Són les deu.
Moment de repassar les notícies més estacades d'aquestes últimes hores.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia al comitè científic assessor del Pla Pilot
sobre la renda bàsica crítica que es quedi fora dels pressupostos
d'aquest any i denuncien que ens surten perjudicades
les persones més vulnerables.
Des de la xarxa de renda bàsica interpreten en clau política
l'interès dels socialistes per frenar la renda bàsica.
Daniel Reventós és professor d'Economia
a la Universitat de Barcelona i president de la xarxa
en declaracions a Catalunya Ràdio.
Imagina't que tingués èxit aquest Pla Pilot, no?
A més, evidenciaria la misèria
de les propostes de política social dels socialistes,
perquè ells s'aposten per l'ingresso mínimo vital
que ha estat un autèntic fracàs.
Psiquiatres especialitzats alerten
que en la majoria de casos de bullying hi ha darrere
menors amb trets psicopàtics que s'han de detectar i tractar
el més aviat possible perquè es poden reconduir.
El psiquiatre i professor de l'autònoma,
Raffelto Rubia, alerta, a més, que s'ha d'invertir més en salut mental.
És a dir, hem de treballar a fons aquest aspecte,
perquè és un tema que cada vegada se'ns farà més gros,
no només pel tema de la psicopatia,
pel tema en general, de la salut mental en general.
Les plataformes contra el projecte del Hard Rock,
de l'ampliació de l'aeroport del Prat i del quart cinturó
uneixen forces.
Aquesta tarda es manifestaran conjuntament al centre de Barcelona.
Són els tres projectes que s'han inclòs dins de l'acord de pressupostos
entre Esquerra i el PSC.
El portaveu de la plataforma, Aturem Hard Rock, Eloi Redon,
ha explicat que la manifestació d'aquesta tarda
és només l'inici d'una lluita llarga.
Aquesta manifestació només és el principi i el punt de partida
i sabem que durant els propers mesos tenim més accions preparades,
més jornades i més organització a totes aquestes plataformes,
i al final sabem que és una lluita llarga corregut
i que no només comença amb aquests pressupostos,
sinó que seguirà durant molt de temps.
Avui és el Dia Mundial contra l'obesitat,
una malaltia crònica que afecta més de 800 milions de persones al món.
A Catalunya es calcula que la meitat de la població de 18 a 74 anys
té excés de pes, sobrepes o obesitat.
I és per això que els tractaments per perdre pes,
com ara el valor gàstric, han anat guanyant terreny cada any,
però, segons els experts en salut,
també no són tan efectius com es ven
i, fins i tot, poden malmetre la salut.
I ara escolteu.
És la veu de l'actor nord-americà Tom Sizemore,
mort als 61 anys a causa d'un aneurisme cerebral.
Sizemore, conegut pels seus papers en tituls
com Salvem el soldat Ryan nascut al 4 de juliol o Pearl Harbor,
va tenir l'aneurisme a mitjans de febrer i, des de llavors, estava en coma.
Segons informa el seu agent, l'actor ha mort aquesta matinada
en un hospital de Califòrnia.
10 i 3 minuts en esports que destaquem a aquesta hora, Albert Benet.
Bon dia.
Bon dia, que el Girona juga aquest migdia
amb dues al camp del penúltim de la Lliga, el Getafe.
L'equip gironí busca la tercera victòria seguida
i confirma la bona classificació.
És un zè amb 30 punts més a prop de les places europees.
De fet, cada al descens.
El Getafe-Girona el podreu seguir amb el tot gira de Catalunya Ràdio.
També avui a la Lliga,
Almeria-Vilareal, Mallorca-Elge i Atlètic de Madrid-Sevilla.
Al Barça i l'Espanyol jugaran demà els seus partits
de la 24a jornada, l'equip blanqui-blau,
al camp del Valladolid,
l'equip laurana, al camp nou, rep el València.
Al Madrid, a 7 punts del Barça, jugarà al vespre al camp del Betis.
Avui es disputen també
les semifinals de la Copa Masculina d'Ukeipatins,
Valdregar-Aliceo a les 6 de la tarda
i Barça-Reus a les 9 del vespre.
La CB de bàsquet arriba a la 21a jornada,
avui jugant 3 dels 4 equips catalans,
amb els partits Manresa-Fuey-Laverada,
Unicaja-Girona a les 6
i Saragossa-Barça a 3 quarts de 9.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
10 i 4 minuts.
L'Hora Negra.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Roger Escapa, bon dia i bona hora.
Com estàs, Maica?Bé, bé, bé.
Avui dedicarem un espai de l'Hora Negra.
Malgrat que no hi ha cap cosa personal que em vulguis explicar, no?
No, de fet, avui jo crec que hem de dedicar bastants minuts
a temes que no estan resolts,
perquè moltes vegades...Com lo nostre, que no estàs resol.
Sí, i això no et duc que es resolgui mai.
És correcte.Avui ens situem a Banyoles,
l'any 2011, fa més de 10 anys.
Dos assassinats que han quedat de moment impunes.
El primer va passar a Banyoles, 18 de desembre de l'any 2011.
Això passava un diumenge en què les botigues podien obrir,
perquè faltava només una setmana per Nadal.
I a Banyoles, aquella tarda de diumenge,
doncs ja hi havia poca clientela.
La propietària d'una botiga que es diu Calçats Reixac
va tancar una mica abans de l'hora que li tocava.
Sí, la concepció Reixac tenia 53 anys
i era la responsable d'aquests calçats Reixac
tot al centre de Banyoles.
I és veritat que era una tarda d'hivern, de diumenge,
d'aquest diumenge, que les botigues podien obrir,
i fia un fred que apelava i, per tant,
és que no passava ni un ànima.
I aleshores va trucar a casa i va dir...
Escolta, saps què? Xapo, tanco i tiro cap a casa.
Era a les 6 de la tarda, normalment.
I un diumenge podia tancar a les vuit i mitja, nou,
doncs va fer via i... Escolta, tu, tiro cap a casa.
I bueno, i en principi així havia estat l'última conversa
amb el seu home.
Concepció Reixac, eh? És la víctima de Calçats Reixac.
Per tant, tanca abans d'hora, problema, no arriba mai a casa.
Exacte, no arriba a casa,
i, de fet, és el seu home qui s'espanta
i diu... Hòstia, que no arriba, no arriba, no arriba,
i va trucar als Mossos...
I bueno, perdona, el que fa abans és, evidentment,
anar cap a la botiga
i descobrir que la botiga està oberta.
I a l'interior de...
I a l'interior de l'establiment es troba a la concepció
literalment cosida a ganivetades.
Havia sigut un atac salvatge.
A més a més, doncs amb una arma blanca,
tenia ferides als canells de les mans
amb un intent de defensa,
però també a la cara, al coll,
i tota la botiga era una immensa...
era una immensa taca de sang
que pràcticament ho cobria tot.
Era tant, tant la quantitat de sang
que va ser impossible que la policia científica
aconseguís imprentes digitals
ni tampoc mostres d'ADN
per poder, doncs allò, comparar
amb algú dels delinqüents fitxats.
