logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 5 de març del 2023.
Aquest cap de setmana,
l'àmbit més longeva del món ha fet 116 anys.
116.
Una fita extraordinària que ha solit Maria Branyes,
una dona que va néixer el 4 de març de 1907,
i que encapçala la classificació
que fa al grup d'investigació gerentològica.
La superàvia catalana, com l'ha batejat la família a les xarxes,
fa més de dues dècades que viu a la residència Santa Maria d'Altura d'Olot,
i ha tingut una vida de pel·lícula
que va començar als Estats Units, on va néixer,
però que de seguida va continuar a Catalunya.
Ha sobreviscut a dues guerres mundials,
a Primo de Rivera, a Franco, i a diverses pandèmies.
Qui li havia de dir, fins i tot,
que ja al tram final de la seva vida passaria la Covid sense immutar-se?
I esclar, la pregunta que ens hem tots és...
com s'ho ha fet per arribar a bufar 116 espelmes?
Ja fa un temps que Maria Branyes no fa entrevistes,
però repassant la maroteca, la clau diu que ha estat la genètica,
l'alimentació, menjar poc i variat,
viure en contacte amb la natura
i, sobretot, allunyada de persones tòxiques, per tenir un copte.
I aquí una altra pregunta.
Hi ha límit?
Quina és l'edat màxima a la qual pot arribar el cos
si es donen les condicions necessàries?
Hi ha molta literatura i investigació sobre el tema,
i les xifres de centenaris no paren de créixer.
De fet, s'han quadriplicat des de l'any 2000
i es calcula que actualment n'hi ha prou de mig milió al món.
Encara més, la previsió és...
que una de cada tres persones nascudes després del 2013
hi arribi als 100 anys.
Impressionant.
Avui en parlarem amb el genetista Salvador Massip,
un home que en recorda que els últims estudis sobre immortalitat
asseguren que és biològicament impossible
viure més enllà de 150 anys.
No està gens malament si tenen en compte
que l'esperança mitjana de vida de la nostra espècie
ha rondat els 30 o 40 anys.
I bona part de culpa l'han tingut els depredadors
i les malalties infeccioses.
Sigui com sigui, per molts anys, Maria Branyes.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Acord històric dels països de l'ONU per protegir els oceans.
Després de 35 hores continuades de debat,
han pactat un text que posa les bases per crear zones marines protegides.
Després de 35 hores continuades de debat,
han pactat un text que posa les bases per crear zones marines protegides.
S'aprovarà zones marines protegides
i conservar la diversitat d'espècies
a més de 200 milles de la costa.
Oposició als macroprojectes del Hard Rock,
l'ampliació de l'aeroport i el quart cinturó.
Unes 10.000 persones, segons els organitzadors,
i 1.800, segons la Guàrdia Urbanà,
van sortir ahir al carrer a Barcelona
en contra d'aquests projectes inclosos en l'acord
de pressupostos de la Generalitat.
A les portes del 8M, Pedro Sánchez anuncia una nova llei
per garantir l'aparitat.
S'aprovarà dimarts que ve, obligarà les grans empreses
i les dones als consells d'administració
i que tots els governs siguin peritaris.
Manifestació de protesta a Sau contra el buidatge del plantà.
Sí, un centenar de persones van tallar la via que travessa la presa
per denunciar que la mesura et deixarà sense aigua
les granges de la zona
i, a més, provocarà una gran mortalitat de peixos.
Balladorit espanyol i Barça-València,
avui a la Lliga de Futbol, Albert Bonet, bon dia.
Bon dia a les dues, al partit de l'Espanyol,
al camp de l'equip que ara mateix marca el descens
i que té només 3 punts.
El Barça ha reformat liderat i posar pressió a un Madrid,
que és a 7 punts,
i que jugarà més tard, a les 9 del vespre, al camp del Betis.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
es defensa de les crítiques per la poca possessió al Barneveu.
Afirma que el Barça és el club més complicat del món,
perquè aquí es guanya per 0-1 el Madrid i no n'hi ha prou,
i, en canvi, si fos al revés,
a Madrid seria, diu, festa nacional.
El Barça i el Liceu,
avui disputaran la final de la Copa d'Ukeipatins.
Després d'eliminar els Reus i el Bultregar,
la final a Calafell, a dos quarts d'una del migdia.
Bon dia, Jòfres Genué. Bon dia i bona hora.
Què ens farà avui?
Tindrem un temps molt similar al d'ahir.
De fet, el Saadud està completament enceret.
No hi ha ni les boires que ahir van afectar alguns punts
del Solsonès, de la Sagarra,
i, en tot cas, pendents al llarg del dia,
guanya una mica més de graus.
Aquesta matinada surt una mica menys freda,
sobretot cap al nord del país i a zones de muntanya.
Tot i així, tornem a parlar de glaçades,
amb molts indrets de l'interior
i esperem que les màximes, en definitiva,
caminin una mica més a prop dels 20,
els bols, almenys, més elevats.
Acabarem la jornada amb un augment de núvols prims
i, de fet, al llarg d'aquesta propera setmana,
amb unes temperatures que poden anar guanyant una mica de graus,
per tant, el fred hauria d'anar anant de baixa,
sobretot a l'ambient d'Ior.
Serà una setmana de variabilitat.
Anirem passant alguns fronts que donaran núvols
i poca cosa més,
i, en tot cas, algun petit roixat amb zones de l'alp i neu.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement.
Artúlia, Marc Molins, advocat penalista, doctor endret,
Josep Maria Martíregau, cronista parlamentari,
també l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
A les 10, amb el columnista del Wall Street Journal,
Jornalions Indreu, i el publicatòleg Toni Rodon,
farem una setmana tràgica dedicada a les hipoteques,
a l'increment de les hipoteques,
i, esperada, intentarem esbrinar per què.
I fins quan, sobretot. I després...
Avui, el suplement pressió estètica,
derivada en cirurgia estètica.
Parlem amb joves que han decidit passar pel quiròfan
per canviar parts del seu cos.
Coneixerem diversos testimonis que,
poc després de fer la majoria d'edat,
han decidit sotmetre'ls a algun tipus d'operació,
i ho farem acompanyats de Marta Carulla Roig,
psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu,
i també la Mireia Ruiz Castilla,
que és cap del Servei de Cirurgia Plàstica
a Quiron Barcelona i de Xeus.
I després...
A les 11 llibres, sèries i bandes sonores
amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David,
que ara ben al demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les 12, el dominical,
amb personatges tan particulars com Francesc Mauri.
Quina emoció, quina jornada climatològica,
tan interessant que ens esperen nevades a tot el país.
Vaig encigalat com una mànega d'aigual.
Neva, neva, i neva, i tot està blanc.
Confinament a casa.
Que adeu-vos, no sortiu al carrer, perquè està tot col·lapsat.
A partir de les 12, el dominical,
amb la ressaca de la nevada fa just uns dies.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio, diumenge de suplement.
Mitzquart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Els països de l'ONU han arribat a un acord inextrem
per protegir els oceans.
El pacte ha arribat de matinada després de 35 hores continuades de debat
i posa les bases per crear zones marines d'alta mar
que protegeixin com a mínim el 30% dels oceans l'any 2030.
Sí, el Noltex també vol assegurar la conservació i l'ús sostenible
de la diversitat biològica marina
de les aigües situades més enllà de 200 milles de la costa,
que són les compartides per diversos estats,
i gestionades per organismes internacionals.
L'acord, però, encara pot tenir alguns canvis,
perquè part de la delegació russa va marxar de la reunió
abans d'arribar al pacte i demanen poder-lo revisar amb detall,
abans de tancar-lo definitivament.
