El suplement
amb Roger Escapa
Són les 11. Els funcionaris de presons
continuen les protestes per l'homicidi
d'una cuinera dimecres a la presó
de Mas d'Enric. Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, sí. Les mobilitzacions
tallen aquest matí els accessos a la presó
de Quatre Camins, a la Roca del Vallès
i també al Centre Penitenciari
de Dones de Barcelona.
A Quatre Camins han viscut alguns moments
de tensió quan el director del centre
ha sortit per parlar amb els manifestants
però ells s'hi han girat d'esquena
i no li han dirigit la paraula.
Després hi ha hagut crits de dimissió
contra ell. Fernando Fernández
és un dels treballadors d'aquesta presó.
Aquí hay una particularidad, que tenemos
un equipo directivo, y concretamente
el director, que toma una serie
de directrices, que son políticas
mayormente, pero para conservar
su puesto, que pone en peligro
y en riesgo la salud y la seguridad
de los funcionarios a diario.
Y entonces, claro, aquí ha llegado un momento
que nosotros hemos dicho basta.
Alguns familiars dels interns
també s'han mostrat indignats
perquè no podien entrar a fer
les seves visites, i és que,
segons el Departament de Justícia,
amb el bloqueig no es poden garantir
les visites de familiars
ni a Quatre Camins ni a Batràs.
Mentrestant, el viceconseller
d'Estratègia i Comunicació del Govern,
Sergi Sabrià, ha explicat,
ho ha fet avui al Suplement de Catalunya Ràdio,
que la situació està normalitzada
a la majoria de centres penitenciaris,
tret d'aquests dos que comentàvem ara,
i ha demanat als sindicats
que aquest mateix cap de setmana
continuïn les converses amb l'executiu.
Sabrià també ha admès errors.
Hem tingut converses segurament massa parcials
i, per tant, en el format que volíem fer-ho ahir,
de sentar-nos tots plegats
i poder...
Això no ho hem pogut fer
i creiem que és una de les urgències
de fer-ho aquest cap de setmana.
Evident que van fallar coses
perquè no hi hauria pogut tenir accés,
però en el moment on som,
jo crec que el que hem de sobrallar
és el condol, la consternació.
Des del sindicat UGT,
la responsable de presons,
Núria Nassarre,
critica les mesures que ha pres
al Departament de Justícia els últims anys.
També són declaracions, el suplement.
Perquè la seva política penitenciària
està demostrada
amb l'augment d'agressions
que hem tingut en aquests últims anys,
està demostrada que van augment,
cada vegada són més violentes
i les agressions sexuals també van en augment.
La presó ha de tenir més límits.
També el suplement,
Fernando Carreras,
de Comissions Obreres en aquest cas,
ha assegurat que el departament
està sent massa lax.
Ara se están relajando criterios.
El 5 o el 10% de la población
penitenciària no más.
Son verdaderamente peligrosos.
El 80% no te son ningún problema.
Entran i salen.
El 5% lo que no puedes hacer
es una oportunidad,
dos oportunidades,
tres oportunidades,
cuatro oportunidades.
Hay que tratarlos
con la atención y el rigor necesario.
A rigor me refiero seriedad.
Des de l'Associació de Familiars de Presos,
Gracià m'ho ha explicat,
també ho ha fet el suplement,
que encara no saben
si podran visitar els parents
que són a la presó.
No sabem si està tancat,
si no està tancat,
si podrem entrar,
si no podrem entrar.
Es truques i et diuen
que no ho saben,
que de moment està tancat.
Però moltes famílies
s'han trobat
a 400 metres de la presó
que no han pogut
visitar els seus presos.
Aquest també és un dret fonamental.
I ara, com explicava en Roger,
escapà fa uns minuts,
pendents de la compareixença
de la consellera de Justícia,
Gemma Ubesar.
mentrestant,
el PSC també és notícia avui
perquè dona el tret de sortida
a la precampanya
per les eleccions al Parlament
del pròxim 12 de maig.
Els socialistes
proclamaran avui oficialment
Salvador Illa
com a candidat
a la presidència de la Generalitat
i ho faran
en aquest congrés del partit
que es fa aquest cap de setmana
a Barcelona.
Al migdia,
l'Assemblea Nacional
també ha de fer públics
els resultats
de la seva consulta interna
i anunciaran
si els socis
avalen o no
presentar-se a les eleccions
amb una llista pròpia.
També dir-vos
que avui
recordeu
que entra en vigor a Catalunya
la regulació de lloguers
que inclou
un nou índex
per establir
topalls
als preus
a efectes
140 municipis
bàsicament
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
considerada
zona tensionada.
El portaveu
del sindicat de llogaters
Enric Aragonès
en declaracions
a Catalunya Ràdio
ha destacat sobretot
que no es podran
apujar preus.
En cap cas
amb un contracte nou
es pot apujar el preu
respecte al contracte anterior
sigui el mateix llogater
o sigui un llogater nou.
A banda
hi ha alguns casos
en què
el preu ha de baixar
fins al nivell de l'índex
si estava per sobre
que és aquell en què
es tracti
d'un gran tenidor
que tingui
cinc propietats
o més.
De la crònica política
destaca també
que els comuns
estan disposats
a pactar
amb qualsevol
partit d'esquerres
després de les eleccions
el 12 de maig.
Només exclouen
Junts per Catalunya.
Avisen però
que si els socialistes
volen els seus vots
hauran de renunciar
a projectes
com el Harrog
i ho ha dit
el portaveu parlamentari
dels comuns
David Cid
a l'espai
L'Hemicicle
de Catalunya Informació.
Nosaltres no pactarem
amb Junts per Catalunya
no governarem
amb Junts per Catalunya
no farem president
a ningú de Junts per Catalunya
i no estarem
en govern
amb Junts per Catalunya.
Per tant nosaltres
disposats
a arribar a acords
amb el conjunt
de forces d'esquerres
ara també
amb continguts
i tothom sap
que si vol
comptar
amb els vots
dels comuns
hi haurà projectes
que haurà
guardant un calaix.
I ara el repàs
el més destacat
de l'actualitat esportiva
Albert Benet
bon dia.
Bon dia
líder de la Lliga de Futbol
al Madrid
i el segon
a set punts
al Girona
juguen avui
els seus partits
de la jornada 29
a un quart de 5
o s'assuna a Madrid
i just després
a dos quarts de 7
i pel tot gira
Getafe i Girona
sense Sigankov
ni David López
per lesió.
Avui també juguen
els partits
Mallorca a Granada
i Atlètic Club
de Bilbao
a l'avés.
De matinada
la número 1
del tenis mundial
la polonesa
Iga Sviantec
s'ha classificat
per la final
del torneig
d'Indian Wells
on s'enfrontarà
a la número 9
del món
la grega
Maria Sakari
serà la redició
de la final
de 2022
que va guanyar
Sviantec.
Avui semifinals
masculines
Jannick Siner
Carlos Alcaraz
i Tomi Paul
Daniel Medvedev.
