Vingui amb les notícies d'avui!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia! Us informa, Neus Bonet Vegant.
Govern i oposició no van ser capaços ahir d'arribar
un pacte per fer front a la sequera i a la cimera.
El Palau de la Generalitat va acabar
amb acusacions creuades entre els partits.
L'executiu va reafirmar el seu compromís d'accelerar
l'ampliació de la desalinitzadora de la Tordera
i començar la redacció del projecte de la nova de Covelles,
a més de començar també a planificar dues estacions potabilitzadores
al Besòs i una de regeneració sant Feliu de Llobregat.
En aquest context, els experts en aigua del Creaf alerten
que cada cop es podrà comptar menys amb els pentants
per garantir el subministrament d'aigua.
Analies Brookman, investigadora del grup d'aigua
i canvi global d'aquest centre de recerca,
veu complicat que tornem a veure els pentants plens
i adverteix que aquest no serà l'únic problema que s'haurà d'afrontar.
Són declaracions a Catalunya Ràdio.
Proyeccions de canvi climàtic indiquen que cada vegada més fallaran,
fallarà la possibilitat d'umplir-los.
No pas només per la falta d'aigua,
sinó per l'edat de les infraestructures.
Molts pentants a tota la península ibèrica
tenen més de 50 anys,
que és més o menys la vida útil i tècnica
d'una infraestructura d'aquest tipus.
Més notícies en Raül Flores.
El govern ha tancat l'accés al Parc Natural de Montserrat
per elevat risc d'incendi forestal.
Per primer navegat en els últims 10 anys s'ha activat,
fora dels mesos d'estiu, el nivell 3 del Pla Alpha,
que és el més alt.
En una entrevista a Catalunya Informació,
el cap regional dels agents rurals a les Terres de l'Ebre,
Miquel Àngel García Rea Digos,
ha concretat que l'accés al parc estarà restringit
com a mínim fins demà, però que això no afecta el monestir.
Sí que es pot accedir en vehicle, a el que seria el monestir,
però no a fer activitats a peu, escalada o activitats esportives
en general dintre del que és el Ma6.
El dispositiu que hem fet ha estat el tancament,
primer amb els senyals i de tots els accessos a peu,
també d'alguns dels pàrquings.
La presidenta de la Comissió de Garanties de Junts,
l'advocada Magda Oranic,
demana al partit que presenti una candidatura a presidir el Parlament
si s'acaba activant el mecanisme per substituir Laura Borràs.
En una entrevista al Soblement de Catalunya Ràdio Oranic
ha demanat que s'acabi amb la interinitat
al capdavant de la institució.
El que demano, i estic en tot el meu dret,
que s'acabi d'una vegada aquesta interinitat,
que es tingui el segon càrrec de la presidència a Catalunya,
el segon càrrec ja, d'una vegada de manera corrent,
que és més important en aquests moments la institució que la persona.
Ucraïna no perdonarà mai els crims russos comesos a Butxa,
segons ha dit el president del país, Volodimir Zelensky,
en complir-se el primer aniversari de l'alliberament
d'aquesta ciutat situada al nord de Kiev, la capital ucrainesa.
Butxa és pels ucrainesos el símbol de les atrocitats comeses
durant d'ocupació russa.
De moment, investigadors internacionals
continuen recollint proves per poder documentar
els crims que s'hi van cometre.
Folca a Turc, al comissionat de l'ONU per als drets humans.
Després de 13 mesos de guerra de la Federació Russa contra Ucraïna,
les greus violacions dels drets humans
i del dret humanitari internacional
s'han convertit en terribles rutines.
Investigadors de la Universitat de Durham,
el Regne Unit i de l'Institut Max Planck, a Alemanya,
han detectat el que seria el forat negre més supermassiu
descrit mai fins ara, de més de 32.000 milions de vegades
la massa del nostre sol.
La recerca, basada en observacions del telescopi Hubble,
es considera una fita científica de primera magnitud,
com destaca en declaracions a Catalunya Ràdio
l'especialista en astronomia i astrofísica Joan Anton Català.
La detecció que s'ha fet és d'un forat negre supermassiu,
per tant, és que està en el centre d'una galàxia
que, segons les estimacions, tindria una massa de 32.700 milions
de cops la massa del sol,
i això el converteix en el forat negre més massiu
que coneixem.
El partit arriba després que el Barça hagi admès públicament
que treballa en el retorn de Leo Messi.
El vicepresident esportiu Rafa Juste
assegura que estan en contacte amb el seu entorn,
mentre que el tècnic Xavi Hernández diu
que ell és el primer que remarà si hi ha opcions que torni.
Carlos Alcaraz es queda sense número 1
del rànquing del tenis mundial,
després de perdre aquesta matinada
a les semifinals del Masters 1000 de Miami
contra Yannick Siener.
Novak Djokovic recupera el partit de l'Espanya
i el partit de l'Espanya.
El campió del món de Fórmula 1,
Max Verstappen,
ha fet la pole aquest matí del Gran Premi d'Austràlia.
Sortirà al davant dels dos Mercedes,
Russell ho farà segon,
Hamilton tercer,
Fernando Alonso quart,
la cursa demà a les 7 del matí.
El Sabadilla al Mataró jugarà aquesta tarda a dos quarts de sis
a la final de la Champions femenina de Vater Polo.
També avui cursa sprint de MotoGP del Gran Premi de l'Argentina
a les vuit del vespre
i amb transmissió al web i l'app de Catalunya Ràdio.
El Barça de futbol sala
jugarà avui les semifinals de la Copa del Rey contra el Palma.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Àlex Ubago?
Sí.
Tú eres un resistente, ¿no?
Porque un cantautor en medio de toda esta ola reggaetonera
que estamos viviendo Rosalias y compañías, ¿cómo le llevas?
De momento me resisto a perrear.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El comunista.
No.
Passant 6 minuts de les 11 del matí,
som a Catalunya Ràdio, avui defensant el comunista Xavier Gracet.
Bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger.
Bon dia a tothom.
Com estàs, Xavier?
Un honor per aquests 35 anys.
Gràcies, home.
En vida vostra.
Escolta'm, un anunci important que faré,
i és que d'aquí a 15 dies, passant Setmana Santa,
el dia 15 d'abril...
torna setmanalment Joel Díaz a fer de comunista.
Home, el Conducator!
S'ha acabat l'excedència.
I el retira espiritual que ha tingut el Joel Díaz
i torna perquè en té ganes i perquè tots plegats en tenim ganes.
Això que vam fer aquest any de col·lectivitzar-ho...
Ara em sento que una mica en fals.
Em sap greu que encara no sé qui vindrà.
Ho he fet pels pèls.
Pels pèls, pels pèls.
Quin honor, quin honor.
Escolta'm, tu del comunista poc, no?
Perdona, jo tinc una col·lecció de banderes
de països comunistes, com ja m'agradaria que tinguessis.
Tu, que no en tinc cap, no, la col·lecció de bandera?
Cuba, Unió Soviètica, Vietnam,
tot arreu he fet aquestes visites,
perquè tenia interès per...
Jo vaig ser a Moscou el primer 1 de maig no comunista.
Però em curiosit per veure com era.