Les entitats ecologistes estan satisfetes
i parlen d'acord històric.
Doncs relacionat amb el medi ambient,
si la saquera obliga a restringir el consum d'aigua a les llars,
això serà partida a la tardor,
segons el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona,
Narcís Prats.
En canvi, demà dilluns entren ja en vigor
a les zones més poblades de Catalunya.
Narcís Prats ho explicava ahir
en els efectes d'aquesta mesura al Canal 324.
L'aigua de boca amb la situació actual
sembla que podríem arribar a la tardor i tot.
El que afectarà més serà sobretot a l'agricultura,
als regadius de parts i jardins, que tot això ja s'està limitant.
Hem de tenir en compte que ara fa fred
i per tant de poc es fa servir tanta aigua per regar gespes,
el regadiu està pràcticament parat perquè la temperatura és baixa.
Tot i arribar a aquesta situació,
l'agricultura confirma que els deures s'han fet.
Gairebé el 50% de l'aigua ens la donen les reutilitzadores,
la reutilització i encara els equífers, el que queda.
De manera que abans depeníem només dels embassaments.
Si estiguéssim com el 2008, ara ja estaríem amb restriccions.
Prats apostava per la reutilització de l'aigua,
un sistema més barat que la de salinització
i amb menys consum d'energia. Explica en què consisteix.
La reutilització de l'aigua simplement
és la de pura hora del besós o de l'allobregat.
En lloc d'anar a mar, la tornem a fer servir.
Hi fas un altre tipus de tractament, sobretot per temes d'infecció,
i la tornes a portar al riu i torna a baixar.
I en l'àmbit domèstic ha fet una crida a tothom a estalviar aigua
i a instal·lar dipòsits per recollir les aigües de la pluja.
Encara relacionat amb tot plegat, un centenar de persones ahir van tallar
la via que travessa la presa de Sau per protestar contra el buidatge
de l'embassament. Sí, denunciaven que la mesura serà una matança
però, sobretot, serà un cop contra l'economia local,
especialment per la quinzena de granges que hi capten l'aigua.
Mila Martinez és regidora de l'Ajuntament de Vilanova de Sau.
Nosaltres aquí també tenim unes granges, tenim uns negocis,
tenim uns veïns que, si ens la buiden d'aquí,
nosaltres captem d'aquí per donar de beure allà.
Llavors haurem de baixar aigües i cubes de la Riera Major
per donar aigua als nostres veïns i a les granges
i a les exploracions que hi ha aquí sobre.
I, mentrestant, la Diputació de Barcelona-Sau
ha vist obligada a avançar les restriccions d'accés al Pantada-Sau.
Sí, a causa de la elevada afluència de turistes
que col·lapsaven ahir l'aparcament i la carretera d'accés,
ho explicava la directora del Parc Natural, Sònia Llubet.
Aquesta sequera, lligada a que el nivell de l'aigua
ha anat baixant considerablement, comparat amb els últims anys,
que no es veia aquest nivell des de l'any 2008,
i que, sobretot, no es veia des de l'any 2008,
i que, sobretot, la visibilitat que llavors
té el poble de Sant Romà de Sau, que normalment està submergit,
i, bueno, que l'icona és el Campanà,
ha fet que la gent vulgui venir a veure.
Fins ara, aquestes enregulacions d'accés al Pantada-Sau
només s'aplicaven per setmana de santa i a l'estiu.
5 minuts per avui. Unes 10.000 persones,
segons els organitzadors, 1.800 segons la Guàrdia Urbana,
que van una manifestació unitària ahir a Barcelona contra el macroprojecte
inclosos en l'acord de pressupostos de la Generalitat.
La concentració l'han convocat les plataformes contràries
al Hard Rock, al Quart Cinturó i a l'ampliació de l'aeroport.
La concentració que va començar a la plaça de Catalunya
i va acabar a la de Sant Jaume també va rebre el suport
de més d'un centenar d'antidecs socials i ecologistes d'arreu del país,
com ecologistes en acció, SOS Baix Llobregat o Salvem,
el Golf de Roses, entre d'altres.
Segons els organitzadors, es tracta d'un clam unitari
al territori.
Malgrat que l'acord de pressupostos està a punt d'aprovar-se al Parlament,
estan convençuts que encara es poden aturar aquestes infraestructures.
Així ho deien Ariadna Cotent, portaveu de Zero Port,
i Joan Carles Salles, de la campanya contra el Quart Cinturó.
El que és greu és que surti aquesta redacció,
és a dir, que torni a sortir el tema dels macroprojectes.
Aquests tres projectes actuen com un xantatge ambiental
als pressupostos de la Generalitat, quan són projectes
que no tenen res a veure amb el pressupost ordinari
i no poden participar alguns representants polítics.
La presidenta del grup d'En Comú Podem al Parlament,
Jèssica Albiach, va justificar la seva presència a la marxa,
mentre que el diputat de la CUP, Xavier Pellicer,
es va mostrar molt crític amb l'acord de pressupostos.
La pregunta no és què estem fent nosaltres avui aquí,
sinó que la gran pregunta és què estan fent el PSC,
Junts i Esquerra donant suport a aquest negacionisme climàtic
quan el que haurien d'estar fent és protegint la ciutadania.
Els manifestants han advertit també que aquest és l'inici
d'una llarga lluita i ja han anunciat accions legals
contra l'aprovació del pla director del Hard Rock.
A tres dies del 8 de març, i en plena disputa amb Podem
per la reforma de la Llei del Només Si és Sí,
Pedro Sánchez ha anunciat una nova llei
que imposarà l'aparitat de dones i homes
als òrgans de decisió, empresarials i polítics.
S'aprovarà dimarts i obligarà les grans empreses
a tenir un 40% de dones als Consells d'Administració
i que tots els governs siguin paritaris.
Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, anunci de Sánchez.
A les portes del Vuitema, des d'un acte de partit
i per marcar perfil feminista una nova llei
perquè les dones guanyin pes als òrgans de poder,
les grans empreses, tal com insta la Unió Europea,
estaran obligades a tenir un 40% de dones
als Consells d'Administració i el mateix percentatge
de les grans empreses.
La llei forçarà que les llistes electorals
s'alternin sempre un home i una dona
i blindarà que el Consell de Ministres sigui sempre paritari.
Si las mujeres representan la mitad de la sociedad,
la mitad del poder político y el económico
tiene que ser de las mujeres.
Habrá gente que le parezca grave, incluso desproporcionado,
pero a nosotros nos parece simple y llanamente de justicia.
Missatge de Sánchez des d'un acte de partit
on va voler reivindicar el seu compromís feminista
i també fugir del xoc amb Unides Podem
per la reforma de la llei del només si-a-sí.
Ara mateix a les empreses públiques
les dones només ocupen el 30% dels càrrecs de poder,
són el 37% a les privades,
i hi ha també feina per fer la política,
perquè ara al Congrés dels Diputats
només hi ha un 44% de diputades.
Pràcticament un quart de vuit del matí, gràcies, Paula.
Podem, aquestes últimes hores, continua exigint al PSOE
que hi hagi un acord entre els socis de govern
abans de votar al Congrés la modificació de la llei del només si-a-sí.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero,
insisteix que la proposta socialista
significa un retrocés i obre la porta
a una victòria política de la dreta.
No podemos permitir que este 8 de marzo tengan la oportunidad
el Partido Popular i Vox de ocupar las portadas
por haber sumado sus votos
para volver al código penal de la impunidad de los agresores
y que el 4% de las mujeres
se atreve a denunciar las violencias sexuales.
