A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així són el suplement de Catalunya Ràdio,
diumenge, 18 de juny del 2023.
Ha arribat el dia de la cursa.
Només volem forfesta i celebrar
que aquesta nit tenim el dret a pujar.
A dos quarts de nou del matí donarem el tret de sortida
de la cursa de Catalunya Ràdio i TV3
per celebrar els nostres 40 anys.
Tot és a punt per recórrer els 6 quilòmetres
que van des dels estudis de Catalunya Ràdio
a l'avinguda de Díon al 614, on us saludem ara mateix
fins a Sant Joan d'Espia Toca de TV3,
una cursa popular a l'abast de pràcticament tothom,
que servirà per bufar espelmes.
Gràcies per atendre'ns.
Des del suplement tindreu un ampli desplegament
de tot el que doni de si la cursa,
amb les intervencions en directe de molts participants,
un recorregut que serà ple de cares conegudes,
Helena, García, Raquel, Agnès, Xavier,
Màpé de Monte, Laura, Joel, Quim Morales,
un llarguíssim etcètera de cares i veus vinculades a TV3
i Catalunya Ràdio,
dels polítics més esportistes,
per exemple, Correran, Laura Vilagrà,
consellera de la Presidència, Salvador Illa, cap de l'oposició,
Josep Rull, entre molts d'altres.
Tindrem el Pere Escobar i el David Clopés a l'arribada a la meta de TV3
per anar a rebent i entrevistar tots els corredors.
Per cert, molts de vosaltres, dels corredors,
suposo que a aquesta hora us esteu despertant,
anar calçant les bambes.
Informació de servei, eh?, per tots els participants
i les famílies que us esteu despertant,
podeu arribar al punt de sortida
amb les línies L3 i L5 del metro,
els ferrocarrils de la Generalitat i el tram.
Serà gratuït fins a les 7 del matí i després de la cursa.
Per tant, teniu una hora encara
per agafar el metro de manera gratuïta si veniu a la cursa.
També hi haurà busos llançadores
que sortiran cada 5 minuts a la porta de TV3
fins a l'estació de metro més propera,
que en aquest cas és la de Sant Ildefons,
a l'L5 des de les 6 del matí, des d'ara mateix,
i fins a dos quarts de 8 del matí.
I també des de l'acabament de la cursa fins a dos quarts d'una.
Per tant, aquests són alguns de les maneres
per arribar al centre de Barcelona a aquesta hora del matí.
Tant si t'entrenes com l'Arcadi a l'hivern,
com si jugues a Patanca,
tant si tens un pòster de Xavier Bonastre,
com si prefereixes el cuines,
tant si la faràs caminant,
com si lluites per batre el Clopés i la Marina Romero,
avui volem que ens acompanyi, ja sigui físicament o des de la distància.
Com sempre, des de fa 40 anys, a Catalunya Ràdio.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltaran,
i fins a dos quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui, a banda de la cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3,
ens llevem amb el nou alcalde de Barcelona,
Jaume Collboni,
ha rebut el suport de Barcelona en Comú
per ser el rei de regidors del PP.
Collboni ha dit que el que ha passat és legítim
i que s'ha de respectar.
I vull agrair també als regidors i regidores
que avui sé que fer un esforç,
sé que fer un exercici de pragmatisme i de realisme
m'han donat la confiança,
probablement amb alguns motius diferents,
però que convergeixen en un fet
que han cregut que era el millor
que li podia passar a la ciutat de Barcelona avui.
L'independentisme ha reaccionat amb duresa,
ha posat el crit al cel
i la Generalitat per Aragonès
durant la recepció oficial que va fer ahir al Palau
denunciava la maniobra.
Es projecta sobre aquesta elecció
l'ombra d'un acord a nivell d'estat,
un acord fet des de Madrid entre els dos grans partits.
Volem que Catalunya sigui decidida des de Catalunya
i en conseqüència volem també
que Barcelona sigui decidida des de Barcelona.
I dit això, avui mateix ens posem a la feina,
a la feina compartida,
a la corresponsabilitat.
En un sentit similar s'ha manifestat també Oriol Junqueras,
el president d'Esquerra,
ho ha titllat de pacte de la vergonya.
Qui ha fet burla de la voluntat dels seus votants
són els comuns,
són els socialistes,
són el Partit Popular,
que han enganyat en els seus respectius votants,
que han enganyat en els seus respectius electorats
per fer aquesta conxorxa.
L'altre punt d'atenció a Barcelona a banda ahir
era el matí a Ripoll.
Silvia Urriols del Partit d'Extrema dreta Aliança Catalana
és la nova alcaldessa d'aquesta ciutat.
La líder de Junts, Manoli Vega,
proposa treballar per una moció de censura
a partir de demà mateix,
mentre que Dani Vilaseca de la CUP
li retreu a Vega que no s'hagi sumat a la candidatura alternativa
formada per Esquerra, PSC i la CUP.
A partir de dilluns em proposo,
i com a segona llista més votada,
a liderar una moció de censura
per tornar i frenar els discursos excluents i d'odi.
La responsabilitat no és dilluns, senyora Manoli Vega,
és avui.
Vostè, votant-se a si mateixa, donarà l'alcaldia a l'extrema dreta.
És lícit, és lícit,
però això en marcarà un abans i un després per Ripoll.
Un cop constituïts els ajuntaments,
es veu que el PP s'ha convertit
en la principal força municipal a tot l'estat espanyol
amb el suport de Vox.
Els populars sense complexos per pactar amb l'extrema dreta
governen des d'ahir en 30 capitals de província
i a les dues ciutats autònomes de Ceuta i Malilla.
Els socialistes només governen
en capitals de província.
Més qüestions, avui reprendrà la recerca
de la dona desapareguda dimarts a Ullestrella,
al Vallès Occidental,
després de la tromba d'aigua de dimarts passat.
La Guàrdia Civil del Mar es va sumar ahir a l'operatiu
amb el rastreig de la zona de la desembocadora
del riu Llobregat i de la costa pròxima,
davant la possibilitat que el corrent
hagi arrossegat el cos fins al mar.
També expliquem avui que hi ha hagut més de 40 estudiants morts
en un atac de rebels vinculats a l'estat islàmic
contra un centre de secundària de l'oest d'Uganda,
a tocar de la frontera,
amb la República Democràtica del Congo.
També el secretari d'Estat dels Estats Units,
Anthony Blinken, ha arribat ja a la Xina.
Aquesta matinada és la visita del més alt nivell
des de l'any 2018.
Durant dos dies, les converses han d'anar encaminades,
diuen, a rebaixar les tensions
que enfronten les dues potències.
I el Sónar Barcelona ha plegat més de 120.000 assistents
al llarg de tres jornades,
amb l'afre rècord pel festival,
que l'any passat va aconseguir 108.000 visitants.
El codirector Enric Palau ha destacat el talent local
que hi ha participat.
Realment, aquesta escena tan diversa
i que tampoc està aglutinada a un únic soci,
sinó a moltíssims,
està donant fruits molt potents
i estem veient aquí Manso Joko Collective,
que han assumit fins i tot reptes de presentar coses noves.