O sigui que t'ha fascinat tot l'univers, eh?
Sí, esclar, teòricament i a la pràctica també.
I ideològicament hi congregues una mica?
Home...
En la teoria sí, en la pràctica no tant.
En certes coses sí, en la pràctica no.
Tots volem un món més just, més igualitari,
que es reconeguin les feines que estan mal pagades,
que estiguin més ben pagades,
però a vegades també és veritat que hi ha uns estudis,
un valor afegit en certes feines
que després cobre el mateix un cirurgià,
doncs no ho sé...
Aquest és l'exemple que es posa sempre de Cuba.
Exacte, sí.
Però vaja, sí, la teoria sobre el paper,
el paper ho aguanta tot.
La pausa dels dies, parlant del paper,
és el llibre, el diatari de vivències plenents
que acaba de publicar el Xavier Gresset
i que d'aquí tot just una hora, a les 12 del migdia,
avui presentes a la llibreria Ona,
de Barcelona, que t'estan esperant.
Carrer Pau Claris.
Encara hi sou a temps d'arribar-hi,
que és el signi.
I si no tenen una segona opció avui?
A les 7 del vespre al castell de Vilaseca.
Estàs de bolos, eh, Gresset?
Els dissabtes són dies complets.
El que passa és que aquí veig que hi parles de teatre,
de natura, de festes,
que és una realitat que no té res a veure amb el teu dia a dia,
que estàs connectat a l'actualitat,
en què deus anar estressat,
que si ha P7, que si cotxe amoni avall,
que si preparar-te d'entrevistes polítiques,
que si llegir, perquè estàs tot el dia...
Ets dels pocs programes mainstream...
Tu fas 4 llibres a la setmana?
No, 4, no.
Faig 10.
Fem 2 cada dia, ara ja.
Vam començar a poc a poc quan en fem 2.
Vull dir que, clar, temps pel teatre,
per la natura, per les festes,
per la cuina i per la vida de repòs, poc.
Sí, però tot i així, per exemple,
ara fa un parell de dissabtes,
vaig poder combinar cuina i teatre.
Vam anar...
Vam anar al Mass Marroc,
al German Roca,
recordar els clàssics del Roca.
Soc un gran fan
de la gastronomia de la German Roca
i de tots els grans cuiners que té aquest país.
Vull dir que Catalunya és un país sense exèrcit.
El seu exèrcit, com diu també en Miquel Berga,
són els seus cuiners
i les etzabares.
Les etzabares floreixen un cop cada 10 anys.
I quan les veus així,
tant estilitzades,
fins a l'aire,
tota l'extensió, penses,
ve la imatge i surts aquí a la pausa els dies,
i dius que això són les llances
de l'exèrcit català,
de les etzabares que floreixen cada 10 anys.
I vaig anar a dinar allà
i després vam anar a veure tots els meus fills,
que és del millor que he vist últimament,
en Jordi Bosch i...
Tot anava a parlar meravelles.
Ho diries als selves, això?
Això ho dirigia perquè ara ja han acabat temporada
i per tant,
espero que el llibre ho reprogrami
o en tot cas es pugui recuperar.
I si no, també vaig veure les amigues del Fitz Roy,
escalant aquesta muntanya,
impossible,
i un fart de riure també al Teatre Borràs,
que elles sí que són encara en cartell
i per tant també les recomano.
Bé, avui no has vingut a parlar del teu llibre,
tot i que també és la pausa dels dies del Xavier Gracet,
dietari de vivències plaents per Sant Jordi,
si el compreu molt abans segur que us el signarà.
Però has vingut a fer de comunista,
per tant has d'endevinar el personatge misteriós
dels uients.
El més ràpid a Twitter s'emporta unes lambes munic del seu número.
Abans les consultes.
Això està bé, que sí, del seu número.
Sí, sempre ho recordo perquè dic, ostres,
no és que sortegem avui un 42,
sinó que el guanyador s'hi diu, mira, faig un 45...
No, hi ha vegades que em regis comunistes,
escolta, les sabatilles són les que hi ha.
No, talla't el peu.
Eli Port ens escriu, com estàs, Gracet,
m'imagino que estàs al corrent que un grup de mil científics
de primer nivell han fet un comunicat
demanant aturar temporalment eines basades
en l'artificial com el xat GPT
pel risc que canviïn la història de la vida.
En el comunicat s'arreteix que aquestes eines
tenen capacitats emergents totalment imprevisibles
i es pregunten si hem de córrer el risc
de perdre el control de la nostra civilització.
Com dirien a Madrid, s'ha disparat el cagòmetro.
A casa som de tradició comunista, Gracet,
en soc ferma defensora,
quan m'imagino un país governat per intel·ligència artificial
on no em puc evitar, sentia esperança i optimisme.
Em satisfa la idea de prendre el poder al capitalisme
de sempre que em trobo.
Una intel·ligència artificial dirigint un col·lectiu
crec que estaria lliure de prejudicis,
d'interessos ocults i de privilegis
i governaria amb absoluta igualtat,
que és un dels principis del comunisme.
Ànims, camarades, el futur ens somriu,
estem més a prop que mai de la política sense polítics.
Postdata, un dels firmats del comunicat
és Elon Musk, per tant, sempre en contra
del que digui aquest senyor.
Signat Eli Port des de Riu de Canyes al Baix Camp.
Estimada Eli.
Bona tarda.
Estimada Eli.
No sé si saps, vaja,
suposo que el teu missatge ha arribat abans,
que per exemple,
Itàlia decidís aturar tot el que tingués a veure
amb el xat GPT
perquè estan res la protecció de dades de la ciutadania.
Però a banda d'això,
sota la creença aparent
que el món serà millor
si les decisions les pren una màquina,
error,
perquè la màquina les programa algú.
Per tant,
necessitem transparència algorítmica.
Justament,
fenòmens com el...
de Donald Trump
està emparat
a la xarxa, està emparat a l'algoritme.
Al contrari, hi ha hagut molts missatges
d'odi, de concentració
de grups d'extrema dreta
al voltant d'aquesta intel·ligència artificial
que polaritza,
que crispa, que nerva
i que sota la falsa aparença
de benestar democràtic
és tot el contrari, emmascara.
Aquí el que hem de fer sempre
és treure màscares.
I justament,
aquesta intel·ligència artificial
pot posar encara més en perill
la democràcia.
Carai, Graset, tot preparat, eh?
Sense llegir ni una línia.
Ahir vaig entrevistar el Jaume López,
que ara el politòleg és director general
de bon govern, innovació
i no sé què més.
I vam estar parlant d'aquesta qüestió.
És un tema que hem tacat,
ai, que hem tocat.
Per això tenia clara aquesta resposta.
Ens ha tornat a escriure en Line album,
en aquest cas ens ha enviat una nota de 10,
que saps que és de Taradell, i diu això.
Hola, Xavier Graset. Què tal?
Felicitats pel programa que fas, eh?
Gràcies.
Perquè et convido a la reflexió
sobre el que passa cada dia
i jo cada nit cap a les 10 me sec el sofà,
em lio un... em faig una gama milla
i us segueixo amb bastant interès.
Em quedo pájaro, però m'agrada igual.