Des d'Esquerra Republicana,
la secretària general del partit, Marta Rovira,
ha fet costat a la ministra Montero
i ha considerat patriarcals les crítiques a la llei.
Que no estem combatent casos com el de la Manada amb aquesta llei.
Però com és que perdem el relat?
Com és que perdem l'objectiu
de protegir el dret de decidir de la dona?
De decidir el que a nosaltres ens doni la santa gana?
Que l'ha rearmat, el patriarcat?
L'ha rearmat!
D'altra banda, segons el poder judicial,
la llei del només sí-és-hi
s'ha reduït les penes en més de 700 casos
i ha deixat en llibertat 74 condemnats.
I encara en la crònica política.
Aquestes últimes hores també hem sentit junts per Catalunya
reclamant mantenir la presidència del Parlament.
La presidenta sospesa de la cambra, Laura Borràs,
ha respost i ho ha fet amb contundència
a les declaracions de Pere Aragonès
en què va donar per superar el pacte amb Junts.
Borràs assegura que si l'acord no és vigent
no es pot fer la seva responsabilitat.
Produeix una certa vergonya liena
sentir el president Aragonès dient que el pacte amb nosaltres
per presidir el Parlament està superat,
perquè aleshores el que estaria superat i afectat
també és la seva pròpia presidència.
En una intervenció ahir, al Consell Nacional del Partit,
Borràs va acusar els republicans de ser els primers
a trencar el pacte d'investidura quan, entre altres coses,
van facilitar, diu, la seva suspensió
com a presidenta de la cambra
i, mentrestant, el PSC demana escollir una nova mesa
i una nova presidència que tingui totes les funcions.
La portaveu del grup, Alicia Romero,
ha dit en declaracions a l'emicicle de Catalunya Informació
que els socialistes no lluitaran per aconseguir el càrrec.
Nosaltres tampoc és que tinguem una voluntat
de mantenir o de tenir la presidència al Parlament,
el que volem és posar en marxa aquesta mesa
que actuï a ple rendiment amb una presidència
amb totes les funcions
i, per tant, que ens posem a treballar
i a recuperar aquest prestigi.
A les últimes hores també hem confirmat
que l'exconseller Jaume Giró
es carallarà per l'anomenada Operació Catalunya.
Segons Avançat TV3, demà dilluns formalitzarà la denúncia,
després que s'hagin fet públiques les gravacions d'unes converses
en què se sent l'exministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz,
i l'antiga cap lladista del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho,
fent un llistat de persones de l'entorn independentista
de qui pretenien treure d'arbs bruts.
En aquesta conversa s'hi sent Alicia Sánchez Camacho
i el comissari Villarejo,
que era Jaume Giró, que en aquell moment dirigia la fundació La Caixa.
Sí, l'ara dirigent de junts denunciarà el mateix Fernández Díaz
al seu numerador à interior, Francisco Martínez,
i l'excomissari, com deia José Manuel Villarejo,
també es carallarà contra l'exsecretària general del PP,
María Dolores de Cospedal.
És la segona vegada que Giró demana en part als tribunals
per aquest cas i està convençut que aquest cop li faran cas.
Jo confio molt en els jutjats,
sobretot en la seva base d'aquesta piràmide judicial espanyola,
estic convençut que són gent honesta
i que s'ho mirarà des del punt de vista de la tècnica jurídica
i que, per tant, podem arribar i podem anar passant etapes.
Hi ha altres polítics que es plantegen seguir els passos de Giró,
segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio Oriol Pujols,
ho estaria pensant,
i, segons informa el diari Ara,
també ho estaria valorant l'expresident Artur Mas.
A la crònica internacional,
hi ha uns objectius econòmics moderats per aquest any
amb un creixement del 5%, cinc dècimes menys que l'any passat.
En l'obertura de l'Assemblea Popular Nacional,
la Segona Economia Mundial també ha advertit a Taiwan
que lluitarà decididament contra la seva independència.
Paquin Francesc Canals.
Obertura de l'Assemblea Popular Nacional
al Parlament Orgànic de la Xina,
que aprova les directrius ja decidides per endavant
des de la direcció del Partit Comunista.
Objectius moderats aquest 2023 per a la Segona Economia Mundial
just després de sortir de la pandèmia.
Sentim el primer ministre, Li Keqiang,
llegint l'informe de treball del govern.
Els principals objectius esperants per aquest any
són el voltant del 5% de creixement del PIB
i el 3% d'augment de l'IPC.
Són xifres contingudes al creixement menys ambiciós
que el fixat l'any passat, 5,5%,
però que, per culpa de la paralitzant política Covid-0,
va quedar molt lluny de complir-se
amb un creixement del 3% a la Xina
aquest 2022.
S'incrementa en canvi, lleugerament, una dècima respecte a l'any passat,
el creixement previst per al pressupost de defensa,
un 7,2% en front d'un 7,1%,
en un context clarament cada dia més tens
en les relacions amb els veïns asiàtics i els Estats Units.
Referència a la prioritat d'una reunificació pacífica amb Taiwan,
que, independent de facto, la Xina considera una província rebel.
I sobre la que es reserva el dret
de recuperar-ne la sobirania per la força.
Li Keqiang ha dit que es milloraran les polítiques d'incentivació
de la natalitat davant l'envelliment de la població,
amb mesures com la reducció dels costos per tenir una criatura,
els de la guarderia i de l'educació.
Paquin vol evitar tot brot de malestar social
que trenqui l'estabilitat,
el gran pilar del poder comunista juntament amb la repressió policial.
Gràcies, Francesc Canals.
De Paquin marxem fins a l'Iran,
perquè després de vuit anys de blocatge,
l'Agencia Internacional de l'Energia Atòmica
es permetrà controlar el seu programa nuclear.
El director d'aquest organisme internacional
i el president iraní s'han reunit a Teheran
i han anunciat que l'Iran accepta
sotmetre's a més mesures de verificació
i a aclarir els dubtes sobre la naturalesa del seu programa.
Se vindria doncs a que es tornin a connectar
les càmeres de vigilància en centres nuclears
i a augmentar el nombre d'inspeccions,
segons ha explicat el director de l'Agència de Nacions Unides,
Rafael Grossi.
S'havien reduït algunes de les activitats de supervisió
relacionades amb les càmeres i els sistemes de monitoratge
que no estaven actius,
i ara han decidit que tot això tornarà a funcionar.
De tornada a Catalunya,
controlant l'incendi en la indústria tèxtil de Sant Jaume de Llerca,
la garrotxa que cremava des d'ahir al migdia.
Sí, els bombers han pogut estabilitzar aquesta nit passada les flames,
que en malmès bona part de la maquinària i de les filatures,
no han afectat el magatzem.
Els 15 treballadors van sortir pel seu propi peu,
però 5 van haver de ser atesos a l'hospital per inhalació de fum.
Jordi Martínez, el cap de l'operatiu,
de les 25 dotacions terrestres dels bombers
que van participar en les tasques d'extinció.
Calenau d'uns 15.000 metres quadrats,
la meitat de la part de magatzem i la meitat de la part de producció.
L'incendi ha començat a la banda de producció
i s'ha vist afectat on hi ha la zona de maquinària,
les filatures,
no ha passat a la meitat de la part de producció,
ni tampoc a la banda de magatzem.
Per ara, l'origen del foc es desconeix
i no es relacionen amb les plaques solars situades al sostre i a la façana.
En cap cas, hem de dir que l'incendi s'ha produït per aquí,
ni tampoc hem de dir que això ha fet que l'incendi empitjorés.
I també ens ha anat bé que la coberta part col·lapsés,
que això ens ha permès que l'incendi ha cremat molt més lliurement,
fent que l'incendi no anés cap als costats,
afectant més superfícies ni al magatzem ni a la part de producció
i alliberant molta temperatura difunta per la part de coberta.
