A TV3, diumenge a la nit.
Senyals horaris que marquen les 10,
al moment que aprofitem per recapitular,
cridem l'atenció dels uïens,
perquè aquest cap de setmana de gran premi de Fórmula 1
al circuit de Montmeló i d'operació sortida
es preveuen complicacions durant aquest matí trànsit.
Preveu que a partir de les 11,
i possiblement fins a les 3 de la tarda,
hi haurà molta intensitat de circulació
i que un cop més la via més complicada sigui l'AP7,
i a la tarda recordem un incèndit d'un camió
que transportava marcaderies perilloses,
va generar cues quilomètriques.
El director del Servei Català de Trànsit,
Ramon Lamiel, en una entrevista a Catalunya Informació,
demana sobretot planificació i informació.
Nosaltres el que demanaríem és molta programació
i que prestin atenció a la informació del trànsit
per poder sortir en el millor moment.
Però ja és previsible que des de les 11 fins a les dues
i potser fins a les 3 de la tarda
hi haurà intensitats molt elevades i congestions.
I encara parlant de mobilitat,
recordeu que avui i demà no funcionaran els trens de la línia R4
entre les estacions de Sant Saturní de Noia i Vila Franca,
per obres serà el primer dels quatre caps de setmana seguits
en què aquest tram quedarà inutilitzat,
encara que sofrirà transport alternatiu,
almenys això diu el portaveu de Renfe Antonio Carmona.
En tot moment el que farà Renfe
és garantir la mobilitat dels clients
durant els periods que es produeixin les obres
que està executant a diff.
S'ha informat a través de tots els canals
de comunicació i atenció al client,
tindrem personalització,
per orientar ja els viatgers en aquest trasbordament.
Ha estabilitzat aquesta matèria
l'incendi de dues naus industrials
del polígon de Vilablareix al Gironès.
Les flames s'han cremat part d'una empresa de bicicletes
i patinets elèctrics,
una trentena de dotacions dels bombers
i han treballat tota la nit
i treballant encara per acabar-lo d'extingir.
Ukraine està a llesta per llançar la seva contraofensiva
per reconquerir el territori ocupat per Rússia.
Això, segons diu el president ucrainès Volodymyr Zelensky,
en una entrevista que publica avui
al diari nord-americà de Wall Street Journal.
Zelensky es mostra convençut de l'èxit de l'operació militar,
si bé reconeix també que no sap quant de temps comportarà.
Afegir que ja són més de 260 les persones mortes
i centenars de ferides
en un xoc de trens que hi ha hagut a l'est de l'Índia,
a l'estat Odisha, un convoy de passatgers,
ha impactat frontalment contra un altre de mercaderies.
Aquest fort impacte ha fet volcar alguns dels vagons
en les vies del sentit contrari
i ha impactat contra ells un altre tren de passatgers.
S'ha fet una agressió sexual al festival Primavera Sound.
La detenció es va fer la nit de dijous a divendres,
però s'ha conegut aquest matí.
Una dona va denunciar l'home per tocaments durant un dels concerts.
En el primer moment, els membres de seguretat del festival
van retenir la persona i després els Mossos el van acabar detenint.
10 i 3 minuts en esports avui.
És un dia de màxima atenció ahir al Barbenet. Bon dia.
Bon dia, així és.
Ja ho sabeu, esteu escoltant un suplement des d'Indoban,
de futbol contra el Folzburg, amb el suport de 8.000 aficionats.
L'equip laurana busca el segon títol de la màxima competició europea
en la seva quarta final en 5 anys.
La final és a les 4, la transmetrà a Catalunya Ràdio,
i també l'oferirà en directe a TV3.
El Barça de bàsquet, classificat per a les semifinals de l'ACB,
on s'enfrontarà a l'uniqueja de Màlaga,
després de superar el València,
de 23 punts, 64 a 87 en el segon partit de quarts,
amb 18 tribles anotats,
nou rècord de tribles en un play-off a l'ACB.
També en bàsquet, Aito García-Reneses,
deixa de ser l'entrenador del Girona
després d'una temporada en què ha aconseguit la permanència.
I Sergio Ramos diu adeu al PSG després de dues temporades.
El futbolista, de 37 anys,
jugarà avui el seu últim partit a París,
igual que Leo Messi.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Com no se m'havia d'acudir!
Que al minut tres i mig no arribaria el primer gol!
Ha marcat Drachman!
Ja guanya el Barça a Stamford Bridge!
Passen 4 minuts de les 10 del matí en directe el suplement
de l'indovent just tocada al centre d'aquest estadi del PSB.
Aquí tot ho patrocina Philips.
Som amb la Sònia Germà, el Pere Escobar, la Ruth Villai,
la Laia Tudel.
Tot ho patrocina Philips perquè bàsicament fa un segle enrere
aquesta marca va néixer aquí i és el Philips Stadium,
però també hi ha un munt de museus, un munt d'edificis.
També l'aeroport va haver publicitat per tot arreu.
Hi ha una estàtua del senyor Philips.
Com ho recordes d'aquí, tu?
No ho recordo, jo crec que no.
Jo he de tirar molt enrere.
Si he estat...
Les visites nostres són arribes, passes i tornes.
No ho recordo.
A mi em passa igual, jo juraria que sí.
Vaig mirar els anys i vaig dir que no,
però jo hauria jurat que ja havia estat.
També em passa que ja no sé on he estat.
Com els grups de música agafant gires mundials,
que no saben on toquen, vosaltres no sabeu on arreu.
Al final sí que recordo un PSB Barça,
que el vaig fer des de la tele.
I em van esquartarà per fer-lo des de la tele.
Jo no el volia fer perquè el dia abans van ingressar el meu fill petit.
I vaig demanar de no fer-ho perquè havien ingressat.
Havien ingressat d'urgència.
I el cap d'esports de les hores em va dir...
Fes-ho des de la tele.
Era un partit que no puntuava, el Barça ja estava classificat.
I diu... Fes-ho perquè no tinc ningú.
I ho vaig fer des de... Em van esquartarà.
Però bé, és l'únic record que tinc.
Havia de ser el 97-98.
Tu tens cinc fills.
Aleshores, les temporades i les etapes vitals...
I els èxits del Barça i les Copes d'Europa les deus comparar.
Moltes vegades és el punt de referència.
Hi ha diversos anys de diferència.
Tens crios grans i crios petits.
De 32 a 13.
Imagina't.
A veure, Àlexia Potelles, avui.
Perquè ahir ho sentia i tampoc tenia clar què passaria amb ella.
Àlexia, titular o la banqueta, avui?
Jo ahir, tot el que estàvem parlant, i tots vam coincidir.
No va haver una sola persona ni una sola veu que va entrar.
I li vam preguntar...
Vaja, vam parlar amb el Màrquez, la Vic i la Sada,
la Mireia Vera, el Gerard i el Teddy, els que som aquí.
I cap de nosaltres la veu com a titular.
Però és cert que tots tenim allà...
Que a última hora no convenci el Gerard i...
En principi, no hauria de ser titular.
No ho ha estat des que va tornar de l'alesió,
ha jugat mitjans horetes.
I és que és una al·lesió molt traïdora i és perillós
haver tornat a tant...
Per una al·lesió que no n'ha estat un any gairebé aturada,
i que porta a jugar mitjans horetes,
en un partit de tanta tensió com és una final que surti d'inici,
a mi em sembla un punt arriscat.
Ara ho hem de veure, perquè com que això a l'es baixa,
hi ha aquesta possibilitat, que ho comentava mai amb la Ruth,
que pugui fer de fals nou Àlexia Potelles.
Però jo no me la imagino d'inici.
Però sabent que jugarà segur, i que pot ajudar l'equip,
també entra en mitja hora...
No hi ha necessitat.
Clar, hi ha un risc de recaure, de fer-se mal en aquesta al·lesió...