Fins aquest vespre, la ciutat austríaca defila
la 35a edició de la Plec Internacional,
una gran mostra de cultura popular catalana,
i es va viure en dels moments més àlgids
amb una nit de foc, ball, foc i espectacle multidisciplinari
a la Festa Major a Catalunya,
on hi van prendre part les 25 entitats participants
amb més de 600 actuants.
I pel que fa a l'actualitat esportiva,
el Barça d'en Bol ha quedat eliminat
a les semifinals de la Champions a Colònia,
perdut contra el Magdeburg als penals.
El partit ha acabat amb empat a 1,
a la pròrroga amb empat a 38.
La final d'aquest diumenge serà el Magdeburg i el Quilxe.
El Barça de futbol sala s'endú el primer partit de la final de la Lliga.
Els blaugranes han guanyat el Jaen 3-2.
El segon partit serà demà al vespre, també al Palau.
La final és el millor de 5.
I el Barça de bàsquet jugarà avui el segon partit
de la final de la Liga CB contra el Madrid.
Els blaugranes dominen la sèrie per 1-0.
El partit és a dos quarts de 7 al Palau.
I el temps torna a la calma aquest matí
amb clarianes i núvols prims
després de les tempestes que hi va haver ahir a la tarda.
El sol s'imposarà a bona part de la costa,
les comarques de Girona i Barcelona.
Alguna boira baixa matinera, ens diuen,
a les valls del Pirineu i pre-Pirineu i a la tarda
poden caure novament ruixats,
en aquest cas al nord de Lleida i cap als ports.
Catalunya Ràdio.
Hola, soc l'Antoni Bassas i em fa molta il·lusió
tornar el 20 de juny a Catalunya Ràdio
i celebrar-ne el 40è aniversari amunt.
Bon dia, són les 8.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Tens una botiga on vens material escolar?
Adhereix-te a la campanya del val escolar de 100 euros.
El juliol es farà arribar el val per a material escolar
a les famílies amb alumnes que el curs vinent
facen entre primer i sisè de primària
en centres públics o concertats.
Si t'hi vols aderir, vés a valescolar.cat.
El teu comerç, un impuls per al nou curs.
Generalitat de Catalunya.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
L'ofici d'educar, Elisabet Pedrosa.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa. Tot a punt, ens hi posem.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
La formació d'estiu i la formació permanent
és molt important pels docents.
Especialment en la d'estiu poden escollir
quina formació necessiten,
que els interessa i que els és útil per a les seves aules.
Perquè, a més a més, poden fer intercanvi
de les seves vivències amb altres docents
de diferents centres,
des de la rural a escoles petites,
a centres més grans de ciutats metropolitanes.
La formació d'estiu enriqueix com a docents
per a la transferència que es realitza
dels aprenentatges entre els iguals.
Totes les aportacions que fan als cursos d'estiu
retroalimenten i milloren la formació dels docents,
que es veu a la millora de l'educació dels seus infants.
Les formacions que més es necessiten en aquests moments
són de com funcionen els nous currículums,
d'una formació digital bàsica
adaptada a l'heritat de cada un dels docents,
i especialment i com a prioritària formació
en aspectes d'atenció a la diversitat
i de desplegament de la inclusió,
perquè vivim en unes aules diverses
sense formació diversa,
i molta formació en el benestar emocional
dels docents i dels alumnes.
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit Teresa García y Espada,
presidenta de l'Associació de Mestres Alexandre Galí,
44è Escola d'Estiu del Vallès Occidental.
La Llei d'Educació de Catalunya
estableix que la formació permanent
és un dret i un deure del professorat,
i també una responsabilitat.
Però la pràctica mai s'ha desenvolupat aquest article,
i per tant l'obligació de fer cursos
no està regulada per cap normativa.
Per parlar de la formació contínua dels docents,
els docents ens acompanyen...
L'Ofici d'Educar, amb Elisabet Pedrosa.
La formació d'estiu és una oportunitat
per compartir les experiències que hem dut a terme a l'aula
perquè la nostra educació no perdi qualitat.
Núria Larroya.
Avui, a l'Ofici d'Educar, quan l'escola s'acaba,
els docents recarreguen piles amb la formació.
Va escriure Núria Larroya,
presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica,
el diari de l'Educació, el juny del 2022, post-pandèmia.
Els moviments de renovació oferim a l'estiu
experiències i retrobaments
per cobrir les necessitats de formació i de reflexió
que necessita la nostra professió
i cultivar la capacitat, només mirem els ulls de l'alumnat,
de saber les emocions que desprenen,
fent la nostra feina malgrat tota la burocràcia
i revoltant-nos quan la nostra paciència es desborda,
i tot això amb la motxilla emocional
molt plena.
Els docents, un col·lectiu, va dir ella
que sap transformar les dificultats en oportunitats educatives.
Avui, a l'Ofici d'Educants,
preguntem aquest recarregar piles que fan els docents
quan arriba l'estiu.
Eva, Montse, Mercè, com estan, i amb què et trobes, Pilar,
com estan els docents?
Què us trobeu?
Eva, comencem amb tu.
Com us trobeu?
Bon dia.
Crec que ens trobem de mil maneres, en una muntanya russa.
Crec que ens trobem, els mestres,
en aquest final de curs tan intens.
També volem pensar que arriba l'escola d'estiu
com una l'anada, també, una miqueta.
Una l'anada en la que baixes el ritme
i en el que comences a projectar una visió de futur,
una visió d'un curs vinent,
un compartir, un deixar-nos anar...
Per tant, una miqueta...
De totes les maneres, segurament, ens trobem.
Montse, vosaltres, què trobeu, com us trobeu?
Vosaltres, que cobriu el territori, no?
Hola, bon dia.
Doncs, sí, una mica, com deia l'Eva,
és un moment, l'escola d'estiu, pensem,
en el que els mestres poden anar amb una mica més de calma.
No hi ha aquest neguit de que l'endemà hi hauré d'anar a l'escola,
ho he de tindre previst, les colones o sortides, la del teatre...
Tot això que, una mica, cada dia,
aquesta boteta que va anant omplint aquest got dels mestres,
que toquem moltes coses,
i penso que l'escola d'estiu dona aquest temps per gaudir
i també poder triar allò que realment tens aquella necessitat,
inclús, de descobrir.
De vegades, l'escola d'estiu,
penso que també ha de servir per això, no?,
per... anem a buscar allò que no en sé gaire,
i tot això, si es pot fer des de la calma,
des d'aquest compartir,
però penso que és molt més enriquidor a tot el col·lectiu de mestres.
Mercè?
Doncs jo crec que, just quan acaben ara,
que estan de tot el curs ja cansats i cansades,
molta burocràcia, com ja heu dit,
arriba Juliol amb una, com va farada, també, d'aire fresc,
per aprendre, no?, per aprendre realment el que diuen, no?,
el que tu vols aprendre, per després aplicar a l'aula.
Ai, en el teu cas, Pilar, amb què et trobes?
Tu, que fas aquesta formació una mica diferent, no?,
perquè també avui hem afegit.
