssim,
l'influeixen,
doncs opinem
amb gran vehemència
sobre una mena
de conflicte,
guerra,
digue-li com vulguis,
amb 70 anys d'història
perquè llavors
hem vist una foto
o un vídeo
o vés a saber què
que ens ha remogut l'estómac.
Això per una banda
i per l'altra
penso que s'hi suma també
que en aquest conflicte
s'hi enfronten,
per dir-ho d'alguna manera,
dues de les fòbies
ètnico-religioses
més exteses
i furibundes
que hi ha al món,
que són la judeofòbia
per una banda
i l'islamofòbia
per l'altra.
Segona pregunta,
dius,
per què passa això
que la gent d'esquerra
simpatitzi més
amb els palestins
i els dretes
més amb l'estat d'Israel?
Doncs mira,
així el voter pronto
et diria
que no ha estat sempre així,
que durant les primeres dècades
d'existència
de l'estat d'Israel
en part degut
a l'intent d'extermini
dels jueus europeus
i en part també
al posicionament favorable
de la pròpia URSS,
gairebé tota l'esquerra occidental,
jo diria que veia
amb molt bons ulls
aquest projecte de país.
Per què durant les últimes dècades
aquest posicionament
ha anat canviant?
Doncs jo suposo
que els últims anys
de Guerra Freda
hi deuen haver influït,
les relacions entre Israel
i els Estats Units també
i el paper del lobby jueu
en posicions de poder
a l'economia occidental
doncs també hi pot haver tingut
bastant a veure
i això és tot
el que sóc capaç de dir
sense que se m'acabi
de caure la cara de vergonya
que m'agrada Olga.
Déu-n'hi-do,
trobo que te n'has sortit
prou bé per l'espinós
que era el tema, eh?
Sí, no, tinc taquicàrdies.
Anem millorant.
Mira, va, l'última.
Anem ràpids.
Sí, timpam.
Perfil anònim
una dona que demana
que ens hi referim
com a Santiago Niña Becerro.
Hola, Roger, hola, Joel,
hola, Catalunya Ràdio,
us escric per la secció
del Combrà, o lala.
Una cosa que vaig sentir
l'altre dia, fa uns dies,
el Santiago Niña Becerro
al programa de la Xantal Llavina.
Va dir que la gent
cada vegada
té menys poder adquisitiu
però que cada vegada
gasta més.
I ho explicava.
Si no recordo malament,
dient que la gent
s'està gastant els estalvis.
És a dir,
parlava de la filosofia
YOLO,
que en anglès vol dir
You only live once.
És a dir,
només veus una vegada.
I que ell l'associava
al fet que,
sobretot els joves,
estiguin perdent la por
al futur
i visquin sense estalviar
gastant-se tot el que guanyen
o fins i tot
més del que tenen.
Tirant de crèdits,
de pagar les coses a termini,
etcètera.
Creus que té raó
el Niño Becerro?
Com ho interpretes
aquest canvi d'hàbits
de l'economia domèstica
des d'un punt de vista comunista?
Gràcies i felicitats.
Molt bé.
Aviam, aviam.
Santiago, no?
Es diu Santiago.
Santiago.
Aviam,
el senyor Niño Becerro
és un economista
de prestigi
i jo no soc ni economista
ni molt menys
tinc prestigi.
Per tant,
d'entrada,
donarem credibilitat
a les dades
que aquest senyor manega,
perquè deu mirar
uns excels molt complicats.
Segons el que dius,
entenc que el senyor Niño
està preocupat
perquè els joves,
sobretot,
estan fent un ús
des del seu punt de vista
no gaire racional
dels diners, no?
Entenc que des del seu punt de vista
els joves gastin
i no estalvint
és un problema
i entenc que ell ho vincula
a un rotllo com adonista,
no?
Despreocupat,
el rotllo aquest iolo,
you only live once.
Bé,
doncs jo,
si ho diu el senyor Niño,
que suposo que hi ha pensat molt,
deu tenir alguna cosa de raó,
però jo li diria al senyor Niño
que no oblidi
que els joves
han de patir
un mercat de treball
que està més precaritzat que mai
amb unes condicions laborals
miserables,
amb uns sous lamentables,
amb un preu de la vivenda demencial
i amb una temporalitat laboral
que fa totalment utòpica
la idea d'estabilitzar-se
i fer projectes
una mica ambiciosos
de futur, no?
Si a això li sumes a sobre,
que el món cada vegada
té més símptomes
d'anar-se'n a prendre
pel puto cul,
doncs jo li preguntaria
al senyor Niño
exactament
i per quin motiu
els joves catalans
d'avui en dia
haurien d'estar-se,
de gastar-se
el poc que guanyen
al que surti
de la punta
dels seus genitals
si no tenen cap idea
de futur
mínimament optimista.
Jo li diria això
al senyor Niño.
Esperem que es doni
per convençut
amb aquesta resposta.
Ei,
i que si cal que truqui,
que truqui al senyor Niño,
que truqui al senyor Niño.
No,
ara la trucada
que tenim
és una altra.
Arroba Catalunya Ràdio,
arroba Catalunya Ràdio,
quin personatge misteriós
és el convidat
del consultori comunista
d'avui,
el guanyador,
s'emporta
un esbambes
m'únic
del seu número,
aquesta persona
ens està sentint,
només pot respondre
preguntes
amb un sí
o un no,
quan vulgui,
Joel.
És fàcil o no?
Digue'm tu això.
Jo diria que avui
és difícil.
Patiré,
patiré.
És a dir,
quan caiguem en el no
em diré,
ostres, sí.
Clar,
quan caiguem no,
tu ja el saps,
no?
Jo ja el sé,
sí.
Vale,
perfecte.
Ets una dona?
No.
Vale.
No,
ets una dona,
ets una dona,
ets un home,
llavors ets un home,
en principi,
bueno,
tenint en compte
tots els matisos
que hi ha aquí,
però en principi
series un home?
Clar.
Sí,
sí.
Sí.
Vale,
sí,
ets un home,
ets un home major
de 40 anys?
Sí.
I de 50?
Sí.
I de 60?
Sí.