Clar, també ens hem de posar en la seva pell.
És una final de Champions, venen de l'any passat,
que es van quedar amb l'espinata clavada,
fa tota aquesta temporada que ha patit molt i que no ha pogut jugar...
Jo l'entenc, tu vens aquí i arribes...
Si ho preguntes a ella, la resposta està clara.
Vull ser titular, és normal.
Totes aquestes ganes, jo crec que ho estan gestionant amb cert seny,
perquè el dia del Chelsea, deia,
ostres, últim partit al Camp Nou,
contra el Chelsea, una semifinal de la Champions,
jugarà, i no va jugar, i va estar a la banqueta i no va passar res.
Vull dir que dins d'aquesta gestió i d'aquestes ganes,
sembla que ho estan portant més o menys bé,
d'aplicar el sentit comú,
i de dir que el que més li falta ara és ritme competitiu,
perquè és el que no ha tingut,
ha pogut fer molta feina de gimnàs,
de camp però no de partits,
i si alguna cosa ha de tenir una final,
és un esdeveniment supercompetitiu,
i segurament aquest ritme competitiu
és el que li faltaria encara a Lèxia.
Laia, com van el sopar i de directives?
Perquè esperàvem la porta, la porta veig que finalment viatja avui,
i hi havia tot el morbo aquest del Cas negreira, de l'UEFA, de Ceferín...
Sí, el que passa és que amb Ceferín la porta ja hi parla.
Tenen bon rotllo.
Bé, com a mínim, han tingut moltes reunions i moltes ocasions
de la negreïda i de la possible ascensió del Barça.
Avui, ara, en breu aterrarà també Joan Laporta,
i avui es trobaran a la prèvia durant el partit.
Vull dir, que aquest nou viatge és ahir no vol dir res,
no vol dir ni que vulgués evitar Ceferín,
ni res, ara, clar, el sopar, per gràcia, no?
Per dir gràcia ens van dir que no, i aniria a Joan Laporta.
Encapçalava l'expeició de la vicepresidenta, Marilena Fort,
però, clar, Ceferín parlar,
i el que hagi de parlar ho parla directament amb Joan Laporta.
Sí que ell era Rubiales i Jorge Vildal, seleccionat espanyol,
que també té la seva part, si tu li vols dir morbo,
però de polèmica també amb tot el que hi ha de les jugadores
que no van a la selecció.
Veurem què passa també aquest estiu, és veritat.
Hi haurà retallades en aquest equip,
independentment del que passi avui al terreny de joc?
Ho dic perquè les seccions totes se'n veuen esquitxades,
el masculí ja veurem què pot fitxar i què no pot fitxar.
Què passa amb el femení?
Tu li has preguntat aquest matí al Xavier Puig, que ho hem sentit.
Ha tocat una mica el violí.
També és veritat que és la secció que ell defensa,
i serà el primer que intentarà que no hi hagi retallades.
Ahir, quan vam parlar amb el Marc Fibizarret,
al directe esportiu,
és cert que ells estan una mica a l'expectativa,
però la sensació és que aquesta secció no es tocarà,
bàsicament perquè el femení és de les considerats secció,
és l'única que s'atofinancia.
No passa així amb el bàsquet, amb l'embol i amb lo quei.
En el cas del femení,
ara no és el moment de frenar, sinó del contrari,
d'intentar impulsar una mica més i fitxar millors jugadores.
Jo crec que no augmentarà el pressupost, però tampoc baixarà.
També les jugadores que fitxes pel femení...
Quan diuen retallades seccions, sobretot parlen del bàsquet,
perquè és on hi ha els sous més disparats,
i les jugadores del femení no arriben als sous.
Què cobra la jugadora més empagada del Barça?
Ara ens agafa...
Per comparar-ho amb el xarxa...
El jugador de l'equip masculí del Barça, el més empagat,
quin és ara mateix?
L'última estadística que sortia,
me'n recordo, una diferència molt gran,
que hi havia Neymar, que posaven uns 49 milions,
i Sam Kerr, crec que posava mig milió,
no arribava a mig milió.
Jo crec que hi ha jugadores que deuen estar per aquí ja,
però és cert que la jugadora que més cobra del femení
cobra molt menys que el jugador que puja del filial
i li actualitza la fitxa, perquè ens entenguem.
Ahir em van donar una dada.
Alexia Botella es cobra entre 300 i 400.000 euros.
Ja anaves a parlar amb pessetes, eh?
Sí, sí.
Entre 300 i 400.000 euros.
Però, de màrqueting, aquest any,
que ho ha guanyat tot, ha guanyat un milió i mig d'euros,
però aquesta és la seva feina a part del club,
diguéssim, és el plori empleo, perquè ens entenguem.
El club, 3 o 400.000 euros.
Mira-ho, si no m'equivoco, està als 10 milions d'euros.
D'acord? Aleshores, no crec que tinguin la vergonya
de tocar la secció.
Primera, perquè, com diu la Sònia, és veritat,
és l'única secció que presenta números blaus.
O part del club, perquè aquí inclouríem el primer equip.
L'únic que presenta números blaus.
I segona, perquè si ens hem estat omplint la boca dels valors
i de què hi creiem i de què volem,
ara tens l'oportunitat de demostrar-ho,
perquè no estem parlant d'unes xifres que no es puguin automantanir.
Mira, el pressupost global del Femení, aproximadament,
són uns 12 milions d'euros aquesta temporada.
Fes càlculs, jo crec que la liquidació d'Alba d'aquest any,
que no acabarà sent així,
crec que eren tres vegades més, 36 milions d'euros.
És a dir, un sol jugador del primer equip
es pot tranquil·lament menjar tot el pressupost del Femení.
I és cert que això anirà pujant també a nivell d'ingressos
i estem cada cop més a prop, perquè això ho parlàvem,
en el Femení normalment no hi ha traspassos.
L'única jugadora que el Barça va fitxar per traspass
aquest estiu passat va ser Kira Walsh,
perquè es va lesionar Àlexia,
i aleshores va haver de fer un traspass que no va arribar...
Jo crec que al ronda van arribar a dir 300.000 euros,
tot i que aquesta xifra no ha estat confirmada mai.
Però les jugadores que hagi pensat per fitxar Màrkel aquest estiu,
totes venen perquè han acabat contracte.
Per tant, jo crec que aquesta indústria anirà creixent,
però clar, les diferències entre el que habitualment es paga
en el món masculí i el femení,
és que no té res a veure.
Parles d'un altre planeta.
L'equiparació econòmica és evident que trigarà a arribar.
Jo tinc la sensació que nosaltres,
quan els programes més generalistes
ens hem començat a bolcar també amb el Femení,
els últims anys era l'ouja del futbol femení,
amb això ha arribat per quedar-se.
Ara ja estem fent una prèvia del partit
i parlem estrictament de futbol,
això també vol dir que mica en mica ho hem anat normalitzant.
Ara, la pela és la pela i suposo que tot això...
Però mira, jo vaig preguntar-li a un d'aquests mahatmes
que en sap com és que les jugadores de futbol
tenen contractes tan curts.
Bé, clar, tu quan fitxes amb un jugador de futbol,
el fitxes per 5 anys.
Tenen contractes tan curts, primera,
perquè tu no has d'amortitzar-ho en 5 anys,
perquè estem parlant de quantitats molt més petites.
Si la fitxes, tampoc necessites 5 anys per amortitzar-la.
No, en 3 passos són cul.
I després, perquè això canvia cada any.
És a dir, és tan bèstia el tema,
que l'any que ve...
A la jugadora tampoc li interessa firmar per 5 anys.
Ara el Barça, el que ja vol començar,
sobretot a les seves màximes estrelles,
a fer contractes una mica més llargs...
