Que té un quarto i li agrada jugar als trens.
I és a dir...
Sempre acabem fent el pare, eh?
Sí, és que no sé imitar el fill.
Són les 9.
A Catalunya Ràdio,
el suplement.
Som en ple cap de setmana d'un pont llarguíssim
que culminarà demà
amb una operació tornada d'allò més atapaïda
i condicionada pel partit de les 9 del vespre
a Montjuïc entre el Barça i el Girona.
A les portes del pont ja fa uns dies
vam conèixer els mals resultats dels alumnes catalans
a les proves PISA del 2022.
Uns resultats que situen l'alumnat català
força per sota de la mitjana espanyola
i dels països de l'OCDE.
La polèmica no l'han generat
només les males notes dels alumnes
sí que també
sinó la reacció del Departament d'Educació.
En un primer moment
va atribuir-ho a una sobre representació
d'alumnes immigrants
però hores més tard es van desdir.
No fa la sensació
que la gestió de tot plegat
quedi en l'oblit
en uns quants dies de festa.
Cal una reflexió de fons
de tots els actors implicats
i arribar a un consens polític i social
que permeti remuntar al suspens general.
Ens hi juguem al futur.
Avui, tots els titulars, eh?
Mira que no m'ho esperava, això.
Elisenda Roca, Núria Martínez Ribot,
Josep Maria Martínez Gau
i a dos voltes.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Ja us feia a la Cerdanya o...
Res, home, res.
No et fallem.
A l'Empordà o l'Alta de l'Ebre.
Oi?
A veure...
Has triat bé, eh?
Sí, sí.
Això podria ser, però no.
Això o vol dir que no teniu segona residència
o que teniu molta feina
o que treballeu aquests dies
o que sou molt, molt fidels al suplement.
Vull pensar que és aquesta d'arcel·lació.
O que altereu la vostra agenda de viatges
per ser aquí presents,
perquè, Josep Maria Martínez Gau,
vens d'un mercat de Nadal,
que tu sabem que ets fanàtic
dels mercats de Nadal de tota Europa.
Cada any.
Com vas tornar?
Ahir a les 11 i 10 aterrava l'avió.
On has estat aquesta vegada?
Doncs a Hamburg,
que ja la coneixia del mercat de Nadal,
i he descobert, ara els he comentat
els meus companys abans d'entrar,
Bremen, Bremen,
la ciutat del conte dels germans irins,
dels músics de Bremen.
És una meravella, el centre fantàstic,
un mercat de Nadal,
un dels preciosos que recomana tothom, sí, sí.
I vist un... vist tots, no?
No, no, no, no.
A veure, esclar, si vas amb la cosa...
Passis, Roger.
Estic punxant, estic punxant.
Cada any va, eh? Cada any va.
Si dius la...
Què hi ha?
Si vols fer-ho molt prosaíquit
i molt barrués, si m'apures,
és allò que dius,
sí, hi ha, doncs,
casetes de fusta que venen figures i coses,
però no el calí o l'ambient,
com ho porten, jo què sé.
A Zurich, per exemple,
és que cada un té la seva cosa diferent.
A Zurich hi ha un arbre gegant
i pugen els coros de nens
i no tant nens per darrere,
treuen la careta
i en comptes de boles
són les caretes dels nens
i canten Nadales al vespre.
Per exemple, això només ho pots veure a Zurich,
que jo sàpiga.
A Tàlina, Estònia,
que fa un fred capella,
és el que diuen ells,
que és la tradició de l'arbre
de Nadal gegant
més antiga d'Europa,
ja van començar a posar-ho.
És un mercat petit,
però que té un encant tan extraordinari.
I a Bremen, és clar,
està molt marcat tot
pel tema dels germans Irina,
ara sí que comentava,
perquè al cosat de l'Ajuntament d'A Bremen
hi ha un monument
amb el borret, el gos,
el gat i el gall,
i a part tot,
a les cases,
veus les estores per entrar,
les cortines,
que hi ha les representacions dels...
O sigui, tots són...
A veure, hi ha un comú denominador,
evidentment,
però tots són diferents.
I quan dius arbre,
vols dir arbre?
O aquests cons il·luminats
que posen...
Metàl·lics.
Doncs a Hamburc,
a Hamburc tenen dos.
A davant de l'Ajuntament,
un immens,
però tipus Badalona o Vigo,
o sigui,
que és una estructura metàl·lica...
Il·luminada.
Il·luminada.
I al mig hi ha una mena de llac,
allà al riu Elba,
fa com un llac,
a Hamburc tot és aigua,
és tot canals,
doncs al mig d'un llac
hi ha una plataforma
amb un arbre d'arbre,
arbre, arbre,
de fulles,
immens,
il·luminat,
impreciós.
Perquè cada un té la seva gràcia.
I com t'ho fas per combatre el fred?
Perquè ets un valent.
Sempre vas a aquests mercats de Nadal
que són molt freds.
Mira,
ahir estàvem a un grau sota zero,
però la sensació tèrmica,
perquè feia vent,
era menys cinc.
Ahir vaig sortir d'Amburc,
nevant,
i vaig arribar el dia sis,
el primer del matí,
que estava nevat,
que estava tot blanc,
tot nevat.
Com m'ho faig?
Bé,
com la majoria de les persones
que van allà.
Ben equipats.
El Glubain,
no, no,
hi ha una cosa que es diu Glubain.
Bicalent, també.
Bicalent,
és això,
el Glubain el donava a traduir.
El Bicalent,
jo normalment me'l prenc kinder,
és a dir,
per nens,
és a dir,
sense alcohol o molt poc alcohol,
perquè,
no, no,
però realment ajuda molt a combatre,
i és una tradició,
sí, sí,
ajuda a prendre,
a entrar amb calor,
sí, sí,
evidentment.
Hi ha una cosa que em fa molta gràcia,
que és aquests turismes de nínxol,
que hi ha,
o sigui,
hi ha el turisme de mercats de Nadal,
que existeix,
en Joan Maria,
és un,
n'és un exemple,
no,
hi ha el turisme d'observació d'ocells,
no,
hi ha gent que es mou per això,
i una vegada,
parlant amb una persona que en sabia d'això,
em va dir que hi havia també un turisme de cementiris,
hi ha gent que es mou pel món,
per anar a veure cementiris.
Caram,
una mica tètric, no?
I això és un tema,
això és un tema,
un dia ho farem.
Però no ho has fet mai,
això?
Ja,
el tema de tonos baixos.
Algú cementiri,
o tombes de famosos,
tombes de famosos.
Ja,
ja,
és que vull dir,
és a dir,
si estic a una ciutat,
i sé que hi ha un cementiri bonic,
potser ja aniré,
després et diré que no és una de les meves 10 primeres opcions,
diguem-ne,
no?
Potser és l'onzena,
però hi ha gent que es mou per això,
que van a veure cementiris,
o sigui,
que vaig a viatjar allà per veure cementiris.
Hi ha localitats on el cementiri és el que més atrau.
Per exemple,
a Colliure,
tothom va a veure la tomba de la mare
de l'Antonio Machado i l'Antonio Machado,
que són allà tots dos.
Quants mercats d'anar a les visitats?
Diguem ciutats.
Potser 25,
Piro 25.
Sí,
però ja porto uns 18 anys fent això,
i llavors hi ha molta...
Normalment procuro fer-ne dos,
perquè és clar,
si estàs 3 dies o 4 dies seguits al mateix mercat,
potser sí que te quedaries avorrint,
però, per exemple,
ahir vaig fer en Burg i després vaig anar a Bremen.
L'any passat no,
a Estònia no,
l'any passat vaig estar a Nuremberg,
a Nuremberg,
i després vaig anar a Ulm,
on va néixer Einstein,
que és una ciutat també extraordinària.
