A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així són el suplement de Catalunya Ràdio,
diumenge 22 d'octubre del 2023.
Bon dia des de Valls.
Avui som a Valls per viure la Diada de Santa Úrsula,
aquesta jornada castellera importantíssima,
que començarà a partir de les 12,
que compartirem amb els companys del 3 Rondes,
el Josep Almirall, el David Prats, la Marina Pérez,
el suport del Quim Rullan i l'Albert Mercader com a micròfons autònoms,
avui amb una visita inclòs al nou Museu Casteller de Valls,
que finalment, després d'una llarguíssima espera, ja és una realitat.
Un programa especial que allargarem fins aquesta tarda,
perquè Déu-n'hi-do la de gent que passarà avui
per aquest suplement des de Valls.
Letícia Dolera, actriu que està preparant també
una sèrie vinculada també als castells,
ens visitarà també una cantant il·lustre de Valls,
que sona així, per exemple, la Mariona Escoda.
La guanyadora de la primera edició d'Eufòria,
també avui en aquest suplement des de Valls,
amb un munt de veus, jornada castellera,
que anirem també amb alguns clàssics del programa,
tertúlia habitual, Oriol Marc, Núria Oriols,
Anna Pardo de Vera, Marc Molins.
La setmana tràxica a les 10 del Lionc Indreu i el Toni Rodón,
columnista al Wall Street Journal i el politòleg,
que ens acompanyaran a partir de les 10.
i després, avui al suplement una conversa amb Ferran Juclar.
Ferran Juclar és el futbolista de Sant Julià de Vilatorta,
que en poc més de 3 anys va passar
de lluir la samarreta quadribarrada del Sant Andreu,
a tercera divisió, a debutar el primer equip del Barça
i va acabar jugant la Champions amb el Bruxes,
un equip on milita actualment a Bèlgica.
Doncs bé, aquesta setmana hem parlat amb ell
d'una entrevista que sentirem a quarts d'onze,
un futbolista típic, sense cotxes, cars, sense extravagàncies.
Avui al suplement la història de Ferran Juclar
a partir de dos quarts d'onze,
una entrevista que fem conjuntament
amb el David Klopés del Totgira.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escudreu, fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Impossibilitat d'acord ahir dissabte
en la cimera internacional que es va celebrar al Caire
per mirar d'aportar alguna solució
al que està passant a la Franja de Gaza.
La divisió d'opinions dels Estats
sobre el paper d'un bàndol i de l'altre
en aquest conflicte va fer que tot acabés en proclames.
La més contundent, la dels líders àrabs d'Egipte i Palestina
que van deixar clar que mai acceptaran
un desplaçament forçós del poble palestí al Sineí
com vol Israel.
Mahmoud Abbas és el president
de l'autoritat nacional palestina.
Advertim contra els intents
de desplaçar la nostra gent de Gaza
a altres llocs,
també de Jerusalem o si Jordània.
No acceptarem el desplaçament
i continuarem ferms a la nostra terra.
sigui quin sigui el desafiament.
I el secretari general de l'ONU,
Antonio Guterres,
va demanar amb vehemència
que l'ajuda que s'enviï a Gaza
no sigui purament testimonial
i serveixi per poder atendre
tothom que ho necessita.
Ha arribat el moment d'actuar
per posar fi a aquest malson espantós
i actuar per construir un futur digne
dels somnis dels nens de Palestina,
Israel, la regió i el nostre món.
La cimera es va fer a Egipte,
que té un paper clau en aquest conflicte,
pel pas de Rafà,
l'únic que fa frontera amb la franja de Gaza
i no controla Israel.
Per cert,
que l'esperada obertura d'aquest pas de Rafà
que accedeix a la franja de Gaza des d'Egipte
va durar poques hores ahir dissabte.
Un temps que només va permetre
el pas de 20 camions
amb ajuda humanitària dels 175
que esperaven a la zona.
I segons informa aquest matí
el diari Eretz,
Israel ha bombardejat,
ho ha fet aquesta matinada,
una masquita genin,
la Cisjordània,
que segons fons de la defensa israeliana
seria una infraestructura terrorista
que utilitzarien Hamas
i la jihad islàmica.
I ahir va haver una manifestació multitudinària
al centre de Barcelona
en favor del poble palestí.
La convocatòria va plegar
300 entitats i diversos sindicats de Catalunya.
70.000 persones en total,
segons l'organització,
19.000 segons la Guàrdia Urbana.
La presidenta de la Comunitat Palestina a Catalunya,
Natàlia Abu-Xerar,
molt emocionada,
explicava així com viu la situació actual al seu poble.
Al poble palestí tenim el dret a viure amb dignitat.
Tenim el dret a viure a la nostra terra en llibertat.
Aturem el genocida palestina.
Prou d'ocupació.
Prou de polítiques de far-heit
i de càstig col·lectiu.
I dir-vos encara que l'Ambaixada d'Israel Espanya
i l'Associació Comunitat Jueva de Barcelona
han denunciat l'ocupació d'un hotel
del centre de la ciutat com un acte antisemita
i al matí un grup de persones
van ocupar durant més de mitja hora el vestíbul
i van despenjar les banderes de la façana
que van substituir per les de Palestina.
Ramon Dorado, president de la Comunitat Jueva de Barcelona,
va ser contundent, condemnat als fets.
Hoy es un punto gravísimo.
Es delito de odio.
Se ha marcado un establecimiento en el centro de Barcelona,
Ciudad de Paz y de Concordia,
por el simple hecho que uno de los propietarios
es israelí o judío o lo que sea.
Esto no se puede permitir y exigimos que nuestros líderes políticos
vengan y declan que esto es inadmissible.
Avui també parlem de la presó provisional i sense fiança
pel detingut per la mort violenta d'una dona al Pallars Jussà
i també que s'han estrenat a Barcelona
els primers semàfors per a vianants.
Amb les siluetes de Mortadelo i Filamó
com a record i homenatge al seu creador,
el dibuixant Francisco Ibáñez, que va morir el juliol.
La seva filla, Núria Ibáñez,
creu que al seu pare li hauria agradat molt aquesta iniciativa.
Lo primero que hubiera hecho seguro es reír muchísimo
y decir ¿dónde van con esto? ¡Qué divertido!
y que haya tantos semáforos como quepan en toda Barcelona.
Sería divertidísimo ver Mortadelo y Filamón
cambiando a verde y rojo constantemente.
De l'actualitat esportiva,
s'ha suspès la cursa Sprint de MotoGP
del Gran Premi d'Austràlia pel mal temps
amb pluja i fort vent.
La cursa de Moto2 ja s'ha hagut d'interrompre
i s'ha donat la meitat de punts.
S'ha guanyat l'italià Toni Arbolino,
mentre que el líder Pedro Acosta
ja tindrà opció de ser campió la setmana que ve a Tailandia.
La cursa de Moto3 l'ha guanyat el turc Denis Onjo.
Jaume Masiat manté el lideratge.
Marx Verstappen ha guanyat la cursa Sprint
del Gran Premi dels Estats Units de Fórmula 1
al circuit de Texas.
Avui diumenge es disputa la cursa llarga.