En aquests moments, això va ser el 2011,
si aquest crim hagués estat ara el 2023 o el 2022,
la policia científica de Mossos ja té la possibilitat
d'en determinades superfícies,
tot i que siguin humides o estiguin molt humides,
ja tenen un procediment protocoleritzat
per aconseguir imprentes,
però en aquell moment no hi havia
i es va quedar, ostres, va ser complicat.
Què es va emportar, l'assassí?
Doncs una misèria.
Tot just 200 euros havien fet de caixa
durant tot aquell diumenge.
De fet, era tota la recaudació del cap de setmana.
Tenia algunes llibretes, també, a vendut.
I una cosa curiosa, que era una cistella
que d'aquestes fetes a mà, amples,
que són com molt rústiques,
que la concepció sempre portava amb ella
quan entrava per portar...
En comptes de portar bossa a mà,
portava aquesta cistella.
Els testimonis que els Mossos aconsegueixen
replegar i parlar aquella tarda de diumenge
al centre de Banyoles,
hi ha una persona que assegura
que ha vist córrer un home pels carrers del centre
bàsicament amb una cistella,
amb la mateixa cistella de la sabatera,
de la concepció.
Clar.
Entenc que, com que el cadàver es descobreix
al cap de pocs minuts o al cap de poques hores,
el primer que fan els Mossos és acordonar
tota la zona de Banyoles.
Sí, ben fet, van fer una operació gàbia
per intentar acorralar el lladre i l'assassí,
però tampoc va tenir èxit.
Sí que, tot i que la policia científica et deia
que en aquell escenari tan absolutament regirat
i salvatge,
perquè, a més a més, era incomprensible
la violència que havien fet servir
un botí tan absurd,
sí que hi havia...
Aquesta sant va provocar que a l'autor,
al marxar,
aquestes petjades de sant es podia seguir el rastre
que sortia de la botiga i fins i tot seguia pel carrer,
i aquestes petjades anaven i conduïen
en un edifici ocupat que no estava gaire lluny.
Clar.
Van tirar del fil?
Sí, aquestes petjades, com et deia,
van dirigir en direcció a aquest edifici ocupat
i, evidentment, es va investigar.
Hi havia tres persones
i de les tres persones només en quedaven dos.
I, a més a més, van assegurar
que durant molt de temps havia viscut allà amb ells
un home,
un home que es deia Farid Yabam,
però que a tothom li deia el Pepe,
i que havia desaparegut després de l'assassinat,
que dies abans de la sala a la botiga, a la sabateria Reixac,
va explicar, els hi va explicar amb ells,
que volia necessitar un ganivet
perquè volia cometre un robatori,
perquè necessitava diners per viatjar fins a Barcelona,
per viure amb el seu germà.
El seu germà vivia al Raval, a Ciutat Vella,
i aquest era les pistes que tenien del Farid Yabam.
Per tant, principals sospitors de l'assassinat de Concepció Reixac?
El Farid Yabam...
El que passa és que ja m'ha explicat al principi
que és un cas que no s'ha resolt mai. Per què?
És cert que estaven aquestes petjades,
aquesta declaració d'ell,
explicant a la resta de companys del pis
que necessitava aquest ganivet per cometre un assalt
per els diners, per anar a veure el seu germà a Ciutat Vella,
però, de fet, els musos van aconseguir una hora judicial
i van intervenir al telèfon,
i en aquestes intervencions telefòniques
van interceptar una trucada
en què un amic seu li deia
«Escolta, Pepe, vés a Mossos i explica la teva versió».
Ostres, o sigui, per tant, ell sabia
que estava sota la mirada dels investigadors.
El que passa és que el 2012, en Farid,
es troba, alias el Pepe,
el van trobar que s'havia suïcidat
penjant-se de la viga del pis on vivia amb el seu germà.
I és veritat que mai el van poder interrogar,
però també et diré, com a novetat,
que fa mig any, aproximadament,
el grup d'homicidis dels musos de Girona,
que són els que van portar aquesta investigació
des del 2011,
van fer un informe
i van introduir aquest informe al jutjat
donant per tancat policialment el cas.
Ells van aconseguir més proves i més elements
per assegurar en aquest informe
que l'autor d'aquest crim va ser aquest home, aquest individu,
tot i que això no es va poder després rebatre.
En qualsevol cas,
policialment, els Mossos ho donen per sol.
Aquest informe està en el jutjat,
però, evidentment, ell ni se'l va poder interrogar,
ni va tenir aquest dret que tothom ha defensat.
Déu-n'hi-do. Quina història.
En qualsevol cas, també un malson per la família,
després de tants anys,
i veure com segurament el principal sospitós.
Sí, perquè va ser l'únic sospitós sempre.
A més, d'aquest informe també va tenir coneixement la família.
Que bé que ja han passat molts anys i ja saben que...
Els queda aquesta sensació, aquesta certesa
que els investigadors d'homicidis de Girona,
de musos, van treballar fins a l'últim moment,
i a la família suïcidat es va entregar aquest informe
donant policialment el cas per tancat,
i fent-los saber que policialment no hi havia cap dubte
que l'havia estat l'autor de l'assassinat de la Concepció.
Hem començat amb la Concepció Reixac,
en aquest cas del 18 de desembre del 2011, a Banyoles.
Ara ens situem a Barcelona.
Barcelona, també per a aquelles dates, 23 de febrer del 2010,
un any abans, pràcticament,
un bar situat al Xamfra,
entre el carrer Provença i l'Avinguda Diagonal.
Què hi passa, en aquell bar?
El Bar Joan, que encara existeix,
i a més a més és un bar amb una localització privilegiada,
Provença tocant a l'Avinguda Diagonal.
És un local històric,
i en aquell moment, el 2010, la seva propietària, la Maria,
tot i que tenia 85 anys,
i tenia unes problemes de dificultats de mobilitat increïbles,
era la tercera generació familiar que regentava aquest negoci,
i, per tant, a totes les tardes li agradava anar allà al bar.
I allà qui portava el negoci era el Josep i la Maria Àngels,
els seus dos fills,
tot i que el Josep també tenia uns problemes de visió.
Per tant, qui bàsicament remenava i manava era la Maria Àngels,
i el 2011, aquell 23 de febrer,
havia estat un dia normal.
El matí, la treballadora que estava contractada
s'havia encarregat de tota la part dels esmorzars,
dels migdies,
i la Maria arribava a mitja tarda,
i ajudava poc, però acompanyava el Josep,
la Maria Àngels, els fills,
i petava la xerrada amb els clients de tota la vida.
En aquells moments s'estava fent allà les obres de l'AVE,
i això havia provocat que tot aquell xaflant del bar
estigués tapat i darrere d'unes valles
que reduïen completament la luminositat
i que quedava molt amagat.
De fet, unes valles que els veïns s'havien queixat reiteradament
perquè aquelles valles
deixaven com una zona cega, fosca,
que havia propiciat diferents robatoris violents
a altres establiments.
Hi havia una mena d'eneguit en tot el barri.
A tot això, aquí també tenim
un desenllaç fatal, no?
Sí, estan tots tres, i com sempre,
era com una història molt rutinària,
eren rutines molt marcades.