És clar,
això també fas turisme,
o sigui,
és que és el mercat de Nadal
i amb l'excusa aquesta,
doncs fas turisme.
I el que per nosaltres és la Fira de Santa Lúcia,
ells que...
és a dir,
caganés...
No.
Perquè vaig veure l'Òscar Fernández,
que crec que és a Suïssa,
no sé quin mercat de Nadal també se n'ha anat aquests dies,
el company del Catalunya a migdia,
i va penjar la figureta d'un caganer,
a Suïssa.
Jo a fora no n'he vist,
segurament deu haver-hi,
però no és com la Fira.
Ara, comparat amb,
deies el tema de Santa Lúcia,
és que en aquests països,
que fa molt fred,
que es fa de nit a les 3 de la tarda,
ja no hi ha sol,
sol no l'he vist en 3 dies,
simplement hi havia una mica de claror fins a les 3,
i a les 3 ja és nit,
però és un acte social.
La gent,
si no a l'hivern,
és clar,
suposo que només pots anar de treballar,
o de l'escola,
a casa,
és fred,
fosc,
això dona vida,
els hi dona durant un mes,
fins cap d'any,
fins al dia 31,
el dia 1 al matí,
no hi ha reis,
i els hi dona un mes de vida,
i és el lloc de trobada social de la ciutat,
o de la població.
O sigui,
la gent,
quan acaben els nens,
quan acaben al col·le,
veus que van cap allà,
al matí també van,
al matí van amb les escoles,
i a la tarda acompanyen els pares,
els nens van al col·le,
van al mercat,
la gent gran també,
quan surten a treballar,
veus que hi ha gent que,
amb la teixer,
amb la cartera,
i es troben allà,
fan el bicalent famós,
parlen,
se saluden,
és l'excusa de l'acte social de la ciutat.
9 i 8 minuts,
parlant de nens que van al col·le.
Aquesta hora saludem Joan Cuevas,
ell és director general d'Innovació,
Digitalització i Currículum de la Generalitat,
la setmana que hem conegut els resultats dels alumnes catalans a les proves PISA del 2022.
Bon dia, bona hora, Joan Cuevas.
Bon dia.
El sistema educatiu està desorientat?
El sistema educatiu té reptes al davant i preguntes que no són simples de respondre,
que són molt complexes,
i per tant el que hem de poder fer és plantejar els reptes que tenim,
posar-los al debat públic encara que no sigui fàcil,
per poder continuar amb polítiques que ja estan abordant algun d'aquests reptes,
però també entomar-ne d'altres i això i fer-ho arribant a trobar solucions
al màxim d'acordades possible.
A què atribueix els mals resultats?
A la sobrerepresentació dels alumnes migrants,
a la progresa infantil,
a la segredició escolar?
Hem consensuat també una resposta al que va passar aquesta setmana?
Sobretot de l'anàlisi de l'ESPISA i altres estudis referents,
apuntem sobretot a cinc aspectes.
El primer té a veure amb com el sistema és capaç d'abordar la vulnerabilitat,
i aquí ja s'estan en marxa,
ja tenim en marxa polítiques que van abordar aquesta vulnerabilitat.
Una, per exemple, és la tendència una mica internacional,
és poder donar el que es diu recursos asimètrics,
vol dir a cada centre educatiu en funció dels reptes de vulnerabilitat que té.
Aquí tenim el PEMOE,
que és el Pla de Millora de les Opportunitats Educatives,
que va en aquesta direcció,
cobrint ja els 750 centres de complexitat,
o amb la política contra l'escarregació.
Hem de tenir en compte que Catalunya fins fa molt poc
era un dels 10 països de l'UE més serreglació escolar.
Això té uns efectes devastadors
amb els resultats educatius,
i s'està fent una política molt profunda
per desfer aquesta segregació,
i això ens ha de portar a tres anys vista
a ser un dels països amb menys segregació escolar.
Per tant, aquí s'està fent,
i segurament cal fer més,
però el primer aspecte seria com abordem la vulnerabilitat.
El segon tema té a veure poder afinar
amb aspectes metodològics o curriculars.
Afortunadament, comencem a tenir recerca molt potent en l'educació
que ens marca com països com Suècia,
i Anglaterra, o alguns estats dels Estats Units,
han aconseguit millorar molt significativament
en lectura o en matemàtiques,
i aquí hem d'aprendre del que han fet aquests països,
i estem acabant de dissenyar programes que es posaran en marxa allà el 2024.
Per exemple, en lectura sabem que fallen dos aspectes molt importants.
primer és fer explícit el procés de com aprenem a llegir,
si no hi ha un 30% al voltant d'un 30% de l'alumnat
que no consolida bé la comprensió lectora a primària,
i per tant aquí, sobretot dels 3 fins als 7-8 anys,
hem de treballar temes de consciència fonològica,
de vocabulari contextualitzat, de descodificació,
i això ja s'està treballant.
Això vol dir deixar-ho de fer a través de projectes,
la lectura, per exemple?
Ara bé, la segona part, diguem, aquí hi ha uns debats,
que són aquests de si projectes sí o no,
si innovació sí o no.
Jo crec que a vegades el debat públic tendeix a simplificar-se,
que com és obvi, perquè per comprendre-ho s'ha de simplificar,
però la majoria, la gran majoria de dades,
inclús pisa el que apunta quan vas a veure el detall
dels subítems que estan operant,
és que així com hem d'explicitar alguns processos d'aprendre a llegir,
que podria ser el que tu deies,
anar enrere una mica,
així com això és important,
també és important treballar
com el que llegim interpel·la la realitat de l'alumne
i com treballem el gust per a la lectura
i l'hàbit per a la lectura,
que aquest és el segon aspecte que hem de millorar.
Per tant, quan analitzem el tema de la comprensió lectora,
hi ha aspectes dels dos cantons,
és a dir, s'ha de treballar el gust
i s'ha de treballar fins i tot emocionalment,
però també s'ha de treballar aquest punt especialment
dels 3 als 10 anys.
Amb les matemàtiques també passa,
PIS apunta que hi ha dèficits en els fonaments de les matemàtiques,
però també hi ha dèficits en capacitats de resolució de problemes,
que és una competència transversal,
o com alguns alumnes,
quan no saben com resoldre aspectes,
doncs es frustren i hem de treballar aquesta frustració.
Això, només he dit dos, he de cinc,
però com vulguis.
Si vols intento ser més sintètic.
No, no, crec que és interessant sentir-lo
perquè han passat uns dies ja
i segur que han tingut temps d'analitzar les causes.
De seguida entrem en aquests cinc punts,
en portem dos,
que és la vulnerabilitat i la metodologia.
Aleshores, el que li vull preguntar és,
hi ha un gabinet de crisi ara mateix a la conselleria
pensant com revertir aquesta situació?
Ho dic perquè la consellera la vam sentir
la nit que es van sortir aquestes dades,
però no l'hem vist més.
Nosaltres ja tenim un equip que està treballant
des dels resultats de les proves de competències del 2022.
De fet, abans ja hi havia algunes mesures.
Ho dic perquè el 2022,
que són les dades d'aquest PISA,
ja van apuntar una evolució exactament igual que la de PISA
i des d'aquí és des d'on ja abans s'havia posat en matxa el PEMOE.
Arrel de les dades del 2022 es va incrementar
aquest PEMOE, aquests recursos per centres de competicitat
de 500 a 750 centres.
Es va començar a fer feina en tota la part de formació,
es van decidir incrementar alguns dels mecanismes d'avaluació.