I pel que fa al temps,
matinada de plena tardor,
fresca a la costa i freda a l'interior,
a les valls del Pirineu ja es pot baixar
a zero graus amb gelades moderades
i al llarg del matí ens diuen
que s'aniran nubulant amb plogims
cap al middia a les Terres de l'Ebre.
El dilluns 3 de novembre del 1975,
una explosió de Grisú
a la mina a la Consolació de Fígols,
al Berguedà,
va provocar la mort de 30 treballadors.
Aquest accident es va veure
eclipsat per l'agonia de Franco.
Tot i així,
va ser difícil de tapar-ho del tot.
Es tractava de l'accident miner
més greu que hi havia hagut a Espanya
des de feia 50 anys.
En parlarem en el proper episodi
de l'Enguàrdia.
Enguàrdia,
amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana,
dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte,
un altre exclusivament en podcast.
El 24 d'octubre,
celebrem el Dia Internacional
contra el Canvi Climàtic.
A Aigües de Barcelona,
continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i preservar l'aigua
per al present i al futur.
I ho fem impulsant
la regeneració de l'aigua.
És a dir,
donant una nova vida
a un recurs essencial
per al progrés del planeta
i les persones.
Aigües de Barcelona,
la gestió responsable.
Les primeres notes
de l'així per l'Àsar Atustra d'Extraus
estan gravades a foc
en la ment de tots.
Traveix aquesta porta
i endinsa
tenen un poema simfònic majestuós
amb la London Symphony
i Antonio Papano.
Un potent despertar musical
acompanyat per la dansa
macabra de l'Ist
amb Ali Sara Ott.
El 26 d'octubre,
el Palau de la Música Catalana.
Llum esclatant
i tenebres profundes.
Vespre de prodigis.
Entrades a palaumusica.cat
El suplement.
Des que surt el sol
fins a l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som el suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Primera de les 7 hores de programa.
Un diumenge més
arrenquem amb l'ofici d'educar
de l'Elisabet Pedrosa.
L'ofici d'educar
a Catalunya Ràdio.
Soc Eva Bach,
pedagoga i coautora
amb Cecília Martí
de El divorcio que nos une.
El divorci,
molt especialment
quan hi ha filles i fills,
no ens separa,
sinó que ens segueix unit.
I un divorci conscient
significa tenir-ho molt present
i fer-nos el ferm propòsit
que la separació,
en lloc de convertir-la
en un drama,
un trauma,
un trencament de tot
o una guerra,
suposi un procés
de transformació personal
i de maduresa emocional
per tal que aquest vincle
que segueix existint
preservi una essència
suficientment amorosa
i el fruit de la nostra història,
els fills i filles,
segueixi creixent esplendorós.
Divorci conscient
és fer-nos càrrec
de les pròpies ferides,
mancances,
emocions i circumstàncies
a fi que malgrat que la història d'amor
s'hagi acabat,
l'amor continuï,
evidentment,
adoptant noves formes.
Si ho aconseguim,
i es pot aconseguir,
des del divorci
podem donar una lliçó d'amor
i de respecte
tan bonica i poderosa,
a vegades fins i tot més
que si haguéssim seguit junts.
Benvingudes a l'ofici d'Educae,
en sentir la pedagoga Eva Bach,
coautora amb Cecília Martí
del llibre El divorci que no s'une.
La idea del divorci amorós
pot semblar revolucionària
o contradictòria,
perquè s'entén que un divorci
és sobretot un enfrontament,
reconeix l'advocada,
coach i mediadora Montur.
Per al divorci
també pot ser conscient i amorós,
diu ella,
si sabem com fer-ho bé
i en benefici de les nostres criatures.
Avui, manual del divorci conscient i amorós
amb...
Cristina Sàlvia,
psicòloga clínica.
Treballa en processos de separació conscients
amb matriusques.
Rubén Rodríguez,
terapeuta especialitzat en acompanyament
a la parella del col·lectiu Pell de Ceba.
I Montur,
advocada,
coach,
mediadora
i autora del llibre
Divorcis amb amor.
I acabarem amb el concurs
dels llibres per somiar
amb el Jaume Centelles.
L'ofici d'educar
amb Elisabet Pedrosa.
Doncs avui a l'ofici d'educar
aquest manual del divorci conscient i amorós.
I per començar,
posem-nos en context,
posem algunes dades sobre la taula.
El 2022 es van tramitar
no més a Catalunya,
més de 14.000 divorcis,
que serien al voltant
de 40 parelles al dia
que s'haurien anat trencant.
Som la segona comunitat
amb més divorcis,
darrere d'Andalusia.
En conjunt,
a Espanya,
segons dades de l'INE,
l'Institut d'Estadístiques Espanyol,
el 2022 hi va haver
més de 84.000 ruptures sentimentals
entre anul·litats,
separacions i divorcis,
més les parelles,
de fet,
que es veu que no les compten.
I en un 45,5%
dels casos de divorcis amb fills
es va concedir
la custòdia compartida,
un augment del 2,3 punts
més que l'any passat.
És a dir,
s'hauria passat
de 18.533
a 19.670.
Aquestes són
les dades
de divorcis.
Hi ha gent
que se separa,
és una realitat
normalitzada
en la nostra societat.
Dit això,
mites o fecs
sobre el divorci
segons Montur.
L'amor de veritat
dura per sempre.
Aquesta és una.
Ara la gent
es divorcia més.
Ja ho veurem.
El divorci
és el camí
més fàcil.
El divorci
és un fracàs.
Atenció,
aquesta és una altra.
En un divorci
hi ha culpable
i hi ha víctima.
els fills i les filles
de famílies divorciades
tenen problemes.
Tot això són
mites o fecs
sobre el divorci.
I diu ella
que la frase
que has sentit
moltes vegades
és
jo no em divorcio
per no fer mal
als meus fills.
Però,
diu ella,
que no hi ha cap constància
científica
que els fills
de pares divorciats
pateixin
més traumes emocionals.
Diu,
no et quedis
en una relació
amb l'excusa
que ho fas
pels teus fills.
No els en pots
responsabilitzar.
Avui,
Manual del Divorci
Conscient i Morós
amb la Cristina Sàlvia,
el Rubén Rodríguez
i la Monturn.
A veure,
diríem que ja tenim dades
i ja ens hem situat
sobre molts dels fakes
sobre separar-se.
Friends,
posts,
que poden aparèixer
davant d'una separació
i que vosaltres
us trobeu
a consulta,
cadascú,
en el seu àmbit.
Mont,
comencem per tu.
N'has dit tantes,
Elisabet,
d'aquestes fakes
que no sé per quina començar,
però sí que és veritat
que sí,
ja que estem a l'ofici
d'educar,
que aquesta sobre els meus fills,
no?
Jo no em divorcio,
jo no em separo
perquè el mal que els hi faria
els meus fills,
no?
És un...
Bé,
això ho direu vosaltres
que sou els psicòlegs,
però es col·locen als fills
una responsabilitat
que no és d'ells,
no?
Perquè tu ets adult
i ets una persona adulta
i saps el que has de fer
amb la teva vida
i el que esperen els teus fills
és que ho facis.
És a dir,
encara ara hi ha la creença
que si et separes
faràs mal als fills.