Cap a les vuit de la tarda, tot estava bàsicament gestit,
i la Maria Àngels va cap a casa, que és molt a prop,
i es feia tot el vespre per començar a preparar el sopar,
i es quedaven tancant caixa i acabant de recollir
en Josep i la Maria, ni tan sols havien de netejar,
perquè tots dos ja et dic que estaven amb dificultats.
Alguna cosa passa perquè la Maria Àngels
passa les hores i a l'hora que esperava la mare
i el germà no arriben, no arriben, no arriben.
Trucava, trucava, trucava, i allà no contestava ningú.
Finalment, deixa el que estava fent,
que troba que la persiana està baixada,
però en comptes dels dos candous de sempre només hi ha un,
aconseguís aixecar la persiana metàl·lica
i a l'interior troba un espectacle
absolutament macabre i terrible.
La mare i el germà han estat assassinats
amb un objecte contundent
que literalment els ha destrossat el cap a tots dos.
Pots imaginar l'horror
i la sensació d'aquesta dona.
I a més a més, arriben, ràpidament,
s'alerta els Mossos d'Esquadra,
arriba el grup d'homicidis de Barcelona,
arriba la que ara és una sergent irresponsable del grup d'homicidis,
que en aquell moment estava embarassada de vuit mesos,
el seu primer fil estava a punt de sortir,
que es va posar de part pocs dies després
i no parava de bellugar-se, i sempre ha reconegut
que va passar un molt mal moment perquè l'escena era terrible.
I a més a més, terrible perquè, a més a més,
pensa que es va endur un ridícul.
O sigui, la recaudació del dia
i tot allò que podien haver guardat
a la caixa de la màquina escura butxaca.
O sigui, res, una cosa absolutament ridícula.
I el mòbil realment era econòmic?
Sí, o sigui, a veure, mai s'ha trobat...
a pensar d'altres opcions, perquè tu deies...
Hòstia, perquè a la taula...
La brutalitat. A la taula dels investigadors,
que el Pep Porta, que a més a més
és el responsable de l'àrea que depèn d'ell
al grup d'homicidis, i ho era en aquell moment,
i ho continua sent a dia d'avui, que sempre és un dels crims
que està per resoldre,
que el té com un tema molt personal
que el repassa encara dia d'avui,
perquè li agradaria que no quedés impuner.
I una de les hipòtesis va ser aquesta.
Hòstia, i sigui alguna cosa més, i es va mirar tot.
Però és que no eren dues persones sense...
A més a més, era impossible que posés cap resistència.
Ell no tenia una mobilitat reduïda,
ell tenia la visibilitat molt reduïda,
per tant, no vam poder posar...
Resistència, era impossible.
Per tant, es va buscar i es va dirigir la investigació
cap al perfil d'atracadors molt violents
que, sota els efectes d'alguna droga,
tinguessin una reacció aïllada i violenta
provocant aquesta salvatjada
que van protagonitzar amb els dos cossos,
perquè un cop morts, van continuar a l'aïllament,
a l'aïllament, a l'aïllament,
un cop morts, van continuar rebent cops al cap.
O sigui, va ser una autèntica salvatjada.
Van haver-hi dos sospitosos que havien protagonitzat
alguns altres robatoris violents
i a més a més també fent servir eines
que podien ser compatibles amb les ferides
de les dues víctimes, però al final,
no es va poder desmuntar la coartada dels dos sospitosos.
I com et deia, no es va resoldre,
però ha canviat d'investigadors.
Mossos d'Esquadra té a la Div. d'Investigació Criminal
un grup d'emissilis centralitzat
que el que fa és repassar casos d'aquests
que queden atascats i que l'investigador
no aconseguís trobar una altra mirada per tornar-ho a mirar
des del minut número 1 i li donen voltes
i et dicten el Pep Porta com l'Astrid Vidal,
els dos responsables que van estar
al bar Joan el 23 de febrer del 2010
a dia d'avui és un cas que quan tenen
estones o dies de tranquil·litat
ho repassen i ho miren.
Han passat 13 anys per escriure.
Queda, queda.
És un cas que a vegades
salta a diferència de la botiga
de sabates, de banyoles,
i aquí sí que Policia científica va aconseguir empremtes.
Per tant, mai es pot donar per tancat un tema.
Jo, en el cas Joan, confio
perquè tota aquesta família
mereix justícia, tots els Mossos mereixen
una explicació, però ostres, va ser molt salvatge.
Molt salvatge. Déu-n'hi-do. Avui amb la Maica Navarro
dos casos sense acabar de resoldre.
El primer sembla que sí, però... Policialment o judicialment?
Sí, i el segon encara ha obert 13 anys després, 7,
fins que acabi per escrivint.
Maica, moltes gràcies.Una abraçada.
Fem una pausa i ara tornem al suplement.
Benvinguda.Bona tarda a tothom.
I aquí comença la Tarda de Catalunya.
Benvingut.Gràcies per escoltar-nos.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vinga, aprofitem l'embranjida moral.
Anem a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Doncs va, anem per feina.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Tenim una unitat mòbil.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota 677-09-1268
i t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enginy.
Hem de construir un coet en un mes?
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Suma't a l'educació que suma l'Alba, l'Ahmet i en Rafa.
Que suma mares, pares, docents i professionals.
Que suma oportunitats i futurs, innovació i qualitat.
Sobre el termini per fer la preinscripció.
Del 6 al 20 de març,
per al segon cicle d'educació infantil i primària.
I del 8 al 20 de març,
per a l'educació secundària obligatòria.
Informa tant a preinscripció.gencat.cat.
Suma't a l'educació que suma.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Benvinguda. Benvingut.
Si vols anunciar-te a Catalunya Ràdio,
recorda, t'esperem via WhatsApp,
al 677-09-1268.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Amb tots vosaltres, Ricapto Estreny.
Miquel Barceló, Miguel Ángel Revilla i Jimmy Jam
a col·lapse a TV3 aquesta nit.
Per tu, que sempre escoltes la ràdio mentre conduixes al taxi.
Apuja el volum,
perquè per fi sentiràs un anunci que t'ajudarà a guanyar més diners.
Si ets taxista, registra-te avui com a conductor a Uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, subete.
Si apliquen condicions.
Fa tants anys que es fan campanyes de reciclatge
que tothom ja sap que els plàstics i els metalls van al contenidor groc.
Aquesta campanya és només per recordar
que tan important com saber això
és saber que cal depositar-los dins del contenidor groc.
Cuidar el nostre planeta comença per cuidar la nostra ciutat.
Cuidem Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis, connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Un giorno cualunque
Li recordaràs
Amor que fugis d'amor
Jo t'ho amato sempre
No t'ho amato mai
Amor que vieni
Amor que vai
Per arribar a dos quarts d'onze.
Ara el suplement, una història amb una dona
que ha estat escollida a la llista Forbes 30,
una de les escollides, una de les seleccionades
de 30 joves que estiguin al voltant de la trentena
i que són líders i professionals
amb influència en diversos sectors,
en el seu cas, en el cas de la ciència.