Per tant, ja fa temps que estem al darrere d'aquest tema
i també és cert que les dades del 2023,
de les competències bàsiques,
aquestes dades del 2023, competències bàsiques,
no es fa una mostra com PISA,
sinó que es fa a tots els centres del sistema,
ja comencen a apuntar a un repunt,
sobretot en matemàtiques, en llengua anglesa
i en ciència i tecnologia.
I tenim pendent el tema de la llengua catalana
i la llengua castellana.
I ara el que estem és acabant d'ajustar
o acabant de desenvolupar
moltes de les mesures que ja s'estaven treballant
per continuar reforçant aquesta política
per tornar aquests resultats cap amunt.
Això independentment de que segurament hi ha reformes
més ambicioses, més de sistema,
que requereixen d'un suport ampli també polític.
Això ja va sortir en el monogràfic d'abans de les vacances d'estiu
i la conselleria està compromesa
a poder treballar totes les propostes que ja van sortir
perquè més enllà d'aquestes mesures més directes
o que ja estan arrencades per aquest govern,
doncs segurament hem d'anar més enllà.
I precisament jo crec que és una oportunitat també
que tinguem aquestes dades
per poder afrontar alguns debats que no són gens fàcils.
Com s'explica que els resultats de PISA
han estat pitjors als centres públics que als privats?
Aquí hi ha una part rellevant
que és sobretot per la realitat, diguem-ne, socioeconòmica,
l'efecte de composició que es diu
i aquí una de les principals feines que s'està fent,
insisteixo, és en el pacte contra la segregació escolar
que fonamentalment fa moltes coses
però una de les coses que fa és detectar l'alumnat vulnerable
abans que faci la preinscripció a P3 o a I3 o a primer d'ESO
i el que fa és acompanyar, distribuir aquest alumnat
per tots els centres, també centres concertats.
I per tant això està fent que cada any,
ja portem dos, aquest any seran tres anys...
Clar, és el 2019 aquest pacte que es va signar al Parlament
contra la segregació escolar.
Entenc que els resultats de l'aplicació d'aquest pacte
encara no han arribat, evidentment, alumnes de primària o d'ESO
si fa tres anys que s'aplica, no?
Clar, però comença a ser...
Ja portem pràcticament tres anys, per tant, ja...
I tres, i quatre, i cinc, l'any que ve ja començarà a arrossegar-se
cap a tota la primària.
Això està fent que jo aquests dies citava, per exemple,
un dels casos com és Terrassa, que passen de tenir...
Com es calcula la segregació és hipotèticament l'alumnat
que hauries de canviar de centre
perquè quedés distribuït per igual.
Doncs Terrassa està a uns nivells del 60%
i actualment està ja apropant-se al 40%.
Terrassa és significatiu perquè va començar una miqueta abans
que altres municipis, però, per tant,
això està tenint un impacte molt contundent
i sabem, la recerca és molt directa amb això,
i és que a les xarxes escolars en què tens un centre
amb molt alumnat vulnerable, a més del 40 o 50,
al costat de centres on tenen molt poc,
té un impacte bestial negatiu en els resultats educatius.
Ràtios. Ho dic perquè els sindicats
els sentim cada vegada com posen el crit al cel,
sentim els mestres, sentim els pares com es queixen de les ràtios.
Com es pot revertir aquesta situació?
Amb les ràtios és un dels aspectes,
que és un altre dels punts en què em volia referir,
a reformes més estructurals,
de les reformes estructurals i algunes que tenen a veure
amb mesures molt intensives en recursos,
com podria ser la reducció generalitzada de ràtios,
i això és un compromís que està assumit i s'està desplegant,
però també es va desplegant any rere any,
i per tant, en la línia del que seria el paquet de reversió
de les retallades, però també en reducció de ràtios,
doncs això és un altre dels aspectes que s'està ja executant,
però això, no només el desplegament va a llarg termini,
sinó que els efectes també n'hi ha a llarg termini.
Quan sentirem la consellera?
La consellera ja va sortir al Telenotícies la nit,
diria que és de dimecres,
però també ja s'ha compromès i ha anunciat públicament
que al Parlament, diria jurístic,
parlant de memòria el dia 18 de desembre,
doncs ella el que vol explicar és no només tot el que s'està fent,
sinó comença a explicar també del que ve del monogràfic del Parlament,
tot el que s'està treballant.
La sentirem al Parlament o abans en alguna entrevista, per exemple?
No, ho desconec, no ho sé dir.
No, ho dic perquè, és a dir, també la compareixent s'anava lligada,
que primer es van donar unes explicacions,
després es van desdir el que s'havia dit.
Vostè ho considera un error, d'entrada,
haver vinculat el resultat de les proves PISA
a tota la qüestió dels immigrants?
Aquí, per mi, el que és important és poder posar el focus,
insisteixo, en els quatre o cinc temes que ens està apuntant PISA molt directament,
en el qual un d'ells, i segurament un dels que tenen impacte més important,
és com el sistema aborda la vulnerabilitat, la pobresa i l'acollida de nouvinguts.
El tema és com el sistema pot millorar això,
i això és el que ens diu PISA,
i això hem de poder debatre-ho públicament,
i hem de poder veure com millorem aquests sistemes,
en els quals, per exemple, els sistemes d'acollida,
són dos aspectes on, tot i que s'estan abocant més recursos que mai,
però segurament al darrere hi ha un debat de quins recursos més posar,
com i quin és el model i quins són els mètodes.
És el Joan Cuevas, el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum de la Generalitat.
Li agraeixo molt que ens agités aquest matí de dissabte al suplement.
Que tingui un bon dia, gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Ben atents a les paraules del Joan Cuevas,
l'Eduard Voltes, la Núria Martínez Ribot,
l'Elisenda Roca i el Josep Maria Martí Rigau.
Vols començar, Núria?
Em sembla estupendo.
A veure, crec que per una banda me n'alegro que per fi parlem de les coses que afecten a l'educació,
perquè sempre el que s'ha parlat és dels efectes de la immersió lingüística,
temes polítics que realment no afectaven a l'educació a Catalunya,
al nivell dels nostres alumnes.
Ara sí que estem parlant d'això i me n'alegro molt,
és una llàstima que sigui per una mala notícia,
però me n'alegro molt que per fi parlem del que està passant.
Per mi el problema principal és que la inversió que hi ha a Catalunya en educació és baixíssima.
El que diu la llei catalana d'educació, no una llei espanyola,
el que diu la llei catalana d'educació és que hi hauria d'haver una inversió del 6%
i la inversió que hi ha a Catalunya és un 3,82% d'educació.
Això és la clau de tot, perquè si no tenim una inversió correcta
no podem fer res del que volem fer, això d'entrada.
No és un 6% del pressupost.
El que diu no és un 3,82% del pressupost,
el que diu la llei és que ha de ser un 6% del PIB.
Bueno, sí, correcte, però no és el que s'està fent.
No, no, no, no s'està arribant al...
Exacte, efectivament, sí, sí, sí, gràcies pel matís, Eduard.
En tot cas, no és el percentatge que s'està fent, d'entrada.
Les retallades, veiem que han costat tant, tant, tant,
o sigui, totes aquestes retallades que es van fer fa molts anys,
encara arrosseguem aquestes retallades.
Per tant, això és importantíssim per poder començar a parlar del que està passant.
A mi em preocupa moltíssim el que tu apuntaves, Roger,
en les preguntes d'aquesta diferència que hi ha entre la concertada i la pública.
O sigui, tenim a Catalunya 37 punts de diferència
entre l'escola pública i l'escola privada i concertada,
que segons l'informe PISA, 40 punts de diferència són un curs escolar.
Per tant, això és gravíssim.
