I ara a les 10, un moment per recapitular, repassar el més destacat d'aquestes últimes hores
i que passa pel que ens ha explicat fa una estona aquí, al Suplement de Catalunya Ràdio,
el president d'Òmnium Xavier Antic ha fet una crida a vincular al projecte de la independència
a les qüestions que més preocupen els ciutadans, com la precarització laboral, l'habitatge o els serveis públics.
En una entrevista, com dèiem al Suplement, el dirigent d'Òmnium ha assegurat que la independència ja no és una qüestió de moda,
especialment entre els joves.
O es vincula al projecte d'un estat propi a les preocupacions de la vida material de la gent jove,
o si no és un projecte que no és versemblant, és a dir, ja no és atractiu només per si sola la independència,
sinó a la mesura que es pugui connectar a el que són els centres de les preocupacions de la vida de la gent.
El missatge d'Antic arriba l'endemà que una enquesta encarregada per l'entitat constati que la independència
és de les preocupacions dels joves catalans i que els homes d'entre 18 i 35 anys
són més espanyolistes que les dones de la seva edat o els adults.
També expliquem que aquest desprepassat s'ha posat punt final a la campanya electoral a Euskadi,
i amb totes les enquestes apuntant a un empat tècnic, Bildu i el PNB s'han bolcat en l'últim dia de campanya
a reclamar el vot dels indecisos.
Mentre que el candidat dels Abertzales, Pello Chandiano, ha apelat a un canvi inevitable, diu,
el nacionalista Imanol Pradales ha reivindicat els 12 anys de gestió d'Iñigo Urcullu.
Humildemente podemos decir que el cambio ya está aquí.
E.H. Bildu tiene que sacar este domingo los mejores resultados de su historia.
Necesitamos una mayoría fuerte para un gobierno fuerte, para no ir hacia atrás,
para no poner en riesgo todo lo que hemos construido.
I hem sabut fa una estona que mort l'home que ahir es va calar foc a les portes dels jutjats de Nova York,
on se seleccionava el jurat pel primer judici penal a Donald Trump,
segons la policia de Maxwell Azzarello, de 37 anys,
va intentar cremar-se després de llançar uns pamflets davant la cor de Manhattan.
Els pamflets sembla que estan basats en propaganda d'alguna mena de teoria conspirativa.
Per tant, es tracta de teories conspiratives.
A l'Iraq, almenys dues persones han mor i tres més han quedat ferides en un atac contra una base militar al sud de la capital, a Bagdad.
L'atac ha destruït la base de Khalsu, on hi havia desplegades les forces de mobilització popular.
Una antiga milícia proiraniana que ara forma part de l'exèrcit irakià.
No se sap qui és el responsable d'aquest bombardeig que han dut a terme avions desconeguts
i els Estats Units han negat que hi tinguin res a veure.
I destaca també que uns 6.000 menors que són atesos cada any pel Casal d'Infants del Raval.
Aquesta entitat celebra avui el 45è aniversari, 45 anys de trajectòria,
amb diverses festes reivindicatives als barris on actua.
Els actes de celebració porten com a lema Canviem les regles del joc perquè, segons ha explicat a Catalunya Ràdio,
la directora de l'organització, Rosa Balaguer, calen canvis socials per aconseguir erradicar les desigualtats.
Seguim tenint unes xifres de desigualtat social i de pobresa infantil molt altes.
Els infants s'esforcen, les famílies s'esforcen, els joves tenen ganes de tirar endavant,
però la societat ha d'ajudar i hem de canviar algunes d'aquestes maneres de fer
perquè realment tothom tingui un entorn d'oportunitats.
10 i 3 minuts que destaquem en l'àmbit esportiu a aquesta hora.
Albert Benet, què tal? Bon dia.
Bon dia. El Barça-Chelsea, l'anada de les semifinals de la Champions femenina de futbol,
que jugarà a partir de dos quarts de dues d'aquest migdia,
amb transmissió de Catalunya Ràdio.
Amb més de 35.000 entrades esbenudes, el partit es juga a Montjuïc.
El capità de l'equip masculí del Barça, Sergi Roberto,
nega que el vestidor estigui dividit arran de la polèmica entre Gundogan i Araujo.
Asegura que els jugadors estan molt units.
Demà a Madrid-Barça, avui a Montilivi, Girona-Cadis a les 9 del vespre.
I Max Verstappen ha guanyat la cursa sprint del Gran Premi de la Xina de Fórmula 1.
Aquesta matinada, Carlos Sainz i Fernando Alonso s'han tocat quan lluitaven per el tercer lloc,
l'Astoria abandonat i el madrileny acabat cinquè.
Alonso l'han sancionat en 10 segons.
É uma cobra, é um pau, é João, é José, é um espinho, na mão, é um corte, no pé,
são as águas de março, fechando o verão, é a promessa de vida no teu coração.
É pau, é pedra, é o fim, do caminho, é um resto, de toco, é um pouco, sozinho,
É um passo, é uma ponte, é um sable, é um arranque, é um belo horizonte, é uma febre terçã.
São as águas de março, fechando o verão, é a promessa de vida no teu coração.
El Suplement, amb Roger Escapa.
L'hora negra.
Baica Navarro.
Passant 5 minuts de les 10 del matí, som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
un directe des d'un taxi conduït pel Miquel, direcció Mercat d'Ostafrancs,
al barri de Sants de Barcelona, direcció Labacus,
per viure amb intensitat l'arrencada d'aquest Sant Jordi, que comença avui.
I serem fins l'una del migdia, acompanyats ja de molts dels escriptors
que seran protagonistes aquest dimarts,
amb una diada que cada dia s'avança una mica més.
i en aquest taxi estic molt ben acompanyat.
Maica Navarro, bon dia, bona hora.
Què tal? Bon dia, bona hora, Roger.
Com estàs?
Ostres, torno a tenir la veu fatal.
No és que a la fèria d'abril hi han hagut alguns excessos.
Bueno, una miqueta, però, jolín, no ho sé,
em vaig intentar cuidar molt, però un altre cop.
És la meva debilitat, aquesta garganta que em porta una mala vida.
Com ha anat per Sevilla?
Que me'n tornis a fotre el micro aquí a la boca,
o sigui, me quedaré sense...
O sigui que, clar, anem...
Entre que tenim poca veu i que som dins d'un cotxe
o ens arrembem bé a l'espuma o no se'n sentirà?
La pregunta és, clar, els oients han de saber
que en comptes de jo portar un micròfon amb la meva espuma
i ell la seva, ell ha volgut fer-ho només amb una
per intentar que jo parli més.
Però ara mateix el tinc enganxat a la mà
perquè no tragui l'espuma de la meva boca.
Un moment, deixa'm saludar el Miquel.
Miquel, com estàs? Molt bé, molt bé.
Avui, trànsit fluid, aquesta hora, eh?
Home, hi ha obres, eh?
Aquí? On tenim obres? A veure què?
A Carre Barlíntim o obres?
Les del metro, no? No va parar del metro?
No, no, no, em sembla que estan asfaltant o alguna cosa.
Treballes sempre els caps de setmana, tu, Miquel?
Sí, set dos o dominges. Anem alternant.
I vas combinant amb el suplement o no?
Això no estava pactat, ara no em diguis que escoltes l'altre.
No, sí, sí, l'escolto cada setmana, home.
Perfecte, perfecte.
Escolta'm, tema del trànsit, veig que arribarem, què, 10 minutets fins al mercat d'Ostafrancs?
Un quart d'hora?
Sí, més o menys, 10 minuts.
Molt bé.
Escolta'm, Maica, pel que fa a la crònica negra, venim d'una setmana on l'actualitat ha tornat a ser el crim de la Guàrdia Urbana, ja no ens ho esperàvem, això.
Posa'm una mica de... resumeix-me el que ha passat, perquè en un primer moment es deia que Albert López, que recordem ho està condemnat pel cas del crim de la Guàrdia Urbana juntament amb Rosa Paral,
hauria confessat l'assassinat del Pedro Rodríguez, però després van matisar aquestes paraules.
Què ha passat? Ho ha reconegut o no ho ha reconegut, Maica?
I també s'ha especulat amb la possibilitat que Albert López, d'alguna manera, estigués intentant gestionar alguns permisos penitenciaris, un cop l'ha complert una quarta part de la condemna.
A veure, jo crec que això ha sigut un malentès i que ens pot passar a qualsevol periodista que fem, que tractem aquesta matèria.
I jo crec que en algun moment va haver-hi una informació que no va arribar bé, perquè el que sí és cert, i està constatat, és que l'Albert López no ha fet cap nova confessió,
ni ha dit res que no hagués dit fins ara i des del primer moment en el judici.
Per tant, ell no ha reconegut cap participació activa a l'amor a l'assassinat del Pedro Rodríguez.
Recordem que el Pedro Rodríguez és assassinat el 2017 i que era un guàrdia urbà i que en el judici van estar condemnats la que era la seva parella, la Rosa Peral, també guàrdia urbana, i l'Albert López.
Cap dels dos ha reconegut mai el crim.
De fet, l'Albert López acusa a la Rosa de ser l'autora i que ell va anar a ajudar-la i la Rosa Peral diu que és una víctima més de l'Albert López
i que aquell dia l'Albert López va entrar a la vivenda per la nit i que el va assassinar i que ella es va limitar com a víctima a ajudar-lo perquè no en tenia més opció.
Per tant, l'Albert López no s'ha mogut un centímetre amb allò que va defensar en el judici i que va defensar després amb un llibre que va escriure i va autoditar i publicar.
Què passa? L'Albert López, com tots els presos, hi ha un moment que a la seva estada com a condemnats tenen diferents, entre les moltes activitats que tenen,
hi ha algunes que són trobades amb l'equip que forma part, la Junta de Tractament, que ha de valorar quina és la seva evolució.
I en aquesta evolució hi ha molts elements. Un dels elements és treballar la responsabilitat dels fets, el perdó.
Amb aquestes trobades amb la psicòloga del Centre de Quatre Camins, que n'ha fet bastantes,
perquè recordem que porta a presó des del 2017 i condemnat uns quants anys, el que fa és parlar i treballar el perdó des d'una vessant psicològica,
l'empenediment, la responsabilitat i, d'alguna manera, aquest admetre determinats fets com el fet de no haver...
Això, la seva versió, una cosa és la versió judicial, que és que ell està condemnat pel crim,
però ell manté i no s'ha mogut que ell no el va assassinar, sinó que va ajudar a la Rosa a la Rosa,
i que tampoc va denunciar-la, sinó que va participar en aquests dies posteriors de desfer-se del cadàver.
Aleshores, el que ell explica és això, que fa aquest treball i ja està.
Qui filtra aquesta conversa amb la psicòloga?
Algú explica, ja et dic, que han estat diverses converses, no he tingut només una.
Algú, o sigui, aquí estem parlant de dos grans professionals del periodisme,
el Jesús Albalat i el Germán del Periòdico de Catalunya,
i tots dos fan aquesta informació.
Qui els filtra? No ho sé, i a més són les seves fons, i només faltaria.
Aleshores, el que passa és que ells titulen que Albert López confessa el crim de la Guàrdia Urbana.
I clar, es lia a la Mundial, perquè clar, fins i tot recordo que la pròpia advocada de Rosa Peral
va dir, hòstia, anem a veure, perquè aquí hi ha un element nou.
Una vegada ja una persona està condemnada en aquest cas per assassinat,
malgrat que ella ha defensat una altra cosa al judici,
i ens estan saludant si hi ha alguns vehicles del costat que ens estan sentint des de dins.
Escolta'm, una vegada un presi ha estat condemnat i està complint condemna,
malgrat que la seva versió al judici s'ha estat una altra,
si acaba confessant el crim al llarg d'aquesta condemna, canvia alguna cosa?
A veure, es podria iniciar un procediment nou, el que passa,
perquè, o sigui, l'advocada de l'altra part, o fins i tot de la víctima,
podria anar i demanar, o sigui, demanar un inici d'unes noves diligències,
però els fets condemnats, o sigui, quan hi ha una condemna...
A una persona no se li poden condemnar per uns mateixos fets.
I, per tant, l'Albert López ja està condemnat per assassinat.
Ja està condemnat per assassinat.
O sigui, la sentència diu que el va matar.
Per tant, ja estaria.
El comportament d'Albert López dins del centre penitenciari
és bastant diferent del que ha tingut Rosa Paral, no?
Molt més discret, res a veure.
Res a veure.
De fet, aquestes trobades amb el personal de la Junta de Tractament de la presó
estan pautades a partir d'uns determinats temps que tu portes al centre
i també del teu comportament.
L'Albert López ja ha complert una quarta part de la condemna.
El que passa és que ell sap perfectament
que, tot i haver complert una quarta part de la condemna,
la dimensió mediàtica i social que va tenir el seu cas
l'impedeix i que difícilment la Junta de Tractament
li concedirà els primers permisos
als que, segons el règim penitenciari,
començaria a tenir dret.
Ell, com deies, el seu comportament ha estat exemplar.
Qualsevol funcionari de Quatre Camins t'ho pot explicar
o d'Abrians o on va sovint per examinar-se
perquè l'ha fet un parell de carreres.
Està aprofitant el temps, com diu el seu advocat.
Ell, fixa't que, recordes que quan Netflix va...
El Quart Pont Llames, sí, va publicar fa poc.
Sí, més que Quart Pont Llames...
Un moment, que aquí està tallat.
Què està passant? Havíem de girar per aquí, no, Miquel?
Sí, per aquí, per aquí.
Però està tallat pel carrer d'Eustafrancs, que està tallat.
Bueno, perquè avui hi ha tota l'activitat que anem a fer.
Que hem de caminar o què hem de fer ara?
Baixem? Ens deixen aquí? No?
Espera't un moment.
Hola. Hola, què tal?
És que estem en directe a Catalunya Ràdio.
Anem aquí a l'activitat de Sant Jordi.
Vale, perfecte.
Tu demanes pas i tu t'obren, eh?
Directament, aquí...
Ho has vist, no?
El l'Anus ha...
Molt bé.
Moltes gràcies, eh?, per donar-me la...
Veus, és que, clar, és que...
Alcaldessa de Barcelona, Maica Navarro.
De Sants, efectivament.
A veure, Miquel, com s'alibra Sant Jordi dimarts?
Treballes tu o què faràs?
Em toca treballar, em toca treballar.
És un dia de molta activitat, de roses amunt i avall, de paquetets...
Molta feina, molt trànsit, vamos, un dia bastant caòtic, sí, bastant caòtic.
La Rambla tallada...
Tu compres llibres, regales, celebres Sant Jordi o t'ho estalvies?
Sí, sí que celebro, però compro roses.
La meva dona, clar.
I la meva filla.
Però, però, escolta'm, això de només regalar roses ja no es porta, has de regalar roses i llibres, eh?
Ja, ja, però les llibres com la meva dona.
Molt bé, gràcies, Miquel.
Veig que ens deixes ja pràcticament a les portes d'aquest carrer de la Creu Coberta i serem fins l'una del migdia, mai que baixem.
Espera't un moment, que obro aquí.
Sortim cap aquí.
Gràcies, Miquel, eh?
Som al barri de Sants de Barcelona, en directe, direcció Mercat d'Ostafrancs,
per fer un suplement, doncs, acompanyat d'algunes de les firmes que hi haurà en aquest Sant Jordi.
Escolta'm, Ica, tu què fas per Sant Jordi dimarts?
Jo a Sant Jordi... Espera que on anem, cap allà.
Deixa'm el micro, home, que no, que no.
Bueno, doncs t'enganxo per aquí, per la cintura.
Per Sant Jordi, el que faig cada any, des de fa molt,
és, vaig a la parada de roses de la Carolina,
que és una de les parades més antigues de flors de la Rambla,
perquè ja la seva va sàvia i del Miquel Pagés ja tenia parada de flors a la Rambla,
i des de primera hora faig, munto roses i ven roses.
Ah, sí?
Sí, sí, o sigui, tinc...
Només ho faig un cop a l'any, però és que tinc públic,
tinc gent que va allà a buscar la rosa que jo li munto.
la faig amb espigues, amb adornos allò florals,
i ara passo, vaig entre això, la boqueria,
al quiosco, a posar-me allò, a anar fent,
no sé, copeta, xupitos...
I llibres no em regales?
Jo llibres...
Ara és el Carles Fernández, el pare de l'Olivia,
em regalarà la rosa,
i jo regalaré llibres, sí.
Escolta, Maica, fem una petita pausa,
perquè de seguida arribem aquí al mercat d'Ostafrancs,
m'acompanyaràs,
ens està esperant el Marc Ribas,
el de les cuines,
i el...
Ah, molt bé.
I el Ramon Jané, també,
el del piano.
El del piano.
Ah, molt bé,
doncs encara molt bé els dos.
El de les cuines i el del piano,
ja has identificat qui són, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Doncs fem una pausa mentre ens acabem de resituar,
comencem a saludar escriptors amb la Maica Navarro,
i també s'assumaran aquesta tertúlia prèvia a Sant Jordi,
el Xavi Coral, el Pau Cosí,
i algunes de...
i la Maria Climent.
La Maria Climent.
No, no, la Maria Climent no és cuinera.
Maica, fatal, suspès.
Fem una pausa i ara tornem.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Avui, El Suplement,
des de la botiga Abacus de Sants.
Des de l'11 Catalunya,
et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i fàlis dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Està flipant.
Ficarà contra un arbre.
Ell està fascinada.
No parà de flotar.
És amor, és estalvi.
Perquè a Capravo tens milers de productes de preus bons sempre,
com el paper higiènic Suau, 6 rotlles d'Eroski,
a 2 euros en 25.
Capravo, amor etern, els preus bons.
Aquest Sant Jordi i l'Elisenda Pineda
ens fa un resum de la història del català
des de les homilies d'Organyà fins als nostres dies.
Una feinada de por.
A la catalana llengua, lluny de fer el ploricó,
s'alça en defensa de la llengua
des de l'humor i el sarcasme.
Aquest Sant Jordi, la catalana llengua.
Un llibre d'Elisenda Pineda il·lustrat pel CAP.
Un incunable que convida a parlar en català
i, si calgués, a conquerir Mallorca.
Viu el clàssic més especial a la TDT des de la Casa SEAT de Barcelona.
El 21 d'abril, els oients convidats podran viure al Madrid-Barça.
I, un cop acabat, participaran en el tercer feb.
Una possibilitat i la clava.
Un esdeveniment que es podrà seguir a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app, al web i també a YouTube.
El 21 d'abril, vibrarem amb el clàssic a la comunitat de la TDT.
Amb la col·laboració de la Casa SEAT.
A Òmnium Cultural volem que infants i joves
recuperin la passió per llegir en català.
Per fer-ho, volem contribuir a renovar el català
de llibres de les biblioteques d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi regala un llibre a les biblioteques escolars.
Més informació a llegir-ansfagrans.omnium.cat.
Òmnium Cultural. Llengua, cultura i país.
Un concurs, dues escoles.
I molt de fag.
Qui domini més el català, guanya.
A la paraula col·lecció, quantes eles hi ha?
3, 2, 1, fa!
Fa! El concurs per enfangar-se amb el català.
Ja disponible a la plataforma 3CAT.
Descarrega-te-la.
Connecta't a la Cursa al Corte Inglés.
El dia 5 de maig, a les 9 del matí, tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis a cursalcorteinglés.cat.
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa.
Sí que és solidari i corre per la Fundació Catalana Dela Miquel Valls.
Recorda-ho, el dia 5 de maig a les 9 del matí, connecta't a la Cursa al Corte Inglés.
I després de la Champions, arriba el Clàssic al Tot Gira.
Atenció!
Aquest cap de setmana vivim el Clàssic durant 48 hores.
Dissabte, les rodes de premsa de Xavi i Ancelotti.
Diumenge, farem la prèvia fins que arribi el partit al Bernabéu.
Es pot somiar amb la Lliga?
Un cap de setmana de Champions que començarà dissabte,
després de la TDG del Barça-Chelsea, amb la narració del Girona-Cadis.
A més, viurem l'Espanyol a Andorra, el desenllaç del Godó.
La final a 4 de la Champions femenina de Waterpolo amb 3 equips catalans
i la Copa de la Reina Duqueri.
Tot Gira!
Dissabte, a partir de 2 quarts de 5 de la tarda
i diumenge, a partir de les 4, amb David Clopés.
Mercè Ibars, Luis Carroll, Safo, Aurora Bertrana, John Brossa, Ties Elliot,
biblioteques, escoles, llibreries, contes, novel·les, poemes, cançons...
Tots tenen en comú una adreça.
A tots els trobareu el mateix codi postal, universal i transferible,
i 100% literari.
Ciutat Maragda.
La literatura a Ciutat Maragda, amb David Rosmari.
Aquest dissabte a les 11 de la nit,
a l'exclusió digital de l'àpia al web de Catalunya Ràdio.
Si aquest dissabte hi ha Champions femenina,
aquest dissabte hi ha la TDG, la transmissió de la Germà.
Bonjuïc ajudarà el Barça en el camí cap a la final de Bilbao.
Segueix l'anada de les semifinals de la Champions femenina
amb l'equip liderat per Sònia Gelmà i la narració de Pere Escobar.
Aquest dissabte, a partir de la una del migdia,
Barça-Chelsea a l'antena de Catalunya Ràdio.
La TDG, la transmissió de la Gelmà.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
en Roger escapa.
És un quart i mig d'11 del matí,
som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
que hem d'arribar al mercat d'Ostafrancs,
que un dissabte al matí és un bullici de gent.
Però és que, a més a més, aquí avui hi ha un munt de paradetes
en aquest carrer de la Creu Coberta,
vinculades ja amb un Sant Jordi
que és ple d'escriptors que comencen a signar.
I tenim un estant fantàstic
del Suplement de Catalunya Ràdio
que ens ha organitzat aquí
la gent de Bacus, de la Bacus de Sants.
Ja ens hem assegut amb la Maica Navarro,
amb un públic fantàstic
que també ens visita aquest dissabte al matí.
I amb un primer convidat
que tenim assegut en aquest sofà,
que és el Ramon Janer.
Bon dia, bona hora, Ramon.
Hola, bon dia.
Un aplaudiment pel Ramon.
Un fort aplaudiment pel Ramon Janer.
Estic aquí jo d'animadora, perquè si no...
amb la història d'un piano,
que és aquest llibre que ha guanyat
el premi Ramon Llull, del Ramon Janer,
que serà un dels reclams també d'aquest dimarts.
Ramon, eh?
Tant de bo.
Com va la vida?
La vida va una miqueta atrafegada,
però amb moltes ganes.
Vaig una miqueta com John Rambo.
Tu saps la pel·li de John Rambo, al final?
El coronel Trauman li diu
John, com viuràs?
I jo li diu
day by day, dia a dia.
Doncs jo ara mateix vaig una miqueta així,
perquè ahir era...
Ahir era...
No sé on era.
Ahir era a algun lloc.
Avui sóc aquí.
Sí, estàs de gira aquests dies.
Sí, sortim d'aquí on vaig a Girona
i a la tarda sóc a Granollers.
Realment, hi ha més feina
amb tot el que és la promoció del llibre?
Potser que fins i tot amb l'escriptura, segons com, no?
Bé, això seria una miqueta...
Una miqueta estirar massa el fil,
però...
Però déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Porto tres, gairebé quatre setmanes
de cada dia estar a algun lloc.
Pràcticament cada dia.
Tu, Maica, també has viscut a algun Sant Jordi
com a escriptora, en aquest cas,
i també fent gira i fent tour, eh?
No, perquè el meu únic llibre,
que és el Desmuntant el crim perfecte,
es va presentar al Sant Jordi de la pandèmia.
I, per tant, aquesta experiència fantàstica
de tenir un llibre per signar,
no la vaig viure, me la vaig perdre.
I després ja tornar amb un llibre,
dos anys després, quan es va reobrir Sant Jordi,
ja no tenia molta gràcia,
però m'ho vaig perdre per la pandèmia.
No, no, no, això m'ho he perdut.
Història d'un piano és la primera novel·la del Ramon Janet,
té diversos llibres publicats,
però en aquest cas sí que és la primera novel·la.
Has dedicat un llibre al piano.
Explica'ns una mica aquesta relació que tens tu
amb aquest instrument que t'ha donat tantes alegries, no?
Bé, ja ho sabeu, no?
Tots els instrumentistes, doncs,
frisen per trobar el seu instrument.
En el cas d'un piano és una miqueta complicat,
perquè és un aparell una miqueta bròs,
i no especialment barat.
Així que jo, igual que qualsevol altre pianista,
doncs també buscava el meu piano,
cosa que costa molt,
sobretot quan no tens ni un duro,
estic parlant de fons quants anys,
ara les coses van una miqueta millor,
però el vaig comprar en una botiga de Gràcia,
que estava al carrer Santa Tecla,
que es deia Piano Santa Tecla,
vaig entrar allà,
no convidàvem a centrar-hi,
però hi vaig entrar i allà vaig trobar el piano
que portava molts anys buscant, no?
Estava molt malmès,
estava molt destrossat,
però vaig pensar que seria el piano
que algun dia sonaria
com jo imaginava que podria sonar, no?
Així que quan vaig arreplegar uns quants duros,
després d'uns quants anys,
vaig aconseguir restaurar-lo,
i en restaurar-lo van aparèixer dues coses.
La primera, el número de sèrie,
que per això el títol es diu...
Ah, sí, 31887.
31.887.
Història d'un piano 31.887.
El número de sèrie t'indica
quan va ser fabricat el piano,
per qui, com, a quin lloc, etcètera, etcètera.
I tots els pianos tenen número de sèrie?
Tots els instruments tenen número de sèrie,
i aquest número...
És com el número de vestidor d'un cotxe,
és com el DNI, fonamentalment.
Bé, allà vam descobrir això, no?
Que el piano era de l'any 1915,
com jo havia imaginat,
que havia estat fabricat en plena Primera Guerra Mundial,
en una ciutat de Saxònia que es diu Braunschweig,
bé, tot un seguit de coses,
que jo ja era l'home més feliç del món
i vam descobert tot això.
Però el meu restaurador, que és el Jesús,
que també és el meu afinador,
em va dir, un moment,
dins del piano hi ha tota una altra cosa.
He trobat una altra cosa.
I aleshores, aquesta cosa,
que és la cosa,
aquesta cosa és la cosa,
dic, però com és que hi ha això dins del piano?
Ningú no ho sabia.
Però què?
No es pot dir.
T'has de comprar el llibre, Maica.
No es pot dir.
Ara mateix me'l compro.
No es pot dir.
Total, que vaig agafar el cotxe,
me'n vaig a Alemanya,
era just després de la pandèmia,
era aquí un moment que anàvem amb mascaretes,
que fèiem així, te'n recordes?
Per saludar-nos amb el colze.
I allà, doncs, vaig preguntar això.
Escolta, jo tinc aquest piano seu,
sí, sí,
em van anar allà al registre de vendes,
d'anar en 1915,
ja hi havia el meu piano.
Dic, però és que a dins del piano hi ha aquesta cosa.
Jo necessito saber per què hi ha aquesta cosa, no?
Vivo sin vivir en mí.
Però no era un cadàver ni res d'això, no?
No.
Un tros de cadàver.
No, home, un tros de cadàver, no.
És molt més poètic,
molt més petit
i molt més important alhora.
I aleshores em van dir,
miri, nosaltres no tenim ni idea
de per què hi ha això, no?
Però el que sí li podem dir
és a qui vam vendre el piano l'any 1915.
I aleshores em van donar un nom
i una adreça.
vaig agafar el cotxe
i me'n vaig anar fins a aquella adreça
que és a la ciutat de Magdeburg,
gairebé al costat de Berlín.
I allà vaig començar a estirar dels fils
i van aparèixer
cent anys
de la història d'un piano
que passa per Alemanya,
que passa per França,
que passa per Anglaterra,
que finalment arriba a Polònia
i que de Polònia
arriba fins a Barcelona.
Però allò que vas trobar
que ens vols explicar?
Sí.
No és que no ho vull explicar,
és que si no seria spoiler.
Però això ho tens tu encara
o li has tornat als...
No.
Ho tens tu.
Segueix el piano.
Ah.
Segueix el piano,
que el piano és a casa meva, no?
O sigui, hi havia una coseta
que jo em pensava
i una de les coses boniques del llibre
és que jo em pensava
que era el meu piano.
O sigui, una vegada
que acabes tot aquest viatge,
que he estat tres anys escrivint,
és quan te n'adones
que en realitat
el piano no ha estat mai meu.
O sigui, jo soc com el custodi del piano,
però soc el que el cuida, res més.
El Ramon Jana i la Maica Navarro
saben una cosa
i és que Sant Jordi
t'emparella
o t'ajunta amb gent
de diferents disciplines.
en una taula un dia.
Avui, qui ens acompanya aquí
és el Marc Ribes.
Bon dia, bona hora, Marc.
Hola, molt bon dia.
Tenim un cuiner,
un pianista,
un cantant,
una periodista de successos
i un pobre home
que intenta moderar-ho tot plegat.
Marc, com va la vida?
Doncs molt bé.
Ara, inspirat en fer un llibre
sobre un garibet perdut
i saber...
En una recepta màgica.
Sí.
I pensar, doncs,
en aquells garibets
que podien només...
A Catalunya només es podia tenir,
per ordre del rei,
només es podia tenir un garibet
i havia d'estar lligada
amb una corda,
amb una cadena,
amb el que sigui,
a una taula
i aquesta corda o cadena
no podia fer més de metre i mig.
I això després, doncs,
de l'aixecament amb armes,
diguéssim,
i de 1714.
Tot això,
doncs,
segur que podem trobar
algun d'aquests garibets
que ha anat fent voltes.
Deu tenir un número,
que deu tenir un número
i deu haver voltat molt.
No, però segur que anar a l'espiga
i podem trobar la marca del ferrer
que el va fer
i, hosti, seria fantàstic.
I ho estaves dient,
jo m'estava imaginant
la mateixa batalla.
I encara trobaríem ADN,
i restes d'ADN
allà al govern i veig.
Home, espero que no,
espero que fos net,
però...
No, però a l'ADN,
per molt que n'ateguis,
hi ha restes que sempre enganxes.
Queda, queda.
Queda, queda.
Marc,
com va la vida?
Perquè sé que ets una persona
amb 27.000 projectes a la vegada.
Em consta que estàs rodant
no sé si dos o tres programes
pel 3CAT.
Tens la promoció del llibre Cuines,
també aquests dies.
I un restaurant.
I un restaurant.
I tot i així,
has de celebrar Sant Jordi
i suposo que ets també
un dels homes reclamats
aquests dies.
com t'ho fas per gestionar-ho tot, Marc?
Esclatant.
Intentant deixar anar en gas.
Això vol dir llevar-se molt d'hora
i intentar anar en el cimnas una mica
a lliurar tot el gas
perquè el gas no se l'emporti un altre.
Bàsicament això.
Però ara estem gravant el joc de cartes,
són quatre dies de rodatge,
són intensos, són llargs,
i després, divendres, dissabte i llumenge,
sóc al restaurant.
comencem els viatges.
Aquesta setmana anem a la Franja de Ponent,
a la següent ens en anem cap a la Vall d'Aran,
i són doncs aquests quatre dies fora de casa
i aquesta intensitat.
És a dir, que el Sant Jordi
el viuré a la Franja de Ponent.
Seré a Fraga.
De fet, seré a Oscar
el dia de Sant Jordi.
Escolta'm, parla'm una mica d'aquest Cuines,
aquest llibre que també publiques aquests dies,
que heu fet un recull
d'algunes de les peces més nostrades que tens, eh?
Sí, una mica és un homenatge
a aquests vuit anys del programa,
i hem volgut recollir,
jo diria que,
les receptes top d'aquests vuit anys,
en un sentit gastronòmic,
però també veient
quines són les que millor han funcionat,
i a part, doncs, hi ha un apartat,
que diríem, de manual de cuina.
Com comprar, com conservar,
la temporalitat,
entendre quins talls de carn serveixen per què,
entendre les vedes,
entendre una miqueta tot el que ens aporta,
i des de la meva part,
doncs el que intento és fer aquest homenatge
al sector primari
i a aquest paisatge que tenim
i que podem cuinar.
Sense aquest paisatge
no tindríem cuina,
sense aquest paisatge no tindríem territori,
sense aquest paisatge no tindríem res.
I una mica intentar,
en part, doncs,
posar consciència
a totes les llars
que cuinar és un acte primari
d'amor també.
I com a acte primari d'amor
i d'allò que nosaltres cuinem
pels nostres hem de pensar
què és el que cuinem
i d'on ve.
I què estem fent per nosaltres mateixos,
pel nostre territori,
per les nostres pageses i pagesos,
ramaderes i ramaders,
pescadores i pescadors,
i artesans,
és a dir,
forners,
formatgers,
tot.
Tot això
forma part del nostre paisatge,
aquell que,
sobretot,
els que som
de prop de Barcelona,
quan anem dient
que maco
i ens aturem
a fer pipí en un pi.
Si no ens el cuiden molt bé.
T'has identificat mai o no?
És que me l'escolto
i me quedo així com embobada, eh?
No, recordava
quan ha explicat allò
que cuinar és un gest d'amor?
És veritat,
jo bàsicament cuino
quan estic enamorada.
O sigui,
cuino per mi sola, sí,
però és molt bàsica.
Tu davant dels fogons
no n'hem parlat mai.
Com et defenses?
Bé, molt bé.
D'on ho has heretat, tu?
La mare,
la mare,
la mare i la meva tieta Conxa,
que era la que millor cuinava.
Jo encara truco
a la meva tia Conxa,
que viu allà al Pallars,
per preguntar-li
algunes receptes,
però la mare,
la mare que ha cuinat
de sempre treballant,
però baixava,
cuinava per sis
que érem a casa,
a la mateixa ronda
feia el sopar
i el dinar
i el sopar
i que mai a casa meva
hem menjat res
allò de preparat,
sinó que tot s'ha fet
al moment
i sobretot
un petitor a casa
a Santa Eulàlia
que m'ha permet créixer
no havent comprat mai
tomàquet refregit
de bot,
sinó que sempre
el tomàquet
ha sigut el que embotaven
a casa
quan havia molt tomàquet
i l'embotaven
i teníem tomàquet
monget a tendre
de tota la vida.
Si un dia tinguessis
a sopar a casa
el Marc Ribas
i el Ramon Jané
que els hi prepararies?
Hòstia, jo...
Una sorzuela.
No, no, no, no,
però el que...
A veure,
coses que em queden
així molt bé,
faig un fricandó
molt bo.
El fricandó,
jo vinc, eh?
El fricandó,
el tel rodó
amb patatetes
també,
que era molt bo.
Bueno,
ja s'ha acabat aquí,
no?
Sí.
No ho sé,
no ho sé.
No?
No, bé, bé.
Margem tots.
Margem, margem.
Sí, sí,
a mi la cuina m'agrada.
Però és veritat, eh?
Com millor cuina
és quan estic enamorada.
De fet, jo,
molts de les meves parelles
les he conquerit
menjant,
pel menjar.
A vosaltres també us passa
que com millor cuineu
és quan esteu enamorats o no?
Jo he de confessar
que no sé fer absolutament res
a la cuina.
Ramon.
Et sap greu,
et sap greu, Marc, eh?
Com has de...
Perquè no m'has vist tocar el piano.
Una cosa compensa l'altra.
Ramon Cheney,
Marriós,
un fort aplaudiment per ells dos,
un dels reclams també
d'aquest Sant Jordi.
Vull presence en aquest suplement
des del Mercat d'Ostafrancs.
Moltes gràcies.
A Juntament,
on l'Amèrica Navarro.
Moltes gràcies,
molta sort i molts èxits.
Gràcies.
Fem una pausa
i ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
I després,
a les notícies de les 11,
arriba el comunista.
Ara que et prens
un tematge
quan acaba el concert
i a dormir, no?
I, bueno,
és que les converses
són molt heavies,
que si la dieta intermitente,
que si jo faig box,
que si jo...
Saps?
Vull dir,
ens hem tornat així
de desagradables
en diners general.
Això és gens rock'n'roll, eh?
Surt a la recerca
de la millor rosa.
Obre't passa cops de colze
a les parades de llibres.
Vés a la casa
de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril,
amb un 5%
de descompte
en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries
i parades.
Abacus,
si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
La Mestra i la Bèstia
d'Imma Munçó,
Premi Òmnium de novel·la 2023.
Endinsa't en la història
d'una noia que s'instal·la
a principis dels anys 60
en un poble de la Ribagorsa
que és també la dels perdedors
de la guerra
i de la silenciosa resistència
al règim franquista.
Una novel·la plena
d'intel·ligència i humor.
La Mestra i la Bèstia
d'Imma Munçó
a Llibres Anagrama.
Aquest estiu
apunta't als camps tecnològics
d'intel·ligència artificial
i drons
del Periòdico,
la Universitat Politécnica
de Catalunya
i Fundesplay
per joves de 12 a 17 anys.
6 dies on faràs tallers
amb investigadores
i investigadors.
Visitaràs laboratoris,
faràs sortides a la platja.
Bela.
Més informació
a estiudecolònies.elperiòdico.cat
L'any passat
gairebé 3.000 migrants
van morir a la Mediterrània.
Es van ofegar
a famílies senceres.
Allò em quedarà
agravat fins al dia que mori.
Una realitat insuportable.
Això és un gran negoci.
Continuaran venint
i qui se'n beneficiarà d'això?
Els passadors
i la gent corrupta del sistema.
30 minuts.
Migrar a vida o mort.
Diumenge a la nit
a la plataforma 3CAT
i a TV3.
Escolta,
el teu pare no volia un pernil?
Perquè és la setmana
de les ofertasses al Corte Inglés.
Hi ha un pernil de greix ibèric
de 7 quilos
50% resa ibèrica
per només 99 euros.
I a més de moltes més ofertes.
Ara t'emportes el 10%
de totes les teves compres de regal.
Setmana de les ofertasses
a Supercor,
Hipercor
i Supermercat
al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Preus bàlids a la Península
i les Balears.
A la botiga, web i app.
Aquesta diada de Sant Jordi,
3CAT i el famós artista urbà
TV Boy
volem compartir petons
que connecten.
El dia 23,
a partir de les 11 del matí,
vine a l'espai de 3CAT
a la plaça Catalunya
de Barcelona
per veure l'obra
que crearà en directe.
I si et descarregues
l'app de 3CAT
i t'apuntes al sorteig,
podràs emportar-te-la a casa.
Aquest Sant Jordi
Connectem Petons
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Del 8 al 11 de maig
a Reus
viu el circ en estat pur
amb la 28a edició
del Trapezi,
la Fira de Circ de Catalunya.
4 dies d'espectacles de circ
amb més d'una quarantena
de propostes artístiques
de les millors companyies
compliran la ciutat d'arreus
d'acrobàcies,
humor,
música
i molt més.
Més informació
a trapezi.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat
Nou companyies
del circ contemporani
arriben al mercat
de les flors
en el cicle
Circ d'ara mateix.
Un magnífic espectacle
de trapezi,
fonambulisme
i música
donarà el tret de sortida
a dues setmanes
vertiginoses de circ.
Del 27 d'abril
l'11 de maig
al Mercat de les Flors.
Més informació
a mercatflors.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio.
a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Cic minuts per arribar a 3 quarts
de 11 del matí.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio,
un directe des del mercat
d'Ostafrancs
a l'Abacus de Sants
preparant aquest Sant Jordi
i hi ha un munt de gent
que està començant a desfilar.
I ara ens acompanya
el Xavi Coral,
autor d'aprendre a esquivar les bales,
el Pau Cosí,
autor de la grata entre les dents
i la Maria Climent,
que és l'autora de
Mai és una paraula
molt lletja.
Bon dia, bona hora a totes i totes.
Hola, bona hora.
Com esteu?
Coral,
debutes d'aquest Sant Jordi,
no?,
com a escriptor en aquest cas?
Sí,
un escriptor...
A veure,
em vaig a un una vegada,
del llibre,
però eren unes cròniques
més periodístiques,
això és una cosa
que vol ser una mica
més literària,
una novel·la,
i per tant,
és molt diferent.
En aquest cas,
ens expliques la història
del teu avi, no?
Sí, exacte.
O sigui,
el meu avi
va aparèixer un dia de Nadal
i ens va dir
he fet unes memòries
i allà vam descobrir
que durant tots els anys
de la Guerra Civil,
durant tot l'exili
i després,
quan el van castigar
a l'Àfrica,
doncs,
va estar escrivint sempre,
sempre tot el que li passava,
allà en un tosset de paper
que trobava,
allà entre el mig
de les ratlles d'un llibre,
no sé,
aprofitant sempre qualsevol espai,
va anar-ho escrivint tot
perquè jo crec
que tenia la voluntat
de conservar aquella memòria
d'allò que estaven vivint,
tot aquell sacrifici
que estaven fent
perquè se sabés
i, per tant,
després ens ho va adonar
quan tenia 82 anys
i amb aquest material
i afans que va morir
el teu avi, no?
Exacte,
el meu avi fa 20 anys
que va morir
i jo sempre he tingut
aquell coquet de dir
ostres,
alguna cosa hauríem de fer amb això,
a tu sempre et sembla
que la història del teu avi
és la més espectacular de totes,
però després allò
la vaig deixar llegir a algú
i em van dir,
home,
Déu-n'hi-do,
aquí hi ha una història
que es podria explicar
i això ho hem fet.
I no et sap una mica de greu
no haver-ho fet abans?
Sí,
perquè hagués pogut
aprofundir molt
en moltes més coses,
clar,
jo ara he hagut d'imaginar
en molts moments
quina era la reacció
del meu avi,
què és el que hagués dit
en aquella situació,
què hauria pensat,
no?
Tot això,
segurament si ho hagués pogut
parlar amb ell
doncs hagués sigut
molt més ric,
però jo en aquell moment
fa 20 anys
jo no se'm va ocórrer,
no em vaig veure amb cor,
vaja,
no vaig pensar que seria capaç
de fer res amb allò.
I ha sigut al cap dels anys
d'anar-ho madurant,
d'anar-ho madurant
i al final doncs necessitava
una empenta
i ara me l'han donada.
Què et diu la família?
Està explicada
doncs d'una manera
molt lligada
als fets reals,
no?
O sigui,
és una novel·la
basada en fets
molt reals,
tot el que hi passa
és real,
el que jo he fet
és manir-ho,
per entendre'ns,
no?
Però tots els fets
són reals
i per tant
estan molt contents
que efectivament
hagi pogut transcendir
aquesta història
perquè és que
realment
és una generació
que l'estem perdent
i ja per llei de vida
doncs els que hi van viure
a la Guerra Civil
doncs ja no hi són
i per tant
doncs jo crec
que això
doncs si podem ajudar
a que no es perdi
aquesta memòria
doncs en fi
és la contribució
que m'agradaria fer.
Et fa una mica de por
aquest Sant Jordi
que la gent
en aquesta vessant
teva com a escriptor
no et prengui seriosament
perquè no deixes de ser
sempre
el presentador del TN?
Sí,
em sabria greu
que passés això,
vull dir,
jo he fet un llibre
i sóc presentador
de televisió
però una cosa
no té a veure amb l'altra,
no?
Jo aquest llibre
l'he fet
de la manera més honesta
possible,
l'he fet amb totes les ganes,
amb tota la il·lusió
i per tant
si algú no el vol llegir
perquè surto per la tele
doncs em sap greu
però vaja,
no hi puc fer res.
Tu seràs un dels mediàtics
aquests anys.
Segurament,
sí,
sí,
esclar.
Però és que...
T'agrada l'etiqueta o no?
A veure,
és com,
els que treballem
als mitjans de comunicació
i sortim cada dia per la tele
doncs som mediàtics,
esclar,
és que també forma part
de la nostra feina,
no,
no ho podem evitar això,
no pots evitar
no ser mediàtic,
no?
Ho ets i ja està.
Ja et dic,
però en aquesta...
és com si jo què sé,
no?
Si jo ara,
jo què sé,
faig un concert de piano,
per exemple,
que també faré un concert de piano
perquè jo faig altres coses
a la vida,
no?
I per tant,
doncs,
bueno,
soc mediàtic a més a més.
Has anat a apelar
la novel·la històrica
que és un gènere
que a Catalunya funciona molt bé,
no?
Sí,
perquè jo crec que necessitem
també,
en aquest cas d'aquest període històric,
necessitem també saber
què va passar a Randa Terra.
Hi ha molta gent que...
Ara m'estic trobant gent
que em diu,
mira,
jo del meu avi
doncs no en sabia
pràcticament res,
mai va explicar res,
només sabia alguna cosa,
però ara,
llegint el teu llibre,
puc imaginar
què és el que va viure ell,
què és el que li va passar,
què potser on va,
doncs,
jo què sé,
doncs viure aquella situació.
Per tant,
jo crec que la gràcia
que té una mica aquest llibre
és posar aquesta història
de com ho viu una persona
amb 20 anys
que se'n va a la guerra
i que cada dia es troba
en un entorn
de violència extrema,
i com ho supera
i com ho tira endavant.
I això hi ha molta gent
que hi troba molta relació
amb històries familiars pròpies.
Escolta'm,
i tu ets un gran lector també?
Sí.
Què llegeixes normalment?
No sé, tot, tot.
Llegeixo de tot.
Sí, llegeixes de tot, eh?
Sí,
i llegeixo, per exemple,
moltes coses també
que em poden servir
per la meva feina.
És clar,
nosaltres estem parlant
del món cada dia
i, per tant,
doncs,
molts llibres
que t'ajudin a entendre,
doncs,
segons quins contextos,
segons quines històries,
doncs,
t'ajuden molt després
a l'hora de presentar
un Telenotícies,
per exemple, no?
Una proposta ben diferent
a la del Xavi Coral
és la garota entre les dents
del Pau Cosí
que ve de Roses
i que s'impregna
d'alguna manera,
doncs,
tot aquest material
de l'Ala Empordà,
tota aquesta vivència personal
es trasllada
amb aquesta publicació,
no?
Sí,
a veure,
soc de Roses,
el que passa
que ja fa 10 anys
que visc aquí
i sí que,
això m'ho han dit molt
de si ets tu,
no?,
el protagonista
dels contes
i no sóc jo
perquè no m'agradaria
ser aquesta persona
perquè són personatges
bastant indesitjables,
no?,
però sí que surt,
jo què sé,
un socorrista
i jo vaig treballar
a un parc aquàtic,
surt un recepcionista d'hotel
i també hi vaig treballar
i sí,
clar,
d'alguna manera
està inspirat en mi,
això sí,
i intento reflectir
el que he viscut
en un poble com Roses
que té com unes particularitats
molt concretes.
Què tal l'experiència
com a treballador
en un parc aquàtic?
Bueno,
és que clar,
una cosa que la gent
m'ha dit del llibre
és que li fan gràcia,
no?,
els personatges
de com són
d'histriònics
o de passats de voltes
i jo sempre dic el mateix,
si treballessis
a un parc aquàtic
et semblaria
que no són gens exagerats
els personatges
que hi surten
perquè la col·lecció
de personatges
que desfilen per allà
és bastant increïble.
Sí, sí.
Quan vas a la platja
pateixes per si una roca
et cau al cap
i et mata?
No,
no pateixo,
però sí que és una cosa
que sempre he tingut
com present
que pot passar
i de fet,
bueno,
cada estiu no,
però passa sovint,
que estàs a...
que ho veus al 324
que ha mort una persona
amb aquella que hi ha hagut
un pedre.
T'ho explica el coral,
el TN, no?
Sí, exacte, exacte, exacte.
Però a veure,
ha de ser una platja
on hi hagi unes roques a prop,
no?
O com veus que et cau
una roca a sobre?
No, al Delta
no et passarà, això.
Exacte.
A l'Empordà, sí,
a l'Illa Roixa,
per exemple,
sí, sí, sí, per això.
Sí, clar,
bueno,
en aquest cas
la majoria de comptes
passen en cales de roses.
Per exemple,
hi ha una cala
que és on passa això
que dius,
que tampoc és un espòiler
i es pot dir,
que és la rostella
i és això,
és una cala
on hi ha pinassa a dalt
i si pel que fos
una pedra rellisca
és des de dalt
del camí de ronda
et cauria al cap.
I és una cosa
que no és que pensi
en plan
soc un emo
i la vida és una merda
però sí que,
no sé,
fa temps que ho tenia present
i per això
ho vaig a escriure,
la veritat.
És un llibre
també que el podries
haver titulat
Tourist Go Home
d'alguna manera,
no?
També o no?
Sí, sí,
el meu objectiu
no era que fos
una crítica al turisme
com alguna gent
està fent com
aquesta interpretació
i estic d'acord
el que passa
que tampoc era
una cosa buscada
per part meva
i em fa la sensació
que ara,
no ho sé,
amb alguns llibres
que he llegit,
aquest que ha fet
l'Anna Pacheco
ara
o el de la
Sarah Williams
que es diu
l'Odissea
que hi ha com un,
no sé,
potser hi ha com
una mena de corrent
de gent criticant
el turisme
també per acció o reacció
però em fa aquesta sensació
que està començant
a passar això.
Quan vas començar
a escriure a tu, Pau?
Al llibre?
Ah, no,
o a la vida
perquè abans
un escriptor jove, no?
Sí.
Algú d'alguna manera
et va dir
va, anima't a publicar-ho.
Sí,
escriure sempre havia escrit
el que passa que
sobretot
suposo que també és
un pecat de ser jove
però sempre et fa com por,
no?,
d'obrir-te
i ensenyar-ho
i una cosa és
un text curt a Instagram
que això sempre ho he fet
de conyes
però, clar,
una altra cosa
és posar-se seriós
i fer un text
d'un llibre, no?
Qui t'ha dit
animat?
Bueno,
m'ho ha dit
la Juliana Canet
que és una persona
mediàtica també
a Catalunya
i la Glòria Gasc
que són les editores
del llibre
i de la Juliana
de Bronzits
i la Glòria
de Columna
els hi vaig passar
el primer...
Bueno,
no era ni el primer conte
era un primer avançament
del primer conte
els hi va agradar molt
i van ser elles
que em van animar
i la veritat és que
estic molt agraït
perquè és això
si no,
mai acabes de fer el pas
sempre et fa la sensació
que no és prou
la síndrome aquesta
de l'impostor
que diuen
I a Roses
com ha caigut
el llibre?
La majoria de gent
bé
aviam,
també seria injust
ara
per alguna persona
concreta
que no li ha agradat
el que s'explica
però en general
a la gent
li ha fet gràcia
i ja et dic
tampoc era un llibre
que pretengués fer gràcia
o que tingui...
Jo no el vaig escriure
pensant
vaig a fer humor
però sí que
la gent li ha fet gràcia
perquè crec
que d'alguna manera
veuen
veuen el tipus
de...
Bueno,
veuen el que veuen
cada dia
com van a la platja
o com van al passeig
o com van al supermercat
Mai és una paraula
molt lletja
és la publicació
de la Maria Climent
per aquest Sant Jordi
un llibre
d'una situació
de fet molt personal
perquè al llarg
del procés
que vas viure
durant 7 anys
per poder tenir
una criatura
i que ara
al cap d'un temps
doncs has decidit
transformar-lo
també
en una publicació
no, Maria?
Sí,
de fet
vaig començar-lo a escriure
en temps real
o sigui que
el llibre
comença a dir
que estic
dos dies
de saber
si estic
embrassada o no
de la desena
Betesfera
i acaba
quan
el dia que complir
això
acabo de fer
l'espoiler del final
però bueno
tothom sap
que tinc una xiqueta
que ara té 15 mesos
o allí
que és la que
m'ha pegat
els costipats
o sigui
que el llibre
que va bé
si teniu temor
de llegir-lo
o no
no us deixarà
molt gust de boca
però sí que explica
tot el procés
que és llarg
i és dur
i és molt costós
tu estaves bastant farta
que et diguessin
que quan tindràs fills
no?
Bueno
és que és una pregunta
que es fa
molt a la lleugera
no?
de quina edat tens
i sobretot
se fa a les parelles
no?
i se fa d'una manera
innocent
però no saps
què hi ha
darrere
no?
d'aquell no tindre fills
perquè moltes vegades
és volgut
però moltes altres
també és que
no es pot
en el teu cas
recordo que
havíem conversat
fa uns anys
al voltant de Gina
que era
una altra publicació
teva
al voltant de la teva
vivència personal
explicaves que tenies
esclerosi múltiple
i que d'alguna manera
quan vas al metge
et diuen
o ara o mai
sí, sí
aquell mai
va fer
va fer tant de mal
que anys
després
deu anys després
acaba sortint
aquest altre llibre
no?
sí, clar
quan jo vaig escriure
Gina
tot just començava
aquest procés
en què
m'havien dit
si vols
tenir un fill
tinc l'ara
perquè tant
de canviar
el tractament
i tots els altres
tractaments
no són compatibles
en l'embràs
llavors jo vaig pensar
hòstia
quina putada
no?
però
també vaig dir
guarda't
aquesta premissa
perquè això és una bona premissa
literària
i quan pugues
ja en parlaràs
i d'allí va sortir
una història ficcionada
que és Gina
i després la meva vida
va continuar
com si diguéssim
i allí va començar
un periple
que jo no sabia
quant de temps duraria
em pensava
que bastant menys
també
no t'enganyaré
però
però
se va convertir
en un tema
que va durar
set anys
i que t'ocupa
molt i molt
de temps
de la teua vida
i molts esforços
a molts nivells
no?
Llavors
quan
quan vaig
veure
que això
anava endavant
perquè jo anava escrivint
una mica
una mica
per a mi
una mica
a nivell
dietari
però
bueno
quan vaig veure
que efectivament
tenia la xiqueta
vaig dir
potser això
se pot publicar
perquè és un tema
que no
d'una banda
tenia moltíssima informació
vull dir
ho sé tot
sobre la reproducció assistida
aprendreu-me el que vulgueu
i és informació
contrastada
perdó
porta un constipat
sèrio
informació
real
i contrastada
perquè la gent
que està passant
per aquest procés
entra a fòrums
i allí es diuen
unes barbaritats
increïbles
tu pots buscar
qualsevol dolència
i dir
en brazo
detrás
i et sortirà
vull dir
jo vaig arribar
a buscar
facitis
plantar
símptoma
prematur
d'embras
i ho vaig trobar
i no és veritat
vull dir que
el que explico
sí que és informació
mèdica
científica
verídica
i d'altra banda
penso que és un tema
que no es parla
que no es parla
que no es parla
prou
sí que
tot i així
penso
per exemple
mira
fa pocs mesos
vam dedicar
a la marató
al coral
també li va tocar
a la salut sexual
i reproductiva
i l'impacte
acte que va tenir
molta gent
no va aplaudir
però va sortir
moltíssima gent
dient
què feu dedicant
una marató
a la salut sexual
i reproductiva
i doncs
que no li semblava
just per exemple
que parléssim
de qüestions
com la infertilitat
això és vergonyós
i és lamentable
i ens ho hauríem
de fer mirar
la veritat
i és una cosa
de les quals
de les que denuncio
al llibre
perquè
sembla que sigui
un problema
de dones
i no l'és
vull dir
d'una banda
tenim
que les dones
ens agrada
o no
no ho hem triat
a partir dels 35
tenim una davallada
en picat
de la fertilitat
això als homes
no els passa
és més progressiu
per tant
nosaltres
hem d'organitzar
les nostres vides
per a que
tot encaixi
abans dels 35
poder-nos quedar
pressades
i això
la societat
ni els governs
no ho faciliten
de cap de les maneres
i aquí és on comença
a separar-se
les nostres
les nostres carreres
no?
les dels homes
i les de les dones
sosté de vidre
i tota la pesca
no?
i això en ells
a molts
diràs que no
que no veia amb ells
que no els interessa
i a part tenim
la gran paradoxa
que
la taxa de natalitat
de l'estat espanyol
és de les més baixes
d'Europa
em sembla que està
en 1,2
i a la vegada
tenim dones
en edat fèrtil
que no poden
ser mares
que està passant
perquè l'estat
no ho facilita
això
i parles bastant
dels diners
també
i del que costa
també tot aquest procés
que tu
ho has vist de prop
i t'hi has hagut
de deixar molta pasta
sí
sí sí
és clar
hi ha l'opció
per la pública
però
les condicions
per entrar
per la pública
són tantes
que no
que a poc
que pugues
preferixes
estalviar
i anar
per la privada
perquè el que tens
per exemple
és molta pressa
quan tens
quan estàs en un procés
de reproducció existida
perquè a vegades
ve de mesos
per exemple
que l'òbul
pugui ser teu
o no
hi ha com uns índexs
que ara
no entrarem en detall
però
sí que corren
en contra
teva
i si tu tens
un índex
per exemple
de l'antimuleriana
de
1,8
entres
si és de 1,2
no entres
a la pública
i això
a lo millor
en 4 mesos
té baix
este índex
per tant
si tens
una llista
d'espera
d'un any i mig
tens tant de pressa
que acabes
anant a poc
que pugues
a la privada
i això comporta
haver de dedicar
tots els teus
estalvis
a no sé
que sigues
d'una d'estes famílies
que no tenen
o sigui
que els diners
no són un tema
però que jo crec
que la majoria
no és així
tots els teus
estalvis
en això
vull dir
és durant una època
dels 30
als 40
que ni festivals
ni viatges
ni vacances
ni canviar-te el cotxe
deixa'm dir
Roger
que jo no sóc
públic objectiu
del llibre de la Maria
perquè jo no he tingut
fills per
voluntat pròpia
però
però m'interessa
o sigui
arrel justament
del que deia el Roger
de la Marató
m'interessa molt
aquesta qüestió
que s'expliqui
o sigui
que és veritat
que necessitem
conèixer aquesta situació
perquè jo
m'han dit
tu no tens fills
i tal
ha sigut una qüestió
d'il·lusió
tu has tingut prou il·lusió
per passar
per tot aquest
periple
que has hagut de passar
i per tot aquest esforç
que has hagut de fer
i per tant
això t'ha mogut
superar
totes les dificultats
que hi havia
i treballant la Marató
te n'adones
de la quantitat
de persones
que estan vivint
amb molta preocupació
i amb molta tensió
i amb molta d'allòs
una situació
que resulta
que no existeix
i per tant
hòstia
jo crec que
és importantíssim
igual que era molt important
que vagin fer la Marató
encara que molts
vagin considerar
que allò
eren unes malalties
que només afectaven
a les dones
i que no tenien
cap sentit
és molt important
que es fes la Marató
i és molt important
que expliqueu
aquestes històries
per descomptat
vaja
jo
no soc públic objectiu
però m'ha interessat molt
el que estàs dient
i el llegiré
gràcies
com sospinta el dimarts
a vosaltres
home
el World Tour Xavi Coral
què?
mira
jo el dimarts
estaré fent el Telenotícies
perquè
hi ha notícies
per fer aquell dia
i
et donaràs pas
a tu mateix
no
no
crec
espero que no
però
jo estaré fent
les altres notícies del dia
perquè el dia de Sant Jordi
és un dia meravellós
i passen moltes coses
home i a més
estem a les portes
d'una campanya
vull dir que segur
que voldrà sortir tothom
a explicar quin llibre
s'ha comprat
sí sí sí
exactament
vull dir que
en farem això
però després si a la tarda
estaré a Barcelona
també firmant-se
molt bé
el Xavi Coral
aprendre a esquivar les bales
el Pau cosit la garota
entre les dents
i la Maria Climent
mai és una paraula
molt lletja
Pau Maria
com es presenta
aquest dimarts
jo
jo m'he demanat festa
però la veritat
també és el primer llibre
que escric
i va sortir publicat
el gener
i no hi havia pensat
en el dia de Sant Jordi
no ho tenia present
i ara que s'acosta
se'm fa com molt estrany
d'imaginar
que realment
o sigui
potser és una tonteria
el que estic dient
però que alguna persona
del món
que jo no conec
s'ha llegit el meu llibre
i que pugui venir a dir
ei m'ha agradat
això impressiona molt
però tu abans deies
el síndrome de l'impostor
perquè ets jove
jo ja no soc tan jove com tu
però ho soc bastant
però no soc tan jove com tu
i jo també el tinc
el síndrome de l'impostor
jo crec que tothom
quan fa un llibre
el té
aquesta sensació
i aquesta sensació
que ve algú
que tot està escrivint un llibre
tancat a l'habitació
de casa teva
i llavors de cop i volta
llegeix la gent
i la gent ve i et diu
hòstia he llegit el teu llibre
hòstia
això és una cosa
que és absolutament fascinant
vull dir que
tots tenim aquestes sensacions
vull dir
jo també no soc
un escriptor molt aviat
i tu ja l'has viscut
aquesta sensació Maria
no
no no
que va
vull dir
jo és el meu primer Sant Jordi
i
bueno no
la sensació
que vinga gent
sí però
assignatures
o presentacions
també és veritat
que vas estrenar amb Covid
no l'altra vegada
a mi em va passar això
tan gafe
de treure llibre
i a les portes de Sant Jordi
m'ho van tancar a casa
tres mesos
i després ja
no m'han tornat a convocar
diguéssim a Sant Jordi
així que aquest és el meu primer Sant Jordi
Maria Climent
Pau Cosí
Xavi Coral
moltes gràcies
molta sort
un minut per arribar
a les 11 del matí
farem una petita pausa
ens actualitzem amb la Neus Bonet
i de seguida
tornem des del Mercat d'Ostafrancs
en directe
fins la una del migdia
amb molts més autors
amb el comunista Joel Díaz
que és a punt d'arribar
i també amb l'equació
del Guillem Ramisa
fins ara
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
En el seu últim llibre
la periodista Anna Pacheco
escola els hotels
de luxe de Barcelona
Trobes persones multimilionàries
que podien arribar
a reservar
la suite de 12.000 euros
durant un mes sencer
Mònica Bernabé
del diari Ara
es va fer passar
per netejadora
d'un geriàtric
Si els canvien els volquers
molt poques vegades
perquè és que no hi ha mans
per canviar volquers
lògicament
la gent acaba tenint
infeccions d'orina
Fa 20 anys
l'escriptora
Enpar Moliner
va canviar d'identitat
per convertir-se
en una immigrant turca
Com una dona
de segons quin lloc d'origen
que demana feina
de netejar
en cases particulars
acaba sempre
tenint propostes sexuals
Solidaris
En Mercè Folk
Infiltrar-se
per denunciar
Aquest dissabte
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
a través del canal
exclusiu digital
de l'app i el web
de Catalunya Ràdio
Sense una infiltració
no hi ha reportatge
El suplement
Amb Roger Escapa
El suplement
Amb Roger Escapa
Fins demà!