Parlem d'una dona de Castelló, que és periodista,
que és publicista, que és divulgadora científica,
youtuber, més coneguda com la gata de Schrödinger,
amb un canal que actualment té més de 600.000 subscriptors,
on publica vídeos autoproduïts i investigacions
que desmunten les teories negacionistes,
les pseudociències i, en general,
qualsevol de les teories de la conspiració actual.
Avui el suplement, Rocío Vidal. Bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Encantada.
Com estàs, Rocío, què tal? Molt bé, un plaer d'estar aquí.
On pares, ara, Rocío?
Doncs ara estic a la meva terreta, Benicàsim,
que ja feia més d'un mes que no venia aquí, ja tocava.
Clar, tu ets de Castelló, ara dius que ets de Benicàsim,
vius a Barcelona, vius a Madrid, vius a Castelló, com tu fas?
Ara estic a Madrid, però bueno, una mica, quan puc,
ja torno per aquí, per a la terreta,
perquè fa falta respirar, també.
Dóna't bé aquesta curiositat per a la ciència, Rocío.
Doncs jo crec que des de xicoteta era com molt preguntona,
molt curiosa, jo era com preguntava totes les coses,
i jo crec que això, doncs, ho vaig canalitzar, no?,
així, amb curiositat científica,
i després vaig estudiar periodisme,
perquè m'agrada molt escriure,
i com que no tenia clar què fer, doncs dic, vinga, va, periodisme.
Però mira, després he especialitzat en divulgació,
que és el que m'agrada,
i jo crec que bona decisió tomada,
perquè és una bona forma d'aprendre jo
i, a més, transmetre'ls a la resta de la gent,
o sigui, que és un privilegi absolut.
De fet, em diuen que alguns professors d'ESO, de secundària,
fan servir els teus vídeos a les seves classes,
que això, vull dir, més motiu d'orgull que aquest, no?
Clar, sí, és una passada, clar, a molts divulgadors,
com Quantum Fracture, Sedeciencia, que parlen de física i tal,
els professors posen a classe, que és com un complement,
perquè al final el que fem jo crec que nosaltres
és despertar una mica aquesta curiositat,
perquè després ja, òbviament, la labor d'un professor
és ensenyar i totes aquestes coses,
jo crec que és complementari,
però a mi és una... vamos, sent superafortunada per això, clar.
I al final també desmuntar, no?,
perquè tu et dediques a desmuntar i abrellar-te amb alguna gent,
i a la teva feina, com a investigacionista,
terraplanista, pseudociències, antibacunes, iluminatis,
cienciologia...
Clar, tens moltes lluites i tens molta feina, no?
Sí, i moltes frentes obertes, eh?, cada que ho dius.
Sí, sí.
I, de fet, et volia preguntar per la cienciologia,
que sé que és una de les teves últimes investigacions,
perquè, déu-n'hi-do,
és una cosa que ens quedava molt llunyana, no?,
que és Tom Cruise.
Què és la cienciologia i per on van les teves investigacions?
Sí, realment, o sigui, això ho han fet molt bé a nivell de marketing,
perquè l'han fet la secta de los famosos, no?,
tens Tom Cruise, Ayuntra Volta,
altres actors i actrius que han fet la cara visible,
i l'han fet com...
com atractiva, de portes para fora,
però realment és una de les...
de les sectes més prohibitives,
més aïllants,
tu entres amb moltes promeses
de, bàsicament,
fer de tu mateix un ser superior,
amb capacitats cerebrals de tot,
amb la vista que tot te va a millorar,
que vas a poder enfrontar
tots els problemes de la teva vida,
i després el que fas és aïllar-te del teu entorn,
perquè són gent que ja és,
com no és de la cienciologia,
te van a fer un escoi en el camí.
Li dones tots els teus diners,
temps de la teva vida,
treballes gratis per ahir,
perquè tota la gent que està a les esglésies de la cienciologia
per tot el món,
a Espanya, a Latinoamèrica, a Estats Units,
és gent voluntària,
que no cobra, però realment està fent una jornada laboral
per unes poques centis d'euros,
al millor 200 euros al mes,
i estan passant tota la seva vida ahir,
sense cotitzar,
i esclavitzada, bàsicament,
això és la cara que no es veu.
Què prometen a canvi?
O sigui, la promesa què és?
Perquè, és a dir, que al final no s'acaba complint, no?
Però t'han de posar una pasta negada abans.
Clar, la promesa és ser un cliar.
Un cliar és aquest tipus de persona superior
que o té tot resolt a la seva vida,
que no té problemes, no té preocupacions, no té tal,
i amb una tècnica que tenen ells,
que és l'auditoria, les audicions,
teòricament, així, logres el cliar,
però el que fan és, en tres anys, poses molts diners,
molts diners, molts diners, per agafar el cliar,
i realment mai ho aconsegueixes,
o si aconsegueixes,
seguisses sent aquest tipus de persona
que realment no t'arreglen res, no?
Al contrari, de fet, hi ha com molts suïcidis,
notòries de persones que portaven molts anys a la ciència,
i que, suposadament,
que no aconseguien res del que l'havien promès,
van acabar, malauradament, amb la seva vida,
o sigui que és molt, molt, molt horrible, realment.
¿Com t'expliques que una persona
que aparentment hauria d'estar ben assessorada com Tom Cruise
faci tants anys que defensa una pseudociència com aquesta?
Puf! Jo crec que és per interès tan econòmic, no?
Perquè el que fan des de la cinsol·licitat
tenen moltíssima pasta,
i el que fan és, han portat a Tom Cruise,
perquè li han cobrat cotxes, li han comprat cases,
o sigui, l'han fet de tot a Tom Cruise
perquè sigui la imatge de la cinsologia.
O sigui, que hi ha un interès,
però també jo crec que aquests famosos ho creuen,
o sigui, estan convençuts que són uns éssers superiors
i que tenen una missió en el planeta Terra
d'ajudar la gent, que la realitat és que no és així.
Has aconseguit infiltrar-t'hi amb algunes d'aquestes organitzacions?
Sí, sí, a la cinsologia, també, a les primeres etapes,
vaig veure com funciona l'etapa de captació,
que és la més bonica, la que te regalen tot, no?
O sigui, sí, sí, vas a veure, vas a millorar moltíssim,
i clar, entens per què la gent
pot tenir alguna preocupació,
que no sap com, no sé,
que no sap què fer en algunes coses de la seva vida,
necessita respostes,
i, desgraciadament, hi ha molta gent que s'aprofita d'això,
i això és una pena i és molt trist.
L'Esanètiques és com la bíblia...
la bíblia dels cincòlegs,
perquè és el que va escriure Ronald Hubbard,
que és el guru de la cincologia,
i allà es diu totes aquestes coses,
del clíart, de com aconseguir-ho,
de què són els problemes, els engrames,
que són tots els problemes que tenim els humans.
Bueno, és una bíblia feta com si fos ciència,
però que és, vamos, la més gran de les seves ciències
que m'he topat mai.
Va néixer als Estats Units, això?
Exactament, sí, Ronald Hubbard era dels Estats Units,
i allà els anys 50, que ja fa temps.
I a casa nostra també hi ha molta militància
amb el tema cienciologia?