Va, que t'ho ofereixo 3 i són normalment els agents de les jugadores
que diuen que amb 2 fem, perquè probablement d'aquí dos anys
ja puguin cobrar el doble del que estan cobrant ara.
A la preia, perquè és el Barça.
És que el Barça té un mèrit al que ha fet tot el fenomen Barça,
que ha aconseguit coses com això,
però altres... ahir parlàvem amb l'Oriol Serra, en Wolfsburg.
A Alemanya tampoc han fet... No fan tant cas.
Us vaig sentir, us vaig sentir.
El Wolfsburg és dels pressupostos importants,
però és cert que el Barça és bastant bombolla.
Tenen champions, no? Tenen champions.
L'última la van guanyar el 14,
ara fa uns anys que no la guanyen.
Però l'any passat amb l'Olímpica francesa,
amb l'Olímpic de Lyot,
és molt important.
Clar, i jo crec que aquest és una mica el problema, no?
Que el Barça és com una bombolla
i que estem veient que cada cop arrossega més gent,
però necessitaríem...
Perquè la indústria millora, evidentment,
és que la Lliga espanyola es posi les piles,
que la federació, per començar, s'ho cregui,
i també a nivell... a nivell fins i tot europeu.
És a dir, aquest arrossegament d'efició que porta el Barça,
ho dèiem abans,
si aquí la final demà la juguessin el Wolfsburg
i l'Olímpic de Lyot, que són dues potències d'Europa,
no estaria ple, la final demà no avui.
Si la juguessin, no estaria ple,
perquè encara no hi ha prou o tant seguiment
com sí que hi ha a Barcelona.
És important que a Anglaterra s'hi han posat,
i això jo crec que serà un pas endavant,
perquè tots els equips a la Premier
tenen ara el seu femení,
estan invertint diners,
hi ha inversió també de televisions,
s'estan fent fitxatges a Anglaterra,
jo crec que allà estan omplint estadis cada cap de setmana,
s'estan jugant estadis grans també.
A Wembley la copa van omplir 600.000 persones.
És important que Anglaterra hagi fet aquest pas.
I quan dieu que el públic és tan diferent del masculí,
és un públic que només es fixa en l'equip femení del Barça,
o també comptabilitza les dues coses
i simplement hi ha una part del masculí
que no li interessa al femení?
Jo crec que hi ha molta gent que sí que li interessa,
però seguiment d'anar a veure partits,
de poder anar al camp,
a veure partits del masculí hi van socis,
i les entrades són caríssimes.
En canvi, més enllà de l'ambient que es crea,
jo que tinc un fill petit,
jo un partit del masculí m'ho penso portar-lo,
perquè hi ha un ambient i tu n'estàs dient a casa
que no s'han de dir segons quines coses,
i allà sents unes coses i veus unes coses,
fins i tot al camp que després els nens imiten,
els nens i les nenes imiten.
Jo crec que és un públic coler,
però que veu més accessible poder anar i poder seguir
i poder anar al Johan i poder venir aquí i comprar entrades,
clar, les entrades d'aquí valen 15 euros,
compro una entrada de Champions que són 120, 130,
això també fa que el públic que les segueix
anant al camp sigui diferent.
I l'horari dels partits, portar un nen al camp nou
has de mirar a veure quin és el dia que juguen
dissabte o diumenge a les 4, a veure, tots són a les 9,
en canvi el Johan és a les 12,
són petites coses que ha fet que sí que és cert
que el públic sigui, que els nens i les nenes
s'hi hagin introduït més en aquest equip,
que hagin trobat una connexió més gran,
han anat a la família i sí que hi ha públic
que només segueix el femení, tot i que jo me n'he trobat
aquí a Indove en alguns preguntant,
que no han anat a cap desplaçament del masculí
i en canvi ja han anat a dos finals al femení,
però també al revés, també públic que col·lés
que van al masculí i al femení.
I les jugadores, que són molt més accessibles,
acosta't amb un jugador del primer equip, si pots.
Això ha canviat molt, eh?
Sí. De quan vas començar, Pere.
Això no té res a veure. Ells s'ho perden, eh?
Jo crec que és un error mundial.
T'estàs cremant la glòscara, Pere.
No, és que... Ha sortit el sol.
Ha sortit el sol.
Anem a buscar un ombre, Pere, anem a buscar un ombre.
Que aquesta setmana han presentat els actes
de commemoració dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Tu els vas viure des del principi de tot, no?
Vas fer alguna incursió fora.
Des que abans que comencessin, sí, sí.
No érem a Diagonal 614, estaven en un pis de per allà.
Abans, no, no, no.
El pis vam anar, que li deien Beirut...
Beirut, Beirut. Per què? Explica'ns per què.
La història a mi me l'han explicat.
Com va ser l'època de... Explica, explica.
Quan va començar Catalunya Ràdio,
abans que s'amatés la primera... la primera sintonia,
ja estàvem allà treballant.
Al lluny del...
Recordo malament. D'acord?
I... i després d'això,
van haver de fer reformes,
perquè teníem tot just la planta de baix i la primera.
Van comprar la segona planta i van haver de fer reformes.
I ens van portar tots a un pis del costat,
ens van portar tots a un pis del costat,
d'un edifici del costat,
tot una planta,
i estava, doncs, d'aquella manera, per passar.
És a dir, tot just quatre estudis i per passar.
I allò li deien Beirut, perquè estava que es queia, no?
Vam estar a Beirut una temporada
i vam tornar tots a Catalunya Ràdio.
Tu quants anys tenies, aleshores?
Doncs mira, 23.
23 anys. Però imagina't, en tinc 63.
I havies fet ràdio? Mai.
Mai.
I com vas entrar a Catalunya Ràdio?
I com s'entrava Catalunya Ràdio aleshores?
Doncs, fent proves, també es feien proves.
Jo treballava al diari Esport,
amb pocs diners, aquí sí que puc parlar de pessetes,
encara que la Laia se n'enfoti,
però guanyava molt pocs diners.
No estaves assegurat ni...
Ajudeu-me a entrevistar el Pere, que si no em fotrà aquí el...
Fiscalitzeu una mica tot això que explica, ja.
I el Berlaondo em va dir...
A mi m'escut vosaltres, es capa.
No podem ajudar-te. Això és veritat.
És trist, però és veritat. I com va anar, com va anar?
I vaig anar allà a fer una prova, perquè el Berlaondo em va dir...
Prova-ho! Dic, però a mi aquí m'agafaràs,
si no he fet ràdio mai, sí. Prova-ho!
Jo vaig fer una prova al Lluís Canut, que jo no el coneixia.
El Canut, eh? El Canut ja era xef, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Va tornar xef, ja. Sí, era un dels dos xefs.
Un era el Berlaondo, que era el cap d'esports de cap de setmana,
i el Canut era el cap d'esports d'entre setmana.
Hi havia dos caps.
I ara una vaca sagrada només comença.
I ara sí, sí, amaneva.
I ell va ser el que em va agafar.
Ell va decidir, és una evidència que no té criteri,
però va decidir que havia d'entrar.
I tot allò que es prenia en gintònics,
es sumava als estudis,
es feien coses que no es poden explicar als estudis?
Home, et dic una cosa, Pere, digues la veritat,
perquè ahir vam estar sopant, i amb la Núria de la Fuente
vam començar a parlar d'aquesta època,
i jo pensava, però estic parlant de Catalunya Ràdio,
que m'he perdut, era una festa abans d'això.
Era una festa, era una festa bruta.
No hi ha res millor a la vida...
També hi havia una plantilla molt jove, no?
Sí, no hi ha res millor a la vida que començar en un lloc,
quan comença.
Primer, perquè quan comences, ho tens tot perdonat.
D'acord? I si t'equivoques, no passa res.
No podies equivocar en aquella emissora i no passava res.
Home, en aquella emissora, un dia,
el Miquel Calçada i l'Olivellagràs, un senyor que dius,
hòstia, no era, era el Miquimoto.
