Gràcies per atendre'ns.
Fins aquí el programa d'avui.
Gràcies per atendre'ns.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Tots els líders europeus van dir ahir que Rússia no pot guanyar la guerra,
que la Ucràia s'ha d'imposar.
Per tant, hem de passar de les paraules als fets.
I accelerarà el suport militar a Ucràia,
perquè està en una situació crítica
pel que fa a la quantitat de munició que disposa.
En l'obertura de la Conferència de Munic el president d'Ucràia,
Volodimir Zelenski, ja va reclamar als líders europeus
que accelerin l'enviament d'armament per fer front a l'ofensiva russa,
una petició a la qual s'han sumat diversos representants
de diferents estats europeus.
Més notícia, Raül Flores.
L'Assemblea Nacional Catalana assegura que la llista cívica
tirarà endavant tot i les 13 dimissions d'ahir del secretariat.
La presidenta Dolors Feliu defensa que és un projecte
avalat pels socis i retreua els crítics
que no acceptin el resultat de les votacions,
ho ha dit el suplement de Catalunya Ràdio.
És un mandat aprovat per un 98% dels associats.
Per tant, és un mandat molt ferm que hi ha dintre de l'Assemblea
i, per tant, ho tirarem endavant
i ja veurem com arribem i com fem,
a veure realment com s'acaba articulant.
Entre 600 i 700 persones
continuen a la festa rei de la rodalia
de la font de l'armita dels sants metges a Serral,
a la Conca de Barberà,
i els Mossos d'Esquadra a Catalunya Ràdio.
Els agents no tenen intenció per ara de desallotjar-los
i mantindran el dispositiu de control als accessos
per evitar que s'hi sumi més gent,
però a les últimes hores encara hi han arribat
més participants per camins alternatius.
Així ho ha explicat el suplement de Catalunya Ràdio
l'alcaldessa del municipi, Victòria Cañés.
No, no, no, és que ja ho teníem clar que era pitjor,
sobretot perquè, clar, allà dalt és molt difícil d'accedir-hi,
és a dir, són camins realment rurals de difícil accés,
és anar controlant tanes com els agents rurals
que hi no hi hagués cap problema.
Vull dir, ells mateixos ja porten enganxes,
però si algú es queda malament dins el camí poder-lo estirar,
porten rampes perquè els camions hi puguin accedir.
L'augment dels testaments solidaris
ha portat els grans hospitals catalans
a crear àrees de mecenatge
per poder gestionar els patrimonis que reben en herència.
Només a l'Hospital Clínic de Barcelona
atenen de mitjana una persona cada 15 dies
que els comunica que té la intenció de deixar-los alguna cosa
i el perfil d'aquí busca informació
no és només el de persones grans.
Més de la meitat dels consumidors de productes ecològics
han deixat de comprar-ne o es plantegen fer-ho,
el fet que siguin més cars que la resta,
combinat amb la elevada inflació, n'és el principal motiu.
És una de les conclusions d'un estudi en què ha participat
Neu Soler, professora d'Economia i Empresa de l'UOC
i expert en marketing per Soler.
Aquests consumidors són infidels per necessitat
i preveu que d'aquí un temps molts d'ells
tornaran a comprar productes sostenibles,
però també n'hi haurà que ja no ho faran més.
Són declaracions a Catalunya Ràdio.
La majoria d'aquests consumidors que han abandonat el consum
de producte eco sí que tornarà a consumir producte eco,
però sí que ens ha sortit també un percentatge
que se n'anava gairebé al 30%.
No sabien què farien i després gairebé era un 10%
que deia que no, que no tornaria.
Esports, Montse Mir.
Aquest migdia a partir de les dues elges espanyol
els locals són cues, l'Espanyol 4 parla a cua
un punt per sobre del descens.
Al partit el podreu seguir a la transmissió del Totgira.
El Barça també juga avui al Camp Nou contra el Cadis
a partir de les 9 del vespre,
amb rotacions anunciades pel tècnic Xavi Hernández.
L'equip laurà ha de guanyar per tornar a tenir
el camp de los Cessones 0-2 al partit del Barça
com sempre amb la transmissió de la TDT de Catalunya Ràdio.
On va ter por l'aquest migdia a final de la Copa femenina
entre el Mataró, l'actual campió i el Sabadell.
Començarà a les dues.
A les set es jugarà a Badalona a la final de la Copa de bàsquet
sense el seu anfitrió, la Peña,
que en va quedar fora després de perdre ahir
les semifinals per 72-73 a l'últim segon
i per un tap a Joel Parra.
A la final es jugaran el Tenerife i l'Unicaja.
També en bàsquet, a aquesta hora el Barça rep el València
a la Lliga femenina en homenatge a l'equip laurana
que va ser campió el 2003.
Catalunya Ràdio, Palau Blaugrana, Xavi Soler, bon dia.
Hola, bon dia, acaba de començar el partit,
primera assistent del València, però l'emoció l'hem viscut abans
quan la plantilla d'aquell uber Barça del 2003
ha sortit gran ovació per totes les jugadores,
especialment per Laia Palau
i també per l'entrenador de Carme Llovera.
0-2 guanya el València 9 i mig per final del primer quart.
Xavi Soler, Catalunya Ràdio, Palau Blaugrana.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí.
Catalunya Ràdio, el suplement.
El que vull saber què tal al Senegal?
Al Senegal és la quarta vegada que vaig.
Carai! Tens una parella?
No.
A veure, tu...
Bueno, no sé, hostes,
hi ha alguna cosa que sí que d'alt Senegal, no?
Potser hi tens alguna parella.
Torna l'aventura. No.
D'acord.
El Suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, al Suplement obrim el dominical.
12 i 5. Si avui és diumenge, això és el dominical.
Gerard Jovan, bon dia. Bon dia.
Doncs molt bé, perquè s'ha acabat el carnaval.
Eh, i he de dir que molt bé el carnaval de l'escola dels meus nanos.
Molt bé això d'haver de disfressar-los cada dia d'una cosa diferent.
Ho dic perquè diumenge passat,
quan vaig parlar aquí i es veu que ho van sentir a l'escola
i potser va semblar que ho criticava, però no.
Molt content de perdre els nervis cada matí
per decorar els nanos com si fossin cupcakes
i de passada fomentar el comerç local,
concretament local d'origen xinès,
a qui he destinat part del meu sou del mes de gener.
Fantàstic. L'enhorabona, doncs, també, a l'escola.
Badalona, Xavi Spinoza, bon dia. Bon dia. Què tal?
Vibrant amb la copa. Sí.
Sí, sí. Molt.
Una cosa...
M'encanta el bàsquet.
Ullacona, Carles Roig, bon dia. Bon dia.
Què tal? Com esteu?
Mira, vaig veure lo dels negrés i estava en els meus cognoms allà.
En un dia com avui, 19 de febrer,
també volem desitjar molt bon dia a Ferran Adrià.
Bon dia a tothom d'aquest moment de l'Olelo,
que és la Bujifundació de la Investigació...
Què estàs dient?
Carles Bonjui, i bon dia, primer lloc.
Ah, Ferran.
El 1.631, llavors, los músculs...
Un moment, és que encara no t'hem preguntat res.
Ah... Què passa?
A mi m'agradaria comentar amb tu, Ferran, per això et saludava,
amb una anècdota que va patir fa temps
un companyor de professió, Jordi Cruz.
Sí, era molt gos de... No, el xef de l'Hàbac.
I el master xef de la tele, no?
Aquesta setmana, Jordi Cruz ha explicat el programa Planeta Calleja,
que presenta aquell Jesus Calleja.
Jesús Calleja, que era el presentador de Mercedes Milà.
Sí, és la Mercedes Milà. No és veritat.
Respecte pel Calleja.
Doncs en Calleja. O per la Mercedes Milà.
M'entens?
Explicava en Jordi Cruz, en Calleja,
que fa un temps va anar al seu restaurant Bill Gates,
el fundador de Microsoft.
Ja sé, ja... El vaig sentir, el vaig sentir brutal.