Estàs jubilat?
No.
T'agradaria estar-ho?
No.
Ets ric?
No.
Ets pobre?
No.
nascut a l'estat espanyol?
Sí.
molt bé,
molt bé, Joel.
Important.
Vius a Catalunya?
Vius a Catalunya?
No.
Parles català habitualment?
No.
Saps parlar català?
Sí.
Perquè has viscut a Catalunya?
Sí.
D'acord.
d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord.
Vius a Madrid?
Sí.
Vius a Madrid, vius a Madrid, vius a Madrid,
tens uns de 60 anys.
Busquem la professió, Joel.
Busquem la professió,
anem a la professió ja directament, no?
Vale.
La teva professió...
Vale, d'acord.
Treballes per l'administració pública?
No.
D'acord.
Ets empresari?
No.
Ets autònom?
Com?
Autònom.
Ets autònom?
Ets autònom?
Sí.
Ets artista?
D'acord.
Ets artista?
Ets artista?
Ets artista?
Ets artista?
Ets artista?
De més de 60 anys vius a Madrid,
has viscut a Catalunya,
per això parles català.
Ets artista d'art, les arts plàstiques?
No.
En l'àmbit de la música?
Sí.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Disciplina resolta, músic.
Vaig bé, eh, Roger?
Vas bé, vas bé, vas bé.
Això és el fred, nen.
Això és el fred.
Vinga, va.
Ets de la música...
De la música, diguéssim, fas música popular?
Sí.
Fas música popular...
60 anys.
Música popular, entén el català,
no nascut a Catalunya.
Viu a Madrid?
Classe mitjana?
Fas música...
Fas música, diguéssim, fas música...
Com li diria jo, hòstia?
Fas, fas, fas rock.
Sí.
Sí.
Rock, rock.
Sí, sí, rock, rock.
Ets un rockero, ets un rockero...
Sí, i tant.
60 anys...
Que vas participar d'allò que en deien la movida madrilenya?
Sí.
Sí que vas participar...
Sí, poc convençut, eh?
Tio, vaig molt bé, no?
Ho tinc bastant acutat.
Però el saps qui és o no?
No, no, no, no.
No, no, no.
Arroba Catalunya Ràdio a les xarxes del programa, a Twitter, o a X, no sé com li ha de dir això.
En el teu, en la teva, diguéssim, faceta com a músic, ets cantant també?
Sí.
Cantes.
Cantes i també cantes, diguéssim, integrat en un grup?
No.
Un grup?
No.
No.
Cantautor, et definiries com a cantautor?
No.
No, no, no, és que cantautor també fa cosa, no?
Vale, vale, vale, vale, doncs estic, estic, estic en un pou.
Estic en un pou ara mateix.
Arroba Catalunya Ràdio amb les respostes.
Va, que t'ajudo a veure, Joel.
Va, una cosa que m'orienti, però no molt, eh? Tampoc.
T'imagines que t'he posat el loquillo aquí?
Hòstia.
No, però el loquillo és català, tio.
Sí, veritat.
Coneixes loquillo?
Coneixes loquillo personalment?
Personalment?
Sí.
Clar que coneixes el loquillo personalment.
Clar que coneixes el loquillo.
Has venut molts discos?
Vaja, pregunta de merda, eh?
Però tu contesta-la.
Sí.
Vale, has venut molts discos.
Has venut molts discos.
T'he preguntat on has nascut?
No t'he preguntat on has nascut.
Has nascut a Madrid?
Sí.
A la ciutat de Madrid, eh?
Sí.
Hòstia, hòstia, hòstia.
Va, que ho tens, Joel.
Sí, home.
Parles català.
I a més, jo crec que...
Tinc una hipòtesia.
L'he sentit, o sigui...
Parlant sobre Catalunya,
en moments en què als artistes els costava parlar sobre Catalunya,
especialment als que no havien nascut aquí.
Els que també ho havien fet aquí.
És a dir, s'ha mullat.
S'ha mullat.
S'ha mullat, eh?
Bé, jo això de s'ha mullat no em dóna cap pista,
però que parli català me'n sona un.
Aviam.
Aviam si m'hi...
Mira, la pregunta.
O sigui, el teu nom artístic...
Podríem dir que ha envellit malament al llarg dels anys?
Bé.
Sí, sí, sí.
Una mica.
Una mica tan.
No estàs d'acord amb això, eh?
És que necessito saber jo per jugar-me-lo.
Doncs fes la pregunta d'una altra manera,
perquè crec que ja sé per on vas.
És a dir...
El teu nom artístic és un diminutiu.
Ara.
Compteu un diminutiu?
Sí.
Vale, doncs sé qui ets.
Sé qui ets.
Estic bastant orgullós de saber-ho.
Ets el Ramon Cint.
Sí, senyor.
Molt bon dia.
Toma ya.
Avui Ramon Cint, el comunista.
Bon dia, bona hora, Ramon Cint.
Molt bon dia a tothom.
I gràcies per atendre'ns.
Et presento, Joel Díaz, que és un personatge pintoresc.
I una persona, també.
El gos de qui és?
Del Joel o del Ramon Cint?
Jo no tinc gos.
No, este es mío.
Este es mío, que está defendiendo el castillo.
Molt bé.
No sé muy bien por qué.
Vius en un castell?
Vius en un castell, Ramon Cint?
No, no.
Le llamamos el castillo a la casa.
Ah, vale, vale, vale.
Está en la defensa del lugar.
No sé muy bien por qué, porque normalmente es un poco raro.
Bueno, porque seguramente es un perro protector, ¿no?
Bueno, es demasiado pequeño para ser protector este, el pobre.
Bueno, pero él igual es pensa que ho fa bé.
Escolta'm una cosa, m'has dit que no ets ric,
però, tío, tú has venut moltíssims discos.
Bueno, pero rico, rico, rico es una cosa, ¿eh?
O sea, no...
Ya, ya, ya.
Yo prefiero decir que eso que dicen algunos,
es decir, yo soy un millonario excéntrico.
No, no, tampoco, ¿eh?
No eres un millonario excéntrico.
Cuando uno vive de su trabajo, vive de su trabajo.