L'empresa afectada, Pagès Valenti,
està especialitzada en la producció i comercialització de filats de cotó.
I a Martorelles, al Vallès Oriental, un altre incendi,
en aquest cas cinc ferits en un incendi d'un pis,
en uns baixos de Martorelles,
tres dels afectats estan hospitalitzats per cremades.
Si els bombers van poder extinguir el foc ahir a la tarda,
les flames van cremar un pis i el local comercial
va ser negre.
Dos dels cinc ferits han estat evacuats a l'Hospital Vall d'Ebron
de Barcelona amb cremades de segon grau
i un tercer ingressat a l'Hospital de Mollet.
Els altres dos afectats van rebre l'alta al mateix lloc dels fets.
Els bombers hi van treballar, en aquest cas, amb sis dotacions.
L'antígmoli de l'Açut de Xerta es podria convertir
en una central hidroelèctrica amb capacitat
per abastir aquest municipi del Baix Ebre.
Una missió és projecta impulsat pel Consistori
que busca recuperar aquest equipament
que data del segle XV. Xerta Ariadna Escoda.
D'entrada, l'Ajuntament de Xerta preveu fer una actuació de xoc
a l'edifici renaixentista per valor de 350.000 euros.
Entre altres tasques, es reforçarà l'estructura
i es reformarà la coberta de ruïda,
unes obres per les quals caldrà el suport econòmic
d'altres administracions.
A partir d'aquí es treballarà per convertir l'equipament
en una central hidroelèctrica que abasteixi el poble.
Roger Avinyó és l'alcalde de Xerta.
En un projecte més ambiciós, representant el Next Generation,
poder instal·lar una petita central elèctrica,
una petita turbina,
per poder donar elèctricitat al municipi de Xerta,
això seria genial.
El Molí de la Sud és propietat d'una empresa inactiva,
a motiu pel qual Avinyó assegura que el cost de l'expropiació
serà un valor baix, d'uns 20.000 euros.
Estos diners quedaran depositats
a una caixa de consignació de la Generalitat.
També és veritat que, clar,
els serveis jurídics de l'Ajuntament són limitats
i el que han fet també ha sigut demanar suport
a Diputació de Tarragona,
a l'assistència municipal per tal que ens ajudi
en tot el tràmit burocràtic de l'experiència d'expropiació.
Paral·lelament, l'Ajuntament lamenta
que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
ha lentit el procediment per salvar l'equipament,
ja que ha tardat un any i mig per entregar un informat
de valoració sobre la modificació
del plantejament urbanístic de l'edifici,
que també podria tenir usos turístics o museístics.
Folleja.
Amplia.
Clica.
Cada dia gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho fas amb el Punt Avui.
El trobaràs al quiosc, al mòbil i al puntavui.cat.
Are you ready for it?
Lluïta. Drets.
Igualtat.
Per una societat justa, som dones.
Are you ready for it?
Dia Internacional de les Dones, a Catalunya Ràdio i TV3.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
El Revolució 4.0 com a aprofitar els valors de l'esport
d'alta competició a la nostra vida amb el tenista Àlex Corretja.
I també valenta el Mobile amb el conseller Roger Torrent,
tecnologia per lluitar contra el càncer a l'Hospital de Vilvitge
i l'economia segon Santiago Niño Becerra.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
Dissabte a l'Àpia web i diumenge a l'Acedó al vespre
a l'antena de Catalunya Ràdio.
L'informatiu del suplement.
5 minuts per 2 quarts de 8.
Últimes 15 jornades de la Lliga de Futbol.
Després de la derrota ahir al Girona,
avui és el torn del Barça i de l'Espanyol, Albert Benet.
A les dues del migdia Valladolid Espanyol amb el Tot Gira,
i per la TNT, Barça-València.
Tornarà a ser un partit amb moltes baixes per al Barça.
Sense Gabi, sancionat,
ni Pedri, Dembélé, ni Lewandowski lesionats.
En canvi, torna Cristian Sen, absent a la Copa contra el Madrid.
El tècnic Xavi Hernández també està sancionat.
Avui no es podrà seure a la banqueta.
El segon entrenador, Òscar Hernández,
és qui dirigirà avui l'equip amb comunicació permanent amb Xavi.
Un Xavi que feia aquesta reflexió
arran de les crítiques que han arribat d'alguns sectors
pel fet de guanyar el Barneveu, cedint la possessió al rival.
Por eso siempre digo que el Barça es el club más difícil del mundo.
Porque tú ganas en Madrid 0-1 y parece que no convence.
Cuando si fuera al revés, sería fiesta nacional.
Entonces, es el club más difícil del mundo.
Ahora me lo compráis, ¿no? Ahora sí.
Xavi recordava quin rival tenien al davant per argumentar
per què van tenir un 36% de possessió contra el Madrid.
En el Barça tienes que ganar y convencer,
y además tener el 70% de posesión
y generar tú 17 y el contrario 3.
Este es el objetivo, y es el objetivo nuestro.
Pero hay que entender que hay un contrario,
que es campeón de la Champions, que es campeón de Liga,
vigente campeón de Champions y vigente campeón de Liga.
El Barça ve de guanyar la copa contra el Madrid,
però també ve de la derrota a la Lliga al Camp de l'Almeria.
Ara mateix l'avantatge a la Liga sobre el Madrid és de 7 punts.
Si guanya el València, li traspassarà tota la pressió a un Madrid
que juga al Camp del Betis a les 9 del vespre.
I a les dues del migdia el partit de l'Espanyol,
el camp de l'equip, que en aquests moments...
el Valladolid, amb 24 punts, marca el descens.
L'Espanyol és 12è i en té 27.
Guanyar suposaria la tercera victòria aconseguda de la Liga,
un fet que l'Espanyol no aconsegueix
des de fa gairebé 4 anys a primera divisió.
Victòria d'impacte de l'Atlètic de Madrid al Metropolitano
contra el Sevilla per 6 a 1.
L'Espanyol es va convertir en l'entrenador matalassé
en més partits i ho va celebrar amb una gran golejada,
amb dos gols de Memphis, dos de Morata,
un de Griezmann i un altre de Carrasco.
Les pedí antes del partido dos cosas.
Jueguen con pasión y con corazón.
El talento lo tienen.
Y me quedo con el equipo, con la comunión que tuvo el equipo,
con los chicos que entraron después,
con interpretar en la sensibilidad
de un partido importante también para el entrenador.
Responder como respondieron individualmente cada uno.
Griezmann va liderar tot l'atac.
Memphis va fer els dos primers gols, el segon un golas.
Morata, que va substituir Memphis i no volia ser menys,
també en va fer dos,
mentre que Griezmann va fer també un golas des de fora de l'àrea.
Carrasco, jugador sobre el qual el Barça té una opció de compra
aquest estiu, va fer l'altre gol,
mentre que l'exblaurana Rakitic va fallar un penal amb el 4 a 1.
El Barça va enganyar el Black però va enviar la pilota al pal.
I mentre Simeoneu ho va poder celebrar,
el Girona no va poder fer el mateix en el seu partit número 100
a primera divisió.
Va veure frenada la ratxa, perdent el camp del Getafe per 3 a 2.
El descans, perdien per 3 a 0.
Van estar a prop de remuntar
amb els gols de Castellanos i Miguel, però no n'hi va haver prou.
També jugats ahir a Almeria a 0,
Villarreal a 2 i Mallorca a 0.
Elch a 1 a la Lliga femenina,
avui Barça a Villarreal
va ser un dels vetis de la importància de guanyar el partit.