Sí, doncs, per mantenir la seva privacitat,
en Bill Gates va demanar que tanquessin el restaurant per ell,
cosa que li van concedir.
Va tancar l'Hàbac Bill Gates. Va arribar. Ei, escolta'm.
Me lo cierras, persianita.
Exacte. Amb mi a dintre.
Llavors, en Jordi Cruz tenia el seu equip de cuina a punt
per oferir-li a Bill Gates qualsevol plat
o qualsevol menú que demanés.
I aleshores Bill Gates va demanar un refresc i se'n va anar.
Una Coca-Cola zero, va demanar, exactament.
Això és d'hijo puta.
No cal insultar, per tant.
Hijo puta i quatre ojos.
El tio que va fer la puta merda del Windows,
va fer una puta merda, va fer penya, 5 minuts,
el césped aquell de merda, que és un prado de mierda...
No t'esperis, Ferran.
I el tio et demana un refresc i se tira...
Mira, jo et dic una cosa, jo l'espero al carrer.
Vamos, y eso del hospitaler, ¿sabes?
Sí, sí.
Jordi, tu de què vas, pringao, Bill Gates?
Tu haguessis anat a buscar al carrer.
Jo l'espero al carrer. D'on de vas, Bill Gates?
D'on de vas? De Pink Floyd, que era un Pink Floyd.
Ja m'estàs entrant per la porta d'un altre acó
que te vaig a explicar el que és un menú degustació de 48 platos
i, per mis cojones molenos, que lo vas a degustar.
I te digo una cosa, no te salen ni una en Grunald Platt.
Listo, aunque eres un listoparguela.
Pasa pa' dentro.
Tranquil, que no t'ha passat a tu, Ferran, ho he dit.
Empatismo, empatismo, hombre, que no me extraña que...
És empatismo.
És empatismo amb el Jordi Grup.
Empatismo... Que no me extraña a Bill Gates
que te dejaran a Belinda Gates, como se llame.
Todo, que eres un mongolo.
A més a més, s'ha de dir que Bill Gates va marxar del restaurant,
però el seu equip sí que s'hi va quedar a menjar
i va fer una despesa important al restaurant.
No, no, no, no, no, para retirar todo lo que...
No, no, Bill Gates, puto amo.
Sí, ara... ara... fes marxa enrere.
Steve Jobs, ¿quién es Steve Jobs?
No, no, no, cuando vulguis, estás convidado a visitar...
lo que es la fundación, en contra de 12.
Gràcies, Ferran, Adria,
anem a repassar els titulars del cap de setmana.
Cultura, l'anunci de la nova Coca-Cola,
dissenyada per Rosalía, triomfa a la xarxa
on acumula milions de reproduccions.
Un videoclip va renunci, on veiem la cantant, per exemple,
banyant-se en un llac que és tot de Coca-Cola.
Parlem amb ella. Rosalía, bon dia.
Què ens pots dir de la teva nova Coca-Cola?
Motomami, motomami. Bueno, em sento...
Com t'ho diria, no?
Perdó.
És tanta Coca-Cola.
Una gran escultura de Jaume Plensa
corona la padrera des d'aquesta setmana.
És falsa. L'he fet, allò.
Bé, saludeu el nostre expert en art,
Oswald Aulestia, bon dia.
L'escultura de Jaume Plensa l'has feta a tu?
Exactament. I la padrera, també.
També l'has feta a tu, la padrera.
No és del Gaudí. Ah, no?
No està firmada, la padrera.
Tu què hi entens, Oswald Aulestia?
T'agrada l'escultura de Jaume Plensa?
Mira, et diré una cosa.
Al Plensa me'l vaig trobar a una exposició a Berlín,
l'any 81.
I quan el vaig conèixer
estava completament cobert de cocaïna.
Sempre acabes igual, totes les teves històries acaben igual.
Acaben amb cocaïna.
Però no és culpa meva.
I jo li pregunto al Plensa, li dic, que n'hi he d'afuera.
I em diu així.
Però això és cocaïna.
Diu, però no és meva, és d'un esternut.
Al temps.
Després del parèntesi...
No, ja està.
Després del parèntesi del cap de setmana
tornarà l'hivern més rigorós.
Tens una pregunta, no, dius?
Soc Pepe. Estàs aixecant la mà.
Dins de la ràdio t'estàvem esperant.
Com estàs, Pepe?
Sí, voldria fer una pregunta.
Efectivament, vas pel Roger Escapa, sisplau.
Endavant.
El Domènec Sobirà, l'heu tornat de l'Antàrtida,
o amb el rotllo aquest del carnaval
i tot el que ha passat a Turquia,
que ha deixat tirat allà i a hores d'ara,
en lloc de peus té frigopies, pregunto.
Jo diria que ha tornat el Domènec.
No ho hem tancat, això del...
Tinc una pregunta pel Roger Escapa.
Endavant, digues, Pepe.
Ara on l'envienen, el Domènec Sobirà.
Corea del Nord, África Sub-Sahariana,
a una assemblea de l'ANC.
No barregis l'ANC.
Dic una cosa, l'ANC...
No hi ha lius, Roger.
I amb més tensió allà dintre
que Shakira actuant a la final de la Kings League.
Sí, hi ha una mica de tensió.
Aquest matí ho hem sentit amb la seva presidenta.
No ho dic perquè el meu germà governi
amb guants de seda òmnium cultural.
Però l'ANC és en aquests moments
com un bo dèbil de Joan Pérez i Roger Pérez.
Podem saludar un dels militants de l'ANC
que ahir era en aquesta reunió llarguíssima
del secretariat, l'Antonio.
Hola, bon dia.
Què va passar exactament en aquesta assemblea
perquè realment mala maró dins de l'ANC?
Seria bastant.
A mi me jode con lo año que llevo pagando esto
y con lo que deseábamos.
Fa la impressió realment que l'ANC ha deixat de ser
aquell organisme que cohesionava
i marcava el rumb de tot l'independentisme.
Això ho li has preguntat aquest matí a la presidenta.
La verdad es que es una pena que los personalismos
se estén llevando por delante lo que es una ideología
que nosotros defendemos hace años.
La libertad de nuestro pueblo.
La independència la tenim a tocar, Antonio?
Espero que sí, pero estamos jodidos.
Anirem desenvolupant també el personatge de l'Antonio
com a militant de l'ANC
i a partir de les properes setmanes anirà apareixent.
Internacional.
Internacional.
França és a punt d'aprovar la reforma del sistema de pensions
que endarrereix la jubilació dos anys.
Del 62 al 64.
Conectem amb París, mira, Manuel Valls, 60 anys, bon dia.
Però com pot ser, mon dieu?
Me'n vaig a França perquè em quedaven
solament dos anys per la jubilació
i seguir vivint sense fer res.
I ara m'ho endarrereix al 64.
És que em sembla que torno a Barcelona per les municipals.
No, no, no.
No? No voleu que torni?
Els esports. Albert Benet, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa.
Faci calor, faci fred, dugui escapa o barret.
La informació esportiva t'anaporta.
L'Albert Benet.
Quina mandra.
La penya s'ha quedat sense poder jugar a la final de la Copa
davant la seva afició, llàstima.
Efectivament, Roger.
Ningú tenia tantes ganes d'una Copa a Badalona
des que Àlex Pastó va dimitir com a alcalde de la ciutat
després que l'Anson Pessín conduïm borratxo.
Efectivament.
Aquí has estat bé, Albert.
No caldria treure aquest tema.
I va mossegar els agents que el van detenir.
Avancem.
Aquesta tarda, efectivament, es disputa la final
entre el Leobo de Narifa i l'Unicaixa,
una final tan lamentable que a la mitja part
s'ha substituït l'actuació de Riana,
que estava prevista per un concert
del grup de Jordi Ébola, efectivament.
Molt bé. Fins aquí la informació.
Tampoc cal faltar d'aquesta manera.
La informació relativa a la final de la Copa de Bàsquet
s'acaba aquí.
Ara parlarem de futbol perquè ahir Madrid va guanyar
el camp de l'Osasuna.
És correcte, Roger. Vinícius li va dir
hijo de puta a l'àrbitre, seguit d'un vete a tomar por culo
i no va passar res.
Tampoc calia ser tan explícit.
És el que va dir.
Que no és notícia, de fet, això.
No calia que ho destaquessis perquè no és notícia.
De fet, per això he passat molt de puntetes
i ara parlem de l'Espanyol.
L'Espanyol que visita d'aquí una estona
el QE de la categoria,
l'Elx, un espanyol que arriba a aquest partit
com l'equip més regular de primera divisió,
porta 21 punts
en 21 partits.
Això és regularitat i el de més són tonteries.
Però si manté aquesta mitjana,
se'n va a segona perquè amb 38 punts
a final de temporada,
se'n va a segona. Baixes, totalment a segona.
Sí, senyor. Les que té el Barça baixes.
Baixes, baixes.
Sí, sí, en 38 punts baixes.
Baixes i baixes les que té el Barça
per rebre el cadis aquesta nit.
Molt ben lligat.
Gràcies.
Que el partit és aquí, no allà, en ple carnaval,
on el Barça seria rebut per una plaga de xirigotes
de gaditans cantant acudits patètics
sobre els pagaments del Barça
a un exàrbitre. Alguna cosa més, Albert?
Resultats de waterpotia, si voleu.
Gràcies, avui.
Doncs gràcies a tu, Roger, i adeu.
Gràcies. Entrem en matèria.
De què parlem avui, Gerard Jovan?
Sí, doncs parlarem del Barça, però del partit de lliga
que té aquesta nit contra el cadis,
no d'això, sinó en relació a aquesta informació
que ha circulat durant tota la setmana,
segons la qual el club hauria estat pagant uns quants milions d'euros
durant tot el que portem de segle XXI.
A l'oro.
I una mica més, un exàrbitre i ex-visa president del comitè...
Que no s'ha passat mal, eh?, de verda.
No estem pagant àrbitre, nosaltres.
Bueno, s'està investigant, si estem ho estant mal o no.
La investigació ja veuràs que diré que no.
I també parlarem de la...
No hi havia àrbitres.
Parlarem del peticí de presó que ha fet fiscalia
els organitzadors del referèndum de l'1 d'octubre del 17,
cosa que demostra que el procés de desjudicialització
del conflicte a Catalunya,
impulsat pel PSOE i Esquerra Republicana,
funciona pitjor que en Miquel Iceta presentant el Zona Franca.
Anem a la política.
Cada matí es mor una mica de pinya.
Pinya cada matí.
I els dominges, dominical.
Dominical.
De què fan olor al tiaris, avui?
Tornen a despendre aquella furtó familiar de la fiscalia
perseguint els organitzadors del referèndum de l'1 d'octubre
Ah! Que peste!
Coneixem la voluntat de venjança d'una part de la judicatura espanyola.
L'última hora.
Aquesta sintonia és l'última hora.
A veure... Què passa?
Tots els diaris d'aquest cap de setmana
han obert reedició amb la petició de la fiscalia
de 6 i 7 anys de presó
per Josep Maria Jové i Lluís Salvador,
dos dels arquitectes del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Una petició de penes elevada
que mostra que la fiscalia de l'estat passa olímpicament
de la reforma al codi penal
i de la via de la pacificació del conflicte
iniciada pel seu esquerre
i que si la malversació atenuada
o l'eliminació de no sé quin delicte,
tot això està passant.
S'ho han passat pel forro dels collons d'això.
Intentarem parlar una mica millor avui, eh?
Pel forre dels collons.
Perdoneu.
Vostè qui l'ha anomenat porta veu d'esquerra?
Absolutament ningú.
Jo estic aquí i quan em ve una opinió al cap
doncs la dic.
Per cert, pobret Jimmy Carter, eh?
Sí.
Encara no ha passat res en Jimmy Carter, eh?
Estem parlant d'una altra qüestió, eh?
Estan cuidant els paliatius.
Només 98 anyets, tu.
És una pena perquè és una dada perfecta
per agafar el relleu del Joe Biden.
Ja.
Sonava, sonava a la travessa.
Podem seguir parlant, no, del teu fiscalia?
Sí, sí.
I tant, el trio és una abraçada, eh?
El Jimmy Carter.
No, Jimmy Carter.
Això, el Jimmy Carter.
És el de dos tontos muy tontos, en aquest pel·liculassa.
Avancem, va.
La fiscalia ha estat mal rebuda pels partits independentistes
i pel president de la Generalitat,
Pere Aragonès.
Sí, el malestar d'Aragonès es nota sobretot
en el tuit que ha fet sobre el tema, eh?
Un puto tuit.
Podria semblar poca cosa, un sol tuit com a resposta,
però és un tuit que diu coses, diu coses.
És un tuit que no ha contestat en un...
Diu així, el tuit del president Pere Aragonès.
Treballar per la llibertat de Catalunya
no és cap delicte defensar les urnes i la democràcia.
Tampoc denunciarem arreu...
Menja pinya.
Però si és del seu partit, és del seu partit.
Em pot deixar acabar de llegir el tuit, sisplau?
És que m'està molestant.
És que no et sentia bé.
Denunciarem arreu un sistema judicial
que no importa justícia, sinó venjança
contra l'independentisme,
contundent al president.
Aragonès, ara sí, bon dia.
111 likes...
Porta el tuit.
A veure, tampoc són molts, eh?, 111 likes...
Bé, jo ho entenc,
perquè el tuit és molt contundent i comprometedor.
Això sí.
Perquè dic, sense embuts,
que en resposta a la petició de Fiscalia
denunciarem arreu un sistema judicial
que no imparteix justícia, sinó venjança.
Arreu!
Arreu, arreu, arreu.
La gent s'espanta...
El tuit denunciaria amb el Congrés i prou,
o el Parlament i prou, o l'aeroport i prou,
però no ho farem arreu.
Està ull de cona, si fes falta, direm.
Ahir, de fet, molts diaris,
especialment la Vanguardia,
patien perquè la postura de Fiscalia
no inflami la relació entre Esquerra i el PSOE.
Que no pateixi en Jordi i Joan,
perquè aquí no s'inflama res,
¿verdad que no, Pedro?
Ni mucho menos, pera.
¿Sabes lo que tengo inflamado?
No, sisplau...
Presidente Pedro Sánchez, bon dia i bona hora.
Buenos días, Euron.
Alguna valoració de la petició
de presó de Fiscalia per Jove i Salvador?
Pues...
Es que ya sabemos cómo son esta gente.
Pero, bueno, podéis estar tranquilos.
Si finalmente hay condena,
a lo mejor hacemos otro espectáculo en el liceo
y anunciamos algún indultito.
Pero para eso yo tendría que ganar
las siguientes elecciones.
Tendría que tener vuestro apoyo.
Ya sabéis cómo va, ¿no?
Tú me frotas la espalda y yo te la froto a ti.
L'espalda, també, eh?
Sí, claro, l'espalda, l'espalda.
Queda molt clar, president Aragonès,
president Pedro Sánchez...
Un moment, Pedro, ara que ets aquí,
també volia fer una cosa.
A veure, què passa, ara, president?
Voldria aprofitar
per demanar perdó
per allò dels esclavos de TV3 de l'altre dia.
Ostres, ahir, esclavos en TV3?
El tema dels negrés catalans, Voldri.
Interessantíssim, realment bravo.
Vaig sentir vergonya com a país,
però allò que vam fer
jo voldria deixar-ho.
Molt bé, doncs queda dir, president...
Jo me puc ir, ja?
Sí, sí, se'n pot anar a vostè.
Hem de demanar perdó com a país.
David Fernández, bon dia.
Mira, m'alegro molt que vinguis avui, David,
perquè sobre aquesta qüestió
suposo que sí que tens alguna cosa a dir.
Tal com deia l'escriptora i activista negra
Coreta Scott King,
l'odi és una càrrega.
Fa més mal a qui odia que l'odis.
L'odi és una càrrega difícil de portar.
És que si fas aquestes variacions
en el teu to de veu, David,
costa seguir el teu disc.
Hem de demanar perdó, vinga, va.
Perdo, perdó.
Perdó.
Llegeix els accents.
A tota la gent racialitzada
que va patir...
Abominats.
Així, com els seus descendents,
i tothom s'hagi pogut sentir ofès.
Molt bé.
Quique Guas i Xavier Valls.
Què vol dir, això? Estan molt venuts.
David Fernández.
Sí, moltes gràcies, perquè...
Gràcies, s'ha entès.
Parlem de l'odal futbol.
La passem pels negrés, el negre i de tu.
A ben lligat.
Presenta la porta, sisplau.
Nosaltres mai hem tingut esclaus, eh?
No, no.
Això encara no ha sortit cap tema d'aquest.
Bueno, espera't.
Que hi ha uns temes
que encara no ens han explicat del meu mandat.
Hòstia puta, Bartu, és que ni hura, o què?
Parlem del Barça i dels pagaments
d'aquest tal Josep Martí Maria Enriquez Negreira.
Estic pensant una cosa.
A veure, senyor Maragall.
Pedro Sánchez és com Enriquez Negreira.
Li anem donant de tot i, a canvi, no ens torna una puta merda.
A Funísme Bumilical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges ha estat tot ple.
Tot. Collons.
Eso no quiere decir que el fútbol Club Barcelona
ni el señor Negreira sean culpables,
pero sí que se tendría que iniciar un proceso de investigación.
És molt complicat tenir una opinió formada
sobre aquesta qüestió, en primer lloc,
perquè encara s'ha d'investigar molt tot,
i en segon lloc perquè cada dia surten coses noves,
no, la informació.
El que s'hi sembla és que cada vegada té menys pinta
de si està relacionat amb la compra d'àrbitres
i més pinta de qüestions de desviament de calés
per al senyor àrbitre aquest
i probablement també per a algú més.
Sí, el que passa és que la premsa de Madrid
està socant pa amb la qüestió i posa en dubte tots
els títols guanyats al Barça des dels anys 90.
Molt bé, tracten el Barça directament de lladres.
No, lladres, no, perquè ho hem pagat tot.
Hi ha factures.
No, vostè calli, senyor Bartomeu, no empitjori les coses.
A més, si hem pagat pels hàrbits,
que ens tornin la pasta, collons,
perquè ens deixen tancar a base de bé.
A veure, present Bartomeu, present Laporta,
què saben d'aquest tema?
Bueno, jo... Sí, comença tu.
Comença tu perquè tens més avall.
No, jo no sé res del tema.
És una situació i, per tant...
De què sou parlant, pot saber? Nen i gregos?
No, no, ja està, això.
Dels pagaments a un exàrbitre i ex vicepresident
del Comitè Tècnic d'Àrbitres. Hola, què tal? Bon dia.
Sí, bueno...
És que és molt difícil parlar amb vostè, senyor Bartomeu.
A vegades també ho penso.
Em costa parlar amb mi mateix.
I tu, doncs jo, no sé, m'he enterrat per la premsa.
Vull dir que jo sí que he fet pagaments a periodistes.
Pagaments de comissions il·legals,
pagaments de salaris desorbitats a jugadors,
pagaments a uns pirates informàtics per intoxicar una mica...
Tot això sí, però el senyor Enrique Negreiro no...
No, el José María Enriquez Negreira.
Ah, sí, aquest. Sí, bon dia.
I, a més, aquest matí li he preguntat al Sandro,
i tampoc sap res.
I si al Sandro diu que no, doncs és que no.
Vull dir, quant ha mentit, al Sandro?
No, mai.
A veure, tu en saps alguna cosa, Jan?
No, no, no, jo estic igual que tu, Bartu.
Ni idea d'on han anat a parar els calés, un misteri.
Totalment, com les boles xines que sobrevolen Amèrica.
Un misteri.
Saps que aquests pagaments, president Laporta,
es veu que van començar els anys 90 del president Núñez,
i el 2003, quan vostè va entrar, es va mantenir.
Sí, sí, sí, bueno, però és que, cony, a tots els clubs...
fem informes sobre els hàrbits.
Et diuen que aquest hàrbit és un cabró.
Aquest altre, doncs és un fill de puta.
No insultis. Aquest és del Madrid.
Hòstia, que ell també és del Madrid.
Aquest altre no t'ho perdis, que també és del Madrid.
El clàssic informe. Normal, normal.
El que passa és que es pagaven molts diners
per uns informes que, aparentment, eren poca cosa.
Quants diners?
Factures de més de 40.000 euros mensuals.
Bueno, sí, l'Enrique Negro Anisos treballava molt,
estaven molt ben fets.
Això sí que ho tenia, molt ben fets.
Estaven molt ben fets, perquè com eren aquests informes?
Doncs, no ho sé, t'enviava per WhatsApp o per mail
una foto de l'hàrbit que tocava.
Medina Cantalejo. Sí.
Era un hàrbit. Sí, sí, sí.
T'enviava una foto de Medina Cantalejo
i sota un informe redactat que deia...
Cuidado con este.
No insultarle. Per tant...
Aquest era l'informe, eh? Sí, estava bé.
Sí, sí, no, és que estava molt bé, i tant.
I de vegades, també,
dibuixava una tita a la cara de l'hàrbit.
Ha-ha-ha. Absolutament.
Ho feia molt ben fer, d'això, eh?
Dibuixava molt bé. A veure, sí.
I quan se li va deixar de pagar aquest home amenaçant
treure la llum dels bruts del club, o no?
Sí, sí, això és veritat, però jo li vaig dir...
Mira, me'n deia igual, perquè ja no hi havia ni un.
Per això li vam poder deixar de pagar,
perquè hi havia tanta merda al club
que el seu passava persegut.
Per tant, sort meva. Però, en tot cas,
descarten que aquests diners anessin a parar
la butxaca de directius al propi club.
Bueno... A veure.
Què vol dir, això? Casco.
Sí, tothom sap el que porta, no?
La butxaca. I, en tot cas, present la porta,
el club ha posat en marxa una investigació, oi?
Efectivament. Efectivament.
Hem engegat una investigació externa
perquè no hi hagi interferències.
Qui la fa? Enrique Cinegreira.
Detectives privados.
Són una gent nostra de confiança.
Molt bé. Que treballen amb nosaltres des de fa anys
i ens cobraran uns 45.000 euros al mes
mentre duia la investigació.
Està molt bé. Jo, si vols...
Sí. El Sandro, que volia ajuntar el Petroff,
que pot ajudar a l'investigació.
Home! Un Petroff, eh?
I també, home! Que ens digui qual vol cobrar
i ho passo a otra sororitat.
Molt bé. Ho deixarem aquí, ho deixarem aquí.
Home! Com estàs, Roger?
Maica Navarro, què tal? Com estan els gossos?
Em feia dies que no venia.
El Simón, el Lolo, la Roma,
que són els cadells que han escoltat aquesta setmana.
Màquus. La Lola, que és la mare.
Estan estupendament, Roger. Tot el dia fan sorollets.
Allí...
Ahir et vam veure emocionada pel naixement dels cadellets.
Sí, sí. No, és que, clar,
és un moment, de veritat, que extraordinari.
Perquè jo és que... Mira, Roger, jo t'ho dic.
Jo ara mateix no marxaria mai de casa.
Però com que no donen baixa per maternitat,
per tenir gossos,
doncs bueno, tinc una patrulla dels gossos vigilant-los.
M'entens o no, eh?
He enviat una patrulla de gossos a casa teva, eh?
I que la Maica Navarro també ens va explicar
que havia estat de vacances al Senegal.
Oh, what a power!
Què tal, al Senegal, Maica? Home!
Doncs molt bé.
Va dir que és la quarta vegada que hi vaig, al Senegal.
La quarta vegada que hi vaig, al Senegal, m'agrada molt.
Què és el que et trae al Senegal, no?
Bueno, perquè ells tenen... La natura.
Coses, no? Així, tribals, tenen...
Clar, és com... Dances, no?
I balles. Sí, sí, m'agrada molt.
Però per què ho preguntes, tu, Roger Eting?
Què t'interessa?
Jo crec que és envidia, eh? Què vols saber?
Sí.
Les últimes vacances que ha fet, on va anar?
Estuve en Benidorm. Fíjate que estuve en Benidorm
y tampoco que pase nada especial en Benidorm, eh?
Pero precisamente quería oír de estas cosas, ¿no?
És lleig, eh? Benidorm...
És horrible, perquè jo estava en l'habitació...
Benidorm és... Basta.
Sí, exactamente, fui a ver un poquito esas canciones de Vico...
Sí, sí, sí, però no és molt lleig.
La noche entera, la noche entera, que me encanta,
estar divina, Vico.
Pero, este...
Yo creo que es más interesante hablar al Senegal, ¿no?
Bueno, a veure, és més exòtic, sí.
Conoces a gente, porque cuando vas a estos sitios
es importante ir con alguien que te quiere.
No, no, clar, clar, jo tinc molts amics al Senegal.
4 vegades que hi has anat...
No, no, amics íntims, la veritat.
Ens coneixem molt, ens truquem, ens enviem WhatsApps...
¿Cómo se llama tu mejor amigo allá?
Bé, no, això són coses privades, eh?
Això són coses privades. Què n'has de fer?
No, per saber, eh? No, no n'has de fer res.
És que, clar, a veure... Que bonita.
Què és això? Noche entera.
Noche entera.
Yo a la noche entera me gusta, eh, porque...
Jo al Senegal també em passava la noche entera...
No m'entens o no? Que meravella.
Molt bé.
Toda la noche entera, hay una cola quentera...
¿Quién quieres?
¿Quién quieres?
Toda la noche entera...
Una noche entera.
Aquesta cançó no ha guanyat, no?
No. Són dos quarts d'una del migdia.
Farem una pausa i anirem seguint el suplement.
Ara tornem.
Gràcies al Carles Altí i al Xavi Espinosa.
Així sonaran al teu mòbil
les noves alertes de protecció civil
en cas d'emergència greu.
En cas d'incendi, inundacions, accident químic
o qualsevol altra situació greu,
rebràs un missatge al mòbil
amb instruccions per protegir-te.
Comprova si tens activada la recepció d'alertes
al teu mòbil i, si no,
consulta com fer-ho a interior.gencat.cat.
En cas d'emergència greu, alerta al mòbil.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
La Cubana presenta les tresines...
Tenim històries alegres,
divertides i acollidores,
com el color groc.
El nou podcast de la Cubana.
Avui parem l'antena.
I entenim de blaves. Tenim paraules.
Equilibrades, tranquil·les, empàtiques.
Sobre salut mental.
Intentarem posar llum a la posició.
Tenim episodis foscos,
tèrbuls i misteriosos.
Com el negre.
Amb carnes forta.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web
i a www.gencat.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio, som podcast.
Avui el tot gira,
doble cita vital per la Lliga.
Atenció!
Des de tres quarts de dues, Els Espanyol.
Un partit clau per allunyar-se de la zona perillosa.
A la tarda,
us acompanyarem fins a la TDT del Barça Cadis.
Un partit per consolidar la condició de líder.
A més, ho manegerem les campiones
de la Lliga de Bàsquet del 2003.
L'Uwe Barça amb la Lloveras al capdavant.
També us expliquem
la mitja de Barcelona,
la Copa de la Reina de Baterpolo
i la final de la Copa ACB de Badalona.
Tot gira!
Avui, des de tres quarts de dues del migdia,
amb David Clopès.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Aquest diumenge a l'ofici de viure,
què vol dir autocuidar-se
des del punt de vista físic, psicològic i emocional?
Amb una psicòloga, Natàlia Pomar,
i amb el doctor Gonzalo Santellani.
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge en parlem a la mitja nit
a l'ofici de viure.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El suplement.
Passant tres minuts de dos quarts d'una.
Marta Ferrer, bon dia de nou. Bon dia, què tal?
Avui els arguments universals sonen així.
I used to ask myself a lot of questions.
Scott, you're an ex-con. How are you an Avenger?
That doesn't make sense.
Arriba el cine Ant-Man i l'avispa Quantumania.
Ho he dit bé, això? Ho has dit perfecte.
Això és el més nou de Marvel,
la tercera entrega de la saga del superheroi,
que es pot fer petit i gran i que presenta
el nou gran dolent de l'univers.
Què tal, això, Marta?
Bueno, que vindria a ser l'adjectiu
per descriure tot el que últimament està fent Marvel.
Jo t'haig de dir que hi ha un univers
que abans em fascinava i que m'encantava,
i que anava al cinema amb unes ganes de veure la nova pel·lícula,
de veure què ens plantejaven, de veure què s'havien inventat.
Ara em fa una mandra que no t'ho pots ni imaginar.
Que hi vaig, bàsicament, per dir...
És que, clar, si aquesta pel·lícula no la veig,
no entendré la següent,
i no entendré la sèrie que després faran a Disney+,
i no entendré després què passa d'aquí dos anys
i quan ajuntin tots els amics...
O sigui, la vaig veure perquè porto tants anys ja...
amb aquest món,
que em fa llàstima deixar-lo ara, després de tants anys.
És com que, si ho deixo ara,
tinc la sensació que he perdut deu anys de la meva vida
i no vull tenir aquesta sensació,
i no vull que es torni a repetir.
Aleshores, jo aguanto allà com una valenta.
En aquest cas, en el cas de Ant-Man,
li tenia una mica més d'esperances,
perquè, aviam,
l'Ant-Man, que és el Pol Rat,
que el coneixeu perquè ha fet moltíssimes pel·lícules de comèdia,
és un gran actor còmic,
no és el millor superheroi del món,
però tenia aquesta gràcia que, com era el Pol Rat,
li ensuflava molta comèdia.
El personatge i els guions.
Aquesta saga en concret es diferenciava d'altres
que podem trobar en l'univers Marvel,
que és un univers que ha tingut molta comèdia,
però era un tipus de comèdia diferent i funcionava.
Aleshores, dic, bé, anem a veure.
Hi havia dues coses que m'agradaven.
La primera era que ens presentava un nou món,
que és aquest Regne Quàntic, el Quantum Realm,
que no sé fer l'explicació científica,
un dia li preguntarem al Joan Anton català,
però bàsicament és com un món que existeix
en les partícules més petites de l'univers.
Ella es va fent petit, petit, petit, petit,
i quan ja penses que no es pot fer més petit,
doncs es fa més petit, i llavors arriba,
com en aquest Regne,
que els humans no havien descobert fins ara.
Això prometia, perquè dius, bueno, un univers nou,
a veure com el present en dalt,
després te n'adones de seguida que és Star Wars,
que és una pel·lícula i una sèrie qualsevol de Star Wars,
i tant en la trama com en l'imaginari estètic,
l'esclavat, però una còpia que directament és descarada,
i que és tan evident que no et deixa concentrar-te
en aquest nou univers i en tot el que està creant,
perquè tota l'estona estàs pensant que és Star Wars.
És que ja ho he vist, això, ja he vist aquests...
I la gent ho està comprant, com està funcionant això de taquilla?
O sigui, la taquilla funciona perquè Kevin Feige,
que és el geni darrere l'univers cinematogràfic Marvel,
que és aquest senyor que va amb una gorra sempre com molt americana,
que sembla que ha sortit de Texas,
ha creat un fandom, un univers de fans tòxic,
en el sentit que ja li compren tot,
que estan ja tan ofuscats i tan cegats
per tot el que ha creat Marvel fins ara,
que evidentment és molt important
i hi ha moltes opinions diverses de si està bé o no
i si ha ajudat el cinema o no, però el que ha fet és històric,
i estan tan cegats per tot això que ja ho compren tot.
Aleshores, aquest és una mica el problema de Marvel,
que, com que les sales de cinema encara funcionen,
i després de Disney Plus i el merchandising i tota la història,
els hi és igual una mica el que passi amb les pel·lícules.
És a dir, que els crítics que jo sortia aquí ara i digui,
és que aquesta pel·li podria haver sigut molt pitjor
i al final no estan dolents,
però vol dir que a Marvel ja no és el que era...
Això els és igual, perquè faran la pasta igual, i faran els calés.
I aleshores podran continuar produint
per sobre de les seves possibilitats,
que és el gran problema que tenen.
A nivell d'indústria, el problema que tenen és que estan produint
per sobre de les seves possibilitats,
que fan una pel·lícula al mes, una sèrie al mes,
que tot ha de ser interconectat,
en tot Hollywood, perquè en aquesta pel·lícula
hi ha Michael Douglas i Michelle Pfeiffer,
crec que no hi ha cap actor ja de Hollywood
que no aparegui almenys en una pel·lícula de Marvel,
i aleshores s'estan fent tan grans
que les pel·lícules a nivell de qualitat se'n ressenteixen,
i el que abans perdonaves, que era, per exemple,
que les pel·lícules de Marvel mai han tingut
una fotografia d'allò que llueixi molt bé,
ho perdonaves perquè hi havia personatges que t'interessaven,
ara ja no ho perdones, perquè què ha passat?
Que aquests personatges que t'interessaven
ja els han fet fora, han tret les vaques sagrades,
perquè ja és com que és una altra fase,
però no han tingut ningú prou fort que reculli l'entorxa.
Escolta'm, i els Oscars els han premiat o no?
Bueno, no, en general,
però sí que hi ha hagut el cas aquest de Black Panther,
que ja va passar quan es va estrenar la primera pel·lícula,
ara n'hi ha dues,
que va ser un moment com molt important,
sobretot per la part de la societat nord-americana negra
que va veure per primera vegada
de manera en la gran pantalla un superheroi
que els representés, i aleshores això va ser prou
perquè l'acadèmia nominés a Black Panther
en no sé quants premis,
ara amb la segona ha passat també una mica,
el que passa és que realment no són pel·lícules
per nominar els Oscars,
és simplement perquè hi hagi aquesta representació
i perquè Hollywood té aquest complexe
d'Oscars so white i Hollywood so white
que al final tots són homes blancs heterosexuals
i de tant en tant han de fer veure que no ho són.
Doncs Antman, tot això que us estalviarà
si no el cine o que...
A veure, una mala estona tampoc la passarà.
Jo no m'ho vaig passar malament,
hi ha pel·lícules de Marvel dels últims mesos
que he odiat directament,
he pensat això és una vergonya que ningú s'hagi mirat
i hagi arribat a les sales i l'hagin fet.
Amb aquesta és entretingudeta, passa bé,
els actors estan bé, perquè, clar,
tens grans actors, Paul Rudd, Emangeline Lin,
i que tot i ser una anti-vacunes, allà està.
Michael Douglas, que suposo que ja només vol fer diners
a la seva carrera, ja li és igual el que fa,
i Michel Pfeiffer, que evidentment sempre està bé
perquè el paper sigui una mica així, més dolent tot,
i tu passes bé, és amena,
i el dolent, el canc, no està malament.
D'acord, aquests són els ingredients que us trobareu.
Més cine.
Aquesta sí que està anomenada, ja es pot veure al cine,
ja s'hablen una de les pel·lícules
que opta endur-se el premi a millor pel·lícula,
un film feminista que no sé si té gaires opcions
del premi gran, Marta, en qualsevol cas,
sí que és una de les finalistes.
Exacte, jo no diria que té gaires opcions al premi gran,
el que passa és que és una pel·lícula
amb punts molt dispers.
És a dir, té moltes coses positives
i té moltes coses negatives.
Us poso una mica en situació, l'ha dirigit la Sara Poli,
i la història és d'una comunitat manonita,
que és una comunitat profundament religiosa als Estats Units,
on es reuneixen les dones,
fan com una mena de consell de dones,
perquè s'adonen que durant molts anys
els homes d'aquest poble han estat abusant sexualment d'elles
sense que elles ho sabessin.
Aleshores, elles es reuneixen una mica per decidir qui han de fer.
Si s'han de quedar en aquest poble i lluitar contra aquests homes,
si s'han de quedar i fer fora els homes,
o si elles han de marxar i fer una vida nova.
I aleshores aquí hi ha molts factors religiosos, evidentment,
i el que acaba passant és que és un grup de dones
que d'alguna manera totes representen
un punt de vista de feminisme diferent, a la seva manera.
Evidentment, no hi ha la teoria teoria,
però sí que expressen aquestes diferents vessants
de la teoria feminista a través dels seus discursos
i de les seves opinions.
Què passa a favor? Té que el missatge és potentíssim.
És un grup de dones decidint per elles mateixes,
juntes posant en comú els seus fons de vista diferents,
què han de fer per aconseguir la seva llibertat
i per aconseguir ser lliures
i deslliurar-se d'aquest mal que els han fet els homes.
En contra,
això acaba sent una mica massa...
no vull dir pamfleto,
però sí que és una mica massa un manual de feminisme.
És a dir, que no hi ha cap mena de metàfora.
És simplement dones explicant aquestes diverses teories
i, per mi, hi ha un punt d'obvietat tan gran
que em va treure fora de la pel·lícula.
Era massa evident, massa allissonador, fins a cert punt.
Què li juga a favor? Les actrius.
Roni Mara, Jessie Buckley, Frances McDormand,
fins i tot té alguna escena productora.
Funcionen bé, el que passa és que, com el guió,
té una cosa tan recta de...
Tu deus ser d'aquelles persones que quan poses a mirar una pel·li
ara passarà això, ara t'anticipes, no?
A vegades sí, a vegades em sorprenen.
Però aquí ja no és un punt d'anticipació de la trama,
ni de veure què passarà, ni de com es resoldrà,
perquè hi ha punts de sorpresa,
sobretot del context que et planteja la pel·lícula.
Hi ha moments que dius, mira, aquí m'ha sorprès
una mica com Shyamalan fa en El Bosque,
que és una pel·lícula que es pot assimilar bastant a aquesta
amb contextos molt diferents, hi ha moments que et sorpren.
El que passa és que aquí no hi ha res més.
Es diu, elles parlen i són dones parlant tota l'estona.
Llavors sembla com una obra de teatre gravada, bàsicament,
que això no té per què ser dolent, evidentment, perquè, de nou,
el missatge és potentíssim i s'ha de reivindicar i s'ha d'explicar
que el cinema també té cabuda per aquest tipus de pel·lícules
i aquest tipus de missatges.
El que passa és que a mi, personalment, em va resultar
tan evident i tan clar que semblava més que estava veient
una xerrada que no una pel·lícula, i això se li suma,
que per mi té aquest problema de posar en escena,
en el sentit que em sembla massa una obra de teatre filmada
i que a la fotografia no entenc la decisió creativa
de la fotografia, perquè no és blanc i negre,
no és color, és com un gris així raro que també et treu molt.
Aleshores, per mi, va perdre una mica de força la pel·lícula.
Ella s'able en el cine, ara passem a la petita pantalla.
Aquesta és una de les sèries que està causant foror
a la plataforma de Netflix, és la Tierra según Filomena Kank,
que agradarà als fans de la comedia anglesa i que potser també
als fans dels documentals.
Si no vull venir aquí a reivindicar moltes coses de Netflix,
això també em crea moltes contradiccions,
però és veritat que aquesta sèrie val bastant la pena.
Si sou fans de la comèdia britànica, és obligada que la mireu,
perquè té tots els elements de comèdia britànica,
que és un personatge que constantment fa el ridícul,
i al seu voltant té personatges molt seriosos intentant lidiar
amb aquest personatge de la manera més digna possible.
En aquest cas, és un fals documental, no en el sentit
que ho és un mockumentary, una cosa tipus The Office,
sinó que és el format de documental 100%,
el que passa és que la presentadora és un documental d'aquests
com de la BBC, de David Attenborough, de la vida, la història, la natura.
El que passa és que la presentadora és la Filomena Kank,
que l'interpreta la Diane Morgan, que per cert ho fa molt bé
i és una de les raons, pràcticament l'única raó,
per la qual se sostenta sobretot la sèrie,
que és un personatge de ficció, i és un personatge irreverent,
ignorant, insolent, descarada,
que no sap gaire de res, i aleshores ella va a grans catedràtics
anglesos, professor de història, professor de filosofia,
i els entrevista com si fos un documental.
El que passa és que, clar, les preguntes que ella fa
no són preguntes gaire pensades,
són preguntes una mica estúpides,
i això descoloca molt aquests entrevistats
que sí que són reals, és a dir, són realment
el professor de història de la universitat de Cambridge.
I et va agradar?
Costa el gènere, una mica.
Clar, hi ha una cosa que és que si no t'agrada gaire el gènere,
ja no hi entres, és veritat que són capítols curts,
de mitja hora, són cinc capítols, es passa fàcil,
a mi el que em va passar és que un cop has vist una mica el truc,
es fa una mica repetitiu.
És a dir, aquestes personalitats, diguéssim,
sabien que la persona que els estava entrevistant
era un personatge, però els productors els havien dit
que si realment fos una entrevista i respongueu
totes les preguntes de la manera més seriosa possible.
Llavors tens, igualment, aquest factor de trobada
entre un catedràtic així molt seriós, molt anglès,
molt correcte i aquest personatge absolutament estrambòtic.
Clar, quan veus que la sèrie només és això,
a mi em va arribar a cansar una miqueta, perquè sí, l'humor està molt bé,
està molt ben trobat, però dius, bueno, mas de lo mismo.
Per sort, és curteta i no es fa excessivament repetitiva,
i llavors passa bastant bé per un cap de setmana a la tarda
que no tingueu res a fer i voleu riure una estona,
doncs la Tierra segon filomena canc.
Molt bé, estic enganxat a de les tofes, eh.
El que passa és que tu ja l'has vist tota i nosaltres ens estrenem
un capítol cada setmana. No vam comentar el capítol 3,
perquè no l'havies vist quan vam parlar. Ara ja sí, ara ja sí.
I què, i què? Bé, molt bé. Molt bé, no?
Sensacional. Ara crec que aquestes setmanes deu estrenar
i som 8 o 10? Som 9, juraria.
9 i hi ha una segona temporada en marxa.
Hi ha una segona temporada en marxa basada en el segon videojoc
que es va estrenar també fa poc, que si heu jugat al videojoc
ja us heu fet una mica l'espoiler. No hi hem jugat.
Si no hi heu jugat, intenteu saber el mínim possible,
perquè hi ha molts twists, sobretot a nivell emocional,
que jo crec que no us voleu espoilejar.
Mira que és una sèrie senzilla, aparentment, d'argument i tal,
la pàtina del videojoc,
perquè són les aventures d'aquesta parella, no?
Sí, les típiques missions que has de fer en el videojoc.
Cada capítol és una aventureta, però està molt bé.
I el gènere tampoc inventa res nou, perquè al final és una sèrie de...
Els zombies se n'han fet uns quants. Sí, però estan tan bé ells dos
que els hi perdones tot. Marta Ferrer, moltes gràcies.
Apa, fins ara. Fem una pausa i de seguida el suplement.
Parlem d'aquesta ressaca de la penya que no ha arribat
a la final de la Copa, però avui tenim final de la Copa,
clopés, també, amb un totgira llarguíssim, perquè avui juga el Barça.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para uuuu!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'Entorquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Barça Caris a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tu, que saps la que costa guanyar-se el sou,
mereixes més per la nòmina.
Domiciliar el teu compte de CaixaBank
i beneficiar-te d'un televisor airagent.
Més informació a caixaBank.cat.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
Fins al 28 de febrer de 2023,
20.000 unitats disponibles per a nòmines d'entre 1.200 i 2.499 euros.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
Rap, Solideo, Port Aventura i CaixaBank.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
El 26 de febrer, al Teatre Casino La Unió de Vidreres,
la companyia Jordi Bertran presenta Circus,
un espectacle divertit i poètic per a tots els públics,
on les marionetes connecten amb el públic
d'una manera molt especial.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Arriba el Black Music Festival,
el festival de música negra de Catalunya.
Del 1 al 26 de març, The Temptations, The Main Squeeze,
Lucky Dolly, Jack Broadbent,
Monique McConan, d'origen al Jazz Orchestra,
Les Niñas del Corro, Senyor Oca i molts més.
Més informació a blackmusicfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passa el cap de setmana.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
El suplement.
Passen 5 minuts de tres quarts d'una del migdia.
Bona tarda.
Quines jornades més intenses, esportivament parlant,
amb aquest totgira des de Badalona fantàstic,
amb una mica de mala sort definitiva pels equis catalans.
Va faltar molt poc.
Vam perdre d'un punt 72-73.
De fet, va dominar el partit ahir.
Jo anava seguint la primera part,
dic que encara donaran la sorpresa,
no perquè el Tenerife era favorit.
A més, mira, jo que vaig ser a l'institut,
he de dir que l'ambient que hi havia a l'Olimpíc de Badalona
va ser impressionant.
Saps que a la Copa, al final,
conflueixen totes les aficions de tots els equis participants.
Però què va passar?
Doncs que la gent del Barça, molts,
doncs van vendre els seus abonaments,
i la gent de la Penya, molts van aprofitar per recomprar-los,
i així poder ser majoria a l'Olimpíc.
L'ambient va ser increïble.
I la Penya va fer un molt bon partit,
sobretot de la mà de Joel Parra,
que va ser un partit de la plantera de la Penya,
amb una esperit,
amb una capacitat de lideratge impressionant,
va ser el millor del partit.
I justament el guió deia que havia de ser el jugador
que havia de fer la cistella definitiva,
perquè va tenir l'última possessió de la Penya,
tres segons, se la va jugar Joel Parra,
va fer una molt bona acció individual,
va entrar a cistella,
però es va trobar amb un tap impressionant,
de Bromaitis, que li va barrar el pas,
i d'aquesta manera, doncs, la Penya es va quedar
sense aquella última cistella que li hauria donat l'accés
a la final d'avui a la set, que jugaran,
de manera típica, dos equips que no són ni el Barça ni el Madrid.
Unicaja, que s'ha carregat el Barça i el Madrid,
són l'equip Revelació i Tenerife,
que en principi és un punt més favorit.
Ens anava sentint l'Ernest, també,
amb aquesta narració final, amb aquest tap.
Com està l'afició de la Penya?
Perquè abans del partit els anaves sentint
i estaven molt esperançats, no?
Sí, ho estaven. Mira, ahir, per exemple,
vaig poder conversar una bona estona al centre Badalona
amb la Sílvia Soler, escriptora, periodista,
i som molt de la Penya, el Soler.
I ella ens deia que l'ambient que es va viure aquests dies,
que s'ha viscut aquests dies a Badalona,
ella deia, diu, no l'havia vist
des de la Copa d'Europa de Tel Aviv,
dels anys 90.
Clar, això el que et demostra és que la Penya està tornant,
que estan fent bé les coses.
En aquest tornar hi va haver un moment
en què la Penya tenia Ricky, Rudi...
Vam veure sortits del planter,
que van confluir en un mateix moment,
i el problema que té la Penya és que...
Se'n van. Clar.
Joel Parra segurament no durarà molt.
Si la temporada que ve hi és, doncs ja serà un èxit,
però tard o d'hora algun equip a ser bé
o fins i tot d'Europa se l'endurà,
perquè és un jugador que té molt futur.
Però bé, sí que és veritat que l'equip està senejat,
el club està senejat econòmicament
i s'està treballant molt bé el planter.
Tot això, i és una realitat que ahir m'ha explicat,
perquè crec que és també el contrapès,
Badalona té 3.600 llicències federatives,
que és una animalada per una ciutat de 200.000 habitants,
gairebé a totes les famílies,
almenys una persona que jugui a bàsquet.
Hi ha més de 100 equips entre base
i equips séniors,
180, si no m'equivoco,
i només 5 pavallons, només 5 pavallons,
dels quals, dignes, hi ha un parell.
Les restes acaben a trossos.
I clar, això és un problema d'infraestructures
molt important que fa que equips històrics
com el Sant Josep no puguin jugar a Badalona.
Hagin de marxar de lloguer a Sant Adrià,
rondant per Barcelona per diferents pavallons.
Clar, una ciutat com Badalona
té molt mèrit que mantingui viva aquesta flama del bàsquet
amb aquestes infraestructures tan pobres.
Escolta'm, pendents del bàsquet
estem pendents també del Palau Llorona, no?
Sí, perquè avui també tenim homenatge,
en aquest cas, a les primeres campiones
del Barça de bàsquet, de l'UB Barça del 2003,
aquell UB Barça que entrenava la Carme Lloveras,
i avui el que ha fet el Barça
és situar el partit del Barça-San Feliuenc
al Palau Llorona, on no hi juguen mai.
Alguna vegada ja hi havien jugat.
Barça-València, un partit que està seguint
el Xevi Soler des de les 12 del migdia.
Xevi, com estàs? Bon dia.
Mira, l'homenatge ha sigut molt xulo,
la sortida de les jugadores d'aquell UB Barça
és molt xulo, la presència de gent al Palau
és molt xulo, el partit passa a palabra,
perquè el Barça ens està fotent una tova de por.
Bé, són superiors, no?
17 a 45, sí, sí.
Sí, sí, però atenció a l'aplaudimetre
de les jugadores que han sortit
d'aquell UB Barça el 2003,
perquè a l'ovació més gran
se la parteixen Laia Palau
i Carme Lloveras. Quina ovació...
La Lloveras, sí. Sí, sí.
És el nostre comentarista, la Carme Lloveras,
que, vaja, avui tornarem
uns quants quilos de més.
L'has vist amb cara de son o no, perquè hi vam acabar tard?
No, l'he vist com sempre, prou desperta.
Abans han firmat autògrafs
que també m'ha fet la conya.
Jo li he fet la conya, li he dit això i et fas molt gran,
perquè, clar, quan ja et fan aquests homenatges
i ara està, mira aquí, la llotja,
juntament amb tota la resta de les seves jugadores.
Molt bé, doncs l'homenatge també
ha merescut per aquell gran equip UB Barça
de l'any 2003, primera lliga que van guanyar.
Gràcies, Xavi. Una abraçada, Xavi.
Escolta'm, i avui, a tot això,
el Barça de futbol també que se l'ajuga.
Sí, perquè el Madrid no va fallar,
i això que va tenir un partit trebat i semblava que potser
podia, almenys, perdre dos punts...
A la mitja part van arribar amb 0-0, o sí, no?
Sí, 0-0, el que passa és que després de la segona part
el Madrid va resoldre. Què ha passat amb Inicius?
El de sempre. Però aquesta vegada...
El Madrid diu que l'estomaquen.
Jo no vaig veure el partit, perquè era a Badalona,
però el que explicava el Pere Escobar és que el Madrid
es va queixar moltíssim perquè consideraven
que el Madrid no parava les patacades
que rebia dels jugadors de l'Ossesuna.
Però és que això és la història de sempre.
Els sobreprotegeixen, perquè consideren que hi ha
una campanya contra Inicius,
i al final també el jugador...
I posa més paca formatge.
Sí, més paca formatge. Això també ho alimenta,
podríem dir-ho així.
Dit això, avui Barça-Cadis a les 9,
evidentment el Barça no pot fallar, i compta perquè té
baixes importants. No hi és Pedri, primer partit sense Pedri.
No hi serà tampoc Dembélé,
que ja sabem que està de baixa,
que ha estat lesionat, i Araujo, que està sancionat.
Baixes importants.
Volem què fa Xavi, que ja té disponible Busquets,
i és la gran pregunta, l'utilitzarà o no,
tenint en compte que dijous juguem
el tràfor al partit de tornada.
Jo m'inclinaria a pensar que no, que el reservarà.
Però serà interessant veure qui no ens presenta,
tenint en compte el partitàs que ens espera dijous que ve.
És que dijous que ve la pregunta és
amb quin mig del camp jugarà el Barça, no?
Perquè no tens ni a Pedri ni a Gavi,
i aquí tenim un problema.
I a Busquets el tens al 50%, però jugaràs segur?
No, Busquets ja estarà bé,
és un esquins i, per tant,
té una bona recuperació, un esquins,
si no és molt fort com el que va patir.
I Busquets el tens segur,
que sí, en principi també,
i aleshores hauríem de veure com frenqui de joc,
podrien ser aquests tres, i aleshores juguem tres al davant.
Clar, trencaries aquesta idea
dels quatre mig campistes que tant bon resultat
li ha donat a Xavi fins ara.
Però bé, hem de veure què s'inventa Xavi,
perquè per a partit és importantíssim.
Molt bé, doncs veurem molt tràfor aquest dijous
i també tots de la previa al tot costa,
que segur que ens aniran explicant com s'ho intentarà fer Xavi.
I la setmana següent, després,
començarà la semifinal.
Sí, ara al mes de març tenim molts clàssics, no?
Impressionant, sí.
I algú que ens enganxi en cap de setmana, el de Liga.
Sí, el de Liga, que és el 19 de març,
que serà diumenge a les 9 de la nit.
Molt bé, diumenge a les 9 de la nit.
Al Camp Nou. I els de copa són entre setmana?
I els de copa són entre setmana, crec que tots dos en dijous.
Tots sense Pedri?
Sí, sense Pedri.
Home, escolta'm...
Bueno, no, l'any passat, quan el Barça va perdre Pedri
a final d'emporada ja es veurà com ens va anar, eh?
Sí, exacte. No ho sé, hem de tenir confiança.
Molt bé, gràcies. Gràcies, capa.
Adeu. Adeu.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Neus Bonet, redacció Nilvia, Marta Ferrer,
Gerard, Joan, Miquel Alós, Marina de la Cruz,
producció Sara Llobetisana, Olfeu,
control Tènic Marpa, Ironi Macià, Closes
i el control central, el Xavier Ball.
I tornarem dissabte que ve, des de les 9 de la nit,
a les 9 de la nit, a les 9 de la nit,
a les 9 de la nit, a les 9 de la nit,
a les 9 de la nit, a les 9 de la nit,
a les 9 de la nit, a les 9 de la nit,
a les 9 de la nit, a les 9 de la nit,
i tornarem dissabte que ve, des de les 6 del matí
i fins a la una del migdia,
podeu recuperar tots els continguts del suplement
a carradifuncat barra el suplement,
a l'aplicació de Catalunya Ràdio,
continguts com, per exemple,
l'entrevista que hem fet avui amb Olgatubau.
Si us ve de gust recuperar la conversa amb la penalista,
a les xarxes del suplement,
arroba el suplement a Twitter i Instagram,
trobareu també aquesta entrevista
en format audiovisual
amb alguns dels moments més destacats.
Semana gran per Catalunya Ràdio,
perquè estem connectats també a aquesta femenina
del primer aniversari de la guerra a Ucraïna.
Aquest divendres es compleix
un any de la invasió russa a Ucraïna.
El matí de Catalunya Ràdio, dijous i divendres,
amb l'Alor Rosel, el farem en directe des de Kif,
amb un desplegament considerable
de diversos enviats especials,
que avui hem anat sentint com el Sergi Roca
des de Harkif,
avui també el 30 minuts connectat a Ucraïna
amb aquest... amb aquest reportatge
que ha preparat l'equip del Lluís Caelles.
Fins dissabte que ve, que vagi molt bé.
Que vagi molt bé. Salut i ràdio a tothom.
Bip. Bip.