I a mi aquí em sembla que és on hem de posar moltíssims esforços,
com tornar a la sisena hora,
que no estic sentint a masses reivindicacions sindicals
ni a l'hora de debatre el que està passant.
Crec que és clau que tornem a la sisena hora a la pública,
perquè al final estan fent moltes menys hores del curs que la concertada.
I m'estranya molt que quan s'analitzen aquestes dades
no s'estigui parlant d'això.
Un altre punt que també t'ho apuntaves, Roger,
amb el tema de la innovació,
que veig que hi ha molta gent que té ganes de dir
que hem de tornar al sistema passat.
O sigui, en el mínim error que hi pugui haver a les proves de competències,
ja té moltes ganes de gent que diu tornem abans.
Començant per Irana Rigau,
que aquesta setmana, al matí de Catalunya Ràdio, deia això.
Voler posar tantes coses a l'escola
i que es cuidin de tants temes.
La sostenibilitat, el canvi climàtic, el feminisme,
la solidaritat, tot això està molt bé.
Però resulta que si ho hem d'anar traient d'hores
de llengües matemàtiques no anem bé.
No, efectivament no anem bé,
però estaria bé tornar a la sisena hora,
que llavors tindríem aquesta hora
per poder parlar de feminisme o així
i no afectaria en el contingut
si tornéssim a aquesta sisena hora.
La innovació, tota aquesta gent que vol tornar
en el sistema passat...
Espoiler, el món que vivíem abans no existeix ja.
Llavors, no podem tenir un sistema
en un món que no existeix.
Ho sento molt, no existeix.
Llavors, els nostres joves,
és que ja estem anant tard
perquè crec que no som conscients
del que ve amb la intel·ligència artificial
i això, vamos, ni està ni se l'espera.
I estem volent tornar a un sistema antic.
Si és que a mi m'explota el cap.
Dit això, per suposat,
cal avaluar el sistema com s'està fent.
S'estan fent moltes coses malament.
No s'estan posant els recursos que s'han de posar.
No hi ha la formació adequada en els professors.
Per suposat, analitzem tot el que s'està fent malament.
Ara, tota aquesta nostàlgia d'un món que no existeix,
em sorprèn molt.
Eduard, Elisenda i Josep Maria.
A veure, no sé ni per on començar.
Bueno, ho tenim teca.
A veure, el primer és que m'agradaria,
voldria clavar una bronca, diguéssim, al govern
i a la consellera, perquè no hi és.
Ben demanat, eh?
Suposo que el matí de Catalunya Ràdio
deu estar també remant per dilluns poder entrevistar.
O sigui, no es pot encarar pitjor
una crisi politico-comunicativa com aquesta.
Deu ser de pont.
No es pot fer pitjor.
Primer, sortint, donant la culpa als immigrants,
com a primera explicació.
O sigui, la Sílvia Urriols no ho hauria fet millor.
I, segon, desapareixent de l'escena pública.
en un tema que ens angoixa moltíssim a tots
i que, a més a més, és un tema absolutament crucial
pel present i pel futur del país.
Catalunya no té matèries primeres.
Catalunya no té petroli.
Catalunya no té milions d'actàrees de blat.
Catalunya no té minerals.
Catalunya, l'únic que pot tenir Catalunya és la seva gent.
La formació de la seva gent.
Una població ben educada, ben formada.
És això el que tenim i el que podem tenir.
O sigui, la consellera, jo no sé per què ha desaparegut.
I si tenia un viatge, l'havia d'anul·lar.
O sigui, això per començar.
Segon, jo crec que aquest debat necessita més calma.
Perquè aquí estem tots abocant les nostres fòbies,
o sigui, a l'olla del debat.
Com que el problema és tan gros i té tantes arestes, diguem-ne,
cadascú s'agafa a la que coincideix amb la seva fòbia personal.
No?
El que té fòbia a les noves pedagogies, no?
Doncs aleshores diu que carrega contra les noves pedagogies
i diu que s'ha de tornar a la classe magistral.
El que té fòbia als convergents carrega contra les retallades
i diu que el problema són les retallades.
El que té fòbia als immigrants diu que el problema són els immigrants.
el que té fòbia al no sé què.
I allò és que cadascú està abocant la seva fòbia personal en aquest debat.
I saps què passa?
Que resulta que el problema no és un.
El problema és tot.
És tot.
És tot junt.
I aleshores necessita, primer, bisturí.
Bisturí.
O sigui, aquest cos, que és l'educació, s'ha d'obrir
i s'ha de mirar molt bé què està passant.
i el que necessita és lideratge.
Lideratge polític, lideratge educatiu.
A més, canviar de conseller cada dos per tres, està clar que això no ajuda.
Lideratge, idees clares, anem cap aquí, alinear tothom.
I això es troba molt a faltar.
Elisenda.
És veritat que hi ha una mica de cada cosa, com aquesta, com en una escudella barrejada,
i és veritat que hi ha una mica de cada cosa.
El que apuntava la Núria, i evidentment el que ara apuntes tu,
que potser sí que té a veure amb fòbies,
però sí que el que noto quan tinc aquest contacte amb la canalla,
és que hi ha una diferència molt gran entre l'etapa de primària i després l'ESO.
És a dir, el desinterès...
Avui em llegia la quantitat de diaris i els titulars.
Depèn de quin acord sigui el mitjà de comunicació.
El problema d'aquest informe PISA és per culpa de la inversió lingüística,
per exemple, titulava l'ABC.
O, segons quin altre, el problema és això,
que no s'ha invertit el suficient.
És veritat.
Però jo crec que hi ha una mica de cada cosa.
I és veritat que arribem tard.
perquè d'aquest problema fa molt de temps que arrosseguem.
No aquest informe que ha posat ara en alerta tothom
i, efectivament, consellera,
baixi de la Cerdanya o pugi del Delta de l'Ebre o d'allà on sigui
i respongui, i sigui, hi ha de ser present.
Jo crec que el problema aquí ve,
no tant per als migrants,
que ho és, que hi ha un problema a la pública,
perquè no està ben repartit, això.
És a dir, hi ha una sobrepoblació, diguem,
de gent amb diferents idiomes,
cultures i d'altres que venen de fora
i que van, la majoria,
a l'escola pública,
de petits i de grans.
Això és així.
Això és una realitat.
Si no ho volem veure, doncs mira, mira,
amb una altra banda.
Però és així.
És mentida que estiguin repartits.
És mentida.
I després hi ha una altra...
Hi ha diverses coses.
Fa ja molts anys
que, quan sembla que era quan Ernest Maragall era...
era...
Sí, conseller de...
Conseller d'Educació.
Conseller d'Educació.
Ensenyament.
Ensenyament.
Bueno, Ensenyament o Educació,
perquè també és l'altre tema
que canvia en funció de qui governa.
Aleshores, recordo que allà es va fer...
Es van implantar ràpidament
els ordinadors a les aules,
però amb nanos que tenien 10 o 11 anys.
que tots els pares i mares
ens van quedar realment sorpresos
dient...
Ja?
Sí?
Ho estic parlant de...
Ja fa una pila d'anys, eh?
Estic parlant d'Ernest Maragall
quan encara era del PSC.
I recordo que tothom va quedar una mica desconcertat
pensant de tan petits això
quan hi ha un problema evident de comprensió,
l'actor, etcètera, etcètera.
Ara, a més a més, li posarem a xoc
que més que un aprenentatge
serà una distracció, pensaven molts.
Bé, aquí també hi ha un problema
en aquest tema,
que es comenta ara.
Aleshores ningú va escoltar els pares
i les mares i res.
És a dir, de tot això
encara no s'ha fet una anàlisi seriosa
del que ha de cap on ha d'anar
la pública, la concertada,
els migrants,
les tecnologies,
que ja no cal dir noves tecnologies,
com deia la Núria,
perquè és el present.