Jo vaig trigar anys a saber com es deia,
perquè era el Miquimoto.
Un dia va entrar al lavabo i va dir,
hòstia, quina màquina més xula,
que era on estava el control central, el lavabo de senyors.
Va tocar tres botons i van estar amatent,
conjuntament Catalunya Ràdio i Ràdio Asociació,
durant no sé quanta estona, fins a que un tècnic van arreglar-ho.
Això passava a Catalunya Ràdio.
Però què més, què més passava als estudis, a les taules?
Ara, mira, la taula de l'Estudiu de Catalunya Ràdio,
on tu fas el suplement al cap de setmana.
Si les taules parlessin.
De dintre, de dintre, el que volta a la taula és buit.
Aleshores feien el Lloro Moro, el Mico i el senyor Puerto Rico.
I a darrere venia la Dalina Castellejos.
I cada dia hi havia una bronca,
perquè ells tres fumaven com a desesperats i bevien...
I un dia va entrar cridant, es va muntar un pollastre,
i l'endemà va entrar un tècnic,
que va obrir la porteta de sota per arreglar els cables,
que van fins als micròfons i van caure ampolles de Jack Daniels.
Per favor!
I aleshores ens va instal·lar la Llei Seca.
Això és veritat, ho van prohibir.
A Catalunya Ràdio només teníem una nevera...
S'ha mantingut, eh? La Llei Seca s'ha mantingut, sí.
Una nevera d'aquelles de Verbena, d'aquelles grans, saps?
Que és un calaix enorme.
Allí podies veure cervesa, però el més fort que podies veure.
I hi havia molt d'amor, també, a la ràdio.
S'estimaven molt.
A més, d'una, el van enganxar en un moment, en un procés, diguéssim.
Això no passa ara, ja.
A mi segur que no, però vosaltres tampoc.
A mi tampoc no ha passat.
10 i 22 minuts. De seguida continuem amb el Pere Escobar,
la Laia Tudeu, la Sònia Gelma i la Ruth Vilà,
amb totes aquestes aventures amoroses i alguna cosa més.
Però abans, atenció, perquè ha acabat de tarrar a Indoven.
Em diuen que puc saludar a aquesta hora
el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta.
Hola, molt bon dia, Roger.
Què tal, ministre, com està?
Doncs mira, encara acabo d'aterrar, acabo de baixar de l'avió,
ara estic a punt de pujar a l'autobús,
i vaja, disposat a tot.
Recordo fa un any que el saludava des de Turí.
També va viatjar, aleshores, amb un desenllaç bastant fatal.
Suposo que avui té la sensació,
espera que el viatge de tornada sigui una mica diferent.
Sí, totalment.
Jo vinc a treure'm l'espinar.
Jo vinc a treure'm l'espinar.
Hi ha qui viu aquestes coses molt des de l'afició de l'esport,
i jo la visc, en canvi, des d'una responsabilitat.
I la meva responsabilitat ja no és veure un bon partit, és guanyar.
I, per tant, espero que les coses vagin molt bé.
Em diuen... jo no hi entenc gaire, com bé sabeu,
però he viatjat amb el David Escudé,
amb el regidor d'esport de Barcelona.
I em diu que, com a mínim, fem un 2-0.
Molt bé, molt bé.
No sé si vostè, com a ministre, pot celebrar els vols a la llotja,
o s'ha de contenir.
No, no, jo puc, jo puc, perquè, mira,
si fossin dos equips espanyols, tindria un drama.
Però en aquest cas, no.
O sigui que, en aquest cas, puc celebrar i celebraré.
I si el David l'encerta, com a mínim, dos cops.
Em deien ara els companys d'esports
que la jugadora més ben pagada del Barça
cobre entre 300 i 400.000 euros.
Clar, anem fent comparacions entre el masculí i el femení,
però és evident que és injust.
La seva feina des del Ministeri
també és lluitar per una equiparació salarial, per exemple?
També. El que passa és que també hem de reconèixer...
Nosaltres ens hem guiat per dos criteris
amb aquestes qüestions.
Un és el d'anologia.
Si parlem d'igualtat entre homes i dones,
volem una igualtat salarial.
Però també és veritat que hi ha un principi de proporcionalitat.
Encara el futbol femení no mou, diria.
Volem els recursos econòmics que el masculí.
Per tant, ha de ser una equiparació progressiva.
Però ja que estem parlant del Barça,
cal celebrar que el Barça va ser dels primers clubs
que va decidir promocionar l'esport femení,
en aquest cas, el futbol femení.
Si no recordo malament, va ser el 2015.
I realment, avui, les jugadores del Barça...
són probablement les que tenen una remuneració més important
de tots els clubs femenins de futbol.
Segur que ha d'anar pujant.
Però jo he de dir que nosaltres hem fet un esforç
per la creació de la Lliga de Futbol Femení Profesional.
Hem fet una aportació d'uns 24 milions i mig d'euros.
I, per tant, hi estem treballant
tant amb la Lliga Profesional Femenina
com amb la Federació Espanyola de Futbol,
perquè vagi creixent sobretot, diríem, el reconeixement social.
Perquè tot això ens ajudarà després a millorar els salaris.
Si tenim més gent anant als estadis,
i Barcelona té també el rècord mundial d'assistència
a partits de futbol femení,
si tenim cada cop més patrocinadors,
si tenim cada cop drets audiovisuals de més al valor,
doncs probablement anirem pujant, també,
aquests salaris fins al desig final, no?,
que, efectivament, és la plena i total equiparació.
Segurament, si aquesta hagués estat una final masculina,
avui a la llotja hi haguéssim vist el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez. El trobarà a faltar, avui, a Indolent?
No ho diguis, això, perquè ara fa uns dies
vam tenir una cita molt important a Budapest,
que, per cert, va guanyar el Sevilla i convé felicitar-los,
i no hi havia, ni en aquest cas, ni el ministre ni el president.
Això va com va, perquè, facis el que facis en aquest cas,
alguns diran, mira, aquest tio en comptes de treballar,
què collons ha de fer allà si ell no juga, no?
O sigui que, amb això,
facis el que facis, sempre és objecte de crítica,
i pengem molt de les agendes.
Jo, en aquest cas, podia,
i és veritat que jo estic fent, diríem, un esforç especial...
a participar, a presenciar competicions femenines,
precisament per marcar aquesta prioritat,
que des del punt de vista del govern
ha de tenir l'esforç femení.
Ministre, no sé si, venint de la setmana que venim,
políticament, també hem hagut d'interessant,
el 23 de juliol vostè ja tenia previst ser a Menorca aquest any,
o li han canviat els plans?
No. Mira, jo soc molt tradicional
i jo les vacances les faig sempre a l'agost.
I, per tant, no, el 23 de juliol no tocava Menorca.
Ara ja veurem què passa si puc anar-hi a l'agost, però no, no.
En fi, és un canvi de plans important,
però, en fi, ens ajustem sempre i ens adaptem.
I tal com venen, les entomem.
Com interpreta el resultat de les eleccions?
Molt bons pels socialistes a Catalunya,
però és evident que dolença la resta de l'Estat.
Doncs, mira, probablement l'electorat conservador
s'ha mobilitat com si fossin unes generals,
com si fos un instrument d'erosió de Pedro Sánchez
i del govern progressista,
i, en canvi, els progressistes
les han pres més com unes eleccions municipals.
I això, jo crec que a l'hora de la veritat,
doncs han invat les possibilitats.
I nosaltres, és veritat que hem perdut
una quota de poder institucional important,
però des del punt de vista dels resultats,
és que hi ha hagut alcaldes i alcaldeses socialistes
que ho han deixat de ser,
tot i tenir més suport que fa quatre anys.
Vostè anirà a llistes?