Sí, però, bueno, realment es pot recomanar que sí,
aquest moment d'esbarjo, aquest moment de descansar,
per observar d'una altra manera,
i treure el suc d'aquesta observació,
amb coneixement de com...
de com expressar després, durant el curs,
el contingut, sense que això suposi un esforç pel docent.
Clar, és una necessitat de recarregar piles,
però, segons apuntava el diari ara, amb unes dades que vaig trobar,
la formació el mes de Juliol mai ha superat el 30%, no?
Per què s'ha de fer, aquesta formació?
I què frena, els docents, quan s'ha de fer, això?
S'ha de fer durant el curs, s'ha de fer en hores fora?
Com es pot possibilitar?
Començarem dient aquella dificultat que la llei diu
que s'hauria de ser una obligació,
però que després no es possibilita, no?
Com s'ha de fer, aquesta formació? Eva?
Eh...
És veritat que durant el curs
els mestres i les mestres també fem formació.
És veritat que des del departament, darrerament,
cada vegada hi ha més exigència
a nivell de demandes formatives que arriben als centres.
Per tant, els mestres vol dir que porten un curs
que aborden el dia a dia la realitat quotidiana,
amb els seus nens, nenes, joves,
i que també fan formació fora d'aquest horari lectiu.
Què passa llavors quan arriba l'estiu?
Que potser alguns mestres diuen que ja estan cansats,
que han fet molta formació.
No podem oblidar aquest grup de mestres.
Però també hi ha els mestres, no?,
com deien ara també la Montse i la Mercè,
que busquen aquesta l'anada i aquest moment de calma,
i aquest moment de compartir,
i sobretot aquest moment de durant el curs
m'han demanat que faci tal formació,
i ara a mi, com a mestre, em ve de gust fer aquesta formació.
Per tant, és una demanda molt íntima de cada una dels mestres.
Per això també és important poder veure tota aquesta varietat
tan gran que hi ha arreu del país de propostes formatives,
perquè així cada un dels mestres, que som molts al país,
que cadascú pugui trobar el lloc, la proposta,
i la demanda que s'adapti més als seus interessos.
I sobretot seria l'experiència també, el que dèieu, no?,
Pilar, que suposo que tu també ho veus en els teus cursos,
aquest intercanvi d'informacions que hi ha entre docents,
que aquesta seria una de les claus.
El que ha passat durant el curs
és tot un saber que en aquest moment es pot compartir, no, Mercè?
Tu també ho deus veure en les vostres formacions,
aquest compartir coneixement.
I tant, és que a més, nosaltres a Desits també creiem,
per això ha sorgit Desits d'aprendre,
en el tema econòmic,
perquè també és veritat que moltes vegades no es formen durant el curs,
perquè els preus no són gens econòmics.
A Desits d'aprendre ho són perquè et puguis formar més vegades.
A més, hi ha noves convocatòries.
De fet, ara ja ens truquen...
Bueno, ja ho hem fet, hem fet formacions d'equip,
on l'escola sencera està involucrada
amb una formació conjunta de claustre.
I ho fan en format online híbrid o inclòs presencial.
I això també importa el tema de l'economia, no?,
que no només és que vas cansada o cansat durant el curs,
sinó que, a més, no hi tens accés,
perquè a vegades els preus no són gens econòmics.
Avui, a l'Ofici d'Educants,
plantegem que quan l'escola s'acaba,
que falta poquet que s'acabi,
els docents recarreguen piles amb la formació.
A educar és per ser lliure.
Un de cada tres docents fa un curs de formació al Juliol.
Laia Vicens.
Un de cada tres, ho dèiem, encara podria ser molt superior.
Qui no creu en la formació de mestres no creu en la democràcia,
va dir la pedagoga i mestre de mestres Pilar Benejam.
I, per tant, avui volem conèixer quines són aquestes formacions,
quina és la formació, en cada cas,
de totes les persones que avui ens acompanyen a l'Ofici d'Educar.
Comencem per la 58a Escola d'Estiu de Rosa Sensat.
El dret a llegir tindrà lloc del dilluns 26 de juny al dijous 6 de juliol
i constarà de 37 formacions de 15 hores,
organitzades en tres franges horàries diferents.
S'aborden temes com, per exemple, el nou decret,
l'evaluació, la motricitat, el valor del joc i dels patis,
disseny de projectes,
l'educació admirada feminista, educació sexual i efectiva,
de les cures o el bullying, la cura dels equips docents...
I poseu una especial èmfasi en la lectura...
Gran tema de la comprensió lectora i la tecnologia.
Rosa Sensat, sou un referent de les escoles d'estiu.
Eva, per què us heu arribat a convertir en aquest referent?
Què té aquesta escola?
58 anys, no? Crec que ens avalen aquests 58 anys.
Aquest recorregut tan llarg a nivell de propostes formatives
que s'han adequat a les realitats d'educació del país,
que estem canviant, intentant incorporar sempre les últimes novetats.
Ara parlaves dels nous currículums, els nous decrets,
la inclusió, la sexualitat, el bullying, etcètera.
Temes que són d'actualitat
i que, evidentment, és necessari que els abordem des de la formació
i que apostem perquè els mestres trobin aquest espai
on una barreja entra.
Tinc ganes de compartir,
tinc ganes d'explicar els meus neguits,
i jo omplo la motxilla de rigor, d'arguments,
d'experiències també teòriques i no només pràctiques,
per poder avalar tot allò que estic fent en el dia a dia a l'escola.
I a l'hora de dissenyar una escola d'estiu com la vostra,
es fa com un parlar amb els docents per veure què està passant,
per veure què és, és a dir,
s'intenta fer un disseny en base a les necessitats reals dels docents?
De fet, Rosa Sensat es nodreix moltíssim
del seu conjunt de persones formadores,
que hi ha al llarg de tot el curs.
L'escola d'estiu no és l'únic moment formatiu a Rosa Sensat.
Rosa Sensat ofereix formació al llarg de tot el curs,
en cursos de tardor, hivern, acompanyaments en centre,
una gran aposta també de Rosa Sensat.
I, per tant, tots aquests perfils de persones formadores
de totes les etapes educatives i de diferents temàtiques
ens trobem periòdicament per poder imaginar
i sobretot escoltar-nos a l'hora de quins són els neguits
que creiem que tenen els mestres.
Paral·lelament, no volem oblidar mai temes candents
a nivell social, a nivell polític i a nivell cultural,
i, per tant, el dret a llegir aquest any
és el tret de sortida, creiem que molt essencial
de poder abordar amb diferents taules rodones,
amb diferents converses i també amb diferents formacions
que s'aniran traslladant al llarg de, com tu ho explicaves,
les diferents franges horàries formatives.
Perquè el tema de la comprensió lectora
és un tema que es veu que s'ha de posar el fil a l'agulla,
és a dir, que hi ha una problemàtica que es detecta
una davallada i que s'ha de començar a buscar solucions?
Evidentment. Després ho preguntaré a totes.
Evidentment que sí.
No podem ni traslladar tota la responsabilitat
o tota la culpabilitat, fins i tot als nens,
ni a les noies, ni tampoc als mestres.
