Cerdo i el jabalí, li diuen cerdolí,
que és molt millor que jabalerdo, això sí.
Ostres, un jabalerdo, nano.
És un insult grossíssim, eh?
És un jabalerdo.
Un deia que l'autòcton era de color rosa
i l'altre deia que era fosc, que era negre.
I llavors, al final, es va haver de fer una consulta
perquè si no haguessin arribat a les mans
i es veu que hi havia dues races autòctones,
uns de roses i uns de negres.
Els dos tenien raó, eh?
Exacte, el País Basc.
I ara el que ha quedat és el creuament d'aquells dos.
i l'autòcton del País Basc és de dos colors, rosa i negre.
Oh, que maco!
Sí, que maco.
Sí, que bé.
Com un pastisset.
Ho parlem.
Ai, ara ens han enganxat.
Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Escriu aquesta setmana a l'Anatsa Ferrer, el diari Ara,
el desig que no em puc treure del cap per l'any nou és que plogui.
Com si n'hi hagués prou amb desitjar-ho.
Com si no sabéssim que els anells també ens abandonen.
El desitge és que plogui aquí perquè, com passa sovint, on plou, plou sobremullat.
Aquí fa massa temps que no veiem com cau l'aigua del cel,
però el llenguatge encara no ha incorporat un nou dia de sol com un mal dia.
Tampoc existeix una paraula que parli de l'anyor d'un dia de pluja i caldria inventar-la.
És possible que només l'utilitzéssim unes quantes persones,
però la pluja la necessitem tots.
Que arribi, si pot ser aquest any, un dia en què l'aigua no pari de caure.
Sobre els nostres caps i, sobretot, sobre els nostres camps.
I a veure si deixem de fer el ridícul preguntant-nos
si ens podrem dutxar o no al gimnàs, com si fos la pregunta transcendental del moment.
L'únic que hem d'acumular, escriu la Natza, és aigua.
Encara que sembli poca cosa i s'esllavissi pels dits, ho és tot i és prioritari.
Perquè hem donat per fet que els cicles es repetiran i proveiran,
però només cal mirar la terra i el cel.
Aquests dies, de lluna plena, es remata la Natza.
De nit, es dirigien tots els seus miracles.
Amb la mà glaçada encara es pot tocar l'alè de les estacions.
Amb la llum de la lluna encara es pot veure com es va desplegant l'hivern
per les valls i les muntanyes.
No fem mai tard del tot, però fanyem-nos.
Natza Ferrer, el Diari Ara.
Avui al suplement, Josep Maria Martir Gau, Ador Voltes i Núria Martínez Ribot.
Bon dia i bona hora a tots tres.
Bon dia.
Com esteu?
Molt bé.
Molt bé.
Últim dissabte de l'any.
Ah, sí? I sense fer campana.
Cosa que celebro.
Com us agrada la nit de Cap d'Any?
Han anat bé a festes i tot això?
O sigui, de les tres cites, que és Nadal, Cap d'Any i Reis?
És molt diferent, no?
A mi Cap d'Any, quan era més jove, m'agradava molt per sortir de festa.
Ara ja he descobert que és el pitjor dia de l'any per sortir de festes
i ara no sortiria, vamos, ni boja.
Però, bueno, són formats diferents.
Format Nadal és de família, Cap d'Any és més d'amics
i Reis, doncs, escolta, quan hi ha nens és una meravella.
Així que no puc escollir, són formats diferents.
Jo he passat molt bé els Nadals.
La veritat és que a nivell familiar i d'amics hem tingut tres...
Hem de dir Nadal, eh?
És que això amb els lingüistes tenim aquí una baralla.
Nadal.
O sigui, això dels Nadals...
Nadal.
O sigui, cada any que arriba a festes,
rebo la circular que em diu
no odieu els Nadals.
Aleshores, perdona que et corretgeixi,
a veure que queda d'ahir com un impertinent repelent, eh?
Però és que des de casa seva
hi ha hagut tres pompeus fabres que han caigut de la cadira.
En raó.
Entenc que ets el fil conductor dels lingüistes.
O sigui, m'han rectificat els lingüistes i fan bé.
Doncs, escolta, Nadal i Sant Esteve
aquest any han estat extraordinàriament positius.
Coincideixo, en una diferència d'edat,
exactament amb la definició que ha fet ara la Núria.
Nadal familiar fantàstic.
Cap d'any jo havia sortit moltíssim,
però ja vaig sortir,
ara no...
haig de descansar una mica.
I reis,
doncs si hi ha nens pel mig és fantàstic,
i si no hi ha reis,
doncs mira, menges el tortell,
això no s'ha de renunciar mai.
Però sí,
però el global,
el global de les tres dates que tu has comentat,
doncs penso que aquest any estaran bé
com ho estan fent,
ho estan sent els últims anys.
en la maduresa,
sens dubte,
el cap d'any.
Ah, sí?
Sí, sí.
perquè és el moment en què ens trobem,
som una colla de matrimonis amics,
que hem aconseguit no divorciar-nos cap d'ells.
Home, doncs això és...
Quants sou?
Quants sou?
Som cinc o sis matrimonis,
depenent de l'any.
i que vam començar
que no teníem fills
o que eren molt petits
i quedant per cap d'any
a passar el cap d'any junts
i, bueno,
els nostres fills,
els grans ja tenen 18 anys
i continuen venint,
alerta,
alguna cosa vol dir això.
El que passa és que després se'n van, eh?
No, no, no,
perquè ho fem fora,
ho fem...
Sí, s'estan tota la nit,
dormiu junts.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
I, per tant,
per mi és una data
que espero
tot l'any,
sincerament,
tot l'any.
Que bé.
Avui, que és 30 de desembre,
ja fa dies que
tothom prepara
el seu resum particular de l'any.
En aquesta casa
ha estat una feinada
que han fet
des dels serveis informatius
l'Aida Clemente
i l'Arnau Maimó.
Avui, a les 8 i a les 7 del matí,
us despertàvem
una edició a butxaca
d'aquest resum de l'any
amb 3 minuts resumits
a la portada
i al web del 3CAT
i a Cat Ràdio
hi trobareu aquest resum de l'any
que són una peça
de dues hores fantàstica
que demà també
repassarem
amb l'Arnau Maimó
i l'Aida Clemente,
també els companys d'esports,
cultura
i tot plegat.
Aleshores,
avui us hem demanat
als 3 col·laboradors
habituals del suplement,
al Josep Maria Martí Rigau,
a l'Eduard Voltes
i a la Núria Martínez Ribot
que triéssiu
un personatge,
un personatge
que defineix
aquest 2023.
Demà ja ho farem
una mica diferent,
però avui la cosa
va de personatge.
Aleshores,
començarem amb el Josep Maria Martí Rigau
que m'ha sorprès,
perquè el personatge
que ha escollit,
jo dic,
és que clar,
si fem això
tothom triarà Pedro Sánchez
perquè ha fet una...
En fi,
la història.
Josep Maria Martí Rigau
ha triat
una dona que sona així.
Taylor Swift
Taylor Swift
com a personatge
d'aquest 2023.
A veure,
Josep Maria Martí Rigau,
per què?
No t'encaixa.
No m'encaixa,
però...
Cosa que celebro,
també.
Sí, sí, sí.
Encaixa a la Núria,
li hagués encaixat a la Núria.
Vaig dubtar a dir-ho,
però mira,
està molt bé
desmuntar els tòpics.
Ets un Swift,
ets un Swift,
no es diu això?
Com es diu això?
A veure,
jo no la coneixia gaire,
sabia qui era,
però no l'havia seguit gaire,
no reconec que no...