Graset, oi que vas treballar
uns quants anys de corresponsal a Madrid?
7 anys.
Jo no tinc res contra Madrid, sí que tinc coses contra Madrid,
però tinc la sensació que periodistes polítics
i artistes catalans, quan aneu a Madrid a treballar,
quedeu una mica alluernats, perquè allà, per dir-ho d'alguna manera,
toqueu cuixa, oi?
Com a metàfora, vull dir que toqueu poder i us cuiden.
I en comparació amb ells, sembla que aquí visquem emprenyats cada dia.
¿Quan és amb ells que els hauria de caure la cara de vergonya?
Que són un forat negre.
No és el que són. Paràzits.
Demanes una canya i et regalen una tapa, cago en Déu.
Que te l'he pagada quatre vegades, la tapa.
Forat negre, la tapa.
Aquesta és la pregunta, Graset. Ets el millor.
El blind album des de Tarradell.
La pregunta quina és?
La pregunta és si quan aneu a Madrid
i passeu un temps llarg a Madrid, us infleu una mica.
I us enlluaneu.
No, però sí que és cert, amic de Tarradell,
que a Madrid tenen allò que es diu...
Si més no, en el tracte humà,
la relació interpersonal tenen més xarme.
Hombre, què tal, llàmame y quedamos.
Dius tu de cop...
Però no, que escoltes, si gairebé no ens coneixem.
Hombre, sí, llámame y este fin de semana y quedamos.
Llavors tu, innocent, caus de quatre potes i truques.
Truques i dius, no, no, si es que no vamos a la sierra.
Hombre, pero no me habías dicho que llámame y quedamos.
Ja, ja, però...
Hi ha com una fabilitat.
Hi ha gestos i atics.
Señor Graset, ¿viene usted tanto que le vamos a poner su nombre
a un còctel?
El Bar del Diego.
Hombre, joder, ostres, que il·lusión me hace, fill meu.
I llavors descobreixes que aquesta feta,
posar el nom a un còctel,
ho han fet amb tothom.
Tothom que mínimament va allà sovint
o treballa als mitjans i tal.
Va passar amb els amics del Bar del Diego
que vaig veure la Ruth Gabriel
com dia llegint el País de las tentaciones,
quan encara existia aquesta secció del país,
deia, Ruth Gabriel, ¿cuál es tu bar favorito?
Mi bar favorito es el Bar del Diego,
y yo la mi nombre.
Això m'ho van prometre a mi, també.
Exacte, això de fer-te creure que ets el millor del món,
això és una tècnica habitual.
Per contra aquí, doncs, sovint estem emprenyats.
Però a vegades diu
que tenim humors diferents,
que l'humor català és diferent del mes any,
i jo que hi he viscut,
puc constatar que no,
que riem de les mateixes coses.
A Madrid, directament se'n diuen de nosaltres.
Per tant, l'humor és el descompartit.
L'última consulta.
Ana Conda diu, com estàs, Gracet,
em fa molta il·lusió fer-te arribar a aquesta consulta,
perquè et segueixo des que feies el Tot Gira a Catalunya Ràdio.
Soc del Barça, igual que tu,
i en moments com ara, que passa per una crisi institucional important,
no puc evitar pensar què dirà en Manolo de tot plegat.
El Manolo del Bassas, te'n recordes?
Aquell personatge que feia una mica de ràbia,
com a bon madridista però que tenia aquell punt entranyable.
Ja he empezat.
Res a veure amb la caverna actual que no té res d'entrenyable,
més aviat al contrari.
D'altra banda, et tinc per una persona tranquil·la,
que no sap gaudir dels plaers de la vida.
Partint d'aquesta suposició, Gracet,
li podries fer alguna recomanació a Bori Fati,
pare d'en Sufati,
perquè es calmi, gaudeixi de la vida
i no es converteixi en un llaç per la carrera del seu fill?
Home, doncs que presideixi un equip de la Kings League, per exemple.
Hi vas anar, no?
Sí, molt bé.
Estaves a la llotja o...?
Sí, vam disfrutar molt, amb el meu fill.
Vas veure el moment en què Joan Laporta es va aixecar en Arbat?
Sí.
I què es feia, en aquell moment?
No hi havia tanta llotja.
No era la llotja presidencial aquesta
que tenen pantalles monitors per veure la repetició del sonor.
Era a tribuna, et vull dir.
Però la zona a prop, tocant la llotja.
I no sé, vaig veure que saltava per allà,
vaig veure això, Xavier Trias...
No, el president aragonès,
és que estava allà, amb Laporta, també,
i que es va haver d'aixecar, perquè, clar, l'altre estava també.
Sí, no ho sé.
Però, vaja, sí que hi havia...
Érem un punt que cadascun dels partits
passaven noies de carrer,
noies d'aquestes que volen agafar més renom
dins de les xarxes,
com a youtubers o com a streamers,
que anaven allà a la casa
de veure si hi havia com algú
de la llotja presidencial
més famós o algú que els fes fotos.
I veies continuament gent que anava fent fotos,
que jo no el coneixia ningú.
Però el meu fill me'n va dir, no, aquesta és una tiktoker.
Aquest és, no sé qui...
A tu no et demanaven fotos, eh?
No, no, mira, allà jo vaig poder passar, desaparegut.
Menys a l'accés, que hi havia un noi
dels que tallava les entrades, que diríem vulgarment,
passa sota un codi de barres,
que em va dir, home, que vedo!
Quédate, saps?
Al Borifati què li diries?
Home, al Borifati li diria que tranquil,
que és veritat que a vegades se'n recorda una mica
aquella estampa dels pares
que quan vas a veure un partit
amb el teu fill o que juguen així,
que estan allà esbroncant a l'àrbitre,
a l'entrenador,
perquè no el fa jugar.
Jo diria que es posi tranquil, home, que es posi tranquil,
que també fins i tot ahir Xavi recordava
que ell va patir,
va patir un temps d'espera
fins que no va jugar
un partit sencer, no?
I em sembla que el millor que li pot passar a l'Ensofati,
això, que el graduïn, que no sigui tot de cop,
perquè si no després es trenquen aquests nanos.
Tu vols que Messi torni al Barça?
Oh, i tant!
No, ja sé que diuen, home, no, que ara ja no hi té lloc,
perquè el seu temps ha passat.
No, no, jo penso que podria ser un bon revulsiu.
Home, no, perquè allò és que ara tots aquests
nanos creixent...
I com ho pagarem tot això? I com ho pagarem?
I aquests nanos que s'estan recomposant
sobre el terreny d'això,
on aniran a parar, això serà un tap,
això és un enganyes, pa, per avui,
i gana per demà.
No, però una mica tot el que sigui xou,
vinga, que hi hagi merder, que vingui Messi.
Ara es veu que a Montjuïc no li agrada.
És que fins i tot s'està especulant
amb la possibilitat d'endarrerir les obres.
Diu exacte, si ha de venir Messi.
Bé, hi ha una part del camp,
una part dels gas, que ja no hi són.
Sintonia.
I jo no entenc greu, perdona, com a comunista...
Tu avui aquí vens per amor a l'art.
No.
Només pots fer preguntes amb un sí o un no.