Hem de fer una anàlisi molt més de fons,
una anàlisi molt més tranquil,
però evidentment que és un tema que necessita parlar-ne
i que necessita que l'abordem,
des de la reflexió, des de la formació
i també des de l'autocrítica, perquè no.
Per tant, és un tema molt necessari.
Si jo et digués que és imprescindible
de la proposta formativa de la Sensat d'aquest esteu,
què em diries?
Imprescindible, uau, una gran paraula, imprescindible.
No hi ha res i que ho és tot. Imprescindible.
Venim de dos anys en què Rosa Sensat hem dissenyat,
havíem dissenyat una escola, podríem dir, 100% pandèmica,
des de la virtualitat, no ho havíem fet mai de la vida.
Rosa Sensat sempre havia apostat fins a l'escola 55
per la presencialitat, per l'espai de trobada,
per l'espai de conversa,
i evidentment la pandèmia ens va obligar a reinventar-nos.
I vam estar dos anys en una escola 100% virtual
i al curs passat ja vam apostar de nou per una escola presencial.
Aquest any, evidentment, va tornar a sortir, la gran pregunta,
i vam decidir tornar a apostar per la presencialitat,
sapiguent que és un risc,
perquè moltes vegades ens hem quedat en la facilitat
que pot tenir una pantalla a l'hora de connexió,
a l'hora d'apropar-te a la formació,
bellugar-te sabem que costa, costa diners, costa esforços,
costa temps,
però veiem que les trobades en aquests moments formals
i també en els no formals, quan anem a fer un cafè,
en aquests moments de pausa, quan ens trobem abans d'entrar,
doncs han convertit la formació en un gran què.
I quin diries que és el perfil dels docents
que us arriben a l'escola?
És un perfil molt heterogènic.
De fet, aquest any hem fet una aposta, com deies,
de més de 30 cursos, de tapes i temàtiques molt diverses,
i estem ja superant els 430 inscripcions a l'escola,
a l'escola d'estiu de Rosa Sensat.
Per nosaltres és una alegria immensa,
immensa després d'un curs 2021-22
en el que no vam arribar a les 100 persones inscrites.
Per tant, és important pensar que els mestres
volen tornar a trobar aquest espai de trobada.
Avui, a l'ofici d'educar, quan l'escola s'acaba,
els docents recarreguen piles amb la formació.
En temps de soplement, a Catalunya Ràdio.
Vull que m'ajudeu a descobrir els meus talents.
Un factor determinant
per tenir un sistema educatiu de qualitat
és una bona formació docent.
Àlex Roques.
Doncs més escoles d'estiu.
La tercera escola d'estiu del MEAC, Montse Montanyar,
és el teu torn.
Llegim entremats una construcció ferma que aguanta i protegeix,
tot jugant amb les peces que es van col·locant,
esdevenen grans obres que avancen a passos ferms.
Nosaltres també volem, dieu, posar una de les peces
per seguir creixent, seguir creixent,
com a docents i persones, imaginem.
Dius, Montserrat, que el MEAC neix, doncs ho dèiem, no?,
de l'ensitat de formació del territori.
I toqueu moltes coses, per exemple,
un dels grans temes que moltes d'aquestes escoles toquen,
i que és essencial, no?, el benestar docent,
l'autocura del docent.
Això, Montse, és imprescindible.
Per nosaltres, aquest benestar docent és bàsic.
És important, doncs, precisament per a això,
perquè aquest benestar influeix a les persones
que estan acompanyant aquests docents.
Si tenim un adult present,
que està centrat en la seva tasca, amb equilibri emocional,
tot això és aquest clima que es genera,
que és molt més profitós per tot el col·lectiu,
tant pel que fa als docents com pel que fa a l'alumnat.
I un cervell tranquil,
també sabem ja des de la neurociència que ja en parlarem,
doncs també és un cervell que aprèn diferent, no?
I confiem, doncs, en això,
que aquesta formació, en aquest benestar docent,
que des del meu acte oferim un entremat,
que nosaltres en diem entremat,
doncs tindrà aquest benefici, no?,
perquè són aquestes eines que poden aplicar-se en ells mateixos,
els docents, però que després de retruc,
també poden portar a l'aula, sempre i quan, sempre ho hem dit, no?,
amb aquest coneixement d'aquestes eines,
per poder millorar aquesta calma i aquest benestar a l'aula.
Tu parlaves de la neurociència
i, d'alguna manera, està canviant, no?,
també la manera d'educar, portar la neurociència,
el que diu la recerca a l'aula.
La neurociència, també, ja sabem que...
Bé, ara és un dels temes que està molt...
que se n'està parlant molt
i que, evidentment, creiem que també és molt bàsic,
perquè pensem que està posant d'aquesta neurociència,
està endreçant i posant paraules a conceptes,
i hi ha moltes de les coses que s'estan fent
i que estan passant a l'escola, que ja s'estaven fent,
però moltes vegades era perquè aquell mestre o mestre,
en la seva experiència, ho havia estat fent
i havia rebut, doncs, no?, havia extret conclusions,
n'havia fet la valoració, etcètera,
i ara ja des de la neurociència ens parla, entre altres coses,
com l'atenció, la manera com aprenem,
en quins moments de desenvolupament es troba el nostre cervell,
per anar proposant a les criatures allò que necessiten,
segons en el moment que es troba,
en el sentit, per exemple, educació infantil,
no és que el meu ja sap llegir, no és que el meu encara...
Llavors, una mica, si coneixem tot aquest procés maduratiu de la criatura,
i com tot això que estem aportant pot influir,
doncs pensem que ens ajuda molt,
que la neurociència aclareix moltes d'aquestes coses,
com, fins i tot, la importància del joc, de les arts, del moviment,
i com tot això està influint en aquest aprenentatge
d'aquesta criatura que va avançant,
digue-li criatura, digue-li, com deia l'Eva també, adolescents,
digue-li formació en adults, etcètera.
Per exemple, nosaltres, a la nostra escola d'estiu,
tindrem el Jesús Guillem,
que és l'autor d'Escola con Cerebro, que parla de tot això,
d'aquesta importància, d'aquesta neuroeducació,
on hi confloeixen coneixements de la neurociència,
de la psicologia i de la pedagogia,
que pensem que són puntals claus i imprescindibles
per optimitzar aquests processos d'ensenyament aprenentatge,
que no deixen de ser necessaris
i que tindran repercussió de ben segon a aquesta escola del segle XXI.
Anem cap aquí.
Un altre dels temes del vostre entremat
és el nou currículum de primària.
Això també és un desafiament pels docents, aquest nou currículum?
Doncs pensem que ens aporta moltes possibilitats,
molts encerts,
i moltes vegades el que passa és que quan arriben...
això, no?, de crits i noves,
els mestres, com que portem un gran volum de temes diversos,
de vegades, evidentment, ens preocupa.
I aquest nou currículum,
nosaltres el que diem és que això, no?,
aquest nou currículum posa paraules i concreta accions
que les escoles ja estan duent a terme,
moltes de les escoles ja estan en aquest camí d'obertura,
en aquest nou currículum.