Sí,
jo no sé si heu vist
aquest cap de setmana
a l'Avantguarda
i he vist...
Bé,
m'he quedat...
He vist un article
que parlava
dels tremendos dificultats
que tenien els fills
de pares separats
i parlava tranquil·lament
com si fos un fet
claríssim,
no?
Que el fet d'un divorci
era un trauma per uns...
No deia trauma,
jo crec que tots
hi ha dificultats
i que hi ha un moment
difícil d'encaixar la vida
perquè és un canvi
molt substancial
però un trauma,
un trauma és una cosa
molt seriosa
i sí que hi ha estudis,
això sí que hi ha estudis
que entre els traumas
que tenen els nanos
i les criatures
no està el trauma.
El divorci com a trauma,
això m'estic ficant
més a casa vostra
però el divorci com a trauma
crec que estarem d'acord
que no et trauma.
Però seguim això
i això és una por instal·lada
en les mares
i en els pares
quan venen a preguntar-te
què els hi passarà
als meus fills
si han divorci
perquè clar,
seran desgraciats
i l'últim que volem
als pares i les mares
és fer-li mal als nostres fills
per tant és una por
molt paralitzant.
Què us trobeu?
Pors i frens
que us trobeu
de persones
que poden pensar
això que ara ens deia
l'amor, eh?
Faré mal als fills
si em separo?
Aquesta és la pregunta.
Clar, aquesta és la pregunta
que fa més temor
però jo crec que
com qualsevol
situació vital
que requereix un canvi
el que fa més por
és fer el canvi
perquè no sabem
què és el que hi ha
a l'altre costat.
Llavors,
fer una revisió
profunda
de què és el que ens passa,
quines són les creences,
quines són les pors,
cadascú tindrà les seves.
Jo crec que aquesta creença
que protegim els fills
no separant-nos,
jo li veig un sentit
si
intento comprendre, no?,
a la persona
que pot tindre
aquesta creença
i és
quan som petits,
quan som infants,
volem que els nostres pares
estiguin junts
perquè això ens dona
més seguretat.
Llavors,
quan som adults
i tenim una relació
que no està bé,
pot ser que hi hagi
una part de nosaltres
que estigui recordant
quan érem petits
i volíem que els pares
estiguessin junts
i, per tant,
simplement estem projectant
en la situació actual
una necessitat
que teníem
quan érem infants
i això podria ser
l'origen
d'aquestes pors.
Robben,
quan et vénen
i et diuen
faré mal als fills,
tu què els hi dius?
És que és,
diguem que
la paternitat
i la maternitat
ve molt associada
a la culpa,
no?,
per ser pare,
per ser mare,
ens sentim culpables,
no?,
això de base,
no?,
llavors,
a través d'aquestes situacions
vitals
que, com deia
la Món,
com que
poden generar dificultat,
potser trauma,
potser no,
però segur que sí,
dificultat,
si nosaltres,
com a pares,
com a mares,
sentim que som partíceps
o fins i tot
generadors
d'aquestes dificultats,
ens cau a sobre
tota la culpa del món.
Llavors,
per mi és molt important
en el treball
en sessió
de parella,
sessió individual,
d'acompanyament terapèutic,
poder fer una revisió
molt profunda
tant del nivell
de creences
que tenim sobre
la parella
i sobre les separacions
i sobre la criança,
com també del llenguatge
que fem servir
per anomenar tot això,
perquè en el llenguatge
està implícit
el trauma
en si,
com acompanyem
els nostres fills,
com els hi expliquem,
com ens expliquem
a nosaltres mateixos
què és una separació,
què és el que estem fent.
Com deia
l'Eva Bach
quan parlava
en aquesta entrada
sobre
quan una parella
se separa
no es trenca res,
no s'està trencant res
i això és important
perquè
aquesta imatge mental
que se li genera
a un nen
o a nosaltres mateixos,
quan veiem la parella
trencant-se,
això és una imatge
que pot ser traumàtica.
En realitat
el que passa
amb una separació
és que
hi ha una transformació,
es transforma
el vincle
que existeix
i que és
com si diguéssim
immutable,
vull dir,
sempre
entre tu i jo
com a mare
del nostre fill
hi haurà un vincle,
és el que ens uneix,
a través de la sang
ens hem unit
en el nostre fill
o la nostra filla,
llavors
el nostre vincle
no es trenca mai,
es transforma
i cuidem
de la vida
del nostre fill
o de la nostra filla
de maneres diferents
i això és important
per nosaltres
com a adults
i important
per les nostres criatures
perquè ho puguin conceptualitzar
d'una manera
que no generi trauma.
Interessant això
que deia Rubén
de com ho explico a mi
i com ho explico als fills,
de fet
l'Anna
i la Cristina Sàlvia
posaves èmfasi
en aquest moment
en què un pensa,
em vaig a separar
i com transmetré
això
a les meves criatures,
no?
Com ho explico
i com els hi explicaré
a ells
i les paraules
que deies tu, no?
Sí, jo crec
que aquí
està la clau
de si un event
és traumàtic
o no és traumàtic,
no és tant l'event
en si,
sinó en com
està sent acompanyat
i per tant
si jo puc
acompanyar
el dolor
que pot estar
experimentant
la meva criatura
o jo mateixa
si jo li puc
prestar una atenció
i puc estar
amb
totes les emocions
que es poden generar
doncs
tot això
fa que
es redueixi
la probabilitat
que l'experiència
sigui traumàtica
perquè
el que estem fent
és
vincular-nos
a través
d'allò
que està passant
sigui
quina sigui
la realitat
doncs
igual podem fer
que ens anem a viure
en un altre lloc
com que ara
un dels dos pares
va viure en una altra casa
i aquí està
en el
això és
a través de la paraula
posant paraules
a el que està passant
a el que estem vivint
i donant espai
per a que
tot el que estem sentint
doncs
tingui espai
tingui un lloc
dins de
de la convivència
de fet tu Cristina
m'explicaves
que hi ha dones
que no se separen
perquè temen
que la tendència
a fer custòdies compartides
afecti el desenvolupament
de la criatura
a través del vincle
de la lactància
sí
aquí
el tema
sé que és
una mica
delicat
sí
perquè la tendència
és
a oferir
la custòdia compartida
cada cop més
no
i
sí que
hi ha moltes dones
sobretot
en el moment
en què encara
hi ha la diada
que es considera
la diada
mare-fill
en els dos primers anys
no només
en el període
de lactància
dels sis mesos
estipulat
per la llei
actual
sinó que
aquesta diada
que té a veure
amb la necessitat
que té
el nadó
d'estar
en contacte
continu
amb la mare
ara
puc matisar
el tema
del continu
i
la necessitat
que té
la mare
d'estar
amb el nadó
perquè hi ha
una fusió
vincular
doncs
jo crec
que això
no es
contempla
en la nostra
societat
pel que
sigui
per
les nostres
creences
pel nostre
moviment
de
com ens
sentim
dones
i
hi ha moltes
dones
que sabent això
doncs
diuen
doncs
potser
m'espero
una estona
una estona
una estona
quanta
aquests dos anys mínim
no?