El nostre interlocutor barra interlocutora
entén el català, entén el català,
però no el parla.
I això és una pista.
Home, una pista.
Això no és cap pista perquè a Catalunya hi ha molta gent
que entén el català perquè no el parla.
Però això ja descarta molta gent.
Tots els que parlen català.
Vinga, Gracet, endavant.
Bon dia.
Ah, no, bon dia no es pot dir.
Això era un parany, era una trampa.
Sou un home, sou una dona?
Sou un home, sou una dona?
No, sou un home, ets un home?
No.
Ets un home?
No.
No.
Ets una dona?
Sí.
No tot és binari.
Tenim una dona a l'altre costat de la línia telefònica.
Tenim una dona a l'altre costat de la línia telefònica.
Va...
Et dediques a les arts?
Plàstiques?
No.
A les arts escèniques?
Sí.
Arts escèniques.
Et dediques a la dansa?
No.
Et dediques al teatre?
No.
Et dediques a la música?
Sí.
Et dediques a la lírica?
No.
Et dediques al rock-pop?
No.
Et dediques a la cançó?
Una miqueta.
Una miqueta.
Parla català?
Una miqueta de català.
Així es comença.
Busquem una dona que es dedica a la música.
I el pop-rock que ha fet un...
Doncs què queda?
Ah, pot quedar la cúmbia.
Cantes cúmbia?
No.
Canta de tot.
És una persona que canta.
Una dona que canta.
Una intèrpret.
Passa bé per aquí.
No sé.
Tens algun concert
previst a Catalunya?
A Barcelona.
Actues habitualment a Catalunya?
Sí.
Sovint ve a Catalunya.
Sovint ve a Catalunya.
Però això no m'aclarirà res.
Vols una pista?
No m'agrada patir.
No t'agrada patir.
Arroba el suplement a Twitter.
Veig que la gent està bastant animada.
Algun ja l'han adivinat.
Tinc el mòbil carregat.
No, no.
Només de conèixer el timbre de la veu i la textura.
Ostres.
A veure com ho podem preguntar.
Tinc espècies.
No, tranquil.
Doncs tira per aquí.
Així més.
Has cantat,
a banda de cançons pròpies,
que és evident canter,
et vam conèixer cantant versions?
Et vam conèixer cantant versions?
Et vam conèixer cantant versions?
Ho hem de preguntar a mi.
Potser això no et respon.
No necessàriament.
No necessàriament.
No necessàriament.
Tenia un repertori pròpic.
Has cantat mai Eurovisió?
Aquesta és bona, també.
Piqueu fort.
Has cantat mai Eurovisió?
Sí.
Has participat d'Eurovisió
a fruit de participar en un concurs televisiu?
a fruit de participar en un concurs televisiu?
Sí.
Home, això ja...
Sí, sí, exacte.
Bueno, espera, espera.
No pot ser la Bet, per exemple.
No pot ser la Bet,
perquè la Bet parlaria català.
Si no és la Bet...
malgrat que el teu nom sigui...
malgrat que el teu nom sigui...
d'una flor...
Sí.
Ets... què?
Digues el nom.
Et dius... El teu nom és...
Rosa o Rosa?
Sí.
Ets...
Home!
Rosa López.
Bon dia i bona hora, Rosa López.
Hola, twitter.
Que difícil tenir este callado.
Molt difícil, Rosa.
Oye, qué bien, ¿no? Muchas gracias.
Qué bonito, qué bien, oye.
Com està, Rosa?
Pues mira, parezco Rosa, hoy,
porque he vuelto de viaje.
Estabamos trabajando muchísimo
y justo me he despertado...
O sea, ¿sol?
¿Sol? No tengo ni batería...
Ara son 2 quarts de dotze del migdia.
11 a 25.
11 a 25.
T'hem aixecat del llit, eh, Rosa?
Oye, oye, oye.
Va ser una juerga, o què?
Estàs fent bols tòpics dels artistes d'anar a dormir tant.
Uiskito...
Todo de trabajo, de música maravillosa,
de proyectos increíbles.
Venimos de ahora, bueno, una inauguración de Cocker,
que con ellos vamos a hacer Cocker Moda,
vamos a hacer una Baker que se llama,
una cazadora,
inspirada en el nuevo singer que hemos sacado en 1930
para dar visibilidad ayer,
que fue el día internacional de las personas trans,
y la Baker es una tirada ilimitada,
y ayer, bueno,
tuvimos que regalar nuestro tiempo en el viaje,
en la inauguración de una tienda preciosa
que ha puesto en Alcoi
y tiene mogollón de tiendas por tu lado,
y 1930 arriba siempre.
Mira, parlaves de...
Tens una cançó dedicada precisament al col·lectiu trans
que sona així.
Va, Graset, fot-li.
Aquest mes de març, de fet,
la Rosa López ha publicat una cançó,
que és aquesta que estem escoltant,
que es diu 1930,
i que és un tema reivindicatiu que ha dedicat al col·lectiu trans.
No sé si fins i tot, Rosa,
perquè hi ha hagut merda en aquesta cançó,
perquè alguns patrocinadors pot ser
que s'hagin fet enrere després d'aquesta peça?
Sí, es que ha sido jovencia un poco triste,
y feliz a la vez,
porque hemos tenido muy buena crítica por la gente.
Hacemos una canción para las personas,
para gritar libertad de nuestra vida,
donde nuestra madre, nuestra del mundo,
es para ser felices y aprendernos muchísimo,
y ser felices.
Y claro, la sorpresa ha sido que cuando sacó el tema,
que casualmente también se hizo legal la Ley Trán,
que ni mucho menos ha coincidido,
porque no teníamos ni idea de si eso iba a suceder o no,
y nació a mí la sensación de la ganas de ayudar a esas personas,
que esa parte todavía está muy escondida en el col·lectiu,
y sucede muchísimo.
Porque hoy en día podemos tener delante nuestra
una persona gay, lesbiana,
y no pasa nada, igual que el divorcio se ha hecho legal,
ya no nos parece raro,
pues la parte esta de personas transgénero
sigue todavía muy escondida,
con mucho sufrimiento,
y todavía con mucho bullying, que le decimos,
que el bullying se queda corto, porque se escuchan historias,
atroces.
Y bueno, pues llevo tantísimos años con la gente,
y el col·lectivo me ha apoyado siempre tanto,
me ha abrazado, ha empatizado conmigo,
porque yo también he sufrido estigmas como con la gordura,
con hablar que no se me entendiera,
por ser miope, por tener los dientes tortidos,
vamos, que si llego a tener algo más, pues también, ¿sabes?
Y la historia es, bueno, pues gritar libertad
desde el mejor sentido, de la forma poética,
a través de una historia real, que sí que existe,
que de ahí viene su nombre, en 1930,
y en ese año, pues, fue la primera,
hubo la primera mujer danesa,
que además tiene una historia muy bonita,
en libros y películas,
que es una mujer de película,
que dio sus memorias, sus notas,
y se llevó a una película y a un libro,
y yo le quería hacer canción, le quería inspirarme
en su historia, y de que fue Ártica, el productor,
y la letrista, la Yacay, han hecho posible
que sea, bueno, que su potencia en la canción,
que sea, no se ha hecho para que sea un himno,
pero ojalá lo sea en los corazones de la gente.
