Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
El PSOE tanca files amb Pedro Sánchez en un comitè federal del PSOE
sense el secretari general del partit.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia. Els socialistes volen escenificar aquest matí el suport al seu líder
per demanar-li que no dimiteixi com a president del govern espanyol.
A les portes de la seu del PSOE a Madrid hi ha convocades també protestes
a favor de Sánchez, que s'ha deixat fins dilluns, recordem-ho,
per reflexionar sobre la seva continuïtat.
Madrid, Pol Marçà, bon dia.
Bon dia. El gruix de la direcció socialista ja és aquí a la seu del partit.
També han arribat els dirigents territorials,
entre ells el primer secretari del PSC, Salvador Illa,
uns socialistes que tanquen files amb Pedro Sánchez i amb la seva dona
i que acusa la dreta i l'extrema dreta de voler tombar
un govern democràtic i legítim.
És el ministre de Justícia, Fèlix Bolaños.
Des de hace años, los que cometían delitos cuando gobernavan,
hoy continúan en una cacería absolutamente injusta
contra un gobierno progresista, democrático y legítimo.
Són ja centenars les persones que estan a les portes de la seu socialista
per seguir des d'aquí en directe.
També les intervencions que es facin en aquest comitè federal.
Pol Marçà, Catalunya, Ràdio Madrid.
Gairebé 18.000 mestres estan convocats avui a les oposicions
al Departament d'Educació per aconseguir una de les 9.344 places.
El procés d'oposicions comença a primera hora d'aquest matí
i s'allargarà fins al mes de juny.
S'ofereixen places de 90 especialitats,
però en 25 d'aquestes hi ha més places que aspirants
i això representa que quedaran places vacants.
És el cas d'especialitats com ara informàtica, matemàtiques,
tecnologia, grec i francès, entre d'altres.
Nou atac dels Houthis al Marroig,
un missil balístic ha impactat avui contra un petrolier britànic.
L'embarcació ha patit danys poc importants
i ha pogut seguir la seva ruta.
Aquesta setmana altres dos vaixells, recordem-ho,
han patit bombardejos similars sense conseqüències.
Els rebels islamistes del Yemen, finançats per l'Iran,
han intensificat els últims dies la seva activitat
en suport dels palestins de la Franja.
A aquesta hora també us expliquem
que els Mossos d'Esquadra han detingut 5 persones
acusades de tràfic de drogues a l'Arbós.
Al Baix Penedès hi han desmantellat una plantació
amb més de 1.000 plantes de marihuana.
Segons la policia catalana,
la plantació s'ha localitzat a l'interior
de dues naus industrials connectades entre si,
on se sospita que també hi vivien els 5 arrestats.
I recordar que Protecció Civil ha activat l'alerta del Pla
i nuncat per un episodi de pluges fins aquest dissabte al vespre.
Les precipitacions podrien arribar als 100 litres per metre quadrat
en comarques com l'Alta Ribagorça i el Pallars Josai Sobirà
i a l'Às del Pirineu i el Prepirineu de Lleida.
L'episodi també podria afectar el Bargadal, Ripollès i la Cerdanya,
però amb menys probabilitat.
10 i 3 minuts que destaquem a aquesta hora de l'àmbit esportiu.
Albert Benet, què tal? Bon dia.
Bon dia, que el Barça de bascet empata la sèrie de quarts de final
de l'Eurolliga contra l'Olimpiakos després de la victòria
en el segon partit al Palau Blaurana per 77 a 69.
El Barça està obligat a guanyar un dels dos partits a la pista grega
i el cinquè jugaria al Palau.
L'equip femení del Barça juga avui la classificació
per a la final de la Champions de Futbol al camp del Chelsea
a Londres a partir de dos quarts de set de la tarda
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
Ha de remuntar, recordeu, el 0 a 1 de la nada encaixat a Montjuïc.
També en futbol a la Lliga Masculina,
el Madrid queda a quatre punts de ser campió
després de la victòria al camp de la Reial Societat per 0 a 1
amb gol d'Arda Guller en un equip ple de canvis
pensant en la Champions.
Avui a la Lliga a les Palmes, Girona, les dues,
i a segona, Elge Espanyol a dos quarts de set.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
En Roixer escapa.
10 i 4.
L'hora negra.
Maica Navarro.
Avui amb la Maica Navarro, camí de l'aeroport.
Bon dia i bona hora, Maica.
Hola, què tal, guapo, com estàs?
Doncs molt bé, carai.
Estàs enyorat.
Una mica.
Com va anar Sant Jordi, Maica?
Vas llegir una crònica a La Vanguardia?
Bé, és que és tot una...
Bé, vaig patir.
Mira, admet, haig d'admetre que vaig patir,
perquè, bé, estava de guàrdia a La Vanguardia
i, clar, la meva situació fa que
no vaig poder anar aquest any a vendre roses a la Carolina,
que si estàs venent roses sempre et cau alguna primera hora
i això ja ho tens cobert,
i em donava voltes i, clar, anava sense rosa.
I, clar, tenia la sensació que tothom em mirava,
perquè era això de les poques persones
que no portava amb orgull.
És a dir, vas sortir i passejar per Barcelona
sense que ningú t'hagués regalat una rosa.
Aquest era el problema, basicament.
Bé, és que és horrible.
Bé, de fet, vaig arribar al diari i jo pensava,
que, bé, el director, el Jordi Joan,
havia repartit ja roses a la redacció i jo no hi era
i, per tant, tampoc tenia aquesta.
I, clar, estava super...
Bé, estava amb una tristor.
És horrible, eh, que el dia de Sant Jordi...
o sigui, passin les hores i ningú t'ha regalat una rosa.
I, finalment, la meva nebó de l'Olivia
es va presentar a la redacció a les set i mitja
amb una rosa de la Carolina
i jo crec que mai una rosa m'havia sentat tan bé
perquè estava allà.
Bueno, em van caure quatre llàgrimes
perquè pensava, ostres,
no pot ser que als 55 anys acabi...
tinguis un Sant Jordi sense una rosa.
No pot ser.
Això hauria d'estar prohibit.
Si ho arribem a saber, ho arreglem abans, una mica abans i tant.
Ja...
Bé.
Sí, sí, no, no.
Però, bueno, al final vaig cuidar.
Després el meu diretor també em barra la seva,
però vaig patir, vaig patir, eh.
Però sí, sí, va ser una crònica
que m'ho vaig passar molt bé escrivint-la.
Deu i sis.
Avui a l'Ora Negra amb la Maica Navarro
ens enditzem en la Mocromàfia,
que és una estructura criminal
que controla el narcotràfic dels Països Baixos.
I un dels íders d'aquesta màfia
era físicament a l'estat espanyol
en llibertat amb mesures cautelars,
però la notícia és que s'ha afogat.
A veure, explica'ns una mica
què és exactament aquesta Mocromàfia
que opera sobretot als Països Baixos
i quina vinculació hi pot haver
a Catalunya, Maica.
Mira, la Mocromàfia es pot considerar
en aquests moments,
i de fet els especialistes
la tiguen en aquests moments
com l'organització criminal mafiosa
més perillosa d'Europa
i una de les més perilloses del món.
El seu origen és als Països Baixos,
de fet, creix i neix a Holanda
i té aquest nom de Mocromàfia
perquè en el terme holandès
és màfia, marroc, màfia,
perquè els seus membres són
en la gran majoria
originaris segona generació
de primers immigrants marroquins.
De fet, estan molt vinculats
amb el marroc,
tot i que en aquests moments
també hi ha ciutadans
holandesos, belgues,
tunacins,
però bàsicament els grans líders
són marroquins.