No, no, no,
la seva trajectòria
sí que la conec,
però no conec
les seves cançons,
no l'he anat a veure mai en directe,
i què va passar?
Vaig veure que la revista Time
l'escollia com a personatge de l'any.
Això em va encuriosir a bussejar,
a navegar una mica,
a veure per què,
qui era,
i he descobert un personatge
realment fascinant.
Mira,
té tres vessants,
esquemàticament us ho diré,
com a artista,
com a empresària
i com a filàntropa,
que és extraordinàriament filàntropa.
Com a artista,
ha batut els rècords
d'Elvis Presley
en quant a punxades de disc,
etcètera, no?
Està fent en aquests moments
una gira,
un tour,
que se li calcula
un impacte
de més de 5.700 milions de dòlars.
Això com a artista,
com a artista,
diré que toca sis instruments
i ella és intèrpret,
és actriu,
també ha fet pel·lícules,
és compositora de lletres
i de música,
és productora musical,
una passada.
Llavors, com a empresària,
aquí comença a sorprendre encara més.
Li van fer,
els seus representants
li van intentar fer una pirula
fa un temps.
La pirula,
o l'estafa,
era que,
sense comentar-li amb ella,
es van vendre
a una tercera empresa
els drets de gravació
de les seves cançons.
Totes les cançons
que ella interpreta són,
ella és l'autora
de lletra i música.
Ella era la propietària,
tenia els drets
de les cançons,
però no de la gravació.
Què va fer ella?
No va entrar
amb cap disputa legal
ni crit,
no, no, no.
Va anar
i va reversionar
totes les seves cançons
i va tornar
a regravar
totes les seves cançons
amb la nova versió.
Què ha passat?
Que ara
només s'escolten
les noves versions
i ha deixat
amb un pam de nas
i amb la butxaca buida
els que intentaven fer
el gran negoci
i després
el seu
el seu gran patrimoni
com a persona
que es dedica
a crear escoles
de música
per nens
i nenes
amb pocs recursos
musicals,
escoles
absolutament gratuïtes,
col·labora
amb campanyes
i amb ONGs
contra la fam
contra les persones
o sigui
per ajudar
persones
sense recursos
econòmics
ha pagat
assegurances
mèdiques
durant el Covid
a quantitat
de persones
ha ajudat
a viure
o sigui
m'he quedat impressionat
amb la figura
que és
ara
té
és parella
d'un jugador
del Sant Antonio
Chief
de futbol americà
Travis Boat
Kiles
Travis Kiles
i són també
un exemple
perquè
ni donen
explosives
ni s'amaguen
ni s'exhibeixen
ho porten
amb una absoluta
naturalitat
i si em permets
un petit parèntesis
concediria
i això sí que et quadrarà
més amb mi
un excècit
a Itara Bonmatí
una altra dona
que ho ha guanyat
absolutament tot
a nivell esportiu
tant a nivell individual
com a nivell
de club
i de selecció espanyola
i a més
sempre ho ha fet
defensant
la llengua catalana
i Catalunya
doncs avui
perdona Roger
és que com no hi soc
no us vull tallar
deixa'm afegir també
Josep Maria
que és la dona
bueno la persona
amb més reproduccions
a Spotify
a nivell global
que això és molt difícil
que sigui una dona
si tu mires el rànquing
de les 10 primeres
persones
més reproduïts a Spotify
poques són dones
Taylor Swift
sempre
és la primera
i el fan home
en fan
que té Taylor Swift
jo no l'he vist
amb ningú
des de potser
no sé
com tu deies
Elvis
és una barbaritat
el que fa
Taylor Swift
així que també
em sumo
a la teva candidatura
encantat
del fenomen
Taylor Swift
parlarem
el cap de setmana
que ve
al suplement
diumenge
amb alguns
Swifties
com són
l'Algà Balos
la Juliana Canet
la Sònia Peralta
i l'Anna Isabel
Jiménez Zarco
perquè fa setmanes
que es fa campanya
des de l'equip del suplement
Roger
has de tractar aquest tema
i jo hi confiava molt poc
i finalment
el faran el cap de setmana
que jo no hi soc
aleshores
segur que funcionarà
perquè
aquí el meu nas va fallar
perquè des del setembre
que la Marta Ferré
m'estava matxagant
amb Taylor Swift
però
però sí
Taylor Swift
avui
un dels noms
d'aquest 2023
sens dubte
l'altre que ens proposa
la Núria Martínez Ribot
és
una dona
també una futbolista
que ha estat
notícia
que en algun moment
fue consentida
fue consentida
ese beso
no
se sintió violentada
o violada
por ese acto
sí
o sea
claramente
me sentí no respetada
o sea
en ese momento
no se me respetó
en ningún momento
ni como jugadora
ni como persona
estaba viviendo
algo que era histórico
al final
pienso que
un hecho así
iba a cargar
consecuencias
y también me estaban
a mí sometiendo
algo que yo
en ningún momento
busqué
ni hice
para encontrarme
con esa situación
Jennifer Hermoso
Núria
Sí, efectivament
quan em vau fer aquesta pregunta
hi vaig estar donant voltes
perquè sí que hi trobava
diversos noms
però crec que el de
Jennifer Hermoso
és molt important
per molts motius
primer
perquè forma part
de l'equip
que va guanyar
el Mundial de Futbol
i això
canvia el paradigma
de l'esport femení
a Espanya
i posa
un altaveu
i posa
una importància
que fins ara
pràcticament
només li donava
el Barça
i això
ho col·loca
a nivell
de tot Espanya
la importància
de l'esport femení
això ja canvia
el paradigma
i aquí
podríem posar-hi
a moltes jugadores
com a persones de l'any
però
el que li va passar
a Jenny Hermoso
lamentablement
no va ser un motiu
de celebració
durant la
durant la celebració
d'aquest Mundial
pateix
un petó
no consentit
per part de Rubiales
i ella ja de seguida
va dir que no li havia agradat
aquest petó
però tot i així
com va explicar ella després
no pren consciència
del que li ha passat
fins
temps després
això és un procediment
habitual
amb víctimes
d'agressions sexuals
que sovint
com que han estat
normalitzades
durant molt de temps
passa
es considera
com una cosa normal
una cosa que les dones
sovint
hem hagut d'aguantar
i no va ser fins
temps després
que ella
pren consciència
del que li ha passat
a partir d'aquí
ella no tenia clar
què havia de fer
si havia de denunciar
o no havia d'enunciar
però després
de l'esperpèntic
per no dir una altra paraula
discurs
que va fer
Rubiales
i totes les pressions
que rep ella
i el seu entorn
les seves companyes
fan una demostració
de sororitat
de companyerisme
que van liderades
per Alexi Apotelles
iniciant la campanya
de Ser a Cabó
una campanya
que no m'agrada
utilitzar el terme històric
però crec que en aquest cas
sí que ho és
perquè també canvia
el paradigma
a Espanya
de nou
posen el focus
en el que és
una agressió sexual
el que no ho és
del que es pot aguantar
i el que no es pot aguantar
i del suport
de les seves companyes
cosa que d'entrada no va trobar
per part dels seus companys
homes
de la selecció espanyola
davant del que havia viscut
Jenny Hermoso
i aquesta campanya
del Ser a Cabó
això va fer
que moltes dones
s'hi sumessin
i que prenguessin
consciència
de situacions
similars
que haurien pogut viure
al llarg de la seva vida
i tot això
fa que finalment
Jenny Hermoso
ho acabi denunciant
cosa que a moltes
li agraïm
perquè ha patit
una campanya
de violència digital
i de desprestigi
a nivell de tot Espanya
que això
