Catalonia, ràdio. les notícies de les 12.
Bon dia, us informa NEWS con el Hunt Vegant.
Els Estats Units envien milers de bombes
de dispersió ucraïna.
La decisió del president nord-americà Joe Biden
xoca contra el Convent Internacional d'Armament,
que prohibeix aquesta mena d'artefactes
pel mal que provoquen a la població civil.
Per Moscou ilその instrument d'aquestes bombes
és un pas més, diu, cap a la guerra mundial.
L'ús de bombes de dispersió en els conflicts desarmats
fa impossible la vida dels civils
durant molts anys després de la guerra.
Així ho ha defensat Jordi Calvo, expert del Centre de l'As
d'Estudis per la Pau,
en declaracions aquest matí a Catalunya Informació.
El problema de les bombes de dispersió
no és el que passa solament en el moment de guerra,
sinó que estem parlant que quan acaba la guerra
fa impossible la vida de les persones
on aquestes han caigut, perquè es converteixen en mines.
Més petites que, a més, són molt atractives per als nens.
Se'n va a jugar a algun lloc,
i els més petites les agafa amb la mà
i només demoure-les li explota.
Segons Jordi Calvo, a més, a hores d'ara hi ha desenes de milers
de nens mutilats arreu del món
per l'explosió de bombes de dispersió
en un context que ja no era de guerra.
Més notícies, Raül Flores.
Mints anys després d'accedir al poder,
ha dimidit el Govern de Coalició dels Països Baixos,
a causa de les discrepàncies internes
sobre les polítiques d'acollida de refugiats.
Ahir, al vespre, el primer ministre, Marruta,
compareixia per anunciar-ho.
It is no a secret that the coalition partners...
No és cap secret que els socis de la coalició
tenim opinions diferents sobre la política d'immigració.
Avui, malauradament, hem de concloure
que aquestes diferències s'han tornat insuperables.
Per això, per escrit,
presentaré la renúncia de tot el gabinet del rei.
...van het fotallige kabinet aanbieden aan de koning.
Tres detinguts per tres possibles agressions sexuals
per tocaments en els dos primers dies de Sant Ferminès a Pamplona.
Hi ha una quarta agressió denunciada
que podria comportar també una quarta detenció les pròximes hores,
segons ha informat l'alcaldessa del municipi Cristina Ibarrola,
abans de la Junta Local de Protecció Civil del Sant Ferminès.
Ibarrola també ha lamentat i ha rebutjat els fets,
exceptuant els anys de la pandèmia entre el 2017 i el 2022.
Durant el Sant Ferminès hi ha hagut 44 denúncies
per abusos sexuals i cinc per agressions sexuals.
Execució pública a l'Iran.
Els condemnats han mort a la forca a Bull a l'Alba.
Es tracta de dos homes implicats en l'atac a un santuari xeïta
de Xirà al sud del país, segons Mijano Online,
la pàgina web del poder judicial.
En l'atac, l'octubre passat, es va atribuir el grup jihadista
a l'Unit d'Estat Islàmic i van morir 13 persones
i 30 més van quedar ferides.
No s'ha fet pública la nacionalitat dels dos homes.
El Pallars Sobirà recupera la fabricació artesanal de vessulles,
uns gots de fusta que utilitzaven els pastors d'alta muntanya
fins al segle passat.
Corresponsal al Pallars Sobirà, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. La vessulla era un petit recipient,
com un got que els pastors es fabricaven amb l'escorça dels bedolls
mentre pastoraven pel Pirineu.
L'Andreu Florido és dels pocs artesans que encara ho recorden.
El mes de juny, quan els pastors pujaven cap a la muntanya
amb els ramats, l'aigua era molt freda perquè era de fred,
l'aigua era molt freda perquè era de gel,
i per no veure-la directament a la boca,
feven aquest vas, vessulla, amb l'escorça del bedoll.
Encara es poden veure vessulles a l'ecomuseu de les Valls d'Aneu,
que promou la recuperació del patrimoni pirinenc.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsal al Pallars Sobirà.
Esports xevisolent.
Ara les dot ha començat la jornada d'avui dels vuit anys de final
del torneig de tènis de Wimbledon.
Destaquem que el número 1 mundial, Carlos Alcaraz,
juga contra el xilen Nicolás Harry
i que el número 3, Daniel Medvede, ho fa contra Marton Fucsovix.
A dos quarts d'una començarà la vuitena etapa del Tour de França
amb sortir de l'Iborna i arribar de Llamotges
amb un parell de cotes de quarta categoria al final,
però a priori podria resoldre's a l'esprint.
Recordem que el danès Wim Geoert és líder.
Avui es decideix la grega del gran premi de la Gran Bretanya de Fórmula 1.
La classificació oficial comença a les 4.
A la tarda, final de l'europeu sub-21 de futbol,
enfronta la selecció espanyola amb els catalans
Arnau Tenas, Mario Gila, Víctor Gómez,
Arnau Martínez, Adrià Bernabé i Sergio Gómez.
Jugarà contra Anglaterra.
I en bàsquet, el president de la penya, Juan Amorales,
diu a Catalunya Ràdio que el fet de cobrar un milió d'euros
pel traspàs de Joel Parró a Barça
no compensa el Club Vertinegra per tots els anys de formació al jugador.
Tot això el dia després que el Barça
hagi presentat formalment oferta al pivot Willi Hernán Gómez.
Ara, el Madrid té fins al dia 12 per igualar l'oferta
o ja serà blaurana a tots els efectes.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Passen 5 minuts de les 12 del migdia,
i el suplement arriba a l'hora de llevar-se
amb l'Alba Riera i l'Andreu Jonola.
L'Andreu ens ha promès fa una estona que ens parlaria de coses gratis.
Coses gratis. No que en donaré.
Ens agraden molt les coses gratis.
A tu, Roger, t'agraden les coses gratis o dubtes de les coses gratis?
Depèn, no ho sé, posa'm exemples.
Els pins i els clauers de les campanyes electorals no m'interessen.
No t'interessen.
I quan veus un nen, per exemple, amb el globus de...
Aquests no són gratis, aquests globus que tu et penses.
Siu. De siu.
A vegades hi ha una persona que treu un bolígraf de Siu
i dius què fa aquesta persona.
A l'Alba Riera no me l'imagino, de petita,
passejant amb un globus.
Me'ls petaven.
No, però potser tenies altres partits.
Alba, no ho sé.
Què passa amb els catalans?
Jo no sé si passa a tots els països del món,
però a Catalunya passa que quan sentim la paraula gratis
o la paraula rebaixes a dintre nostre,
papallones a l'estómac, i pensem, els diners no donen la felicitat,
però això és gratis, això ens fa increïblement feliços.
Per exemple, l'exemple més clar, crec,
que és quan tu vas a la farmàcia a comprar una cosa
i tornes de la farmàcia amb 350 mostres de productes
que tu ni idea que existia.
Però això sí que m'agrada, les cremes gratis, sí.
És que ho sabia, perquè descobreixes coses...
Les cremes de mans.
Les cremes de mans, ara ja tens una edat.
I les utilitzeu totes, que a vegades les veus allà acumulades.
No, no les va servir mai.
No, però et creen una necessitat que no tenies.
I de cop dius, ostres...
Aquest col·làgen, no?
No, sí que és veritat. Final és l'objectiu, eh?
Sí que és veritat que aquí sota els ulls faig mala cara,
i et provoquen aquesta mena de...
L'Andreu és carn, eh?, de... Sí, sí.
És que saps què passa? Això us ho vull explicar,
que em fa moltíssima il·lusió.
Quan jo tenia 21, 22 anys, vaig fer un postgrau de màrqueting.
Una cosa absolutament raríssima, però allà estava jo.
I em van explicar els factors higiènics i factors motivadors.
Sabeu de què va o no? No.
Els factors higiènics, que això em fa molta gràcia,
tampoc us vull fer una lliçó ni una classe...
No, no, però endavant, endavant. Cap expert, eh?