1930, una de les últimes peces de la Rosa López,
però en tenim més.
Gracet, ets un cara dura.
Tu, Gracet, ets un gran punx a discos, eh?
No, a mi m'agrada, a veure quan entra la nota musical,
a veure els tempos...
T'agrada la música, tu, Gracet? M'agrada molt la música.
Perquè la música té alguna cosa d'intangible,
és un llenguatge que no se sap gaire bé per on,
el cos que et regira té una força abocadora terrible,
actua sobre el cervell d'una manera que no sabem ben bé com.
Has intentat mai cantar, tu?
No, jo cant desafin, segur, però considero que tinc bona veu,
clara i potent, però em faltaria afinar-la.
Però sí, sí, he cantat en algun escenari.
Rosa, vas tu que fa poca Barcelona, no?
Bueno, yo que... Barcelona, hace poco estuve en Barcelona,
en la Europarty.
Sí, por la revolución, precisamente.
Ahí he vivido una experiencia que a mis 42 años
pensaba que la vida no me iba a sorprender, no?
Por los 42 años, pues hacer las cosas con cariño,
pensando mucho menos, quitando la importancia de las cosas.
Y he hecho como una locura, ¿no?
El cariño es lo que hace el amor, hace que hagas locuras, no?
Entonces, quise estar en esta Europarty,
me propusieron a hacer un poporri maravilloso,
que entre ellos estaba también la canción de Beth,
pero como estuvo Beth, asistió, se tuvo que quitar y tal,
y Beth fue maravillosa de estar con ella,
que a ver si quedamos y cuando vaya ella para allá,
cuando yo vaya para allá o cuando ella venga para acá.
Y fue una experiencia muy bonita que me ha tenido
como varios días apartada de las redes sociales.
Con mis 42 años, como si yo fuera un adolescente,
me ha tenido apartada de las redes sociales.
Caram!
Què va passar que et va sorprendre, Rosa?
Et van criticar, no, Rosa?
Sí, además, son cosas que son normales,
en la vida de un artista,
además llevamos, como artistas dependientes,
pero qué va a pasar?
Me gusta centrarme siempre en lo que suma,
lo que suma para bueno.
Entonces, he tenido muchas cosas que han venido preciosas,
donde se ha cantado increíble,
donde hemos estado pasándonos bien,
y nadie empodera esas situaciones, esa conquista.
Y de repente, que tú decides, con todo tu cariño,
después de 21 años, aceptar, subirte al escenario,
cantar canciones que nunca lo he hecho,
de artistas tan grandes como Pastora,
Soraya, Edurne,
rodeada de amigos que hace 21 años no ve,
se retremitía por televisión,
todo el rato pa' que pa' allá,
atendiendo a todo el mundo,
no paraba de hablar,
con la música fuerte, habían aparte,
y todo fue genial, porque había un equipo detrás,
menuditas factores,
y era precioso, lo hicieron genial todo,
todos lo hicimos con mucho amor,
Alex Martín, que hizo ese maiz muy precioso,
que yo estaba encantada, me lo miré en el tren.
¿El problema quién es, que había gente que decía que no había cantado
prou bé o quién era el problema?
Yo es que te pongo así un poco a todos,
a ver, la gente empezó a criticar con mucha...
Además con mucho odio, como si tú fueras...
Tu la xarxa es terrible.
Cada una de las cosas forman parte de nuestra vida,
pero cuando son buenas para nosotras,
pero cuando es simplemente porque crea odio,
últimamente yo no sé qué pasa, que desde que estoy con mis 42,
más entro con mi música, las cosas salen bien,
de repente a la gente, sobre todo a la que no te conoces,
como que no le gusta que crezcas, ¿no?
Y de repente, pues hay cualquier sonido extraño,
el medley me lo pasé en dos horas de tren,
que además, bendito amor, que en el tren tampoco,
le saludaban y tal, entonces me iba...
O sea, fue una locura, veníamos de más locura,
y fue una bendita locura subirme al escenario de estar ahí,
porque la gente no se veía,
porque la gente no se veía,
y de estar ahí, porque la gente se merece que tú estés con ellos,
porque siempre estamos a deditos,
y los eurovisivos siempre estamos...
Yo, por lo menos, personalmente, me siento a dedito,
entonces me subí al escenario y canté un medley precioso,
que preparo a Alex,
y mi sorpresa fue recibir tanta crítica negativa, ¿no?
Una mica de alegria, una mica de alegria.
Clar, és que home...
Clar, una mica de celebració.
Mira, compara el Europe's Living Celebration amb la cançó
que Espanya porta aquest any a Eurovisió,
que és E.A.E.
Sí, sí, sí.
Ai, senyor, ai, senyor, senyor.
Home!
Clar, mira això, mira això i mira això.
Mira això.
Sí, sí, sí, no, no.
Ai, ai, ai.
Clar, home.
A tu i a E.A.E. et convents o...?
No, no.
Ara, ara.
Jo sóc de celebrar, s'ha de celebrar tot el que puguem.
Gràcies, és que...
Tinc un taxi, no?
No, per...
Tinc un taxi i mi Toni tenc, que són catalanes.
Home, però és que la compares amb E.A.E.
i no ens acaba de convèncer, rosa, la veritat.
Sí, sí.
Me hace mucha gracia, porque son dos momentos muy diferentes,
dos circustantes diferentes,
dos crecimientos diferentes de una España
y de un mundo que está completamente diferente.
Hoy día vivo en las redes sociales, sonidos nuevos.
Me hace mucha gracia.
Dicen que las comparaciones son odiosas.
Sí, sí.
A tu et trobaràs a l'internacional, també?
No, no, no.
Rosa López, moltes gràcies avui per jugar amb el comunista,
una abraçada ben forta,
i ben aviat segur de tornar de Barcelona, també.
Un petó, Rosa, un petó.
Moltes gràcies.
I tu et depet cap a la llibreria, l'Ona,
perquè tens el taxi aquí esperant,
que fa 10 minuts que em dius que has de marxar, però t'has retingut.
Però no que s'acaba amb l'internacional,
arriba el parell de la tierra.
Coneixes el Carles Tamayo? Sí, home, i tant.
Doncs ara et trobaràs el Tamayo.
I les Múnic on les recullo?
No, les Múnic són per aquest ullent que és totalment ràpid.
Gràcies, Graset. A tu, Roger.
No us perdeu la pausa dels dies.
Dias sense pausa.
Dias sense pausa, no, la pausa dels dies.
Fem una pausa, ara sí,
i arriba el Carles Tamayo.
Fins ara.
El suplement. Amb Roger escapa.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT de l'Helix Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Sabem que sentir algú a prop és molt important.
Per això, a CaixaBank volem estar al teu costat
protegint el més important
i mantenint el preu de les assegurances
i l'alarma de següents directes sense pujades
durant tres anys.
Informa't a la teva oficina o a caixaBank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Per les assegurances MyVox.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Les pantalles tampoc són dolentes per ser.
Potser el que és dolent és l'ús que en fas de les pantalles.