O sea, no...
Y en un trabajo como este nuestro,
es un trabajo de valles y de crestas,
es la única manera de comprenderlo,
pues hay momentos estupendos y otros que no lo son tanto,
entonces lo que tienes que hacer es saber...
O sea, tienes que decidir en algún momento
si te quieres dedicar a esto toda tu vida
o si quieres dedicar-te un espacio de tiempo de tu vida
y luego hacer otras cosas.
Yo, como me he dedicado a ello todo el tiempo,
me considero un trabajador,
es decir, que me paso la vida trabajando.
Entonces, jo he un treballador.
L'has escoltat gaire, tu, Ramon,
¿le has seguido la trajectòria, Joel?
He de dir que no,
perquè, sobretot generacionalment,
no, diguéssim, no hi he connectat gaire
i perquè els meus pares no me'l posaven al cotxe,
que és la via d'entrada
per als músics de la generació del senyor.
Què et posaven al teu cotxe, Joel, els teus pares?
Així de...
Luis Gerdardo Aute, una mica...
No sé què, que és més gran que el Ramon Tint,
ja ho sé, que és més gran que el Ramon Tint,
el Luis Gerdardo Aute,
i, sobretot, tirava molt de cantautors a casa, eh?
Clar.
Escolta'm, em refereixo a tu com a Ramon o com a Ramon Tint?
Com t'agrada més...?
Pues mira, és que en realidad Ramon Tint
no és un diminutivo en castellano,
perquè en castellano seria Ramonín o Ramonito.
Ese seria, realment, Ramonín o Ramonito,
com el Ramonet en català
o el Ramoncho en euskera, no?
Sí, Ramoncho...
Exacto, però sí, sí,
bueno, és com un nombre de guerra, no?
Pero los amigos me llaman Ramon, eh?
Vale, pues jo te voy a llamar Ramon Tint.
Com és que entens el català, Ramon Tint?
Perquè, d'on et ve aquest vincle amb Catalunya, tu?
Pues yo he tenido siempre muy buena, mucha relación.
He tenido grandes amigos.
Cuando era un crío iba mucho a la calle Taquígrafo Serra
donde vivía una familia de amigos,
la familia Galvez-Galera, que eran muy amigos
y venían mucho por Madrid.
Y siempre, cuando nos escapábamos en vacaciones,
siempre nos gustaba ir a Cataluña, no?
Que si Salou, que si Calella,
pasé un verano entero en Calella, no?
Pasé un verano entero en Calella, en San Flavio y Sol,
o sea, fue aquello importante.
Y luego la mili me tocó en San Climéndez a Sebas.
Hostia.
Y de San Climéndez a Sebas,
y de San Climéndez a Sebas
fui a lo que se llamaba entonces el Jaim 25,
que es el Bruc.
Y ya luego me trajeron a Madrid.
Yo ya era papá,
entonces volví ya a Madrid.
Y a partir de ahí siempre...
Eres papá?
Era papá, sí, a los 19 años.
Por eso no me quedé en Cataluña haciendo la mili.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, era papá cuando me tocaba ser hijo,
pero bueno, de lo que estoy muy contento, por cierto.
Contentísimo.
Creo que lo hicimos muy bien.
Ramoncín, ¿tú ets un tío d'esquerres?
¿Consideras una persona d'esquerres?
Bueno, sí, se considera.
Hoy en día, que decir cualquier cosa
es un casus belli,
decir que uno cree en un reparto...
Hombre, decir que uno cree
en un reparto equitativo de la riqueza,
en la justicia social,
en favorecer a los más desdichados y tal,
es ser una persona izquierda sin ninguna duda, vamos.
Vale, o sigui, ets d'esquerres,
però diguéssim que el tema de la propietat privada
dels mitjans de producció,
això en principi ho respectem, no?
Bueno, yo creo, sí,
pero yo sigo creyendo en que...
Yo sigo creyendo...
Hay mucha gente que habla de Marx
y no ha leído a Marx.
Y eso es una cosa muy triste, ¿no?
Yo sí creo...
¿Lo has llegit, Marx?
Muchísimo en un reparto equitativo de la riqueza
y creo desde luego en que el que genera la plusvalía
debe tener siempre un beneficio sobre ello, ¿no?
Cosa que no ocurre, ocurre muy poco.
I tu te l'has llegit, Joel, aquesta és la pregunta.
Tu te l'has llegit al Capital o no?
Sí, sí, però me'l vaig llegir, sí,
perquè em va tocar perquè vaig estudiar...
Jo vaig estudiar Sociologia
i me l'havia de llegir,
sí o sí, quin problema hi ha?
Que jo en aquella època fumava moltíssims porros,
fumava quantitats industrials de hachís
i no recordo res, ¿vale?
Vaja, molt malament.
Ramaphine, escoltem una cosa.
Los porros y la memoria, que és una cosa muy mala.
Estàs actiu, continues fent concert, continues fent gira,
continues publicant...
Sí, sí, sí, claro, claro, claro, sí, sí, sí.
Estamos en...
Yo creo que no he parado nunca.
O sea, hay un momento en que me cansé con todo el derecho,
porque yo entre el año 1977 y el año 90
hice prácticamente un disco al año.
No volví a mi casa.
en 11 años.
Eso es agotador.
Pero es agotador no solo desde un punto de vista físico,
es agotador desde un punto de vista mental.
Muchas veces pienso, cuando paré en el 92,
después del doble disco en directo,
podría no haber vuelto.
O sea, podría haber dicho, bueno, hasta aquí hemos llegado,
me he quedado seguro.
Perquè els diners ja els havies fet, no, Ramon Tint?
Bueno, sí, hubo momentos muy potentes
y que ganas mucho dinero y entonces, claro,
pero bueno, luego la vida es muy larga.
Ahora estoy recuperando unas grabaciones de VHS
que por fin he encontrado un aparatito para recuperarlas
y veo entrevistas que digo, joder, ¿cómo te preguntaban esto?
Era una entrevista que con 27 años, llevaba 6,
me preguntaban, ¿cómo te ves dentro de 10 años?