Jo el que diu el partit, ja em coneixeu,
soc una persona de partit
i el que la meva organització decideixi,
i en aquest cas, doncs, el criteri del Salvador Illa
serà fonamental. El que ella em digui faré.
I dona per fet que Maritza Lladet
tornarà a ser la candidata per Barcelona?
Home, és que per fet,
fins que els òrgans del partit no ho decideixen,
no ho podem donar per fet,
però ella va ser la cap de llista l'anterior vegada,
ho ha fet molt bé, és president del Congrés,
i jo crec que, en fi, que si ella vol,
com mal seria que així fos.
Tenim moltes carpetes obertes,
per exemple, la de l'Ajuntament de Barcelona.
Pregunta clara i directa.
Jaume Collboni ha de facilitar la investidura de Xavier Trias?
Bueno, Jaume Collboni,
primer ha d'intentar ser alcalde a ell,
a veure si ens entenem, perquè és normal,
no és les ambicions i els desitjos i les esperances,
però jo crec que des del primer dia, des del PSC,
hem dit dues coses, no?,
que és que sempre es necessita estabilitat
i orientació progressista dels governs.
I, per tant, ens hem de moure amb aquesta tesitura.
És una mica, en fi, on m'he quedat una mica estranyat,
de la posició, en aquest cas, d'esquerra republicana,
que ha rebutjat així d'entrada
la possibilitat de fer un govern d'esquerres,
però, en fi, cada partit té les seves prioritats
i la seva orientació,
i veurem, en fi, jo crec que és aviat encara
per dir per on sortirà la cosa.
En tot cas, nosaltres treballarem amb aquesta idea
d'estabilitat en el govern de la ciutat
i del seu caràcter progressista,
i ens agradaria, sens dubte, encapçalar-lo nosaltres,
que l'encapçalés Jaume Collboni com a alcalde.
I un possible pacte amb Junts i Esquerra
perquè Trias fos alcalde, el veuríem bons ulls, vostè?
Anem a veure, jo el que decideixi en Jaume Collboni
i la nostra gent a Barcelona em semblarà bé.
Jo crec que, precisament,
els que hem defensat que aquestes eleccions eren locals,
doncs també hem de respectar i recusar
que les decisions sobre pactes es prenguin localment.
Molt bé.
Doncs queda entès també el missatge de Miquel Zeta.
Un parell de preguntes molt curtes.
Trobarà faltàries arrimades al Congrés, ara que ha de denunciar
que plegarà?
La veritat és que al Congrés
no he tingut relació amb ella, entre altres coses jo no soc diputat,
i, per tant, no puc dir que la trobaré a faltar,
perquè és que no he tingut molta relació.
Jo la vaig trobar a faltar molt quan va deixar el Parlament de Catalunya.
Això sí, perquè allà sí que havíem tingut molta relació,
i, a més, en fi, amb qüestions importants estàvem d'acord,
i amb altres no menys importants estàvem en radical desacord.
O sigui, la nostra relació no era d'indiferència ni molt menys.
Doncs el ministre Miquel Zeta,
ministre de Cultura i Esports,
ha acabat de tarrar l'Indoven, on avui també serà present,
a partir de les 4 de la tarda, en aquesta final del PSG...
ah, i del PSG, del Barça contra el Wolfsburg,
al camp del PSV Indoven.
Moltes, moltes gràcies, ministre, molta sort i bon viatge.
Gràcies, i fins a la tarda.
Que vagi bé.
Un minut passa de dos quarts d'onze del matí en directe des d'Indoven.
Fem una petitíssima pausa i de seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
Vols anar a la universitat?
Tens dubtes sobre les proves d'accés?
Entra al canal Universitats.
El canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació
100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat.
Dates clau, documentació necessària,
cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar,
recursos per preparar examens,
tot ordenat i molt fàcil de trobar.
Entra a universitats.gencat.cat i descobreixo.
Ei, he trobat un portal amb totes les respostes.
El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
A mi, aquella nena dolenta
m'atreia d'una manera que no acabava d'entendre.
Amigues per sempre.
Jo només era un hombre pàlida d'ella.
Rivals per sempre.
Jo per bé o per mal un home el tinc, però això no saps com és.
L'Amiga Genial, a TV3 diumenge a la nit.
Núria López-Vigas, doctora en biologia i experta en càncer.
Premi Ciutat de Barcelona 2021.
Jo puc fer el que vulgui.
Si m'interessa la ciència, puc ser científica.
M'agrada molt la sensació que estem obrint camí,
que estem descobrint coses que ningú sap.
És com una cosa que té la nostra feina que és superfascinant.
És una feina preciosa.
Les dones ja formem part del món científic i tecnològic.
I tu també hi tens molt a oferir.
Dona ciència, dona tecnologia.
Generalitat de Catalunya.
Aquest estiu celebrem els primers 40 al teu costat.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Fes la comanda a Obramat Ponès i te l'enviarem en 24 hores.
O recull del cap de dues hores el teu magatzem de Sabadell,
carrer de la Serra de Galliners 24,
professionals de la construcció i la reforma.
Obramat.
Tenim paraules.
L'última vegada que vaig fer servir esta paraula va ser gener del 2017.
Me'l fes el favor.
Literatura, molta literatura.
Tenim paraula, el podcast que, a través d'una paraula en català,
sobra a tot un món.
Origen, camí, etzar.
Quina etzar més magnífic.
Jugarem, riurem i reflexionarem sobre la nostra llengua
i ho farem en un programa farcit de gent apassionada pel català.
D'això no en tingueu cap dubte.
Us ho podem assegurar perquè nosaltres tenim paraula.
Tenim paraula, el podcast sobre la riquesa del català,
amb Roger de Gràcia.
2019.
La primera experiència a l'elita europea.
Però avui era un dia per començar a aprendre a jugar.
2021.
De Gottheborg, el 7è.
El Barça és campió de la Women's Champions League.
2022.
El desencant de Turí.
Aquesta temporada toca aixecar la segona.
Viure la final de la Champions femenina a la TDG.
La transmissió de la Gelmà.
Al Bolsburg, últim obstacle per tornar com a campiones cap a Barcelona.
Segueix la final a Catalunya Ràdio
amb l'equip liderat per Sònia Gelmà i la narració de Pere Escobar.
Avui, a partir de les 3 de la tarda,
Barça-Bolsburg, a la TDG de Catalunya Ràdio.
La transmissió de la Gelmà.
La segona Champions ens espera a Indovent.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
On this week's podcast, we're talking about music festivals
this summer in Catalonia.
Filling the Sink, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món,
ciència, cultura, política, economia,
a l'art de Catalunya Ràdio i a 4radio.cat, amb Lorcan Doherty.
Filling the Sink, listen to stories and debates from Catalonia.
El suplement, en directe des d'Indovent, amb Roger Escapa.
I el gol, el gol, el gol, el gol, el gol, el gol, el gol!
El gol d'Aitana després d'una sèrie de passades i de parets,
entre Salma, Patri, Patri, Salma, la jugada enrere...
10 i 35 minuts en directe des d'Indovent amb la Sònia Gelmà,
la Ruth Vilà, la Laia Tudel i el Pere Escobar.
Pere, ens havíem quedat fent l'amor als lavabos de Catalunya Ràdio.
Aquest és el tall que t'he cobrat fa 40 anys.
Aquesta frase, treta de context.
No s'ha de treure de context, no? Pere, és així.
Va ser literal, això, va ser literal.
Per cert, deixa'm dir, jo quan sigui gran vull ser com el senyor Iceta.
Per què?
Perquè em sembla un driblador com la Hansen.
És meravellós.
Porta tants anys com tu, segurament.
Sí, però ell és bastant més intel·ligent que jo.
De veritat, ho dic amb la mà al cor i pensant-ho.
Vull dir, en sap molt, aquest home. És molt llest, molt.
Dit això, ja està.