hi ha gent que s'espera
molta estona
molt
i no se separa
és que
heu dit tantes coses
que
la guarda compartida
la lactància
però clar
aquí t'estàs
quin és el model
de relació
que tens tu
amb la teva parella
o sigui
estàs sostenint
llavors
una relació
basada en la por
perquè
no és la llei
la que t'està dient
que no
la llei no t'està dient
res
la llei t'està dient
que et posis d'acord
amb la teva parella
i tu ja saps
que la pare de la criatura
no et deixarà fer lactància
aquí
ja tenim el primer problema
no està fora
està dins
però jo malgrat això
em quedo
què li estic oferint
a la meva criatura
aquí
què estic transmetent
o sigui
no és tan senzill
no és tan
la situació és molt complicada
sí és molt complexa
es fan molts acords
molts acords
amb lactància
que són molt bonics
de treballar
que són
doncs vindràs cada dia
evidentment
potser no podràs
pernoctar amb el teu fill
o amb la teva filla
el que sigui
però
això vol dir
quina relació
estàs tenint
amb el pare
en aquest cas
perquè estem parlant
de mares lactants
que estàs construint aquí
i des d'on estàs criant
a la teva criatura
o sigui
ja instal·lada en la por
en la relació
jo no sé aquí
és com el que dèiem abans
de m'espero
pels meus fills
ja
però
i què estan vivint
jo els hi pregunto
molt bé
potser els hi pareu
teniu por de fer-los mal
els vostres fills
perquè us separeu
i ara què està passant a casa
què estan vivint
els vostres fills
o veu una fredor
entre vosaltres
o veu discussions
contínues
això els hi dius
als pares i les mares
això és bo
pels vostres fills
i tenen plena consciència
que no
i el que has dit tu
la por al canvi
és el que els atura
no la por fer-se mal
als fills
perquè potser
ja els hi estan fent
Rocío López
va trigar 4 anys
4
a separar-se
ell és terapeuta
Gestel
i autora del llibre
Separada
coescrit amb el pedagòg
Miguel Ángel Corrales
i ens diu
les principals creences
limitadores
a la separació
Existen multitud
de creences limitantes
que dificultan
vivir el proceso
de separación
con naturalidad
La primera
y que más pesa
es la idea
de dañar a los hijos
porque se cree
que una separación
va a dañar
cuando no es así
Es una mala gestión
de la separación
lo que puede dañar
igual que una mala gestión
de la relación de pareja
puede dañar
Es muy importante
poner el foco
en las necesidades auténticas
de las criaturas
porque así pueden adaptarse
con naturalidad
al proceso
La idea
de que cuando
la familia
se rompe
con la separación
daña también mucho
Nosotros defendemos
que cuando la relación
de pareja se termina
la familia
no se rompe
sino que cambia
de molde
porque hay un vínculo
que permanece
de por vida
que es el de ser
madre y padre
o ambas mamás
papás
de los mismos hijos
y eso es una lección
que hicimos un día
y que no podemos cambiar
podemos dejar de ser pareja
pero no madre y padre
y la otra idea
tercera
que dificulta mucho
y que es una gran creencia
limitante
es que he fracasado
la idea de fracaso
hace que
junto a las otras dos
se despierte mucha culpa
y duela mucho más
el proceso
No me engañes
En una separación
El que necesiten sentir
las criaturas
es que las seguimos estimando
y cuidando
Rocío López de la Chica
Avui a l'ofici
Educant Temps de Suplement
a Catalunya
Ràdio Manual
del Divorci Conscient i Amorós
Clar, si diem
conscient i amorós
la idea
Eva va que ens ho deia al principi
és que un pensa en una separació
i és una guerra
és un enfrontament
Llavors la pregunta
que jo us faré a vosaltres
és
un divorci conscient i amorós
això és possible?
Depèn de la gestió
depèn de com es fa un
un divorci conscient
i amorós
Qui comença?
Mont?
És que
entre les dades que no has llegit
és que la major part
que no has llegit
perquè no estaven
la major part de divorcis
estem ara ja al 80%
són amistosos
el que passa
és que seguim reiterant
i pensant tots
que quan hi ha un divorci
hi ha una guerra
i n'hi ha divorcis
que són una guerra
però no tots
d'un divorci amistós
a un divorci amb consciència
i un divorci amb amor
hi ha un altre pas
tu pots fer un divorci amistós
simplement arribar als acords
corresponents
o pots fer
d'aquest moment
un moment de la teva vida
una cosa que m'agrada molt
i que ja he sentit
que heu anat dient
és que
a part d'això
fas una lliçó de vida
pels teus fills
del que tu facis en aquest moment
en un moment de conflicte
en un moment de dificultat
en un moment de dolor
en un moment de transformació
tu en els teus fills
els dones
aquesta lliçó
lliçó per dir-ho així
lliçó per dir-ho així
de vida
de com pot sortir-te'n
tant d'això
amb amor
i amb consciència
això requereix
evidentment molta responsabilitat
cap als fills
i molt d'amor cap a un mateix
i cap als altres
i ajuda requereix
perquè tu dius Rubén
que és bo demanar ajuda
és a dir
haver fet teràpia
abans
durant
després
tot això ajuda
o mediació
o el que correspongui
abans
durant
i després
teràpia sempre
mai està de més
ser acompanyada
és a dir
pot marcar la diferència
d'aquesta consciència
pot marcar la diferència
bàsicament
perquè quan estàs
dins de la situació
no tens perspectiva
llavors tenir
una persona
no cal que sigui
un terapeuta
pot ser una persona
que faci una mediació
amb un punt de consciència
d'apertura
també
de possibilitat
i sobretot
de no judici
alguna persona
que no et jutgi
en els teus estats
i en les teves decisions
sinó que pugui
d'alguna manera
acompanyar-te
i també donar-te
un punt de vista
extern
perquè
clar
es mouen moltíssimes coses
en una separació
coses personals
coses familiars
del teu
del teu llinatge familiar
perquè clar
totes les creences
que tu tens
sobre la parella
sobre la separació
sobre el que
sobre la criança
tot això
ve d'algun lloc
vull dir
no ens ho inventem
llavors
pam
aquí sobre
tot el meló familiar
a més de melons
biogràfics
llavors una persona
que pugui estar
des de fora
mirant-te
i veient els teus passos
i dient-te
ostres això
va per aquí
això va per allà
és un punt de referència
molt important
i volia dir una cosa
sobre
el que acaba de dir
la Rocío
en aquesta gravació
en referència
a la bona separació
que també estem
començant a crear
una base
de creença
sobre què és
una bona separació
i això genera
molta culpa
quan sents
que no t'estàs
separant bé
perquè clar
és que al final
la culpa
no t'ho tenim
de sobre mai
si penses
que separar-te bé
és portar-te
un exemple
és portar-te bé
amb la mare del teu fill
o amb el pare del teu fill
i resulta
que no t'estàs
podent portar bé
perquè han passat
moltes coses
perquè hi ha una base
d'enfado
perquè hi ha
bueno
perquè hi ha coses
que s'han de gestionar
i que necessiten un temps
i que necessites
elaborar
d'alguna manera
quan no t'estàs
portant bé
és un altre fracàs
et sents fatal
Cristina
que veig que anaves
prenent notes
sí
perquè hi ha
aquestes expectatives
que una separació
conscient
no sé si conscient
vol dir
que no hi han d'haver
emocions negatives
o desagradables
o que ens hem d'entendre
en tot
clar
si ens hem separat
és perquè venim
d'un lloc
on era difícil
entendre's
doncs
no cal tenir
tampoc
l'expectativa
o a vegades
per exemple
hi ha separacions
on no hi ha hagut
conflictivitat
sinó que hi ha hagut
com un
que s'ha anat perdent
no?