ha sigut molt dur
per ella
i el seu exemple
doncs això
crec que ha canviat
el paradigma
de la manera
que acabi resolent-se
o no
a la justícia
però ella ja
ha fet un cop de puny
sobre la taula
que penso
que ha canviat
el paradigma
a Espanya
Jennifer Hermoso
un dels personatges
de l'any segons
la Núria Martínez Ribot
i l'Eduard Voltes
La convocatòria formal
de las elecciones
aparecerá publicada mañana
martes
en el Boletín Oficial
del Estado
de forma que
los comicios
se celebrarán
el domingo
23 de julio
He sentit aquesta frase
i em ve al cap
la imatge
d'Helena García Melero
en directe
al Tot es mou
l'heu vist
que es va viralitzar
de caient
estupefacte
sí, sí
de dir
no dono crèdit
com
encarnava una mica
el que ens va passar a tots
i Àngels Barceló
també
sorpresa
sorpresa majúscula
amb aquesta convocatòria
que
vista amb una mica
de perspectiva
no gaire
li va acabar sortint
molt bé
Pedro Sánchez
sí
quan l'Eva Catalán
ens va escriure
dient que
havíem de triar
el personatge
de l'any
el primer que em va venir
al cap
va ser el Pedro Sánchez
però no vaig voler-li dir
perquè vaig pensar
hòstia
és massa obvi
vaig estar un parell d'hores
mirant els resums
informatius de l'any
de la tele
dels diaris
etc
i després d'un parell d'hores
mirant els resums
informatius
de l'any
vaig arribar a la conclusió
que el personatge de l'any
era Pedro Sánchez
i per tant
aquí estic
amb l'opció conservadora
i òbvia
no tant perquè
pel cop de geni
diguéssim
que va tenir
convocant les eleccions
l'endemà
d'una severa
derrota electoral
del Partit Socialista
recordeu que
aquest tall
que acabeu de passar
és un dilluns
que el diumenge
el dia abans
havien sigut eleccions
municipals
autonòmiques
i el Partit Socialista
havia rebut un pal
espectacular
a tot Espanya
victòria del PP
l'Espanya es tenia
de blau
l'onada
semblava imparable
i llavors
ell va fer
una cosa
absolutament
contraintuitiva
que és que
en un mal moment
anar contra
l'onada
i convocar eleccions
no
jo el trio
per les conseqüències
d'aquestes eleccions
a escala europea
i a escala catalana
a escala europea
perquè
són unes eleccions
on
no Sánchez
sinó Sánchez
i tots els que
després han acabat
sumant amb Sánchez
aconsegueixen
una cosa
que semblava impossible
que era aturar
l'onada
de dreta
i ultradreta
a nivell europeu
que estava
sent
i estava sent
i és molt
preocupant
i calia
que en algun lloc
doncs
aquesta onada
s'aturés
perquè
la gent progressista
demòcrata
d'esquerres
humanista
d'arreu d'Europa
es cregués
que és possible
aturar això
i per tant
crec que té un impacte
escala europea
important
a aquestes eleccions
i
després
escala catalana
per una cosa
que es diu
amnistia
és a dir
és un canvi
de
és un canvi
de
de resant
diguem-ne
de la política
catalana
del conflicte
amb l'Estat
d'una gran profunditat
el que està
passant
gràcies a aquestes eleccions
gràcies al resultat
electoral
i a l'aritmètica
que va permetre
que els 14 diputats
independentistes
siguin decisius
i com que Sánchez
no té principis
és una altra cosa
que em deia l'Eva Catalán
quan em va escriure
em diu
escolta
pots tirar el personatge
no cal
que hi estiguis a favor
no cal
que t'agradi
etcètera
doncs Sánchez
crec que és un home
en pocs principis
i que
diguéssim
que es mou
pel poder
i
ha estat disposat
a fer una cosa
que havia jurat
i perjurat
que no faria
i simplement
ho ha fet
per conservar el poder
que és l'amnistia
i aleshores
això implica
una sèrie de canvis
en la política catalana
i espanyola
espectaculars
que encara no els hem vist tots
i que tenen
una gran profunditat
i un llarg recorregut
i també afegiré
a Eduard
respecte a Pedro Sánchez
que es consagra
com un personatge
polític
dels més importants
i diria
dels més interessants
dels últims temps
perquè al final
semblava una persona
que pràcticament
no podria arribar
ni a ser líder
del seu partit
i acabant
sorprenent a tothom
amb tots els girs
que ha anat fent
i crec que això
el consagra
com un personatge
interessantíssim
ens agradi
o no ens agradi
i va a camí
de convertir-se
en un dels presidents
del govern espanyol
més longeus
si esgota aquesta legislatura
amb possibilitat
de reelecció després
vull dir que
superaria els dos mandats
de Zapatero
superaria els dos mandats
d'Azmar
a mi és un tipus de polític
i entenc
l'atracció
que pot generar
però és un tipus de polític
que a mi no m'agrada
perquè
a mi
jo entenc
que la política
t'obliga
a fer giragonses
i canvis
etcètera
però m'imagino
la política
la carrera política
d'un líder
me la imagino
com una autopista
posant per cas
de cinc carrils
i jo ja entenc
que hi ha moments
que
circules per la dreta
circules pel mig
circules per l'esquerra
perquè vas més ràpid
hi ha moments
que necessites parar
i descansar
però és previsible
és una carretera
que tu saps
que és aquella
en canvi
Pedro Sánchez
hi ha polítics
que són saltimbanquis
diguem-ne
i que salten
de carretera
i que
en comptes d'en endavant
van enrere
i que
mai saps
què serà
i que al final
acabes veient
que l'única coherència
de la seva línia política
és el manteniment
del poder
Mira, ell mateix
darrerament
ha utilitzat
diverses vegades
una frase
que
s'autodesfineix
d'aquesta manera
és
fer-te la necessitat
virtut
o sigui
quan necessito
fer
qualsevol giragonsa
com deies tu ara
ell mateix
diu
doncs
mira
això
és una necessitat
i és una virtut
passa
o sigui
passa a justificar-me
amb mi mateix
aquest canvi de criteri
és un estil
molt singular
efectivament
pocs principis
però
el resultat
és el que val
9 i 21 minuts
sobre aquesta qüestió
alguna cosa més?
que és un exemple
que jo crec
amb el temps
llibres fets
per historiadors
etcètera
d'essència política
parlaran
de Pedro Sánchez
com un registrer
increïble
que ha aconseguit
el que semblava
absolutament impossible
d'aconseguir
9 i 21 minuts
avui
el diari
ara
publica una notícia
que
no és que estigui destacada
a la portada
però
la considero
bastant dimmergadura
i és que diu
que el govern
renuncia
definitivament
a intentar acollir
els Jocs Olímpics
d'hivern
al Pirineu
la Generalitat
descarta
tornar a impulsar
la candidatura
per acollir
la competició
després del fracàs
del projecte
conjunt amb l'Aragó
pels Jocs
de l'any 2030
podem dir
que no ens ha sorprès
que al final
això
sigui una defunció
no ens ha sorprès
no ens pot sorprendre
i parlo
parlo jo
primer
perdoneu
perquè jo vaig defensar
aquí
els Jocs Olímpics
perquè jo soc
un enamorat
de l'olimpisme
i perquè considero
i continuo considerant
que la manera
que té Catalunya
històrica
històrica
no
històrica
des de l'any 1800
d'avançar
i que l'Estat
que no compleix
mai la ordinalitat
i que fiscalment
sempre
Catalunya és molt perjudicada
històricament
doncs la manera
que l'Estat
inverteix extraordinàriament
en el nostre territori
ha estat
quan hi ha hagut
o exposicions
exposicions del 29
l'Expo del 29
l'Expo de 1888
etc.