Posa de manifest, doncs, això, no?, accions possibles,
i, per altra banda, animar altres col·lectius,
que es troben en aquest procés de canvi, a fer aquest pas.
Llavors pensem que aquesta estructura curricular
és important de conèixer,
conèixer amb aquests encerts que dèiem,
amb aquest treball que s'està fent en aquest canvi,
d'aquest treball per projectes, per ambients,
però donant-hi aquest sentit,
i que el currículum molt important ho recull.
Tenim aquest currículum que,
per les persones que estem a educació infantil,
ja coneix l'etapa 06 com una etapa que educa,
per exemple, l'etapa 03, que només era de guarda, podríem dir,
doncs ara ja s'entén com una etapa educativa,
i pensem que tot això posa damunt de la taula molts encerts,
i aquest currículum ens agradaria que les persones
que hi haurà, que hi estan treballant i que s'hi posaran,
doncs que en tinguessin això, aquest coneixement,
aquest saber per poder fer-ho.
Nosaltres, per exemple, al nostre entramat,
hem convidat el Fes Alcoll,
que el Fes Alcoll va ser un dels col·laboradors
dels que va estar en el desenvolupament d'aquest currículum,
i pensem que una persona com ell
ens pot donar aquesta mirada oberta
del cap on va, cap a què ens podem fixar,
amb què ens pot enriquir, etcètera.
I atenció, perquè en el vostre entramat
també dediqueu un petit capítol a la intel·ligència artificial.
Us preocupa l'aplicació de la intel·ligència artificial a l'escola?
Bé, pel que fa a la intel·ligència artificial,
ja sabem que l'escola és un lloc on tot això
que va sortint en aquest món convuls en el que vivim i tan ràpid,
que van sortir moltes eines,
doncs és com una mica...
pensem que tot el col·lectiu docent n'ha de ser coneixedor,
perquè de vegades se'n parla del que hem sentit,
del que es diu a les xarxes, un que sí, l'altre que no,
i una mica posar aquesta fermesa, aquest coneixement,
i a partir d'això sí que com poder-ho portar a l'escola,
perquè a l'escola ja sabem que tampoc ha de ser un lloc
en el que ha de ser com a partat del món que ens envolta,
sinó ben al contrari, no?
Tot això que ens pot facilitar i que ens pot anar bé,
doncs com incloure-ho?
La cosa és com incloure-ho, quin sentit, en quines etapes,
per a què posem la intel·ligència artificial o no, o com?
Més que res, és com, no?, donar aquest valor en tot això que va sortint,
que són moltes de les coses,
però que no per això s'hagi de quedar l'escola al marge, pensem.
Quan l'escola s'acaba,
els docents recarreguen piles amb la formació avui,
en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Té una escola que m'estimi.
Hem de garantir formacions dels docents que s'ajustin al centre.
Siguin de valor i es traslladin a la pràctica.
58a Escola d'Estiu Rosa Sensat,
tercera Escola d'Estiu del Meac,
i ara, amb la Mercè López,
doncs l'escola de formació online Desits d'aprendre.cat.
Ens va escriure la Mercè López al Telegram.
Tenim una escola de formació online pel professorat diferent,
el que sempre ha existit,
amb un canvi de mirada respectós amb la infància,
que vol aconseguir canviar l'escola presencial, diu ella.
Són cursos innovadors i pràctics
que compten amb més de 40 persones del món educatiu
i que va néixer del confinament.
Quina és aquesta nova mirada, Mercè, educativa,
de Desits d'aprendre i a qui va dirigit?
Doncs mira, començo pel final.
Va dirigit a tots els professionals de l'educació,
i el que vol aconseguir Desits d'aprendre,
al final és que tota aquella formació
que facin el professorat
i tots els professionals d'educació
sigui una formació que es pugui portar, que s'apliqui.
És allò d'aprendre, però jo també, com a docent,
com a mestre, també aprenc amb motivació,
perquè si no, tampoc no hi ha un aprenentatge significatiu,
igual que amb els nens i nenes,
i pràcticament per portar-ho després a l'aula.
El que volem és, des d'una formació online bona,
canviar la mirada de l'escola presencial,
i que oferim cada vegada més
tot allò que els hi pots posar a l'abast els nens i nenes,
que al final són els protagonistes de l'educació
i que puguin tenir l'educació que mereixen.
Això és el que vol Desits d'aprendre.
Tens la impressió, Mercè,
i després també ho traslladaré a les teves companyes,
que la pandèmia ha canviat l'escola,
ha canviat la manera d'ensenyar, ha canviat la manera d'educar?
Hi ha hagut un canvi amb la pandèmia?
Penso que abans ja hi havia aquestes reflexions.
Jo, de fet, ja la tenia abans,
i, fruit d'això i de la meva experiència com a mestra
i també com a participant de cursos,
han sorgit totes aquestes ganes de canviar-ho d'una vegada
i de fer una mica diferent.
Jo penso que sí que potser hi ha més reflexions
arreu de la pandèmia, perquè no s'estava fent bé.
Encara ens queda molt camí,
però sí que és veritat, com ha dit la Montsi,
com han dit les companyes,
que cada vegada més aquest currículum
hi ha moltes escoles que treballen amb metodologies globalitzades
i que hi ha moltes escoles que s'estan posant a treballar
d'aquesta manera,
i inclòs 06 és el que més ja ho estava fent,
primària s'està, quan cada vegada més,
i secundària segueix una mica primària.
I el 03, per mi, és imprescindible,
i estava molt oblidada, aquesta etapa,
que és la primera i més important.
Llavors, jo penso que sí, que aquesta reflexió ja la teníem abans,
una mica, potser, sí.
Fem un cop d'ull i amb els vostres cursos hi trobem
acompanyament de les pèrdues i el dol a l'aula,
l'estig, la realitat augmentada virtual,
tècniques de relaxació a l'aula o ioga,
la gestió de les emocions, comptes, música i joc, ciència,
aprendre a llegir, metodologia d'ambients,
les capses d'aprenentatge i psicomotricitat,
i com deies, t'ho vam fer en aquesta etapa 03.
Cursos 10 innovadors i motivadors,
com, per exemple, ara m'explicaràs tu què és això.
Linguística Forense, què és això?
Ah, sí, és que la Linguística Forense,
al final és una ciència
que analitza tant el llenguatge escrit com l'oral.
I aquests cursos serveixen per motivar el professorat
a crear activitats que siguin motivadores per als alumnes.
Al final, els i les lingüístiques Forense
no deixen de ser com detectius de la llengua.
Llavors, inclòs la formadora,
una de les formadores, la Xeïla Queralt,
ha estat en casos reals, per exemple, a crim ràdio.
I, doncs, això, la importància d'analitzar la llengua
de manera lúdica.
I, com a detectius de la llengua,
percebeu aquesta dificultat en el tema de la comprensió lectora?
Què us trobeu?
Hi havia una preocupació dels docents de...
em trobo nanos que arriben aquí i no saben llegir,
o no entenen, o no...