Sí, està sobretot a Madrid i a Barcelona,
i jo crec que el més important és a Barcelona,
de Centre de la Cinciologia, de L'Esanètiques,
segur que la gent que viu a Barcelona,
algun navegador l'ha vist,
i jo crec que a Espanya tindrà uns 20.000, 30.000 adeptes,
i com unes mil persones que treballen, entre cometes,
perquè ja t'he dit que són falsos treballadors,
perquè són voluntaris, però treballen tot el dia,
i sí, uns 20.000 persones i mil persones treballen,
o sigui, aquí no és poc, eh?
Clar, tu tens un problema, et deu passar com el Tamayo,
que ja portes un temps en el negoci, molta gent et posa cara,
i infiltrar-te cada vegada deu ser més difícil.
Clar, la pandèmia tenia l'excusa de la mascareta,
així que era més complicat, però ara ja no sé com fer-ho,
la pròxima vegada, perquè tinc coses com entre mans,
i dic, però podré fer-ho jo, o ja entrar en fitxada,
perquè, a veure, si jo fos una d'aquestes sectes i tal,
jo tindria fitxada a Tamayo,
i a mi ens tindria al principi, en plan, warning, no enter.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
avui coneixent la història de la Rocío Vidal,
una història que va conèixer fa una mica més de 5 anys,
quan sobretot arran de l'any 2018
la denúncia contra dues influencers,
en aquest cas es feien passar per setmanes,
i cobraven 80 euros per fer la carta estral
i per purificar-te l'ànima per a Skype,
això ho va denunciar la Rocío Vidal,
i arran d'aquest cas va agafar volada
i et van sortir moltes més feines, no?
Exactament, sí, això va ser,
i vaig pensar al canal de YouTube com, bueno,
ara no tinc feina, o sigui que vaig aprofitar
i fer un projecte personal,
que, òbviament, no em donaran diners,
però serà com una mica d'això, d'imatge personal,
però, clar, va sortir bé, va sortir això molt bé,
i sí que vaig dir, ostres, a lo millor,
sí que puc fer d'això la meva feina, no?
I mira, 5 anys després, com passa el temps, mare meva,
aquí estem.
Has notat cert contacte,
o tinc la sensació, a vegades,
que aquestes pseudociències estan vinculades
o ja ser vincle amb l'extrema dreta, no?,
amb teories també de la conspiració,
tens aquesta percepció?
Depèn, depèn.
Si són com aquest rotllo de teràpies alternatives i tot això,
això és com molt més ageràrquic,
o sigui, no hi ha jerarquia, és com més espiritual,
però després està tot el rotllo antisistema de...
aquestes teories antisistema de la conspiració,
negacionistes,
saps, tot el de lo del Covid, del terraplanisme,
que això sí que té relació amb l'extrema dreta,
però per lo mateix del tema antisistema, no?,
que és, al final vas contra el govern,
vas contra tot el sistema científic, polític, tot,
i tot va... sí que va relacionar
totes les teories de la conspiració aquestes.
Parla'm una mica més del Yunque,
que és aquesta sector ultracristiana
que va sortir també a l'entrevista amb Macarena Aulona
que feia el Jordi Evole fa uns dies.
És una... és una secta,
està demostrat que és una secta mexicana
que va vindre a Espanya als anys 80,
i se va infiltrar, bueno, se va infiltrar,
va crear associacions, pantalla, per infiltrar-se a la societat,
com Aztèo Ir, professionals per l'ètica,
l'Institut de la Família, Citizen Go,
i totes aquestes associacions estan plenes de persones del Yunque
que capten a gent molt jove, universitaris,
o inclús menors d'edat,
com fer servir la paraula de Déu a la Terra,
alguna cosa, i si saps on com...
mitja monges, mitja soldats, és el que creen.
I bueno, la qüestió és aquesta que el Yunque i Aztèo Ir
va ser clau per a la creació de Vox,
i va estar a tot el principi,
i després, clar, ha estat acompanyant el Yunque com a secta
a tota la trajectòria de Vox,
el que passa és que ara els experts diuen
que l'any passat van trencar, per això dir,
perquè van tindre...
Bueno, perquè l'Avascal ja no necessita el Yunque,
i el Yunque no està content amb l'Avascal, això és el que sembla,
però que és una secta ultrasecreta,
però que està infiltrada en les estructures de poder.
Quina por, no?
Sí, sí, sí, clar, com t'has dit, sí que...
Jo, quan vaig investigar, dic...
Em sembla una conspiració, però realment és la realitat, clar.
I després tinc la sensació també que a vegades
hi ha certa relació entre certes celebrities
i...
i teories també de la conspiració
o pseudociències,
em ven al cap el nom de Miguel Bosé,
Beata Legón, Victòria Abril,
militants anti-vacunes o anticòvids, fins i tot, no?
Jo flipo, mira, és que vaig veure l'entrevista de...
D'aquesta setmana a l'Hormiguero, sí, sí, sí, tot...
Va ser extraordinària.
O sigui, el Miguel Bosé diu que no va tindre llibertat d'expressió,
perquè ja en Espanya no hi ha llibertat d'expressió.
Que hi havia més llibertat en l'època de la transició que actualment.
I Pablo Motos li donava la raó, que a mi això és el més sorprenent.
Jo me'n riu, però em vaig quedar en xoc,
perquè diguen aquesta afirmació i...
i, vamos, sense despeinar-se, eh?, jo flipo.
Però, bueno, més enllà d'això, jo li cago a Miguel Bosé,
però qui te va coartar la llibertat d'expressió?
Has dit el que has volgut de tota la pandèmia,
el que passa és que tu tens la llibertat d'expressió de dir això,
i tota la gent té la llibertat d'expressió de dir-te
que el que estàs dient és una sopla pollet, o sigui, lo siento,
però és així, la llibertat d'expressió és bidireccional.
O sigui, em fa gràcia aquesta situació de victimisme, no?,
de... ah, és que ja no es pot dir res.
Hombre, dir pots dir el que vulguis.
Una altra cosa és que la gent després et respon, no?
I Rocío, tu no et fa por d'esammascarar gent tan poderosa?
Jo què sé, eh?, la meva mare sempre està preocupada,
en plan, ai, Rocío, ten cuidado, que luego a ver qué te van a hacer.
A ver, és com, jo què sé, és la meva feina i jo tampoc ho penso massa.
Òbviament, tinc cura de moltes coses, no?,
no he de donar massa dades personals i tot això,
però realment és la feina, no?,
per això jo vaig estudiar periodisme i ja està, o sigui, no hi ha més.
Clar, estàs aplicant el periodisme d'una manera que és interessantíssima,
i molt lluny dels mitjans convencionals.
Tu t'hi pots guanyar bé la vida, no?, amb el teu canal de YouTube.
Sí, sí, jo soc una de les poques privilegiades
que per sort puc viure d'això, no?,
perquè també no només és el canal de YouTube,
sinó que, al ser periodista, jo també faig altres col·laboracions,
xerrades i totes aquestes coses,
que al final la veu te la dona les artes socials
i tu després que vas muntant la teua feina, no?,
és una feina que sí que estic molt contenta.