Avui també semifinals
de la Copa d'Huquei Herba
a Benalmàdena
a Màlaga
júnior
Agara
i Club de Campo
Atlètic Terrassa
el torneig femení
i Terrassa Polo
i Agara
Atlètic Terrassa
el masculí
a la Lliga Femenina
Sevilla
Levante les Planes
a l'ACB
Jornada 25
Manresa Gran Canària
i a la Lliga Femenina
de Bàsquet
també Jornada 25
Ibaeta
Uni Girona
i Avenida Salamanca
Barça
Sant Feliuenc
Passant 6 minuts
de les 11 del matí
pendents
a aquesta hora
de la compareixença
de la consellera
de Justícia
Gemma Ovesar
per donar explicacions
sobre la crisi
que des d'ahir al matí
tenim engegada
a les presons catalanes
on continuen les protestes
per l'homicidi
d'una cuinera
dimecres a la presó
de Mas d'Enric
mobilitzacions
que tallen aquest matí
com ara sentíem
amb la Neus Boneta
el bolletí de notícies
els accessos
a la presó
de Quatre Camins
a la Roca del Vallès
i al centre penitenciari
de dones de Barcelona
a Batras
al barri
del Poble Nou
pendents de la sortida
en aquests moments
de la Gemma Ovesar
on normalment
a les 11 del matí
al suplement
sempre fem el comunista
tenim el Joel Díaz
a punt
mentre veiem
com ara sí
Gemma Ovesar
acompanyada
de Man Calderó
el secretari
de presons
doncs compareixen
davant dels mitjans
per donar explicacions
sentirem en directe
les explicacions
de la consellera
i després reprenem
el fil del suplement
amb el comunista
Joel Díaz
Gemma Ovesar
que ja pren
possessió
d'aquesta taula
amb un micròfon
davant dels mitjans
primer farà
un comunicat
i entenc que després
sí que podem sentir
les preguntes
dels periodistes
serà interessant
de sentir
Gemma Ovesar
tenint en compte
que des de la compareixença
que va fer ahir
doncs no l'hem sentit més
perquè aquest matí
hem pogut sentir
el govern català
sí que
a l'antena de Catalunya Ràdio
qui ha donat explicacions
ha estat
Sergi Sabrià
també
Laura Vilagrà
ha fet unes declaracions
a RACO
en aquest cas
però
Gemma Ovesar
la titular
del Departament
de Justícia
i sota la seva responsabilitat
la gestió
de les presons
en directe
Gemma Ovesar
ara mateix
als micròfons
de Catalunya Ràdio
us hem convocat
per explicar-vos
la situació
de les protestes
als centres
penitenciaris
de Catalunya
vull començar
agraint
novament
els i les professionals
que avui
estan treballant
i que estan intentant
garantir
la normalitat
als centres
penitenciaris
el secretari
donarà més detalls
a continuació
però a grans
trets
la situació
ara mateix
és que s'ha aixecat
el bloqueig
a la majoria
de centres
però continua
el tancament
a la presó
de dones
de Batràs
i a quatre camins
en general
estem en una situació
millor que ahir
però en els dos centres
la situació
és greu
entre els dos centres
tenim
un miler
d'interns
que a hores d'ara
romanen
tancats a les cel·les
sense sortir
el cas
de dones
és el que més
ens preocupa
no surten
de les cel·les
des de dijous
al vespre
dir-vos
que l'afectació
en els dos centres
té una
especificitat
important
coincideix
amb un moment
clau
al cap de setmana
on els interns
i les internes
reben comunicacions
i visites
dels familiars
i amics
ara mateix
no es poden garantir
aquestes comunicacions
és important
doncs
és important
és urgent
poder recuperar
la normalitat
del servei
en aquests centres
en tots els centres
ho és
pels interns
i ho és
també
pels treballadors
que estan
desenvolupant
les tasques
dins dels centres
penitenciaris
és per això
que avui
de nou
tornem a oferir
mà estesa
als sindicats
per trobar-nos
el més aviat possible
i solucionar
entre tots i totes
la situació
reconduir la situació
és imprescindible
és necessari
el govern
som molt conscients
de la feina
que realitzen
els nostres professionals
que és una feina
indispensable
complicada
i que les seves demandes
són legítimes
les seves condicions
laborals
són una prioritat
d'aquest govern
nosaltres
estem disposats
a parlar
de tot
però per parlar
primer
ens hem de seure
a la taula
aquesta mà estesa
la continuem
explicitant
necessitem
asseure'ns
a la taula
i parlar
parlant
la gent s'entén
per tant
aquesta mà estesa
per parlar
i solucionar
una situació
que pot generar
més tensió
i que no és bona
per ningú
mà estesa
per acabar
d'avançar
també
en el desplegament
de les millores
que ja
estàvem treballant
i que estan
en certa manera
encarrilades
un increment
de la plantilla
de 800
efectius
la incorporació
de programes
específics
d'atenció
especialitzada
a la incidencialitat
i unitats
d'intervenció
compensatòria
un nou acord
de condicions
laborals
que estàvem
negociant
i
la consecució
de la jubilació
anticipada
són carpetes
que tenim
obertes
també
en aquestes carpetes
hem de poder
asseure'ns
a la taula
demanem
aquesta
responsabilitat
en un moment
important
en un moment
clau
hem de
asseure'ns
a la taula
per
reconduir
la situació
és una situació
que està
generant
molta atenció
i en pot
generar més
els centres
penitenciaris
i també
ens hem de
seure
per acabar
de tancar
les carpetes
que realment
suposaran
un tomb
definitiu
al sistema
penitenciari
català
i a les millores
de les condicions
dels treballadors
i treballadores
gràcies
per l'atenció
passo la paraula
al secretari
i després
evidentment
si tenen
preguntes
a disposar
ara qui pren
la paraula
és
Amant Calderó
el secretari
hem sentit
aquest matí
els sindicats
demanant
especialment
la seva dimissió
però què diu
els professionals
que estan treballant
en els centres
i que estan garantint
la normalitat
creguin-me
que tenim
molt bons professionals
i això
n'estem
molt convençuts
referent
al que comentava
la consellera
de l'Estat
de la qüestió
i l'evolució
dels incidents
els hem de dir
amb total transparència
que la situació
no està normalitzada
ni a quatre camins
ni a dones
batràs
ni a joves
del tot
on encara romanen
interns
sense poder sortir
de la cel·la
i per tant
tampoc sense poder
comunicar
amb els familiars
aquesta situació
l'hem de deixar
ben patent
és important
compaginar
el dret
a la protesta
amb les comunicacions
familiars
i el dret
dels interns
també
a gaudir
de la normalització
de la vida
dels centres
no en tenim
cap dubte
que ens cal
tornar al diàleg
i ens cal
tornar a la negociació
i aquesta
és clarament
la nostra voluntat
la resta
de centres
i estem parlant
dels demà
d'enric
brians u
brians dos
ponent
lladoners
puig de les bases
la resta
de centres
joves
a una part
no estan
en aquests moments
afectats
i per tant
estan en normalitat
hi ha comunicacions
familiars
i hi ha vida
ordinària
també
de cap de setmana
en aquest sentit
doncs
reiterar
que el focus
està a batrar
els quatre camins
i joves
i reiterar
una mica
la gravetat
de la persistència
del bloqueig
en aquests centres
tenim a persones
que romanen
encara les cel·les
i tenim a persones
que en aquests moments
no poden
comunicar
amb els seus familiars
des d'aquest punt de vista
nosaltres
seguim apel·lant
a la necessitat
de normalitzar
el servei
i en aquest sentit
cal apel·lar
també la responsabilitat
de tots
de l'administració
dels sindicats
dels professionals
de tots
i hem de garantir
com dèiem abans
aquest diàleg
i aquesta negociació
que òbviament
aquesta mestesa
l'hem reiterat
en diverses ocasions
i aquest una mica
és el panorama
que en aquests moments
tenim
creiem que
la situació
evidentment
ha millorat
respecte al dia d'ahir
però
que òbviament
hi hagi encara
aquests tres centres afectats
doncs ens preocupa
i ens preocupa molt
i per tant
hem de garantir
que aquesta situació
es reverteixi
i tornem a la normalitat