Y pensaba en los 37 y decía, hombre, pues espero que mejor
y aquí estoy con 47, con 47 años más.
O sea, quiero decir, tú, el tiempo pasa muy deprisa,
aunque parezca mentira y sobre todo cuando comprueba
desde ese punto de vista.
¿Y sobre todo cuánto pasas B, Abandidú?
Bueno, y sobre todo, sí, pero este es un país
que quiere poco a sus artistas en general
y es un país donde no se produce,
cuando hablamos de los americanos y de los ingresos,
o sea, cuando un sajón tiene un éxito,
un éxito, uno, un éxito,
tiene un éxito para toda su vida,
para toda su vida suya y la de sus sobrinos
y la de sus nietos y la de sus ex
y la de todo el mundo,
porque se produce una generación
de ingresos económicos a nivel mundial.
Cuando tú aquí tienes un éxito
y otro y otro y otro,
cuando pasa el tiempo ves que necesitas
otra vez tener que hacer algo,
que estar ahí.
Yo creo que hay mucha gente
que está en activo por amor y por placer
y porque te gusta que es lo que me ocurre a mí
y porque, por supuesto, me pagan.
Pero también hay mucha gente
que está en activo
porque no puede hacer otra cosa,
porque lo necesita para vivir.
No, no, es veu molt sovint...
Perdona el dato, pero...
Es veu molt sovint grups que porten molts anys...
Perdona, Ramoncín,
és que si no hablo...
Si estic molt de rato sense parlar
m'agafa una tarda d'ansietat.
Sí, i ho haurem de començar a tancar.
No!
Sí, ho haurem de començar a tancar.
Digues, digues...
Tinc moltes preguntes.
No, volia fer-te una última pregunta.
Última pregunta, Joan, endavant, digues.
Sí, el Roger ha apuntat
el fet que tu t'has posicionat
sobre el tema català i tal,
i jo la veritat és que no ho recordo.
Entenc que arrel del tema de l'1 d'octubre
o alguna cosa així
tu vas emetre algun tipus d'opinió.
No, és que no ho recordo.
Fue un poco antes
con el tema del derecho a decidir.
Ajá.
Con un concierto enorme
que hubo en el Camp Nou.
Sí.
Pero siempre he podido...
He intentado reflexionar sobre esto
de una manera racional
y de una manera...
Yo creo en el derecho a decidir
de todos los ciudadanos en el mundo.
O sea, es algo que no lo puedo remediar.
Y creo que a todo el mundo
hay que preguntarle lo que quiere, ¿no?
O sea, me parece que eso...
Sin eso no se puede vivir, ¿no?
Y se enfadaban mucho
porque yo siempre decía...
Yo les decía en muchos programas
en televisión, en Buitebei,
en canal català de televisión
y siempre decía
hay una cosa que siempre estáis olvidando
aunque el pasado no fue así.
Pero la...
Eso que...
Esa idea de la República Catalana
tiene que pasar por la República Española
no por la monarquía española.
Es muy complicado.
Eso es lo de Ian Gibson.
La República Federal ibérica.
Muy complejo que hay que...
Que hay que tratarlo muy bien, ¿no?
Pero cuando tú vives en una sociedad
de 7 millones de ciudadanos
y hay una parte importantísima
casi 2 millones
cuando se va a elecciones y tal
que piensan una cosa
pues hay que escucharles
y hay que hablar
y hay que entenderse.
Y lo dice un madrileño
que le encantaría vivir
a mí donde me gustaría vivir
es en la República
o en la República Federal o Confederal
de la Península Ibérica
Baleares y Canarias.
Es donde me gustaría vivir.
Eh, no...
Pues vinga, pues...
Manos a la obra, Ramon Zin.
Sí.
Manos a la obra.
Gràcies al Ramon Zin avui
per jugar amb nosaltres
al Comunista i al Joel Díaz
passant fred des de la Catalunya Nord.
Bon cap de setmana tots dos.
Una abraçada.
Cuideu-vos.
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Moltes gràcies.
Fins una altra.
Fem una pausa.
Passen 4 minuts
de dos quarts de 12 del migdia
i de seguida el suplement
Mònica Terribas
i els telèfons mòbils
a les aules
universitàries
d'instituts
d'escoles
i fins i tot
de llarg d'infants
perquè avui llegíem una notícia
que els nens que miren
pantalles
de petits, petits, petits
després
surten els problemes
de seguida.
Ara tornem.
El suplement
amb Roger escapa.
Barcelona,
Districte Cultural,
el circuit que et porta
dansa, teatre,
circ, música
i cinema familiar
al barri.
El flamenc experimental
de Los Aurora,
l'intimisme
d'Olivia Music.
Comèdies com
El bon policia,
Salve Regina
o Cadires
en Montplans.
Més de 200 funcions
gratuïtes
en 36 escenaris.
Barcelona,
Districte Cultural,
Institut de Cultura,
Ajuntament de Barcelona.
Tornen els premis
de Regió 7,
el diari
de la Catalunya Central,
la gala
on es guardonen
els mèrits
i el talent
de tot un territori.
Dimarts 17 d'octubre
a les 7 de la tarda
al Teatre Curçal
de Manresa.
Reserveu-vos la data
i aconseguiu l'entrada gratuïta
a curçal.cat.
Amb el suport
de CaixaBank,
ICL,
Ajuntament de Manresa
i Sarautogrup d'Automoció.
El 10% de descompte
aprofitaré
i estalviant
a Capravo
de l'alegria.
M'emocionaré.
Aquest dissabte 14 d'octubre
a Capravo
i a Capravo a casa
emporta't el 10%
de descompte
de la teva compra
acumulat
a la teva targeta
Club Capravo.
Per què estalvistan?
Que acabis enamorat.
Capravo.
Més informació
a Capravo.com
El món
és el que ens desperta.
Això és meravellós
i no figura en cap guia.
És una muntanya
que té...
Cent anys.
Allà on abans
hi havia 500 persones,
ara n'hi ha 10.
Aquí està n'hi ha d'anar a veure
abans que em vaig quedar com...
Podríem arribar a dir
que és un estat mental.
Sortir i no saber
on arribes.