En un duel de la zona baixa
en parlava el tècnic de llevant les planes Ferran Cabello.
Sabeu que és un partit que sí que és transcendental per la Lliga,
no només pel resultat i pels 3 punts que ens juguem,
sinó pel gol a veràs de dos equips que ara mateix estem a la part
per buscar i assolir una permanència
que és l'objectiu dels dos equips.
A la Lliga Seve de bàsquet,
derrota del Barça a la pista del Saragossa,
derrota també del Girona a la pista de l'Unicaja
i victòria del Manresa,
d'una part del Barça per 85 a 83, de dos punts.
Un Barça que va amb aquella al final,
una derrota que va arribar a ser de 25 punts a la primera part.
El tècnic Sara Giaskevicius va demanar perdó a l'afició
i va qualificar la derrota de vergonyosa.
El Barça i el Liceu jugaren aquest migdia a la final de la Copa,
d'hoquei patins després d'haver-se operat a les semis,
els reus i el vultregar respectivament.
La final a Calafell a dos quarts d'una del migdia.
Bip, bip, bip.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
A quina hora ha sortit avui el sol?A les 7 i 21 minuts.
3, 2, 1...
És un petit pas per a un home,
un petit pas per a un home.
Joan Anton Català, com va la vida?Molt bé, Roger.
Enfeinat?Molt, molt enfeinat.
Perquè sabem que ets el mestre de cerimònies,
per dir-ho així, d'alguna manera, de l'any Joan Oro, no?
Has organitzat tot el cicle d'aquest científic
que hem reivindicat poc.Molt poc.
Però que ara ho continuen fent, no? I et venen uns dies atapaïts.
Molt atapaïts, afortunadament, perquè la figura s'ho mereix,
i t'haig de dir que, tot i que jo soc el comissari,
afortunadament això s'està rodejant d'envoltat de gent
que s'ho està corrent de manera molt especial,
com la Fundació Joan Oro, que s'ho està treballant molt.
I destaquen ja les primeres activitats.
A veure, si volem saber més de Joan Oro, va.
Jo us les aniré dient per si algú us està interessat.
Per exemple, la setmana aquesta que comencem, el dia 7,
hem aconseguit el Cosmo Caixa de Barcelona,
amb l'ajut de la Fundació i la Caixa portem el John Sutherland,
que és un investigador de càmbrits bioquímic
que ens explicarà l'última hora d'aquestes primeres fases
que va seguir la natura per fabricar la vida
en una terra primitiva.Molt bé, fantàstic.
Doncs tot això ho trobareu en aquest any, Joan Oro,
que d'alguna manera el Joan Anton Català és el comissionat.
Avui a la Terra es Plana, un d'aquells capítols,
de curiositats que de tant en tant ens regala el Joan Anton,
avui ens centrem en magnituds, és a dir, per exemple,
quants virus hi ha al món, quant de temps portem els humans
a l'univers, avui a la Terra es Plana descobrim que no tot
és tan gran o tan petit com sembla.
A veure, comencem per una d'aquelles magnituds més curioses
que ens afecta més directament.
Quanta energia consumeix el nostre cos?
Això és molt divertit de la manera que ho hem calculat, veuràs.
Evidentment, tots necessitem menjar,
aquesta energia necessària per a la vida,
recordem que aquesta energia al final pensem,
aquesta energia que utilitzem per moure'ns, sí,
però també per pensar, per respirar, per bombejar sang,
per fabricar proteïnes, que al final és el que s'endú
segurament més de l'energia, i per fabricar ADN,
i duplicar les cèl·lules, i créixer.
Doncs mira, en un cos humà d'uns 65 quilos de pes,
gastem aproximadament igual que una bombeta de 130 watts.
Encesa durant tota la vida.
És cert que quan ets peque, gastes menys o consumeixes menys,
però és igual, si féssim una aproximació,
series una bombeta de 130 watts encesa durant tota la vida.
Per fabricar i generar aquesta energia i després gastar-la,
el nostre cos o les nostres cèl·lules utilitzen
una mena de moneda d'intercanvi, de moneda d'energia.
Aquesta moneda l'anomenem l'ATP, que és la de nosim trifosfat,
que es fabrica en el procés aquest de respiració,
on cremem aliments amb l'oxigen per generar
energia, per generar aquesta moneda.
Generem moneda, una moneda que es diu ATP, i després,
aquesta moneda, les cèl·lules la gasten amb fer coses,
amb replicar l'ADN, amb fer proteïnes, etcètera.
Doncs mira, aquest cos humà que dèiem, de 65 quilos,
conté aproximadament només,
ara veuràs per què dic només,
uns 60 grams d'aquesta moneda, d'ATP.
Però per generar tota aquesta energia que hem dit
que és necessària, aquesta bombeta de 130 watts,
80 quilos d'aquesta moneda per dia, però només en tenim 60 grams,
en el cos.
I així, la natura ho ha aconseguit solucionar,
fent que aquesta moneda, quan es gasta, es torna a recarregar.
És com una targeta de crèdit, tu la gastes,
les cèl·lules amb ella paguen l'energia que necessiten,
però després hi ha processos com la respiració
que tornen a recarregar aquesta moneda.
I aquesta moneda es torna a recarregar, de nou,
un o dos cops per segon durant tota la vida a cada cèl·lula.
Ara, quanta energia es consumeix a tot el món?
Clar, ara no mirem humans, mirem el món,
quanta energia gastem tots en el món.
Doncs, clar, si ho diem en magnitud física,
costa molt de comprendre.
Per exemple, 580 trilions de joules per l'any.
Això no ens diu res.
Els físics segurament els hi dirà molt,
però els de carrer no ens diu gairebé res.
Anem a convertir-ho en unitats més familiars.
El nostre planeta, si fos una bombeta de llum,
per igualar això, en veritat brillaria com 183.
10.000 milions de bombetes de 100 watts.
Això és el que consumim.
100 com... 180.000 milions de bombetes de 100 watts.
Déu-n'hi-do. Sí, no està malament.
No està malament.
Va, hem començat amb els humans.
Ara ens centrem en tot allò que ens construeix,
és a dir, allò que està compos l'organisme, l'ADN.
L'ADN n'hem parlat molts cops,
i ara recordarem alguna magnitud tan extraordinària.
Recordem que és el llibre d'instruccions
per dir com funciona un organisme.
Per entendre la complexitat enorme de l'ADN,
només cal pensar que dins de cadascuna de les nostres cèl·lules,
mira que són petites, les cèl·lules,
hi ha una còpia sencera de l'ADN,
doncs si la poguéssim treure d'una de les cèl·lules
i desenrotllar tota l'ADN,
perquè està empaquetat dins de les cèl·lules,
està molt empaquetat,
obtindríem una cadena de quasi dos metres de llargada
dins de cada cèl·lula.
És una cosa increïble.
A més a més, sabem que l'ADN dins de les cèl·lules es duplica,
es va duplicant,
i per tot el cos,
normalment això passa uns dos bilions de cops per dia,
que es duplica el nostre ADN si hi tenim en compte
totes les cèl·lules.
A cada replicació que es fa,
cada duplicació que es fa d'una cèl·lula,
es copia l'ADN exactament,
quasi sense errors,
i això vol dir copiar 3.000 milions de peces
que formen cada cadena d'ADN,
i això, el nostre cos, torno a dir-ho,
està fent dos bilions de cops per dia,
quasi sense errors,
i els pocs errors que comet
tenen mecanismes naturals que pràcticament els corregeixen tots.
És fascinant.
I l'ADN és fascinant?
De fet, ho hem explicat alguna vegada,
que l'essermà té 23 parells de cromosomes.