i els Jocs Olímpics
de Barcelona
i aquesta era
una gran oportunitat
ara veiem
el tema
de la sequera
i esclar
això ja ho condiciona tot
i ara
en aquests moments
sí que vius
que és una cosa
irrealitzable
de seguida
la Dorot
es diu la Núria Martínez Ribot
però abans
Anna Bernada
secretària d'Acció Climàtica
bon dia
bon hora
molt bon dia
i moltes gràcies
per atendre'ns
confirma la notícia
gràcies a vosaltres
el govern
descarta definitivament
els Jocs Olímpics d'hivern
bé
els Jocs Olímpics d'hivern
crec que
l'evidència
del canvi climàtic
ens posa
bastant
davant
d'una realitat
que cada vegada
serà més dura
en el sentit
de l'aigua
i per tant
amb les imatges
últimes que hem vist
doncs
de les estacions
d'esquí
difícilment
aquests Jocs Olímpics
podran celebrar-se
en unes latituds
com a Catalunya
per tant
en aquest sentit
crec que és un projecte
que de fet
ja no estava
allò
en primera línia
i des del Departament
d'Acció Climàtica
la veritat és que
tenim
els informes
necessaris
com per posar-hi
molta precaució
en aquest sentit
és definitiva
la renúncia?
Bé, això segurament
correspon a presidència
perquè és
és qui lidera
aquest projecte
però jo li puc dir
que des de la vessant
d'Acció Climàtica
és una
és una altitud
ara mateix
que ja veiem
que no s'esperen
grans nevades
i que aquest canvi climàtic
ens posa bastant
davant d'una realitat
doncs complexa
i bé
la nostra recomanació
evidentment
amb l'esquassetat d'aigua
que tenim en el país
i l'esquassetat general
que es visualitza
doncs
en les zones
esquiables
doncs
seria una recomanació
important
La sequera
és l'únic motiu
o també la poca col·laboració
de l'Aragó?
Bé
en aquest sentit
ja l'hi dic
això és més
una qüestió
de presidència
del Departament
d'Acció Climàtica
el que hem treballat
és amb informes
respecte a la situació
de la disponibilitat
d'aigua
doncs
en aquests espais
de Catalunya
i per tant
aquí no li puc entrar
perquè això ho porta
doncs
la nostra consellera
de presidència
D'acord
parlava d'aquestes imatges
que s'han fet virals
aquesta setmana
hi ha una imatge aèria
que ha circulat molt a Twitter
on
es veu
doncs
algunes pistes
de la Cerdanya
amb un petit fil
blanc
que són les pistes
crec que és
no sé si
Molina i Masella
Masella
sí, correcte
en aquest context
de sequera extrema
és ètic
tenir les pistes
d'aquí
catalanes
obertes
només amb neu artificial
Bé
segurament
això és una
qüestió
que ha fet
motiu de conversa
a moltes taules
aquest Nadal
nosaltres ho valorem
com que
diguéssim
aquesta neu fabricada
amb canó artificial
de fet
és una neu
que resideix a la muntanya
i torna
en el riu
aerols
en el moment
del desglas
per tant
és una neu alta
muntanya
i de fet
els municipis
a l'entorn
d'aquestes pistes
esquiables
doncs
no són els que
pateixen
més aquesta emergència
saben que
Catalunya la tenim
distribuïda
en diferents unitats
respecte
al sistema hídric
i per tant
doncs
en aquest moment
no serien
unes unitats
molt complexes
si bé és veritat
que aquest ús
doncs
una vegada acabat
aquest ús
desglasa
i la neu
reincorpora
en el seu cicle
habitual
el tema de l'ètica
nosaltres
doncs
no el podem valorar
el valorem més
el tema de
en aquest cas
doncs
la ciència
i en aquest sentit
doncs
el que li puc dir
és això
que la neu retorna
el que passa
és que
aquí tothom
crec que
ha d'aplicar
el màxim
de correcció
possible
amb els usos
de l'aigua
perquè
una cosa
és
l'ètica
en si
l'altra cosa
és la imatge
que nosaltres
hem de transmetre
a la població
de la necessitat
de ser
el màxim
de curusos
amb aquest recurs
que ara ja hem comprovat
que no és infinit
falten poques setmanes
per decretar emergència
per sequera
que des del govern
s'ha fixat en mitjans
finals del mes de gener
el director de la Cal Samuel Reyes
deia aquesta setmana
que l'arribada
d'aigua en vaixell
seria a partir
del mes de juny
no és una mica
enllà
tenint en compte
el context
que tenim
o ja està previst
poder sobreviure
fins al juny
més enllà
de l'aigua
que arribi
per vaixell
bé
nosaltres
tenim els nostres
càlculs fets
i evidentment
el director
de l'agència
explica
que aquesta arribada
de vaixells
podria ser
a partir del juny
és perquè tenim
la seguretat
que fins al juny
malgrat no plogui
ens podrem abastir
és a dir
els recursos
fixis que
en aquest període
de sequera
a diferència
del 2008
hem pogut anar
estirant
d'alguna manera
l'arribada
d'una emergència
més d'un any
sobretot per l'aigua
aquella
que som capaços
de fabricar
per dir-ho d'alguna manera
l'aigua desalinizada
i l'aigua regenerada
i pensi
que hem passat
en aquest cas
de tenir
una desalinizació
amb les nostres
desalinizadores
al voltant
d'una
una activitat
del 20%
l'hem passat
al 100%
i per tant
ara mateix
el país
s'està vestint
aproximadament
uns 80
hectòmetres cúbics
d'aigua desalinizada
o per exemple
pel que fa
a la regenerada
hem passat
d'una producció
de 17
hectòmetres cúbics
hem passat
a una producció
aproximadament
d'uns
quasi 70
hectòmetres cúbics
per tant
tot això
aquesta activitat
d'aigua
que no cau del cel
ens permet
allargar
aquesta
alerta
d'aquesta
emergència
de sequera
però també
ens permet
fer càlculs
fins a
quan
podem
abastir
el país
i per tant
això està
calculat
el transversament
de l'Ebre
està descartat
ho dic perquè
aquesta setmana
els enginyers
de camins
els industrials
els agrònoms
i els agronomistes
fins a 4 col·legis
d'enginyers
diferents
s'han posicionat
s'han posicionat a favor
de la mesura
de manera temporal
i només
en període
de sequera
això ho descarten
des del govern
sí
jo crec
que el conseller
ho ha dit
el director
de l'agència
ho ha dit
jo també
en altres mitjans
he fet la mateixa
afirmació
deixin primer de tot
agrair
als col·legis
professionals
sincerament
la feina
que estan fent
perquè és veritat
que cal buscar
tots aquells recursos
que puguin
d'alguna manera
allargar
aquesta resiliència
en sequera
però sí que és veritat
que nosaltres
ara no veiem
aquesta interconexió
de xarxes
bàsicament
perquè una vegada
està feta
una connexió
de xarxes
el que tendim
a la societat
és a fer un ús
com si el recurs
fos indefinit
i per tant
la veritat
és que no és
un recurs indefinit
l'Ebre
tampoc està
per tirar coets
saben el problema
que hi ha
a la zona
de la desembocadora
de l'Ebre
el nostre delta
de l'Ebre
la necessitat
d'aportacions
d'aigua
i en aquest cas
també
de sediments
i per tant
alterar
amb captacions
doncs
aquesta zona
de l'Ebre
no és una
diguéssim
una possibilitat
que nosaltres
veiem viable
creiem que
la resiliència
ha de venir
per un altre costat
és a dir
sempre parlem
de l'estalvi
i l'eficiència
això és clau
se'n parla
poc però és clau
i també
d'aquella adaptació
de la demanda
a l'oferta
a l'oferta
que hi ha
en el país
i nosaltres
fixi's que
amb la desalentació
i amb la regeneració
estem intentant
mantenir una oferta
com la d'abans
a la sequera
per tant
si ens poguéssim
estabilitzar
en aquest marge
d'oferta
caldria
que el nostre país
s'adaptés
a aquesta demanda
sobretot
perquè el canvi climàtic
està aquí
i aquesta és una
de les primeres
sequeres
greus que patim
estem convençuts
que en vindran
d'altres
per tant
la nostra feina
és adaptar el país
en aquest estadi
de sequera
que pot ser
més greu