Ja et portaré la tartúria la setmana que ve.
La tartúria política.
No, no, no, què vols, que acabis sense feina?
Dir-li que és la Hansen és una al·lògia molt grossa.
Sí, i tant, i tant.
És la millor dribladora que jo he vist.
Escolta'm, Pere, tu t'escoltes...
ara, quan et senties narrant, t'agrada o no?
No, no m'agrada.
No m'agrada i no em reconec.
No m'agrada i no em reconec, no.
Jo faig la feina abans, diguéssim, eh?
És a dir, jo porto tots els partits que han jugat
les jugadores del Wolfsburg. Tots.
I això costa perquè tothom parla de futbol femení,
però hi ha una cosa que és una mentida.
Vull dir, no tothom hi creu, m'entens?
I la prova la tens si has d'anar a buscar un partit,
un acte d'un partit de copa,
per dir-te alguna cosa, de la Lliga espanyola,
pots començar a suar sang.
I més jo, que soc pretecnològic, no?
Tinc una comunicació perquè fotografiï l'acte del partit
que li ha firmat l'àrbitre i me l'enviï,
perquè no la puc trobar enlloc.
Això vol dir que la gent no hi creu del tot,
que encara no hem arribat al que passa amb el futbol masculí
que pot trobar l'acte de qualsevol partit en qualsevol moment.
Jo he buscat això, però la Federació Alemanya,
per saber exactament quants partits ha jugat cadascuna,
qui és titular, quants gols ha fet,
les targetes, si és molt marrana o no,
si és molt golejador o no,
si és una tia imprescindible o no.
No puc, no m'agrado.
Ho fa, amb allò que dius, amb la...
Amb els bolis de colors. La llibreta, bolis de colors...
Jo també faig bolis de colors.
Però heu d'estudiar molt, no?
No, estudiar...
Jo ho miro des del punt de la curiositat.
Jo he sigut molt mal estudiant,
ara que no em senten els meus fills, ho puc dir,
però he estat molt mal estudiant.
Però la curiositat sempre l'he tingut.
I això ho tinc, és a dir, hòstia, què?
Hòstia, què? Basmut, aquesta tia. Basmut, Basmut.
I mira, hòstia, doncs sempre juga.
Tantes targetes, hòstia, tants gols.
Hòstia, aquesta tia què és?
Doncs és de tant lloc, és de tant l'altre, ha jugat a tants equips.
Aquesta curiositat és la que em porta,
després, quan jo dic Basmut en el camp,
i simplement dic Basmut, i ho dic bé,
perquè la Ruth m'ho ha ensenyat a dir,
perquè això ho temim, això també ho tenim,
no et pensis que això és tan senzill.
Doncs jo sé de qui estic parlant.
I per mi això és important perquè em dóna seguretat.
A la ràdio, que les transmissions fossin en català,
això el Puyol va ser el primer i va ser a la CER, no?
Sí, va ser a la CER, a la Ràdio Barcelona.
I no sé si van ser els primers partits,
però crec que era narrant un mundial amb la selecció espanyola.
Sí. En català.
Fer-ho en català ara sembla que sigui...
Però t'explicaré una cosa.
Jo anava quan anava a Saragossa,
jo anava a la ràdio a la CER, a la ràdio Saragossa,
i que tenia un mite de la història de la ràdio d'allà,
i em posava a parlar amb ell dues hores abans del partit.
Home, veritat, mi abuelo a Aragonès, que era veritat, eh?
No t'importa que passi al fondo de la cabina,
perquè tenia una cabina molt llarga
i ella es posava a la porta amb la porta oberta.
I al fons, jo, des del fons de la cabina,
podia fer la transmissió en català del Sabadell,
que al fons es feia del Sabadell, sense problemes.
Perquè jo havia vist a Saragossa com escalfaven els de la cabena 13
perquè feien la transmissió en català.
Que no era tan fàcil.
Jo he vist cremar mòbils a València.
I la mòbil de Catalunya Ràdio de Saragossa
la traies plena d'escopits.
No era tan fàcil.
És a dir, això de la catalanofòbia que de tant en tant...
Collons, si existeix i ha existit.
No era tan fàcil.
I, a més, era una ràdio que sí, era la Ràdio Nacional de Catalunya,
però era un moment que deies, d'on truca, de Catalunya Ràdio?
De ràdio o què? No, no, Catalunya Ràdio.
O sigui, la gent et deia, ràdio o què?
I quan deies la Ràdio Nacional de Catalunya, ho dèiem expressament,
perquè molta gent et confonia amb Ràdio Nacional a Catalunya.
D'acord? I això et permetia arribar a gent que, al millor,
a Catalunya Ràdio no hagués volgut fer cap entrevista
perquè era una ràdio petita.
Trampes.
I després l'accés als jugadors, no?
Que això us encaixeu i us sento moltíssim de com us costa...
Ja ho hem assumit.
Això, mira... L'enveja...
Però tu vas gaudir, tu vas gaudir els ensaurats.
Sí, a mi em sap molt greu per elles.
Per elles i pels companys que són més joves.
Bé, com que no són tan joves,
vam arribar a agafar alguna cosa
de poder tenir una certa relació.
Això amb què va canviar? Va ser Guardiola qui va tancar del tot?
Guardiola va tancar els entrenaments.
De fet, jo recordo que Lluís Bangal
fa un intent de tancar els entrenaments
i els periodistes, aleshores, li fem una plantada.
Que liderava el que després va ser el cap de premsa del Barça,
que aleshores hi va coincidir.
Però sí, sí, Bangal ho intenta i no ho aconsegueix,
i després arriba l'època de Pep Guardiola
i deixa d'ells tancar els entrenaments.
Per tenir una mica més d'intimitat.
I crec que el dia abans l'obria i ja...
Bé, com sempre,
cada vegada que hem perdut un llençol ja no l'hem recuperat.
Recordo que quan vam presentar un dels documentals d'un suer,
fa poc temps,
hi havia molts exjugadors de quan jo estava amb el Puyal,
i hi havia el Salmurri.
I els jugadors venien, aquests exjugadors venien,
i el Salmur, quan va acabar tot,
ja va dir, tu i jo hem fet una cosa diferent.
O sigui, el que jo faig i el que tu deies fer
és que no té res a veure.
Perquè que aquests tios et coneixen la cara i se'n va al teu nom.
Diu, jo... És que no els veig.
És que no els veig.
Realment ens hem dedicat a coses...
Ens dediquem al mateix però ens hem dedicat a coses diferents.
Ara hi ha els famosos entorns.
Aleshores, quan tu volies saber si un jugador estava bé,
si estava lesionat, directament li preguntaves, no?
Aleshores, arribes a saber si aquell jugador té una molèstia,
no la té, si es troba bé anímicament, si es troba bé físicament,
però està descartadíssim arribar a parlar
amb alguns dels futbolistes que alguns passen pel Barça
i ni els arribem a conèixer.
Crec que és el que arriba a crear després aquesta distància
que permet que tothom sigui molt crític i fins i tot molt cruel
amb els futbolistes.
Que abans la proximitat segurament els protegies,
perquè tenies un punt més d'empatia.
Total, sí.
Jo, quan sento tot això, dic, ostres, quina enveja, realment,
perquè veus que...
També és cert que hi havia vincles d'amistat, potser,
fins i tot que es feia massa forts,
perquè a l'hora de fer la teva feina,
jo crec que això et posava en un problema.
Sí, eren estils, sí.
Perquè eres molt amic d'un futbolista
i si fèieu molt partit a l'hora de parlar d'això i criticar-ho,
sempre costa més.
Però això depenia de tu, en qualsevol cas.
Ja no depenia del jugador.
Tu havies estat a casa de Maradona i aquestes històries?
I he estat a casa d'altres jugadors,
hi ha habitacions d'hospital on han operat amb un tio,
i he estat amb la seva dona allà esperant que es despertés.