demà mateix
gràcies a tothom
les paraules
de Man Calderó
i la consellera de justícia
Gemma Ubasar
ara imaginem
que hi haurà preguntes
dels periodistes
el resum
és que no s'ha normalitzat
la situació
entre centres penitenciaris
de Catalunya
no situació normalitzada
a Batràs
no a quatre camins
i no a joves
mil presos
que
continuen tancats
a les cel·les
especialment preocupant
és la situació
a Batràs
a la presó
de dones
en aquests moments
hi ha
1.200 interns
internes
que estan afectats
per aquesta situació
de restricció
de les comunicacions
familiars
i de la vida
ordinària
en el mòdul
llavors
volia preguntar
fins a quin punt
s'està plantejant
al govern
la possibilitat
que s'hagi d'actuar
fins i tot
policialment
si no
canvia
la situació
si segueix
tal com està
en aquests moments
Sí
jo crec que
aquí
el que hem de
plantejar
i el que
crec que és responsabilitat
de tots
és trobar
les vies
perquè sigui possible
recuperar
la normalitat
als centres
d'una manera
que es pugui garantir
el dret
a la protesta
però que alhora
els centres
penitenciaris
puguin funcionar
amb la normalitat
necessària
explicava ahir
no estem davant
de talls
de carreteres
no estem davant
de l'impediment
que pot suposar
determinades
protestes
que
per tant
doncs
la població
doncs
podem assumir
sinó que estem parlant
que tenim
població
tancada
persones
tancades
amb cel·les
l'afectació
evidentment
per aquestes persones
però l'afectació
també
sobre els professionals
del centre
i la situació
de perillositat
que es pot derivar
d'aquesta
situació
per tant
tots coneixem
el sistema
tots
som
conscients
del risc
que comporta
aquesta situació
i per tant
tots els actors
hem de posar
el nostre gra
de sorra
per poder
reconduir
aquesta situació
per tant
entenc
de les seves
paraules
que descarten
de moment
una actuació
policial
d'algun tipus
nosaltres
ara
en aquests moments
estem
estem
treballant
perquè ens
puguem
asseure
i puguem
treballar
aquesta és
la nostra
prioritat
poder seure
poder
deluar
els actors
els actors
ens coneixem
sabem prou bé
la gravetat
de la situació
i per tant
la responsabilitat
de tots
en trobar
aquesta
via
que pugui
desescalar
el conflicte
doncs hem acabat
de sortir de dubtes
si es planteja
o no
una actuació
policial
la Catalunya Ràdio
quan parleu
de situació
de perillositat
us referiu
a que hi pugui haver
motins
o alguna mena
d'aldarulls
i en segon lloc
veu dir que hi hauria
un informe
la setmana que ve
teniu
alguna data
de quan serà
si teniu
algun avançament
del contingut
gràcies
quan parlem
de perillositat
és que evidentment
nosaltres hem de garantir
la bona convivència
en els centres
penitenciaris
i això es garanteix
amb la vida ordinària
i amb les activitats
i amb la vida normal
per tant
si s'altera
aquesta normalitat
òbviament
els riscos
són elevats
des del punt de vista
que els interns
no puguin
d'alguna manera
exercir els seus drets
a les comunicacions familiars
això és un element
que òbviament
pot alterar
la convivència
però bé
en principi
nosaltres
evidentment
confiem
en els nostres professionals
amb l'expertesa
de tots
i en el diàleg
i en el fer entendre
que aquesta situació
s'ha de revertir
i pel que fa a l'informe
evidentment
nosaltres
hem comentat sempre
que després de qualsevol incident
sempre hi ha una informació
reservada al respecte
una informació
que ens ha de permetre
d'alguna manera
arribar a conclusions
i millorar la situació
que òbviament
sempre podem millorar
les nostres actuacions
i hem de tenir
aquesta actitud
clarament
per tant
aquest informe
com amb qualsevol incident
i aquest és un incident
molt greu
evidentment s'està elaborant
i per tant
és el que ens donarà
d'alguna manera
pautes
per si hem de
canviar algunes coses
i millorar-les
les paraules
en directe
de Man Calderó
la consellera de justícia
acaba d'explicar
que continuen
tancats
confinats
un miler d'interns
a les cel·les
de les presons
de quatre camins
de joves i de dones
ahir recordem
que eren
cinc mil
els interns
confinats
de les diferents
presons catalanes
s'ha restaurat
la situació
a la majoria
de centres penitenciaris
no és així
en aquest cas
a quatre camins
a joves i a dones
també ha explicat
que la situació
més preocupant
és en el cas
d'Abat Ras
la presó de dones
del Poble Nou
és la que més preocupa
les autoritats
perquè porten
sense sortir
des de la cel·la
des d'aquest
passat
dijous
la roda de premsa
que continua
damunt la taula
la dimissió
que demanaven
els sindicats
de dimissió
cap ni una
ni per part
del secretari
de mesures penals
de Man Calderó
ni per part
de la consellera
Gemma Obasar
les negociacions
per intentar
seure damunt la taula
i trobar una solució
al conflicte
que continuen
no acabem de saber
tampoc
si és que aquestes primeres
reunions
ja s'han començat
a produir
o a primera hora
del matí
encara no hi havia
hagut una reunió formal
si hi havia contactes
a veure què diu
la consellera
perquè continuen
les explicacions
explicar-vos
una mica
que en termes generals
estem aquí
estem aquí
que
tenim
una instrucció
de l'expedient
i valorarem
aquest expedient
en termes generals
unes protestes
que van néixer
recordem-ho
de l'assassinat
l'homicidi
aquest dimecres
d'una de les cuineres
de la presó
de Mas d'Enric
el Tarragonès
a mans
d'un pres
que complica
condemna
precisament
per un altre
assassinat
també
a ganivetades
d'una altra dona
continuen
les explicacions
de la consellera
tenim la Montse García
seguint en directe
des dels serveis informatius
de Catalunya Ràdio
aquesta compareixença
a partir de les 12
més detalls
al butlletí de notícies
i a partir de les dues
amb la Neus Bonet
l'informatiu del migdia
amb tot el que dongui
de si
aquestes mobilitzacions
a les presons catalanes
fem una pausa
i reprenem el fil
del suplement
amb el comunista
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
recol·lector de clavells
repartidor de paquets
porto japonesos
de tablau en tablau
i nens d'escola
en escola
Si vols fer un bon business
has de ser molt ràpid
Només fins al 20 de març
Business Day Citroën
amb avantatges especials
en tota la gama Citroën
i punt de càrrega
inclòs a la gama elèctrica
Citroën
Condicions a Citroën Punes
Marc
vaig a buscar
un trosset de formatge
a la nevera
Marc
pots venir un moment
si us plau
El servei d'entrega
a domicili
de bon preu esclat online
arriba a Barcelona
o si ho prefereixes
el punt de recollida
més proper
el quilòmetre zero
més a prop que mai
Bon preu i esclat
Vols saber l'autèntic secret
de les magdalenes
i pans de pessic
de la granja?
Agafa només ingredients
de la millor qualitat
Posa-hi molt d'amor
i paciència
fins a aconseguir
aquest sabor i textura
tan inconfusibles
mmmm
tan bons
La granja
la qualitat
que et mereixes
Les vacances
de setmana santa
uns anys cauen abans
i altres després
El Corte Inglés
t'ajudem a preparar-les ja
amb una selecció
de productes pensats
per gaudir-les
com les bambes de running
d'Under Armour
Charge
i de Speed Swift
que abans costaven
64,99 euros
i després
45,49
Fins al 21 de març
Prepara't amb tot
per les teves vacances
a la botiga web i app
al Corte Inglés
Mari Àngels Feliu
ha estat alliberada
aquesta matinada
a la vora de Granollers
Sebastià Comas
un dels autors
del segrest
de Mari Àngels Feliu
30 anys
han passat ràpid
sí
com si fos
no es pot dir ahir
però
com si fos més ràcil
d'aquells fets
Col·lapsa
a TV3
aquesta nit
Has muntat un xou espectacular
ha estat fàcil?