És el més proper
a la felicitat
que heu sentit.
Els viatgers
de la Gran Anaconda
amb Toni Arbonès.
Perquè el món
no és sempre
com ens l'ensenyen.
Els dissabtes
de 3 a 4 de la tarda
i tota la setmana
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio.
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables
hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica.
Del caos
a l'atzar
aproximadament.
Una
oia xica.
Abans
de la xoc
de la xoc
de la xoc.
Una
de rebotes
qui era a mi
que curva
su altra
i fora.
Els vespres
blaus d'estiu
aniré pels conreus.
Jaume Sisa
sintonitza
Ràdio Galàctica.
Allarguem
les antenes
al màxim
però tot i això
sempre
hi ha un racó
inaccessible.
Ràdio Galàctica
amb Jaume Sisa.
Cada dissabte
en podcast
i a l'antena
de Catalunya Ràdio
la matinada
de dissabte
a diumenge.
En motiu
del Dia Internacional
de l'Alimentació
els solidaris
i un restaurant
que aniva
la Berlín
aborden una
de les epidèmies
del segle XXI.
Aquest problema
no té solució.
Continuaran
mantenint-se
els 900 milions
de persones
que passen gana
i els 1.000 milions
de persones
que pateixen obesitat.
Un niño puede llegar
a beber
4 litros de Coca-Cola
al día.
No hi ha
gaires precedents
en la nostra
història contemporània
de qüestions de salut
que afectin
a tantíssims
infants.
Una epidèmia
sense precedents.
Obesitat infantil
quan el Codi Postal
és més important
que el Codi Genètic.
Un restaurant
caníbal
a Berlín.
Diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molès.
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio.
Link at.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
El 21 d'octubre
la Ludwig B.
presenta
el seu nou àlbum
Gràcies per venir
a la sala
Montsalvatge
de l'Auditori de Girona.
Noves cançons
que potencien
l'esperit coral
de la banda
amb lletres
que troben
el punt en comú
de personatges
nascuts
de l'amistat,
la feina
i l'amor.
Més informació
a AuditoriGirona.org
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
Link at.
Link at.
Del 12 al 22 d'octubre
el Festival Internacional
de Cinema Social
de Catalunya
celebra
una edició
excepcional
amb Bolivia
Saia
i Rodrigo
Sorogoyen
entre els premis
d'honor convidats
i la Palma d'Or
de Canes
l'Os d'Or
de Berlín
i el Lleó
de Plata
de Venècia
obrint la programació.
Un festival
amb el millor
cinema social
de la temporada
retrospectives
conferències
i concerts
a les seus
de Manresa
Navarcles
i Sant Fruïtós
de Bages.
Més informació
a
clanfestival.org
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Inca
a Catalunya Ràdio.
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Ja la tenim ballant.
Un cop al mes, aquesta temporada del suplement,
comptem amb la Mònica Tarribas.
Amb ella reflexionem al voltant de qüestions
que planen sobre l'actualitat,
però que no necessàriament obren informatius.
Avui la cosa, ho anem explicant des de primera hora,
va de tecnologia i aprenentatge.
És compatible deixar entrar els mòbils als instituts
i alhora tenir uns bons resultats acadèmics?
És raonable pensar en la prohibició
en un moment en què el mòbil és una extensió
de tots nosaltres, també dels més joves?
Alguns centres catalans han optat per prohibir-los,
seguint l'exemple de països com França o Itàlia,
mentre que d'altres encara tenen l'esperança
que, amb petites restriccions,
els joves aprenguin a fer-ne un urresponsable.
Mònica Tarribas, bon dia o bona hora.
Molt bon dia.
Com estem?
Doncs molt interessada en aquesta qüestió,
perquè al final el telèfon mòbil
és una extensió de la nostra identitat.
I aquesta és la diferència.
És a dir, el mòbil és part de la teva identitat,
perquè en el mòbil tu volques una part de la teva identitat,
en les teves relacions humanes, etcètera.
Per tant, tu et lleves,
i pensem en la gent adulta,
abans de parlar dels joves,
i aquesta extensió de la teva identitat és el primer que s'activa al teu costat,
fins i tot abans d'anar a la dutxa.
I aleshores, nosaltres tenim una dependència del telèfon mòbil,
però és una dependència fruit d'aquest vincle identitari que tenim amb el telèfon mòbil,
perquè és a través del telèfon mòbil que contactem amb la gent que ens estimem,
que aconseguim organitzar-nos la vida,
que tenim la informació que ens interessa, que juguem, etcètera.
I aleshores, nosaltres com a adults,
quan parlem de prohibicions,
hem de començar a parlar de com els adults ens relacionem amb els mòbils.
Perquè és evident que els joves també prenen exemple de nosaltres.
Aleshores, primer pensem
quins mòbils no haurien de ser en els llocs de treball.
En aquesta taula només hi ha un mòbil que és el meu.
Sí.
On el tens, el teu?
El meu el tinc a dins de la bossa, a moda avió.
Fantàstic.
Com descriuràs la teva relació amb el telèfon mòbil?
Jo tinc una relació molt intensa amb el telèfon mòbil, d'acord?
El que és important, i a mesura que en som grans,
és aprendre quin grau de dependència de la vida tenim.
Nosaltres som persones dependents dels altres, dels amics,
de les feines, de l'amor, de mil coses.
I també de la tecnologia.
I aleshores, jo soc depenent del mòbil?
Sí, perquè és una eina que a mi m'ajuda moltíssim en la meva vida laboral,
sens dubte.
Però, per exemple, jo quan van sorgir les xarxes socials,
això tu i jo ho hem comentat moltes vegades,
jo vaig decidir que jo no volia ser depenent de les xarxes socials.
que avaluant els beneficis que em procurava,
a la balança, jo hi veia més punts negatius pel que fa a la dependència,
d'hores i hores mirant a veure si parlen,
si et contesten, si tu has de contestar, si tu has de dir.
I, per tant, em vaig posar un curt circuit a la meva pròpia dependència,
perquè jo sé com soc i hauria estat tot el dia pendent d'això.
Ara no ho estic.