però que serà
més o menys
permanent
dos quarts
d'heu del matí
amb Anna Bernada
secretària
d'Acció Climàtica
un segon
no pengi
perquè vull saludar
el Dani Ramírez
bon dia
bona hora Dani
molt bon dia
a veure
sabem quan plourà
a Catalunya
a veure
en principi
els propers dies
no venen grans pluges
demà
una petita
enfarinada
al Pirineu
i que puguin caure
d'un a cinc litres
per metre quadrat
evidentment
això no arregla res
i afectaria
només el Pirineu
i punts de Girona
la setmana que ve
a mesura que avanci la setmana
ja a partir de dijous
divendres
sembla que es trencaria
l'anticicló
com a tal
que ja fa
20 o 30 dies
que el tenim aquí
i de fet
hi ha llocs de Catalunya
on fa pràcticament
60 dies
que no cau
ni un litre per metre
quadrat
i una pluja
bonica
d'aquella pluja
que corre aigua
pels carrers
hem estat mirant
i ens hem d'anar
cap al 15 d'octubre
és a dir
des del 15 d'octubre
que hem passat
tota la tardor
molt aixuta
ens ha tornat a fallar
una estació plujosa
com està passant
darrerament
que fallen les primaveres
les tardors
i això
doncs
ja portem pràcticament
3 anys així
aquest és el problema greu
més enllà
doncs
podria ser
que entre el dia 4
i el dia 10 o 12 de gener
es trenqués l'anticicló
i vagin arribant fronts
no ve molta pluja
però potser cap al dia 10 o 12
plauria una mica més
evidentment
el que pugui ploure
és un petit pedaç
no arregla res
però ha de començar a fer-ho
i ho ha de fer
de forma continuada
això ara per ara
no ho sabem
secretària
no sé si t'he previst
visitar la Moraneta
Montserrat
i demanar que plogui
com va fer el conseller
Baltasal 2008
bé
com diu el conseller
el conseller Mascord
nosaltres confiem més
en les persones
que en les deïtats
eh
per tant
sense menysprear res
ni ningú
la veritat és que
estem en un període
hem pensat que el senyor Ramírez
ens donaria una alegria
i la veritat és que
a casa nostra
el Departament
sí
el Departament d'Acció Climàtica
el Servei Meteorològic
ens mirem els mapes
com bé
com desitjant
que donin alguna
perspectiva
perquè la veritat és
que no ens podríem
com deia el senyor Ramírez
no ens podríem permetre
una altra primavera
que l'esperem plujosa
sense que ho fos
de fet
més o menys
tenim calculat
que caldrien uns 90 dies
de pluja continuats
per recuperar
la normalitat
per tant
bé
les dades
en els nostres embassaments
són realment tristes
i també
en general
perquè els cabals
dels rius
tot queda afectat
és a dir
tota l'altra part
diguéssim
del tema ambiental
està realment
molt afectada
i després
aprofitant que us tinc
a tots dos aquí
volia preguntar
més enllà
d'aquesta sequera
aquests dies
també preocupa
i molt la qualitat
de l'aire
sobretot a la zona
de la plana de Vic
que està a uns nivells
perillosos
per la salut
o ha dit d'una altra manera
extremadament desfavorables
155 micrograms
d'IM3
de partícules
en suspensió
ahir
avui eren 189
això és un problema
de salut pública
secretària?
sí
realment
no direm
el que no és
és un problema
de salut pública
i això també
és una conseqüència
de la sequera
que de fet
ens costa
de controlar
perquè les partícules
disperses a l'aire
saben que tenen
uns moviments
que són realment
incontrolables
en el sentit que
s'emeten en un lloc
i viatgen fins a un altre
per tant
ens passa
en zones
per exemple
d'extracció d'àrids
amb les pedreres
el no poder regar
fa que hi hagi
molta més partícula
a l'ambient
i per tant
ens preocupa
i pot ser
de veritat
s'emeten avisos
que evidentment
demanen que la població
no faci activitat
a l'exterior
i això
quan ens passa
en una zona
com Osona
o com ens passa
en el Vallès
sempre intentem
emetre els avisos
i que la població
faci
el que pertoca
però clar
aquestes partícules
impacten directament
al sistema respiratori
i evidentment
no treballem
amb la Secretaria
de Salut Pública
amb la doctora Cabezas
i per tant
és un sistema
de vagilància
que no es parla
d'això
quan parlem
de sequera
però evidentment
és una conseqüència
de la sequera
realment greu
i important
Dani
aquests més de 150 micrograms
per metre cúbic
de partícules
en suspensió
ara ho vincula
la secretària
al tema de la sequera
també és un problema
de la contaminació
que ve de l'àrea
de Barcelona
o activitats locals
per què passa això?
Bé
és un tema
una mica complex
per explicar-ho
ara en un minutet
però en general
clar
nosaltres hem de pensar
que com a societat
emetem uns contaminants
hi ha una part
antròpica
és a dir
que són emissions
per part de l'home
i també hi ha una part
natural
és a dir
quan hi ha aquesta polsa
amb suspensió
que ve a l'Àfrica
en èpoques
de molta polinizació
especialment
abril
maig
tot això
són partícules
i es mesuren
segons el seu diàmetre
i llavors
establim
aquests varems
pel que parlem
de partícules
que diem
PM10
o PM2,5
que aquest 10 i aquest 2,5
es refereix al diàmetre
de les partícules
que és una mica
estem parlant de coses
molt petitones
però aquestes partícules
que poden venir
de la contaminació
que fa l'home
insisteixo
de la pols ambiental
de la pols
que ve del nord d'Àfrica
de la polinizació
hi ha moltes fonts
d'emissió
naturals
també
doncs tot això
són tan petites
tan minúscules
que penetra
a l'aparell respiratòri
a través dels alveols
dels pulmons
i això
són tan minúscules
que es comuniquen
pels vasos sanguiners
i ens entren al cos
llavors
sobretot
la gent que pateix
cardiopaties
afeccions respiratòries
aquests dies
que hi ha molta contaminació
doncs
ho poden notar
o pot ser un precursor
d'empitjorar malalties
o quan es fa esport
a l'aire lliure
es desaconsella
perquè n'hi ha més
en uns llocs
que a l'altre de Catalunya
tot depèn
sobretot
de factors geogràfics
efectivament
l'àrea de Barcelona
crea molta contaminació
però les marinades
fa que aquest vent
la porti
cap al nord-est
i això
ens entra
pel Congost
per exemple
a la vall del riu Congost
passa a la plana de Vic
i la plana de Vic
és única a Catalunya
ja sabem el microclima que té
és com un emburnal
com un emburnal
allà queda tota la boira atrapada
però clar
no només la boira
totes les partícules
per tant els contaminants també
la plana de Vic
que ja té
molta contaminació
de nitrats
al sol
a sobre
té aquesta complicació
de contaminació atmosfèrica
i a l'estiu
a partir de juny
maig, juny i juliol
també
d'O3
de
l'ozó
l'ozó troposfèric
que també es concentra
molt aquí
hi ha molta sensibilitat
i a vegades fem la broma
que
Osona és
Osona
d'ozó
no de comarca
a Osona
és veritat
secretària
si vol afegir alguna cosa
sobre aquesta qüestió
bé res
la veritat és que
estem en un moment
molt complex
cal consensar-nos
tots plegats
que si aquesta primavera
no és una primavera
com n'esperem
les primaveres
plujoses
doncs
tindrem
molta feina
però bé que des del govern
estem treballant
per mitigar
aquesta sequera
i per enfrontar-nos
i crear estructures
amb les sequeres
que segurament
ens vindran
i per tant
la inversió
2027
és una inversió elevada
2.400 milions d'euros
i que estem treballant
doncs
amb aquesta nova planta
potabilitzadora del foix
i per tant
s'ha fet molta feina
durant aquests mesos
i se'n preveu
fer molta més
fins l'any 27
per fer un país resilient
sempre tinguent en compte
que haurem d'acabar
adaptant
aquesta demanda