I que, a més a més, vas publicant llibres,
he vist Eureka, 50 Descobriments Científics que van canviar el món,
on parles d'alguns d'aquests grans descobriments,
en aquest cas una mica més en format més positiu
que totes aquestes seducicències que et dediques a desenmascarar.
No sé si tens algun altre llibre que estàs preparant.
Pues sí, sí, sí, o sigui, ja tenia ahir el Pico Orset,
i estic parlant una altra vegada
amb la meva editorial per fer-hi un altre llibre,
que aquest va ser...
No, no vull dir res, però bueno, ja parlarem.
Ja parlarem quan surti.
Quan l'estrenis et convidem i a veure si ens veiem les cares cara a cara.
Una abraçada, Rocío Vidal, cap a Benicàcim.
Cuiden moltíssim, moltes gràcies.
Igualment, un plaer.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
Ara no puc, he quedat amb la meva parella lingüística.
Volontariat per la llengua
és un programa que fomenta l'ús del català
amb la creació de parelles lingüístiques
formades per un voluntari o voluntària
i un aprenent o aprenenta.
La parella pot trobar-se presencialment o virtualment
i parlar de qualsevol tema durant una hora a la setmana
en un context relaxat i informal.
Així, persones amb coneixements bàsics de català
poden parlar-lo amb altres que ja el parlen habitualment.
Informa tant a vxl.cat.
El març és el mes de la dança.
300 activitats per a tots els públics
omplen els teatres, els carrers, les places, els cinemes
i els edificis singulars de 12 ciutats que ballen juntes.
Dança metropolitana, del 9 al 26 de març.
Tota la informació a dançametropolitana.cat.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas,
les leo poesía,
hasta les pose música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Quatre minuts per arribar a tres quarts de 11 del matí.
Ja hem escollit els set udents concursants.
És que és molt fort, de 2.300 persones.
Ja sabem qui són els setze concursants de la nova temporada d'Oforia.
16 persones que, a partir de la setmana que ve,
durant 13 setmanes competiran per qui es queda el concurs i qui marxa.
Oforia és un dels grans èxits de TV3,
tant pel format com també per la dinàmica que marquen els presentadors.
Un gran programa en el qual treballen més de 200 persones,
moltes anònimes i algunes amb cares públiques.
Els quals els caps de setmana, entre altres coses,
els agraden adormir tard i llevar-se tard.
Marta Torné, bon dia i bona hora.
Ahir vaig veure un episodi, abans d'anar a dormir de les tofes,
que em vaig avorrir molt, després que acabés el càsting,
i m'he aixecat a les set.
El cap és que he arribat tard, i no tinc excusa que hi havia...
És habitual que arribis tard als llocs?
Sempre, sí, ho sento, perdó. A la ràdio també.
No és la intenció.
M'he confiat, perquè sempre et convoquen...
La gent que em fa esperar és que...
Si estàs de morros, no fem aquesta entrevista,
perquè sortirà fatal, ja t'ho dic.
Mira, si ara dius que te'n vas i abandones l'estudió de Catalunya Ràdio...
No, no.
Aleshores sí que sortirem a tots els...
Jo no em vull tancar portes, al millor un dia...
T'agradaria fer ràdio? Sí, imagina't que agafo el teu programa.
El cap de setmana. No, el cap de setmana no.
Això mai se sap, i saps que en aquesta casa, a vegades, posen i treuen.
Però et va molt bé, no? Perquè aquí segueixes.
I la tele, què? També et veig a la tele.
Ah, sí? Jo no m'hi veig mai.
Però tu ets guapo, tu hauries de fer tele.
La ràdio diuen que és pels lletjos.
Què li dirà a l'actor, això? Bueno, ja li diré al Siegfried.
Digue-l'hi, digue-l'hi. Què tal?
Molt contents. Ahir, un dia de molta audiència, la veritat.
Un 14 amb 6 vam fer, vam ser líders.
Que això implica i demostra que està en molt bon estat de forma, no?,
el programa.
Tot i que sempre tenim una mica una sensació de...
de que no sabem què passarà.
Perquè, clar, això de la televisió és tan, tan imprevisible...
A mi no em porten un cafè, te'l porten a tu.
I a mi no em diuen si vull un cafè.
Marta, clar, a les bandes de música
diuen que el segon disc és dificilíssim de fer, no?
Perquè el primer és la novetat, no tens aquella pressió.
De fet, vau estrenar Eufòria, no sé quina era l'expectativa, no?
I va ser un boom increïble.
I ara com t'ho agafes, tu, això?
A veure, ja porto molts anys a la televisió
i sé que pot passar qualsevol cosa.
Igual que pot passar que la millor l'any que ve
no conti amb mi com a presentadora.
Vull dir que per opcions hi ha moltes.
Jo em prenc amb ganes de disfrutar-ho al 100%,
perquè l'any passat estava acabant un altre projecte,
després se'm van creuar diversos projectes a la vegada,
aquest any, per sort, només em podré dedicar a això,
i em ve molt de gust,
perquè és un programa que pot ser molt estressant,
perquè és una direcció de producció,
un disseny de producció molt complicat,
hi ha actuacions, hi ha mutacions, hi ha connexions, hi ha vídeos...
Hi pot ser o molt estressant o una meravella.
L'any passat va ser una meravella, però una mica estressant,
aquest any espero que sigui més a gaudir.
També et dic que aquest any fem les gales en directe
des del primer dia, que això,
a part que pels que treballem al programa és molt millor,
perquè el directe sempre és molt millor,
implica una cosa molt important de cara a l'espectador,
que és que ells, des del primer dia,
podran decidir qui es queda i qui se'n va del programa,
cosa que l'any passat, jo crec,
que potser no haguessin sortit els concursants
que van sortir des del primer dia,
perquè els que votaven les tres primeres gales,
o les quatre primeres gales, ara no me'n recordo,
que estaven gravades, només votava el públic,
que estava al plató, i era públic d'una edat molt determinada.
Vull dir que jo crec que és molt important
fer aquests esforços del primer programa que sigui en directe,
perquè així es democratitza totalment el tema de la decisió final.
Marta Torneu, 8 titulars.
Qui és el nou membre del jurat? L'han mascarat.
Tu què vols, que em quedis sense feina?
Però escolta'm, hem fet un pacte, no?
És un home o una dona?
Ara em castiguis perquè he arribat...
És un home o una dona? És una dona, es veu a la promo.
Porta un casc preciós amb les colors d'eufòria.
Quan ho sabrem, això, divendres que ve?
És que això no... si ho sé, em porto els deures fets,
però clar, no vull estar en un compromís.
És una persona molt estimada.
Ja està, no em puc dir res més.
És nina?
No. No és nina.
Ai, gràcies, m'has portat un cafè. No és nina.
Nina, no. Nina, no.
No, no. Eufòria és una altra generació, ja.
D'acord. O sigui, és una persona jove.
Cantant? Què fem, el Quinesquien?
És cantant?
No. És actriu?
Escolta'm, deixa'm trucar al tono, que em faran fora.
Truca al tono, posa el mans lliures, sisplau.
Ahir, a Eufòria, va sonar així.