I clar que sé quan m'insulten, quan m'acabo sabentant,
perquè estic d'observadora.
Una cosa és que tu no tinguis un perfil com a Mònica Terriba,
l'altra cosa és que tinguis un perfil per mirar què hi passa allà.
Clar, mira, ara sabem que el dia 4 hi ha un concert del Ramon Cim,
que acabem de parlar amb ell, a Lleida.
Doncs això jo ho sé a través de les xarxes,
perquè jo al Ramon el segueixo,
perquè fa molts anys que som amics, etcètera,
i al 4 hi ha un concert a Lleida.
Collonut, doncs això ho sé a través de les xarxes.
Però no tinc aquesta sensació de dir
a veure què haurà dit aquest o l'altre o tal,
i m'ha contestat i ha dit no.
Per tant, adults tenen independència del món,
amb el mòbil.
Sí, home, i tant. Jo el primer.
Aleshores, tu com a professora,
que fa 30 anys que estàs a la Pompeu,
i ara ja introduïm l'element del telèfon a les aules,
ara a les universitats,
com ha canviat l'actitud d'aquests alumnes que tens a classe,
tenint en compte que fa 30 anys que quan vas començar
no hi havia telèfons mòbils, i ara sí?
Els alumnes, des que hi ha els ordinadors damunt la taula,
el seu grau d'atenció és multifrontal.
Tenen molts fronts d'atenció.
No es concentren únicament en el que tu estàs fent,
sinó que com que tenen l'ordinador amb accés a l'aula global,
en el cas de la Pompeu Fabra,
on nosaltres hi pengem els continguts,
i els esquemes i els articles, etcètera,
estableixen relacions de mentre tu estàs fent la classe,
ells estan seguint allò, però en paral·lel què passa?
Que tenen el WhatsApp a dins, pam!
Que tenen els jocs oberts.
Jo, agafaig classes peripatètiques caminant,
ara si em senten alguns d'ells ho saben,
veig què estan fent,
perquè veus les pantalles.
I tenen el WhatsApp web obert.
Home, WhatsApp web, jocs, tota mena de coses.
Aleshores, el que ens hem de plantejar...
I són adults, eh?, perquè estem parlant de la universitat.
Hem de pensar si nosaltres, com a docents,
estem fent la interacció amb la tecnologia
que capti la seva atenció, val?
És a dir, jo moltes vegades,
quan veig ordinadors oberts
fent coses que no pertoquen,
no els hi dic, ei!
No, dic, escolta, busquem, sisplau,
la data en què es va publicar aquest llibre,
que estem dient que ara que ja tens l'ordinador obert
serà més fàcil.
O busquem aquest acord que es va arribar
a les Nacions Unides
sobre cooperació en comunicació, tal, tal.
És a dir, utilitzo la seva dependència
com un eix de captació d'atenció.
Hem d'aprendre a fer els docents els primers
a intentar que aquesta interacció sigui útil.
Això en població adulta.
Però com vols que als nanos els diguis
que els prohibiràs el mòbil a les aules
i no ens hagin plantejat com a societat
que en determinades activitats
on el nivell de concentració ha de ser molt alt,
on l'escolta és el més important,
no hi hagi els mòbils.
Per exemple, al Parlament i al Congrés i al Senat.
Els mòbils dels nostres representants públics
han d'estar a les mans d'aquells representants
mentre han d'estar escoltant allò que està passant
i que contribueix a la construcció dels serveis, diguéssim, públics.
Si fem l'exercici de fer la fotografia,
a veure quants diputats,
quan n'hi ha un alfaristol xerrant,
l'estan mirant als ulls.
I és autèntic el discurs que fa aquell polític
quan sabem que està intervingut telefònicament
pels seus coachs, pels seus col·legues,
per allò que surt a les xarxes, etcètera.
És a dir, ens hem de plantejar això,
perquè no se'ns acudiria mai que un cirurgià
entrés a un quiròfan amb el mòbil
i mentre està treballant
tingués el mòbil a la tauleta del costat
per veure si li entra un WhatsApp.
Oi que és inimaginable això, no?
O un cambrer està treballant,
el cambrer no està amb el mòbil a la butxaca
i, escolti, perdoni, que ara m'arriba un missatge.
Doncs hi ha professions on el nivell d'exigència
de l'atenció i de la cooperació amb l'altre
és imprescindible en el cas del Congrés del Senat.
Si, per exemple, els nanos
i tota la gent que està a les aules des de petits
veiessin que la població adulta
en determinats llocs
el mòbil es queda fora
amb unes bosses segellades
i quan surten el recuperen,
els joves estarien acostumats
a la restricció lògica
per concentrar el rendiment.
O sigui, hi ha hagut estudis, eh?
I segur que vosaltres els coneixeu bé.
La London School of Economics
l'any 2015 va fer un estudi
que va detectar
que sense mòbils a les aules
millorava el rendiment,
crec que un 6,4% o un 6,5%.
És a dir, és evident que si jo ara
tingués el mòbil aquí
i tingués uns ulls a tu
i tingués els ulls a la pantalla
per veure què m'envien
i, ai, mira, m'està escoltant no sé qui,
ai, mira, ara em diuen que això ho he dit bé
o ho he dit malament.
Ai, Mònica, això no ho havies de haver dit.
El meu nivell de concentració
del que a tu t'interessa que jo t'expliqui
o que tu amb els ulls ja m'estàs dient
no t'enrotllis més, Mònica,
canviem de pregunta,
això no ho podria decodificar
perquè estaria pendent d'altres coses.
Doncs a les aules passa exactament el mateix.
Però el que em sembla
que com a país
no hauríem de fer
és deixar que això sigui discrecional
a cada institut que decideixin...
Que és el que ha passat fins ara,
però ara sembla que l'ensenyament
en aquest sentit es posa a les piles
i marcarà unes pautes
després que durant un temps
s'hagi deixat via lliure.
I aquí està bé
comparar amb el que dèiem
dels altres països
perquè França i Itàlia
sí que hi ha hagut una restricció...
Total.
Total.
I a Itàlia, em sembla.
Tu ets partidària
que aquí anem en aquesta direcció?