Aleshores,
aquest equilibri s'ha de buscar
i s'ha de revertir.
Josep Maria.
Mira,
dades objectives.
Des dels anys 80
hi ha hagut
vuit lleis d'educació.
Vuit lleis d'educació.
A nivell estatal,
a nivell català,
pràcticament a cada canvi
de presidència,
d'eleccions de la Generalitat
i canvi de conseller,
no a tots,
però a la majoria sí,
surt un promís
de que cada cinc anys,
surt un promís,
de que cada cinc anys
hi ha una nova llei d'educació
catalana i estatal.
Clar,
així és molt difícil
tenir una estabilitat
i que hi hagi consensos socials,
que seria,
segurament,
no hi entenc,
no en detall,
però m'imagino,
en un sentit comú,
amb unes normes,
un pacte nacional,
que aquí se n'han fet,
un pacte nacional
per a l'educació
i que es vagi modernitzant,
perquè, evidentment,
hi ha noves tecnologies,
hi ha noves institucions,
però,
és clar,
és que no pot ser
que cada conseller,
és com a interior,
són un parell de departaments
que tothom que arriba
té ganes de deixar
la seva empremta,
llavors això
és molt difícil.
Una altra cosa,
una altra circumstància
que crec que
hem de tenir presents.
Aquesta setmana,
tan fora,
però jo he de dir
els digitals,
vaig llegir una entrevista
amb el senyor Xavier Massó,
que és el secretari
d'un sindicat
de professors
d'ensenyament
secundària,
i donava una dada
extraordinària.
L'any 2022,
o sigui,
l'any passat,
va haver-hi
1.947 denúncies
a una figura
que té aquest sindicat,
que és el defensor
del professor.
1.947 denúncies,
tot Espanya,
parlem,
per amenaces,
per insults
i per falta de respecte.
Això és que
és impressionant,
perquè te n'enteres
si tens fills o filles
que han anat
recentment a l'escola
o que hi van
i t'asseventes
de situacions
quan t'ho expliquen,
que dius,
bueno,
ja no és allò
de dir,
bueno,
a la meva època,
imagina't.
No, no, no,
és que es donen
aquestes circumstàncies
que són increïbles.
i els pares,
a més,
també es queixava
Xavier Masó
que a continuació
quan crides als pares,
jo me'n recordo
a l'època,
quan citaven els pares
allà i et posaves
a tremolar
perquè rebries
la bronca de professor
i la bronca
de casa teva.
Perquè hem passat
d'un extrem a l'altre,
la falta de respecte
i la falta d'autoritat
dels mestres.
I ara els pares,
exacte,
i els pares van
a queixar-se,
a amenaces
i a dir
que si el seu fill
no treu millors notes
és segurament
perquè el professor
no els ensenya bé.
Escolta,
hi ha una sèrie
de circonses
i els pares
no només és a nivell d'això,
us poso un detall
que fa riure
però és que és la pura veritat.
M'ho va dir,
no seré molt concret
amb l'escola
perquè des d'aquí de Barcelona
amb una escola privada
a més
amb teòricament
molt de nivell
i la professora,
una persona d'anglès
nativa
que és família meva
i m'ho va explicar,
no donaré més detalls
que aquests
però això rigurosament
ja us ho explicaré ara.
Nens molt petitons,
classe d'anglès,
els hi començava
això és això,
això és allò
i hi havia un nen
que heroi callava
i no avançava,
callava i no avançava,
que raro,
que raro,
que raro.
Saps què li va passar
a aquest nen?
Perquè els pares
tenen molta,
molta responsabilitat també,
no ho deixem
tota l'administració,
els pares tenen
molta responsabilitat.
Doncs que aquest nen
a casa seva
l'havien tractat
d'aquella manera
tan mimada
i tant d'això
que li deien,
en castellà no parlant,
què és esto?
Una casita,
no deia una casa,
una casita,
què és esto?
Un gatito,
què és esto?
Un perrito.
Tot eren diminutius.
Llavors què passa?
Que quan a la classe
d'anglès els deien
a doc i és un perro,
el nen no en tenia
ni el doc ni el perro.
Això és rigorosament cert.
Quan els hi van dir
els pares,
van dir,
escolti,
nosaltres a casa
l'eduquem
com ens dona la gana,
que s'ha cregut vostè.
Així no hi ha manera
d'avançar.
Núria Eduard.
Sí,
jo insisteixo,
a mi em preocupa moltíssim
la diferència que hi ha
entre la concertada
i la pública,
insisteixo,
en la meva campanya
a favor de la sisena hora,
però és que crec
que és imprescindible,
imprescindible
que anivellem
aquests dos tipus de centre
perquè recordo
que la concertada
està finançada
amb fons públics
i és importantíssim,
és la millor campanya
a favor de l'escola pública
que fem una sisena hora
i que es pugui anivellar
les hores
de classe
entre uns centres
i d'altres.
I una altra dada
que no està sortint tant,
que també em preocupa molt,
és el bullying,
perquè Catalunya
té molt més percentatge
de bullying
que Espanya.
No sé què està passant
aquí tampoc,
o sigui,
a Catalunya hi ha
un 8,6%
de nens i nenes
que declaren
patir un bullying
de manera regular
i Espanya un 6,5%.
Què està passant?
Perquè una de les coses
que es comenta molt
és això que dèieu,
que ara el professorat
no té tanta autoritat,
però un altre
dels problemes grans
és el bullying
que està patint,
que s'està més
traslladant
a les xarxes socials
i això és més greu
que a la nostra època.
Llavors m'agradaria saber
què està passant
en concret a Catalunya
amb el bullying?
Mira,
ahir vam tenir un...
Intentaré explicar
el tema familiar personal
sense caure
en el cunyadisme,
eh?
Perquè això és
un clàssic recurs
de cunyat.
A casa...
Ahir vam tenir
una hora de cotxe
un desplaçament
amb la família
i amb els fills
darrere
i vaig treure el tema.
La meva filla
té 18 anys
i ha acabat
d'entrar a la universitat
perquè té la secundària
molt fresca
i el nano en té 15
i està en plena
secundària.
15 vol dir
quart d'ESO?
Tercer.
Tercer d'ESO.
Tercer d'ESO.
Concertada, pública...
Perdó, quart d'ESO, sí.
Concertada, pública...
Pública
del Poble Nou
un institut
de classe mitjana.
Molt bé.
Doncs,
jo els vaig preguntar
a vosaltres
que em penseu
per què passa això?
Per què estem a la cua?
No?
I ells des de la trinxera,
des de la seva
particular trinxera
que és la dels nanos,
no?
Els que estan.
Van dir diverses coses,
totes molt interessants,
però una va ser
la tecnologia.
Va dir
que ens treguin
els Chromebooks.
Ens distraiem.
Ens distraiem.
Els Chromebooks
que ens els donin
només quan són necessaris
per fer un treball
o no sé què.
Explica pels boomers
que escolten
què és un Chromebook.
El Chromebook
és l'ordinador portàtil
que la Generalitat,
diguéssim,
bueno,
la Generalitat
que et compres
per fer classe.
El Chromebook
és omnipresent,
almenys
en l'institut
dels meus fills.
Els meus fills diuen
fem de tot
menys estar atents.
Estem mirant YouTube,
estem mirant...
Tenim companys...
Té connexió interna
d'aquest ordinador.
Recordem-ho, eh?
Diu que tenim companys
que estan comprant roba
mentre tal,
que ens treguin
el Chromebook.
Per tant...
I això ho diu
un nano de 15 anys, eh?