i que hi hagi
l'expectativa
que no hi hagi dolor
o que no hi hagi
enfado
o que no em faci ràbia
les coses que fa
l'altra persona
doncs
aquesta expectativa
crec que
empitjora les coses
perquè
tot això
és normal
és natural
i fins i tot
ajuda
que hi pugui haver
la separació
que es pugui posar
la distància
perquè
si no
no hi ha
la
la separació
emocional
el vincle
no s'arribi a tallar
digues
si puc afegir una cosa
aquí crec que és important
poder
com a
com a persones adultes
perdó
com a persones adultes
que estem
que estem generant
aquest moviment de separació
poder
adonar-nos
que el conflicte
si és que existeix
i entenc que sí
perquè ens estem separant
és entre nosaltres
entre les persones adultes
llavors
l'energia que dirigim
cap al nostre fill
o cap a la nostra filla
és una energia
que ha de ser neta
aquí sí
aquí sí que per mi
és un imperatiu
el conflicte
està entre nosaltres
el nostre fill
està lliure
de conflicte
no entra dins del conflicte
cuidem de la vida
del nostre fill
i
mentre
resolem
el nostre conflicte
la Rocío López
ens diu
que és per ella
una separació conscient
a diferència
de la més habitual
La separació consciente
es rige
por dos pilares
fundamentalment
el primer de ellos
es el poner
en el centro
de todas y cada una
de las decisiones
la necesidad
de los hijos
y las hijas
teniendo en cuenta
su edad
madurez emocional
sensibilidad
vínculo establecido
hasta el momento
y las características
propias de la familia
el segundo
pilar
innecesario
y fundamental
para poder hacer el primero
tiene que ver
con tomar las decisiones
desde el yo adulto
desde el centro
y no hacerlo
desde la rabia
la culpa
el miedo
otras muchas emociones
porque cuando nos separamos
se abren muchas heridas
que nada a poco
tienen que ver
con la relación de pareja
y sí con la historia
de vida personal
y entonces
es muy fácil
tomar decisiones
desde el miedo
que es lo que suele pasar
en las separaciones habituales
pero en ese caso
los hijos
dejan de ser vistos
y entonces
tomamos decisiones
mirando mi dolor
sintiendo mi dolor
y mirando
culpando a la persona
que tengo enfrente
pero entonces
nuestros hijos
se quedan huérfanos
emocionalmente
estiman
cuando menos lo merejo
porque es cuando más
lo necesito
a la nostra societat
el dol pel divorci
no té reconeixement
s'ignora
i s'amaga
Montur
doncs avui fem
aquest manual
del divorci conscient
i amorós
amb la Cristina Sauri
el Rubén Rodríguez
i la Montur
atenció
al que ens deia ara
la Rocío López
es queden orfes emocionals
si nosaltres
no sabem gestionar
totes les ferides
els melons
que ens deies abans
que sobren
vinga melons
i que per tant
ens deiu abans
amb ells
una energia neta
sí
però les nostres emocions
és a dir
la nostra ràbia
la nostra culpa
està allà
i això
ho amaguem
ho mostrem
què fem amb això
i com ho gestionem
perquè
com deies abans
tot això hi pot ser
és un trencament
és que és important
la gestió emocional
de tot això
de vegades
l'ajuda dels terapeutes
o inclús
un acompanyament
de tipus coaching
per gestionar
les emocions
que estan sorgint
perquè és evident
que és impossible
jo no n'he vist cap
vull dir
i fa molts anys
i molts anys
i veig molts divorcis
cada setmana
no veig a ningú
que no estigui sentint
alguna cosa
tu fas de mediadora
per tant tu tens
l'una en una banda
i l'altra en l'altra banda
i les emocions
allà deuen anar
i després hi ha un tema
molt important
que és el tema
dels temps
perquè al divorci
s'hi arriba
tots dos
però no tothom
arriba en el mateix moment
llavors quan treballes
individualment
sí que pots fer
tot aquest treball
de saber com se sent
un i tal
però és que l'altre
igual ja està a l'altra punta
ja està somiant
en una altra relació
i ja està en un altre lloc
llavors aquesta
posar-los
a respectar
els temps d'uns
i els temps dels altres
perquè el divorci
té una complexitat
a més
que enmig de tot aquest
si em permeteu la paraula
merder emocional
del que està passant
hi ha tot el tema
de prendre decisions
sobre qui es queda
viure a casa
com repartim
el temps dels nens
que són de logística
i legals
que tenen molta transcendència
però just les demanen
que les prenguis
en un moment
on tu estàs molt desarmat
estàs molt
llavors
per mi l'acompanyament
ha de ser
ha d'estar present
vull dir
jo per exemple
comparteixo despatx
amb un psicòleg
evidentment
perquè és que
hem d'oferir
aquests recursos
és molt important
i ja m'he oblidat
de què m'has preguntat
però em sorgien
més preguntes
escoltant
és a dir
jo penso
com poses
en solfa
una parella
que està
on fire
on fire
i com
arribes
com a mediadora
a que
es posin d'acord
no?
quan hem dit
que hi ha tot aquest
terra de l'estall
emocional
no?
però tenim quant de temps
has dit?
clar
vull dir
això és la feina
dels conflictòlegs
no?