A desig aprendre no es palpa la preocupació,
perquè nosaltres, els formadors i formadores que treballen,
les formacions sobre la lectorscriptura, que en tenim,
una que es diu i abans de llegir què,
o ens iniciem la lectura, o consciència fonològica,
pensen com d'una altra manera,
perquè no és que hi hagi com una edat exclusivament,
perquè un nen o nena llegeixi.
No li donem tanta importància,
li donem més importància al com,
a com arribar a que els nens i nenes,
d'una manera també motivadora,
puguin aprendre a llegir i escriure sense que sigui una cosa de...
en aquests anys, en aquesta edat, ho has de fer sí o sí, no?
Atenció, perquè, en Juliol,
fareu les primeres jornades educatives
fins com Tonucci, Heike Freire,
Esther Zarries Ruiz o Santi Serratosa,
40 ponències reconegudes com a formació permanent
per part d'educació.
Qui vulgui participar, com ho ha de fer, Mercè?
Doncs ha d'anar a la nostra nova web, que l'hem estrenat ahir.
Carai!
A desitjaaprendre.cat,
allà té tota la informació sobre les ponències,
sobre les jornades,
que al final és per gaudir, per aprendre,
i per... doncs això ho pots veure en diferit,
que en directe parlen de tots els temes que tenim
i que hi ha també fora, no?
Com, per exemple, de Heike Freire o de Zarries
o de Santi Serratosa, amb la percussió, amb música.
Moltes coses que, al final,
els temes que els hem de portar als nens i nenes
perquè cada vegada tinguin més a l'abast
la possibilitat de trobar aquests talents que parleu.
I què és el que més es demana?
Quin és el tipus de formació que més necessiten els docents?
Al final,
a desitjaaprendre hi ha una mica de tot.
Temes d'educació emocional, d'educació sexual,
temes digitals, temes de metodologies,
d'educar en positiu.
Cada vegada més que també ho han parlat,
el tema del creixement personal, que també és molt difícil.
Pots pensar en el benestar del professor,
que és que seria ideal,
però al final, si cada persona no decideix
tenir aquest creixement personal, costa molt.
I això és molt important que estigui,
perquè, com ha dit la companya,
som el referent, la guia d'aquests nens i nenes,
i doncs hem d'estar psicològicament,
i és una cosa que ja és que hauria d'anar implícita a l'educació.
I anar a veure com tots aquests temes es poden anar treballant
perquè tinguin els nens i nenes
que surti en noves generacions amb aquests temes treballats
de tot tipus.
I al final aconseguir una mica
posar a l'abast tot,
tot tipus de temes i continguts,
que a vegades no es treballen i són els més importants
per gestionar la teva vida.
A l'ofici d'educar, quan l'escola s'acaba,
els docents recarreguen piles amb la formació.
M'agraden les classes creatives.
El departament no inverteix ni planifica bé les formacions.
I molta gent les acaba fent fora del seu horari laboral.
Teresa Esperabé.
Seguim avui en aquesta ruta
a l'ofici d'educar per les escoles de formació dels docents.
Hem parlat amb l'Eva Sargatals,
la 58a escola d'estiu Rosa Sensat,
la tercera escola d'estiu del MEAC,
amb la Montse Muntanyà i amb la Mercè López.
Desig d'aprendre.cat.
I ara és el torn de la Pilar Piques,
la formació de la formació de l'alfabetització visual.
L'alfabetització visual potencia, diu ella, l'eloquència visual,
la sensibilitat perceptiva
i estimula la capacitat crítica i estètica, diu la Pilar Piques,
que aposta per convertir docents, atenció, en literats digitals.
Dues preguntes.
Què és això de l'alfabetització visual i en què...
Què és un literat digital?
D'acord.
El literat digital seria com...
És l'exemple que nosaltres ens han ensenyat a llegir i a escriure,
però no ens demanen que siguem literats.
No ens demanen escriure en una novel·la.
En canvi, ens donen unes eines, que és l'ordinador,
ens demanen uns resultats digitals professionals
i, en canvi, no tenim...
O sigui, més que la intuïció de com fer utilitzar aquestes eines.
Aleshores, tenint aquestes premises bàsiques
de com utilitzar-les,
com convertir-nos en literats digitals,
és a dir, fer unes presentacions a l'escola
que passin desapercebudes, que és la idea.
La idea és que ningú digui, ostres, això, no?
Que arribi el missatge que tu vols donar i no el per què, el com.
Perdó, no el com, no?
Que no cridi l'atenció una imatge pixelada o xafada
o un catàleg de tipografies, de vegades, no?
Amb què et trobes,
l'alfabetització visual dels docents que t'arriben?
Quins coneixements tenen d'aquestes eines
de soc conscient que puc utilitzar això per arribar al meu alumnat?
Normalment, el que arriba no té aquest criteri.
O sigui, no ho sap.
Normalment, el problema és que un té l'ordinador
i tira endavant amb el PowerPoint,
com realment tu pots donar un resultat,
però no tens el criteri per saber
que aquest resultat és correcte o no és correcte.
No pots projectar una diapositiva amb el mapa d'Espanya
completament xafat i no te n'adones,
perquè realment no estàs preocupat per això,
estàs preocupat per donar missatge.
El que passa és que estàs projectant això
i és el missatge que estàs donant als teus estudiants.
Aleshores, aquest és el problema.
Que no tenir criteri no pots...
És un problema el plasmar-ho.
Abans teníem un mapa a la paret
i aquí està això i aquí està allò,
i no tenies tu que fer aquest mapa.
Ara l'hem de fer.
Hem hagut de fer moltíssimes presentacions.
S'ha fet un salt vertiginós a la tecnologia.
Clar.
Aleshores, hem utilitzat unes eines que potser no tenim a criteri.
Diu la Pilar, de forma molt bàsica i senzilla,
s'aporten recursos als docents
perquè les seves presentacions no siguin un malson.
Això m'ha cridat l'atenció.
Quines serien les eines que tu els ensenyes
per crear continguts que siguin motivadors
i per tenir aquests criteris que ens deies?
Més que les eines que estan a l'abast de tothom,
seria el PowerPoint, no seria el canvas,
que està ara molt de moda, o tants d'altres,
perquè n'hi ha moltíssims recursos,
seria els conceptes.
Quan tu poses sobre la taula el concepte, és quan veus.
O sigui, el concepte de composició.
És que tu estàs fent una composició
i a retícula, amb aquesta composició,
expliques què és la retícula
i de cop s'obre el cel.
Perquè dius, ostres, és que és molt més fàcil.
La tipografia, quina usada,
quina no usada,
no posis, per exemple, sobre text tipografia,
no sé, que posis una pastilla darrere,
perquè de vegades no es llegeix,
en canvi, es continua fent.
Parlo de la tauria del color,
de l'RGB envers al CMHK,
que és molt important,
perquè ho imprimiràs o ho faràs a pantalla,
i això tampoc no se sap.
Parlo de la resolució, dels pixelatges,
de la recerca...
La imatge que t'agrada, buscar-la amb bona qualitat,
que és, bueno, no t'ho posa difícil,
però tampoc t'ho posa fàcil.
Amb Google es pot arribar a trobar l'original.