Era una altra pel·lícula.
Mira, ara fem un programa, al dilluns, al vespre,
al Canal d'Esports de TV3, que es diu Vaca Sagrades.
Aquest programa no es podrà fer d'aquí 10 anys.
Perquè aquest programa es basa
en la relació que en un fet es tenia amb aquesta gent.
I t'expliquen coses que tu saps,
perquè les has viscut i que, com que ja han prescrit,
ens poden explicar, perquè eren un riu, no?
Això ara no podrà passar,
perquè tu no tens cap relació amb aquesta gent.
I jo crec que perdem tots, per suposar-nos,
que estem fent una altra feina, com deies tu,
és una altra feina.
I ells també, perquè la proximitat aquesta
no feia que, en alguns casos sí,
els tractessis injustament bé,
però feia que els tractessis millor
perquè estaves parlant d'una persona la que coneixies,
que sabies que el millor tenia un problema a casa...
Saps si estava passant un moment?
Ara no, ara...
També ara hi ha molts més mitjans, i de molts tipus...
Sí, però defineixen mitjans.
Entrem a la segona fase.
Clar, passa'm una roba de premsa,
ho dic amb tot el carinyo, i que ningú se m'enfadi,
si se m'enfada, ja tinc una edat.
Passa'm una roba de premsa i sents...
Més que pelotes.
Pagines web, clar, defineixen mitjans.
També és un mitjà, expliquen... Segurament sí.
Tres quarts d'ons del matí
veig que acaba d'arribar el president
en aquest parc on ens trobem a Indowen,
acabat d'aterrar des de Barcelona.
Us podeu quedar, eh?
Podeu anar-los a saludar.
Posarem uns anuncis,
crec que aquests micròfons tenen cobertura fins allà.
Ara el Xavi Cussó de seguida ens ho arreglarà.
Anem a saludar el president.
Posem uns petits anuncis i de seguida saludem aquest especial
a Indowen des de les 6 del matí, suplement fins a la 1 del migdia.
Ara anirem cap al centre a buscar un d'aquests aficionats.
La Jalmà s'hi posa a les 3 de la tarda?
A les 3 ens hi posem,
i a la prèvia de la final a les 4 comença el partit.
Fantàstic. Moltes gràcies.
Fins les 11 us tinc segrestats.
M'ho mereixeu, encara.
Laia Tudel, Ruth Vilà, Pere Escobar i Sònia Jalmà.
Molta sort. Fins ara. Gràcies.
El 5 de juny celebrem el Dia Mundial del Mèdia Indian.
Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i preservar l'aigua per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida
a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
I comença un altre repte
amb els nostres graus pràctics i innovadors.
EAA Business School.
Ho fas molt bé. Has pensat a dedicar-t'hi?
Sí, al curs vinent m'agradaria estudiar un grau en música.
Els estudis de música i dansa
són ensenyaments amb vocació professional i de llarg recorregut.
En el cas de la música hi ha 3 nivells.
Les escoles de música, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors
en els quals es pot escollir entre diferents especialitats.
I pel que fa a la dansa,
també s'ofereixen 3 nivells d'estudis.
Les escoles, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors.
Informa-te a triaeducativa.gencat.cat
Les classes, les extraescolars, els deures, els exàmens,
la funció de fi de curs...
Arriba el moment de sortir a jugar!
Per això al Cort Inglès tenen totes les joguines
amb un 20% de regal.
Les bicicletes, trencaclosques, jocs, peluixos...
Fins al 18 de juny, totes les joguines amb un 20% de regal.
Per més joguines!
Només al Cort Inglès, a la botiga Webby Up.
Com sonen 15 estadis del Girona plens a vessar?
Exacte, 200.000 persones.
O el que és el mateix, tots els clients que ja confien en Parlem.
Si encara no has fet el pas, suma a ti ara i aconsegueix.
Fibre 300 megas, mòbil 10 Gb i fix amb trucades il·limitades
per només 37 euros.
Preu definitiu, passa't a Parlem Telecom.
Fins a la cursa dels 40 anys...
de TV3 i Catalunya Ràdio.
Amb un nou recorregut de 6 quilòmetres.
Començarem a la diagonal de Barcelona
els estudis de Catalunya Ràdio.
I acabarem els voltants de TV3, a Sant Joan d'Espí.
No et quedi sense dorsal.
40 anys.
El 18 de juny, vine a córrer amb els teus.
TV3 i Catalunya Ràdio.
M'emociona veure que la gent es recupera,
que recupera la seva vida
i pot, aquella persona, retornar el que ell vol ser.
M'agradaria que es continués posant
al centre de tot plegat la persona.
Les dones ja formen part del món científic i tecnològic.
I tu també hi tens molt a oferir.
Dona ciència, dona tecnologia.
Generalitat de Catalunya Ràdio.
Gràcies.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen 3 minuts de 3 quarts d'11 del matí.
El suplement en directe des d'Indoven, als Països Baixos,
des de les 6 del matí fins a la 1 del migdia,
amb aquest especial suplement,
per viure tota la prèvia d'aquest partit
que enfrontarà el Barça al Wolfsburg
tot just a les 4 de la tarda.
President de la Generalitat, Pere Aragonès.
Bon dia. Bon dia.
Com està? Bé, molt bé, amb ganes de guanyar.
Acabat de tarrar, eh? Sí.
Hem arribat fa poca estona. Molt bé.
Recordo fa un any que érem a Turí
i també vam fer aquesta trobada aquests 10 minutets d'entrevista,
però ni vostè ni jo vam ser talismà fa un any.
Quin record té d'aquell partit?
Doncs que era molta il·lusió.
Va haver-hi una gran mobilització de l'afició
i moltíssima gent de Catalunya que es va desplaçar.
Ara anem a un camp de mida més petita,
però igualment amb la mateixa passió i les mateixes ganes.
I vaja, aquest any... Aquest any sí.
Aquest any sí. Aquest any sí.
A veure, sí, sí.
Li agrada el futbol? Vostè és aficionat del futbol o no?
Jo soc seguidor, no soc un fanàtic,
però miro d'anar seguint, sí, sí.
Però si no fos president de la Generalitat,
avui segurament no seria aquí.
Probablement no, però crec que és molt bo
donar suport, en aquest cas,
a l'esport femení,
a les jugadores del Barça,
perquè també són un referent,
sobretot per la canalla,
i especialment per les noies
que vegin que un esport que tradicionalment,
la part més mediàtica,
més de referents,
ha estat, com tants altres àmbits,
ocupats per homes,
doncs ara hi ha unes referents
i uns esportistes d'altíssim nivell.
El que passa és que, clar,
posem per cas,
ara m'explicaven els companys d'esports
que l'Alèxia Putelles, que és la més ben pagada,
fa 400.000 euros.
Està molt bé que equivarem masculí i femení,
però econòmicament hi ha una distància abismal, encara.
No sé si des de les institucions,
també l'he preguntat al ministre Iseta,
amb tot això hi tenen alguna cosa a dir,
alguna cosa a fer, alguna cosa a regular.
Nosaltres el que fem és acompanyar
i sobretot promoure l'esport femení.
De fet, aquesta legislatura en política esportiva
hem dit que serà la legislatura de l'esport femení
i això es fa, doncs, també,
per exemple, que són les aportacions
de la Generalitat de Catalunya,
de les federacions i en els clubs esportius
i als consells escolars,
els consells esportius escolars,
doncs, condicionar-ho,
que hi hagi un incentiu
perquè es promogui l'esport femení
i aquesta part d'esport base és clau
i un esforç, també, doncs, per visualitzar
en l'àmbit professional
les esportistes que ho estan fent molt i molt bé.
Si avui guanyen les jugadores,
té previst rebre-les,
per exemple, al Palau de la Generalitat?
Quan hi ha una final de la Champions que es guanya?