Són especialment perillosos.
porten aproximadament una dècada
funcionant i sobretot
s'han donat a conèixer
per la excessiva violència
amb la que actuen
amb els seus enemics,
entre ells i sense cap mena
d'escrúpols.
La seva implantació...
O sigui, a Holanda en aquests moments
tenen un problema real
i molt i molt i molt greu
que ha arribat a provocar
que l'estat,
o sigui, des del primer ministre
fins a l'hereva,
al trono dels Països Baixos
estiguin amenaçades
de mort amb les conseqüències.
No només amb ells,
periodistes tirotejats
i assassinats
enmig del carrer
i unes formes
que recorden molt
a les màfies,
als càrtels colombians
amb els que estan germanats,
perquè bàsicament
el principal negoci
és la importació de cocaïna
per contenidors per mar
i el Port d'Enveres
com a la gran porta d'entrada.
No només es dediquen
a aquest tràfic de drogues
que expliques,
sinó que també han estat notícia
els últims anys
per amenaces
a l'hereva del tron
dels Països Baixos, no?
Sí, la Màlia.
Aquesta noia,
el dia que va fer 18 anys,
va amb els seus pares,
els reis d'Holanda,
van explicar com ella
sortia de Palau
i se n'anava
amb un pis,
amb una residència estudiantil,
amb unes companyes,
a iniciar la seva carrera
de polítiques
a la Universitat d'Amsterdam.
Aquesta llibertat,
entre cometes,
li va durar quatre dies
quan els serveis secrets
holandesos
van descobrir
que la mocromàfia
l'havia posat
en el seu punt de mira
i que hi havia un plan
dissenyat
per segrestar-la
i segrestar-la.
Amb quina intenció?
En aquests moments
el que es considerava,
el que es considera
el gran capo
d'aquesta homocromàfia
havia estat detingut,
estava amb una persona
d'Amsterdam,
estava pendent
d'enjudici,
ara ja s'ha jutjat
i està condemnat
a cadena perpètua
i l'organització
pretenia
fer una mena
d'axantatge,
o sigui,
o aconseguir
beneficis penitencers
o senzillament
l'hereva
a canvi del capo.
Finalment,
el que vam fer
és treure
una nit
de la residència
i tancar-la
literalment
al Palau Reial
on va estar
mesos i mesos
enclaustrada
i només sortir
a parlar
a la universitat
fortament vigilada.
Fins al punt
que aquesta vida
l'estava provocant
gros problemes
psicològics
a la noia
que deia que era
insostenible,
la situació
estava afectant
la seva salut mental
i la seva família
va decidir
aprofitar
que ella parla
un perfet castellà
perquè la seva mare
és argentina,
la van traslladar
d'incògnit
i en secret
a Madrid.
Aquí,
perquè a més a més
tenen una relació
extraordinària
amb el rei
Felip i Letícia
i emparats
pels reis d'Espanya
va estar ella
estudiant
tot un any
a Madrid
amb una universitat
un centre d'estudis
de Madrid
va llogar
un pis
al barri
de Salamanca
estava molt
vigilada
per un dispositiu
de seguretat
de la policia
nacional
i aquest viatge
es va
mantenir
en secret
fins al moment
en què
la policia espanyola
deté
a Marbella
el que
liderava
en aquell moment
l'organització criminal
amb l'altre capo
empresonat.
Aquestes dues detencions
van rebaixar
una mica
el nivell de risc
ja havia acabat
el trimestre
cada cop
a Madrid
i a Espanya
i també a Holanda
se sabia
que ella
perquè en principi
quan els paparazzis
l'enganxaven
en algun bar
amb la seva mare
o en alguna discoteca
deien
no, bueno,
és que és una visita puntual
al final
la seva presència
que ha de cooperar
més coneguda
i va decidir
tornar
cap a Holanda
pensant
que el risc
havia disminuït
però
què passa
que aquesta setmana
ens assabentem
que
aquest mafiós
que la policia
holandesa
tenia
com a
el fugitiu
més buscat
i un dels delinqüents
més perillosos
en recerca
de captura
i detingut
a Espanya
va quedar en llibertat
havia estat detingut
per la policia nacional
a Marbella
una investigació
que havia durat
gairebé un any i mig
i el seu advocat
va començar a demanar
llibertats
recursos de llibertat
i
sorprenentment
el passat mes de març
l'audiència provincial
de Màlaga
decideix
que sí
que el deixen llibertat
amb mesures cautelars
havia de depositar
una fiança
de 50.000 euros
i signar
cada setmana
amb un jutjat
diferent
el jutjat que volgués
d'Andalusia
ho va fer
la primera setmana
la segona setmana
però en paral·lel
els holandesos
van demanar
l'extradició
ells volien
tenir-lo a Holanda
per jutjar-lo
perquè també
li demanen
cadena perpètua
quan el jutge
això ho tramitava
un jutge
de l'Ismael Moreno
de l'Audiència Nacional
el jutge
de l'Ismael Moreno
parla
amb l'advocat
d'aquest cap
que recordem
està en llibertat
anant cada setmana
a signar
i li diu
que sàpigues
que hem autoritzat
l'extradició
evidentment
en aquell moment
aquest home
es va
desaparèixer
i l'altre dia
que havia de tornar a signar
ja no se l'ha tornat a veure
i això ha provocat
de fet
hi ha sospites
que ja deu estar
al Marroc
el problema
és que això
ha implicat
a Holanda
que durant els últims dies
porten
tots els mitjans
de comunicació
literalment
posant-nos a parir
i no
al sistema judicial
perquè no
entenen
com és possible
que
un tribunal
deixés en llibertat
aquest home
tot i que
la fiscal
suposava
va presentar
un recurs
oposant-se
a aquesta llibertat
advertint
que el risc
de fugida
era molt greu
era molt alt
i que a més a més
hi havia una petició
d'extradició
i el fiscal
deia
hòstia
anem a esperar
que solucioni
que resolgui
a l'Audiència Nacional
l'extradició
si l'extraditen o no
que era un sí
monumental
i els magistrats
van dir
no no no
ja sabem
que el risc
de fugida
és alt
però
segurament
hi ha mesures
cautelars
menys gravoses
doncs mira
ara busca'l
Carim
Boia
Critchant
és aquest líder
del Marroc
en aquest cas
d'aquesta màfia
de democràfia
que aquests dies
doncs
ha deixat de presentar-se
davant del jutjat
i que s'ha acabat fogant
escolta Maica
àlies al taxi
i que per cert
això implicarà
el taxi
no sé per què
però li diuen
àlies al taxi
torna un altre cop
a la Barça
el nivell de
es torna a complicar
la vida
una vegada més
d'aquesta hereva
ara crec que té 21 anys
i que torna a veure
que un dels líders
de la màfia
que demana
al seu cap
doncs torna
a estar en llibertat
opera a Catalunya
aquesta màfia
també
Maica
han fet seriosos
intents
d'afiançar-se
i d'entrar
i de fet
recentment
Mossos d'Esquadra
que està molt
i molt
i molt
atent
i molt preocupat
perquè clar
és veritat
que la seva especialitat
és la cocaïna
i aquesta entrada
de cocaïna
per via marítima
però aquí
va haver-hi una operació
molt molt important
jo crec que
en el seu dia
no li vam donar
la importància
que potser mereixia
una operació conjunta
de Policia Nacional
i Mossos d'Esquadra
que va aconseguir
desmantalar
tota una facció
que havia arribat
a Catalunya
amb la intenció
d'això
de quedar-se
d'instal·lar-se
són especialistes
en la corrupció
aquesta és una
una modalitat
de màfia
que aconsegueix
amb molta facilitat
corrompre
estaments
judicials
policials
i tot allò
que li pugui ser
beneficiós
Déu-n'hi-do
doncs aquesta és
la notícia
que ens porta
aquesta setmana
a la Maica Navar
l'Hora Negra
d'avui
aquesta macromàfia
aquesta notícia
arran de la fuga
d'aquest líder
seu
que estava detingut
a l'Estat
i que ara
doncs
se'l busca
Maica
bon viatge
eh
vale
ens pots explicar
on te'n vas o no
no
si la setmana que ve
si
si encara
si puc
si podem fer la secció
en condicions
t'ho explico
molt bé
però de moment
sorpresa
deixarem la incògnita
deixarem la incògnita
fantàstic
vinga va
dissabte acabi
les 10 t'espero
una abraçada
adeu carinyo
adeu
bona nit
ai bona nit
per favor
bon dia
adeu
passen dos minuts
d'un quart de onze del matí
al suplement
fem una petita pausa
i de seguida
conversa
amb un home
que ja és a l'estudi
de Catalunya Ràdio
un dels grans actors
d'aquest país
el Jordi Buixaderes
una gran veu
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
ja som 10 milions de socis
al Club Carrefour
i ho volem celebrar amb tu
amb ofertes especials cada dia
només fins al 28 d'abril
tenim el pernil d'engreix ibèric
50% raça ibèrica Carrefour
el mercat
o peça de 7 quilos i mitja procs
a 99 euros
i la costella de Port Carrefour
per només 4 euros
amb 99 al quilo
vàlides hipermercats
Carrefour Market
web i app
Carrefour
aquí poder triar
és poder estalviar
La roba fa pudor de fum?