És a dir, si tu tens una imatge pixelada,
vol dir que a la xarxa aquesta imatge està en bona qualitat.
Doncs aprena-la a buscar.
També ensenyo com anar a bancs d'imatge
i oblidar-te d'aquesta imatge pixelada que tens.
Hi ha molts bancs d'imatges,
bancs d'imatges gratuïtes,
que pots fer servir sense cap mena de problema.
Ensenyo a no distorsionar la imatge,
però hem de fer-ho i a detectar-la quan està distorsionada
i després les marques d'aigua.
Tenim molta tendència a baixar-nos la primera imatge
amb una marca d'aigua, que no és massa correcta.
I què canvia amb una aula quan tenim en compte tot això?
És a dir, quan fem una exposició, una presentació acurada,
amb tots aquests criteris que ens estàs dient, no?
Que la importància passa a ser el missatge,
el teu coneixement.
Tu ets experta en biologia, en literatura o en el que sigui,
perquè ens estem encallant amb el com,
amb el que ens estem expressant, no?
És com parlar amb faltes d'ortografia, per dir-ho d'alguna manera.
Dius que creure que els estudiants són nadius digitals
és un error i afegeixes els estudiants en molts casos
que continuen fent faltes d'ortografia
per la falta d'alfabetització visual
que hauria de ser constant en la seva formació.
A veure, quina és la relació que hi ha entre un dèficit d'alfabetització visual
i les faltes d'ortografia?
Doncs sabem que, inclús adults, fem faltes d'ortografia.
És a dir, durant tot l'ensenyament,
ens han ensenyat a escriure bé, ens han corregit,
típic examen amb tot vermell perquè la ve la ve baixa
i la que està o no està, no?
Amb la visual passa el mateix.
O sigui, una imatge pixelada
correspon a una falta d'ortografia visual.
Una mala composició
correspon a una falta d'ortografia
o a una falta de sintaxis.
D'acord? Però és visual.
I no tenim aquesta formació inicial.
Ens han deixat allà amb l'ordinador i vinga, apanyat.
I ens hem apanyat, i prou bé que ens hem apanyat,
però podem facilitar molt la feina del mestre
perquè la seva funció sigui retransmetre el coneixement.
No... Ara vaig a ser dissenyador gràfic, no.
És que això és una carrera. No cal ser dissenyador gràfic.
I perdona, però ara se m'acudeix
amb el tema que parlàvem de la comprensió lectora, no?
És a dir, al final és una cosa visual, no?
Jo comprenc una lletra que entenc
i després, bueno, poc entenc el significat, no?
Però això també podria determinar el que és la comprensió.
De quina manera facilitar la comprensió lectora?
Hem sentit parlar de la memòria visual, no?
Sí, és molt esquemàtic el que ens estan dient.
És molt més fàcil que ens entri.
És a dir, hi ha docents que, perquè no tenen més coneixement,
es fotocopien el llibre i el projecten.
No ho fem, això, perquè ja tenen el llibre.
Però és una qüestió de fer-ho veure.
És molt fàcil, és molt fàcil.
No cal fer una carrera, perquè no has de ser dissenyador gràfic.
Fa uns mesos vam dedicar a pilar un programa
a si hi ha un excés de digitalització a l'aula.
Quina opinió tens, això?
És un excés quan estem fotocopiant el llibre.
És un excés quan posem tot el text.
Això és un excés.
La pantalla vol síntesis,
vol només una frase que et faci referència a tu, com a docent,
que tu, com a docent, et convidi i et faciliti l'exposició,
i a mi, com a alumne, em faciliti entendre de què estem parlant.
Perquè si poses molt text a la pantalla i vas parlant,
l'alumna ha de decidir què fa, escolta, o llegeix,
i aleshores entra al bucle i ja no fa res.
Hem de posar-ho molt fàcil, i és molt fàcil posar-ho fàcil.
És molt fàcil posar-ho fàcil.
Així ho fan les escoles d'estiu, posar-ho fàcil als docents,
perquè puguin recarregar piles.
En parlem avui a l'ofici d'educant.
Jo vull un institut que m'ajudi a trobar el meu lloc al món.
I ara jo us demanaria que fem una ronda,
ara que ja coneixem totes les escoles
que ens oferiu avui a l'ofici d'educant.
Jo demanaria que comencéssim... Eva, comencem per tu.
Pel que fa a la formació de docents,
què demanaríeu a les administracions del sistema educatiu?
Què demanaríeu, Eva?
Mira, demanaríem, primer de tot,
que la formació, més que un dret, sigui un deure.
I és que el com que segurament a molts mestres els hi va en contra.
Evidentment que sí. Però creiem que...
Per què els hi va en contra?
Perquè a vegades formar-se fa mandra.
Siguem honestos.
Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb S'acaba l'escola,
vacances en família.
Riga, colors, sigueu lúdics, positius i alegres.
I una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Venturi i la Rosa Sillué.
I fins la setmana vinent.
Roger, bon diumenge. Fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabet.
Que hi ha el cel blau estimada
Dins del cel blau que s'hi amaga
Que ensonatava la terra
Que quan el vent bufa canta
Dins del cel blau la cançó
Desfent la nostra presó
Que hi ha el ponts negre a la cova
El pou negre que s'hi amaga
El bateig de les estrelles
Que quan el cor es lluvalla
El pou negre i el tambor
Cantant fent marxar la por
T'has acostumat tant a veure la pobresa
que de vegades deixes de fer-ho.
I els qui la pateixen es tornen invisibles.
Per això, a Càritas et demanem
que t'adonis cap a una altra banda,
perquè amb tu podem aconseguir
que moltes persones tinguin una vida millor.
Tu hi tens molt a veure.
Fes un donatiu a CàritasCatalunya.cat.
Som a Catalunya Ràdio, que mida a les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts ben escoltats del nostre web,
cadràdio.cat, per anar al suplement,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
El cap de setmana passat vam ser al Teatre Principal de Palma
per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3.
Avui continuem de celebració amb la cursa dels 40 anys.
A partir de dos quarts de vuit del matí,
la seguirem al suplement,
a partir de dos quarts de nou,
des de Catalunya Ràdio fins a TV3,
amb més de 5.000 inscrit.
A tot això és l'hora de repassar els millors moments de la setmana.
Amb la Maria del Mar Bonet
vam compartir bones estones de Ràdio Palma,
per celebrar aquests 40 anys que ho vam fer diumenge passat.
I parlant una mica de tot,
de la vida, de la música, de Mallorca, de l'amor, explicava això.
Aquestes coses personals ajuden molt a fer cançons,
tant siguin desastres personals.
Els millors discos arriben després d'una ruptura amorosa.
És molt possible. Sí, sí, hi ha coses que ajuden.
I sobretot els amors, que ajuden a existir, no?
La cosa més preciosa que hi ha i perillosa, també.
N'has tingut gaires de desamors, tu? Sí, alguns.
Has trencat més corts o te l'han trencat més vegades?
Això va per iguals. No és veritat.
Mira, entre un dels últims amors que has tingut és Manel.
És un bon amor. Això és un gran amor.