Jo soc partidària de...
Mira, a determinats llocs
on jo he fet reunions,
quan arribo,
et deixo el mòbil
amb una bossa fora
i estic durant dues hores
sense mòbil
i estic treballant
pendent del que diuen
els companys, etcètera, no?
Jo penso que això no passa res.
És a dir,
els alumnes segur que poden entendre
que quan entren a l'aula
hi ha unes bosses allà
on et deixen els mòbils
i quan ells surten
o quan surten de l'institut
es recuperen el mòbil.
Perquè alhora
una de les coses
que a mi més va amoïna,
tu em deies
què ha canviat
en aquests darrers 30 anys
en què estàs a les aules?
la capacitat de parlar.
i això és a mi
el que més em va amoïna,
la comunicació analògica.
Perquè la comunicació
és una pràctica imprescindible,
no?
Tu ets un periodista
que acabes de fer
una entrevista esplèndida
a l'Albert Ohm
perquè ets capaç
de comunicar-te
amb excel·lència.
Parlen menys els alumnes
del 2023
que els del 1993?
Sí,
parlen menys.
Intervenen menys,
els costa més.
Per què?
Perquè les eines tecnològiques
en canvi són molt més hàbils,
trobant dades,
fent moltes altres coses.
Vull dir que
jo soc molt partidari
de la tecnologia
i és molt...
I no és aquell discurs
d'abans tot era millor.
No, no, no.
Ara bé,
a mi m'amoïna
que tots estem perdent
la capacitat empàtica
d'escoltar-nos
i de parlar
i d'elaborar discursos
i d'elaborar
un pensament complex.
Això sí que m'amoïna.
I després hi ha
una altra qüestió
que és una derivada
del mòbil
que és que
el temps d'atenció
s'ha reduït moltíssim.
Això és el que més
hem notat a les aules.
És a dir,
jo abans podia fer
una classe
de dues hores
de teoria
non-stop
i estaven amb mi
i intervenien...
Si fos per tu
duraria quatre hores
també la classe.
N'he fet de quatre hores.
N'he tornat
les feia de quatre hores.
Però ara
necessito introduir-hi
elements,
tot i que la meva classe
és teòrica,
de...
Vinga,
saps?
Elements de...
de trencar-los
i la tensió
de la tensió
perquè no la poden resistir.
I això
ho hem notat
tots els professors
i professores
que estem a les aules
universitàries
que el nivell de tensió
ha baixat.
I no és culpa d'ells.
És culpa
que la tecnologia
els arriben impactes
cada segons.
I això
és molt difícil
d'administrar, no?
estem acutant molt
el tema del mòbil
l'ús de la feina
o de la formació acadèmica
però
si jo tinc un nen
que no arriba
als dos anys
em costa una animalada
estar a casa
i no consultar
cada deu minuts
que hi passa
el telèfon mòbil.
I no només
és una qüestió
de veure
què passa
per l'escaleta
del programa
de demà.
És una qüestió
d'aquesta
cosa que tenim
de consultar Instagram,
de consultar
un últim missatge
del WhatsApp
quan potser
en aquell moment
ho tens tot resolt
però inevitablement
te'n vas
al telèfon mòbil.
Perquè hi ha
una qüestió
que estem perdent.
Ahir
ara s'està celebrant
aquest cap de setmana
un festival
que organitza
Abacus
i la plataforma
Avilis
que es diu
Fixing the Future
i ahir
fèiem una reflexió
d'anar al marc
d'aquest festival
que era
fins a quin punt
estem
a disminuir
la nostra capacitat
de reflexionar
perquè estem
tota l'estona actuant.
I el mòbil
és una eina
d'acció
perquè estàs
tota l'estona
tal de tal
que sàpiguen
que sé això
que sàpiguen
que estigui informat
d'aquesta altra cosa
que vull organitzar
tal cosa
i tenim
menys temps
que abans
per pensar
les coses
amb calma
perquè estem rebent
inputs
tota l'estona
sobre totes les coses
i fins a quin punt
aquest no tenir
prou temps
per reflexionar
sobre les coses
fa que les nostres accions
siguin prou intel·ligents
o siguin
prou assenyades.
Com que tenim
molta pressa
24 a 7
per estar
sent els
els que
i sobretot
en el món
de la comunicació
o en el món
de la política
o en el món
de l'esfera pública
de tota l'estona
que tothom sàpiga
que estic al cas de tot
i que estic organitzant
això
i anant aquí
i anant allà
un moment
un moment
no ens precipitem
primer
pensem
pensar
i pensar
escurçat
el seu temps
davant de l'acció
Notícia que llegia avui
a l'informatiu
Les criatures
sobreexposades
a les pantalles
tenen retards globals
en el desenvolupament
és una de les conclusions
de l'enquesta
que ha fet
l'Associació Catalana
de Llargats d'Infants
en 130 escoles
bressol
privades de Catalunya
les escoles bressol
és a dir
que els nens
que els hi posen
la pantalla
que tu vas a un restaurant
i veus nens de 6 mesos
amb una pantalla
sí, sí, absolutament
i els pares dinen
i aquí es veu
que això ja té
conseqüències
de seguida
en aquesta
primeríssima etapa
que triguen més
a desenvolupar-se
triguen més a parlar
triguen més a menjar sols
triguen més a crear
vincles amb altres infants
perquè els seus ulls
queden capturat
per l'impacte
del sistema
és a dir
el sistema
capitalista
en el que venim
i no estic en el comunista
ara
però
ho té molt estudiat
això
si jo t'envio a tu
allò que t'interessa
i amb un nano petit
també
la teva tensió
es focalitza en allò
i automàticament
l'entorn desapareix
abans
quan anàvem als cotxes
ahir eren petits
o tenien fills petits
jo també n'he tingut
és molt pesat
quan el teu fill
plora
està nerviós
tal tal
les de calmar
les de fer un esforç
per parlar amb ell
tal
en canvi
li poses una pantalla
de dibuixos animats
i pot veure
5 vegades
la mateixa
i tu
condueixes tranquil
i arribes desestressat
ens hem de plantejar
has de saber que això té un cos