Va començar amb el mal humor quan s'acabava la bateria,
quan li deies que bueno prou.
El problema és que estàs tot el dia
veient allò que t'interessa,
però no estàs pendent del teu amic,
de la teva mare, del teu pare,
dels teus deures o de la teva vida.
Pels adolescents és la gran distracció.
30 minuts a TV3 diumenge a la nit.
L'última vegada que vaig fer servir esta paraula
va ser gener del 2017.
M'ha fet el favor.
Literatura, molta literatura.
El podcast que a través d'una paraula en català
sobra a tot un món.
Jugarem, riurem i reflexionarem sobre la nostra llengua
i ho farem en un programa farcit de gent
apassionada pel català.
D'això no en tingueu cap dubte.
Us ho podem assegurar perquè nosaltres tenim paraula.
Tenim paraula.
El podcast sobre la riquesa del català amb Roger de Gràcia.
És evident!
Antoni la Fire!
Antoni la Fire!
Per clients excel·lents, preus excel·lents.
Celebra el nostre 20è aniversari amb un nou aire condicionat
per només 279 euros.
Ja la teva botiga hi ha bricot de pot ponès.
Dolores, li confesse a la seva mare,
els he matat jo però tinc un fill i em culpa tu.
1935.
Al municipi de la granja d'Escarp, al Sagrià,
cinc membres d'una família han mort
amb els mateixos símptomes.
Una gastroenteritis aguda.
El derivat dels cènics fan servir
com a matar rates, mata de les rates,
de morrages digestives massives.
La Dolores va passar 23 anys a presó,
condemnada per enverinar la sogra, el marit,
la cunyada, el cunyat i un nebot.
Ella li deia a la meva mare,
jo no mataria a ningú en el mundo más
y a mi familia otra vez lo volvería a hacer.
Va accedir a que li fes en una entrevista.
El cas de l'enverinadora de la granja d'Escarp
a Crims, amb Carles Porta.
Disponible a partir d'aquest dissabte,
en podcast, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Dissabte, des de tres quarts de dues del migdia,
torna la Lliga amb un partit d'alt voltatge,
Girona a Espanyol.
Amb el Girona a cinc punts del descens
i l'Espanyol a un pot ser un partit clau
per a la permanència.
A la tarda, des de Sabadell,
la final de la Champions femenina de Vaterpolo,
les semifinals de la Copa femenina de bàsquet
i us acompanyarem fins a la TDT de l'Els Barça.
A més, el gran premi de motociclisme d'Argentina,
la Fórmula 1 i la Copa de futbol Sala.
Tot gira.
Dissabte, des de tres quarts de dues del migdia
i diumenge, a partir de les quatre de la tarda,
amb David Clopès.
Amb Roger Escata.
Tres minuts per arribar a tres quarts de dotze.
Comencem.
Carles Tamayo.
Bon dia i bona hora.
Com estàs?
Pari d'investigació i youtuber.
Ves que has canviat d'indumentària, ja.
Sí, tinc tincògnit, avui.
Vols que vingui vestit igual?
Sempre vas vestit igual.
Avui que vagis amb un jersei em sorprèn.
Però perquè fa fred.
Fa una setmana estava suant amb àniga curta
i ara ha vingut amb la moto i estic tremolant una mica.
Què et penses amb tu?
A molta gent li passa.
Però t'ho fas en compte a les mandarines, també.
Vas fer aquella arenga anti-mandarines en públic,
que jo en principi em sentia bastant identificat.
Però...
Vas a canviar de mandolala. És un jaquetero.
A mi la mandarina m'agrada.
El que no m'agrada és que altra gent et mengi el meu costat.
Ostres.
No m'esperava això de tu.
Aquí la gent de l'estudi estava amb mi.
Tu què menges entre hores per picar?
Jo?
No fa olor, és saludable.
I és molt saludable.
El problema és que és una mica car, però m'agrada molt.
Les nous, amallanes, ametlles...
Són cares, els fruitsex van pujar, això.
Sí, però gràcies a YouTube em va bé.
Aleshores em puc permetre el luxe de comprar fruitsex.
És la realitat en què vivim.
Et guanyes molt bé la vida, últimament, Carles.
Tinc 3 persones treballant amb mi.
Un dia parlem d'aquest tema.
Va ser a la Kings League, tu?
No, la veritat que no he seguit res de la Kings League,
ni sé de què va, però ho està petant molt, sembla.
És que tots els streamers i tots els youtubers eren allà, no?
Sí, sí, sí.
No és el teu cas.
Hi ha molts ecosistemes de youtubers que no m'han convidat.
Ah, va, mira això.
Però hi ha moltes bombolles dintre del món dels youtubers.
Aleshores casco va una mica a la seva.
Avui amb el Carles Tamayo parlem del judici de l'Aioasca,
perquè fa una setmana que vas declarar com a testimoni, Carles.
Ha estat la primera vegada que he anat a un judici.
El jutjat per la teva investigació i infiltració
en grups espirituals com el Santo Dame, que em vam parlar,
sectes New Age de manipulació psicològica
que utilitzen drogues al·lucinògenes,
com l'Aioasca com a mètode de captació.
Què passa?
Doncs que et van fer una citació a declarar com a testimoni
perquè hi ha una investigació policial en curs
i com que sabien que tu t'hi havies infiltrat
gràcies també per poder fer aquests reportatges,
doncs et van cridar.
Sí, arrel de tots els reportatges,
això es va obrir una investigació,
aleshores vaig anar jo com a testimoni.
Jo no havia anat mai a un judici, tu has anat a declarar alguna vegada.
Sí, i com has viscut tu?
Amb nervis, amb nervis.
Jo anava molt nerviós.
Jo per primera vegada, en 10 anys,
tornava a tenir aquesta sensació que tens abans de fer un examen.
Feia molt temps això que no em passava.
I jo m'imaginava que et seria tot molt seriós,
molt solemne, el típic de les pel·lícules,
i la veritat és que la realitat va ser molt diferent.
Era més semblant a un programa de Telecinco
pràcticament que a una cosa solemne.
Tu vas tenir aquesta sensació?
Ho vas fer per videoconferència?
Sí, perquè jo era un judici de Naval-Carnero
i jo declarava des d'aquí de Barcelona.
Què va passar?
Jo vaig entrar allà bastant nerviós.
Es va allargar dues hores.
Jo crec que havia entrat a les 10, i al final vaig acabar entrant a les 12.
La jutgessa em va preguntar això de
rectificar tot el que diu la declaració,
tot el que diu la policia i tal.
I jo vaig dir que sí, tot el que vaig dir va entrar.
Prèviament tu ja havies anat a la policia a fer una declaració.
Sí, jo ja havia declarat tot.
I un totxo heavy perquè van ser diversos dies infiltrat allà.
I també hi havia gent que no havia vist
totes les proves que podia portar, etcètera.
A partir d'aquí va entrar l'advocat de la defensa,
de la gent del Santuari que estan sent investigats.
Què es jutjava?
Hi ha diversos delictes, però un d'ells, per exemple,
és el delicte contra la salut pública,
perquè és gent que està donant llengües que hi ha altres substàncies
sota partícules terapèutiques que són falses.