Però el que vindria a ser factors higiènics
són aquells que ja es donen per suposat
quan tu ets client i vas a un negoci, no?
Tu vas, per exemple, a un restaurant,
que et tractin bé és un factor higiènic, no?
Que et serveixin el que tu demanes és un factor higiènic.
Que el preu, més o menys, estigui a preu de mercat
és un factor higiènic.
Però, en canvi, el factor motivador
és aquells que fan que et decideixis per anar en aquell lloc
o que triïs aquell establishment.
Si vas de xocolata blanca al cafè,
això pot ser un factor motivador.
Què passa? Els factors motivadors,
si es transformen en factors higiènics,
és un problema.
O sigui, quan tu ja creus que el que t'estan donant
per motivar-te en allà
ha d'estar inclòs en l'experiència,
és un problema.
Si tu, per exemple, vas tres dies a la farmàcia
i tomben de mostres, si tu hi vas un quart dia
i no tomben de mostres, les demanes.
I això és un desastre, perquè estem exigint...
És que som tremendos, eh?
Jo parlo pels catalans, perquè al final
és l'espècie que jo estudio.
Exigim les... Perdona, no tens mostres?
No, perquè me'n vas donant...
Hòstia, però demanar-ho és...
Hi ha gent... No, no. Hi ha gent que ho demana.
Hi ha gent que ho demana. Un altre no sempre són regals.
I és veritat que no ho demano explícitament,
però si hi ha una botiga,
que sé que sempre m'heu de cremar concretament, eh?
Li vas donant conversa fins que veus així...
A vegades me l'envien a casa, la rebo,
i no hi ha mostra, penso. Què?
Què he fet ara? Per què, això?
El factor motivador s'ha transformat en factor higiènic.
Un altre factor motivador, que no sempre són regals,
és, per exemple, l'hora de triar la teva perruqueria.
Jo, per exemple, la trio en funció del massatge
que et fan després de...
Cada cop és més curt. Ah, sí?
Clar! A mi no m'han fet mai un massatge.
Home, és un dels plaers més grans.
Aquesta part de la vida me l'he saltat.
El perruqueu-perruquera no té l'obligació
de fer-te un massatge al cap,
perquè en quin moment es va posar de moda,
que el perruqueu-perruquera...
Vaig allà a fer-me un...
a tallar-me el cabell, que hi vaig cada dos, tres setmanes.
Què dius, ara? Però això és una despesa?
És en el que més gasta.
Això són mínims 60, 70 euros al mes?
No, dos, tres setmanes.
Perdó, perdó, fa tu un càlcul pèssim.
Quina enveja, perquè et dic Canari i nosaltres.
És caríssim, també.
70 euros, a mi.
Tu vas amb altres tractaments. Un melenon.
No, perquè això és una altra injustícia,
tallar el cabell a homes i dones no té el mateix plaer.
Roger, tu i jo tenim el mateix cabell.
A mi, a veure, és que a més hi vaig en aquesta setmana.
No te'n vas tallar gaire, eh? No.
Què et costa?
Però jo no hi vaig cada tres setmanes,
jo hi vaig com a mes i mig llarg.
Jo crec que 18, 19, 20 euros.
Mira, igual que jo, ens estem movent per aquests preus.
Sí, però de tant en tant hi ha algun atracament.
O acaba sortint amb 40 coses.
Jo sempre acabo sortint amb un xampú, una mascareta...
Com costa dir que no, els xampus?
És el meu problema.
Doncs què passa, l'altre factor motivador seria aquest.
Si els dos dies seguits que no m'estan fent el massatge,
que jo crec que em mereixo,
doncs penso, doncs canviaré de perruqueria.
Doncs no m'està agradant gaire.
Però tu deus tenir un perruquer de confiança.
De confiança. De sempre el mateix.
Li puc explicar com es diu, que li enviarem petons.
No, la perruqueria es diu Ecares.
Està postat a casa.
Passeig de Sant Joan, una cosa fantàstica.
Tu no et deixes tallar els cabells. No, no, no.
Llavors, això són coses gratis,
heu entès el factors higiènics.
Jo vaig per la vida tota l'estona mirant aquestes coses.
Sí, és tremendo.
Descomptes, a tots ens ha passat allò que tenim entre 12 i 14 anys
i els teus pares et porten a una ciutat,
i per entrar, per exemple, en un museu,
menors de 10 anys no paguen, no?
I els teus pares et diuen,
escolta, tu queda't una mica més lluny,
que ara li direm a aquesta persona d'aquí,
que és tonta, i estem veient aquí que és tonta,
li direm que tens menys de 10 anys,
i tu tens 13 anys, i ja saps aquell primer bigotet?
Saps aquell primer bigotet que ja et delata
que tens menys de 10 anys.
A més, fa vergonya quan els pares t'ho diuen
i tu saps que estàs impringint una norma involuntàriament.
Jo em poso molt nerviós.
Aquí veus que els teus pares dius, hòstia, què és aquesta?
Que val 8 euros, però...
Escolta, 8 euros per un català són 8 euros.
Una altra cosa, per exemple, és amb això dels horaris.
A Europa han après molt que els catalans viatgen molt,
i per exemple fan...
Per agafar un talafèric i anar a dalt d'una muntanya,
de 7 del matí a 8, 50% de descompte.
I tu veus que a les 7 del matí només hi ha catalans.
A mi em va passar a Suïssa que vam aparcar...
De veritat, en sèrio?
De 7 a 8 era 50%.
Vam pujar tot, cantant el Virulai, pràcticament, perquè ens el sabíem.
Ens el sabíem tots.
Més coses gratis.
A mi m'agraden molt les coses gratis.
Ho estic criticant, però jo agafo totes les coses.
Ho estic agafant.
Els sabonets dels hotels.
Després hi ha molta gent amb això dels descontes
que és un autèntic fan.
Vol aprofitar totes les oportunitats,
però només per explicar-t'ho.
I fan allò de...
Mira, m'he comprat aquesta zamarreta, quant creus que m'ha costat?
Fan aquesta pregunta només per sentir-ho saber.
Jo ja he agafat i els hi dic sempre 5 euros.
O sigui, per desmoralitzar.
En el cas dels sabons dels hotels,
ho sabeu, que els has pagat prèviament, no?
No, tampoc ho sabia. Quantes coses m'esteu explicant?
Suposo que ve inclòs en el preu, no?
El que estem aprenent avui és increïble.
I llavors també hi ha...
Jo crec que hi ha el gran d'allonsis gratis,
que són les baralles amb la cabalgada dels Reis quan tiren carmels.
Hi ha pares barallant-se per dos carmels de maduixa...
Fa molta vergonya.
Escolta'm una cosa, senyor.
I després hi ha altres grups que venen amb la bossa sencera.
Sí, hi ha gent que porta per aigües del revés.
Per enganes.
Porten per aigües del revés per agafar els carmels.
I això sí que... O sigui, barallar-se.
Hi ha una cosa que no es pot fer.
O sigui, acceptar coses gratis, ok.
Barallar-se perquè et donin coses gratis,
aquest és el meu missatge, no ho feu jo.
I aquest és el meu missatge, no ho feu.
Perquè queda molt malament. Reviseu-vos.
No aneu a la farmàcia a demanar les coses,
no aneu a... És això que dius, els hotels també.
Els hotels, tu quan entres, no és el primer que fas?
Què és el primer que fas quan entres?
Jo vaig a mirar l'ababo.
Avui parlàvem amb hotelers aquest matí
que ens explicaven el que els havien passat
i ens explicaven la quantitat de tovalloles que perden l'any.
Clar, perquè això no ho poden...
Com ho fas?
Ja quan fan la previsió de cada temporada
hi ha moltes coses vinculades a les tovalloles
que la gent s'emporta sense permís.
És tremendo, eh? Sí, sí.
Ara em direu que no us heu emportat mai una tovallola d'un hotel.
Una tovallola no m'he emportat.
A mi una tovallola em sembla gros.
Inconscientment pot ser.
Inconscientment no t'emportes una tovallola, és impossible.