Això ho diu un nano
que quan està a casa
es passa el dia
jugant a l'ordinador,
vull dir que no té
fòbia a la tecnologia, eh?
Però ell veu
que els nanos...
Diu,
papa,
ens distraiem.
Diu,
ja ens costa
estar atents
a una cosa
més de mitja hora.
que si a sobre
em donen una pantalla,
vaja,
me'n vaig a l'altra punta
del món,
amb la pantalla.
I l'altra és
les descripcions,
insisteixo,
un institut
de classe mitjana
a Poblenou,
descripcions
de professors plorant
per no poder controlar
una classe
de 30 nanos.
El tema dels ràtios.
És molt difícil
controlar
una classe
de 30 nanos.
Professors plorant,
un professor
no pot ser
que un professor
surti plorant
d'una classe.
No ens pot passar,
això.
Val?
Llavors,
i això ho lligo
en el cas
del tema dels ràtios,
dels grups classe,
de quants nanos
de cada classe,
això sí que ho lligo
amb un altre problema
que hem de posar-lo
sobre la taula sempre,
que és l'espoli fiscal.
Que és que
perquè els grups
siguin de 15,
s'ha de doblar
el sistema educatiu,
clar.
S'ha de doblar
el nombre de mestres,
els nombres d'escoles,
perquè ara els grups
són de 30.
Sí, sí.
Val?
I això costa
molts diners.
I aquesta societat,
aquest país,
paga impostos
per poder finançar això.
i aquests impostos
se'n van
i no tornen.
Dos minuts per a l'Elisenda,
dos minuts pel Josep Maria
i he de fer una pausa.
Estic totalment d'acord
amb el que esteu dient
i realment
segueixo insistint.
No s'ha avaluat,
no s'ha analitzat
i s'ha banalitzat
la importància
que realment
que realment
hi ha una gran diferència
entre primària
i secundària,
entre d'altres coses
perquè a la primària
encara no han entrat
aquests portàtils,
encara no han arribat,
encara els mestres
ensenyen parlant,
comentant,
analitzant,
etcètera, etcètera.
La immersió
és un sistema
que ha funcionat
i segueix funcionant
perquè tots aquests
que es queixen
de la immersió lingüística
del català,
que això ja està superadíssim,
ells ho tenen ara
com a bandera,
però està superadíssim,
són els mateixos
que porten els seus nens
a escoles immersives
en anglès i castellà.
Els mateixos.
Que és veritat
que les classes d'anglès
també han quedat obsoletes
i que el que s'ha de fer
és una assignatura sencera
en l'idioma
en què tu vols
que el nen aprengui.
És així.
Ja no cal això
de a doc, a cat
i a no sé què,
sinó simplement
s'ha de començar
en què
diferents assignatures
donen diferents idiomes.
Els nens de menús
són esponges
i de seguida,
això no sé si teniu amics
que el pare
el millor és holandès
i la mare és catalana
i el nano,
al començament
allò va pescant mosques
però entén perfectament
l'idioma que li parla
a aquest pare
i l'idioma que li parla
a la mare
i finalment
la societat fa que entengui
i parla el castellà
de manera comuna.
Doncs això a l'escola
s'ha de traslladar
des de petits.
Per tant,
el tema de la immersió
no és cap problema,
deixem això de banda.
Ara,
a les escoles públiques
sí que ho és
perquè l'idioma comú
de tota aquesta gent
que
és sobrepoblació
en aquestes escoles,
en moltes escoles públiques,
el nexe d'unió
és l'idioma castellà.
Hi havia una cosa
que es deia
aula d'acollida.
Sí,
correcte.
en fi,
digues,
Josep Maria.
No només hi ha immigració
en els centres públics
i concertats,
també a les privades
i més que ara
hi ha molta immigració
a mig curs
i escolta,
pitjor pels professors
perquè són gent
dels executius
que venen aquí d'empreses,
del Japó,
d'aquí d'allà
i es posen allà
a mig curs
i no parlen
ni una paraula
ni d'englès.
Josep Maria,
però el percentatge
és absolutament
irrisol
comparant
un amb l'altre.
Jo he dit
que no només,
que això també passa,
no només,
però escolta una cosa,
mira,
parlaves de la ràtio,
Eduard,
sabeu quants alumnes hi havia?
Clar,
sé quan jo anava al cobre.
Sí, sí,
40 i pico.
Jo era sempre el 45
perquè la ve baixa
era l'última.
La meva era el 43.
I ara també de les últimes
hi érem 40,
42.
I el tema,
jo crec que,
sincerament,
que és un tema
de respecte
d'educació,
de prestigi social
del professor
i també de disciplina.
No vull aparèixer aquí
com que realment també,
a la meva època,
escolta,
posaven uns càstigs
i algun coscorron i tal
que queia.
Josep Maria,
és que hem passat
de l'extrem aquest
a l'altre,
és a dir,
de l'extrem de la letra
quan sangra entra,
que ens deien en castellà,
el pare diu
que aquest profe
és desautoritzat.
I les famílies,
els pares,
si no tots,
però bastants,
s'implicaven més
en l'educació.
per anar a queixar-se
que el nen
no treu bones notes
perquè vostè
no l'ensenya bé
o que s'ha cregut
de pot-li una bronca
al meu fill
davant de tothom
quan s'ha portat
com un gamberro.
Per tant,
jo torno al mateix.
Els pares s'han de...
O sigui,
no tota la responsabilitat
des de l'administració,
que sí que en té,
evidentment,
és que hem parlat
de dades objectives,
no?
El tema del pressupost,
el que has de dir
que la sisena o ara...
Això,
tot això és veritat.
Però atenció,
l'educació,
bàsicament,
no és una exclusivitat
dels col·legis
i dels professors.
A casa és on més.
I amb els pares
i amb el seu cercle familiar
és on més s'ha d'educar.
Jo crec que aquí,
perquè socialment,
mira,
ara anem per aquest camí,
aquí és on falla
una mica tot plegat.
M'agradaria,
que és clar,
perquè m'ha donat la sensació
que a vegades
quan parlem de la immigració
hem d'anar molt de compte
que la immigració
no és cap problema,
simplement que no hi ha
els recursos suficients
com per gestionar-la.
Exactament.
És que a mi em fa patir
aquest discurs
perquè ja d'entrada
amb el discurs
de la conselleria
que ja semblava
que culpabilitzés
la immigració
de les males mortes,
que aquí,
clar,
això ja està.
I que ha d'estar
més ben repartit.
Un minut,
un minut per arribar
a 3 quarts de 10.
Una pausa
i ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
Sempre.
Què dius, Lluís?
Maria,
que sempre.
Lluís,
no t'entenc.
Sempre què?
Doncs que amb Lluquer Segur
sempre cobraràs
la renda del teu pis
el dia 5 de cada mes.
I si l'inquilí no paga?
Sempre, Maria,
sempre.
Doncs és així.
A Lluquer Segur
garantim el cobrament puntual
de la renda
el dia 5.
Ahir,
avui i sempre
Lluquer Segur.
Ja tens el torró
de Nadal?
Perquè ara al Corte Inglés,
si en compres dos
te n'emportes tres
en tots els torrons
i dolços de Nadal
al Corte Inglés.
En compres dos
i te n'emportes tres.
I el mateix
en els bombons Lindor,
en la gula del Norte,
l'ou filat
i en milers de productes més.
Te n'emportes tres
i en pagues dos.
Te n'emportes tres
i en pagues dos.
Supercori,
percori,
supermercat al Corte Inglés.
Què necessites aquest Nadal?
Aquestes festes
del Teatre Romea
tot l'any pot ser Nadal.
Amb l'Anna i Joan.