No, just abans de començar
se'n va anar la llum
però el meu equip
ho va solucionar
tan ràpidament
que fins i tot
vam començar puntuals
El teu Opel i tu
també sou un tàndem perfecte
per això sabeu
que el millor
és fer el manteniment anual
a Opel Service
amb lubricants Total Energies
demanar la teva cita online
i entra en el sorteig
de regals sorprenents
Condicions a Opel.es
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
6 minuts per a 2 quarts de 12
El Comunista
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
Camarada Joel Díaz
Bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora
camarada Escapa
Com estàs de malaltor?
Bé, de 0 a 10
crec que ens podríem situar
un sis i mitja ara mateix ja, eh?
Has estat greu o no? Estic sortint del pou.
Bé, una mica de febreta. És una grip?
És un refredat? Jo diria que he agafat
algun bitxet, sí, perquè
si no... A veure, també pot ser,
jo soc una persona fumadora i els fumadors,
els refredats, diguéssim, ens afecten
més del normal, però jo diria que en aquest cas
podem fotre la culpa d'algun tipus
de microorganisme.
Quantes vegades has passat la Covid, tu, Joel?
Tres. Tres vegades.
Però aquesta vegada no és Covid, eh? M'he fet el test i no és
Covid. És una grip, o jo què sé,
què més dóna, al final, el que sigui, no? Ens pot matar qualsevol
cosa. Et desitgem una ràpida recuperació, eh,
Joel? Gràcies.
Però no t'has volgut perdre la
cita amb el comunista. No, evidentment
que no. Tot i que la consellera t'ha
contraprogramat l'hora i
hem donat prioritat a
l'autoritat del govern, però a aquesta hora sí
que fem un comunista amb totes
les lletres majúscules. Sí, també et dic que
25 minuts per no dir res potser hagués
pogut anar jo a la meva hora i ens haguéssim
estalviat una mica de bla, bla, bla,
no? Anem a les consultes. És una
opinió. I tant que és una opinió.
Sí, sí, és una opinió. La primera
consulta en marxa
el comunista. Tenim en joc aquestes bambes
m'únic, com sempre. A l'altra banda del telèfon
un personatge misteriós, la identitat del qual
els oients han d'endevinar. Això serà d'aquí uns
instants. Però abans les consultes que
els oients també ens envien a suplement arroba
que es ràdio.cat, com per exemple
la Samantha Fanera,
que des de Barcelona
ens diu això, la Samantha Fanera.
Hola!
Samantha Fanera. Més que fer cap consulta
el que volia fer era donar la
meva més sincera enhorabona al Joel i
en general a tots els comunistes per la
llei d'habitatge que avui
ho diu per ahir el Joel
s'ha publicat el BOE.
Espero que tots els comunistes gaudiu
d'aquest nou atemptat, diu, contra la
llibertat i que les vostres ànsies
reguladores hagin quedat
sedullades. Com a propietària d'alguns
immobles a Barcelona, ja us aviso que he parlat amb
el meu advocat, que s'ha llegit la llei
i m'ha dit que no em preocupi que
com deia el protagonista del Gató Pardo
a vegades calen canvis perquè tot
continuï igual. Jo m'he quedat
tranquil·la i espero que vosaltres els comunistes
també, ara que heu pogut afegir una nova
llei absurda a la vostra col·lecció.
Atentament, la senyora Fanera,
la senyora Samantha Fanera,
crec que el missatge de la Samantha és
lleugerament m'ha semblit
denotar una petita pàtina
de sarcasme.
Sí, sí, jo també noto certa...
Però bé, no voldria fer volar coloms, vull dir que...
No, no, Roger, Roger, crec que no et falla
l'olfacte perquè jo també he notat
certa ironia en la consulta de la
gens camarada, en aquest cas
Samantha Fanera. El que potser
no s'imagina la Samantha és que
estic bastant d'acord amb el fons del seu missatge
perquè jo també considero
aquesta llei, en certa manera, una
xapussa. Així que potser hauria
de ser jo qui et donés l'enhorabona a tu,
Samantha, com a tenidora,
intueixo pel que dius que bastant gran
tenidora, perquè una llei que
teòricament havia de posar, diguéssim,
les coses difícils a l'especulació
i protegir el dret a l'habitatge, doncs
com tot el que fa el govern més progressista
de la història, s'acaba quedant
en bastant poca cosa. Ojo, que és
millor això que res? Doncs suposo
que sí, sobretot perquè el que sí que
fa bé és limitar la pujada de preus
quan s'acaben contractes, però això
no soluciona el fet que els preus ja són
ara mateix absolutament desproporcionats.
A mi em fa l'efecte que la llei està
feta expressament, de manera
molt flexible i amb molts
forats, com perquè els advocats,
com el de la Samantha, puguin mirar amb un
somriure als seus clients i dir-los que
no es preocupin. Aviam, d'entrada,
centrem el tiro, d'acord? Per qui no sàpiga de què
va la cosa, l'amica Samantha refereix a la llei
en general, a la llei de
vivienda aquesta que finalment s'ha aprovat, però en realitat
s'està referint, jo crec, a l'apartat estrella
d'aquesta llei, que és la regulació dels preus
del lloguer. Per què
coincideixo, sorprenentment, amb
la Samantha, en què és una mica
xapusa? Doncs, en primer lloc, perquè és bastant pitjor
llei que la que va aprovar el Parlament de Catalunya
i vam tenir aquí en vigor 18 mesos
fins que ens la va tombar el
Constitucional.
És pitjor en molts aspectes, però jo diria
que el principal és que l'índex de preus
sobre el qual es basarà la regulació
serà una forquilla. No serà
un preu únic, com teníem nosaltres a la llei
del Parlament, i a més no és una forquilla
petita, precisament, és un
catxo forquillot, és pràcticament
una forca, és el trident
de posseïdor perquè pot arribar
a bastant més de 200 euros
entre el mínim i el màxim, i el problema
és que l'índex hauria de ser
el que ells determinen com a mínim, i el
preu que trigaran els propietaris, si algú
el vol pagar, que normalment això
sí que passa, doncs òbviament sempre serà
el màxim, i el màxim, ja et dic ara,
que serà prou alcom perquè a Barcelona,
per exemple, el preu mitjà
de lloguer segueixi estant per sobre
del salari mínim interprofessional, que és
una cosa que, per repartir-la moltes
vegades, no deixa de ser
increïblement bèstia. Però
no és una xapussa només per això, també ho és perquè
la llei no contempla cap mena de sanció
associada al seu incompliment, això
també és bastant graciós. És una cosa que queda
a criteri de cada comunitat autònoma,
nosaltres aquí segurament ho farem
bé, però això vol dir que, per exemple,
en el cas de la Comunitat de Madrid, per exemple,
on hi ha una senyora governant
a lo neoliberal amb una
metralleta a cada mà, doncs allà la IUSO
no tindrà cap problema per passar-se la llei
aquesta per la Puerta d'Alcalá. I
després hi ha el tema que aquesta regulació de preus
del lloguer està limitada a grans tenidors,
i llavors jo he parlat amb gent i resulta
que m'han explicat que si tu ets un gran tenidor
i llavors... Un gran tenidor és més de
cinc, eh, o cinc? Més de cinc a
Catalunya, però la llei només ho limita a deu.