Aleshores, allà hi havia molta gent prenent aquestes substàncies.
I clar, aquest advocat de la defensa era molt...
Saul Gutmann es diu, el Better Call Saul.
Era una mica d'aquest rotllo.
I jo no me'n recordava.
Jo no m'ho esperava, aleshores era...
Una persona molt expansiva.
Bé, molt expansiva. Vam acabar crits.
Jo vaig sortir de ja indignat.
Hòstia, no sabia que seria tan hostil.
Es va posar a cridar en plan de...
Dime exactamente usted que es todo lo ilegal que vio ahí dentro.
I jo flipant, dic, home, estem fent, en teoria,
hi ha un judici per determinar què és legal i què no és il·legal.
És el que m'estàs preguntant a mi.
Jo t'explicaré el que vaig veure.
I a banda que tu hi vas com a testimoni, no com a acusat.
Clar, i la jutgessa li va dir això mateix,
en plan, hazle preguntas de lo que él vio,
que me'n recorden a mi, i sí que me'n fa aquesta cosa típica
de les pel·lícules de...
És que jo era la primera vegada que me'n va declarar.
Això de, promete decir la verdad i nada más que la verdad?
I jo, sí, prometo. I així va començar.
Aleshores...
Clar, quan ella m'ha preguntada,
dime todo lo ilegal i tal, que jo vaig, home,
jo només puc respondre el que he vist,
i jo el que sí que he vist és que et pressionen
per prendre ayahuasca.
Perquè hi ha tot aquest tema del concepte de la falsa llibertat,
de si la gent està prenent ayahuasca o aquestes substàncies,
sent lliure o l'estan pressionant?
Clar, des del meu punt de vista, si algú et diu,
mira, que si tu tens un càncer,
estàs en un moment vulnerable i tal,
si prens ayahuasca, et curaràs del càncer.
Clar, tu estàs decidint lliurement
prendre aquesta substància o t'estan pressionant
perquè la prenguis. Saps? Aquí està el tema.
Si no tens tota la informació, si t'estan mentint,
no estàs decidint lliurement. Aquest va ser una mica
el punt de vista que jo vaig plasmar.
També hi ha una altra tècnica de pressió que feien aquí,
que era el tema aquest de si tu prens una substància
i et diuen que l'has de prendre totes.
Si tu prens la primera, ja totes estan al final.
Quan vas infiltrar dins d'aquest grup New Age
o aquests grups de manipulació psicològica
que utilitzen aquestes drogues al·lucinògenes
com l'ayahuasca,
vas veure com es pressiona la gent
perquè consumeixi això?
Perquè això entenc que aquí és on hi pot haver també delicte.
Clar, tot això va ser el que vaig estar explicant.
Hi havia molts casos on anaven a buscar la vulnerabilitat
que tenia cada persona i li deien, mira, posa-t'ho.
Una persona explicava, jo he tingut una ruptura sentimental.
Mira, per superar aquesta ruptura sentimental
t'aniria bé prendre aquesta droga, no?
Aquí l'estàs pressionant amb el tema que et deia del càncer.
Si algú et veia i et diu, mira, prenent aquesta substància,
et curaràs el càncer, l'estàs pressionant.
Estàs aprofitant-se de la seva vulnerabilitat
perquè faci el que tu vulguis, no?
I després també hi ha el concepte de la pressió del grup.
Allà tothom ho prenia absolutament tot, tothom.
Inclús la persona que te la donava també ho prenia.
Hi ha seguretat? Això és una altra pregunta que vaig fer ja, no?
A nivell de seguretat de la gent que hi ha allà,
si està tothom drogat en una sala tancada amb un foc obert,
que hi havia un foc allà de la llar de foc,
i no hi ha ni un tris extintor, hòstia,
a nivell de seguretat també em sembla algo mínimament preocupant.
I això va ser tot el que vaig estar explicant allà al judici.
La jutgessa et va demanar que parlessis més a poc a poc?
Sí, tio, sí, sí. Ella també, eh?
Sí, perquè era per videoconferència i ara com...
No et coneixia, eh?
Podem parlar més lento, que estava per videoconferència.
No sabia per videoconferència, com si només fos per videoconferència.
O sigui, no coneixia el personatge ni els precedents del personatge.
De Carles Tamaio.
Jo vull aprendre a parlar amb tu. Me'n fas un petit tutorial?
No.
Però com has après? No, perquè perdia la paciència.
A veure, intentaré parlar-ne.
Sí, no, és un tema de velocitat,
simplement de si acceleres la nota de veu del WhatsApp a 1,5
o la reprodueixes de temps real.
Jo, totes les notes de veu que m'arriba a 1,5, eh?
Sí, sí.
Una altra cosa que em va comentar també era...
Una altra cosa que em comentava també l'advocat,
que volia comentar coses dels reportatges
que no sortien als reportatges.
Clar, jo al principi em va deixar bastant perplex,
però no sabia quines estratègies s'utilitzaven.
Després m'han explicat que és algo habitual.
Diuen com probablement, potser la jutgessa no es veurà als vídeos
i simplement es llegirà un document del que diuen els vídeos així
si de cop apareix l'advocat aquest i diu
sí, perquè en els vídeos solo aparecen dos testigos que dicen...
Clar, jo dic, no, en els vídeos només apareixen dues persones de Brasil,
que era el que deia ahir.
També hi ha gent que ha estat en el grup,
al seu punt de vista.
Clar, hi havia moltes coses que jo flipava perquè diu
usted también fue a un juzgado a grabar a un abogado
y ese abogado le dijo que no sé què.
Jo flipant, dic, però crec que s'ha vist uns altres vídeos
o els meus no almenys no són.
I després em van dir que potser el que volia fer era,
si jo callava en aquest cas,
de cara a la jutgessa ja semblaria que és real.
Saps? És com, vale, doncs en el reportatge
només surten dos testimonis, així que no serà tan rellevant.
I a més també, bueno, no sé,
em va semblar com tot molt cutre, tu, la veritat.
Com amb tota aquesta feina que fan aquesta gent
tan perillosa que manipula psicològicament
i utilitza aquestes substàncies psicotròpiques
ben, bàsicament,
o convida a consumir aquestes substàncies il·legals
a molts d'aquestes persones que hi participen.
Hi ha hagut detencions relacionades amb tot això, no?
Últimament, no només a Catalunya,
perquè recordo un cas al Vargadà,
també a Gran Canària, a Mursa, a Madrid, a Astúries.
No sé si és que la policia s'hi està posant seriós, amb això.
Aquí a Barcelona hi havia una que venia com la mujer medicina,
que ja diu molt, que una dona es vengui com a mujer medicina
ja et diu quin tipus de persones acudeixen a ella, no?
Que són persones, com et deia, que estan en un moment vulnerable,
que estan buscant potser alguna solució al problema que tenen,
i aquesta és la mujer medicina que et donarà la solució.
Quina és la solució? Spoiler, ayahuasca, bufalvarius, cambó
i totes aquestes substàncies.
Jo el que sempre comento és...
Hi ha ells, el problema és que no es pot donar substàncies.
Aquestes substàncies va sota pretextes terapèutics que són falsos.