Mira, diré una cosa, jo m'he deixat més coses als hotels
que no pas m'he emportat dels hotels.
Això m'ho crec. Jo també m'he deixat...
Mira, fa rata i menys poc vaig perdre el meu jersei preferit
a Dublín i alguna persona a Dublín que porta el teu jersei.
Mai més el veurem.
Per acabar, el concepte aquest...
Perquè amb això dels descontes, el que us explicava, no?,
aquesta persona que aconsegueix una samarreta
d'una marca molt cara a un preu molt barato, no?
Doncs a aquesta persona li agrada molt a restaurants baratos,
que no siguin bons.
Li agrada la cosa barata, la cosa que no...
Per quatre euros hem menjat, no?
I després et diu, no, és que relació qualitat-preu.
Sempre es treu quan el preu és molt millor que la qualitat.
És un quart d'una del migdia, som a Catalunya Ràdio,
l'hora de llevar-se amb l'Andreu Jornala i l'Alba Riera.
L'Alba ens ha promès que...
és el seu tema de conversa aquesta setmana.
Què ha passat amb aquesta pel·li, perquè hi ha molta cua, no?
Ha sigut una mica...
Haureu vist aquesta setmana, quan em treu a l'Instagram,
que hi havia molta gent, sobretot dels circuits artístics i culturals,
que estava penjant aquesta cosa de stop censura,
que referien a tota la censura que està fent Vox i el PP,
a diferents festivals, obres de teatre, visionats de pel·li, etcètera,
totes aquelles pel·lis que consideren que tenen caràcter feminista
o que estan en prou dels drets humans del col·lectiu LGTBIQ+,
i en general de les persones,
perquè fins i tot hem vist que cancel·laven una obra de teatre
que dius com polititzes un trastorn de conducta.
El cas és que tot això ha començat a rolar molt,
i per això avui, a més a més, com que venim de dies de l'orgull,
creia que era important recomanar una pel·li LGTBIQ+,
perquè del que hem de fer és omplir els cines
i produir només aquestes pel·lis, d'acord?
Perquè ja està bé d'aquest color.
Mira, m'agradaria que escoltéssim aquesta cançó.
¿A dónde van las cosas que yo quise un día estudiar?
¿A dónde van los sitios que quisimos visitar?
¿A dónde van las copas que no nos pudimos tomar?
¿A dónde va el ayer?
¿A dónde va el ayer?
Si hoy solo puedo andar...
gritando en tu portal.
Sólo quiero amor, sólo quiero amor, sólo quiero amor.
Tengo ganas de...
Sólo quiero amor.
No explicar por qué.
No exagerar amor.
Yo te quiero querer.
Yo te quiero querer.
Sin miedo que...
pueda volver.
Tengo ganas de...
Tengo ganas de...
saltar a tus pies.
saltar a tus pies.
Levantar el parque.
Levantar el parque.
Puntarle a Dios.
¿Quién quiero ser?
¿Quién quiero ser?
La, la, la, la, la.
Sólo quiero amor.
La de la Rigoberta Bandini.
Ara l'Andreu dirà.
Totes les cançons de la Rigoberta Bandini són iguals.
T'haig de dir que en aquest cas...
No et trec la raó.
És molt reconeixible.
El cas és que és la banda sonora de la pel·li.
Tu poses banda sonora de la Rigoberta Bandini
i ha de ser una aposta assegurada.
Està bé.
És orgull, és del que parla.
Apuntar-vos a aquesta pel·li,
te estoy amando locamente,
l'ha dirigit l'Alejandro Marín,
l'ha dirigit el Xabitoll,
i entre els repartiments estan l'Anna Wagner,
l'Alba Flores, l'Àlex de la Croix,
l'Omar Banana, d'acord?
Perquè us apunteu, després els busqueu a Instagram.
Omar Banana.
El que parla aquesta pel·li
és de la història de l'orgull,
perquè en realitat ens costa ubicar-lo.
No sabem molt bé per què se celebra aquell dia.
Doncs jo us ho explico.
L'orgull es situa el 25 de juny de l'any 1978.
Resulta que aquell dia
va sortir moltíssima gent
a l'article GTVQ+,
a manifestar-se per reivindicar els seus drets
també contra la llei de perillositat social.
Perillositat social? Quina era aquesta llei?
Doncs era una llei, es deia, perillositat social.
Bueno, peligrositat social,
irrehabilitació.
Va ser una llei espanyola aprovada naturalment
pel règim franquista,
que perseguia a les persones homosexuals i transsexuals.
Simple.
La llei es va derogar, però fins al cap de deu anys
van seguir estant perseguits igualment
en aquell cas sota el delicte d'escandolo públic.
Escandolo públic.
Escandolo?
És que volia dir com en veu de Franco, saps?
Escandolo.
Enduro ni foc.
No, és que jo el castell el porto regolint, sí.
Llavors, en aquella manifestació
es comemorava que feia un any
que es va celebrar una manifestació multitudinària
per la llibertat sexual a Barcelona.
Per tant, Catalunya
hi té un paper molt important també en aquest orgull.
Llavors, aquesta pel·li,
més enllà de reivindicar i repassar
la història del col·lectiu, una cosa que és molt important
i que hauríem de fer tots, perquè en realitat
és revisar la nostra història.
Igual que veurem pel·lis de gladiators,
doncs també estaria bé mirar aquest tipus de pel·lícules, no?
I voldria destacar tres coses, sense fer massa espòilers,
que us animin en el cinema, ja ho veureu.
Per un costat tot i ser una història dura,
és una història que té molt de color,
ja ho escoltem amb aquesta banda sonora, no?
I això perquè és important.
És veritat que hi ha gent que diu
a veure si potser estem donant una visió massa romàntica
del moviment i del que va passar, no?
Però és que realment és important
que també s'expliquin les històries des d'aquí,
perquè moltes vegades estem acostumats a viure
els drames de les persones LGTBIQ+,
com si haguessin d'acabar tirats en una coneta...
Però la pel·li és un drama, no?
És un drama, però...
Noi, que a més, perdó, amb totes aquestes produccions...
Sí.
Vull dir que els hi mola el tema del drama i la llàgrima
i portar-ho l'extrem.
Bé, però té molt de color, també.
A la vegada, vull dir, és que també poden ser històries
que no els victimitzin tota l'estona, no?,
perquè saps que és una història personal.
I a més a més, que va una mica més enllà
de l'argument aquest del love is love,
que el veiem a moltes campanyes, sobretot durant l'Orgull,
quan de cop tot el... no?
El Corte Inglés està preocupadíssim pels drets del col·lectiu LGTBIQ+,
perquè love is love.
No, no parla només d'amor, parla de drets.
L'amor és molt important, però aquesta cosa de love is love
l'hem d'acabar ja, estem parlant de drets, no d'amor.
I a més a més, perquè, clar, o sigui,
passa molt que aquests tipus de pel·li
ja se'ls hi posen l'etiqueta LGTBIQ+.
Potser, Andreu, pensaries,
potser ja no m'interessa que també passa molt
amb les pel·lis hem catalogades com a feminista, no?
I això és unes etiquetes que també hem de començar a trencar,
perquè si bé és veritat que en el primer moment
és important, perquè sense aquesta etiqueta tampoc...
no existirien, o sigui, una manera de fer-se veure
ha d'existir aquest cine, perquè ens fem veure
ara ja estem en una altra situació, en una altra posició
en què aquesta etiqueta desapareixi i simplement és cine per a tothom.
Perquè, per exemple, aquesta pel·li està molt bé
perquè representa, més enllà de l'Història de l'Orgull,
la relació entre una mare i un fill
i els seus conflictes, els seus drames personals
i això ens pot interpel·lar a tots,
és una relació amb la teva mare, no?
Llavors hi pots connectar des de molts costats
i crec que és interessant com obrir una mica la mira
i saber-nos acostar a aquestes històries des de molts costats.
No hi ha un altre punt que també és important,
que és l'humor, hi ha una mica de sarcasme
i una mica d'humor.
Això ho explica molt bé la Samantha Hudson,
perquè és tan important l'humor per explicar aquestes històries,
el Roger se li escapa el riure perquè es tasta en la sopa,
la Samantha Hudson, no?
Hola, Tarik, en suplement, crec que avui surt el col·lapse.
Sí, és maquíssima.
També diré una cosa, que la Samantha Hudson és la millor,
però que hi ha molta gent activista, que sempre la citem ella,
quan som l'única, hi ha molta gent a darrere
que lluita pels seus drets, perquè, clar...
Però és veritat que ella, en una entrevista,
ho va dir molt bé i és així,
i va explicar que és veritat que
quan recorrim l'humor i l'absurd,
d'alguna manera, és com que ens estem protegint
d'un rebuig sistèmic, no?
O sigui, tots busquem tenir el control de les situacions
i quan algú t'insulta o atreu de la zona de confort
o et situa en un entorn hostil,
l'humor et pot donar cert control.
Si tu li retornes amb humor, la persona es queda parada
perquè no sospira, no?
Llavors, moltes vegades, aquest recurs,
i recorrent aquestes pel·lis, perquè ens ajuda això.
Un tema sobre Catalunya que avui afegir aquí.
És una pena que us estigui parlant d'aquesta pel·li
que es diu Estoy amando locamente y siguin castellà.
Però és veritat que Catalunya...
Jo no volia dir res. Jo no volia dir res perquè...
Jo ho sé, però estarem d'acord que Catalunya,
com us he dit, per començar,
és on es va celebrar realment la primera manifestació,
va ser a Barcelona.
Barcelona ha sigut com un dels braçols del transformisme,
etcètera. Tenim molta història.
Però, curiosament, moltes persones d'aquest col·lectiu
han de marxar. Han de marxar cap a Madrid,
perquè és on hi troben aquest espai.
I és una pena que aquí no puguem generar
els nostres referents locals, que és molt necessari.
O sigui, ens hem de poder identificar
amb històries com aquestes del veí del poble del costat.
Hi haurien de vellar una colla de...
Drax, per exemple, de Manresa,
que ja n'estan sortint, eh?
Però moltes vegades tot això passa a Madrid.
I aquí també hem de començar a reivindicar
que és en català, perquè també hi ha molta gent que ho necessita.
I per què creus que...
Mira, no et sabria...
Que té més visibilitat a Madrid o...
Mira, no sabria dir-te'l perquè és una pregunta
que m'he fet diverses vegades i hi he fet entrevistes
a persones del col·lectiu.
I es queda una mica com en un punt...
Simplement perquè no hi ha hagut referents.
Com a ciutat, no? S'ha anat cap allà.
Llavors, sí que és veritat que cada vegada hi ha més referents,
que de fet us en porto tres que us voldria recomanar
que estan passant aquí, perquè el sabeu, i és important.
O sigui, és important que hi siguin.
Són les Bunyol TV.
Elles es defineixen com una tele radicalment descentralista
i bollera.
En realitat fan contingut audiovisual,
també fan festes i organitzen celebracions i tal.
I en aquest cas, és com de la comunitat lésbica, diguem-ne,
però està passant aquí.
I és descentralitzada. Vull dir que ho fan per pobles,
perquè no tot passi per, en aquest cas seria Barcelona,
que estaríem cometent el mateix error.
Això de Bunyol TV, sense qui ara sembli el meu avi,
on és el meu avi?
Ah, mira...
On s'acintonitza?
Per varis canals, tu entres al seu Instagram.
Bueno, la Marta Mas i la Que Rature són dues de les...
dos comunicadores que potser algú els hi sona.
Ho pots trobar a Instagram,
i en concret tenen una secció a Ràdio Primavera Sound,
crec que pot arribar a créixer una mica més.
Ho deixaré aquí.
És un consultori muros lésbic.
D'altra banda, us volia recomanar Jèssica Capulla.
Atenció, que és una travesti que lluita per una Catalunya marieta.
Ella diu... L'heu de seguir perquè és molt interessant.
Jèssica Capulla,
que també està fent travestisme en catàlegs, molt important.
I d'altra banda, Futuroa.
Futuroa fan uns espectacles increïbles,
els fan a l'Apolo, normalment.
Organitzen Saraus Drag.
Són com concurs travestis,
però en realitat el que fan és generar festes que són espais segurs.
No espais segurs, perquè...
Vull dir, espais segurs com a concepte, no només com a espai físic.
I tot això està passant aquí, a Cat.
Ja ho seguirem i anirem a veure la pel·li, et promet.
T'estava dient el locament.
Et vas emocionar?
Em vaig emocionar molt ràpid, però sí, em vaig emocionar.
Toca, toca, toca, la fibra. Tu l'has vist?
Ah, perquè em vas comentar i que semblava que sí.
No, perquè soc un professional de...
Ho he llegit tot.
No, no, però... Bé, bé.
I la crítica l'has rebut molt bé, avui.
No ho estic fent aquí.
És veritat que conec gent qui treballa, també us ho diré.
Però la crítica l'has fet molt bé.
Alba Riera i Andreu Xonola, moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Aquesta temporada.
I segur que ens retrobem ben aviat. Cuideu-vos molt.
Bona estiu.
Ara tornem amb el Pep Noguer, el suplement, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Recorda que el servei és gratuït
i pots fer-ho de forma telemàtica els 365 dies de l'any.
Consulta el web
www.fp.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Amb els preus de Caprabo és un plaer comprar
i amb els descomptes d'estiu ens tornarem a enamorar
Aquest dissabte 8 de juliol a Caprabo i a Caprabo a casa
emporta't el 5% de descompte de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo
perquè estalviïs tant que acabis enamorat.
Caprabo, més informació a caprabo.com
Cada migdia ens apropem a l'actualitat.
Catalunya migdia,
l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
A les dues, les últimes notícies
i l'actualització diària dels temes de l'estiu.
Catalunya migdia, cada dia a les dues.
Serveis informatius de Catalunya Ràdio.
Aquest estiu ningú et donarà més,
ningú t'ho explicarà millor.
Aquest estiu emporta't l'app de Catalunya Ràdio al mòbil.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio.
Cada cop més intuitiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entra i per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot, a la teva targeta Club Caprabo.
A les dues, les últimes notícies
i l'actualització diària de Catalunya Ràdio.
A les dues, les últimes notícies
i l'actualització diària de Catalunya Ràdio.
Tot, a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Emporta-te-la amb tu aquest estiu i sempre.
Clips.
Clips va fer mal, és que ha de ser molt dolent,
perquè és una persona que no es ficava ningú,
la persona que és bona no desconfia de ningú.
El principal sospitós del robatori a la masia del Montseny
i de l'atac al Masové confessa i diu que té un còmplice.
Va impactar una mica de dir
que no m'estranya que la gent no volgués va aclarir
i diguessin que va amb una mirada profunda.
Els testimonis tenen por
i la investigació ha de superar molts obstacles.
És com una gincà, en aquest cas.
Vas aconseguint pistes inconexes entre elles a partir d'un fet
i van apareixent coses.
Qui ha robat i torturat el Masové?
Cas Angelet, capítol final.
Aquest dissabte, a les 9 del vespre, a Crims, amb Carles Porta.
I sempre amb podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.
Rallies on the microphone with Ross and G.
All the people in the dance will agree
that we are well qualified to represent the LBC.
Me, me and Louis, we're gonna run to the party
and dance to the rhythm of this song.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga online.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
Pràcticament dos quarts d'una del migdia som al suplement.
Som a Catalunya Ràdio, Pep Noguer. Bon dia i bona hora.
Molt bon dia, què tal? Molt bé, i tu?
Bé, home, mira, aquí, passant una miqueta de calor, però bueno...
On pares, on pares? Ja va bé, s'ha de fer, no?
On pares.
Mira, doncs ara mateix vaig des de l'Espanyola
fins al Santuari del Miracle,
que m'hi esperen bons amics i, sobretot,
llocs on conèixer gent per aquesta fonda
que comencem aquest dilluns fantàstica.
Explica'm això de la fonda, perquè és diari, no?, l'estiu, també?
Sí, sí, sí, el farem d'una a dues, eh?
Cada dia, de dilluns a divendres,
durant una bona colla de setmanes,
8 setmanetes...
Déu-n'hi-do, aquesta és la programació d'estiu de Catalunya Ràdio.
8 setmanes, eh? Sí, home, ens ho passarem molt bé.
Demà tindrem aquí la Marina Romero, l'Albert Montilla,
els companys de l'Excel, la Marta Montaner, el Roger Carandell,
perquè ens expliquin tot el que preparen
per aquesta programació d'estiu,
el Carandell i companyia a la tarda,
l'Albert Montilla al suplement, la Marina Romero al matí,
i el Pep Noguer a la fonda, cada dia d'una a dues a Catalunya Ràdio.
Ho tens tot enllestit, ja, o no?
Gairebé, gairebé, parlant de pagesia, de gastronomia,
perquè tu ja saps que sense pagesia no hi ha cuina,
per tant, si la matèria primera no sabem on anar-la a buscar malament,
i pensa que avui acabo de trobar una pasta,
només et diré això,
feta a partir de blat de moros queirat,
que se'n sentirà parlar,
i uns cereals que són, bueno, una delícia.
Saps des d'on t'escoltaré, Noguer? Des de on?
Des de la platja. Oh!
I fer amor després d'inamplar els bruts.
Tardeo de mojito, teteo malvenito.
Són bones vibes tot el que faig amb tu.
Perquè només puc pensar en tu i tu i tu i tu i tu.
Des que t'he vist avui, ui, ui, ui, ui.
Cada no cap a sac, crec que m'he enamorat.
Si això s'acaba tindré el cor trencat.
Com és el teu banyador, Noguer?
El meu, hòstia, saps que no me'n recordo?
Perquè, clar, saps allò que cada any me'n compro un,
i l'any següent ja no hi quevo, i en necessito un altre.
Per tant, aquest any encara no ens l'hem posat.
Però és slip o és boxer d'aquest més ample que arriba als genolls?
No, home, a veure, ni una cosa ni l'altra.
Rollo pantaló d'ajudor de futbol. Ah, molt bé, molt bé.
Tu de què ets? Tu ets més de boxer, no?
No, jo soc també d'ajudor de futbol.
Sí? Sí, sí.
Jo em pensava que eres aquell de Marcà.
Avui, amb el Pep Noguer, àpats freds per endur-nos l'estiu
a la platja, a la muntanya on faci falta.
Perquè, realment, amb les temperatures que ens venen al damunt,
perquè el jove gènome, avui al matí, parlava de nits torrides,
per sobre dels 25 graus, que costa dormir.
I el dia, bé, avui fa una calor que espanta ja.
Aleshores, àpats freds per endur-nos l'estiu allà on calgui.
Quins són els plats ideals per portar a la platja?
Què hem de fer, sobretot, perquè el menjar no es faci malbé
i aquesta gent que...
Jo no entenc aquesta gent que va passar 8 hores,
10 hores a la platja tot el dia sense,
perquè jo no ho aguanto i el Noguer tampoc ho aguanta.
Però hi ha gent que la veus equipada d'una manera que dius,
escolta'm, són uns professionals.
Aleshores, ens acompanya l'Amanda Barba,
que és nutricionista de la Fundació Lista.
Bon dia, Bonora. Bon dia, com estàs?
Molt bé, i tu? Molt bé.
Aleshores, Noguer, farem una mica de decàleg.
Què hem de tenir en compte abans de preparar, per exemple,
Clar, mira, primer de tot,
hem d'entendre que quan un se'n vol anar a menjar a fora de casa,
no n'hi ha prou, amb dir la carmanyola.
Per exemple, ara hi ha molta gent que està acostumada,
em llevo, vaig a treballar a les 8 o les 9,
en una oficina, en una escola, sigui on sigui,
m'emporto la carmanyola i arribo al lloc de feina i hi ha una nevera.
Per tant, això ja no hi és,
i hem de tenir molt en compte que allò que nosaltres vulguem preparar
ha de tenir el suficientment fred
perquè es conservi en aquella temperatura.
Una, perquè la temperatura és important, diguem-ne,
des de la vessant sensorial,
no és el mateix prendre, no ho sé,
un gaspatxo a temperatura de allò de nevera
una miqueta més, diguem-ne, atemparat,
que prendre-te'l si ha passat 8 hores al sol,
però és que a part és molt important
per la seguretat alimentària que tenim.
Per tant, aquests autèntics professionals que tenim avui en dia,
hem de tenir en compte, primer de tot,
que el menjar que ens emportem ha de ser segur.
Per tant, què hem de fer, primer de tot?
Doncs, home, tenir bones neveres.
Avui en dia, jo crec que és el moment més fàcil que tenim per tot això,
perquè de neveres n'hi ha de mil i una manera.
Jo recordo que quan era petit només n'hi havia una de nevera
i l'únic que podies triar era la mida,
la petita, la mitjana o la gran.
Però avui en dia hi ha un grapat de neveres fantàstics
que, a més a més, t'aguanten la temperatura genial.
Tinguent en compte això,
jo crec que aquí una de les coses que hem de tenir més en compte
és que la gran majoria d'àpats que hem de fer d'aquesta manera
hem de pensar que siguin, jo sempre dic el mateix,
que portin el major contingut amb aigua possible.
I aquí començaríem, com deia ara, per exemple,
amb el format de sopes.
La sopa freda és una de les coses, diguem-ne,
que va molt bé per alimentar-se quan un se'n vol anar a la platja,
se'n vol anar a la muntanya, on sigui.
Suposo que aquí la nutricionista ja estarà d'acord amb mi.
A veure, Amanda, com ho veus? Totalment d'acord.
Estic molt d'acord amb això que deies,
que el més important per una banda és que sigui segur, sobretot,
perquè ha d'aguantar moltes hores fora de casa
i, per tant, hem d'assegurar
que es mantingui en condicions segures, higiàniques i segures.
Però també sobretot de ser agradable, que és el que deies tu ara.
També hem de pensar en aquells àpats
i aplicant una mica el sentit comú.
Una mica aquells àpats que tu sàpigues que t'emportaràs
i que t'aguantaran bé moltes hores fora de la nevera.
No t'emportaràs, com deies tu abans.
Per exemple, no t'emportaràs un entrecot i unes patates fregides
que acabes de fer a casa, posaràs en una carmanyola
i t'emportaràs a la platja tot el dia.
Per què? Perquè no serà agradable de mastegar.
Serà una sola de sabata i les patates estaran totes toves
i no podràs menjar-ho.
Aleshores, a veure, ingredients recomanats
i ingredients que ens hem d'estalviar.
Home, després aquests, sobretot, els que ens hem d'estalviar,
escapa i família, són aquells que ens comportin,
diguem-ne, o que ens puguin comportar certs riscos.
Per exemple, n'hi ha un que és el més conegut de tots
i em sembla que cada any ho repetim, però és que s'ha de fer
perquè cada any hi ha toxiconfeccions alimentàries, l'ou.
L'ou, escolta'm, no cal.
És a dir, hi ha molts altres dies de la teva vida
que t'agrada menjar els ous.
Ni un ou dur?
A veure, un ou dur és cuit.
Si tu el mantens després en una nevera que tingui molt de gel
o que tingui molts d'acumuladors,
o fins i tot avui en dia que hi ha aquestes neveres
que pots endullar al cotxe, perfecte, cap problema.
Però si no, no passa res, no l'agafis,
no hi ha cap mena de problema.
O, per exemple, marisc.
Home, encara que signi, uns degustins bullits.
Doncs hi ha una manera, diguem-ne, si vols menjar
algun tipus, diguem-ne, de marisco de peix,
que és molt senzill, que són llaunes, no?
I de llaunes n'hi ha de molta qualitat.
I aquestes sí que no portaran cap mena de problema, no?
O, per exemple, fumats.
Home, tot i que el peix fumat o la carn fumada,
però sobretot el peix fumat,
és un producte que ja té una certa conserva, no?
Una manera de conservar.
Doncs, home, tampoc cal posar-los.
Tenim altres coses, diguem-ne, que ens poden anar bé.
O, per exemple, no sé, ara penso en el que allà has queixat.
Ja ho sabem, que és salat, però tampoc.
És a dir, hem de minimitzar tots aquests riscos
i hi ha molta cuina per fer.
Tot i això, t'haig de dir que, com deies tu ara,
hi ha autèntics especialistes, diguem-ne,
perquè m'acabo de trobar fa dos dies un bon amic
que fins i tot ara té una bateria al cotxe
d'aquestes que s'ha posat molt de moda ara,
perquè ara tot tenen bateries, només per la nevera.
Llavors ja vas amb totes les garanties aquí, eh?
A veure, Amanda, com ho veus?
Amb tot això del tema de l'ou,
la gent de seguida es deu posar les mans al cap,
perquè els traiem de cop la truita,
que és un aliment que ens agrada molt emportar-nos
d'emportar-te de pícnic, d'emportar-te de la platja...
O la truita de patates, sí.
Amb la truita de patates, el que passa és que molt sovint
ens agrada també amb aquesta babeta,
ens agrada molt crua, ens agrada poc feta,
que tingui aquest liquidet.
Això a la platja em sap greu, però estic d'acord.
Prohibit. Ha estat prohibit.
No ens ho podem emportar,
perquè ha d'aguantar moltes hores a fora de la nevera,
i aquesta babeta és un caldo de cultiu perfecte
perquè li diuen que són aquests bitxitos dolents
i que es desenvolupen amb temperatura.
I en quantes hores poden aparèixer aquests patògens?
El que es diu també depèn molt del tipus d'aliment
que es fa servir, del tipus de patògen del que parlem.
Una mica la recomanació de temps acostuma a ser
que et mengis el menjar quan surts de casa
en unes dues hores després de haver sortit de casa.
Per exemple, aquella truita de patates que acaba...
El que vull dir és que depèn de moltes coses,
depèn de molts factors, no és un número establert
que et permeti calcular els minuts i el temps.
Hi ha molts factors, quin tipus d'aliments estàs fent servir,
quin tipus de cocció li has fet, si és cru o no.
¿Es pot preveure que et farà mal d'alguna manera,
estèticament o gustativament?
Hi ha moltes coses que sí, amb els làctics passa molt.
De seguida ens podem fiar molt fàcilment de la nostra percepció,
amb l'olor, amb el gust fins i tot,
amb els làctics, amb la llet, per exemple,
on hem de seguir els formatges.
Hi ha altres que no, hi ha microorganismes patògens
com la que tots coneixem, perquè és de les més comunes,
la salmonella, per exemple, que no té color, no la veus,
no té olor, no té gust, i és molt difícil.
I, per exemple, amb aquella truita de patates
que ens hem passat i s'aternitza a la nevera,
fa la sensació que aguanta molts dies,
i ara ja no estem anant a la platja, estic dient a la nevera.
Es diu que els aliments cuinats un cop a la nevera
poden aguantar entre tres, quatre fins a cinc dies,
també depèn molt, si és un...
depèn molt també d'una cosa de la que crec que és important parlar,
de la manipulació que t'ho hagis fet prèvia,
o de la manipulació que t'ho hagis fet
durant la cocció d'aquests aliments.
Clar, aquí hi ha una cosa molt important,
i que moltes vegades a casa no se'l tenen en compte.
Això els restaurants ho tenen avui en dia molt més fàcil,
perquè tenen un aparell que normalment no hi és a les cases,
que és l'havetador de temperatura.
És a dir, un producte cuinat, sigui el que sigui,
és igual, eh?, una sopa de carvassa o un estofat de vedella.
Quant de temps, quina durabilitat tindrà aquell plat?
Doncs tindrà la durabilitat tan llarga
com el més ràpid hagi passat aquell producte
d'estar a 100 graus a la temperatura més baixa possible.
Posa-li dos o tres graus.
Per tant, què vull dir, home, això, no?
Si tu fas, per exemple, uns macarrons guisadets,
i tu aquests macarrons, una vegada fets,
els deixes tres hores a temperatura ambient que es refredin
per posar-los a la nevera,
tindran una durabilitat molt més curta
que si aquests macarrons tu tens la manera de fer
de refredar-los amb aigua i gel,
aigua i gel, per exemple,
o això, no, els restaurants que tenen abatadors de temperatura,
que són, podríem dir, per dir-ho d'alguna manera,
una mena de congeladors que hi pots posar coses calentes,
i que en 10 minuts aquests macarrons
han passat de 100 graus a 2 graus.
Clar, això a les cases no hi és.
Però, per exemple, per refredar,
això, unes cremes de verdures,
que a més a més a l'estiu fredes una miqueta temperades
va molt bé, tu fas la crema de verdures,
i fas un bany Maria invers, és a dir, amb aigua i gel,
com si volguessis refredar una ampolla de vi
o una ampolla d'escomós,
i aquella crema et durarà més dies
que si l'estàs allà refredant a temperatura ambient.
I si això, a casa, teniu l'ús de fer-ho,
l'acostum de fer-ho, us durarà molt més el menjar.
Amanda, no sé si vols afegir alguna cosa sobre això.
Amb el tema de les cremes, sí, sobretot,
tot el que són cremes fredes,
ens venen molt de gust, sobretot quan anem a la platja,
a la muntanya, perquè ens refresca i ens hidrata, sobretot.
I això és molt important, i és una cosa...
Sí que és veritat que hem de mantenir molt...
que hem de beure aigua per hidratar-nos,
és el que sabem tots i que és el fàcil, l'obvi,
que se'ns ve tot del cap, però aquesta hidratació,
i sobretot a l'estiu, que és molt important,
passa també per les verdures crues, per les fruites,
per les cremes fredes que mengem,
per tota aquesta ingesta d'aigua a través dels aliments.
Els cremes aquí responen molt bé.
Dos minuts per arribar a tres quarts d'una del migdia.
El suplement parlant amb l'Amanda Barba,
nutricionista de la Fundació Lícia i el Pep Noguer,
amb propostes d'aliments frescos per aquest estiu,
o per emportar-nos d'excursió a la platja on calgui.
A veure, hi ha una cosa que és que, clar,
a l'estiu et ve molt de gust beure líquid fred, no?
Com aconseguim conservar aquesta aigua,
aquesta beguda freda,
sense anar carregats amb bosses de gel?
Home, mira, hi ha una manera molt fàcil, sobretot, de l'aigua.
Què és?
Tu agafes ampolles, que ja tinguis,
congeles mitja ampolla,
i l'altra mitja l'enplenes de l'aigua, diguem-ne, normal,
d'aigua, diguem-ne, natural.
Aquella mitja ampolla congelada
ja et refreda, diguem-ne, l'altra mitja,
i, a més a més, es va descongelant de mica en mica,
que si tu això ho tens en una nevera,
sigui d'aquestes neveres més xules,
o sigui una caixa de porexpant,
que hi ha porexpant prensat, que va molt i molt bé,
i que aguanta molt bé,
doncs ja no has de tenir tants acumuladors, perquè, clar,
aquesta també és una d'aquestes coses que dius tu, és a dir,
entre acumuladors o bosses de gel,
llavors al menjar no et dic res,
que sigui una nevera que sigui tan gran com, diguem-ne,
la part de darrere del cotxe.
Digues, digues.
I, a més, acostumem a posar...
De vegades posem a les neveres el gel en comptes de posar
aquests abatadors d'ai, acumuladors de fred,
que són aquests que tenim típics a la...
que sempre hem tingut el congelador,
que són aquests que mantenen el fred i són quadrats.
Lo bo, com deia el Pep, és que són petits,
no ocupen molt espai a la nevera
i, a més, no deixen perdre aigua,
i acaba fent malbé el menjar i fins i tot acaba...
Acaba passant molt més, no? Exacte.
I, per exemple, la kombucha, ara que està tan de moda,
no sé si també...
em podem fer fins i tot a casa,
o és una cosa recomanable de transportar?
Eh...
Perdona, digues, digues.
Jo anava a dir, home, la kombucha, evidentment,
un se la pot fer a casa,
el que passa és que ara l'estiu has de vigilar
perquè la temperatura, diguem-ne, ambient,
fa que aquestes begudes fermentades
vagin molt més ràpid.
Per tant, mentre hi hagi control, cap problema,
i, una vegada, estigui feta, cap a la nevera.
Home, també és una bona manera de refrescar-se.
Sí, el que passa és que aquí, suposo, sí que has de vigilar molt,
perquè no és com l'aigua que, mira, quan està calenta ja no te la veus,
però a la kombucha sí que hi ha un moment en què...
el tema de la fermentació es deu, vull dir,
deu ser perjudicial.
Sí, poden haver-hi més microorganismes patògens
que apareguin durant la fermentació,
però de seguida ho notaràs, en realitat,
perquè la fermentació de seguida notaràs, per exemple,
que quan l'obres, si és una ampolla d'aquestes,
per exemple, que tanca hermèticament a dalt,
quan l'obres de seguida veuràs que fotrà un pet, per exemple,
i notaràs que allò ha fermentat a dins.
O, per exemple, si veus que no està del tot fred,
és el que deia el Pep, mentre mantinguem el fred,
no hi haurà problemes, si veus que està tèvia
o a temperatura ambient o així, millor no te la veguis.
Això passa igual com la cervesa, diguem-ne, artesana, no?,
com que la cervesa... o com qualsevol os comós.
És a dir, oi que si tu vols agafar...
No ho sé, et dius, mira, vull agafar una ampolla d'escomós,
perquè avui vull prendre'm un cor pinap fantàstic,
perquè haig de celebrar alguna cosa,
i vaig al mig de la muntanya a prendre-me-la, no?
Oi que ja la portaràs a la nevera,
perquè saps que una ampolla d'escomós,
o una ampolla de vi blanc, o una cervesa artesana,
no te la prendràs a temperatura ambient?
Doncs una còmbutxa, per molt que no tingui alcohol
i que sigui una beguda més pensada com un refresc,
que també, diguem-ne, és una beguda viva,
doncs has de tenir, diguem-ne, això, no la temperatura.
O, per exemple, mira, una altra cosa molt important...
és el tema de les amanides.
Jo veig que hi ha molta gent que s'aixeca allò a les 7 del matí
per fer l'amanida i per portar l'amanida feta.
Home, jo entenc que si vas a la platja i vols menjar una amanida,
no aniràs allà amb la tomata, tallar la tomata, l'enciam i això.
Però, si no, jo soc dels que penso que l'amanida...
Mira, si vas al bosc,
jo ara que estic aquí parat al mig del bosc i així,
doncs, home, tu ara treus l'enciam, treus la tomata,
treus la ceba tendra,
treus aquell pot d'olives que ja el tens,
que ja no cal gairebé ni que el mantinguis en una nevera
amb molt de gel, sinó que pots tenir dues neveres,
una que sigui nevera a nevera
i l'altra que sigui més en format rebost.
I fas l'amanida al moment i t'asseguro que, a part de ser,
diguem-ne, des d'un punt de vista de seguretat alimentària,
molt millor des d'un punt de vista gustatiu, també,
no només el mateix, aquelles amanides que fa 5 hores
que has tallat aquella tomata
que, pobreta, ja ha començat a perdre l'aigua.
Escolta'm, Noguer, el que passa és que el més pràctic,
segurament els que ens agrada passar-nos poca estona
als fogons s'acabaran fent un entrepà.
Aleshores, si em prohibeu l'ou,
el meu entrepà de truita, la francesa típica,
aleshores què em proposes?
Clar, aquí hi ha una cosa molt important
i de ben segur que l'Amanda també ens en dirà moltes, de coses.
Però els entrepans tenen una cosa, i és que estiu...
Ara imagina't, eh?
Roger Escapa, estiu, platja i entrepà.
Tu perquè, diguem-ne, et consideres molt bé a la línia.
Però, diguem-ne, l'entrepà,
jo considero que no és una de les millors menges
per menjar-te, diguem-ne, a la platja,
perquè és molt de pa, hidrat de carboni,
i si vas per la vessant, diguem-ne,
més senzilla que és l'embotit,
hòstia, home, jo crec que hi ha d'haver-hi coses, diguem-ne,
que passin més bé, eh?
Però bé, si vols fer un entrepà,
home, doncs jo soc d'aquells que penso que l'entrepà,
si té alguna cosa a dintre, diguem-ne,
que sigui més digerible,
clar, i ara entraria en allò que dius,
hòstia, un entrepà vegetal tampoc seria el millor,
perquè, clar, ja, diguem-ne, tot allò que tens allà dins,
ja fa estona que hi és, eh?,
i llavors et menges un pa, diguem-ne, allò molt humitejat.
Per tant, una cosa tan senzilla com l'entrepà,
a vegades és de les més complicades,
com a mínim, per poder menjar bé.
Amanda.
Jo vinc aquí a posar la meva part nutri,
i en realitat els entrepans vegetals
són una molt bona opció,
sí que és veritat que el tema de digestió és complicat.
El que passa és que passa molt amb molts productes vegetals,
de digerir-los perquè fermenten més,
o perquè ens inflen més l'estómac, i així, no?
Però en realitat hi ha formes de fer que siguin més digeribles
tots aquests productes vegetals,
amb els llegums, per exemple, és un clar exemple,
que ja no seria tant pels entrepans, però per les amanides,
que seria una opció fantàstica a nivell nutricional
d'afegir les amanides, fer amanides de llegums, per exemple,
i, per exemple, amb els entrepans,
jo sí prioritzaria molt els entrepans vegetals,
per exemple, posant escalivada, posant verdures,
posant paters vegetals com el humus, per exemple,
però els podem fer casolans amb altres llegums,
un pater de llenties, un pater de mongeta, fins i tot,
i això no només ajuda perquè queda molt bo i dona un toc xulo
a l'entrepà, sinó que a més és molt més fàcil de digerir,
perquè tu has predigerit, has triturat el llegum i l'has predigerit,
o, per exemple, amb la cocció de la verdura, l'escalivada, tot això.
I el pollastre rebossat, què?
Ui!
Això tampoc, això tampoc? Això tampoc?
Mira que això jo crec que som els que hi hem...
Hem crescut amb l'entrepà de pollastre rebossat
i amb l'entrepà de truita, eh?
Però, clar, hem de vigilar també perquè, clar,
està rebossat, com dèiem, clar, si l'has posat a la nevera,
llavors el gust ja no és el mateix,
i si el fas al matí, quantes hores està aquell...
aquell entrepà de pollastre rebossat, no?
Ara que parlàvem precisament d'això de l'entrepà,
mira, jo trobo que hi ha una base, en lloc del pa,
que és millor, si és un entrepà més vegetal o no,
que és, per exemple, es diu allò la pasta d'arròs.
Sabeu aquelles oblees que ho miteges i que fas els rollitos?
Doncs jo trobo que allò és fantàstic,
per exemple, per cometes, eh?, un entrepà,
perquè com a mínim allò ja és humitejat, no?
Llavors a partir d'aquí sí que hi pots posar els vegetals que vulguis.
Amanda. Amb el tema... dues coses.
Amb el tema del pollastre estic d'acord,
o sigui, al final, si tu l'has de rebossat,
l'has rebossat no aguanta bé, és el que dèiem al principi,
també ha de ser agradable, no aguanta del tot bé,
i molt sovint el que fem per treure-li, que aquí entrem en un altre,
per treure-li aquest... per emmascarar una mica,
i el que sigui, és posar-li alguna salsa tipus mayonesa,
i aquí barregem ja el pollastre...
Amb l'ou. ...el pollastre amb l'ou.
Les mayoneses també és un altre tema.
Sobretot, per exemple, les mayoneses casolanes,
que les faries tu a casa,
aquesta també no és un aliment que ens podem emportar a la platja,
perquè passarà massa hores fora de la nevera,
a temperatura ambient, a temperatura ideal per la salmonella,
i tots els bitxitos que puguin haver-hi allà dins, no?
Prohibit. Prohibit. I les industrials?
Clar, jo aquí... Digues, digues.
No, anava a dir...
Jo crec que aquí hem de, diguem-ne, de valorar...
què és el més important,
i si volem, diguem-ne, utilitzar alguna salsa d'aquestes,
doncs, home, comprem-la que, com a mínim,
tingui la seva seguretat elementària.
Però també hem de dir que, escolta'm,
tots podem portar una bona ampolla d'oli d'oliva verge extra,
encara que sigui petitona,
o fins i tot portar les nostres vinegretes fetes,
fetes ja amb un pot preparades de casa, i fantàstiques, no?
I si hem de menjar això, doncs...
Escolta'm, jo crec que un dels millors plats que tenim
és l'ansaladilla, eh?,
i que si l'ansaladilla la fas a casa,
a part que els nutricionistes...
Ara no em diràs que t'emportes l'ansaladilla russa a la platja.
I tant, que sí. I tant. Però és que, a més a més, escapa...
T'han d'estar posant una cara que...
Sí, sí. Però l'ansaladilla no en maonesa, eh?
Ah, amb oli d'oliva.
És un exemple amb una vinegretes, eh?
Molt bé. Sí, sí, diu.
I tenim-lo dels midons resistents, que això és molt bo, no, Amanda?
Sí. És la patata... Ui, això...
Digues, dius. S'ha de complicar una mica.
Però és la patata que, quan...
té un tipus de midó, no?, un tipus de carbidrat, un tipus de midó,
que quan es refreda, quan es posa a la nevera
i te la menges al cap d'unes hores,
es converteix en el que deia el Pep, que és el midó resistent.
Sabies que això té molts beneficis i que es converteix en una fibra
i que és molt beneficiós per la teva microbiota intestinal i tot això.
I hem fet propostes de cara a l'estiu
amb l'Amanda Barba, nutricionista de la Fundació Alícia,
i amb el Pep Noguer.
Moltes gràcies a tots dos, gràcies, Amanda, i gràcies, Pep.
Molta sort amb la fonda, aquest estiu d'1 a 2 a Catalunya Ràdio.
Ens retrobem al setembre. Una abraçada, Pep.
Igualment truquem algun dia, eh? Prova-ho.
Va, sí. A veure si l'agafo.
Va, ho farem. Bona sort.
Salut, bon estiu. Adeu, ara tornem.
Renol.
L'autèntic luxe sempre serà a l'espai.
El nou Renol Spaceitec Full Hybrid amb 146 kW o 200 cv.
De 7 a 5 seients i fins a 777 litres de volum de maleter.
Amb Google integrat i més de 39 apps disponibles
amb fins a 1.100 km d'autonomia.
Nou Renol Spaceitec Full Hybrid, segons la versió.
Amb el dipòsit ple de gasolina segons el cicle VW LTP.
Descobreixo a la xarxa Renol de Catalunya Ràdio.
Descobreixo a la xarxa Renol de Catalunya.
Només cinc dies, supertecnopreus al Cort Inglès.
Les últimes novetats, allò més desitjat,
el que més t'agrada en electrònica i electrodomèstics,
amb fins a un 20% de descompte.
Amb els avantatges dels tecnopreus...
Supertecnopreus, amb lliurements fins i tot durant el dia.
Supertecnopreus, recorda, fins a un 20% en electrònica i electrodomèstics.
Només fins al dimarts 11 al Cort Inglès,
consulten els models participants.
El peluix del mic et vol abraçar.
I també juga amb tu.
Amb el joc del mirall.
I el pus la progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Hi ha històries de fantasmes, vampirs extraterrestres,
exorcismes, assassinats.
L'aparició lluminosa d'una imatge fantasmagòrica.
Per matar la teva curiositat sobrefets paranormals.
Els divendres a l'IVA, misteris o no.
Després apareix una psicofonia.
Perdovedora, misteris o no.
Fantàstic.
El podcast de Catalunya Ràdio que persegueix el rastre d'esperints.
Omnis, possessions demoníaques, màgia negra i fenòmens sense explicació.
Deixola, les gràcies, entre geni.
Misteris o no.
Cada divendres en Fran Domènech, Pau Torres i Sebastià Darbó.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Jo t'estimo igual.
Siguis de venus o premiada de veu.
Amb Catalunya Ràdio, TV3, obre el cor a l'estiu més espacial.
De qui ho deia, tant me fa, eh.
Tres minuts per arribar a l'una del migdia d'Eic Loupés.
Què tal, Bascaba, com estàs? Enganxat al Tour Gira, estic.
Sí, al Tour Gira. Te l'has escoltat o què?
Avui, mira, avui debutarà la cadira calenta.
Ja saps que sempre hi passa algun VIP. Qui ve, qui ve?
Avui, un entrenador de bàsquet. A veure.
Un entrenador de bàsquet que li agrada moltíssim el ciclisme
i que és un boig del ciclisme.
I demà, segurament, un pilot de MotoGP.
Però digue'm qui és, no?, en el Tour Gira.
Tour Gira, a quina hora?
Avui, quan s'acabi l'etapa, cap allà a dos quarts de sis.
El migdia de llarg, eh?, si s'acaba dos quarts de sis.
Demà pujant a Puy de Dom.
No sé, com va, Pogatxer, no està remuntat?
Sí, malgrat encara 20 hores, manté com a líder.
És un any 80 tots dos.
I demà serà una etapa brutal, que ho veurem en directe al Tour Gira
perquè s'acabarà entre sis i dos quarts de set.
Per cert, avui entreguem el trofeu Cubala, quinzena edició.
El trofeu Cubala m'agrada. Mira, t'he passat...
Ara de la pausa, t'he passat pels 9 gols.
Tinc clar de qui voto. Qui votes?
El de Pablo Pérez, t'agrada molt, eh?
És una semi xilena, de primeres, és un molt bon gol.
Hi ha també un golàs de Haaland, amb Olana Cruyff, amb el City.
Un altre, també, molt bo, de Marionets del mig del camp.
Un de Richardson, a mi m'agrada molt el que fa Richardson al Mundial,
amb el Brasil. Tu qui votes?
Jo... jo ho he votat, mira, li he donat un punt a Moller,
jugadora del Madrid, amb un cacau des de molt lluny,
perquè hi ha força gols també del futbol femení, que és una...
bé, jo crec que és una de les grans novetats d'aquesta temporada
que han arribat tants gols de futbol femení, senyal.
Hi ha un golàs de Mariona, no, també?
Un golàs de Mariona, des del mig del camp,
que és un dels bons candidats.
Jo he votat a Moller del Madrid, he votat a Richardson,
m'encanta aquest gol, i el de Haaland, que em sembla espectacular.
La Haaland em sembla un autèntic golàs.
Doncs no estem d'acord. No, home, no.
Això ho farem avui al voltant de les 6 de la tarda,
aquesta gala final del Trofeo Cubala.
Com es pot votar?
Els uients poden votar a través del nostre Facebook,
ja hem penjats tots els 9 gols, guanyador de cada mes,
i tindran un pes en les votacions,
però també un jurat expert que votarà
els editors dels programes esportius d'aquesta casa.
Gràcies, Clopés. Adeu, vagi bé.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
per la coordinació d'informatius, Neus Bonet i Raül Flores,
redacció Nilvia Marta Ferrer i Gerard Jovany.
Mícara Lózzi i Gemma Carceller, producció i salda d'Iubet i Sònia.
Olofeu, control tècnic Dani Rodríguez i Josep Maria Campillo,
i al control central l'Albert Bosch.
I tornem demà, últim programa de la temporada regular del suplement.
A partir de la setmana que ve,
el suplement continua amb l'Albert Montilla,
i tornem nosaltres al setembre.
Salut i ràdio. Bona tarda de dissabte. Fins demà.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Abrugeix, escapa.