Aquí som bastant restrictius,
però la llei ho limita a deu. Llavors
es veu que si tu ets gran tenidor i tens,
com, evidentment, molta pasta, doncs
llavors pots pagar-te bons gestors
i bons advocats, i no et suposa massa complicació
repartir les teves propietats en unes quantes
societats, de manera que cap d'elles
arribi al màxim d'immobles necessaris
per considerar-te un gran tenidor.
Total! Samantha, que com ja t'he dit abans,
més que felicitar-me a tu a mi, crec que
potser t'hauria de felicitar jo a tu.
Gràcies, Samantha Fanera, per enviar-nos aquestes consultes
tan eloquents i tan fines. Mira, ens ha escrit un senyor
anònim, en aquest cas, que no vol que diguem el seu nom,
diu així. Covard. Hola, soc un senyor d'Incògnit,
i aquí va la meva pregunta, no irònica, diu.
Ahà. En el comunisme estarien permèsos els petits negocis
no estatals, encara que siguin en forma de cooperatives?
Entenc per què els sectors essencials
de l'economia han d'estar en mans
públiques estatals, però
què té de dolent que els petits negocis
o els sectors no essencials estiguin al marge de l'Estat?
En el cosmonisme podria muntar
un bar amb uns amics? Gràcies per
respondre. Salut, senyor anònim.
En el cosmonisme no ho sé, però en el comunisme
jo crec que sí. Ara ho explico.
Aviam, doncs suposo...
No et passis, eh? No, perdona.
Hosti Roger, una mica de vacilar-se, que estic
a casa malalt. Va. Suposo
que depèn de quina mena de comunisme
parlem, una mica anònim, i d'en quina fase
d'aplicació pràctica es trobi
el comunisme en qüestió.
A la Unió Soviètica, per exemple,
durant molts períodes de la seva història
van existir una cosa que se'ls deien
als Artels, que eren, i que de fet
crec que són encara, encara existeixen
una mena de cooperatives, justament, d'associacions
lliures, d'artesans i de gent de diferents
oficis, que sumaven esforços
i sumaven també, diguéssim,
els seus mitjans de producció,
ho ajuntaven tot, i a fi i efecte
de ser més eficients, i podien
gestionar de manera bastant independent
el seu negoci, i se'ls permetia
fins i tot tenir beneficis. En algunes
etapes de l'URSS hi havia
arribat a haver, doncs, Artels
de pintors, de missatgers, de sastres,
sabaters, transportistes, pagesos, pescadors,
de tots els gremis imaginables,
fins que el 1960 va arribar
el Nikita Khrushchev i els va expropiar
tots d'un plomasso perquè aquest home no s'estava
d'hostis. Llavors també tens el model
cubà, a partir del qual, a partir
més o menys de la caiguda
del mur de Berlín, quan el bloc soviètic
se'n va a la merda, llavors ells es passen a una
mena de model mix que el van batejar
de manera molt graciosa com a període especial,
dic graciosa perquè no és
especial, perquè va arribar per quedar-se
i s'ha quedat per sempre, a partir del qual
es permet el que es coneix com a
cuentapropismo, allà a Cuba,
que com el seu nom indica, doncs, vol dir
treballar per compte propi. Ara ja,
des de fa uns anys, ara ja és el
cony de la Bernarda, diguéssim,
diria que des del Covid a Cuba no només
estan permès usuar els cuentapropistes,
sinó també directament les pimes, sí,
petites i mitjanes empreses de tota la vida
i crec que ja se n'han aprovat gairebé 9.000.
És comunisme, això?
Doncs la veritat és que no gaire, però la situació
de Cuba és molt fotuda i no seré jo
que critiqui unes mesures que al final van destinades
a intentar salvar l'economia del país, que està
completament escanyada pel bloqueig
americà. Total, que sí,
senyor anònim, donats els precedents,
en el meu estat comunista, en el que jo
m'imagino, sí que podríeu muntar una
cooperativa amb els amics, obrir un bar,
donar el que toqui a l'estat, i si
us sobra alguna cosa, jo us deixaria
fins i tot catar-vos-ho.
Ep.
Adé.
Veig que les consultes
continuen sent cada vegada més
polítiques i menys d'entreteniment, eh?
Ja, però bueno... No, mira que vam
fer una crida també a obrir el...
Vull dir, que els oients poden preguntar
sempre el que vulguin, eh?
Clar, però si pregunten coses...
Però és a dir, fer una mica de...
O sigui, una pregunta ideològica,
però després buscar també una cosa una mica més
de lleure, de cap de setmana.
Però veig que no, veig que estem ficant
molt la banya amb tot el tema
d'adoptrinar, d'intentar
d'adoptrinar tota l'estona.
Si em permets, si em permets...
El que passa és que els oients són lliures, eh?
Ara t'estava... Potser estàs
menystenint una mica els oients, no?
Clar.
I que potser tu consideres que l'oient
no es pot entretenir amb missatges així
una mica més densos, però jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Jo crec que no.
Mira la gent...
Jo crec que no.
I com que algunes consultes
se les inventa el guionista de l'espai...
Ah, sí.
Clar, això és un altre tema.
Que curiosament es diu dies de cognom.
Ah, sí?
Sí.
Doncs aleshores em sorprèn.
A veure si s'ha de lliure.
Em sorprèn que, havent arribat a un acord
de dir, ostres, fem una mica
d'adoctrinament durant una estona
amb una o dues preguntes,
però després en busquem una
per fer humor,
perquè l'espai és un espai d'humor,
doncs em sorprèn que
continuem posant la banya...
Sí.
Bé, és que ho estic enfadat.
Sí, sí, ja tu no, tu ja.
Mare meva.
Aleshores, com que jo no sé dissimular
i sóc tal qual, doncs mira.
Ah, em pensava que era broma
i no, no, estàs enfadat de veritat.
Estàs enfadat.
Bé, home, no què sé.
Bé, a l'altra banda del telèfon
un personatge que avui és reputadíssim
i em sap greu
i espero que em passi el mal humor.
Però estàs enfadat amb mi
o hi ha hagut alguna altra cosa?
No, tot, tot.
Ah, vale, vale.
Hòstia.
Tot, vale, vale.
Bé, aquesta persona
ens està sentint,
només pot respondre amb un sí o un no,
disposa d'un voltal
quan li facis una pregunta
que no li vingui de gust
i...
i ja està.
I el més ràpid s'emporta a les bambes, Mónica.
Vinga.
Canviem una mica el to, per favor,
que la gent jo crec que
deu estar violentada a casa seva, eh?
La setmana que ve
mirarem l'Upa a les consultes, Joel.
Mira-te-les amb l'Upa, Roger,
mira, si jo soc aquí,
jo soc un empleat teu.
No hi ha cap problema, de veritat, eh?
Vinga.
Va.
Aquesta persona ens està sentint ja, o no?
Sí, tant, fa estona.
Hola, què tal?
Estàs enfadat o enfadada?
No.
Perfecte, gràcies a Déu.
Una mica de pau, també ens anirà bé.
Sí, tu, perquè, noi, en fi.
Vale, veig que ets un home, oi?
Sí.
Bé, ho sento, ets un home.
Molt bé.
Et consideres una persona, com ha dit el Roger, reputadíssima?
No.
No.
Menteix.
Menteix, no?
Has signat algun autògraf, alguna vegada?
Sí.
Ep.
Ho veus com menteix?
Autògraf, autògraf.
Molt bé.
Que tens més de 40 anys?
Sí.
I més de 50?
Sí.
I més de 60?
Sí.
Més de 70?
No.
Estàs jubilat?
No.
S'ha hagut de pensar, eh?
S'ha hagut de pensar una mica, eh?
Si poguessis ara mateix deixar de treballar,
que et diuen, ei, tens la vida assegurada fins que et moris,
deixaries de treballar?
No.
Vale.