No m'estranya
amb aquesta contaminació
Per fer front a l'efecte hivernacle
i l'escalfament global
i millorar la salut de les persones
s'aplica l'impost
sobre les emissions de CO2
dels vehicles de tracció mecànica
un impost que es destina
íntegrament al fons climàtic
i al fons de patrimoni natural
A partir de l'1 de maig
podreu consultar
com tribut el vostre vehicle
a través de la seu electrònica
de l'Agència Tributària de Catalunya
i també hi podreu domiciliar
el pagament amb un 2% de bonificació
Informa't-en a
atc.gencat.cat
Què? Anem d'excursió?
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
De regal
L'IVA
De regal
Junts fins a l'eternitat
Estalviarem
Com a...
Aquest dissabte 27 d'abril
a Capravo i Capravo a casa
acumula l'IVA
a la teva targeta
Capravo
Amor etern a l'estaldi
Més informació a Capravo.com
Què tal? Som Gua Xavi
Com anem?
Diuen que el planeta no gaire bé, oi?
I l'abocada en part n'és responsable
Per això som aquí
I és que som el detergent ecològic
que et deixa la roba neta
i en pau el planeta
Entra a planetanpau.cat
i emporta't un 25% de descompte
en la primera comanda
Recorda, som Gua Xavi
Ja som 10 milions de socis del Club Carrefour
I ho volem celebrar amb tu
Fins al 9 de maig tens un 3x2 en més de 3.500 productes
Com en l'activia cremosa o pac de 4
Si en compres dos, el tercer et surt gratis
Valit als hipermercats Market, web i app
I a més a més descobreix cada dia el teu regal a l'app mi Carrefour
Carrefour, a qui poder triar és poder estalviar
Els nous demòcrates ja no formem part del grup de l'oposició
Això vol dir, Virgi, teniu a veure que la gent no sabrà a qui vota si voten el seu partit?
Un vot pels nous demòcrates és un vot pels nous demòcrates
Implementarem les polítiques dels nous demòcrates i les de ningú més
Borgen, a TV3 diumenge a la nit, després del 30 Minuts
Connecta't a la cursa al Corte Inglés
El dia 5 de maig a les 9 del matí, tots a córrer
I molt més, perquè tot el que complis en articles de running
El Corte Inglés d'Avinguda Diagonal i de Plaça Catalunya
Té un 30% de bonificació per canviar en properes compres en esports
Només fins al 4 de maig, consulta les condicions de la promoció
Recorda-ho, el dia 5 de maig a les 9 del matí
Connecta't a la cursa al Corte Inglés
Paula, què has superat?
Doncs un trastorn de...
He superat la insuficiència renal
M'alegro el moment que siguis avui aquí, curada
Amb aquest...
I no te n'adones que estàs patint aquest maltractament?
No, perquè...
Ho he superat
És el podcast on flueix la conversa amb persones que han patit una dificultat
I l'han superat
Quan tens la sort de tirar endavant
Compartir el que has viscut pot ser una bona ajuda
Pels qui ara es troben on tu vas ser
Ho he superat
Amb Xantal Llevina
Un podcast per ajudar a entendre i encarar la vida
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
I a 3CAT
El suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
Del 8 al 11 de maig a Reus
Viu el circ en estat pur
Amb la 28a edició del Trapezi
La fira de circ de Catalunya
4 dies d'espectacles de circ
Amb més d'una quarantena de propostes artístiques
De les millors companyies
Compliran la ciutat de Reus
D'acrobàcies
Humor
Música
I molt més
Més informació
A trapezi.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
La Fundació Òpera Catalunya presenta Turandot
La gran obra mestra de Puiggin
I un dels títols més emblemàtics
De tot el repertori operístic
Fins al 17 de maig
De gira per Catalunya amb 13 funcions
I el 27 d'abril i l'11 de maig
Al Palau de la Música Catalana
Més informació a operacatalunya.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
A Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
En Roger escapa.
Un quart i mig d'onze.
I és que l'home que doble amb Bruce Willis
que viu aventuràs només amb la veu.
L'home que doble amb Bruce Willis
que no és de Manhattan, que és de cada veu.
Aquesta cançó dels Amics de les Arts,
l'home que doble amb Bruce Willis,
parla de la possibilitat que el doblador
conegui l'actor a qui doble, en aquest cas amb Bruce Willis.
Jordi Buixaderes, bon dia, bona hora.
Bon dia. Com estàs? Molt bé.
Què, n'has conegut gaires o no?
Ni un.
Que jo recordi ni un.
Una vegada, una sèrie que doblàvem fa segles,
que es deia Ballàs i Poder,
van organitzar una excursió de tots els actors americans
aquí a Barcelona i van venir i van passar una nit junts.
Molt simpàtics, molt encantadors, però mai més.
Ni Russell Crowe, ni Marlon Brando, ni Paul Newman,
ni Robert Redford, ni Chuck Norris, ni Sylvester Stallone,
ni Javier Bardem, ni Daniel Craig, ni Gerard Butler,
ni Clive Owen, ni Sean Bean.
Cap d'ells.
Pobres, no. No sabrien ni de què els hi parlen.
Et faria il·lusió o no?
No, no, perquè què ens diríem? Re.
No.
No, a veure...
Es parla d'això perquè hi ha un episodi de la Sigourney, no?
Sí, clar.
Que va tenir el detall de dir el que va dir de la Solà.
T'imagines que el Russell Crowe un dia recollís un premi i digués...
gràcies al Jordi Poixaderas.
No, quina vergonya, no, no, de cap manera.
No, no, no.
No té res a veure, de cap.
Jo penso que quan menys es parli de doblatge, millor.
Per tots.
Quan se'n parles per criticar-vos els últims anys, normalment?
No, no, no, hi ha molta gent que és absolutament devota del doblatge i hi ha, vaja, hi ha un gran moviment d'adhesió al doblatge també, vull dir, i gent que coneix absolutament a tothom per la veu, eh, vull dir, com en totes les coses hi ha tractors i hi ha partidaris, no?