Clar, a la natura,
el nombre de cromosomes aquí és aleatori.
Total, i no entenem per què, fixa-t'hi,
hi ha 23 parells de cromosomes,
això són 46 cromosomes que tenim,
però, mira, exemple, el gorila en té 48,
la maduixa, 56,
el rug, 62,
el cranc vermell, 208 cromosomes,
la papallona atlas,
448 cromosomes.
No hi sembla haver cap norma.
No vol dir que perquè siguis més avançat
o més desenvolupat has de tenir més o menys cromosomes.
El que passa és que els cromosomes als romans
sí que els hem pogut comptar.
Exactíssimament. Que són aquests 23.
El que no hem pogut comptar, en canvi, és el nombre de cèl·lules.
No, perquè, clar, som molt petites, en tenim moltes,
i, a més, hi ha un altre problema que dius,
bueno, ho podríem estimar pel volum que ocupem,
no com de gros o de petit, és una cèl·lula,
i ho podríem estimar, però resulta que les cèl·lules no totes són igual,
depenent del teixit en què estan,
són més grosses o més petites, i això encara dificulta més comptar-les.
De manera que s'han fet estudis molt aproximats
i alguns dels més recents
són 37 bilions de cèl·lules que té el cos d'una persona adulta.
Com per comptar-les, eh? Exacte.
Si l'havíem de comptar una a una, tastaries tota una eternitat.
Som a Catalunya Ràdio i això és la Terra es Plana.
Avui, amb el Joan Anton Català, parlant de magnituds curioses.
Nosaltres, els humans, som una espècie que habitem a la Terra.
Això, en principi, ho tenim clar.
Quantes espècies però cohabiten amb nosaltres,
o amb quantes espècies cohabitem els humans?
Què poc sabem de la vida, Roger,
perquè coneixem un sig més d'1,2 milions d'espècies vives
que tenen nom i cognom,
de les quals, aproximadament del 75% a penes,
coneixem les seves propietats, més enllà del nom que li hem posat.
Però, en realitat, hi ha autors que creuen
que les espècies vives en aquest moment del planeta
potser arribaria als 50 milions d'espècies.
I s'estima que, en tota la història de la Terra,
alguns autors diuen que potser haurien existit
al voltant de 50 mil milions d'espècies.
És increïble.
Això ens converteix a les espècies que estem ara,
inclús els humans, en el 1 per 1.000
de tot el que mai ha existit al planeta.
Tot s'ha extingit, tot, tot, tot.
Només s'ha quedat aquests potser 50 milions d'espècies,
de les quals només coneixem 1,2 milions d'espècies,
entre les quals estem nosaltres.
Espècies variades, diferents, que no tenen res a veure amb nosaltres,
que tenen òrgans variats, com, per exemple, els ulls.
Nosaltres en tenim dos, però no és el cas d'altres espècies.
No, i també els tenim simples, pel que són altres espècies.
Per exemple, les ribèlades tenen dos ulls,
però a cadascun d'ells tenen 28.000 diminutes lents.
El calamari gegant és el que té els ulls més grossos
que qualsevol altra espècie.
Poden arribar als 27 centímetres, imagina't.
Els ulls dels rents àrtics canvien de color amb les estacions.
Mira que a veure si poguessis canviar de color
sense haver-te de posar lentilles.
Daurat a l'estiu, blaus a l'hivern.
Els ulls del camaleó, que ara ja els estem imaginant,
es poden moure de manera independent
i això els confereix una visió de quasi 360 graus.
Algunes espècies d'aranyes tenen fins a 8 ulls
i l'aranya saltadora en té 12.
I després, algunes petxines gegants tenen fins a 100 ulls.
És una passada, eh?
Clar, tota aquesta vida que ara fa de la Terra,
en un lloc tan especial,
va aparèixer per primera vegada fa milions d'anys,
però al principi va costar que progresséssim.
Nosaltres encara no hi érem, no?
No, no, no.
Però va costar que avancés la cosa.
Sí, la cosa va quedar estancada.
Tota aquesta diversitat de vida que ara tenim
no era així en el començament.
La vida que va aparèixer a la Terra
deu fer uns 3.800 o 4.000 milions d'anys.
Aquella primera vida, estem parlant de microorganismes unicellulars,
va estar estancada,
no va progressar durant 1.500 milions d'anys.
És que és una xifra.
Pensem-la un moment.
Va aparèixer la vida, una cosa molt complexa,
i durant 1.500 milions d'anys
va haver canvis evolutius relativament petits,
perquè aquella vida no va canviar de ser unicellular.
Els organismes pluricellulars
i les cèl·lules més complexes,
les ocariotes, que tenim núcleix, etcètera,
no apareixen fins a 1.500 milions d'anys després.
És que és una eternitat.
Clar, un dia sí que vam aparèixer els humans, no?
Però si ho fem una proporció
de quant de temps fa que hi ha vida a la Terra...
Re, mira, això ho vam comentar d'alguna vegada,
ho vaig calcular per un dels meus llibres,
vam convertir tota la història de l'univers en una setmana.
En una setmana, eh? Sí, la setmana còsmica.
Dilluns, a les 0 hores, el Big Bang.
I ara som el diumenge a les 24 hores.
Això és tota la setmana que dura a l'univers.
Doncs l'homo sapiens fa només 9 segons que vam aparèixer.
I en 9 segons està tota la nostra història,
les coses bones, les dolentes...
Els 9 segons del diumenge aquell últim.
Sí, 9 segons. El que hem fet amb 9 segons.
De les 23, 59, amb 51 segons.
Correcte. Sí, sí, tot el que hem fet amb 9 segons.
Coses bones, coses dolentes, tota la nostra història,
els hem empassat. Què serà del següent segon?
Roger, què farem en el següent segon?
No ho sé. Digue-m'ho tu.
Jo, si ho sabés... Música, va.
Hem parlat de les espècies que diuen el nostre planeta.
Costa molt comptar-les, perquè n'hi ha moltíssimes.
I els virus. Ahà, els virus.
Es calcula que al nostre planeta hi ha uns...
És que costa molt entendre això.
10 quintilions de virus.
Ens posem poc malalts. Clar, pel que és, sí.
N'hi ha tants que es podrien assignar un virus
a cada estel de l'univers observable
i a aquesta operació la podríem repetir 100 milions de cops.
Quan ens infectem de grip, per exemple,
el virus es pot replicar dins el cos en pocs dies
fins a arribar a la xifra, dins de cada cos,
de 100 milions de còpies.
Si agaféssim tots els virus que hi ha ara mateix a la Terra
i els poséssim en filera, i torno a dir que són petits,
aquests sí que són superpetits, més que una cèl·lula,
i els poséssim tots en filera un rere l'altre,
i la Xina tindria 200 milions d'anys llum.
Sortiríem de la galàxia, però moltíssim que sortiríem,
i arribaríem pràcticament a la totalitat de galàxies
que hi ha al nostre voltant.
Clar, Joan Anton, és fascinant, eh?
Sí, sí que ho és, sí que ho és.
I tu t'ho passes pipa comptant, eh?
Sí, jo m'ho passo pipa fent aquests simils.
O trobant-los, que alguns ja estan fets,
però molts els faig jo.
I m'agrada fer els càlculs,
sabent que puc cometre errors, evidentment,
però m'agrada moltíssim.
Alguna vegada, aquí, Joan Anton,
hem parlat dels neutrons, les partícules fantasma,
que això també es multiplica, no?
Sí, són partícules, recordem,
que no són tan petites que travessen la matèria
sense tocar res,
demostrant que els àtoms estan buits,
que estem buits.