i que té un cos altíssim
perquè
tu no te n'adones
o nosaltres no ens n'adonem
però són hores
de no parlar amb ells
o de no sentir-los
o de no
arribar
en el cas dels més petits
tu evidentment
encara hi ets
és molt petit
però quan es fan grans
te n'adones
que quan xerres amb ell
amb calma
ell acaba dient coses
molt molt importants
perquè
tu li estàs dedicant
l'atenció que toca
i en aquell moment
no estàs a l'ordinador
no estàs al mòbil
o no estàs a la pantalla
o no estàs veient una sèrie
ens queden
re pocs minuts
però
ja i que hem parlat
de la teva feina
a les aules
com a professora universitària
vull posar el nom
damunt la taula
d'una persona
que aquesta casa
s'estima molt
que és el Joan B. Culla
que continua sent
d'actualitat
que fa unes setmanes
vam veure
com va ser capaç
d'aglutinar
tots els presidents
de la Generalitat
vius junts
en l'acte dels CSSBs
perquè vaig veure
que hi havia
Pujol
Montilla
Maragall crec que ja no hi era
però sí que hi havia Montilla
però hi havia el president Montilla
el president Mas
el president Pujol
i el president Aragonès
poques personalitats
se'n poden sortir d'aquesta manera
i el Culla sí que està fotut
a nivell de salut
però aquesta setmana
també Sant Cugat
l'heu fet fill predilecte
sí
ha començat el tràmit
per esdevenir
fill predilecte de la ciutat
i el dilluns
se li va fer un homenatge
molt bonic
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
de Sant Cugat
i ell va ser
la Imma
la seva dona va llegir
un text d'ell
com dir
això de fill predilecte
com que és un savi
que es tanca a casa
i treballa
doncs que a la ciutat
no l'ha gaudit gaire
però ell segur que
sobre aquesta qüestió
que ara estem parlant
dels mòbils
a les aules
ell faria reflexions
interessants
o sobre la guerra
que estem explicant
també aquests dies
això per descomptat
perquè és el seu tema
li interessa molt
i l'ha treballat molt
però és evident
que a les classes
del Joan
si tu no estàs
100%
o les classes
de qualsevol mestre
que té un coneixement brutal
no estàs 100% allà
et perds coses
i una cosa
que jo els dic
sempre als alumnes
els 4 anys
que teniu d'universitat
no els torneu a tenir
i és un temps
de qualitat
per escoltar
escoltar gent
perquè el dia a dia
no us permetrà
escoltar i pensar
i això
és la riquesa
del món universitari
que el Joan
ha contribuït
tant a acabar
tu el vas tenir
de professor?
no
tu el vas tenir
de tertulia
jo l'he tingut
d'acompany
de viatge
en molts mitjans
perquè evidentment
el vaig entrevistar
la nit al dia
molt temps
i en diverses ocasions
i després
els 7 anys
del matí
a Catalunya
a ràdio
però jo feia
classes
a classe
a la tarda
perquè ja treballava
quan estudiava
sempre mirava
jo sí que el vaig tenir
de profe
i mirava sempre
cap a la finestra
però era una passada
allà ni pantalles
ni res
té un cap
brutal
això fa que recordis
alguns mestres
i que els mestres
et determinen
la vida
tant de bo
els mòbils
no distreguin
d'aquests mestratges
Mònica t'arribes
moltes gràcies
el mes que ve
anem pensant
ja tinc una idea
a veure si la compres
és que no puc tenir
idees
perquè tu en tens 3
cada segon
però la propera
la tries tu
gràcies Mònica
3 minuts per les 12
ara tornem
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Compromís
passió
solidaritat
El dimecres 18 d'octubre
Mundo Deportivo
i la Secretaria General
de l'Esport
i de l'Activitat Física
celebren la quarantena
Gala Campions
amb Valors
al Gran Teatre
del Liceu de Barcelona
un homenatge
als esportistes
i clubs
que han destacat
per la seva trajectòria
i pels seus mèrits
i valors
amb el patrocini
del Corte Inglés
l'Ajuntament de Barcelona
i CaixaBank
Arriba al Teatre Lliure
la nostra ciutat
del conegut dramaturg
nord-americà
Thornton Wilder
i dirigit per Ferran Uzzet
15 intèrprets en escena
ens conviden a conèixer
les vides de dues famílies
del poble de Grover's Corners
a New Hampshire
al llarg de 12 anys
serem testimonis
alegries
tristeses
il·lusions
i tragèdies
fins al 12 de novembre
a la sala
Fabià Puigcerver
compra les entrades
al web del Lliure
Tornen els premis
de Regió 7
al Diari de la Catalunya Central
la gala on es guardonen
els mèrits
i el talent
de tot un territori
dimarts 17 d'octubre
a les 7 de la tarda
al Teatre Cursal
de Manresa
reserveu-vos la data
i aconseguiu l'entrada
gratuïta
a Cursal.cat
amb el suport
de CaixaBank
ICL
Ajuntament de Manresa
i Sarautogrup d'Automoció
La guerra eterna
ha tornat a esclatar
nosaltres l'estem vivint
a primera línia
minut a minut
diumenge
especial informatiu
presentat per Toni Cruanyes
des de Jerusalem
amb els enviats especials
a la frontera
amb Gaza
i amb els corresponsals
de TV3
arreu del món
i amb Raquel Sanz
i els millors experts
entendrem què està passant
entre Hamas i Israel
La guerra eterna
a TV3
diumenge a la nit
especial informatiu
Segueix tota l'actualitat
del conflicte
a l'Orient Mitjà
als serveis informatius
de TV3
i Catalunya Ràdio
Nau Albet
i Marcel Borràs
se separen
en el seu últim espectacle
desxifren els motius
de la seva ruptura
després de tota una vida junts
de Nau Albet
i Marcel Borràs
una reflexió irònica
sobre l'ego
fins al 5 de novembre
al Teatre Nacional
de Catalunya
més informació
a tnc.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
Nena, anem a fer un vi
a tnc.cat
a tnc.cat
a tnc.cat
a tnc.cat
a tnc.cat
a tnc.cat