Però no ho sé, jo penso que la màgia és tant que no, que no, bueno, que sigui una cosa que no se'n parli, que passi desapercebuda, que no se'n, bueno, que no, que no sigui el centre d'atenció.
Tu que has fet tants anys d'audiovisual, tants anys de teatre i els últims anys tants anys de doblatge, que se t'ubiqui una mica més, potser, amb el món del doblador, t'és igual, ja et va bé, o...
Segurament...
Que se m'ubiqui.
Sí.
Públicament, vols dir?
Sí.
No ho sé, no, a veure, la prioritat és treballar, no? I, bueno, jo porto 40 anys treballant sempre d'actor en diferents coses i això, el que interessa és això, no? No ho sé, no...
El Joaquín Díaz, veu històrica del doblatge en català, parlava de tu les seves memòries, no sé si ho sabies, deia que eres un paio tímid, introvertit, seriós i poc xerraire.
En aquella época encara més.
Continua sent la mateixa persona o no?
Clar, sí.
És tímid?
Bàsicament, sí.
És timidesa?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
A veure, com tots sabem, el fet d'actuar és una manera com una altra d'esquivar la timidesa, però esquivar-la protegit per una màscara, no?
Però t'hi enfrontes d'una manera la timidesa absoluta, no? Perquè surts el descobert.
No, perquè ja no ets tu, és el personatge que ho fa. Ja sé que sona estrany, però, bueno, de fet tots ho fem, eh? Vull dir, tu no ets tu, ets el locutor quan surts aquí.
I si fossis tu personalment, segurament no t'atreviries ni obrir la boca.
Sí, però en un programa de set hores has de ser una mica tu, eh? Perquè si no, jo crec que se't veu bastant allautor, eh?
Però sempre, amb l'excusa que ets el conductor del programa i que estàs fent informació i estàs fent una funció pública, no?
Tu en si mateix no tens importància, ni tu ni jo ni ningú, vull dir, evidentment no.
T'has emportat la feina a casa? Treballes des de casa ara, Jordi?
Sí. Molta gent, cada vegada més, en l'àmbit de l'elocució, doncs, grava des de casa, des d'un locutori domèstic, o, bueno, ben equipat, però no cal que sigui gaire gran, cap al menjador de casa, no?
I avui dia les eines de connexió estan molt avançades i pots pràcticament gravar en temps real en qualsevol lloc del món. Vull dir que és un avançament, això.
No n'hi ha prou amb una bona veu, no? Necessita alguna cosa més, no?
Mira, ara ho sabrem perquè ve la intel·ligència artificial i a veure qui ho fa millor, vull dir, el que ho faci millor que les màquines s'hi quedarà, però no per tenir una bona veu, evidentment, et quedaràs perquè una veu creada artificialment sempre serà molt millor, sempre sonarà molt millor que una veu natural, com a sonar, com a...
N'hi ha alguna d'aquesta creada intel·ligència artificial que t'hagi convençut a tu?
A veure, falta la subjectivitat, és a dir, diguem que trobar el so, trobar un so agradable i un so que no cansi, és una cosa que ja l'han feta i és més, ens han clonat, vull dir,
podeu escoltar coses que no he fet i que és la meva veu i que és...
Bé, fins i tot l'oferien.
Ens hi vam posar en contra, però l'oferien amb una eina
digital per gent que vulgués sonoritzar, doncs, els seus vídeos i tal, no?
Amb la teva veu, eh? Sí.
Amb la veu de Jordi Buixaderes. Sí, sí.
La venien com a tal.
No, no, una veu més. Crec, ara no ho sé, no t'ho puc assegurar.
Una veu, més de les que tenien el catàleg, era aquesta, no?
Posa aquesta veu als teus vídeos.
Vam, vam, ens vam mobilitzar...
No era jo sol, era més gent, clar.
I, bueno, això sembla que sí que està retirat en principi de moment,
però, esclar, és molt difícil controlar això.
Ara bé, i és evident que és una amenaça per tu, no?
Jo crec que no.
Crec que ho faig més bé que la màquina, de moment.
Això cada dia serà més difícil, però crec que hi ha un...
Hi ha un fons de subjectivitat i d'experiència personal
i de fragilitat, si tu vols, i d'imperfecció,
que és el que fa que qualsevol obra sigui humana i artística,
sigui propera i que emocioni, que impressioni, que cridi l'atenció.
Evidentment, la màquina, de moment, és perfecta
i és perfecta en el mal sentit de la paraula
i l'aniran, suposo, perfeccionant,
però hi ha alguna cosa que em sembla que serà bastant difícil.
De...
A veure, si han d'aconseguir que la màquina et doni els mateixos matisos
que donaria una persona, hauria d'haver-hi algú
creant aquests matisos en temps real,
amb la qual cosa és més barata o agafar un locutor i ja està, no?
Vull dir, no m'imagino que hi hagi una màquina
que pugui inventar-se uns matisos
a l'hora de parlar, d'interpretar el que sigui.
Què és un matís?
Un matís és una...
un termomig entre diferents coses, no?
Que és el que respon una mica
a la nostra percepció del món, no?
Hi ha un filòsof i autor de teatre, que és el Juan Mayorga,
que parla d'una teoria seva, que és la teoria de les elipses, no?
Les elipses són... és una figura geomètrica que té dos focos, no?
I tots els punts de l'elipse,
si sumes la distància cap a un foc i cap a l'altre,
és una quantitat... és una magnitud constant.
Aleshores, ell diu que s'aproxima a les coses
com un elips, és a dir,
amb una certa equidistància
entre una versió de les coses
i una altra versió de les coses.
I d'entremig, depèn de la distància que tinguis
cap a un o cap a l'altre, hi ha el matís.
Una mica el matís és això.
I una mica ens acostenyo, penso,
a tot el que fem, artísticament,
o artesanalment,
amb aquesta mena d'aproximació.
I amb l'emoció, no?
Com una màquina, potser.
Sí, el que passa és que l'emoció...
Cuidado, perquè no és la teva emoció,
és una emoció reproduïda sempre, eh?
Per tant, sí que es pot reproduir
a través d'una màquina.
En temps real,
i d'una manera que respongui
a una subjectivitat humana,
es pot fer,
però no sé si és més senzill
i més barat que ho faci una màquina
o que ho faci ja una mateixa persona.
Com te la cuides, la veu?
De cap manera, no.
Continues fumant?
No.
No, però això ho he deixat
per altres coses,
no per la veu.
I quan ho vas deixar,
no vas perdre greus?
Sí, no ho sé.
No ho sé, no en tinc ni idea.
Els greus...
I, a veure,
depèn una mica del dia, eh?
El que és cert és que la veu
és sensible a tot.
Si has dormit poc,
com estàs anímicament,
el teu...
Fins i tot el teu estat anímic, eh?
De seguida...
De seguida...
Amb què ho notes, tu, anímicament,
que et canvia la veu?
Si estàs content?
Sí que és cert
que a mesura que passa el dia,
jo al dematí estic
molt més fràgil
i molt més insegur
i a mesura que passa el dia
i el meu estat personal,
perquè sóc més de nits,
es va, diguem-ne que,
solidificant,
la veu que també va canviant.
I pot canviar molt del matí al vespre,
això sí que és cert.
Cap a on?
Cap avall, normalment.
Normalment millora, sí.
Adéu, turons, amics.
Tot.
Adéu, rieres.
Els culs d'alzines
i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor.
Adéu, estregues.
Adéu al mar,
un de cristalls
i de turquesa.
Avui al Jordi Buixaderes,
el suplement,
acompanyat del Quimi Portet,
que és un músic
que crec que t'agrada bastant.
Aquesta cançó, concretament,
és una cançó que em va tocar
quan la vaig sentir.
Em va tocar molt directament.
No el coneixia massa,
el Quimi Portet, eh?
Coneixia l'última de la fila una mica
i ell molt de passada.
Però vaig sentir un dia
aquesta cançó per la ràdio
i m'hi vaig identificar absolutament.
Per què?
Aquest primer vers del meu país
és des d'un aire de servei.
la meva terra
és com un perrac grapejat.
Em va semblar
ideal.
Brillant.
Sí, sí.
El Jordi Buixaderes
aquests dies és a la sala B,
aquest,
fent Casa Calores,
una obra dirigida pel Pere Riera
que es pot veure fins al dia 19 de maig.
Encara queden algunes entrades,
no gaires,
o sigui que espavilem.
Com està anant, Jordi,
el teatre?
Estan anant...
Tenim la sensació
que...
Això no sabíem què passaria,
no és allò que es pugui preveure
i en aquest cas no ho havíem previst.
És una obra que arriba,
que és molt transversal,
que arriba molt a tothom
i està anant molt bé.
A veure,
la situació que explica
és la d'un senyor
que se n'ha anat
d'una societat rural o comarcal
i ha desembocat
en una societat urbana
i aleshores fa una mirada enrere
i intenta tenir una visió
una mica lúcida,
una mica serena
del que ha sigut
el que va ser la seva infantesa
i el món que hi havia al darrere.
Sembla que hagi de ser...
Després sempre pensàvem
això de volus anirà molt bé,
però aquí ha anat...
Sí,
però aquí també
la veritat és que ha connectat molt bé.
La primera funció que vam fer
la vam fer amb alumnes de l'institut
i gent molt jove
i la reacció va ser...
va ser brutal.
I després veiem que...
veiem gent de totes les edats
que havia la Beckett a veure-la.
Això passa molt a la sala Beckett, no?
Que hi ha un públic
segurament més jove
del que va al teatre a Barcelona.
Segurament.
Segurament, home,
és una sala que està molt bé, eh?
Abans tenen una trajectòria
d'aquesta gent impecable,
però els hem d'agrair
el que han fet...
A veure,
no sé com s'ho han fet,
però la creació
d'aquest equipament
que és ara la Beckett
és una cosa que hem d'agrair
perquè està molt bé
en tots els sentits
i està molt bé
que hi hagi aquesta circulació
de gent jove.
Això és impecable
i això és una cosa
que només crec
s'aconsegueix a base
d'una acció continuada
al llarg de molt temps.
No és un problema de...
De programar bé, no?
Però al llarg de molt temps,
vull dir,
és una cosa
que es sedimenta.
No és un cop de subvenció
ni és un cop de publicitat
que es fa amb dos anys
i que t'hi gastes uns calerons
i que arribes
a un determinat públic.
És una feina
que el teatre crec sempre
és una feina
de dia a dia.
Com portes
no a ser el protagonista
de l'obra?
No és pas la primera vegada
ni de bon tros.
Jo acostumo a fer coses,
si vaig mirant enrere,
coses corals.
No acostumo a ser
el prot absolut
de les coses, no?
I la veritat
és que el paper aquest
és un paper
que d'entrada
quan el vaig llegir
em va caure molt bé,
em va agradar molt.
Crec que el conec,
crec que tots el coneixem.
És aquest home
que és
home de poca feina
o com eres allà,
home de molts oficis
pobre segur, no?
Doncs és una mica això.
Però que ell
està molt bé
amb la seva situació personal,
està molt d'acord
amb qui és
i té una manera
de plantejar-se la vida
molt intel·ligent.
Sí que hi ha dos totems
que sou tu i la Rosa Renom
i després els joves
que d'alguna manera
són els protagonistes
de la funció,
entre ells l'Emma,
Arquilloé.
Tu devies haver treballat
amb el seu pare,
no?
Amb el Pere.
I he treballat amb el Pere
com a mínim dos cops
que jo recordi.
Un fa molt temps
que fèiem una obra
de l'Eriquem Manuel Smith
que es deia el visitant.
Deveu haver
competit per alguns papers,
potser amb l'Arquilloé
fins i tot,
algun càsting?
No ho crec,
no ho crec,
no ho sé.
De la platja
algun dia segur que també,
perquè tots dos
també us heu dedicat bastant.
Possiblement,
possiblement,
però jo no crec
que pugui abastar
el que abasta el Pere.
Quan a papers
ella és una que més jove
però és una altra tipologia
com tothom sap.
Però de veu,
Déu-n'hi-do també.
De veu sí.
De veu és possible
que alguna cosa
ens hagin posat allò
com a opció.
Això sí.
Tu faries un anunci
de cerveses
si t'ho proposessin?
No.
Ni de cerveses
ni de res, eh?
Jo en faig 50.000
de tot
però com a...
Com a veu o no?
Com a professional,
no com allò que dèiem abans.
Com a major dibuixaderes
no sortiries
beventa unes cerveses 0-0
amb el Julio Manrique?
Amb tots els respectes
pel Julio no,
perquè sigui ell
però no, no, no, no.
Per què no?
No m'agrada.
No m'agrada...
La cervesa o l'anunci?
Publicitar les coses personalment.
No ho he fet mai.
És allò que dèiem.
La màscara, no?
Amb la màscara el que vulgui.
Sense màscara, 0.
Sense màscara no vols fer res, eh?
És curiós, eh?
Bé, no, no.
Perdó, eh?
Preguntava pel Pere Arquilloé
i parlem amb Arquilloé
que és un altre talentàs, no?
Sí, els joves...
Jo sempre dic que s'assemblen
actors americans.
Es parteixen d'una base
molt diferent de la nostra
i d'uns supòsits diferents dels nostres.
Són...
Són atractius,
o sigui, són magnètiques per si mateixos,
són elegants per si mateixos,
són...
Estan molt més preparats
i tenen una...
un...
d'una manera innata
un gran sentit de la naturalitat
i de la...
i de la normalitat escènica, no?
I, bueno,
ja treballar amb ells
ha estat molt bé.
Estan més preparats ara
que a la teva època
que tu quan tenies la seva edat?
Absolutament,
però com d'aquí a Lima.
A veure,
si per preparació entenem
que estan millor de...
molt millor de cos,
estan molt millor de tècniques,
diguem-ne que
adjuntes
del que és fer d'actors
i canten molt millor,
ballen molt millor nosaltres.
Quan havíem de cantar
era un drama,
quan havíem de ballar
era un altre drama,
esclar, bé,
afortunadament
aquestes coses han canviat.
Però tu cantes, no?
També has fet alguna cosa musical, no?
Sí,
per a veure,
per la patilla,
m'entens?
Aquesta gent no.
Aquesta gent també...
sempre ho han fet
i...
i...
és molt diferent
la preparació que tenien ells
que el que teníem nosaltres
en general.
Sempre hi ha hagut gent...
A veure,
el Constantino Romero
ho feia tot,
però en general
no teníem aquesta preparació.
Perquè també,
a veure,
era diferent la feina.
Era una cosa
una mica més...
El que importava
era l'espectacle,
el que importava
era la festa
que era...
sortia a fer teatre.
Aleshores
no hi havia alternativa
als mitjans
de comunicació oficials
i el teatre
era un terreny
d'especial llibertat
i aleshores
era això
el que comptava més
que tot el que és
ara
el show business, no?
que és
potser més normalitzat
però totalment diferent.
Quins eren els teus referents?
Amb qui t'admirallaves tu
quan era jove?
Amb ningú.
No, no...
No en tenies
o per què mai
no has estat
de tenir referències?