has de saber
gestionar emocionalment
amb un mínim
perquè no estàs fent
un treball en profunditat
però sí que has de saber
gestionar aquella emoció
del moment
calmar-la
o el que sigui
ara
i després
apel·lar molt
nosaltres treballem
molt des de la idea
que ell ho ha dit
el Rubén ho ha dit
és
hi ha una línia
que seria
la relació de parella
i aquesta és la que estem
trencant
això sí que ha de
desapareixerà
o sigui
ja no seràs més
el meu amor
el meu nòvio
com li vulguem dir
però hi ha l'altra relació
que no es pot trencar mai
que és la parental
i aquí és on hem de treballar
llavors
apel·lant normalment
ens en sortim bastant
quan treballes
en un conflicte
sempre has de buscar
quin és l'interès
que uneix a les parts
en família és molt fàcil
perquè tu posa allà
no pots posar la foto
dels fills davant
perquè llavors
estarien plorant
tota l'estona
inclosa jo
que els veig plorar
sí perquè és un moment
molt de dolor
però sí que és el que necessiten
els vostres fills
i allà normalment
la gent s'hi troba
tot això
de vegades
has de deixar passar
el moment de plor
o el moment de ràbia
que sol ser més
un moment de plor
que un moment de ràbia
la gent
normalment la ràbia
la sap contenir més
que el plor
bueno
la sabem contenir
bueno
en el meu espai de treball
clar
en el vostre
igual no
aquests moments
d'on fire
que li deia a ella
de la parella
que estan amb cadascú
defensant el que creu
que són els seus interessos
i en aquest moment
que alguna cosa
s'ha trencat
davant nostre
no
què ajuda
Robben
Cristina
per mi
com diu Lamont
ajuda a mirar
el sí
i deixar de mirar
el no
o sigui
el no és allò
que està
és allò
que està deixant
de ser
el sí
és allò
que continua
i el que continua
és la nostra
relació
de parentalitat
o sigui
ens hem unit
per sempre
més
de sempre més
a través
del nostre fill
o de la nostra filla
però allò
en aquell moment
pot ser terrible
pensar això
també
i pot ser terrible
perquè clar
dius
m'ho vull separar
en aquest sentit
però estaré unida
per sempre més
amb aquesta persona
però és així
i és així
clar
és una realitat
és una moneda
de dos cares
clar
però sí o sí
d'alguna manera
ens hem de posar d'acord
a través d'aquesta realitat
de
ostres
és que estem
vinculats
estem units
per sempre més
a través del nostre fill
llavors
posar la mirada
en el sí
és posar la mirada
en l'amor
l'amor
que en algun moment
hi va haver
perquè nosaltres
fossin canal de vida
per aquesta criatura
i ara
i ara
a través d'aquesta mirada
d'amor decidim
decidim com volem cuidar
de la millor manera
en aquesta criatura
i potser la millor manera
és que tu i jo
no tornem a parlar
mai més
que ho fem
a través d'una mediació
d'un advocat
el que sigui
potser això és el que més
em cuida a mi
més et cuida a tu
i més està cuidant
el nostre fill
encara que potser ell
o ella
ara no ho vegin així
i ho estiguin vivint
com un conflicte intern
important
però
és des d'aquesta
des d'aquesta mirada
d'amor
del sí
del que sí
que continua existint
entre nosaltres
Cristina
abans
dèiem allò
de posar paraules
i jo m'he quedat
que no he tingut
la resposta
de jo
t'arribo a consultar
i et dic
mira jo vull fer això
ho tenim clar
però jo no sé
com dir-ho
els meus fills
com ho dic?
jo crec que
abans del com ho dic
hi ha la pregunta
de com ho estic sentint
o sigui
primer
abans de mirar cap a fora
és
però jo
cap a dins
com ho visc
i si ho tinc
prou col·locat
doncs
clar i català
parlar-ho
parlar la veritat
amb paraules simples
que es puguin entendre
amb un moment
de calidesa
i explicant
les coses
doncs això
com si ens anéssim
a viure en una altra casa
doncs és
una explicació
d'un fet vital
doncs mira
hem de parlar amb tu
passa això
tal
però
més enllà de les paraules
insisteixo
és tot el procés
intern
que hi pot haver hagut
o que hi hauria d'haver hagut
dins de
de les dues persones
que se separen
i si ens diuen
no
o ploren
o no pot ser
o
com ens diuen a l'escola
quan us baralleu
poseu-vos d'acord
feu les paus
i poseu-vos d'acord
perquè els nens
són així de transparents
i si ens diuen això
clar
clar
clar clar
evidentment
que poden dir això
o que ho diran
doncs acompanyar
acompanyar
la frustració
i la tristesa
perquè és el que els està passant
doncs us entenem
que vosaltres
o que tu voldries
que seguíssim junts
però hem vist
que és el millor
separar-nos
l'amont està
aixecant el braç
aixecant el braç
sí, hi ha una cosa
que sempre em passa
quan els pares
i les mares
em diuen
i ara com els iríem
a part que busques el lloc
busques el moment
sobretot
no us porteu
no digueu
si ton pare
em deixa per un altre
aquestes coses
el bàsic
i dir-ho junts
i dir-ho junts
estaríem d'acord tots
si pot ser
si pot ser
sí
perquè pot haver un moment
però sí que és molt important
que els hi transmet
parlem com a pare
i com a mare
saps
perquè de vegades diuen
jo li preguntaré
jo li diré
llavors li preguntaré
llavors pum
ja li han col·locat
a la criatura
una responsabilitat
que no li toca
i llavors jo els hi pregunto
tu li vas preguntar
quina escola volia anar a P3?
no
tu ara estàs prengut
una decisió
com a persona adulta
assumeix-la
fes-te'n responsable
i transmet-li
escolta la seva opinió
segons l'edat que tinguin
però si és un nano
una nena de 13
un nano de 12
14
a partir d'aquí
escoltem-los
i de menys també
escoltar l'opinió
però els pares
som persones adultes
sabem el que ens fem
ho estem fent bé
perquè és el que hem de fer
i transmetent
aquesta tranquil·litat
i aquest posicionament
jo ja els veig
els pares i les mares
de vegades
quan m'ho diuen
dic
aquests
anem a treballar-ho més
perquè ja veus
que estan patint tant
que dius
els nanos
li diran quatre coses
i d'altres
no
és que a vegades et venen
i et diuen
no
els hi vam dir
ahir
i ja està
els hi vam dir
el que està
i ja està
o sigui
soc una persona adulta
i estic prenent
una decisió
de persona adulta
de fet
el Rubén em deia
alerta
els majors de 12 anys
no fer-los prendre
decisions transcendentals
com
a casa de qui voleu anar vivint
ah no
exacte
sí sí
abans d'això
volia afegir una cosa més
i és que quan
clar jo parlo ara
com a pare separat
no
amb certes dificultats
de relació
amb la mare del meu fill
actualment
després de molts anys
d'haver-nos separat
perquè això passa
passa
i no és dolent
que passi
no ho has fet malament
perquè passa
tots hem de ser amics
això passa
exacte
hi ha una cosa
que jo intento
i dic intento
perquè
em surt bastant
que és que
quan parlo amb el meu fill
miro bé
a la seva mare
què vol dir això
que no fico merda
no fico merda
les coses que ens passen
a nosaltres
ens passen a nosaltres
com a pares
llavors quan jo
parlo amb tu
quan li vam dir
que ens separàvem
clar
com deia l'amont
en cap moment li vam dir
no és que tu madre
no és que tu padre
no no
entre nosaltres
o sigui
davant d'ell
entre nosaltres
com dir-ho
és que ara no em sé expressar bé
però crec que és una idea important
de poder-los transmetre
de
a través teu
puc mirar bé
el teu pare
a través teu
puc mirar bé
la teva mare
d'honrar
aquest vincle
allà
de no embrutar-li
el vincle per dins
que no hagi d'escollir
internament
el pare és millor
la mare és millor
perquè això
és un trencament important
per ell
per ella
Rubén
nosaltres li diem
preservar la figura parental
gràcies
s'ha de preservar
és que
no et volia tallar
però
hi ha d'haver una preservació
de la figura
de l'altre
clar
perquè això
és en benestar
del teu fill
que bonic Cristina
que el fill
ens ajudi a poder
remirar la parella
amb amor
d'alguna manera
no?
sí
sí sí
és un dels regals
sempre
jo crec que
ja només la idea
ja
de tenir una criatura
ja
ens transforma
i el que volia dir
en relació
a aquesta
protecció
dels infants
és ser conscients
que
segons
si són
en etapes
de desenvolupament
bastant primerenques
doncs
tenen la tendència
el que es diu
que estan en fases egoiques
què vol dir això?