a l'oferta
que crec que aquest és
el binomi clau
l'Anna Bernades
la secretària d'Acció Climàtica
juntament amb el Dani Ramírez
gràcies a tots dos
bona entrada d'any
bon dia
una abraçada
igualment
moltíssimes gràcies
bona entrada d'any
se'm moren les plantes
no puc fer-hi res
per molt que l'arregui
se'm penseixen al cap
de pocs dies
i no en sé el per què
doncs aquesta és la notícia
que el govern aparca
definitivament
els Jocs Olímpics d'hivern
ho ha confirmat
l'Anna Bernades
la secretaria d'Acció Climàtica
aquest matí
al Suplement
un projecte que
ja va
presentar-se
amb un munt d'interrogants
al damunt
i amb bastants detractors
i que finalment
doncs ha quedat
definitivament enterrat
entre altres causes
evidentment
per la sequera
que vivim
que fa
de molt difícil
justificació
organitzar
uns Jocs Olímpics
que es basen
bàsicament amb la neu
en un país
on no hi neva
Eduard
Josep Maria
i Núria
Bé
aquí vam
polemitzar
amb el Josep Maria
en el seu moment
sobre el tema
dels Jocs Olímpics
un savista diferent
jo estava
bé
vam polemitzar
de la manera
que polemitzem
aquí
els dissabtes
al matí
pacíficament
amicablement
i celebro
i celebro
que s'hagi imposat
el sentit comú
finalment
jo crec
sempre he dit
que el que esperava
del meu govern
era
que m'expliqués
quin era el futur
del Pirineu
sense neu
perquè
anem cap a un Pirineu
sense neu
ho explicant
tots els científics
i el Pirineu
és un territori
que necessita
intervenció pública
si el volem
si el volem
viu
necessita
molta més
intervenció pública
un territori
com el Pirineu
de poquíssima
població
que no pas
una àrea
metropolitana
perquè
en una àrea
metropolitana
hi ha la massa
crítica
perquè les coses
passin
perquè l'economia
passi
obrir una botiga
en una àrea
metropolitana
tu estàs en un ecosistema
per començar
i passar molta gent
per davant
per continuar
tens
mà d'obra
disponible
de tot tipus
especialistes
en tot
en el que faci falta
res
a un cop
de cotxe
a un cop
de metro
tens
proveïdors
tens
o sigui
ho tens tot
hi ha la massa
crítica
perquè l'economia
funcioni
en un territori
despoblat
com el Pirineu
o hi ha una intervenció
pública
intel·ligent
i proactiva
i intensiva
o
és molt fàcil
que se t'acabi
morint
i això és el que
necessita el Pirineu
i no necessitava
diguéssim
un xou
insistint
en un model
que és que
els científics
ens ho expliquen
que no té futur
anem a un Pirineu
sense neu
Josem Maria
a veure
jo crec que els Jocs Olímpics
allà on se celebren
i això
des que el 1896
el Baró de Cobertent
els va recuperar
per l'etapa moderna
suposen sempre
un impuls col·lectiu
una
una aixecada
de moral
i de bon ànim
col·lectiu
que això és
inqüestionable
et posa
posa
el lloc geogràfic
on se celebren
els Jocs
en el mapa mundial
i això
en principi
ha de ser beneficiós
perquè tens
més turisme
etcètera
i després
evidentment
les inversions
abans parlava
del tema
de les inversions
de l'estat
quan hi ha un
esdeveniment
d'aquesta manera
que està implicat
evidentment
l'estat
doncs l'estat
ha d'invertir
ha de fer
millorar carreteres
perquè encara
recordeu que
per exemple
anar per allà al Pirineu
és complicat
i les carreteres
són les que són
i els ferrocarrils
que hi arriba
a la Cerdalla
arriba un tren
que és com
el tren d'Olot
que surt quan vol
i arriba quan pot
vull dir que
té moltes avaries
i les inversions
quan s'acaben
els 15 dies
dels jocs
queden
i queden
per la ciutadania
evidentment
en el Pirineu
el turisme
és la principal indústria
en aquests moments
i això
és una realitat
però és clar
dir
és que
és millor
és preferible
unes comarques
com la Cerdanya
l'Alto Urgell
els Pallars
és millor
que tinguin
una indústria
que no contamini
d'altra tecnologia
això és molt bonic
però
ara per ara
això no és
no hi ha
i no es fa
d'un dia per l'altre
tot això
per tant
hi ha moltíssimes
persones que viuen
del turisme
moltíssimes
en aquestes àrees
i
jo
vaig pujar
i pujo
a la Cerdanya
al Pallars
i parles amb gent
i clar
allà hi ha gent
que es queixa
i molta
que no
que deien
a veure si ara
finalment
ens milloraran
les infraestructures
les carreteres
etcètera
etcètera
després vam veure
que les discrepàncies
amb l'Aragó
i
inclús
dintre
dintre
de la pròpia
Catalunya
les discrepàncies
internes
i ara
ja finalment
el tema
del canvi climàtic
i de la sequera
ho fan
com deia
la senyora
Anna Bernades
ho fan
absolutament
irrealitzable
en aquests moments
Núria
sí
per continuar
amb aquesta dinàmica
de polèmica
tan light
que tenim
aquí sempre
discrepant
sempre
amb zero crits
estic d'acord
amb els dos
la veritat
perquè penso
que per una banda
els Jocs Olímpics
de Barcelona
a dia d'avui
encara en parlem
jo a Madrid
la de gent
que em parlava
amb enveja
de tot el que
va significar
els Jocs
per Barcelona
i com
Barcelona
en aquell moment
va passar-li
la mà per la cara
si podem dir-ho
d'aquesta manera
a Madrid
gràcies als Jocs
i a dia d'avui
en parlem
encara
per tant penso
que van haver-hi
alguns accidents
negatius
dels Jocs
però majoritàriament
penso que va ser
superpositiu
per Barcelona
ara bé
a dia d'avui
aquests Jocs
o sigui
amb les imatges
que tu comentaves Roger
que hem vist
aquesta setmana
que no hi ha neu
a les pistes d'esquí
o sigui
és absolutament
inconcebible
esparpèntic
i pensar que això
era una possibilitat
fer-ho és
absolutament impossible
o sigui
estem en una situació
límit
que evidentment
aquests Jocs
no es podien celebrar
ara bé
penso que tota la gestió
que es va fer
va ser pèssima
per part de totes
les administracions
i agents
que van influir
amb tot aquest episodi
dels Jocs Olímpics
d'hivern
però per altra banda
no podem abandonar
el Pirineu
és a dir
allò que se'ns deia
que els Jocs Olímpics
d'hivern
servirien
perquè el Pirineu
s'impulsés
que el Pirineu
no quedés abandonat
doncs no abandonem
el Pirineu
no pot ser que sigui
aquesta l'alternativa
és a dir
o fèiem els Jocs
o el Pirineu
segueix com ara
penso que això és intolerable
també
tres quarts de deu
hem arrencat
aquesta tertúlia
llegint
bona part de l'article
que publicava
la Natsa Ferrer
el diari ara
el desig que no em puc treure
del cap
per l'any nou
és que plogui
Natsa Ferrer
bon dia
hola bon dia
ara fer una cosa
que és odiosa
que és
Natsa perdona'm eh
perdona'm
però és que
és que som festes
no et perdono
ja faig la prèvia
per si de què
no no em perdona'm
sisplau
dos minuts de publicitat
i Natsa Ferrer
el suplement
el suplement
amb Roger escapa
la vida passa
pel davant
però igual que passa
torna l'alegria
que passa
l'últim musical
de Degoll de Gom
una companyia d'artistes
desperta els desitjos
i les emocions
d'un poble gris
l'alegria que passa
de Degoll de Gom
dos únics mesos
al poliorama
t'emocinaràs
des del 2007
t'hem ofert un lloguer segur
però ara
te'n donem més
si tens un habitatge
de lloguer
i necessites
finançament
pels teus projectes
descobreix
el nou servei
d'avançament
de rendes
de lloguer segur
rep fins a 3 anys
de renda
només prement
un botó
informa-te
a lloguersegur.cat
o al 910
775
775
lloguer segur
la reavolució
del lloguer
ara vine a dalt
tio
caga't d'horror
a tots
de Banducan

guerra, intrigues polítiques
i personatges tan fascinants
com el jove Fabrizio del Dongo
o l'Eduquesa de Sant Severina.