T'agrada la teva feina, doncs?
T'agrada la teva feina?
Sí.
Molt bé.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Aviam, anem a veure què es dedica a aquesta persona.
Clar, si et demanen autògrafs,
és que, diguéssim, tens una feina en el sentit àmplic de cara al públic, no?
No?
No, no ben bé.
Sí, no?
Perquè si no, t'agrae l'autògraf.
De cara al públic.
Vale.
Consideres un artista, potser?
No.
D'acord.
D'acord.
Mira, un moment, ara et diré, puc fer una pregunta o no?
I tant, per favor, rogis el teu programa i estàs enfadat.
Has firmat mai?
És a dir, quan et porten la factura, allò que fas una compra un dia,
i pagues un preu, has firmat mai?
O sigui, t'han demanat de firmar allò que pagues?
El tiquet?
El tiquet?
Sí.
Ah.
No he entès aquesta pregunta.
Tu, si m'ho permets, però seguim, d'acord?
D'acord, seguim, seguim.
Vinga.
Era una pista, aquesta pregunta?
Sí.
Has firmat mai el paquet?
És a dir, tu vas a comprar, jo què sé, no sé, roba,
i a una empresa de la Mancio Ortega,
i et donen un tiquet, no?, de, mira, m'he gastat, doncs 60 euros amb uns pantalons i un terçai.
Sí, sí, sí.
I aquell tiquet et fa il·lusió que te'l firmi aquella persona.
Hola!
No, fins a aquest punt de famosisme estem arribant.
Sí.
Collons.
D'acord, vale, vale, vale, vale.
Et consideres un comunicador?
Sí.
La teva feina es basa, ni que sigui en part, en comunicar?
Sí.
Parlar, d'acord.
Surs per la tele, habitualment?
La teva feina no és sortir per la tele?
La teva feina és sortir per la tele?
No.
D'acord, d'acord, d'acord.
En marxa, arroba Catalunya Ràdio, amb l'etiqueta Sublamenca Ràdio a Twitter.
Qui creus que és el comidat misteriós avui del comunista en joc unes bambes múniques?
Vaig perdudíssim, eh, Roger, t'he de dir?
Doncs mira, els audients et diré que també.
També van perdudits.
Clar, clar, perquè a més té una veu així com molt...
Vull dir que no diries, oi, aquesta veu...
Vale, molt bé, va, vinga, som-hi.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Sí.
Vinga.
No et faria res, no?
Una mica m'ha semblat això.
No et faria res.
Disposa d'un volta-l'eh, si...
És a dir, hi ha un comodi per dir volta-l'eh, si vol.
El que passa és que ara ja ens ha respost.
Et consideres una persona d'esquerres?
Volta'l.
Volta'l.
D'acord.
Ep, alerta com ha dit Volta'l, eh?
Podem repetir com hem dit Volta'l?
Volta'l.
Volta'l, d'acord.
I ara qui l'he reconegut?
M'ha dit que no és un artista, no és específicament un comunicador.
Jo diria que sí que és un artista, eh?
Sí que és un artista.
Tu diries que és un artista.
Vale, diguéssim, et dediques al que es coneix com el sector cultural.
Sector cultural?
Sí.
Vinga, vinga, vinga.
Vale.
Que escrius?
Escrius?
No.
La disciplina.
Joel, busca la disciplina.
Sí, la disciplina.
Sí que escriu, ha dit que sí, ha dit que sí.
Sí que escriu, sí que escriu.
Pintes?
No.
Dibuixes?
Sí.
Dibuixes?
Dibuixes.
Dibuixes?
Dibuixant?
No.
A veure.
Saps fer una truita a la francesa?
Sí.
Ets cuiner?
Sí.
Ets cuiner.
Ets cuiner.
Tens o has tingut en el restaurant on cuinaves o cuines alguna estrella Michelin?
Sí.
Ah.
Alerta.
Hòstia, no domino gens el món de l'alta cuina jo i ara fotré el ridícul.
Ara em diràs que no has anat a menjar mai a un restaurant d'estrella, Joel.
Una vegada, una vegada vaig anar a un lloc que està a Santa Coloma que es diu Lluerna.
Em va agradar moltíssim, però clar, era caríssim també.
Has menjat mai el Lluerna? Personatge misteriós?
No.
Te'l recomano, eh? Te'l recomano.
Aviam, ets de... el teu cognom és un nom propi?
Sí.
I llavors, ets una mica menys famós que el teu germà?
No.
No, és que tenim l'original, Joel.
Què dius?
Què dius?
Ets el Ferran Adrià?
Sí.
Hòstia, saps?
Bé, d'original ho són tots dos, eh? El Ferran i l'Albert.
Ferran Adrià, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia.
Endavant, Joel.
Uau, uau, uau, uau, uau. M'ha sorprès que has, diguéssim, t'has inhibit a la pregunta sobre si et consideraves d'esquerra. Per què? Per què? No et pregunto si ho ets o no, eh? Pregunto per què t'has inhibit.
Perquè no, no sé, no sé, no tinc, no tinc un posicionament clar sobre esquerra, dereta, centre. Vull dir, lo que vull dir és lo millor per mi i per la gent.
Llavors has de ser d'esquerres.
Sí, això és d'esquerres, de centre, de dreta.
Sí, i, bueno, normalment, quan ho pregunto, quan ho pregunto, Ferran, normalment faig referència a si ets més o menys partidari, diguéssim, de la intervenció estatal en la vida econòmica i social de les persones.
Bueno, crec que per això sí i no, vull dir, depèn com es fa això. Vull dir, no n'hi ha, n'hi ha coses que poden contestar amb un sí o no.
i d'altres no, no. Vull dir, aquesta, vull dir, tendríem que parlar molt llarg, molt llarg allò per arribar a una conclusió.
Escolta, què fas ara, Ferran?
Doncs mira, ara estic aquí a Calamont Joi, que fa un dia preciós aquí a la Costa Brava.
Ah, és on hi havia el Bulli, no?
Exacte, perquè obrim el Bulli en 1986, que és el museu que vam obrir l'any passat
i l'obrirem a l'1 de maig, i he vingut aquí a estar amb l'equip i també disfrutar del joc.
Home, t'ho diràs, t'ho diràs.
És un marc incomparable.
Escolta'm, has dit museu? M'ha semblat sentir museu?
Sí, sí, sí, vull dir, ben convertir...
És un museu de menjar? Museu de menjar?
No, és un museu per comprendre què és el que va passar al Bulli, no?
Perquè el Bulli fos el Bulli, vull dir-ho, sí.
Ah, ok.
On estava el restaurant, en aquest museu, molt maco.
I però si jo vinc ara a visitar aquest museu, no menjaré, diguéssim?
No, no, no, si vas visitar un museu d'una aquesta, no fa la casa.
O sigui, que tu ara no cuines, no cuines a cap restaurant.
Això, el cuinar o no cuinar, a cuiners com jo, és molt relatiu,
tenint en compte que jo soc cuiner i m'agrada ser cuiner,
però el que es diu xef, no?, que és el cap de cuina, no?
Sí, sí, sí.
I el cap de cuina en un restaurant com el Bulli,
el que farà dirigir, i en aquest cas jo també,
ocupar-me de la part creativa, no?
Però no, cuina.
Sí, Joel, tenim davant un cuiner, un científic, un empresari, una institució.
Per favor, un autèntic mite.
Però no sé si aquest mite, que és Ferran Adrià,
coneix una cosa que es diu el principi de Peter.
Más o menys, però si me lo refresquen millor.
Mira, jo te'l refresco molt fàcil.
És un principi segons el qual es diu que en les organitzacions
les persones són promocionades fins al seu màxim nivell d'incompetència.
Què vol dir això al final?
Que moltes vegades, per exemple, en el teu cas,
potser la gestió i la coordinació
ens ha robat un gran cuiner en el sentit pràctic del terme, no?
O sigui, com que t'has de dedicar a fer...
No, no, perquè s'acaba que jo primer...
A veure, les persones són molts, no?
Jo sempre dic que n'hi ha una manera molt maca
de poder definir les persones,
que és el document nacional d'identitat
una miqueta extens
i el document d'identitat empresarial.
Això ho és empleat
o, en el meu cas, un petit empresari, no?
Era un petit empresari.
Allà hi hauràs un petit empresari.
Lo primer que he de fer, lo primer,
és gestionar.
Un dels problemes que tenim, vull dir,
al país és que el 90% de les pimes
no fan pressupost anual.
Entenc.
El 90%, eh?
Vull dir, llavors...
Si no hi hagi res bé,
el 50% de les pimes no dura més de 5 anys.
Clar, o sigui que tu, a part d'un bon cuiner,
ets un bon empresari.
Ets un empresari d'èxit, també.
Jo crec que un petit empresari,
vull dir, que diferenciar molt...
Tu, Joel...
Perdona, no vull espatllar res.
Tu com et relaciones amb la cuina?
Ets un bon cuiner, Joel.
Tu una esferificació saps què és, Joel?
No, jo una esferificació no sé què és,
ni crec que em pertoqui a mi
dedicar-me a esferificar coses.
Jo ja compro les coses,
les que són esfèriques,
ja les compro esfèriques
i així no les he d'esferificar.
El que li volia comentar al Ferran,
no sé si estaràs d'acord amb mi, Ferran,
tothom diu que a Barcelona es menja molt bé,
d'acord?
Sí.
I segurament sigui veritat,
però es menja molt bé,
però en canvi,
el que és menjar per 15-20 euros,
això, la qualitat d'aquest tipus de menjar,
del menú del dia,
ha baixat en picat.
Aleshores, a mi em fot una mica de ràbia
que la gent digui que es menja bé a Barcelona.
Sí, d'acord,
però és un tema...
Sobretot és un tema,
mira, parlant d'empresa real,
tenint en compte que,
mira, et poso un exemple molt senzill,
un joc de menús de los que abans eren fantàstics,
ara queda encara algú,
però és difícil,
posa't que fa 100% àpats al migdia,
perquè el problema que tenen els bars de menús
és que això l'obran al migdia,
en general.
Per 15 euros,
són 1.500 euros.
Això no dona-nos números,
és com vull dir.
No dona-nos números,
i llavors, bueno, abans què passava?
Que estava la família,
estrellaven un sou i tal,
però ara que...
Sí, hi ha hagut una generació
que ha tallat amb la tradició
que està dels bars gallecs,
bars andalusos i tal,
hi ha hagut una generació que ha dit
el bar jo no el vull, papa.
Jo me'n vaig a fer una...
Primer, perquè el dui,
sobretot ja no és un gran negoci.
Ja sé que...
Sempre que es parla del menjar,
es parla que és car, no és car,
vull dir,
això perquè no n'hi ha
una petita
curiçament
dels números, no?
Però, Ferran...
No, no,
el restaurant aquest que deia
o estrellat,
no penseu que guanyen tant bé.
Ja, ja, ja, ja t'entenc.
Però saps què em fa ràbia?
Que si vaig a Madrid
i entro a un bar qualsevol,
diguéssim, a l'Azart,
la probabilitat
que la truita de patates,
perquè tu m'entenguis,
estigui bona,
és molt més alta que Barcelona.
I això, per què deu ser?
Per què és que a Madrid, diguéssim,
els bars cuiden més...
N'hi ha una cultura de l'etapa
una miqueta més arraigada, no?
Però Barcelona,
jo, mira,
saps què parla?
Quan es parla, si jo a Barcelona
me'n ja viuen malament,
sempre dic,
tu què coneixes del món?
Ah, no,
que jo no he sortit mai d'aquí.
Escolta,
el Barcelona et menja
molt, molt bé.
I tenim
en la part
alta,
no?
Sí.
Vull dir,
en restant gastronòmic,
jo una...
el que fa servir és un restaurant
on dones qualitat.
O sigui,
un bar de menú,
un bar de menú
o un 3x3 al mig xerén,
no?
Vull dir,
si no dones qualitat,
bueno,
per mi no està dintre
aquest concepte gastronòmic.
Som
una de les millors ciutats del món.
Sense dubte.
A la ràdio,
a la ràdio,
persones que els visiten,
que hi som,
sense dubte.
Sense dubte, eh?
si tu vas a París
no és fàcil, eh?
Dinar,
estar ordinarment bé
en la part
d'aquest restaurant gastronòmic.
I aquí tenim
100 grans restaurants
que són
molt importants.
La gent parla tan bé
de Barcelona.
És veritat
que ens agradaria
que
tots els restaurants
que n'hi ha
fossin
increïbles,
però al final
et poso un exemple,
un joc que vulgui
donar productes del mar.
Ah,
una marisqueria.
Sí,
el frote de mare.
Restaurants
on serveixen
també
arrossos
i tal,
un joc a 50 euros
no pot fer servir
productes
ni camarras fresc
i tal,
és impossible.
Llavors,
sí que segurament
és culpa nostra
que els cuiners
normalment
que tenim
això que deia
de comunicar
no comuniquem bé.
Vull dir,
explicant això,
vull dir,
que és impossible.
Això passa igual
que una casa a tu.
Si vols dinar a casa
el dia normal
i te vol gastar
15 euros per persona,
que ja són diners,
que ja són diners,
tu no pots comprar gambes
que m'arrar al mercat.
clar,
clar.
Tu, Joel,
el Ferran Adrià,
tu l'imites,
Joel o no?
No,
no,
no,
no.
No,
jo li volia preguntar
perquè una de les caricatures
que es fa sempre del Ferran Adrià
aquests últims anys
és que el cas de vingut
després del Bulli,
la Bulli Foundation
i aquest projecte,
no sé si s'ha acabat d'entendre
ben bé què era,
si ho convertíem també
en una cosa científica
i una mica aquesta caricatura,
ell què en pensava?
si consideres,
Ferran,
que el cas de vingut
del Bulli
d'ara endavant
s'ha acabat d'explicar bé
o comunicativament
la gent ho ha entès.
Ah,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
si vull te lo explico
però la gent després
escoltem
el que volem.
Vull dir,
això n'hi ha una web
del Bulli Foundation
on veuràs
tot el que hem fet
aquests dos anys.
Hem fet
més de 300 projectes.
300.
Maravilats.
Hem fet,
per exemple,
en Bullipèdia
hem fet 25 llibres
que són
tesis doctoral.
Jo he fet,
des que vaig tancar,
avui he fet
més de 1.000 conferències.
Para que,
és clar,
si he d'explicar
tot
el que faig,
no,
cada dia i tal,
doncs no,
vull dir primer...
Ferran,
tu ets un intel·lectual,
no?
O sigui,
jo crec que
l'únic que faig
és pensar una miqueta
que crec que
tot no ho ha de fer,
no?
A partir d'aquí
sí que m'encanta
el concepte
d'estudiar.
quan em preguntava
si treballo o no treballo,
a veure,
jo a los 50
ja em vaig retirar.
És a dir,
ja no treballo,
el concepte de treballar
per diners
no lo faig.
Jo no tinc fills,
no tinc fills...
I els tens
vets els diners,
Ferran.
No,
jo vaig treballar,
jo i el meu soci,
Juli,
vam treballar
7 hores cada dia
durant 25 anys.