que tenen la tendència
a creure
que
les coses
passen
perquè han fet
alguna cosa
o han fet
alguna cosa malament
i això
s'ha de
cuidar molt
no?
que tinguin el missatge
que
ells
no han tingut
res a veure
res a veure
encara que
segurament
pot passar
perquè passa
a moltes cases
o a totes
no ho sé
que
amb l'arribada
de les criatures
han augmentat
els conflictes
i les tensions
d'acord
sí
això
i tant que passa
però
que en cap moment
senti
que
té
cap responsabilitat
perquè
la responsabilitat
sempre és dels adults
de com han gestionat
aquesta arribada
o com han gestionat
aquest augment
de l'atenció
això em sembla
terrible
quan preparava el guió
ho trobo terrible
és a dir
com pot ser
que la criatura
es faci responsable
d'una cosa
que en relació
als adults
això psicològicament
és molt raro
no?
però passa
però sí que té
una explicació
perquè
sobretot
quan ens sentim
indefensos
sí
el cervell
o l'aparell
psicològic
busque
una estratègia
per dir
i jo
què puc fer
si jo faig
una cosa
diferent
hi haurà
un resultat
diferent
i ens aferrem
amb això
per tant
l'autoresponsabilització
de coses
que no tenim res
a veure amb nosaltres
és una manera
que tenim
de poder
adaptar-nos
a la situació
pensant
que potser
podem fer
alguna cosa
podem aportar
alguna cosa
perquè les coses
siguin diferents
o ara
o la propera vegada
o sigui
és com un pensament màgic
de creure
que salvaràs
aquella parella
és com una negació
del que t'estan explicant
si tu te'n fas responsable
exacte
ostres
quina responsabilitat
per això els adults
som els que hem de cuidar
sabent que això
pot estar passant
de deixar claríssim
en qualsevol moment
que és
això
és cosa dels grans
no hi tens res a veure
ni hi tens res a fer
fill de despifiat els grans
o sigui
sí
tranquil
però pobres
quan són així
hiperactius
que no sé què
que tenen aquesta sensació
llavors els pares
si no ho gestionen bé
cada vegada es costa
perquè de vegades
veus que estan visualitzant
que sí que és per culpa
d'aquell fill
del que ha suposat
aquell fill
i aquí hi ha un
tu veus pares
que visualitzen això
que transmeten això
sí, clar
perquè està
i Robert fa que sí
també
ara em feu por
clar
és que hi ha
hi ha crios
que realment
et posen
en una xocata
a la vida
que és molt complexa
i has de poder
tant sortir
i de vegades
o a vegades
les criatures
que no arriben
també fan
que les parelles
se separin
aquest és més sofisticat
sí
però vull dir que també
és una de les dificultats
que pot atrevessar
una parella
i que acabi portant
a una separació
perquè la gestió
acaba arribant aquí
però no hi ha una criatura
danyada
perquè no hi és
el fet quan
sí, llavors veus
que és com un peix
que es mossega la cua
el que estan fent els pares
i el que estan fent els fills
i bé
al final una mica
el mecanisme
que hi ha subjacent
a tot això
són persones adultes
que no som capaces
de responsabilitzar-nos
de les nostres situacions
i llavors busquem
desesperadament
què ha sigut
que m'ha fet fracassar
en el meu matrimoni
no?
doncs el meu fill
jo què sé
o
bueno
perquè segurament
tots entrem
a la parella
pensant que serà meravellosa
i que serem feliços
per sempre
és una d'aquelles creences
que entrem així
i aquí estàs obrint
un meló també
molt gran
molt interessant
que és
i això ens afecta molt
als homes
sobretot
que és
entendre
que la paternitat
comporta una sèrie
de renúncies
de canvis
un procés
de convertir-te en pare
i moltes vegades
no poder assumir
aquesta responsabilitat
sobre els canvis
sobre la renúncia
sobre tot això
fa que
que
que busquis
la llibertat
molt entre cometes
llibertat
un concepte molt infantil
de la llibertat
que vol dir
me voy
i no tinc responsabilitats
no tinc responsabilitats
Rocío López
coautora del llibre
separada
ens diu
com podem acompanyar
les emocions
més difícils
dels nostres fills
durant la separació
Acoger i acompanyar
les emocions
més difíciles
de nostres fills
en plen
procés
de separació
és un gran desafió
perquè la propria persona
ja sigui
madre o padre
està vivint
su propio duelo
i està vivint
su revuelo
emocional
doncs
per això
el més important
el més important
antes de posar el foco
en com acompanyar
a els fills
és que la persona
atienda su dolor
i atienda
todo el que està sentint
amb el apoyo
de familiares
de amistades
o professional
per poder així
entonces
poner després
el foco
en sus fills
i atenderles
sin proyectar
su propio dolor
o culpa
o miedo
en els fills
i entonces
sí poder escuchar
de una forma limpia
lo que estan sentint
els petits
i acompanyarles
validándoles
aquello que estan sentint
en cada momento
por esto mismo
decimos
que una separación
consciente
es posible abordarla
aunque solo una de las partes
esté disponible
para ello
porque al menos
una de las partes
podrá estar haciendo
de cueva
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb s'han de prohibir
els mòbils
als centres
us deixem
amb els amics
de les arts
tothom se separa
sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit comú
i sentit de l'humor
per educar
les vostres criatures
petons
de la Núria Ventria
a la Rosa Silluer
i fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educar
Roger Escapa
fantàstic
un diumenge més
moltes gràcies
Elisabet
petons
tothom se separa
per una gran distància
per la petita espina
ressa
que pos
vacacional
que tot ho evidencia
que no hi ha més sortida
que allargues
l'agonia
però sobretot
tu no et preocupis
que és normal
perquè tot
és sistèmic
torna a la rutina
la calor
però se'n va
i ara què fem
amb tota aquesta vida
és sistèmic

amb torre nova
proclamant
Viu el moment
El suplement
amb Roger Escapa
El 24 d'octubre
celebrem el Dia Internacional
contra el Canvi Climàtic
A Aigües de Barcelona
continuem treballant
per tenir cura
del nostre entorn
i preservar l'aigua
per al present
i al futur
i ho fem
impulsant la regeneració
de l'aigua
és a dir
donant una nova vida
a un recurs essencial
per al progrés
del planeta
i les persones
Aigües de Barcelona
la gestió responsable
Les primeres notes
de l'així per l'Às
Aratustra d'Extraus
estan gravades a foc
en la ment de tots
Través aquesta porta
i endinsa't
en un poema sinfònic
majestuós
amb la London Symphony
Antonio Papano
Un potent despertar musical
acompanyat
per la dansa macabra
de l'Ist
amb Ali Sara Ot
El 26 d'octubre
al Palau de la Música Catalana
Llum esclatant
i tenebres profundes
Vespre de prodigis
Entrades a palaumusica.cat
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
amb Roger Escapa
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquestes hores dissabtes
i diumenge
repassem alguns
dels millors moments
de la setmana
Els continguts
ben escoltats
al nostre web
catradio.cat
barra els suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Marina Laminos
Bon dia
Molt bon dia Roger
La setmana passada
al Suplement
vam conèixer
la història
de tres nois
l'Eneco
en Max
i l'Ignasi
que practiquen esports
que per algun motiu
no es consideren
ben bé de nois
Són la natació
sincronitzada
el ball
i també
el patinatge artístic
L'Eneco
té 13 anys
i tot i tenir
les idees clares
no sempre
ho ha tingut fàcil
Els teus pares
sempre t'han donat suport
a l'hora de triar
a fer natació artística
Sí
Sobretot
també m'han dit
que si
en un futur
no m'agrada
que ho deixi
però que de moment
estan amb mi i tot
I els teus amics
els teus companys
què et diuen?
