Són les 10.
Pendents un diumenge més, i això també és notícia,
serà Riera de Rodalies.
Bon dia, doncs sí, un problema de primer ordre per molta gent
i que ja és carn absoluta de la campanya preelectoral,
malgrat que el president de la Generalitat
demana que no s'enfaci sang aquests dies.
Avui, precisament en un article, el diari Ara,
Pere Aragonès proposa un pacte de país
que s'expliqui, amb una sola veu,
per reclamar a Madrid el traspàs del servei.
El president explica que, superat el 28 tema,
vol vestir un front comú amb institucions,
agents econòmics i societats civils
per aconseguir les inversions i la gestió dels trens
a negada des de fa molts anys.
Aragonès apuntava aquestes línies de l'acord nacional
en una visita que feia ahir al Pirineu.
Que es portin a terme les inversions
que són absolutament necessàries
perquè els ciutadans del nostre país
que utilitzen el servei de Rodalies
han de tenir dret a no trobar-se cada dia
amb incidències continuades.
Si no es veuen capaços de portar a terme la modernització,
doncs que es traspassi integralment.
De moment, després del caos per la varia de dilluns a Gavà,
fa uns minuts, Remfa ha anunciat que, a partir de demà,
posaran marxa un bus llançadora
entre Sant Vicenç de Caldes i Barcelona.
Aquests autobusos funcionaran amb el mateix títol
de transports que Rodalies
i circularan en hora punta als dies feiners.
Això és de 6 a 9, que portaran viatgers cap a Barcelona,
i a la tarda de les 6 a dos quarts a nou cap a Sant Vicenç de Caldes.
Aquest matí també ens hem llevat amb un nou tiroteig massiu
als Estats Units, ara en un centre comercial a Texas,
amb almenys vuit morts.
Algunes persones estan sent ateses en hospitals
i sembla que entre les víctimes hi pot haver criatures.
La policia de Dallas afirma que l'atacant,
que és un home que ha actuat sol, també ha mort.
Segons diversos testimonis recollits per mitjans americans,
aquest home hauria disparat d'una seixantena de trets.
És una tragèdia més en aquest país
que acumula l'estadística d'un tiroteig mortal cada dia.
I Londres se recupera la normalitat
l'endemà de la coronació del rei Carles III i la reina Consor Camilla.
Una cerimònia no exempta, això sí, de crítiques
per la detenció policial de diversos activistes republicans,
inclòs Graham Smith,
que és el responsable del principal moviment antimonàrquic britànic.
Sentim Nick Lolly,
que és representant de Labour for Republic
en declaracions de Catalunya Ràdio.
Han detenido a seis personas.
Hay republicanos que están llegando, obviamente, a la protesta,
pero ya no hay líderes, ya no hay micrófonos, etcétera,
y es una manera en la que la policía britànica
y las autoridades británicas están cerrando
el discurso republicano en este país.
Alerta de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica
pel risc d'un greu accident nuclear a la central de Saporitja,
ocupada per les forces russes a Ucraïna.
Pel cap de l'organisme, Rafael Grossi,
la situació és cada cop més imprevisible
i potencialment perillós al voltant d'aquest complex
en plena evacuació de les poblacions veïnes
a decretades per les autoritats d'ocupació russa.
I ja ho sabeu, els que heu estat per aquí davant de Catalunya Ràdio,
perquè ha passat fa una estona, a les 9,
ha començat la cursa del Cort Inglés a la plaça Reina Maria Cristina.
El recorregut afecta la circulació fins a les 12,
hi haurà restriccions de trànsit i desviament en alguns punts,
Passets de Gràcia, Aragó, Viladomat, Gran Via i també la plaça Catalunya.
Alerta, perquè la cursa també té afectacions per al transport públic.
El tram, per exemple, està fora de servei
entre la plaça de Francesc Macià i la zona universitària.
I ara els esports, amb l'Albert Benet, que tenim avui.
El títol de cop ha aconseguit pel Madrid 9 anys després
amb la victòria contra l'Osasuna per 2 a 1,
amb dos gols de Rodrigo, amb el tècnic Carlo Ancelotti,
ja ha guanyat tots els títols possibles
en menys de dos anys des que va tornar.
El president del Madrid, Florentino Pérez,
assegura que cal protegir els futbolistes
que, com Vinícius, donen espectacle.
També es queixa del calendari
pel fet d'haver de jugar aquest dimarts
contra el City a les semifinals de la Champions.
El Barça també vol jugar avui la final de la Copa contra el Logroño
i el Barça d'Uke Patins, eliminat a les semifinals de la Champions,
després de perdre contra el Porto per 4 a 3 a la Lliga CB de bàsquet.
Avui es juguen el Manresa a València i el Barça a Font Llebrada,
ahir, derrotes de la Peña i del Girona.
I el mexicà Txeko Pérez sortirà avui des de la Pol
a la cursa del Gran Premi de Miami de Fórmula 1.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con Seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo empresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas, y vienen a comunidades autónomas,
como Madrid, precisamente,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya. Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Fem una pel·lícula.