El flux de neutrons que travessa ara mateix,
que estem parlant al nostre cos, és brutal.
Ara mateix estan creuant pel nostre cos
260.000 milions de neutrons
a cada segon per cada centímetre quadrat.
260.000 milions, eh?
Venen del sol.
I després d'entrar pel cap i travessar el nostre cos
sense tocar res, surten pels nostres peus
i continuaran travessant tota la terra.
Sortim per l'altra banda sense tocar res.
Com hauríem d'aturar un neutri?
Doncs fixa't, per tenir el 50% de probabilitat d'aturar un neutri,
50, eh?, no la seguretat,
hauríem de construir un mur de plom d'un any llum de gruix.
Això són 9,5 bilions de quilòmetres de plom
per tenir el 50% de probabilitats
que un neutri xoqués contra un àtom.
És que és increïble.
Increïble.
I un altre objecte còsmic del qual també parlem sovint
són els estels de neutrons, en aquest cas,
que són molt densos, ens ho has explicat alguna vegada.
Molt densos.
Com de densos, exactament?
Estan al límit de la densitat,
ho vaig calcular si agaféssim una capseta de llumins
en un estel de neutrons,
aquesta capseta de llumins pesaria aquí a la Terra 12 milions de tones.
Aguanta.
Déu-n'hi-do, eh?
Els estels de neutrons no acaben de caure del tot a la Terra?
Afortunadament, no. No hi seríem.
El que passa és que hi ha altres objectes que s'hi cofen.
Sí, constantment.
També un altre càlcul d'aquests que a mi m'agrada fer.
Cada dia ens arriben, ens cauen 27 elefants adults.
Això m'encanta. Sí, és molt bonic, aquest.
No ens cau l'elefant sencer.
No ens cau l'elefant sencer.
Tot i que a vegades seria interessant, eh?
Sí, sobre quin lloc i sobre algú, sí.
Però ens cauen objectes molt petitons,
que tots ells suben com a 27 elefants.
Tot i això, vam dedicar, si recordes, un programa,
un capítol dedicat a la que a la Terra s'aprima.
Li vam anomenar la Terra s'aprima.
No sé si fa dues temporades.
Perquè tot i que guanyem 27 elefants cada dia,
perdem atmosfera.
Més que guanyem.
I, de fet, perdem l'equivalent 65 elefants adults
cada dia d' atmosfera.
Quan calculem guanys i pèrdues,
que n'hi ha més, de guanys i de pèrdues,
quan ho calculem tot, obtenim que el planeta s'aprima
a l'equivalent de 38 elefants i mig cada dia.
Això es pot semblar molt, però en realitat és res.
Què vol dir res?
Equival a 10 trilionèsimes anuals de la massa total del planeta.
I com que això no ens diu res,
tornem a fer un càlcul d'aquests que ens agrada,
és com si una persona de 70 grams, perdó, de 70 quilos,
s'aprimés 7 grams cada 10 bilions d'anys.
Per tant, res.
Apesar de que estem parlant d'elefants,
molts elefants adults a l'any, però a terra n'hi ho nota.
I després, ja per rematar-ho tot plegat,
una d'aquelles xifres que ens explota al cap,
que és la distància a la qual s'acosten
i es distancien objectes enormes,
com ara, per exemple, les plaques tectòniques.
La deriva continental de les plaques
fa que les plaques es moguin a una velocitat aproximada,
de 1,5 centímetres per any.
És una bestialitat, quan ho penses, 1,5 centímetres per any.
Terra i Lluna se separen a raó de 3,8 centímetres cada any.
La nostra galàxia, que és la Via Làctea,
i la gran galàxia d'Andròmeda
s'acosten a 130.000 quilòmetres per segon en via de col·lisió.
I les galàxies més llunyanes del nostre univers s'allunyen de nosaltres
a velocitats superiors a les de la llum.
Atenció, uients, no s'està violant cap llei de la física.
Això es permet absolutament
i s'explica per l'expansió de l'univers,
per això ho deixarem per explicar en detall en un altre moment,
perquè qui s'ha d'entrar s'ha de rascar una miqueta.
Doncs, Joan Anton, català, fantàstic capítol.
Vés comptant i vés també fent números, a veure, fins on arribarem.
Molt bé.
Els nous segons m'ha matat, eh?
En quin sentit? Penses que és... que et ve el cap?
Perquè em pensava, quan ho vaig llegir ràpid,
em pensava que eren 24 hores.
I d'un dia als últims nous segons hi som nosaltres.
És una setmana. És una setmana, res.
És que, apena, si som insignificants
des del punt de vista global de l'univers,
és que, neva a dir, som com una puça, ni això.
Ni una puça, tu. No.
Què hi passarà aquesta setmana al cel?
Venus ja s'ha situat per sobre de Júpiter.
Aquests darrers dies vam veure com els dos s'acostaven molt brillants
i ara Venus ja s'ha situat per sobre de Júpiter.
Continuen brillant molt a primera hora del vespre cap a l'horitzó oest.
I dimarts, acudem que tenim lluna plena, moment bonic,
i que li foto a la lluna en un skyline,
sigui de ciutat o de muntanyes,
en el moment en què o bé surti o bé s'amagui per l'horitzó.
Fantàstic. Doncs tot això ho trobareu al cel aquesta setmana.
Gràcies, Joan Anton. A tu.
Ara tornem.
Descobreix els esdeveniments més importants de la ciutat,
els seus serveis, la seva activitat,
i com hi pots participar,
el dijous vinent a la tarda de Catalunya Ràdio.
A Catalunya sempre hem parlat l'idioma dels negocis.
Qui no arrisca no pisca. Fer volar coloms.
Qui sembra recull.
I a Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa, també.
Per això, si tens una empresa i vols innovar per superar nous reptes,
entra a acció.gencat.cat,
perquè parlem l'idioma dels negocis.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat va ser...
79.214.
7, 9, 2, 1, 4,
de la sèrie 046.
Uns altres quatre números i sèries més han obtingut cadascun
un sueldazo de 2.000 euros al mes durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos 11.es.
Avui tens una nova oportunitat amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugueu a l'ONCE.
Ben jugat.
És passió. És color. És vida.
És humor. És amor.
És dolç. És salat. És inimitable.
És ella. És avui. És demà. És ara.
És ja. És propera.
És amable. És canyera.
És real. És incomparable.
És singular. És plural.
És veritat. És realitat.
És ficció. És fresca. És directa.
És la tarda. I la tarda és única.
Exacte.
De dilluns a divendres, de 3 a 7, la Tarda de Catalunya Ràdio.
Amb Elisenda Carod.
Si està bé, la Tarda de Catalunya Ràdio, eh?
El suplement. Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de 3 quarts.
Fins aquí el programa d'avui.
La Diputació de Barcelona ha restringit l'accés al Pantà de Sau
per la gran afluència de visitants que volen veure de prop
les restes a Sant Romà de Sau,
que, en una situació normal, estarien submergides.
Ben bé que els catalans fem coses, eh?
O sigui, hi ha Saquera i anem a veure el Pantà...
a veure com està, com a activitat turística.
Acòrin extremis per protegir els oceans.
L'ONU prova un acord per crear reserves a alta mar
per protegir la biodiversitat dels oceans de cara al 2030,
un text que arriba després de 35 hores de negociació.
Pedro Sánchez denuncia una llei
que obligarà a vigilar la paritat
en direccions d'empreses i institucions.
A 3 dies pel 8M i en plena polèmica
per la reforma de la Llei del Només Si és Sí,
el president en espanyol diu que aquesta llei
obligarà els futurs governs a tenir consells de ministres paritaris.