Doncs jo
no he patit
d'assetjament
però sí
d'un boling
en l'escola
i doncs
t'insultaven
i coses així
es reien
Per fer natació
sincronitzada?
Sí
Què et deien?
Maricón
que t'agraden els nois
o sigui
coses sense sentit
que potser
t'afectaven
Tu què feies?
M'anava la profe
li deia
i d'allà
ho deien tot
Continua passant això?
No
Des d'aquí m'he canviat
no ha passat res
Però t'has acut
de canviar d'escola?
Sí
I diumenge passat
la Marina Porres
va trobar una excusa
per parlar-nos
de la literatura eròtica
un gènere
que no sempre s'ha valorat
i que a més
ha generat molt debat
sempre s'etiqueta
de literatura de segona
o com a subgènere
però al llarg de la història
ha fet com produir moltes obres
i ha generat molt debat
i és la literatura eròtica
dic que ha estat poc valorat
perquè literàriament
clar
com
de fet
com en qualsevol altre gènere artístic
costa trobar coses bones
de literatura eròtica
en aquest cas
però
si esteu pendents
del que es ven a les llibreries
i del que es ven també
amb sèries
i amb pel·lícules
clar
la literatura romàntica i eròtica
ocupa un espai
gegant
de vendes
amb autores
perquè és veritat
que sempre són dones
que ho escriuen
i normalment són dones
que ho llegeixen
molt majoritàriament
i fan uns números
de vendes
increïbles
per tant
és una cosa
que sempre es tracta
com de
de segona categoria
però que en realitat
genera moltes ventes
i mou moltes coses
i com cada setmana
també es va fer de nit
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
va ser amb l'Eclipsi
per on va passar la Su
una cantant
que confessa
que mai
lligaria amb fans
es lliga molt fent aquesta feina?
sí
sí
però
no segurament
amb la gent
amb la que a mi m'agradaria
lligar
vull dir
si una persona
m'ha vingut a veure
o em reconeix
a nivell
de la meva feina
directament
no
no em sembla atractiu
em sembla
molt
molt agraïda
molt afergada
però
crec que se n'ha de separar
molt bé aquestes coses
perquè
liar-se amb fans
és una cosa
que em sembla
molt lletja
perquè hi ha un desnivell
a nivell de
l'altra persona
té idolatrat
o et té en un lloc
on tu encara no el pots tenir
perquè no el coneixes
per tant
no s'ha de fer això
nois i noies
i cantants
i cantantes
cantants sobretot
no s'ha de fer això
tu no et liaries
amb un fan
o una fan
mai
no ho he fet
i no ho faré
creus que hi ha
molts cantants
en aquest país
que se n'aprofiten
d'aquesta situació
en aquest país
i a tots
vull dir
i tant
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de la web
catradio.cat
barra el suplement
també a l'aplicació
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
a Netflix
arriba una nova temporada
d'Elite
siempre quise justicia
pero nadie me la dio
en aquesta temporada
l'Omar
porta una vida
lluny de les encines
però és incapaç
d'avançar
com que se sent culpable
per la mort del Samuel
acaba fent teràpia
i decideix
tornar a l'escola
a l'escola
a partir d'aquí
la sèrie
reflexionarà
sobre la salut mental
i el fet
que la majoria
la descuidem
per por
o ignorància
i a pel TV Plus
estrena
Cocina con Química
ambientada a principis
dels anys 50
explica la història
d'Elisabet Zot
que es veu obligada
a deixar davant
del seu somni
de convertir-se
científica
per culpa
de la societat
patriarcal
quan l'acomiaden
del laboratori
accepta una feina
com a presentadora
de televisió
d'un programa
de cuina
en què de seguida
ensenyarà
a les mestresses
de casa
molt més que receptes
i si sou més de teatre
a la sala gran
del TNC
es pot veure
a la plaça
de la plaça del diamant
la directora


que es pot
de les 10 del matí
a les 7 de la tarda
i avui diumenge
de 10 del matí
a les 3 de la tarda
fins al 22 de novembre
el preu de la tarda
de general
és de 8 euros
i també podem esmorzar
dinar o fins i tot
sopar
a la Fira Mercat
de Mercats
que per primera vegada
es fa a la plaça
de Catalunya
és la gran festa
dels mercats
de Barcelona
que vol reivindicar
la cultura gastronòmica
i sostenible
amb producte fresc
de qualitat
i de proximitat
els paradistes
ens donen
consells
d'alimentació
i salut
i allà mateix
podem fer la compra
de productes
com fruita
verdura
llegums
xercoteria
olives
pesca salada
peix i carn
per tal de facilitar
la venda
i el consum
de productes frescos
s'ha habilitat
un punt de barbacoes
preparades
per cuinar al moment
a més
a la zona de restauració
diferents locals
de la ciutat
ofereixen tapes
a 3 i 5 euros
alguns dels participants
són el restaurant
Calanuri
el Dos Pebrots
el Bar Alegria
la pastisseria
Drameri
i el restaurant
per feina
entre altres
també s'hi han programat
tallers
xerrades
show cookings
dirigits
a tots els públics
sessions de cuina
d'aprofitament
tastos de cervesa
i vins
activitats infantils
i música en directe
trobareu tota la informació
a la web
www.barcelona.cat
avui
últim dia de la fira
i estarà oberta
de les 11 del matí
fins a les 9 del vespre
i posem-hi música
Benvinguts
passeu
passeu
de les tristoses
feus aquí
a Blancaneu
amb Pulgarcito
els tres
perquè sou benvinguts
a acabar el dia
al concert del Quartet Mel
a les 7 de la tarda
al Palau de la Música
un concert molt especial
que es convertirà
en una festa d'aniversari
el Quartet celebra
que fa 10 anys
els 4 joves del grup
van sortir al carrer
a cantar Nadales
a 4 veus
i a capella
pel barri gòtic
i ho fan
presentant el seu nou disc
Celebrem
acompanyats
d'alguns dels artistes
del món del cant
com la Mariona Escoda
la Gemma Omet
o la Magli Saré
ex-integrant del grup
un concert únic
i repetible
ple d'emocions
riures i sorpreses
pels que han seguit el grup
durant aquests 10 anys
i també per aquells
que volen descobrir-los
avui
en aquest concert
les entrades
es poden comprar
a través de la web del Palau
per entre 15 i 20 euros
doncs arribarem
a les 7 del matí
amb aquesta versió
de qualsevol nit
dels Quartet Mel
que avui actuen
al Palau de la Música
nosaltres tornem de seguida
Benvinguts
i faltes tu
també pots
venir si vols
t'hi esperem
i hi ha lloc
per tots
el temps no compta
ni l'espai
qualsevol nit
pot sortir el sol
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa