A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 20 de maig del 2023.
Avui, el suplement.
Artúlia i Josep Maria Martí, cronista, parlamentari,
l'Eduard Voltas, editor, la Núria Martínez Ribot,
companya de Público,
en un nou cap de setmana,
segon cap de setmana de campanya electoral.
D'aquí una setmana tot just jornada de reflexió
i diumenge, eleccions.
En un matí, a les 10, tindrem l'hora negra de la Maica Navarro,
i també ho farem acompanyats d'aquesta veu.
Com la flor...
Ai, que rompes i se li bruta...
Sílvia Pérez Cruz acaba de publicar Tota la vida un dia,
un disc que és un recorregut vital per totes les etapes de la vida.
Tu vas tenir una infància feliç?
Jo tot recordo una part molt bonica i també creix amb molt aviat.
Sí, jo als 13 ja era comarda, com ara.
De fet, de vegades crec que he viscut l'adolescència fa poc.
Per què? Perquè ja et dedicaves a la música?
No, per circumstàncies de casa.
Avui a dos quarts d'onze,
la conversa sencera amb Sílvia Pérez Cruz.
A les 11, Joel Díaz resol els dubtes dels ulls
sota la tenta mirada d'un convidat misteriós.
M'agraden molt les entrevistes que fas.
Ets la gent manierga.
Sí.
Podem guanyar la Lliga i podem condemnar gairebé definitivament
l'Espanyola a la segona divisió.
No, Niki no m'hi trobaràs, Joel. Au, va, Gemma, va, home, va.
No, no, no. Amb una mica sí.
No, no m'hi trobaràs.
Tot això en un matí on també connectarem amb Washington,
amb la Lídia Heredia, amb l'Alba Riera i l'Andreu Xonel.
La farem a l'hora de llevar-se.
Amb el Pep Noguer i la Montse Rubinat
parlarem de fogons vitrocenàriament i inducció.
Tot això serà el tram final del programa.
De seguida, al suplement arriben els companys del mans
i també avui el Xavier Moret.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb el restabliment de la circulació de trens
entre Vilaseca i Torre d'en Barra,
que ahir a la nit havia quedat interrompuda
per una varia a la Catanària.
Protecció civil, aquesta matinada ha tancat la prealerta del ferrocat,
un cop recuperada la normalitat en aquest tram.
I aquesta incidència passa poques hores abans
que es recuperi la normalitat a l'R2 sud de Rodalies.
Al cap de 19 dies de la incidència a Gavà,
que ha limitat la capacitat, entra el pràctic Estell de Fels,
perquè va afectar el sistema de senyalització.
ADIF dona per recuperada la situació.
Renfa Restablert, les freqüències habituals.
De cap de setmana al corredor d'Algarraf
i a partir de dilluns, que serà l'autèntica prova de foc,
recuperaran les freqüències habituals d'un dia feiner.
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño,
deia ahir al matí de Catalunya Ràdio
que l'aposta del govern espanyol per Rodalies és innegable.
Asegurava també que molts dels problemes de la xarxa
no són per falta d'inversió.
Les xifres que nosaltres tenim, el que senyalen,
són un número de incidentes en términos absolutos
i molt limitats.
Molts d'ells, justament per a accions vandàlices,
són mil milions d'euros
els que s'han posat en marxa per modernitzar el sistema de Rodalies.
Jo no crec que tingui res a veure
amb els problemes que pugui haver amb qui ostentar la competència.
Washington accepta enviar avions de combat i facets a Ucraïna
i entrenar els pilots ucrainesos que els utilitzaran.
Això, segons van filtrar i fonts nord-americanes
a la cimera del G7 d'Hiroshima, que avui continua.
En aquesta cimera es va anunciar una nova bateria de sancions
contra Rússia, a qui s'han posat noves línies vermelles.
El president ucrainès Volodimir Zelenski
s'afegirà demà diumenge a la trobada.
Avui també expliquem que els Mossos d'Esquadra
han detingut dos homes per una suposada agressió sexual
a una dona a qui haurien posat una substància en una beguda
en una zona lúdica de Terrassa, al Vallès Occidental,
i més tard la van violar en un habitatge.
Els fets passaven dissabte passat, quan la noia estava de festa.
L'incendi que afecta les comarques de les Urdes
i s'hi ha arreglat a la província de Càceres
ja ha arrasat més de 8.500 hectàrees,
segons el balanç fet pels agents forestals d'Extremadura.
El president de la comunitat extremenya,
Guillermo Fernández Vara, té clar que el foc ha estat provocat.
Obviamente el que lo ha hecho sabía muy bien lo que hacía,
cómo lo hacía y cuándo lo hacía.
Lo ha hecho en una hora en la que estaba empezando la noche,
para poder responder con prontitud.
Catalunya és un dels deu països del món
on es fan més assajos clínics només per darrere de països
com els Estats Units, el Canadà, França i el Regne Unit.
Avui, dia internacional de l'assetx clínic,
sabem que els centres catalans tenen en marxa
més de 1.200 estudis experimentals per provar nous tractaments,
sobretot en l'àmbit del càncer.
La recerca en oncologia representa la meitat d'aquesta investigació,
molt per davant de la cardiovascular i la neurològica.
El Festival de Canes avui és el torn de les pel·lícules catalanes.
Helena Martín presentarà la seva criatura en català
a la quinzena dels cineastes i Pablo Vergés' Robot Dreams,
un film d'animació de la productora catalana Arcadia,
a la secció oficial, però fora de competició.
I tot això quan encara ressona la inoblidable música de John Williams
per l'últim capítol d'Indiana Jones.
També expliquem aquesta hora que la influencer catalana Laura Scanes
presentarà el nou reality d'aventures, la travessa de TV3.
El concurs buscarà la parella més ràpida
per recórrer a peu als Pirineus des de la Vall d'Aran
fins al Cap de Creus.
Scanes acumula més de 3 milions de seguidors
a les seves xarxes socials.
El seu compte d'Instagram s'ha mostrat molt entusiasmada
amb el nou projecte.
Crec que ja us ho puc explicar.
Estic molt emocionada, per fi us puc dir,
que seré la presentadora de la travessa.
Em fa moltíssima il·lusió.
És un nou reality on vuit parelles
travessaran al Pirineu de punt a punt.
Hi ha moltíssimes proves de superació,
d'habilitat...
És tot una aventura extrema.
O sigui que no us ho podeu perdre, ens veiem molt aviat a TV3.
En esports, el Barça de bàsquet cau eliminat
a les semifinals de l'Euroliga.
Els blaugranes han perdut contra el Madrid 66 a 78.
L'Atlètic Barceloneta es proclama campió
de la Lliga Masculina de Vaterpolo
després de superar el Sabadell en el segon partit de la final 13-8.
A primera divisió avui, Girona-Vilareal a les dues
i Barça-Rial Societat a les nou.
El temps, matí de dissabte, amb bastants núvols.
Pot caure algun plogim dispers.
A la tarda, els ruixats de distribució irregular
s'escamparan pel territori localment amb tempesta
i la temperatura serà més baixa.
Molts valors màxims entre el 18 i 24 graus.
Lleva la cara ensangrentada,
veus que lleva heridas en el cuello
y que posiblemente es la causa de la muerte,
el estrangulamiento.
Agost del 2018, Parque ònic de Sòs del Rei.
Troben una noia morta en un lloc aïllat.
La ropa es nueva.
Las zapatillas sí que nos extrañaron,
unas zapatillas Nike rosas también, que eran nuevas.
Los calcetines eran marca Tent,
una marca que se vende solamente en una determinada tienda.
Y luego llevaba ropa interior, también nueva.
La Guàrdia Civil segueix la pista de la ropa.
Vemos cómo se realiza la compra en la caja del Carrefour
y nos sorprende que eran dos mujeres
y una de ellas iba en silla de ruedas.
Les Telma i Lluís franceses, abocades a un desenllaç fatal.
Un altre cas de crim amb Carles Porta.
Disponible a partir d'aquest dissabte
en podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.
Els teus gestos èpics
inspiren Zúrik assegurances per ser millors.
Per això, contractant ara una assegurança de cotxe crim,
elèctric o híbrid,
t'emportes tres mesos gratis amb la renovació.
Consulta les condicions de Zúrik Pones
i fem-ho èpic.
Zúrik.
El 2 de juliol,
vine al Concert d'Eufòria.
Una oportunitat única i repetible
de veure tots els concursants en directe.
Concert d'Eufòria al Palau Sant Jordi.
Compre ja les teves entrades.
Occident, la nova marca de les companyies de grup català
Occident patrocina a Eufòria el concert.
Més informació a seremoccident.cat.
L'Orquestra Sinfònica del Vallès
presenta la novena sincronia del concert.
La novena sinfonia de Beethoven
sota la batuta de Marzena Diakun
i amb l'orfeó català entonant l'oda a l'alegria de Schiller.
Deixa't seduir per l'esperit més fraternal i esperançador
de Beethoven el proper dissabte 27 de maig
al Palau de la Música Catalana
i el diumenge 28 al Teatre Auditori de Sant Cugat.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
a l'hora que encara no ha sortit el sol, al Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, bon dissabte,
benvinguts a la Ràdio Nacional, benvinguts a Catalunya Ràdio,
una setmana més amb tota l'actualitat de l'associacionisme
i la cultura popular d'aquest país.
Tenim programa d'ens perquè us ho hem d'explicar moltes coses,
per exemple, els primers anirem fins a València
per conèixer el Museu Valencià d'Etnologia,
que ha sigut nomenat Museu Europeu del 2023 aquesta setmana,
que ha sigut el Dia Mundial dels Museus.
És una espantada important
per a la feina que fem en el dia a dia,
i el que hem fet i continuem fent
en el món de la cultura popular per a l'equip del museu,
i jo crec que per a la cultura popular valenciana,
en primer lloc, i en general,
i xifres de reconeixement que li han donat a l'etno,
és un motiu de molta celebració.
Endavant, seguim també la Cerdana de l'any final,
que celebrarà d'avui en vuit la Confederació Cerdanista.
Ho farà el Lloret de Mar,
amb les Cerdanes més populars estrenades aquest 2022.
Ja està tot molt muntat,
ja tenim totes les Cerdanes ja escollides,
ja tenim la cobla i la banda,
que ja ho tenen tot fet i programat,
i ja només ens falta anar al local
i acabar-ho de tornar,
perquè el dissabte tot estigui en perfecte estat de revista.
Us parlarem també de les tramantinaides,
aquelles dones sàvies que corrien per tot el territori
portant remeis naturals.
Tramantinaides serien les dones de la Vall de l'Avança,
Josep, Tuxen,
Tuxen, Anyac, al segle XIX,
doncs dedicaven part del seu temps a recollectar plantes medicinals,
a elaborar remeis i olis,
i amb tots aquests productes feien una venda ambulant a peu
per tot el territori català.
I també anirem a un casament molt particular,
el casament de Peixes de Ripoll.
Estem molt contents,
perquè cada any tenim molta participació d'esquiladors
que venen de la comarca i de comarques veïnes,
i de fet, aquest any serà el 17è concurs d'esquilau velles
de la festa de la Llana, i que no venen pagès.
Tot això molt més, per exemple,
el cant al ras de Massalfassà, el corno musàm,
concert verèfica per la fundació de la roda,
o la trobada de Montserrat, de l'obra del Vallè Popular.
Tot plegat en aquests mans que comencen ara i aquí,
a Catalunya Ràdio,
i que us oferim amb en Josep Lluís Santí,
si serà sal, muntatge musical,
l'ain o estrella, vaques a la producció,
i quins rotllanivells a la locució.
Comencem.
I començarem amb una de les actuacions
que avui acull el corno musàm a Olot,
Guillem Anguera i el seu projecte pandero,
des del treball substrat Prades.
Avui serà festa major,
perquè m'hi em dóna la gana,
em vestiré de senyor.
Eixiu la reuna sardana,
de cop l'arriba Ramó,
com un diumenge,
que no hi ha res més a veure.
Avui serà festa major,
perquè m'hi em dóna la gana,
em vestiré de senyor.
Avui serà festa major,
perquè m'hi em dóna la gana,
em vestiré de senyor.
Avui serà festa major,
perquè m'hi em dóna la gana,
em vestiré de senyor.
Avui serà festa major,
perquè m'hi em dóna la gana,
em vestiré de senyor.
Demà serà un altre dia,
ja plourà, si és que ha de ploure,
plorarem pel que teníem,
per tot el que ens va comoure.
Això potser serà demà,
que ara enfloreix la ginesta.
I enfarem l'amor a l'empit de la finestra.
Mons de l'Arrel a la plaça.
L'etno,
museu valencià d'etnologia,
ha sigut nomadat museu europeu del 2023.
El premi ha trobat per un jurat d'experts
esponjolitzat per l'European Museum Forum
i el Consell d'Europa,
reconeix la tasca d'un museu d'etnologia,
dedicat a la cultura tradicional i popular dels valencians,
i a l'estat espanyol.
Està dedicat a la cultura tradicional i popular dels valencians
i de les valencianes.
I com que en volem conèixer una mica més,
fins allà on anem,
en parlem amb el director del museu, en Joan Seguí.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
En el Zaneta i el Vall d'Alt.
En el Zaneta i el Vall d'Alt.
En el Palomar i el C.
Primer de tot, enhorabona,
perquè un reconeixement internacional d'aquestes característiques
el que fa és posar en valor la tasca,
que des de fa temps esteu duent a terme des del museu, oi?
Les felicitacions, sí, clar,
és un aspecte tan important per a la feina que fem
en el dia a dia que hem fet
i que continuem fent en el món de la cultura popular.
Per a l'equip del museu i jo crec que per a la cultura popular valenciana,
en primer lloc, i en general,
eixos tipus de reconeixement que li han donat a l'etnò,
és un motiu de molta celebració.
Aquest reconeixement és un premi
per a la feina que fem i el Consell d'Europa
no és la primera vegada que es dona en un museu de caràcter etnològic,
però sí que és en comptades ocasions.
Tu ho has dit bé, no és la primera vegada
que es dona un museu de tecnologia
des dels primers premis que es van donar l'any 1977,
i avui hi ha uns quants premis que tenen que veure museus
que podrien dir la nostra tipologia.
El món dels museus és molt complex.
Hi ha molts museus d'arqueologia, d'art,
de moltes disciplines que són molt bons,
que fan coses molt interessants, que tenen molts recursos.
Avui, aquest tema té molts recursos.
Ja no és fàcil que el donen un premi d'aquestes característiques.
Fet un foradet enmig de com estem nosaltres ahir,
a Barcelona, fa a penes 10-11 dies.
Hem vist de museus suïssos, art contemporani,
en col·leccions espectaculars, o algun centre francès
que tenia un aspecte fantàstic, no és fàcil.
Per tant, no és una supernovetat
que li ho hagi donat al Museu de Cultura Popular, això és cert,
però fer ser visible com a Museu de Cultura Popular
en el paisatge dels museus d'avui dia no és fàcil.
Alguns dels guardonats amb edicions anteriors,
hi ha el mateix Hugo Henry Bilbao,
hi ha el Museu Nacional d'Estònia,
i d'altres que, encara que diguem el nom,
d'explicar-ho des del nostre baral de país, en aquest cas.
Anem a l'origen, anem a explicar què és aquest etno.
És un museu plantejat per fer memòria,
per promoure la reflexió i per acollir i oferir diàleg.
Al final, conèixer la societat és el que ens prepara millor pel futur,
i això és el que el museu persegueix, no?
Sí, sí.
La nostra biografia és una biografia prou clàssica,
dins el món de museus de l'estat espanyol,
el Museu d'Etnografia,
Museus d'Etnologia, que és com es diu...
Nosaltres és refondre el llet del Francesc Miral en 82,
a la Diputació de València va morir en el 83,
i l'obsessió encara continua sent ahir,
era col·leccionar, estudiar, conservar,
difondre tot allò que tinguera a veure
amb la nostra cultura popular, la cultura popular valenciana.
El que passa és que, amb el pas del temps,
hem entès, o almenys l'equip,
aquesta gran porta ja fa quants anys,
al cap del museu hem entès que en això no hi havia prou.
Per a realment ser útils a la societat,
el que havíem de fer era agarrar totes les coses
que tenim als magatzems i continuem insistint,
continuem col·leccionant i continuem treballant,
i fer un esforç per reformular-les i oferir l'idea al visitant,
o com una plataforma per fer altres coses,
per fer diàlegs sobre qüestions contemporànies
que es poguessin interessar,
per buscar perspectives del món de les bandes,
el país valencià o el món de la pilota,
de dia en dia, quins eren els seus plantejaments,
quin futur podia tindre, quines problemàtiques tenia,
i així en tants altres.
Sempre hem buscat treballar obsessivament des de l'huit.
I crec que això tampoc és que ho fem
amb un objectiu molt clar d'arribar a cap lloc.
Ho fem i ho fem per ser útils de la societat,
perquè per això treballem en una institució pública,
finançats en diners públics,
i ha de ser sempre el nostre objectiu prioritari.
I jo crec que al final ens estàixim bé,
o ens estàixim bé,
perquè aquesta, per a mi, és un marca,
hem pogut tindre un impacte real.
Va molt bé, la veritat.
Clar, des de la distància,
i coneixent a vegades com funcionen aquest tipus de museus,
en el cas de l'ETNO hi podem trobar,
evidentment, tota una tasca importantíssima
de materials utilitzats al segle passat,
al voltant de la cultura d'arrel, però també de la cultura agrària,
de tot el que ens ha precedit com a societat,
però alhora també aquesta implicació amb la societat actual.
Recordo una de les imatges que a mi em va impactar
una gran carreta plena de televisors,
i que és allò de... Ostres, diu molt, no?
I tot és material, de fet, de la cultura popular més recent.
Correcte, sí.
Nosaltres no ens hem privat, si em permets,
d'expressar i tinguar aquesta expressió,
de baixar al carrer i agafar qualsevol cosa,
que era un entorn de museu ui, i posar-hi les sales.
Tu has parlat del carro de Barretes,
que és un carro de Barretes ple de televisions,
que és una parada d'autobús que ens va proporcionar l'Ajuntament
de les que estava instal·lant fa dos anys.
Li van demanar una parada d'autobús i l'hi van instal·lar.
Més que res, perquè ens venen bé, clar, sí, la raó de ser d'això,
el que volem és contar històries que siguin útils,
que siguin atractives i que siguin podents,
i a vegades necessites d'aquest elements que algú podria pensar,
per això, almenys, és que en el carrer no són patrimonis,
strictament són... Estan vius, no?
Entenem que patrimoni és allò que se n'hi és de la circulació de l'autivitat.
Correcte, això és correcte.
Aquesta parada d'autobús podria haver-se instal·lat
en un carrer de la ciutat de València o de la Cana o de Castelló,
i estar funcionant.
El que passa és que ens venia molt bé per donar-li sentit
a aquests altres elements que també estan dislaçats al voltant
de la parada d'autobús, que sí, que són de la nostra col·lecció,
que sí, que són, diguem estrictament, patrimoni,
i que per a fer-los parlar visualment
compren per nosaltres museus que utilitzen molt,
que veiem històries en tres dimensions, en ser a falta.
I per a nosaltres això és una prioritat.
És una prioritat que el visitant,
de quan estigui passejant per les sales,
siguisca de la història, la història l'impacte,
li arriba, insisteix, li siga útil,
i bé, a vegades fa falta.
Aquest tipus de qüestions,
que, òbviament, també posten a crear escenografies
que siguen potents, estèticament, també és important.
No és el cas la prioritat, la prioritat és la història.
M'aclame a tu, mare de terra sola,
arrapa els teus genolls amb ungles brutes,
invoca un homo secreta consigne,
mar de pols, segresta d'esperança.
Ara ja anem una mica a la metafísica.
La complexitat de la societat avui en dia,
la manera que han canviat les coses amb els últims 20, 30 anys,
m'imagino que deuen posar molts reptes en un museu,
com és el Museu Valencià d'Onologia,
de com ens dibuixem avui.
Hi ha diverses qüestions que cal tenir en compte.
Per una primera, no podem estar...
Tenim sales temporals,
però el projecte que vam portar a Barcelona
és un projecte permanent.
No podem estar canviant,
és el ritme al qual canvia la societat avui en dia.
Això és una qüestió.
La millor des de 3 anys de conversa
hauríem dit que per la mitjana que permaneix l'hauríem de canviar,
perquè és així.
Però, per altra banda,
nosaltres ho veiem com una absoluta necessitat.
Discursem no per acobrir-ho tot,
perquè cap museu de la tipologia que tu vulguis,
i en els formats que tu vulguis,
pot permetre el luxe de fer una descripció
de la societat a la qual representa,
o el tram de patrimonial que hem representat, 100%.
Això és una cosa que en museografia
nosaltres la tenim perfectament assumida.
És evident.
El que sí que volem fer avui des de Catalunya Ràdio
és un convit a tothom que es pugui acostar a ciutat de València
a veure aquest museu valencià d'onologia,
que a tothom acaba de ser anomenat Museu Europeu d'aquest 2023,
un museu que vol fer memòria,
que vol promoure la reflexió al coneixement
i acollir i oferir diàleg tan necessari en aquest segle XXI.
Anem a parlar amb en Joan Seguí, el seu director.
Joan, gràcies per haver-nos retocat el programa,
enhorabona una vegada més, felicitats per la feina feta.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
que també sé que esteu treballant,
i a totes per la cultura popular,
això ens uneix una tasca necessària que no hem de deixar de fer mai.
La confederació sardanista de Catalunya Ràdio mans.
La confederació sardanista de Catalunya presenta...
la Cerdana de l'any.
Dissabte que ve s'estalvira la gran final de la Cerdana de l'any,
un cerdamen que pretén premiar
i reconeixer la Cerdana més popular estrenada
durant la darrera temporada.
En parlem amb el president de la confederació sardanista de Catalunya
i el president de la confederació de 3 serres.
Bon dia, Xavier. Bon dia.
La setmana que ve, el dissabte,
és un dels grans dies de l'activitat de la confederació,
aquest gran acte que és la gran final de la Cerdana de l'any.
M'imagino que tot a punt
i amb moltíssimes ganes de poder-ho celebrar.
La veritat és que sí,
ja està tot molt muntat,
ja tenim totes les Cerdanes ja escollides,
ja tenim la cobla i la banda,
que ja ho tenen tot fet i programat,
i ja només ens falta anar al local
i acabar-ho de tornar perquè el dissabte
tot estigui en perfecte estat de revista.
Serà lloret de mar el dia 27, a partir de dos quarts de sis de la tarda,
a la sala de congressos del casino d'aquesta població salvatana.
Fem una prèvia.
Com ha anat el procés enguany de la Cerdana de l'any,
a nivell de participació, a nivell de qualitat?
Bé, a nivell de participació, jo crec que ha anat prou bé.
És a dir, hem passat d'uns 400 votants habituals
a uns 700 votants habituals.
Per tant, això ja és una indicació
del que a la Cerdana de l'any
sembla que té un progrés adequat.
El que fa la qualitat,
això no t'ho sabré respondre,
perquè la qualitat...
Jo no soc músic i, per tant, no ho soc un esper,
però nosaltres hem fet tot el possible
perquè la qualitat sigui l'adequada.
De fet, com que aquest any hi havia un jurat
que precalcificava les Cerdanes,
aquest jurat que estava composat per músics i balladors,
doncs jo crec que això va anar molt bé,
perquè no tan sols van escollir les Cerdanes tècnicament correctes
sinó també hi va participar la possibilitat
de Cerdanes i balladores.
I, per tant, crec que hem fet un salt qualitatiu
a la participació.
Han arribat les vuit Cerdanes finalistes,
com per tocava, Cerdanes de Lluís Pujal,
Joaquim Mostenc, Josep Coll, Amadeu Escoda,
Mario Marcià Navarro, Jordi Pouli, Carles Santiago i Jordi Molina,
que són qui hauran de pugnar a la votació final
que farà el públic.
Com dèiem, la primera part són les vuit Cerdanes finalistes,
la segona, en guany,
per primera vegada participa la banda municipal de Barcelona,
amb la participació també de la soprano Ariadna Moreleda,
amb la participació d'en Jordi Figueroa.
Per cert, la primera part la desenvoluparà la copla Salvatana,
que crec que és la primera vegada que participa en la Cerdana de l'any.
El que estava intentant una mica és que tothom hi participi,
que totes les coples hi participin.
De fet, això va ser una de les demandes
que ens va dir l'Associació de Coples,
que no focalitzessin sempre
les coples participants a les mateixes,
que féssim una varietat,
i això ja ho estan fent i ho continuaran fent.
És a dir, no podem tenir sempre el mateix,
perquè també hi ha d'haver varietat de registres
a l'hora de la interpretació.
La Salvatana, per tant, com dèiem, a la primera part,
i la segona, a la banda municipal de Barcelona,
amb un repertori molt sentat amb la figura de Joan Lluís Moreleda.
Sí, de fet, és un homenatge, una mena d'homenatge,
Joan Lluís Moreleda, per això,
aquí la seva filla també hi participarà.
Per tant, una mica està enfocat en això.
I hi ha l'estrena d'Andrani Gasuller,
que també crec que farà les delècies
dels que allà estiguin i que hi cobesin.
Xavi Treserres, m'imagino que amb moltes ganes i molt content...
de poder-ho celebrar un any més,
aquest gran esdeveniment que ja forma part intrínsec
del calendari cerdanista anual.
Que aquest any faci les delècies a tothom, que els agradi,
que, per tant, l'any que ve tornin,
i que això de la cerdana a l'any s'intenti que es vegi
que és una mica l'aparell de les composicions
de cerdanes que es fan durant l'any.
És això el que bàsicament volem.
Per això hi ha tres premis, per això hi ha el premi popular,
però també hi ha el premi de la crítica,
i també hi ha el premi de la joventut,
però el que volem bàsicament és això,
que la gent conegui tot el ventall de possibilitats
i tot el ventall de registres.
I així crec que arribarem a tothom.
Dissabte que ve, dia 27 de maig,
dos quarts de sis de la tarda a la sala de congressos
del casino de Lloret de Mar, gran final de la Cerdana de l'any.
Xavi, gràcies per haver-nos atorgat el programa.
Que vagi molt bé. A vosaltres.
Dissabte a les 6 del matí, Mans, amb Quim Rullant.
Més coses, demà diumenge a Montserrat
acull la 66a edició de l'Aplec d'esvars de Montserrat
que organitza l'obra de ballet popular.
En Joan Goveda és el president de l'obra.
Hem de revitalitzar i donar-li un nou sentit
adaptat als nostres temps a l'Aplec d'esvars de Montserrat,
sense perdre la seva fita de ser una trobada de dansa tradicional.
Cal reconèixer que aquest any pujant 15 esvars de Montserrat
a l'Aplec d'esvars de Montserrat,
cal reconèixer que aquest any pujant 15 esvars a ballar,
amb la qual cosa la plaça se'ns queda a vegades petita.
A cap a les 12 del migdia
començarà el que és la pròpia ballada d'esvars,
que en aquest cas són un plan 10 danses
que van des del Vall de Cinders de les Preses,
a una jota, a danses molt més locals...
L'activitat començarà amb la tradicional dansa dolfena,
a les 10 del matí, i després de la missa conventual.
15 esvars participaran en una ballada col·lectiva i comuna
amb fins a 10 danses.
Enguany, a més, l'obra del balla popular
participarà al romiatge que, el mes d'octubre,
es farà a Roma en motiu dels 800 anys
de la confreria de la Mare de Déu.
Allí s'hi faran també dues ballades de cerdanes.
¿Quina és la motivació per la qual van cerdanes a Roma
acompanyant un pelagrinatge?
Doncs bé, és un fet prou conegut que Montserrat, la Badia,
sempre ha tingut una sensibilitat especial
cap a la cerdana, el món de la copla, la dansa,
i la dansa tradicional en particular.
Doncs el mateix Montserrat, el rector de Montserrat,
ens va oferir, ens va parlar ja l'any passat,
de si ens interessaria o veient convenient
que hi hagués participació de l'àmbit cerdanista
en aquest pelagrinatge.
No cal dir que nosaltres...
La idea ens va entusiasmar,
i així ha anat la cosa desembocant,
en què el 6, 7, 8 i 9 d'octubre, de divendres a dilluns al matí,
es fa aquest pelagrinatge,
i la cerdana estarà present el divendres a la tarda, dia 6,
i el dissabte, al matí, dintre el Vaticà,
i a la tarda, una altra ballada de cerdanes.
I participarà la Copla Ciutat de Granollers,
i destaquem, evidentment, l'estrena d'una cerdana dedicada,
una cerdana per la pau, dedicada al papa Francesc,
una cerdana que estarà escrita per Montsenyó Valentí Miseracs.
Un remiatge que ara mateix és obert i en parada d'inscripció,
i ja per acabar, dir-vos, que l'obra del Ballet Popular
i l'agrupament dels bars dançaïdes institucionalitzaran,
a partir d'any que ve, els Premis Nacionals de la Dança Tradicional.
Acabem amb el tema de dança i música per a Copla
explicant-vos actualitzant marcadors
del Campionat Nacional de Colles Cerdanistes.
Després de la darrera jornada celebrada diumenge passat a Sabadell,
vàlida per les colles de la categoria reina, les colles grans,
la Colla Violetes del Bosque es desmarca amb una efectivitat del 100%,
després d'haver guanyat els 3 emparellaments de l'últim concurs,
i, per tant, tots els que s'han jugat fins ara.
Les violetes, per tant, ara mateix tenen dues cerdanes d'avantatge
respecte a les colles Maré Nostrum, també de Barcelona,
i la Colla Casanenca amb mans amigues que tanquen el podi.
Seguim almanys, seguim a Catalunya Ràdio
amb tota la realitat de la ràdio nacional,
més coses que passen aquest mateix cap de setmana.
Per exemple, a la Vall de l'Avança, Jose i Tuxent
celebren demà diumenge la Fira de les Tremantinaires,
que organitza el Museu de les Tremantinaires de la població.
En parlem amb la responsable d'aquest museu i de la Fira,
l'Alina Sevillano. Bon dia, Alina. Hola, bon dia.
M'imagino que cap de setmana gran, aquest,
amb motiu de la Fira a la Vall de l'Avança i Tuxent,
amb ganes que vingui molta gent a gaudir d'aquests tres dies d'activitat.
Tenim un programa d'actes i activitats per si
per aquest cap de setmana,
i esperem, doncs, rebre visitants, sí.
Primer de tot, si algú no sap o què és el que és una Tremantinaire,
com l'hauríem de definir?
Les dones de la Vall de l'Avança,
Jose, Tuxent,
en Llach, al segle XIX,
doncs dedicaven part del seu temps a recollectar plantes medicinals,
a elaborar remeis i olis,
i amb tots aquests productes feien una venda ambulant a peu
per tot el territori fetelà.
Feien, doncs, una mica per complementar l'economia familiar,
per ajudar, doncs, a casa,
a tenir, doncs, la casa, terres, els ramats, una mica,
doncs, això seria, doncs, l'ofici de les Tremantinaires,
que, doncs, al segle XIX fan moltes dones de la nostra vall.
Al final també eren les guaridores, no, en aquest moment?
Sí, que eren uns coneixements, que sobretot a Pagès gairebé tothom tenia,
amb aquesta venda ambulant,
doncs proporcionen aquestes herbes i aquests remeis a les cases,
per on van passant seguint, doncs, aquestes rutes per vendre,
cap a Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona,
no gaire fins a Barcelona,
però sí que tenim constància que, per exemple, a la Pira de Sant Pont,
doncs, també eren conegudes les Tremantinaires.
Tot això ens ho explicau molt bé en aquest museu de les Tremantinaires,
que es va inaugurar l'any 1998,
i que, vaja, si a algú li interessa el món de les plantes,
i en particular les plantes medicinals,
en aquest museu també hi ha un recorregut pel Jardí Urbà de les Tremantinaires,
o bé al Jardí Botànic,
on es poden descobrir moltes d'aquestes plantes,
que aquestes dones, doncs, elaboraven.
Més enllà del museu en si,
que és un lloc estable on tot l'any es pot visitar,
aquest cap de setmana, com us dèiem,
hi ha la 23a edició de la festa i la Fira de les Tremantinaires,
una festa i fira que va començar ahir mateix divendres,
i que seguirà tant avui com demà,
amb un munt d'activitats, moltes també de caràcter,
diguem-ne, de cultura popular i tradicional,
perquè va molt vinculat, també,
però alhora, una bona excusa per venir a conèixer-la,
des de remeis, tastets, la Fira d'Erbes,
i també conèixer les actuals Tremantinaires que hi ha pel país,
i que podem trobar també avui,
com dèiem, aquest cap de setmana, a la Vall de l'Avança i toxent.
També hi ha un taller de danses tradicionals,
que és dins del programa de les Tremantinaires,
des que es va iniciar aquesta festa,
és una cosa que hem anat proposant, i també amb molt èxit,
amb el Pep Lisandra,
també al vespre,
la foguera de les plantes medicines aromàtiques,
l'Ancesa, la faran els nens i nenes de l'Escola de Tuxent,
amb la dansa del pop.
Vull dir que...
I després tenim un concert, amb Cristina Trama,
avui dissabte cap al vespre,
i diumenge, demà, la Fira d'Erbes,
remeieres i productes naturals durant tot el dia.
L'Ina Sabellano, la coordinadora del museu i d'aquesta Fira,
gràcies per tenir-la trucada al programa, que vagi molt bé.
Moltes gràcies, Quim, i si us voleu atençar,
ja sabeu que esteu convidats i sereu molt benvinguts.
Ripollacull també demà diumenge,
a la 56a Festa Nacional de Vallana i Casamina Pagès,
actes que organitza el Centre d'Iniciatives i Turisme
de la capital del Ripollès.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia, Mireia. Bon dia.
Mireia, situa'ns.
Aquesta Festa Nacional de Vallana i Casament de Pagès,
que celebrareu demà a la capital del Ripollès, d'on arrenca?
Aquesta festa va ser creada el 1967,
doncs, per la nostra entitat.
Vam començar amb la Festa Nacional de Vallana,
i el 1971 es va incorporar al Casament de Pagès,
per tal de complementar la jornada.
El que vol és mostrar de manera lúdica,
profi de dignes,
com era l'ofici dels pastors,
i incideix també en altres treballs que se'n relacionaven.
De fet, hi ha matalassers, filadores, etcètera.
Són com dues festes en una.
En aquest cas, la festa de la llana en si.
El protagonista és aquest fet, no?, la llana,
i tot el que envolta les feines de cuidar les ovelles,
que val la pena recordar com era?
Cada any tenim molta participació d'esquiladors
que venen de la comarca i de comarques veïnes,
i, de fet, aquest any serà el 17è concurs d'esquil·lar ovelles
de la festa de la llana i Casament de Pagès.
Pel que fa al Casament de Pagès, què reivindica en aquest cas?
El que intentem és recrear,
tant realment com és possible, unes noces camperoles,
les nostres contrades entorn del cicle XVII.
De fet, hi ha una comitiva de núvi.
És a dir, tots els convidats del casament,
entre bucaires, pubillats, tota la comitiva,
se'n va a buscar el núvi a casa seva,
el núvi, els padrins i els arquebots,
on van a buscar la núvia i les seves dames.
La casa de la núvia és una casa peiral,
i llavors marxen tots, sí, amb tota la comitiva,
cap al monestir casar-se.
Tots van vestits de manera tradicional.
Els que demà es casen, es casen de debò?
Sí, sí, es casen de debò.
Es casen per l'església i és un casament de debò.
M'imagino que deu ser com, entre honor i gairebé pànic,
el fet de dir que el meu casament ja és així molt complicat,
si a sobre el converteixo en aquest acte de cultura popular.
La veritat és que a la gent de Ripoll
sempre hi ha núvis disposats a casar-se pel casament a Pagès,
perquè és una festa que la gent de Ripoll la viu molt.
Per ells és un privilegi, no tenen por, normalment.
Quan s'acaba el casament,
els núvis, que això podés el que els costa més,
doncs han de ballar al Vall del Roser, per exemple,
a la sortida del monestir.
M'imagino que quan dius que això els costa més,
això sí que deu fer pànic, depèn de com i depèn d'aquí,
perquè a vegades no tothom s'atreveix a ballar en públic.
És una mica...
Tenen un parell de dies d'essats amb els balladors de Ripoll,
però és potser això, el que els costa més,
el fet de pensar que després del monestir hauran de ballar.
Doncs si algú vol veure,
demà a la una hi haurà aquesta sortida dels núvis del monestir
i veuran el Vall del Roser seguit en aquest cas,
formant part d'aquest programa d'activitats
d'aquest casament a Pagès.
Escolta'm, m'imagino que activitats obertes, per tant,
qui vulgui venir-ho a veure,
demà és una bona oportunitat de conèixer
aquesta Festa Nacional de Ballant i Casament de Pagès.
Mireia, gràcies per tenir la trucada,
esperem que vagi molt bé i que vagi per molts anys els núvis.
Moltes gràcies.
Després de 56 anys, doncs que tingui... que tingui... que duri molts anys.
Esperem. Una abraçada, que vagi bé. Moltes gràcies.
Aquí a cap de setmana hi ha molta més activitat.
Us destacarem que acaben les festes de Matja Badalona
i a Barcelona les de les Corts, Nou Barris i el Guinardó.
També hi ha festes de Sant Valdiria al Port de la Selva
i festes major al Mollerussa,
porqueres, del Caire d'Urgent, Rubió, Segura de Saball del Comtat
o Serviar de les Garrigues.
A Granolles tenen les siries i festes de l'Ascensió,
Moros i Cristians a Lleida,
el Mercat de Cultura i Tradicions de la Veronia a Daytona
i festes de la siriera Sant Climent del Lloregat i Assaret,
a la Catalunya Nord.
Finalment, si us hi voleu arribar, cap de setmana final,
tant del Girona Temps de Flors com del Tàrraco Viva.
Al set del matí, mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Posem música.
La verdad es que quiero
robar al viento el tiempo que nos une
y destrozar esas viejas costumbres
que nos llevaron a este puto infierno.
Atenció a les dues propostes solidàries
d'aquesta setmana que entrem.
Divendres que ve, 26 de maig, a les 9 del vespre,
la Sala Lut de Gas acull un concert
en favor de la Fundació La Roda.
És un concert de Carlos Maestro, a qui sentim ara mateix.
Anna Corvelles, la directora de la Fundació La Roda.
El 26 de maig, aquí a la Sala Lut de Gas,
és perquè la Fundació Magic Hearts,
que és una fundació sense fany de lucre,
que té permissió a recaudar fons
pels projectes d'altres fundacions i associacions
a través de l'Organització dels Deviniments.
Vam pensar que era un moment, també,
en els que estem passant complicats com a fundació,
de poder intentar recaudar fons
el proper 26 de maig, aquí a la Sala Lut de Gas.
Tenim molta feina i portem 46 anys
portant la cultura i la llengua a tots aquests barris,
i ara, més que mai, necessitem això,
donar a conèixer i una altra via de captació de fons.
Dímars també a Barcelona hi haurà un concert
en favor dels Afectats per la Guerra d'Ucraïna
amb el trio Mandili.
El trio és la sensació georgiana a les xarxes
i és una oportunitat única de sentir-los a Catalunya.
De fet, l'Atac Rosa a Ucraïna va fer que engeguessin
un projecte humanitari amb una gira de concerts
que, a més de Barcelona, passarà també per aquí,
a la Sala Lut de Gas.
Amb una gira de concerts que, a més de Barcelona,
passarà també per Madrid i per Alacant.
Dímars, als vuit del vespre, seran al CAT a la Vila de Gràcia
aquest concert benèfic per les víctimes de l'atac a Ucraïna.
Avui, a migdia, l'encreuament de la Diputació,
amb greu cobert a Barcelona, comença una nova iniciativa,
com explicàvem la setmana passada, és l'Esbarjo.
A l'esbarjo de la Dança D'Areal,
una proposta tan fàcil com fer ballar i fer el vermut.
Avui serà amb la música de la coixinera,
una activitat que tira endavant l'Esbar, Ciutat Comptal.
Estem també una miqueta nerviosos i amb ganes de veure on porta.
Perquè, per tradició, els esbars el que fem és ensenyar la dansa.
Sí que podem fer un taller,
però normalment estem acostumats a quedar-nos a l'escenari.
Per això volem portar-lo al carrer.
També avui a Massalfassar, a l'Horta Nord, al País Valencià,
hi ha la 27a edició del Can el Ras,
a trobada de cantadors de Massalfassar,
que comptaran guany amb la participació
dels versolaris Eziegalarfa i Col de Muñiz,
i el grup de folk castellà Alicornio.
A partir de les 11 de la nit,
arriba, per tant, a Massalfassar un dels festivals de música
més veterans i singulars darrere dels països catalans.
És el Can el Ras que organitza la colla de dimonis d'aquesta població
des del 1997 i que ha convertit aquest poble de l'Horta Nord
en un referent pel que fa a la difusió i promoció
de la cançó tradicional valenciana.
La trobada començarà amb un multitudinari sopar,
per al qual ja fa uns quants dies que s'han exaurit les places,
ens ho explica d'aquesta miratge de Vicent Fetxina,
un dels seus responsables.
El Can el Ras és un sopar i trobada de cantadors i cantadores
que se celebra sempre a Massalfassar el tercer dissabte de maig.
I des de la primera edició, l'any 1997,
han mantingut sempre el mateix format i el mateix ritual.
Primer se fa un sopar, obert al públic, en reserva de places,
on comparteixen el sopar
els cantadors que participaran en la trobada i el públic.
I després se fa, com una mena de micro obert,
un programa d'actuacions
on cada formació o cada solista interpreta dos cançons.
N'hi ha vegades que l'actuació s'ha allargat
fins a les 3 o les 4 de la matinada,
n'hi ha altres vegades que és més curta,
que és una gran festa de celebració
del cant tradicional i de la sua vigència.
Entre els participants ja confirmats, ja, entre d'altres,
Marta Margaix, Urbàlia Rorana, Nayet Sireré,
Arrob Talladetes, el grup Els de l'Horta,
la Maria, la Rondalla, l'Arnadí,
a Manxuguiebet era, Dos Quinzets,
la fungocer reunida exclusivament per la trobada que porta per nom
amics del Can el Ras, i tants i tants i tants altres.
Per tant, avui, amb Massalfassar a partir de les 11 de la nit, Can el Ras.
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó està desfent la nostra esforça creixent.
Les molles volen el vent.
Acabarem recordant-vos que avui i demà
es tanca el Festival Cornemusam,
el Festival Internacional de la Cornemusa de l'Oto,
un munt de concerts i de propostes que celebren, a més a més,
els 40 anys de la recuperació d'aquest instrument, la cornemusa.
I entre els concerts previstos avui mateix
és l'Oriac, la gravetat de Colom,
Trivagorza canta o bé Carol Duran i Núria Lozano, amb Batzuka.
Fins quan hem de treballar per el sou que ens van guanyar,
per el sou que ens van guanyar,
llavors ja podrem jutjar el que voli explotar.
Aquestes eren la Carol Duran i la Núria Lozano, amb Batzuka,
que avui actua en el lot en aquest cor,
en el Musama, a la sala Torino, a la una o migdia.
Les hem escoltat interpretant, tot explota pel cap o per la pota.
A Catalunya Ràdio, mans.
I pleguem.
I hem estat amb en Josep Lluís Santisos Arassa
al muntatge musical,
l'Ai no ser-hi vaques a la producció
i Quim Rodllan i Valls a la locució.
Per marxar, una sardana de 6 coromines
que demà la podreu ballar a la plec de Torelló,
amb les coples Milenària, Bellputx i principal del Llobregat.
La sardana és l'Odal de la Llopa,
i la plec de Torelló començarà a dos quarts de cinc de la tarda.
Tornem dissabte que ve, aquí al Mans, a Catalunya Ràdio,
amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
A Catalunya Ràdio.
Encara no t'has abonat a la nova temporada de BCN Clàssics?
Es cull entre tres modalitats,
amb fins a un 15% de descompte i gaudeix de grans noms,
com Màxim Vengerov, Hilary Han i Jean-Andrea Nozeda,
amb la Washington National Symphony Orchestra,
Zubin Meta, Renault Capisson, El Engrimó, entre d'altres.
Abonaments i entrades ja a la venda a bcn.clàssics.cat.
Apunta-t'ho al mòbil, ara. Et treu el mòbil i apunta-ho.
Ja l'he desbloquejat. 20 i 21 de maig.
Hi ha l'esdeveniment gastronòmic més guapo que es fa a Barcelona
durant tot l'any, i estic parlant del Time to Eat Fest,
organitzat evidentíssimament per aquí.
Per time-outs, evidentment.
A dins de l'antiga Fàbrica Estrelladam tindrem 20 cuiners,
no 19, no 21, 20 cuiners fent el seu plat estrella.
Vols dir que avui han aprovat tots els plats de tots els restaurants?
Els senseies.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí,
i ara, els dissabtes i diumenges, repassem els millors moments
de la setmana, els continguts més escoltats al nostre web,
que és ràdio.cat, i a l'aplicació de Catalunya Ràdio,
uns continguts que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Fa una setmana, a les portes de la final d'Eurovisió,
vam conversar amb Chanel Terrero, l'exconcursant,
que ara fa un any va aconseguir quedar en tercera posició
al festival en representació a Espanya,
i que és a punt de treure nou disc.
Amb ella vam explicar els seus orígens, va néixer a Cuba,
vam parlar de l'èxit, de la fama
i de com recorda la seva arribada a Catalunya.
Jo vaig començar a gènere rimica i em van fer molt de bullying,
això és bastant profund,
volia parlar més en profunditat d'això,
i amb més temps, però vaig patir bullying
de part de les meves companyes.
Per què? Pel fet de ser una persona racialitzada?
Pel fet que al principi potser et costés una mica més l'idioma?
Per tot. Per ser una persona racialitzada,
i perquè al final jo era molt petita i anava,
com que tenia molta elasticitat i moltes condicions,
em posaven amb nenes més grans. Destacaves.
Sí, era com el bullying màxim. Però de tot s'aprèn,
i ara, per exemple, els meus amics més propers a mi,
de quan era petita, em deien,
i no t'agustaria com ho...
i jo dic, no, les coses es col·loquen soles.
Això és el que explicava Chanel.
I amb la Maica Navarro, dissabte passat,
també vam explicar de manera peculiar
com va celebrar els seus 40 anys.
Jo vaig fer els 40 anys una cosa que tu no faràs
en tota la teva punyetera vida.
Bàsicament. Això és el resum.
Aquest és el gran titular dels meus.
Em diràs què és o no?
Vaig fer un viatge a Sulcínia, que he hagut de dir sola,
per Brasil durant gairebé dos mesos.
40 anys, jo sola, per Brasil,
i anant improvisant destins.
No, però aquesta música no és brasilena, a veure, no fotem.
Aquesta música no és brasil.
Podria haver sonat alguna cosa com aquesta durant aquest viatge?
No. No.
Era més... Samba. Samba tota l'estona.
Vaig sambar el que no et pots imaginar.
El que jo no sambaré en la teva punyetera vida.
En tres vides teves no faràs el que jo vaig fer
en aquest mes i mig de viatge.
I també vam fer un nou capítol del comunista,
que va resoldre les consultes de l'atenta mirada
d'una convidada misteriosa, en aquest cas Gemma Nierga,
una culer absoluta que va viure d'aquesta manera
el gol d'Iniesta Stamford Bridge.
Jo estava embarassada del meu fill Arnau,
i amb el gol d'Stamford Bridge de l'Iniesta
vaig fer uns crits, uns salts, que l'endemà m'havien de fer.
I quan vaig arribar al metge, mira i diu...
Gemma, que t'ha passat alguna cosa a les últimes hores?
Que tens com desgarraments de sang.
No et puc fer l'amiocentesi,
perquè veig taques que em preocupen una mica.
És el gol d'Iniesta Stamford Bridge.
Oh, que bo, no?
Vaig faltar molt i no em va poder fer aquell dia l'amiocentesi.
Em va dir, sisplau, vés-te'n a casa, reposa,
posa't a dilluns durant 24 hores
i et faré l'amiocentesi d'aquí un parell de dies.
De quant estaves en aquell moment? Jo estava de 3 mesos.
Ah, és que t'arriba a enganxar això de 8 o 9 mesos...
De 4. Igual trenques aigües allà.
Ja, ja, ja.
Ho podeu recuperar tot això a canradi.cat barra, el suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
Al cine hi arriba l'última entrega,
l'anèsima entrega de la saga Fast and Furious.
Fast 10 és la desena pel·lícula que protagonitza Vin Diesel
i tot apunta que estarà dividida en tres parts,
és a dir, que la saga tindrà un total de 13 pel·lícules.
En aquesta última aventura, Dominic Toretto i els seus
seran l'objectiu de Dante, interpretat per Jason Momoa,
que ha jurat venjar-se de la seva família,
tot i que els nostres protagonistes no l'hi posaran fàcil.
Apple TV s'estrena High Desert.
La comèdia negra de 8 capítols està protagonitzada per Patricia Arquette,
que interpreta una exedicte que decideix començar una nova vida
després de la mort de la seva mare,
i per fer-ho es convertirà en una investigadora privada.
Teatre, lliure de Montjuïc,
posa sobre l'escenari les amistats perilloses.
Després de l'èxit de Bonus Track,
Carol López fa seva la història de la novel·la Humònima.
L'obra narrarà un tour de forts entre l'afredor racional,
el llibertinatge i els sentiments
a través del joc seductor de 5 personatges,
i la pel·lículada acabarà sent un drama
quan entrin en joc els sentiments.
Avui, a Funció, a les 5 de la tarda.
Bon dia, Sònia, on ho feu? Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes per Barcelona.
La primera és passejar pel jardí botànic de Montjuïc.
Un espai especialitzat que mostra la biodiversitat
de la flora mediterrània de 5 regions del món
ens permet situar en el context geogràfic adequat
desenes d'espècies que es poden trobar
a tots els jardins de la ciutat.
En consonància amb els nous temps i obeint
a criteris científics i de sostenibilitat,
ha deixat de banda el caràcter de col·lecció
de plantes exòtiques i trobem plantes
que s'han adaptat perfectament al clima temperat
tot i que són pròpies d'altres latituds.
Fa 25 anys que el jardí treballa
amb l'Institut Botànic de Barcelona
per documentar el patrimoni natural de Catalunya
i promoure el coneixement i el respecte per la natura.
Obert tots els dies i festius de 10 del matí a 7 de la tarda.
El preu de l'entrada és de 5 euros per persona.
I avui ens proposes dinar al restaurant Xandri al Poble Sec.
Situat al carrer Evali, número 65,
a tocar del Teatre Condal.
Des de finals de la dècada del 70,
la Maria Xandri està al càrrec d'uns fogons
que continuen fidels als plats
i a l'essència d'una casa de menjascas clàssica.
Fins i tot els preus semblen del segle passat.
Menú entre setmana per 10 euros i mig
i els caps de setmana per 15 euros.
Fa versions humils de plats de la cuina que no es poden trobar.
A més a més,
de plats de la cuina catalana i popular,
molts guisats, menja el diumenge
que fa cuina peruana en aquest restaurant.
La patata i mongeta és un plaer i no un càstig.
Un dia com avui hi podem demanar
els canelons, la badilla amb bolets,
el cap i pota, les llanties amb xoriço,
els macarrons a la bolognesa, les salsitges amb escalivada
o el rostit per postres, mel i mató,
flam d'ou o massadònia.
El local en si també és un viatge al passat
per la decoració i el mobiliari,
rostic i vintage, però elegant.
Un detall no es pot pagar amb targeta.
És el dia de la setmana de 12 del migdia a 4 de la tarda.
Música.
I si som per Barcelona,
podem anar al concert de Jana Aran.
A dos quarts de 7 de la tarda,
al Jardins del Palau Robert,
un concert que s'emmarca en el cicle de concerts
que vol promoure i donar visibilitat
a l'escena musical actual protagonitzada per dones.
La Jana té només 25 anys,
és de Sabadell i acaba de publicar
el seu primer àlbum titulat Intuition,
format per 7 cançons en anglès
en què el pop pren protagonisme.
A l'escenari indirecte mesclen alguns temes,
guitarres i teclats amb una base instrumental electrònica.
A més, serà l'encarregada d'obrir
l'edició d'aquest 2023 del Festival Observa,
a l'amfiteatre del Parc de Catalunya,
de la seva ciutat a Sabadell la setmana vinent.
Abans però, si volem anar al concert d'avui
a Barcelona, heu de saber que l'entrada és gratuïta
fins a exaurir l'aforament.
Fins a les 7 del matí amb la cançó
Ornot de Jana Aran, que avui actua al Palau Robert de Barcelona.
Walking down the street again I know how this ends
Sleep about the Lord now
El suplement. Amb Roger Escapa.