No masses.
No, la veritat
és que no.
No soc d'admirar la gent
ni soc de seguir ningú.
El que passa és que sí,
a veure,
a veure,
veus els actors anglesos
sobretot,
per mi sempre han sigut
la referència.
a veure,
el teatre
per mi
és allà
on
té el seu centre
de gravetat, no?
Sobretot els anglesos.
Tot el que fan
està bé.
Hi ha una competència
molt més ferotxa que aquí,
hi ha molt més talent que aquí,
és una cosa
que els ve de fa
molts segles
i que
m'esteguen
des dels primers anys
d'escola
i
naturalment
el resultat
és el que és, no?
Aquest mes de juliol
el faràs 65 anys.
Sí.
Tu com a actor
et jubilaràs mai?
Per ara no.
Clar,
dir que passarà
d'aquí 3 anys
és dir molt,
però per ara no.
Els actors
es poden
permetre
jubilar-se?
Ara mateix
sí,
a veure,
havent-ho pensat,
havent-ho previst,
tenint casa pròpia,
no havent de pagar
el lloguer gaire alt,
però ara mateix sí
que hi ha gent
que jubila
i jubila
amb una certa
tranquil·litat.
I
va haver una època
bastant llarga
que vas desaparèixer
del teatre,
no, tu?
Sí,
va haver-hi una època,
vaig estar 4 o 5 anys
o 6,
no em recordo,
va arribar un punt
en què no m'agradava
el que feia
i
vaig deixar de fer-ho.
Què va passar?
Doncs,
a veure,
el teatre
té coses bones
i coses dolentes,
no?
En el moment
en què les coses dolentes
pesen més que les bones,
has de plegar,
perquè així com totes
les altres coses
que fem
o la majoria
de les altres coses
que fem
les pots fer
a mig gas,
el teatre
o t'hi poses
de cap
o val més que no t'hi posis,
perquè és una despesa
d'energia important
i és una feina
sacrificada.
Quines coses
són les dolentes
que té el teatre?
Doncs,
que et soni un telèfon
enmig d'un monòleg
determinats
determinats
tics
dels
i em perdonareu
dels mitjans de comunicació
Digues, digues,
quins són
aquests tics?
Bé,
posar etiquetes
a les coses,
no?
Simplificar,
tractar la gent
una mica...
Bé,
és que és disculpable,
vull dir,
a veure,
hi ha una part
del vostre sindicat
que està dedicada
exclusivament
a un tema
i que evidentment
ha pogut dedicar
més hores
a informar-se,
a situar-se
i llavors
són gent magnífica,
esplèndida
i fantàstica,
vull dir,
fa poc
ens va deixar
l'Anna Pérez Pagès,
era una periodista
modèlica en aquest sentit,
però,
a veure,
els generalistes
arribeu fins on t'arribeu,
tu tens un equip
a darrere
i hi ha gent
que no el té,
no?
Vols dir que a vegades
t'has trobat fent
entrevistes
en què el teu interlocutor
no tenia ni idea
de què parlava
i t'ha incomodat,
això?
A veure,
a vegades et diuen
envia'm el currículum,
llavors dius
per què punyetes
vols entrevistar-me
si jo t'he d'explicar
qui soc,
qui soc,
no?
No té cap sentit,
no és un problema
d'orgull,
és un problema
que dius,
bueno,
és necessari
que hi hagi
potser determinada
gent fent determinats,
evidentment tothom
s'ha de buscar a la vida,
però vull dir
que hi ha molta palla.
I per això
vas deixar-ho?
A veure,
aquesta és una de les,
tu m'has dit,
digue'm coses dolentes
del teatre,
en té més, eh?
En té més els caps de setmana
i les vacances
que no es poden fer,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
hi ha unes quantes coses
que, a veure,
quan tu surts a l'escenari,
surts convençut
i surts amb il·lusió,
tot això no té cap importància.
Quan veus que això
comença a pesar,
malament rai,
vol dir que l'altre
no té prou...
No, però crec que sí
que pot tenir molta importància
és que tu estiguis fent
el teu paper
i et soni un telèfon mòbil
o vegis una pantalla,
perquè això
et pot desorientar
d'alguna manera
que et pot arruïnar la funció
i et pot generar
un moment traumàtic,
no?
El començament això sí,
la veritat és que era bastant...
Ara ens hi hem acostumat,
també,
i també hem entès
que la gent
es pot deixar el mòbil
en sèstic,
que tu també et pots passar,
no sé com dir-t'ho,
però hi ha un avís,
abans de començar cada funció,
vull dir que,
ostres,
som grans tots ja,
sí,
però tot i això,
bé,
no t'enfadaràs pas per això,
el que passa és que
al començament sí que sobtava bastant,
per això que et deia,
perquè tu t'hi poses
amb totes les teves energies,
i llavors
que passi una cosa d'aquestes
que realment
és una de les gràcies del teatre,
que qualsevol cosa que passi
té un efecte directe
sobre l'espectacle,
i l'espectador
és una part més de l'espectacle
que si no respecta
una mica el codi,
doncs el pot espatllar.
Qui et va convèncer
per tornar als escenaris?
A veure,
tampoc va ser una cosa de dir,
no sé,
era una cosa,
una decisió...
Va tornar amb el Madaula?
No,
vaig tornar amb el...
vaig tornar amb el Jordi,
el Jordi Bosch,
que em va proposar
tornar a fer fi de partida,
que era una cosa
que havíem fet,
fi de partida
de Samuel Beckett,
ja l'havien fet,
i em va proposar
tornar-la a fer
amb un muntatge nou,
amb una altra traducció
dirigida pel Sergi,
i durant la pandèmia,
ho va dir,
i em va enganxar per aquí.
Després,
veure,
han sigut els amics,
després la Rosa Renó
em va proposar fer això
de les cartes
d'aquests dos bojos
d'amor
de l'Albert Camus
i la Maria Càceres,
després el Pere
em va ensenyar aquesta funció,
la vaig trobar deliciosa,
i ara,
també un altre amic,
el Ramon Madaula,
està,
ha escrit una comèdia
que trobo que és divertidíssima
i que ens ho passarem molt bé,
que es diu Els Bons,
que l'estrenarem
a finals d'aquest any
i la farem l'any que ve.
parlant de comèdies,
tinc la sensació
que és més fàcil
veure't riure
a dalt de l'escenari
que fora de l'escenari,
que a la vida real.
És possible.
És poc riallé.
Una mica rus,
en aquest sentit,
bueno.
Rus?
Mira,
t'he fet riure,
després de 25 minuts de conversa.
No,
ahir ho vaig llegir
en un llibre,
que el...
no sé què,
una novel·la,
una novel·la que m'ha regalat el Pere.
No,
i em poses una mica,
a vegades,
vull dir,
no sé si és per la veu,
però vull dir que...
jo crec que ara ja,
han trencat una mica la barrera.
Et juro que em sap molt greu,
no té cap intenció
de que passi això.
I en soc conscient,
però, bueno,
jo crec que és un tema
de veu i de...
perquè no sé,
però quan em poso llindar
i et sento,
per exemple,
allò collona una mica també.
A veure,
ja és la idea,
suposo.
La idea no és acollonir,
però sinó entrar en un món,
diguem-ne,
que la gent entengui
que això és una història
de fantasia
i que és una aventura,
diguéssim,
però no perquè
en té un us en guard,
només faltaria.
El Jordi Buixaderas
és el narrador del llindar,
un dels podcasts
de més èxit de Catalunya Ràdio
i, de fet,
és un podcast
que està nominat
als Premis Sonor
que s'entreguen aquest dilluns.