Because you took me down
But you didn't finish me off
Come on, now!
My name is Regina George
And in case your game is gone...
Aquest és Ney, una de les...
Bon dia, tono, m'agrada molt perquè t'he trucat,
estem en directe a Catalunya Ràdio.
Amb el mans lliures, no t'hem passat ni per línia.
Tono, soc el Roger Escap, el suplement, què tal?
És que el Roger m'està maltractant, perquè he arribat tard,
i m'està resionant, i llavors m'està aquí,
fent un interrogatori de tercer grau,
per saber qui és la persona, el membre del jurat,
que encara no hem confirmat,
i jo dic, escolta'm, ja no em vull quedar sense feina,
deixa'm trucar al tono.
Llavors, hi he dit que és una dona,
que, bueno, això ja es veu a la promo, que no és la nina,
i ja està, no sé si m'ha tret alguna cosa més.
És motorista, li agrada molt anar amb moto.
Moto-mami.
I aviat es traurà el casc.
Aviat es traurà el casc.
Jo crec que demà es traurà el casc.
Demà? A on se'l traurà?
Demà, crec que demà es comunicarà.
Bé, potser que aviat. Ah, avui?
I per què no ho diem, ara, ja?
Exacte.
No, perquè està tot calculat, pactat, de TV3, no ho podem dir.
Val, val.
Es matarien. Molt bé.
Tono, l'enhorabona i molta sort amb aquesta nova temporada.
Moltes gràcies.
Després et truco, Tono. Un petó.
Adéu, guapo. Adéu.
És que ara me'n dic qui és.
Ho sabies?
Jo pensava que a nivell intern sí que ho sabies.
Home, si era per la teva angústia existencial,
t'ho hauries escrit en un paper.
Ara me'n dic qui és. Tampoc m'ha sorprès tant.
No m'ha sorprès tant. Pensava que ja era públic.
Bé... No, ho farà molt bé.
Vull dir, jo crec que serà molt divertit.
Sí.
El càsting és clau, perquè una de les èxits de la primera edició
va ser el càsting.
Ahir vam descobrir que està setze persones
que conformaran aquesta segona edició.
Què et sembla el càsting? Vols que et faci titulars?
Mira, vam fer un pilot, un programa pilot,
perquè, clar, tot i que comencem amb els directes,
vam fer una prova tècnica, de fer un programa zero,
que és una rèplica pràcticament del programa 1,
amb quasi les mateixes actuacions,
també de cara als concursants que de cop no es vegin fent un directe,
cantant, molts d'ells no han quedat davant d'un públic...
Molts motius van fer aquest pilot.
M'atreviria a dir que el nivell és més alt que de l'any passat.
És a dir...
Vocalment, vols dir, o de tot? De tot.
De tot. Sí.
O sigui... Bueno...
Si has al·lucinat amb el nivell interpretatiu que hi ha...
Sí, és veritat, que ens passarà a tots,
i no cal negar-ho,
que jo estava allà i trobava a faltar...
Clar, l'eufòria són els concursants.
O sigui, nosaltres, al final,
hem d'anar a faltar de transmissors, d'ells, no?
D'una actuació a l'altra.
Però l'essència del programa són ells,
i trobar a faltar, doncs, el Triquell, la Mariona, tal...
I és raro veure cares noves, però...
Ojo, eh?
T'hi acostumaràs de seguida.
Unes actuacions espectaculars.
Escolta'm, i tu ara on estàs vivint?
Barcelona, Madrid, com tu ho fas?
Jo visc a Barcelona i a Madrid.
Estàs vivint a Barcelona i a Madrid, és a dir, vius a l'AVE una mica.
I com fas això d'anar i venir?
18. 18 anys.
Cap a 19, sí.
Se m'ha passat volant.
Què estàs calculant, l'edat que tinc?
Faré 45 el dia 1, el primer dia del programa, el dia 10 de març.
El divendres que ve.
Deus estar cansada que et diguin que no sembla que tens 45 anys.
No, això m'encanta.
Per tu és important l'edat, és una cosa que t'hi fixes?
Et fa mandra fer anys?
No m'agrada celebrar l'aniversari, no ho he fet mai.
Però m'agrada fer anys, i a més, arriba una edat,
a la que estic jo, que faré 45,
que arribar a aquesta edat, amb els teus pares amb salut,
amb feina, amb una relació estable,
amb pau mental, amb amics, amb salut,
doncs és un gust.
Ja sé que és un tòpic, però és veritat,
i més després de la pandèmia que hem viscut.
La família els pares els has de tenir aquí a Barcelona o a Catalunya, no?
Sí.
Crec que el teu pare era gallec.
Sí, ara viu a Canàries.
I tu et vas criar a Barcelona?
Sí. De què rius?
No estic acostumada a agafar-me preguntes tan personals.
Encara no he començat. Ostres, què em preguntaràs?
Encara no he començat.
Jo soc de barri, de Nou Barris, de la Guinegüeta,
que ara està preciós, aquell barri, però de petiteta,
home, clar, allà hi havia concentradet,
estaven els guaixos nois, estaven els esquíheads,
era un barri d'orillo.
Em va cridar l'atenció,
quan et fèiem parlar d'eufòria d'algunes entrevistes
que explicaves que t'havies esforçat molt
amb el tema del català i algunes lingüistes de la casa, de TV3,
perquè suposo que a casa teva la llengua materna era el castellà.
La meva mare parla català amb tota la família,
però amb ella parla en castellà,
perquè era aquella època que, clar, patriarcal,
que el pare parla en castellà.
Tot i així, sempre veiem TV3.
Però jo diria que el teu nivell de català és extraordinari.
Tinc un programa perquè tinc una lingüista,
que, a més a més, aquesta setmana que comencem
una altra vegada el programa la tornaré a tenir,
perquè, a més a més, em va molt bé.
Però realment ho necessitaves, perquè jo no noto que...
Home, jo crec que hem de tenir, és el que vaig dir,
jo crec que tenir una responsabilitat presentant un programa
en una franja horària com aquella, com aquesta, d'eufòria,
en prime time, de tres hores, i, a més a més, després,
amb tota la repercussió que va tenir tota l'audiència,
al final la llengua és el més important d'una cultura
i un mitjà de comunicació com és el de la corporació,
que és públic, i hem de donar un exemple.
Llavors, jo no estava agobiada amb aquell tema,
però és veritat que quan em van proposar,
jo havia fet abans el persona infiltrada,
però que estava gravat, i a vegades quan feia...
que, a més a més, el ton era el director,
i m'equivocava, llavors podíem tornar a gravar,
però aquí era en directe, i el primer que vaig dir,
dic, hostes, no sé si em sento preparada
per poder parlar el català com realment requereix
un lloc de treball com aquest.
Llavors, bueno, de seguida amb el...
Vull dir que TV3 a mi no em va posar mai cap problema,
però em sento més segura ara que hem fet aquesta temporada
i que amb els lingüistes anem treballant.
Dius que estàs en un moment sensacional de la teva vida,
per l'edat, per la salut dels que t'apropen, per l'amor...
Ets objecte de la premsa del cor?
No, no.
Però no ho he estat mai, perquè si no t'expos...