Bueno,
aquesta és una altra,
aquesta és una altra,
l'estil de vida
de les cuines,
tota aquesta,
diguéssim,
aquesta aura
que hi ha
al voltant
de la idea
de la vida
de la cuina,
d'allò
que és quasi
un rotllo
rock and roll
amb alguns
vicis
incorporats
i tal.
Bueno,
ni hi havia,
quan jo vaig començar
ni hi havia,
era molt bohemi,
ara molt menys,
molt menys.
Ara ja no.
Jo els diners
no els vaig fer
amb el rastral,
eh?
Els vaig fer
amb una empresa
de consultoría
que teníem
on jo era assessor
de gran multinacional
de l'alimentació,
de Netflix,
de Chico...
Ah,
i llavors tu els deies
com havien de fer
les coses,
no?
Bueno,
treballaven conjuntament
a la part creativa.
Jo al final
el que em dedico,
el que m'he dedicat
ha sigut
a crear,
i el llenguatge
era la cuina,
vam fer un editorial,
teníem una empresa
que ha de tenir els diners,
els vam guanyar
amb això.
Vam estalviar
per una vida
bastant,
bastant,
bastant normal
per lo que la gent
pot creure
que no tinc cotxe,
perquè no tinc cotxe.
Mira,
el xual tampoc,
el xual tampoc.
No,
però perquè el Ferran
deu tenir xòfer,
home.
No,
no,
no,
no,
escoltam,
vas caminant,
lo mago de Barcelona
és que pots fer
moltes coses caminant
i si no cap un taxi.
Però de Barcelona
al cap de Greus
com vas?
com?
De Barcelona
a la Calamonjo
i com vas?
No,
no,
no,
això no,
això és,
sempre vaig amb algú,
tinc gent,
amb l'equip,
i...
Ja t'entenc,
ja t'entenc.
Jo crec que Ferran
t'hauries d'anar
amb helicòpter
pels puestos.
Bueno,
però sí,
no,
mira,
això és un tema
cada un porta la vida
que vol,
i a partir d'aquí,
bueno,
i que pot.
hi ha gent que necessita
equips diners
per viure,
i un altre que no,
jo no tinc fills,
com t'he dit,
si tinguéssit tres fills
i volguéssit la millor
educació,
la millor educació
per aquest fill,
ja ho sabeu,
que costaria molt diners
la millor educació,
i ja són diners
que me n'ho he posat
a tots restaurants.
Això de que no tens fills,
Ferran,
el de no tenir fills
és una decisió
que vas prendre
en el seu moment
o és una cosa
que la vida
t'ha anat portant així?
No, no, no,
és una decisió
que la meva dona,
perquè jo portava
una vida,
ja et dic,
jo t'he testat
65 dies,
allò,
la meva dona
que eren 20 dies
lliures
que no agafaven
de vacances,
i estava viajant,
acostava full time
al restaurant,
vull dir,
o viajant
contínuament,
jo estava,
el Bulli tancava
sis mesos,
tanca sis mesos,
els cinc mesos
que tancava,
jo estava viajant
per tot el món
per fer tot això
que us explico
que és on guanyem diners,
no,
vull dir,
i també
tot el tema
de comunicació,
de,
de,
de lo que era
el Bulli o el restaurant,
no,
llavors,
segurament sí,
vull dir,
això,
un tema personal,
per això et deia,
que a mi m'agradava molt
parlar d'això
del document nacional
d'identitat,
bueno,
vostè té feix o no,
no,
per què?
Perquè canvia totalment,
és veritat,
avui,
una miqueta de la vida
i del diners,
i de tot això,
jo sempre que els diners
són una merda,
perquè són diners,
oh, són una merda,
sí, sí, sí,
vull dir,
però és que són,
és necessària,
de moment,
per la necessitat vital,
perquè tingui una persona,
una vida decent,
no,
per tenir una vivenda,
per alimentar-se i tal,
si no no hi ha diners,
perdona,
vull dir,
això no xuta,
però n'hi ha moltes variables,
moltes variables
que et pot decidir,
no?,
portar una vida o una altra,
no,
n'hi ha,
moltes vegades hem demanat,
allò,
consell per ser,
per emprendre un negoci,
escolta'm,
és que n'hi ha tan variables,
excepte que et diguis,
un cuiner,
un cuiner,
molt,
molt,
molt,
molt,
molt,
molt,
molt que tiri endavant negocis,
poc guanyar un diner X,
no sé tant.
Hem enxecat la moto.
Els diners són una merda,
és el titular que m'ha cridat l'atenció,
també,
d'aquesta entrevista,
el comunista,
amb el Ferran Adrià i el Joel Díaz,
jo crec que heu de quedar un dia per dinar,
i debatre sobre truites de patates i esferificacions.
No,
la tuya de patates,
la tuya de patates,
és genial,
la tuya de chif de patates.
De chif de patates,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
recordo que la vas popularitzar tu,
l'has fet alguna cosa.
I també són sensacionals els anuncis que m'estan esperant.
Molt importants els anuncis també.
Ferran,
una abraçada,
moltes gràcies per jugar al comunista,
que sempre t'hi poses bé.
Una abraçada,
Ferran.
Joel,
millor,
t'escoltem dilluns a l'última hora,
cuida't.
Salut i treball.
Adéu,
fins ara.
Adiós,
adiós.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Estic cuinant i penso,
aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh, i tant,
com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo aquests armaris
i també aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus,
fidel aliat de les meves reformes.
Fet,
cuina nova.
Imagina,
crea,
sorprenta.
Bauhaus,
bricolatge,
reformes,
decoració i jardí.
Ei,
quin llum més guapo,
però te l'imagines amb rodes?
No et perdis el mes del disseny Opel.
Porta qualsevol objecte de disseny
al teu concessionari
i gaudeix d'un benefici
de fins a 6.000 euros
per la compra del teu nou Opel.
Només durant el mes de març.
Més a Opel.
Dissabte 16 de març,
Òpera en concert
al Palau de la Música Catalana.
Un imperi romà en decadència,
una societat adonista
i un triangular amorós
a l'incoronación
i d'hipopea de Monteverdi.
Una història real d'ambició pel poder,
traïció i adulteri
amb Janín de Vique,
Cagmín Justin Kim,
el cor de cambra del Palau
i The English Concert
sota la direcció de Harry Viquet.
Entrades a palaomusica.cat
El preu Lidl és
el millor preu.
Emporta't 18 mandonguilles de pollastre
i gall d'indi ara per 2,89.
T'estalvies un 21%.
I un quilo de tomàquets canaris
per 1,19.
T'estalvies un 35%.
Lidl marca la diferència.
Una cosa única,
els dies únics d'Àcia.
Vine a descobrir la nostra nova gamma
i gaudeix de condicions especials
només del 12 al 20 de març.
Reserva cita a Dacia.
Descobreix-lo a la xarxa d'Àcia de Catalunya.
Què fas?
No t'esperes la pastilla.
Laura!
Ana, truca una ambulància.
Han d'acceptar que pateix
una malaltia greu
i això comportarà canvis importants
en les seves vides.
Borgen, a TV3 diumenge a la nit
després del 30 minuts.
Ja disponible a la plataforma digital 3CAT.
Descarrega-te-la.
Arriba al Liceu,
el Macías de Händel,
amb l'arranjament que va fer Motze,
un viatge espiritual
i una celebració estètica
sota la mirada de Bob Wilson
i amb la direcció musical de Josep Pons.
Del 16 al 26 de març.
Entrades a liceu.cat.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron.
Un invent que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un son.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenya
noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar
en les preguntes més transcendentals.
Nens, tu ets més d'eslip o de doxet?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig provar a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluit estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres
de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron.
Que mi que sí està la tarda.