Joan Pere us espera
tots per sopar
amb l'espectacle
tot l'any pot ser Nadal.
Voleu que us expliqui
un conte?
El conte de Nadal
de Charles Dickens
des d'un altre punt de vista.
Exacte.
El meu?
Tot l'any pot ser Nadal.
El Teatre Romea
un espectacle
100% Joan Pere.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com.
De l'ús contra la muerte
empecé
a recuperarme
un poco
y olvidé
todo lo que te quería
y ahora ya
s'acabó.
Y ahora ya
Ara ja no estàs sola
Ara ja Espanya
és una altra
Delegació del Govern
contra la Violència
de Gènere
Ministeri d'Igualtat
Govern d'Espanya
Per festes
ens uneixen
dues tradicions
un bon pollastre
i en el teatre
el teatre
ens uneix
Entra a
triateatre.cat
i regala emocions
diuen que com més curt millor
Per això a Hipercor i al Corte Inglés
només fins al dia 14
tens un 20% de descompte directe
en totes les joguines de marques com ara
Lego, Pinipón, Nerv, Partianco
Afanya't
és un gran descompte però fugaz
només fins al 14 de desembre
20% de descompte directe
en joguines de les millors marques
a Hipercor i al Corte Inglés
A la botiga Web i App
Càncer
Esterilitat
Disfuncions
Infeccions
Depressió
Incontinència
Les malalties i els problemes
relacionats amb la salut sexual i reproductiva
afecten una de cada 3 persones
El 70% són dones
Visibilitzar la salut sexual i reproductiva
és el primer pas per poder-la investigar
La Marató per la salut sexual i reproductiva
La Marató que dóna llum
Diumenge 17
La Marató
Barcelona s'il·lumina
Venen les festes de Nadal
Anem a comprar al mercat
Hi ha Maria Cristina Catany
Cap a Escudella
Com l'Ala la Mare
La cabecada
La Marató
Ara ve Nadal
Ara ve Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Pols Tartos
L'evolució continua
Més autonomia
Més distàncies
El teu 100% elèctric de disseny escandinau
Ara
Amb 654 quilòmetres
Reserva la teva prova de conducció amb un expert
PolsTart.com
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Paraules de cap de setmana
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Passant 3 minuts de 3 quarts 10 del matí
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Amb l'Eduard Voltes
La Núria
Martínez Ribot
El José María Martí Rigau
I l'Elisenda Roca
Recte final
Sí, no
Aquí continua la tertúlia
Amb tot el tema escolar
Però anem d'anar un moment
Cap a Dubai
A Dubai tenim la Montse Poblet
Recte final de la cimera del clima
Que se celebra
Des del dia 30 de novembre
Aquests últims dies de la COP
S'està negociant
Una qüestió clau
Que de moment es mantem interrogant
És si hi haurà acord
Si hi haurà acord
Sobre l'abandonament
O la reducció progressiva
Dels combustibles fòssils
Font d'emissions
Que contribueixen a l'escalfament global
Una qüestió que ha tornat a posar en evidència
Els desacords entre els països
Perquè n'hi ha molts
Justament Dubai
N'és un
Que viuen de la producció del petroli
Enviada especial
Montse Poblet
Bon dia
Hola, bon dia
Hi haurà acord o no hi haurà acord, Montse?
Bueno, si t'ho pogués dir
No em dedicaria a això, eh?
Perquè ni la ministra Rivera
Amb la que ho harem parlat
I que és una experta
En aquest tipus de negociacions
Ens va respondre la pregunta
Aviam, no crec que sortim d'aquí
Sense acord
Que això també ha passat en alguna cop
Ara, que l'acord digui
El que hauria de dir
Això és una altra cosa
I més després del que ha passat
Ara fa poca estona
Hem sabut que
Que els països productors de petroli
Que han començat a ensenyar
Les seves cartes
Han dit que ni pensar-hi
De posar en el text final
El terme face out
Que vol dir la supressió
Dels combustibles fòssils
Més clar impossible
I us recordo
Que aquí
Cal que tothom firmi
Qui no es vota
Les decisions es prenen
Per unanimitat
Imagineu-vos
Unanimitat de 198 parts
197 països
I la Unió Europea
Que negocien bloc
I per tant
Caldrà convèncer-los
O no tindrem el que necessitem
Que és acabar amb aquesta indústria
Perquè és la principal emissora
De diòxid de carboni
I per tant la principal
Causant de l'escalfament global
Montse portes ja uns quants dies aquí
Està ben organitzat
La cimera
És fàcil treballar-hi
Què és el que més t'ha impactat fins ara?
És fàcil treballar-hi
Aquestes cimeres són molt difícils
Perquè
Hi ha una agenda
De
Jo crec que si et dic
Un centenar
No em quedo curta
Segurament n'hi ha més
D'activitats
Hi ha molts inputs
És molt difícil triar
Quin és el tema
Que vols explicar
A on te'n vas
Te'n vas en un lloc
I potser la notícia
S'està produint amb un altre
En aquest sentit
És complicat
És molt gran
És un recinte enorme
Jo crec que és el més gran
De les cinc cimeres
On he anat
I si mirem des del punt de vista
De sostenibilitat
Podríem discutir
Moltíssim
El fet que s'estigui fent a Dubai
En un país
Els Emirats Àrabs
Que és un dels principals
Productors de petroli del món
Però els hi tocava
Diguem
Però
Amb els petits detalls
N'hi ha un que a mi
Sempre m'hi fixo
Quan vaig a aquestes cimeres
Que és el tema
Dels càterings
I jo et diria
Que és el menjament sostenible
De totes les cops
A les que he anat
Hi ha moltes opcions vegetarianes
I tot i que aquí
El take away
Va que vola
Els embalatges
Són bàsicament de cartró
I els coberts
Estan fets amb midó vegetal
I són prou resistents
Per reutilitzar-los
Jo m'he fet un propòsit
Ja us explicaré
Si me'n surto
Que és utilitzar els mateixos
Des d'aquí
Fins que s'acabi
Des del primer dia
El tema aire condicionat
Ja és una altra cosa
A la sala on jo estic treballant
On soc ara mateix
La temperatura és correcta
Però la que tinc just al costat
I al restaurant del centre de premsa
Fa tan fred
Tan fred
Que ahir hi havia vent
Fins i tot
No sé com s'ho fan
Va haver-hi un fred horrible
No s'hi podia estar
Bé, contradiccions, no?
Sí
Escolta'm
Quan hem de saber alguna cosa
Perquè aquí
Jugaran amb les paraules
Ho sabem
Jugaran amb les promeses
També ho sabem
I jugaran amb el rellotge
Perquè recordo
Cops anteriors
Que fins a l'últim minut
De matinada
No hi ha
No hi ha aquest acord
Que després
Si l'acabes llegint
Amb la lletra petita
Acostuma a ser
Bastant decebedor
I al final
Al final moltes vegades
És un o dos dies més tard
No només el mateix dia
Aquest està previst
Que s'acabi el dia 12
I el Javer
El president va dir
Que ell vol que s'acabi
El dia 12 a les 11
Però el que ell vol
No necessàriament
És el que passarà
Perquè en la mesura
En què tu
Allargues les negociacions
Hi haurà delegacions
Que marxaran
Delegacions de països petits
Que no poden canviar
Els bitllets
Tu quan tornes
Tornes al 12
O tornes més tard
Preveient ja
Que això s'allargui
Jo tinc bitllet el 14
La matinada del 14
Veus?
Doncs mira
Fins que la Poblet no torni
No hi haurà acord
Vull dir que almenys fins al 14
No?