O sigui, també depèn del teu grau de popularitat
i si ets molt famós, per molt que et vulguis allunyar,
formes part d'aquest foco, no?
Però jo des que vaig arribar a Madrid
i que sí que he tingut relacions amb gent més o menys coneguda,
si vols portar-ho amb discreció i que no s'enterri ningú
i no entrar en aquest món, et respecten bastant, la veritat.
Com vas conèixer el teu marit?
Treballant, en una obra de teatre,
amb l'Àlex Brandemult.
Perquè és el Roger Wal, no? Roger Wal, sí, sí.
I què tal això de treballar amb la parella?
És que com ens vam conèixer treballant i llavors no érem parella,
i no hi havia res, va ser després, ja ho hem normalitzat,
i després he fet una pel·li amb ell,
però tampoc he fet... treballar, treballar, treballar, molt, molt,
no compartim.
Perquè, clar, tu, fer d'actriu és una cosa que t'hi vas trobar una mica.
No sé si era la teva vocació, de petita.
Bueno, m'agradava, però jo crec que més per inseguretat
no em veia capaç de que podria arribar a fer-ho, no?
Però m'agrada molt, m'agrada molt.
Ara m'han donat un paper per un projecte per Netflix,
una sèrie, que a més començo a rodar el 30 de juny,
després que hi havia eufòria, vull dir que em va perfecte,
i es roda a Galícia,
i sempre que tinc qualsevol cosa d'interpretació la disfruto molt.
I suposo que has de fer càstings, no, també?
Sí, aquesta vaig anar a Madrid a fer el càsting i em va sortir.
I suposo també que hi trobes treballant d'actriu,
sobretot en castellà, perquè en català l'oferta és més...
Clar, vaig fer una sèrie amb la Sílvia Abril i amb l'Agnes Busquets,
a TV3, però vam fer només una temporada,
i sí que és veritat que interpreta en català,
perquè el tema lingüístic català de ficció
és més complicat que quan facin entreteniment.
Són molt més estrictes de ser fidels al text,
com si fos un Shakespeare.
Això no es pot tocar, s'ha de dir així.
I sí que estava una mica més engarrotada fent la ficció,
però també m'agrada molt sortir de la zona de confort
i fer coses que et sents incòmode.
I acabar presentant programes com aquest,
el tema d'oferta, com va sortir, crec que va ser una casualitat.
És que la vida són casualitats.
Jo crec que és una suma de casualitats,
o més que al final les coses estan per tu, si han de ser.
Vull dir...
Jo havia de fer...
Em van trucar per fer... T'ho explico tot perquè no passa res.
Em van trucar per fer el persona infiltrada, per presentar.
Me'n recordo. Vaig fer el càsting.
I van agafar l'Alna Simon.
Llavors em van trucar per anar de convidada.
I el meu marit em deia,
no hi vagis, si no t'han donat la feina ara, per què hi has d'anar?
Perquè era un dissabte, 14 hores de gravació.
I jo dic, és que a mi m'agrada molt el programa.
I anava amb ganes.
No sé què va passar amb l'Anna,
que llavors vaig tenir l'oportunitat de poder presentar-ho jo,
i m'ho van oferir.
Llavors, a partir d'aquí, amb la relació amb la productora,
va ser quan van tenir la proposta del projecte d'Euphoria,
i com amb mi ens entenem molt bé,
i ens portem molt bé i som com una família,
van dir, no, no, amb la Marta.
O sigui, al final és una suma de moltes coses,
però aquest programa el podria presentar
a algú molt més jove perfectament.
O molt més gran.
Però l'edat, vull dir...
No, però és veritat que és un...
Jo tinc el doble d'edat de tot l'equip.
Sí, però hi ha espectadors de totes les edats,
això ha quedat demostradíssim,
i hi ha el Miki que encarna una cosa, tu una altra...
Bueno, a mi no em grinyola.
No, jo encantada, perquè així semblo més jove.
I el teu marit et deia, no vagis al personal infiltrat.
És que és escorpí, és molt...
Em deia, per què has d'anar tot el dia allà?
A més, no t'han donat la feina.
Tu creus en l'amor per tota la vida?
De quin tipus? De la passió?
Sí, bueno, sí.
Home, jo encara estimo moltes parelles que he tingut,
i que no fan part de la meva vida, clar.
Però això no és amor. Això no és amor.
L'amor té moltes, moltes, moltes cares.
Només és la comèdia aquesta,
després de Dina d'Antena 3.
No t'agraden aquestes comèdies?
Per dormir, sí.
Només miro TV3.
I, clar, són 13 setmanes que estarem amb...
Sí, tenim un descans,
que ahir m'ho van dir i no ho sabia i em va fer molt feliç,
tenim un descans per Setmana Santa.
Per no desperdiciar,
hi ha un programa amb tothom allà enganxat a la pantalla.
I després d'això,
tu com creus que els anirà a la vida ara?
El Triquell, la Mariona, l'Edo...
Home, jo els veig molt bé.
Evidentment, em sap greu, no?,
però no són els 16, 16,
sempre hi ha uns que els va millor que altres,
però la Núria està treballant a Madrid el Rei León,
l'Escorpio i el...
També està fent musical amb el Joan,
el Triquell ha tret el disc que li va molt bé,
l'Edo també, la Mariona, clar, és la guanyadora, no para,
musicals i tot.
Jo crec que...
És una bona oportunitat, aquest programa.
I mantens contacte?
Amb ells, sí, sí, sí.
Jo quedaria amb ells avui per dinar amb tots,
sí, me'ls estimo molt.
Tu esperaves aquest boom d'aquest programa?
Perquè les expectatives eren unes altres, no?
No hi havia... Home, fas un programa
amb intenció i amb desig que funcioni,
però clar, no et pots imaginar
un fenomen com va ser Eufòria.
O sigui, és un programa on va ajuntar
a tres generacions davant d'una pantalla,
i a més a més amb unes ganes d'emocionar-nos,
de somiar i de viure després de la...
Jo me'n recordo, clar, és que veníem de la pandèmia,
que no hi havia quasi programes,
que no hi havia públic els programes,
i allà hi havia tothom,
els primers programes amb les mascaretes allà patint,
i va ser com una explosió.
Un minut per arribar a les 11, és l'última pregunta.
A veure com ho faig a anar.
Què passa?
La persona del jurat que ens falta,
i que avui o demà, segons ens ha explicat el Toni Hernández,
que és el director de TV3, revelarà...
I productor executiu, ojo, que aquest em pot fer fora.
Té 30 segons per arribar al bolletí, eh?
Té les mateixes inicials que Cristiano Ronaldo?
Escolta'm, no em pots posar amb aquesta, tu ho saps?
No, jo t'he fet una pregunta.
Té les mateixes inicials que Cristiano Ronaldo, sí o no?
Potser sí.
Marta, tornem, moltes gràcies, molta sort,
amb aquesta nova aventura, que és eufòria.
Em tornaràs a convidar, tot i que he arribat tard?
No ho crec. Les notícies de les 11,
i de seguida el suplement del comunista Jordi Evole.
Ara tornem al suplement, fins ara.
Adéu.