Sí, doncs, també ho farem.
També ho farem. També ho farem.
I, per tant, esperem poder-les rebre a Palau i tant.
Deixem preguntar-li,
amb el símil futbolístic, el 23 de juliol,
tocarà remuntada?
El 23 de juliol hem d'anar a golejar.
Hi ha qui cadascú té, doncs, el seu equip,
però crec que davant
tenim, doncs,
un risc molt evident
de retrocés
i de desobediència política personal, no?
I més enllà del meu paper
com a president de la Generalitat,
doncs, en tant que també des de la meva opció política,
doncs, és evident
que l'alternativa, doncs,
el perill que hi ha,
des del meu punt de vista no pot passar
per un vot massiu
a favor del Partit Socialista,
sinó per una defensa del país, també en clau sobirana
i en clau progressista.
És evident que aquestes eleccions no han estat bones per Esquerra,
el seu partit polític,
s'ha pres les municipals
d'alguna manera com que la ciutadania
ha jutjat també el seu govern
els últims dos anys?
Jo crec que ningú plantejava aquestes municipals
com una rebàlida
o una primera volta d'unes eleccions al Parlament,
però és evident
que, al final, en la decisió del vot de la ciutadania
hi ha molts elements que hi influeixen
i, per tant, també, doncs,
com a govern, aquest resultat
és un estímul, doncs, a fer les coses millor,
explicar-nos millor,
i, doncs, en aquests àmbits en què encara hi hagi marge,
doncs, per fer-ho encara millor,
centrar-hi tots els esforços.
Vostè ha parlat aquesta setmana de front democràtic
de cara al 23 de juliol.
Què vol dir, exactament, què refereix quan parla de front democràtic?
Doncs, què hem de fer, Pinya, i ens hem d'entendre
aquells que defensem la independència del país
i tots aquells que defensem el dret a decidir,
tenim posicions, doncs,
de defensa dels drets socials,
de defensa dels drets dels treballadors
i treballadores,
de l'estat del benestar,
perquè el risc que tenim és que
el que s'ha pogut avançar,
que en alguns casos ha estat rellevant,
però també, doncs,
en alguns altres casos,
doncs, encara és insuficient,
tot això vagi enrere, no?
Hem afrontat una legislatura en què hem iniciat
un procés de negociació
amb un govern del Partit Socialista,
un procés de negociació difícil,
però és evident que
amb un govern de PP Vox,
doncs, les condicions seran encara molt més difícils, no?
Per tant,
aquí el que cal
és una gran aliança
que, més enllà de la fórmula,
sobretot ha de passar per entendre'ns
en accions polítiques concretes, no?
En defensa de la llengua,
en defensa de les infraestructures del país,
en defensa de l'estat del benestar,
i això aplicar-ho a tot arreu.
Com es tradueix?
Es tradueix en una llista conjunta al Senat
i uns punts programàtics al programa electoral?
No és cosa de dos,
en el sentit d'una llista
de només dos partits.
El que cal és una gran aliança
que superi el que és el perímetre dels partits
i, per tant,
probablement el primer pas
i el que serà més senzill de fer
o el que és possible.
A hores d'ara, perquè tampoc no partim de zero,
partim d'uns mesos i uns anys
en què hi ha hagut divergències estratègiques
i això no es resol de la nit al dia,
doncs probablement el pas més lògic
o el pas més lògic ara
per començar a teixir
aquest punt d'inflexió
que crec que és necessari
pels perills que podem tenir a l'acantonada
seria un acord programàtic
que ens permetés
que hi hagués un full de ruta compartit,
aquesta paraula s'ha usat molt els últims anys,
però que hi haguessin més fàcils
tenir posicions compartides
al Congrés de Diputats i al Senat.
No descarta per això una llista conjunta al Senat,
per exemple?
Aquest és un veig difícil,
perquè són pocs dies,
perquè aquesta sempre ha estat una qüestió
en què els partits han estat allunyats,
però en tot cas hem d'explorar les fórmules
que, amb les condicions que tenim ara,
sense forçar excessivament res,
el que ens permetin sigui
construir
propostes unitàries.
Encara estan parlant,
per tant veurem
aquest diàleg
que han començat els partits
materialitzant-se.
S'ha plantejat canvis al seu govern
després de les eleccions i també per afrontar
aquest 23 de juliol?
El govern està fent la seva feina,
està fent raonablement bé
i en àmbits en què
caldrà fer molt d'esforç,
especialment pels mesos que venen.
Estem afrontant una situació
de sequera
en què precisament
és una situació que ens fa patir.
Tothom hi està volgant tots els esforços
i, per tant,
confiança absoluta en l'equip.
Per tant, és un no, de moment.
És un no.
Vaig acabant.
¿Esquerra facilitarà que Xavier Trias
es pugui convertir en alcalde de Barcelona?
Li posarà fàcil?
Bé, l'alternativa...
En política sempre has de triar entre alternatives, no?
Hi ha una alternativa d'esquerres, que és
Esquerra, PSC i Comuns, sumen.
Però nosaltres tenim un model molt allunyat
del que defensa Jaume Collboni
i, en aquest sentit, estem a les antípodes
que també hi ha diferències notables
amb el projecte que defensa Xavier Trias
però que també hi ha algunes coincidències.
Hem fet confiança
a Ernest Maragall i al seu equip
perquè pilotin aquestes negociacions
i la decisió que prengui
estic convençut que serà la millor decisió
per Barcelona i la millor decisió pel país.
Parlem de Barcelona.
Gabriel Rufián serà el candidat
de cara a les eleccions del 23 de juliol?
Gabriel Rufián ha fet una molt bona feina
i jo vull... Vaja, ell compta
amb la meva simpatia
treballar amb conjuntament
i, evidentment, aquesta és una decisió
que haurà de prendre la militància d'Esquerra
i haurà de prendre els òrgans del partit
i, per tant, doncs, per respecte
als debats interns
i que tothom, doncs, també,
pugui dir la seva i pugui participar,
doncs jo no m'avançaré.
Ara vull dir que amb Gabriel Rufián
hem treballat molt bé.
Ara la més difícil i aquí sí que s'ha de mullar,
perquè és una porra pel partit d'avui,
el Barça-Bolsburg juga com a local.
M'ha dit un resultat, ara.
Home, un 2-0... 2-0.
Estaria prou bé. Home, seria bastant millor
que com ens van l'any passat.
President, moltes gràcies, molta sort també
i, clar, no sé si s'ha de contenir amb els gols,
no sé si tindrà la porta al costat,
perquè hi ha un vídeo que circula de vostè
a la llotja del Camp Nou, segur que l'ha vist.
Però no era en un partit del Barça.
Era Gigantes, allò? Exacte.
Era la Kings League. Era la Kings League.
Bueno, estàvem tots contenint-nos
i el president del Barça... No va poder.
No va poder, al contrari, no?
I llavors, bueno, vam animar una mica,
que ella estava bé, també.
Molt bé. Moltes gràcies, president.
Moltes gràcies. Bon viatge.
Fem una petitíssima pausa, dos minuts,
i ens actualitzem amb la Neus Bonet al bulletí de les 11.
Fins ara.
El teu enllaç amb la cultura...
A Catalunya Ràdio.
El 6 de juny, l'auditori acollirà el concert final
del grau de composició de l'Smuk
i el lliurement del XXI Premi Internacional Joan Guinjuan.
L'ensemble BCN 216 interpretarà un programa
que inclou l'obra guanyadora,
Terradio, del compositor Franco Calabria.
L'entrada és gratuïta, amb l'aforament limitat.
Més informació a smuk.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln.
Adriana Calcanyoto arriba a l'auditori de Girona a Mérrante.
Un autorretrat amb versos
que oferirà el 9 de juny a la sala de cambra
en l'únic concert que farà a Catalunya.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio 40.