Acabeu d'estrenar
fa pocs dies
la segona temporada.
Sí.
Què tal l'experiència?
Uau.
A veure,
ens donen...
Estem nominats
com a innovació,
no?
Perquè realment,
sí que,
si bé
exactament el mateix
amb,
diguem-ne,
que amb imatge
és una cosa
que s'ha fet bastant,
és a dir,
explicar una història,
fins i tot en ficció,
i a partir d'aquí
plantejar una entrevista,
clar,
en format d'àudio
tens
ja molta més...
Un cop,
si aconsegueixes
que la gent
realment
s'hi emergeixi,
tens molta més llibertat,
és a dir,
pots recrear qualsevol cosa
amb pocs mitjans,
no?
I una mica el repte
era aquest,
explicar una història,
i el que passa és que potser,
a veure,
és una mica difícil
trobar la mesura
que el convidat
se senti
absolutament tranquil
i...
És que hi ha moltes vegades
que el convidat
està incòmode
pel relat de la història,
no?
I també es busca
una mica això,
potser,
no?
Sí,
però es busca
que,
evidentment,
que sigui un tema
que en ell
d'alguna manera
el pugui afectar,
no?
I que hi pugui dir la seva,
però que en si mateix
la història i la ficció
sigui una mica
una pel·lícula
de dibuixos animats,
on pugui passar qualsevol cosa,
la gent esclati,
es pugui pum pum
matar una persona
a dos tiros
perquè no interessa
per la història,
i això potser
és una mica
el que...
el que...
a vegades
costa d'aconseguir.
De dues maneres,
jo penso que els guions
que són,
a veure,
són la base
d'aquest podcast,
els guions de la ficció
i l'entrevista
que els fa el Toni de la Torre
són molt intel·ligents,
que la gent,
ho dic perquè,
no per res,
sinó perquè veiem
que la gent
realment
amb...
en algun punt
en què s'encallen
una mica,
en general,
la gent
que ve amb ganes
de jugar
tira endavant
i tirem la...
i és un fals directe,
és a dir,
no hi ha massa...
edició,
tu has sigut...
testimoni.
còmplice i testimoni
de tot això,
no ho vols veure,
vull dir,
ens llancem al buit
i si la gent no tira,
doncs no hi ha solució,
vull dir,
s'ha d'acabar la història.
el teatre i has acabat tornant.
tornant,
en el cas de la tele
és impossible que passi el mateix?
Ho veig més difícil,
perquè la tele sí que ha deixat d'agradar-me
com a feina
des de fa molt temps
i no em...
de moment
no hi ha res que em temptin.
Ho veig difícil,
vaja,
clar,
no es pot dir mai,
eh?
Per què t'ha deixat d'agradar?
Doncs no ho sé,
simplement no és el meu medi,
no m'ho passo bé fent-la,
el resultat que veig
no m'acaba d'agradar massa...
Tu si truquessin ara del Comsi fos ahir
diries que no?
Jo crec que sí,
jo crec que diria que no.
A veure...
Quan dius que no t'ho passes bé,
és que t'angoixa
o no et provoca plaer
l'audiovisual?
A veure el teatre,
puges a l'escenari
i et deixes anar
i tu és una història viva
que cada dia és una mica diferent,
que es renova,
en la qual tu decideixes
si la pausa és de dos segons o de tres
i on veus la reacció del públic immediatament.
I cada dia és...
és una explosió, no?
Tot el que és audiovisual
és un ofici molt més discret
a l'hora de crear-lo, no?
Molt més tècnic.
Molt més tècnic.
Es repeteix molt.
Moltes vegades, doncs, ara...
Moltes més estones d'espera, segurament.
També.
Això no sé com ho portes,
perquè l'ofici de l'actor també és esperar.
en aquest cas sí, sí, sí, sí, però en el doblatge, per exemple,
s'espera poc,
i el teatre tampoc.
I el teatre tampoc.
Després hi ha un cert infantilisme, no?
Que envolta tot això dels actors d'imatge,
que a mi em molesta una mica
i que és una cosa que ja està com instituïda, no?
Ja et tracten així.
Des del bon dia ja et sents una mica així com una figureta.
Té el seu per què.
Té el seu per què.
Vull dir, un actor és un material sensible,
doncs s'ha de procurar que estigui còmode,
s'ha de procurar que no tingui set, ni gana, ni pipí,
i que rendeixi al màxim,
perquè si està incòmode és possible que no.
Però això ja, no sé,
sembla que demani un tracte especial
que a mi d'entrada em provoca rebuig.
A veure, a més a més, jo recordo aquell petó,
el primer petó gay va ser teu, no?
Sí.
A TV3.
Sí.
Amb el...
Amb el Pep Torrents.
Sí, amb Pau Descansi, ja.
Sí, i tant.
I després, clar, com fes de maltractador ben del pla,
que encara no ens hem recuperat d'allò.
Sí, la gent de la teva generació m'ho diu.
Bueno, és que, clar, aquella sèrie ens va marcar molt, sí, sí.
Sí, sí, amb l'Emma, no?
Amb l'Emma, exacte.
Jordi, per acabar,
qui t'agradaria que posés veu,
que narrés la història de la teva vida, d'alguna manera?
No crec que valgui la pena que se narri la història de la meva vida,
perquè no té res de particular,
t'ho dic en sèrio.
Vull dir,
a mi em sembla que estic en això
com podria estar en una altra cosa,
i que, bueno,
si soc útil amb això,
els manuals de...
els manuals d'autoajuda personal
i de creixement et diuen
no facis el que t'agradaria fer,
no facis allò que t'agrada,
sinó fes allò,
aquella cosa per la qual serveixes,
i si la fas,
i segurament t'anirà bé,
t'acabarà agradant,
perquè t'acabaràs ficant en profunditat.
I és una mica el que m'ha passat a mi.
Jo feia teatre com a amateur,
i amb companyies independents d'amics,
i m'he acabat dedicant a això
perquè, per l'altre,
doncs potser no serveixo tant,
i a base de dedicar-m'hi,
el coneixement em porta
a que em cridi l'atenció més,
i que n'aprengui més,
i que em generi més interès.
Has estat molt gelós de la teva vida privada,
no, també?
Potser sí.
En aquest món encara tots ens ensenyem.
I què fem?
No per això, eh?
A veure, no per una qüestió...
A veure, jo trobo que la gent a casa
fem tots aproximadament el mateix.
Vols dir?
Jo crec que sí.
Jo crec que no és massa interessant
la vida privada de la gent.
Crec, eh?
Que aviat...
Ja que ens esforcem a fer veure que ho és, eh?
Sí, però em sembla que acabaríem aviat, eh?
Em sembla, vaja...
Te'n vas adonant també,
a mesura que et fas gran,
a mesura que vas veient
que els que tenen criatures
fan exactament el mateix que tu,
i penses...
Que havies dit que no faries...
Que veies els teus pares
i estàs amb el mateix.
Estàs amb el mateix
i després la que parles una mica amb la gent
veus que tots patim una mica del mateix.
No és...
No som massa cosa, la gent.
Casa Calores.
Avui a la sala Bequet
i de dimecres a diumenge
fins al 19 de maig.
Jordi Buixadera, és un plaer.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
El suplement
amb Roger Escapa.
El nou Paujot i Rifter,
un cotxe per cada aventura,
patrocina aquest programa.
De regal,
l'IVA de regal,
junts fins a l'eternitat,
estalviarem com marx.
Aquest dissabte 27 d'abril,
a Capravo i Capravo a casa,
acumula l'IVA a la teva targeta.
Capravo, amor etern a l'estalvi.
Més informació a Capravo.com.