Almenys fins al 14
Almenys fins al 14
Tant de bo sigui abans
Penseu que aquí
Estaran discutint
Amb termes
O sigui
Es discuteix paraula
Per paraula
En aquest acord
I ara tenim
Sobre la taula
Un esborrany
On hi ha
Des del face out
Que vol dir
La supressió
L'eliminació
Total
Del gas
Al petroli
Al carbó
Al face down
Que és el terme
Que va fer servir
Ahir
El president de la COP
També hi ha el terme
Unabated
Per parlar de
Continuar utilitzant
Els combustibles fòssils
Si en podem capturar
O amagatzem a les emissions
Això els científics
Diuen que és una bestiesa
Que el que hem de fer
És deixar
De consumir
De produir
Combustibles fòssils
I no enredar-nos
Amb aquestes solucions
Tecnològiques
Que podrien capturar
Una petita part
De totes les emissions
Que fem
És la Montse Poblet
Enviada especial
A Duai
Una abraçada Montse
Moltes gràcies
Una altra
Gràcies a vosaltres
9 i 53
Amb la Duar Voltes
La Núria Martínez Ribot
El Josep Maria Martí Rigau
L'Elisenda Roca
I de seguida
També
La Maica Navarro
Ara amb la Maica Navarro
Parlarem de
L'Aiziar Castro
Que la coneixia bé
Tu també
No Elisenda?
Home
Mare meva
De fa
Molts anys
Molts anys
És una persona admirable
Una dona forta
Valenta
Que va lluitar
Contra la malaltia
Que patia
I sobretot
Contra
Aquesta mena
D'atacs
Furibuns
Que rebia
Per la seva obesitat
Deguda
Amb l'ipedema
És una dona
Que va
Estava sempre
Al costat
De les causes
Penso justes
I
I que lluitava
Per fer-se un lloc
Des de fa
Molts anys
En el món
Del teatre
Del cinema
I ho lluitava
Ho lluitava
Fins al punt
D'acabar produint-se
Doncs
Al seu curt
I de col·laborar
Amb tothom
Una dona
Molt valenta
Que formava part
D'un grup
Que va muntar
Fa molts anys
L'Ada Parellada
Que ens diem
De ventaleres
I ella era l'ànima
Era un somriure
I que hi ha gent
De moltes disciplines
O dones
De moltes disciplines
Diferents
I que us ajunteu allà
I feu unes bones festes
Em consta
Dos cops l'any
És molt interessant
Perquè hi ha
Ja de tot tipus
Ja des de les artistes
Periodistes
Advocades
En fi
I de tot color polític
També
Alguna primera dama
O ex primera dama
He vist també les fotos
I tant
Mira, hem obert avui
La portada
Recordant una entrevista
Que va fer la Itziar Castro
El Suplement
Fa ja cinc temporades
Que ens va visitar
Acompanyada
De la seva mare
La Lucía
Adorava els seus pares
Adorava els seus pares
Ho hem recordat
I agafant algun fragment
La podeu recuperar
Sencero
Al web del 3CAT
L'he enviat el condol
A la seva mare
I em deia
Que la seva mare
Està aclaparada
Diu
Jo me l'estimava
Però no em pensava
Que era tan gran
Que fos tan gran
I que tanta gent
Se l'estimés
I estic sobrepassada
Del munt de reaccions
Que ha comportat
La seva mort
És que a més ha sigut
Bé
Vam quedar en xoc
I absolutament
Ara la recordarem
També
Gràcies a tots
Quatre per haver-nos acompanyat
Acabeu de gaudir
D'un bon pont
Biblioteques escolars
És que tinc a la Paula
Herrín
Escoltant
I diu
Estic enganxada
A la tertúlia
Per Déu
Que tornin
Aquestes biblioteques
En fi
Res
És que aquest tema
Dóna part molt
No, no
Només sobre el tema
Aquest de l'Ixercastro
Només volia dir
Que abans parlàvem
Del moving escolar
Com un problema
El moving no només és escolar
Ella, l'Ixercastro
Ha patit molt
I la seva lluita
Contra la grassofòbia
No sé si és correcta
Aquesta paraula
Però la tenen a tots
Crec que mereix
Tot el respecte
Absolutament
Ara tornem al suplement
Fins ara
Bon dissabte
Igualment
El suplement
Amb Roger Escapa
Quarenter serà o artesanca
El 9 de desembre
Artès
Concurs de colles sardanistes
Doble ballada de sardanes
Concert i ball de gala
Amb la principal del Llobregat
La principal de l'Abisbal
La meravella
I la salvatana
Vine a Artès
Per gaudir de la música
Tan nostre
En un entorn
Degradable
La germana
Més informació
A la web
Serauartesenc.cat
Maset
Cellers
Maset
Celebri aquestes festes
Amb el Cava Maset
Nu Reserva
Reconegut com el millor
Cava i el millor
Vi Escomós Ecològic del món
Al Campionat Mundial
De Xampanys i Escomosos
2023
Truqui ara
O entri a
Maset.cat
I rebrà la comanda
A casa sense intermediaris
Ni despeses d'enviament
Cellers Maset
Directe del celler
A casa seva
Banyer és Maset
Ara vine a dalt
El top de Banducant
Vindant
Tio
Tio
Caga't urró
Panses i figues
I mel i mató
Fum, fum, fum
Vull esmorzar
Ràpica el timbal
Rambataplam
Diguem-ho alt
Diguem-ho clar
Ara i sempre
Amb TV3 i Catalunya Ràdio
Viu el millor Nadal
Hola, soy Ignacio Escolar
Director del Diario.es
Sin prensa independiente
No podrán resistir
Los derechos
Y libertades democráticas
Al nostre darrere
No hi ha cap milionari
Ni grup empresarial
Només ens financem
Amb la publicitat
I el suport
De més de 72.000
Socis i sòcies
Soc Neus Tomàs
Directora adjunta
I responsable a Catalunya
Del Diario.es
Si t'agrada la nostra feina
Ajuda'ns tu també
Entra a
El Diario.es
Barra socio
I dona suport
Al nostre periodisme independent
I la Lía
Què tal?
Com està?
Millor?
Molt bé
No!
Ja per favor
No em mosseguis
L'Eina Clotet
No viu a Suècia
Lía
Bonica
Fem un pipí
No vull
Estar sorda
Què li ha dit?
Sorda
Estar sorda
Això no és Suècia
A TV3 dilluns a la nit
012
La millor resposta
A Laura i el Miquel
S'estan separant
I no es posen d'acord
En la custodia dels nens
La mediació
Permet gestionar
Els conflictes
Amb l'ajuda
D'un professional
A través del diàleg
I resoldre'ls
De forma constructiva
Ningú hi perd
Tots hi guanyen
Qualsevol persona
O entitat interessada
Pot trobar solucions ràpides
Als seus problemes
Mitjançant el diàleg
I la construcció
D'acords justos
I equitatius
Informa
A justicia.gencat.cat
Barra Mediació
El Miquel i la Laura
Ja han arribat a un acord
Gràcies a la mediació
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Aurora Díaz Plàja
Va ser una persona
D'una importància
Indiscutible
Per la literatura catalana
Del segle XX
Sobretot per la diversitat
De tasques
Que va assumir
Periodista
Traductora
Crítica literària
I de manera molt destacada
Promotora
De la literatura infantil
I juvenil
La relació professional
Amb els llibres
Però
Arrenca unes dècades abans
D'assolir projecció pública
En concret
El servei de bibliotec
En parlarem
En el proper episodi
De l'enguàrdia
També disponible
Al web
De Catalunya Ràdio
En guàrdia
Amb Enric Calpena
Cada cap de setmana
Dos programes
El diumenge a les 3 de la tarda
I cada dissabte
Un altre exclusivament en podcast
BEE.
BEE.
Fins demà!