De la mateixa manera que la legia, tu pots anar a comprar legia
en un supermercat i és legal comprar-la.
El que no és legal és que en un bar et donin legia dient-te que...
Sota cap pretexte, però menys dient-te que això t'anirà bé per alguna cosa.
I ara, recentment, just...
Ara has comentat que va haver-hi una detenció d'un guru a Astúries
i ara han arxivat el cas fa un parell de dies,
perquè deien que no han pogut demostrar que la ayahuasca
no era de consum propi.
Saps? És com que a mi també em sembla que a vegades la justícia
deixa una mica cadassitjar, perquè és com...
Si la policia va entrar en una arredada,
hi ha imatges d'aquest cas d'Astúries.
Van veure ja diverses persones que...
Jo no vaig estar en aquest grup i ho desconec,
però segurament hauran pagat per consumir aquesta substància i tal.
I van arxivar el cas perquè deien que no podien demostrar
que si la ayahuasca era de consum propi o no.
El punt a favor que tinc dels grups on he estat
és que ho tinc tot documentat.
Ara gravo com ells cobren una entrada per poder-te donar
la ayahuasca, més després te la donen...
En el meu cas jo no formava part del grup i també me la donaven,
així que jo espero que, almenys en el cas del Santo Daime,
que és el que jo estic declarant com a testimoni,
acabi millor que aquest cas d'Astúries.
Sí que és veritat que aquest grup d'Astúries
no era un macrogrup com el Santo Daime,
sinó que era un grup molt petit d'Astúries,
i potser és més complicat si és petit.
Què és el ritual del búfaló?
Del búfal varios.
El búfaló és aquest que et cremen com a la pell
i et drogues bàsicament.
Hi ha molts.
Per què preguntes aquest en concret?
Que et deixen anar de curiositat.
Aquest es va fer molt conegut fa un any o dos anys ja
pel tema de Nacho Vidal,
que es va morir un amic de Nacho Vidal...
No sé si està resolt judicialment en aquest cas, crec que no.
Ho desconec que no.
Però es va fer molt conegut per això.
Però en aquests grups es parla sempre molt del tema ayahuasca,
perquè és potser la més cridanera però donant de tot.
Et vaig explicar un dia el tema de la seranga,
que a mi em va petar el cap,
que era una substància que et posaves una espècie de Cloridi,
que ells deien que et posaves als ulls,
i et deien que et curarà la visió interna i la visió externa.
I allà tothom anava amb ulleres.
I si algú té algun problema de visió,
i et ve un oportunista i et diu que posant-te això als ulls
et curarà la visió, t'està manipulant, t'està pressionant
perquè prenguis aquesta substància.
Crec que aviat farà un enjà de la detenció del Lluís Gross,
recordem que és el pederasta del Masnó,
condemnat a 24 anys de presó per abusos a menors.
Estàs treballant de fa molt temps amb aquest documental,
perquè recordem que tu vas avisar...
Vas avisar als Mossos d'Esquadra perquè participessin
d'aquesta detenció amb aquest personatge que es volia fugir
i que tu vas perseguir, rodar aquest documental,
i al final ajudar els Mossos a capturar-lo.
Això se sap quan surt, quan s'estrena, qui ho estrena,
a mi m'agradaria dir-t'ho, però no em deixen.
M'han dit que estem parlant d'una plataforma...
Ho has venut. No, encara estem parlant i tal,
perquè jo també vull tenir-ho tot lligat i ben lligat
i que no hi hagi cap problema.
Estàs acabant el documental.
El més del 50-60% del documental ja està gravat,
i ara falta gravar tota la part dels afectats
i falta gravar aquesta part.
Però sí que el nom de la plataforma no m'ho deixen dir
i no m'ho deixen dir.
A la que ho sàpiga, ho comentem un dia.
A veure si és veritat.
Aquí saludes al noi aquest de la sotana.
Mira, l'Andreu Jornol, ara bé.
4 minuts per arribar a les 12 del migdia.
Carles Tamayo, moltes gràcies.
Farem una pausa, de seguida ens actualitzem la Neus Onet,
de seguida l'Andreu Jornol i l'Albert Riera, i atenció,
perquè això potser t'interessa.
Els 5 primers uients que truquin ara mateix,
es porten una entrada doble pel musical
L'alegria que passa de De Goll de Gom al Teatre Poliorama,
la funció de dissabte 8 d'abril, que això és dissabte que ve,
de la tarda.
Per tant, un bon pla pel cap de setmana de Setmana Santa,
que és la setmana que ve.
Les 5 primeres trucades al 9-3-2-0-7,
l'alegria que passa de De Goll de Gom.
Tamayo, sort, descansa.
Igualment. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Ja és aquí la sisena edició
del Campos de Futbol Mundo Deportivo.
Del 10 al 14 de juliol a l'escola La Salle Bona Nova de Barcelona
per a jugadors i jugadores de 6 a 6 anys.
Apuntat ja al web MundoDeportivoFootGam.com
amb el patrocini principal d'Aigües de Barcelona,
el patrocini de Barça i la coordinació d'Enmic Esports.
Campos Mundo Deportivo, passió pel futbol.
Betusta Morla, Alice, La Moda,
Iseo Andodo Sound, Els Catarres, Triquell,
Bon Bon Fighters en coca-pí,
Serial Killers, Carmen 113 i molts més.
Als dies 23 i 24 de juny,
vine al Festival Ítaca, la revetlla de la Costa Brava,
i celebra Sant Joan a la platja de l'Ester Teat
amb dues nits que es preveuen incendiàries.
Entra a itacacultura.cat, descobreix tota la programació
i gaudeix de la millor música
als llocs més emblemàtics de l'Empordà.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas,
les leo poesía,
hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Darrere una trucada al 112 hi ha
moltes hores de preparació,
ganes de prevenir,
persones ajudant persones coordinades
i especialitzades en cada situació.
Un equip que comparteix la mateixa vocació
i que hi és per terra, mar i aire.
Hi ha la xarxa, també.
Més de 30.000 servidors públics al teu costat.
Un ús de seguretat de Catalunya.
Seguretat en cos i ànima.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Del Brasil a Galícia.
En un narcosubmarí.
27 dies d'infern.
Increïble, però cert.
La nova sèrie de TV3.
Besada en fets reals.
Operació Marea Negra.
Estrena a TV3 diumenge a la nit.
El festival de Peralada
celebra l'edició de Pasqua
amb dues de les veus del moment.
Jakub Józef Orlinski
i Freddy de Tomaso.
El contratenor Polifacètic
interpretarà el 6 d'abril
un programa amb peces de gen de Livy Baldy
i l'aclamat tenor, el dia 8,
oferirà un recital d'àries.
El festival de Peralada
celebra l'edició de Pasqua
amb dues de les veus del moment.
Una matina al Mozartiana
al Palau de la Música Catalana.
Dissabte 16 d'abril
Simon Hasley i l'orfèo català
canten la Beberum Corpus
i la missa de coronació.
Més informació a palaumúsica.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Link it, link it, link it.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Com podem convertir l'eparsitat en un repte?
Cap a un marc, el món de demà en comunicació?
Això és la guàrdia.
A catradio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enric Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Xantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.