Van embosar una part de mi a dins un disc seu, no?
Són gent molt amorosa, els Manel.
I al Teatre Principal de Palma també vam rebre Pau Devon,
la veu d'Antònia Font,
que celebrava un any del retorn als escenaris,
i sobre com va acabar sent el vocalista del grup ens va dir això.
Jo vaig començar a cantar perquè no hi havia ningú més que cantés.
Per això, que no tenies una formació musical.
No, no, no, no. Jo sempre he cantat, eh?
Això és vera, sempre.
Jo no sé estar, a mi em sembla molt pesat,
perquè no sé estar dins d'un cotxe amb música posada sense cantar-la.
Si la sé, m'ho han dit moltes vegades.
Tio, calla un poc, jo vull escoltar el disc.
Jo no m'atreviria a dir-li això al Pau Devon, eh?
Ja m'està bé que me la canti ell, no?
Me passa, me passa molt.
Però sí, en el grup d'institut que vam...
que vam començar, jo t'aixava la guitarra i...
que ho covia de cantar, jo vaig dir bé,
però mira, jo ho provaré de cantar.
I diumenge també vam rebre el Tomeu Penya,
un altre mallorquí il·lustre
que malgrat acumular més de 300 cançons al llarg de la seva carrera
i els escenaris.
Avui els he comptat, és que escrites i gravades són 324.
O sigui, 34 discos, 324 cançons.
Jo tinc la sensació que tu seràs una persona,
que esperem que sigui d'aquí molts anys,
dia que deixis la Terra serà dalt d'un escenari.
No sé què t'he de dir, jo ara que he de firmar 30 anys
amb una discogràfica.
Els altres 30 que vendran ja ho veurem.
No m'ho vull retirar, si pot ser.
No, perquè ara, xerrant sincerament,
no havia estat tan bé mai com ara, perquè estic tot sol.
Estic al mercat, totes les dones m'amiren amb uns altres ulls,
i sempre tenc coses per composar.
Estic en pel·lícules i això me fa tornar jove cada dia.
Tots els continguts de carradio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Al cine i arriba Asteroid City.
Què? Oh, els ulls i els glips? No ho sabem.
Alguna de la nostra informació sobre l'espai exterior
no pot ser més completament exacta.
La nova pel·lícula del director Wes Anderson s'ha gravat a Tsing Tsong
i compta amb un repartiment extens ja habitual en la seva filmografia,
que inclou Esquerra, Johansson, Tom Hanks,
Steele de Swinton i Adrian Brody.
Tots ells són protagonistes d'una convenció de joves astrònoms
que es veu alterada per uns esdeveniments
que canviaran el món de tots els presents.
Tyler,
tu vas morir clínicament 9 mesos abans.
I a Netflix ja s'hi pot veure Tyler Raik 2.
Chris Hemsworth torna a encarnar l'humor improtonista
en la seqüela de l'exitosa pel·lícula d'acció de la plataforma.
En aquest cas, Raik torna amb una missió letal,
treure de la presó la família d'un gànster geògia.
Teatre, la biblioteca de Barcelona,
posa damunt l'escenari Coralina, la servanta amorosa.
La producció de la Perla 29 dirigida per Oriol Brogi
explica la història de la Coralina,
la servanta de la mansió d'Otavio,
creada com una filla.
Però quan la seva posició es veu amenaçada
per l'arribada d'un nou possiblereu,
Coralina farà tot el possible per restaurar el seu patrimoni.
La funció és a les 7 del vespre.
Al Teatre la Biblioteca de Barcelona. Som-hi.
Bon dia, Sònia, on ho feu? Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
vens avui a la Garrotxa.
La primera és passejar pel Parc Nou d'Olot.
És una antiga finca senyorial
que l'any 1931 va passar a ser propietat municipal
i el 1943 va obrir portes al públic com a parc.
Dins el recinte actualment
s'hi troben més d'un centenar d'espècies vegetals autòctones.
Consta de dues parts clarament diferenciades.
Una buscosa amb arbres centenaris
i una altra oberta amb una gran extensió de gespa.
Un tipus de paisatge molt inusual,
únicament possible en el microcrima de la Garrotxa.
La Torre Castany, un edifici modernista
també conegut com el Casal dels Vulcans,
on s'ha instal·lat el centre d'informació
del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
i el Museu dels Vulcans,
també molt recomanable de visitar.
És l'únic museu de la península ibèrica
sobre vulcanisme i terratrèmols amb publicacions
i un audiovisual amb simulador.
L'accés tant al jardí com al museu és lliure,
obert de dilluns a dissabte de les 9 del matí a les dues del migdia
i de 4 a 6 de la tarda als diumenges, com avui,
i festius només de 10 del matí a dues.
I dinar o sopar al restaurant l'hostal Calenric a la Vall d'Avianya.
Situat a la carretera de Camprodon,
al quilòmetre 91 de la N260,
un hostal històric que va obrir portes l'any 1882,
actualment dirigit per la xef Isabel Juncà,
que aposta per una cuina tradicional de temporada
amb plats accessibles i quotidiants,
amb una presentació molt moderna,
plats de fonda amb l'essència de Calenric,
arrossos, peixos i cans a la brasa,
i podeu tastar la galeta de poma i foie,
el rol de pollastre rostit amb espartenya,
les croquetes de pernil ibèric,
el tartar de xuletón amb mantega madurada,
els rigatones amb bolets a la crema,
o el llom baix de guayú,
per postres la clàssica Sara o el xuxo a la brasa.
El preu mitjà per persona és d'entre 70 i 80 euros,
però els dies laborables complementen la carta
amb un menú cuidat i econòmic per 22 euros,
un lloc on fer-vos o regalar un homenatge gastronòmic,
obert de dimarts a diumenge al migdia,
de 1 a 3 i dissabtes també a la nit,
de 9 a 11.
Música.
Jo predic les pampanyugues de les llums...
Avui, per rematar el dia,
concert de la Magalí seré també a Olot.
A dos quarts de 7 de la tarda a la sala polivalent al Torint
hi actuarà acompanyada del Dani López al teclat.
La Magalí està de gira nacional presentant el seu últim disc,
Esponja, el segon com a cantautora.
Un treball ple de confessions i sentit de l'humor.
Diu que les dones de la seva família,
la seva mare, la seva germana i la seva neboda
han estat la font principal d'inspiració.
Per tant, un àlbum molt femení i familiar.
A més, també hi trobem una balada, no té edat,
que és una versió d'un tema del seu germà, en Gerard.
El resultat, un disc màgic, variat i agradable d'escoltar,
que fuig del formalisme i que manté l'esperit de la música clàssica
i el combina amb el folk, l'electrònica i el jazz.
Si voleu anar, encara queden entrades
i es poden comprar a la web Polot Cultura per entre 3 i 6 euros.
Fins les 7 del matí, m'agalissaré.
Busca i et crida.
Viure, viure, viure,
com una ànima en pena,
aferrada als records,
que ara torno a plorar.
Ai, ai, ai, ai.
Torna.
Ai, ai, ai, ai.
Torna, torna.
Ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai.
Ai, ai, ai.