Per fi hem trobat una persona professional
i atenta que atén la mare
unes hores a la setmana.
Això ens ha donat molta tranquil·litat
a tota la família.
El Servei d'Atenció a Domicili de Suara
és un servei presencial
realitzat per persones professionals
expertes en l'atenció
a la gent gran i dependent
perquè tinguis la tranquil·litat
que reben l'acompanyament que necessiten.
Truca'ns al 937 076 376
937 076 376
i t'ajudarem.
Arriben els dies de bellesa del cort anglès.
amb el 20% de regal
per una segona compra d'alta perfumeria,
cosmètica i parafarmàcia.
Recorda, només fins al 10 de maig
gaudeix d'un 20% de regal
en els dies de bellesa del cort anglès.
Consulta en les condicions
a les nostres botigues, web i app.
Així sonen algunes de les coses
que podries fer amb un Paujot i Rifter.
El Paujot i Rifter és tan versàtil
que pot convertir-se en qualsevol vehicle
que necessitis.
Amb fins a 343 quilòmetres d'autonomia elèctrica
també disponible en diesal i gasolina.
Vine a conèixer-la al teu concessionari Paujot.
Paujot.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
6 minuts per arribar a les 11 del matí.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
Fa dues setmanes que l'Iran va atacar Israel
amb 300 míssils i drons interceptats
per la cúpula de ferro.
La resposta de l'exèrcit israelià
contra el règim dels ayatoles
no es va fer esperar,
tot i que el país no ha reconegut oficialment l'atac.
Dues setmanes després, l'Iran continua plantant cara
i el fervor religiós es barreja
amb les proclames contra Israel i Occident.
Però tots dos països defugen
d'una escalada de tensió a la zona.
Fa uns dies que tenim els enviats especials
a la ciutat de Com.
Són el Quim Olivares amb el suport del Xavier Cussó.
Hola, Quim, bon dia.
Hola, bon dia a tothom, què tal?
D'entrada, com esteu?
Què heu vist aquests dies?
I sembla que l'Iran i l'Iran han evitat
una escalada encara major
quan tot apuntava que aniríem a una nova guerra, eh?
Sí, efectivament.
A veure, si parlem de geopolítica,
sembla clar, no?, que no hi haurà guerra.
Almenys és el que tot indica,
ni l'Iran ni l'Iran tenen ganes d'anar a la guerra.
Si parlem de la societat,
amb la gent que hem parlat nosaltres,
potser hi hauria un o dos que parlen de guerra.
La resta, tots diuen, no, sisplau, no vull guerra.
Intenten mirar menys les notícies que les miraven abans.
La gent, per exemple, ha sortit més al teatre,
més al cinema aquests últims dies
per intentar badir-se de tot això.
Ara bé, ahir vam anar, per exemple,
a escoltar l'oració dels divendres,
vam escoltar un ayatolà,
l'ayatolà Ahmad Hatami.
I, clar, si sents aquesta gent,
doncs t'espantes perquè hem de matar,
hem d'eliminar de la terra Israel,
mort a Israel, mort a Estats Units,
mort al Regne Unit.
I, esclar, et dóna la sensació
que això pot arribar a passar.
Però Iran és un país amb dues cares.
Una cosa és la versió religiosa oficial
i una altra és la gent,
amb una hospitalitat extraordinària.
Fins i tot ara on som,
que és a Qom,
que és una de les ciutats santes,
la segona ciutat santa del país,
ens han atès amb una amabilitat extraordinària,
amb zero hostilitat cap a Occident,
al contrari, amb admiració.
I la veritat,
aquesta imatge que tenim d'Iran tots,
evidentment que els seus governants és una cosa,
una cosa és la República Islàmica,
però fins i tot aquí on som,
que és un lloc sant pel xiïsme,
de tracte extraordinària.
Aquesta és la sensació que tenim,
i de guerra, ni parlar-ne.
Jo t'he de dir,
fins fa poc l'Iran també era un destí turístic,
perquè jo fa 8 o 10 anys
hi vaig anar de vacances.
I tant.
I precisament vaig anar a Isfahan,
que és on es van intentar...
On anem nosaltres.
Sí, i on es van intentar llançar aquests drons fa poc.
Vull dir que...
Efectivament, efectivament.
És un destí turístic,
de primer ordre,
perquè clar,
l'imperi persa és extraordinari,
si vas estar,
doncs el coneixes més que jo, eh?
Però és un lloc encantador per viatjar.
El que passa és que tots tenim aquesta imatge,
nosaltres els primers,
tant en Xavi Cussó com jo,
jo hi havia estat abans, ell no,
veníem amb cert amor,
i quan arribes aquí et trobes una societat encantadora,
parlo de la societat, eh?
Després, també és veritat que la gent que està a dalt de tot,
ahir, per exemple, quan vam anar a l'oració en vam veure molts,
són de tracte extraordinari,
això no vol dir que darrere facin coses, eh?
Però, efectivament, és un destí turístic
i és un lloc molt acollidor,
és el que ens hem trobat com a percepció turística, eh?
Clar, llavors, quan parles i burxes una miqueta,
doncs clar, hi ha periodistes a la presó,
els activistes, alguns, el raper, vam saber aquesta setmana,
un raper que està, doncs, a punt de ser...
Bé, ha estat sentenciat i serà executat
per anar en contra de la República Islàmica,
per tant, tot això ho hem de dir,
no hem de blanquejar ni molt menys el règim,
però sí que és veritat i ningú ens paga des del Ministeri de Turisme,
però és un país encantador per venir a visitar,
perquè és que la gent és extraordinària.
El Quim Olivares i el Xavi Cusó
aquests dies amb aquestes cròniques iranianes
arran, doncs, d'aquest atac de fa uns dies,
que, evidentment, continua sent notícia
a la crònica internacional.
Una abraçada, cuideu-vos, companys, fins ara.
Vinga, bon dia.
Dos minuts per arribar a les 11 del matí,
farem una pausa, sentirem els espais de propaganda electoral,
eleccions el dia 12 de maig,
i tornarem amb el comunista, amb el Joel Díaz,
que ja el tenim a punt,
abans però també ens posem el dia
amb l'última hora informativa, amb la Neus Bonet.
Fins ara.
Defensar la terra és defensar qui la treballa.
Defensar la terra és fer-ne terra d'acollida.
Defensar la terra és defensar una escola pública en català per a tothom.
Defensar la terra és blindar la sanitat de la privatització.
Defensem la terra per garantir una vida digna per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig, vota CUP.
Volem, volem, volem, Catalunya de primera.
Volem, barrios seguros y sin ocupas.
Menos impuestos.
Una educación de calidad y trilingüe.
Una sanidad sin listas de espera.
Inversiones contra la sequía.
Ni más vivienda para nuestros jóvenes.
Si quieres una Cataluña de primera, vota Partido Popular.
Tu voto lo cambia todo.
Somos la izquierda que luchamos contigo por la sanidad, la educación, las pensiones y el derecho a la vivienda.
Somos la izquierda que denunciamos el procés, que nos ha dividido y solo nos ha traído recortes.
Somos la izquierda que rechaza a los agresores en Ucrania denunciando a Putin.
Y en Palestina diciendo ni terrorismo ni genocidio.
Vota, recortes cero.
Soc el advocat Rafael Serrano.
Fa 63 anys vaig emigrar a la meva família de Córdoba a Barcelona.
La meva família era una piña, como ara ho són les famílies que arriben de altres països.
Hem de creure en aquestes famílies i donarles les oportunitats que la meva va tenir.
Inmigrant sí, Catalunya sí.
Vota por el partit, por un món més lluoso.
Vota por el partit, por un món més lluoso.