L'Iran fa un pas per desescalar l'atenció
i permetrà que s'observi el seu programa nuclear.
Després de vuit anys de bloqueig, permetrà que observadors
de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica
monitoritzin les instal·lacions nuclears del país.
Investigen l'embarinament de centenars de nenes.
Les haurien intoxicat amb un gas a diferents escoles del país.
Algunes han acabat hospitalitzades.
Sorpresa al Regne Unit per la restricció de consum
de determinades fruites i verdures.
La demanda supera l'oferta i per això les grans cadenes de supermercats
han començat a racionar la venda, entre d'altres, de tomàquets,
cogumbres, pebrots o enciams.
I avui estarem pendents dels esports.
Arribarà el torn de Barça i espanyol.
L'espanyol que juga al camp del Sevilla les dues del migdia
i el Barça a un quart de cinc contra el València.
I sempre a la Sintonia de Catalunya Ràdio.
Bon dia, Gerard Jovany. Bon dia.
Amb què obren avui els diaris?
Es nota la proximitat d'avui a tema
perquè la majoria de diaris d'avui dediquen la portada a reportatges
o temes d'actualitat que giren al voltant de la dona.
És el cas de l'avantguàrdia amb una portada dividida en dues parts.
A l'esquerra, i llegim el titular,
que imposa la paritat,
diu que la norma fixarà quotes de dones en la política
i les grans empreses.
A la part dreta, l'avantguàrdia anuncia una sèrie d'entrevistes
a les que considera dones de l'any.
Hi trobem 7 dones que van des de la ministra Nadia Calviño
fins a la jugadora del Barça, Aitana Bonmatí.
Al periódico, també clau feminista,
portada que combina els colors lila i negre.
El setge laboral s'accentua més sobre les dones.
Explica el diari que els homes pateixen tres vegades
menys situacions d'assetjament per part de caps o companys
segons certifica un estudi de la Unió Europea.
Diari Ara presenta el que anomena
el dossier especial Dia de les Dones, Manopausa,
Tot el que no en sabem, és el títol d'aquest dossier,
que està il·lustrat per la pintora i també escriptora Paula Bonet.
I, finalment, el punt avui es fa ressò
de la manifestació que hi va haver ahir a Barcelona
contra diferents projectes previstos
als nous pressupostos de la Generalitat,
titulant En peu de guerra per la Terra.
I a Madrid, en què obren? Comencem pel país.
El país, igual que la avantguàrdia,
és on l'executiu espanyol imposarà per llei
la paritat a empreses i governs.
El Mundo parla d'aquesta mateixa mesura,
però l'enfocament és diametralment oposat.
Sánchez tap el fiasco del CSC amb quotes de dones a l'Íbex.
Finalment, la BC presenta en portat el cas
de la gallega Ana Baneira,
un activista que ha passat 5 mesos
a presons iranianes sospitoses d'espionatge.
Gràcies, Gerard. Vida social.
I potser quan et vingui al davant
seré capaç de dir-te tot allò...
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Aquesta cassona és Mireia Vilaseca.
Avui pujarà a l'escenari de Sabadell.
La cantant i compositora d'Alella prepara nou disc
i ja han estrenat el primer single, Impotència.
Avui oferirà un concert amb taquilla inversa en clau femenina,
organitzat per la plataforma La Soterrània,
amb motiu del 8ema.
Serà el Casal Can Capa Blanca a dos quarts de dotze del migdia.
Al Teatre Lliure de Montjuïc,
estrena Tots eren Fils Meus.
David Selves dirigeix aquest text d'Arthur Miller,
i protagonitzat per Quim Ávila, Clàudia Benito,
Emma Villarasau i Jordi Bosch.
El text explica la història basada en fets reals
de Joe Keller i Steve Deaver,
els socis d'una fàbrica de peces d'avions
que durant la guerra ha servit peces defectuoses
i ha provocat moltes morts.
Anys després, els fills respectius i ells mateixos
pateixen les conseqüències d'aquella catàstrofa.
Avui, a Funció a les 6 de la tarda,
amb entrades a partir de 15 euros.
I a la Villarroa, si pot veure, costa vida.
Pau Carrió dirigeix aquesta adaptació
i el text de Martina Mayock, que explica la història de l'Eddie,
un camioner a l'atur que es retrova amb l'Annie,
la seva exdona, que ha quedat tetraplègica.
Tot això mentre la Jess, filla d'immigrants
i plúria ocupada, coneix el John,
un investigador universitari brillant
amb paràlisi cerebral.
Avui, a Funció a les 6 de la tarda, amb entrades per 29 euros.
I al Teatre de la Biblioteca, si pot veure,
els ulls de la Terence Armah.
A partir del relat homònim de Stephans Baik
i alguns fragments de les seves memòries personals,
Oriol Brogi i la Perla 29 presenten aquesta gran faula
sobre les accions vitals, el desig, els lligams amb els altres
i, en definitiva, sobreviure en un món compartit.
Avui, a Funció a les 6 de la tarda,
amb entrades per 28 euros.
I els fans de l'animació,
avui tenen una cita imperdible a l'animac de Lleida.
La Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya
celebra la seva 27è edició,
posant el focus en la creativitat llatinoamericana
amb més de 208 pel·lícules i 9 estrenes internacionals,
entre elles l'anomenada
l'Òscar Marcel Teixell with Shuson.
Es pot construeixer en el seu llibre
i, per tant, a l'Òscar Marcel Teixell amb Shuson.
Es pot consultar tota la programació al web del festival.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, a les 9, Tartull i en Marc Molins,
advocat penalista, doctor en dret,
el Josep Maria Martí, regau cronista parlamentari,
i l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
A les 10 farem la Semana Tràgica
amb el columnista del World Street Journalion,
Sindreu i el politòleg Toni Rodon.
Avui parlarem d'hipoteques,
de l'increment de preus de les hipoteques,
i fins quan durarà això.
També el famós tipus fix i variable,
també intentarem entendre per què un ara és tan...
perjudicial, si més no, el variable.
Serà a partir de les 10 del matí.
I després...
Avui, el suplement, pressió estètica.
Pressió estètica derivada en cirurgia estètica.
Parlarem amb joves que han decidit
passar pel quiròfan per canviar parts del seu cos.
Coneixerem testimonis que,
poc després de fer la majoria d'edat,
han decidit submetre's algun tipus d'operació.
Ho farem a quarts d'11 acompanyats de Marta Carulla Roig,
psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu,
i Mireia Ruiz Castilla,
que és cap del servei de cirurgia plàstica a Quiron Barcelona.
A les 11 llibres sèries i bandes onores amb la Marina Porres,
també les converses de taverna del Roger Mas i el David,
que ara ben al demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les 12, el dominical amb personatges tan il·lustres com...
Francesc Mauri.
...tant interessant que ens esperen nevades a tot el país,
vaig encigalat com una mànega d'aigual.
Neva, neva i neva i tot està blanc, confinament a casa...
A les 12 del dominical fa una setmana ens enganxava
aquella prèvia de la nevada que no va ser dan,
però Francesc Mauri estava entusiasmat,
a veure com el trobem una setmana després.
Dos minuts per les vuit.
Fins a les vuit.
Cada cap de setmana arribem a les vuit
i el que ens proposa el nostre tècnic és el Marc Peyron.
Bon dia, Marc.
Bon dia, Roger.
Què ens portes avui per les vuit?
Dancing naked without a parachute és el més nou de Joan Caral i de C6,
el cantant català torna després de tres anys sense publicar
i està acabant el seu proper disc, que sortirà a finals d'aquest any.
Salut i ràdio, Marc.
Salut i ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
A bruxer, es capa.