Tot això i més ho trobareu a la Cartoixa de Parma
d'Estem, l'obra mestra de la literatura d'idees.
La millor porta d'entrada
als grans clàssics,
que trobareu publicats a la col·lecció Bernat Metge Universal.
La Cartoixa de Parma,
la novel·la total que no us podeu deixar perdre.
Què tal?
Com heu estat? No m'ho trobem a faltar, no?
Bueno, jo crec que aquestes alçades
ja no saben ni qui ets.
I és que l'eina clotet mai para per casa.
Però tot pot empitjorar.
Ai, ai, ai, ai, a la boca no, a la boca no!
Això no és Suècia.
A TV3, dilluns a la nit.
I disponible a la plataforma 3CAT.
Benvinguts, despistats, crítics, fans i haters.
Tartulianes que participeu des de casa a cop de hashtag.
Benvinguda, generació del podcast.
Benvingudes i benvinguts
a una nova manera de veure i sentir contingut
en català i de qualitat.
Descarrega 3CAT, la nova plataforma digital.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
Passen 3 minuts de 3 quarts de 10.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
amb el Josep Maria Martí Rigau, la Núria Martínez Ribot,
l'Eduard Voltes i la Natza Ferrer,
que molt pacientment ens ha esperat.
Natza, bon dia de nou.
Hola, què tal?
Estàs bé, Natza?
Estic perfecta, sí, escoltant publicitat,
que feia dies que no n'escoltàvem.
Molt bé, fantàstic.
El desig que plogui és un article que us recomanem moltíssim
per compensar tota aquesta espera,
que ha escrit la Natza aquesta setmana,
que sempre fa uns articles sensacionals al diari Ara,
més enllà de sortir a la tele últimament i fer-ho molt bé.
També escriu fantàsticament.
O sigui, has fet una cosa tan senzilla, Natza,
com demanar-li el 2024 que caigui aigua del cel,
que és una cosa que, en un temps en què estem creant
d'intel·ligència artificial, en què la tecnologia ho mou tot,
doncs una cosa tan senzilla com aquesta
em sembla impossible, no?,
o sembla molt llunyana.
Sí, i em fa la sensació que no sóc l'única que té aquest desig.
jo vull pensar que no sóc l'única que té aquest desig,
i ja no només per tot el que comporta,
que és una mica el que deia en l'article,
la necessitat que tenim d'aquesta aigua,
sinó també la necessitat que tenim de veure com plou,
que és una cosa per la qual jo ja sento molta nostàlgia, no?
I són els dos sentiments que em creen una necessitat.
No cal ser jove per tenir engoixa climàtica,
això ho destaco per si algú té dubtes,
i jo pateixo molt per aquests temes
que cada vegada ens estan venint més a sobre
i que, com deies tu,
no hi ha intel·ligència artificial que ho solucioni, això.
I també reivindiques que s'incorpori un dia de sol
com un mal dia,
o una paraula per parlar de l'enyor de la pluja,
d'alguna manera, no?
Tens alguna proposta?
Sí.
O sigui, clar, jo m'hi trobo cada dia,
que li dic avui farà bon dia,
Dani Ramírez,
i dic, bé, clar, què és un bon dia,
i en un moment que hi ha tanta necessitat de pluja,
un bon dia seria que plogués.
Sí, jo ja saps que soc una mica de tocar la pera,
i ja fa temps que aquesta gent que diu
fa un dia fantàstic,
dic, bueno, quan portem tants dies de sol
i tanta manca de pluja,
el dia fantàstic ja no és que faci sol.
De tota manera,
jo he nascut d'un lloc equivocat,
el clima mediterrani no és el meu clima natural,
i per tant jo sempre enyoro el fred i la pluja.
O sigui, m'he equivocat una mica de lloc de naixement,
i sé que no és molt compartit en general,
però ara mateix sí que jo crec
que la bona notícia i el bon dia
seria un molt bon dia de pluja,
uns bons dies seguits,
perquè ens en fa falta molta.
Com celebres el cap d'any, Natza?
Amb molta tranquil·litat i molt silenci.
I gens de cobertura.
Ben fet.
Que tinguis bon any, una abraçada,
i continuar escrivint, Natza, que ho fas molt bé.
Igualment, bon any per tothom.
Una abraçada.
9 i 51 minuts.
Hem sabut com celebra el cap d'any l'Eduard Voltes.
El José María Martíregau, com ho fa?
Depèn dels anys i dels moments.
Normalment ho feia viatjant.
Aquest any, com que és l'any 2024,
a l'horitzó tinc dos o tres viatges bastant llunyans,
em quedo a casa i no faig xoroll ni tranquil·litat.
I tu, Núria?
Doncs mira, depèn de l'any.
Normalment amb amics,
i aquest any, doncs mira,
estic fora de Barcelona
i amb la meva parella, o sigui que superbé.
Ho feu amb raïm encara o no?
Sí.
Sí.
Sí?
Què vols dir que gent que no ho fa?
Bueno, sí, escolta'm,
et sorprendries, eh?
Ah, sí.
Jo que tinc unes quantes al·lèrgies.
M'ha passat una cosa amb els anys
que he anat desenvolupant com una petita al·lèrgia al raïm.
En canvi, no al vi, eh?
Puc veure vi tranquil·lament.
Però el raïm em provoca molta picor a la boca.
i aleshores he fet una regressió temporal.
Jo ho faig amb la Casitos.
No, Eduard, no!
Com els nens petits.
No té cap mena de mèrit, a més.
Jo ho faig, aleshores.
És a dir, si el raïm em provoca això,
doncs...
Bueno, amb olives farcidas, ah, bueno.
Sí, d'enxova.
Et suggereixo, és broma, eh?
Et suggereixo polvorons.
Ja veig el titular.
Eduard, prova amb polvorons, a veure què passa.
És una cosa de lleugereta, també.
A veure, no, no.
El que hi ha un fenomen que és sensacionalment especulador
és el preu del raïm per aquestes dates,
que s'enfila i es dispara extraordinàriament.
Mercat de Galvanya, Barcelona...
Hi tenim el Sergi Ruiz. Bon dia, Sergi.
Bon dia.
Com respira el preu del raïm, avui?
Doncs tenim dos preus molt diferenciats
depenent si volem el tradicional, l'aledo,
o el que es comença a imposar últimament,
que és aquest raïm sense pell i sense gra.
Mare de Déu.
I són dos preus molt diferents.
A veure, sense pell i sense gra, m'estàs dient?
Sí, és una veritat que...
Aleshores no raïm, això. Una altra història.
No, però la gent, sobretot els botiguers,
ens diuen que cada cop la gent el ve a buscar més.
Alguna persona amb la qual hem parlat ens diuen
que tenim nens a casa i ens va millor aquest,
perquè els agrada més,
però per fer així una estimació ràpida,
aquest preu, aquest raïm sense gra
i que ens deien pràcticament sense pell,
val entre els 7 i els 9 euros al quilo,
ens deien els botiguers,
quan l'aledo, el tradicional,
el que hem menjat tota la vida,
va a la meitat.
Ara mateix, amb dades de Mercabarna,
està sobre els 4 euros 4,60,
i això, que ha pujat moltíssim respecte a l'any passat,
quan estava pels 2 euros, 2,30, més o menys,
per dir xifres.
Tot i això, la gent ens diu que segueix comprant raïm com sempre.
Molta gent amb la qual hem parlat ens ha dit
que ha agafat el tradicional,
l'aledo aquest, que és el de tota la vida,
però, això, que hi ha gent que comença a interessar-se
i a preguntar a les botigues també
si tenen aquesta altra varietat.
Doncs la inflació, que també arriba al preu del raïm,
com està d'enviar al mercat?
Ho dic perquè la setmana passada també t'hi vam enviar
amb la prèvia de la nit de Nadal.
També demà hi ha un apat fort,
com és la nit de cap d'any.
El que passa és que potser la gent s'ho pren
un palet més de calma que per Nadal, no?
Sí, es comença a animar ara una miqueta,
però res a veure amb el que van viure fa una setmana
al màrquet de la Sagrada Família
i també, de fet, parlant amb alguns botiguers
ens diuen que sí, que estan tenint vendes,
però res a veure amb els àpats de Nadal
perquè molta gent prefereix coses ràpides,
no pensar gaire en aquest àpat,
tot i que algun comprador
sé que ens ha dit un carpaccio o un rap,
per tant, hi ha qui també pensa
en aquest menú de cap d'any.
I també el que ens deien els botiguers,
per cert, és que no temen
que baixin les vendes
per l'augment del preu del raïm,
sinó que l'efecte bon
al ser aquest 1 de gener en dilluns
i fer una mica cap de setmana
i dilluns a festa,
és amb el que sí que estan notant
que la gent ha marxat més
i que, per tant,
potser vendran una miqueta menys
que altres anys.
Cesi Ruiz, des del Mercat de Galvany,
moltes gràcies,
que tinguis bona entrada d'any també.
Igualment.
Us toca cuinar demà o no?
No, però amb això del raïm
m'agradaria fer-te una coseta.
Mira si soc tradició...
La sal, el cap de setmana passat,
tampoc vas cuinar, eh?
No, no, no.
Jo soc mig negat.
Rigau, a veure si col·laborem
una mica més a casa, eh?
No, no, jo, més enllà d'unes amanides,
soc molt negat per cuinar.
Bé, això ja no es destila, eh, avui dia.
Bueno, mira, escolta,
sí, i m'agrada la Taylor Swift, imagina't.
Escolta, jo he de dir que el meu home
sí que cuina, és ell, eh?
Qui farà el menjar sí que jo tampoc cuinaré ell, sí.
No, no, això el raïm volia dir una coseta.
Quan estic...
No, no, quan estic fora,
quan viatxo normalment
m'emporto una bosseta petita
o una llauneta
amb els nostres raïms
i anem a la plaça
o allà en sigui,
que s'estanen els campals...
Espera que tenim una col·laboradora nova
que s'ha colat.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Hola, és que...
Espera, espera.
No hem d'anar a la publica, vull dir que...
Ai, per què no m'escolto?
No, no passa res.
Venia una mica a trastocar-te.
Doncs...
Assisteix el raïm sense pell.
És una aportació que fem des de la teixera.
No ho he dit jo,
ho ha dit el Sergi Ruiz des del mercat.
No, però tu no l'has...
Però tu com a...
No he repreguntat.
No, clar.
No he repreguntat.
Hauries d'haver insistit que...
Què vol dir?
Perquè els oients en aquest país
s'està parells de pensant
raïm sense pell?
A mi també m'ha sorprès.
A mi realment m'ha sorprès.
Per què no has verbalitzat la sorpresa?
Què és la sorpresa de tots els teus oients?
Raïm Palat.
Raïm Palat.
No, no era el Raïm Palat.
Bé, escolta'm,
hi ha molta publicitat que són festes.
De seguida la Maica Navarro,
Josep Maria, Eduard, Núria Martínez Ribot.
Moltes gràcies i bon any.
Bon any.
Fem una pausa i ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
Què esteu fent amb auriculars?
Visitar el Parc Güell.
Si les parets parlessin,
és un podcast per acostar els infants
de 6 a 12 anys al patrimoni cultural català.
Cadascun dels 20 episodis
pren com a protagonista un monument diferent.
A més, també compta amb un espai web amb informació,
recursos per inspirar la visita,
activitats per fer en família
i un joc de preguntes.
Si les parets parlessin,
està disponible al web patrimoni.gencat.cat
barra Si les parets parlessin
i a les principals plataformes.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Hola, soy Ignacio Escolar,
director del Diario.es.
Sin prensa independiente,
no podrán resistir los derechos
y libertades democráticas.
Al nostre darrere no hi ha cap milionari
ni grup empresarial.
Només ens financem amb la publicitat
i el suport de més de 72.000 socis i sòcies.
Soc Neus Tomàs, director adjunta
i responsable a Catalunya del Diario.es.
Si t'agrada la nostra feina,
ajuda'ns tu també.
Entra a eldiario.es barra socio
i dona suport al nostre periodisme independent.
Benvinguts al lloc on la màgia de regalar ho pot tot.
Només has d'aprofitar la millor selecció de productes
amb màgics descomptes,
com ara descomptes del 15%
i molt més en tota la marca d'Aison.
La màgia de regalar fins al 5 de gener
al Corte Inglés,
a la botiga Web i App.
Feliz 2024.
I hi ha moments que només es donen un cop l'any,
com les campanades.
I presentar-les a la tele
és un repte només apte per gent valenta,
com la Laura Escanes i el Miki Núñez.
Des de Montjuïc,
les campanades de cap d'any
a TV3, diumenge a la nit.
11.58 AM,
quartier general del matí de Catalunya Ràdio.
A partir de les 12, avui,
una última hora impecable.
S'ha entès?
Sí, Ostrill.
Aida, no permetis brometes de matxilulós, d'acord?
Tot controlat, Ricard.
Quim Morales, et vull ben etern i concentrat.
Eh, jo?
Per quina era la pregunta?
I tu, Joel Díaz,
fes el favor de no dir paraules altres.
Ostres, que joder,
m'acago en la puta que em va arribar
a parir dels 3.000 milions de camions
que regalen...
De dilluns a divendres a les 12,
l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Humor gairebé sense censura,
amb Quim Morales.
Que al final no es podrà dir res, tu.
A la hora del migdia,
a Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
Roger, creus que som un programa influent, ja?
A veure, influent, influent...
No ho sé.
Però sí que comencem a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat.
Ara, s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els afrets
que sapigueu al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final som un programa de servei
que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.
Beep.