Passen cinc minuts de les deu del matí,
aquesta hora de la setmana tràgica.
A Londres tenim el Ion Sindreu, columnista de l'World Street Journal.
Bon dia i bona hora, Ion.
Bon dia, estem aquí, Corona Psy.
Home, fa 48 hores que no parlem de res més.
No, no, ningú.
Toni Rodon, doctor europeu en ciències polítiques,
investigador al London School of Economics.
Bon dia i bona hora, Toni. Bon dia i bona hora, què tal?
Tu ets a Londres o on pares, ara?
No, no, soc a casa, a Londres hi vaig a... res, d'aquí poc.
Escolta, Ion, la criatura se t'ha fet monàrquica ja o encara no?
Home, ja us veu veure, no, la foto que us vaig enviar,
de la llar d'infants de la criatura?
Sí, explico, explico això, sisplau,
perquè demostra una mica com teniu el país, eh?
Bé, no, doncs ja us veu veure la foto, és a dir...
Sí, però els ulls no.
Arribes a la llar, per descriure-ho,
i allà tens un pòster immens, en principi, fet pels nens,
amb la cara de Carles III,
que diu la coronació de Carles III.
Hi ha com múltiples cares de Carles III,
i la meitat és com una foto, diguem,
i l'altra meitat l'han dibuixat cada nen.
Per la qual cosa, Carles III sembla Terminator,
que, per tant, fa bastanta por.
Sí, realment...
Clar, si li demanes a una criatura
que et pinti la cara de Carles III, la cara surt com surt.
Però deixa de dir,
feia menys por al mural, la cara de Carles III al mural,
que la realitat, perquè jo el vaig veure...
Bé, no ho sé, com...
Ho vas seguir? Tu i jo no ho vas seguir?
Tu que tens passaport britànic, també?
Sí, sí, més o menys ho vaig seguir,
i, de fet, fins i tot a la tarda vam anar a fer una volta,
i hi havia esdeveniments...
per celebrar la coronació pel carrer.
Què et va semblar?
No, em va destacar la cara d'absoluta depressió de tothom.
I també he de dir que em va decebre, saps aquell moment,
quan li donen l'anell,
i després li donen l'orb de la bola del món,
i li donen l'espasa...
A mi em va decebre que no els hagués d'agafar tots alhora.
Perquè jo pensava que anava per aquí,
és a dir, una mica fer d'equilibrista, no?
Primer et donen l'espasa, després els cetres...
Però no, no, no.
Ell ho agafava i ho retornava.
No ho sé, jo sempre a favor de Camila, bàsicament.
És l'única cosa que estic d'acord amb Joan Carlin.
L'has reivindicat molt, aquestes últimes hores, de Camila,
no només el Joan Carlin,
sinó també els diaris, avui,
també el seu tarannai durant tota la posada en escena.
Sí, sí.
Segurament és la figura que surt més reforçada
després de totes les últimes hores, no?
És que jo sempre he estat de l'opinió que Lady B, no?,
era la manera com Anglaterra es pensa que és,
mentre que Camila és com Anglaterra realment és.
Tu, Toni, com t'ho vas mirar tot?
Bé, jo vaig seguir la pel·lícula, que alguns en diuen,
que és bàsicament tot el seguiment
dels esdeveniments reials a la televisió, la BBC.
Molt ben destinats, eh?, els diners cap a la BBC i on,
aquests dies, després de setmanes i setmanes parlant d'això.
Però deixa'm afegir que... un to costumista, també,
perquè no només passava a la llar d'infants,
allà on nosaltres vivim, al nostre pis,
que a l'Ollent es pot imaginar que és un pis normal,
on hi viu molta gent,
que hi ha una entrada, la clàssica recepció...
Sí, teniu porter, teniu porter i tot, eh?
Sí, tenim un porter.
Doncs allà vam posar tot ple de banderetes,
a la Union Jack, només a entrar,
i una... una mena de ninot, per dir-ho d'alguna manera,
del Charles, a mida real,
que te'l trobaves només a entrar a la porta,
per celebrar una mica la coronació.
Bé, com que de coronats ja ho estem i n'hem parlat abastament,
avui, a la setmana atràgica,
amb el Leon Cindreu i el Toni Rodon parlem d'altres qüestions.
Això és un fragment d'un dels programes més coneguts dels Estats Units,
és el show de Jimmy Fallon.
Aquesta setmana no s'ha pogut emetre
per la vaga de guionistes que hi ha als Estats Units.
A veure, Leon Cindreu, què està passant als Estats Units
amb els guionistes de què es queixen, exactament?
Bé, tenim un sindicat, que és el Writers Guild of America,
que seria doble V, baixa, G, A,
que, després de diverses setmanes d'avisar que farien vaga,
finalment van anunciar aquesta setmana que sí, que farien vaga,
i és per això que diversos d'aquests programes,
com ara escoltàvem,
el del Jimmy Fallon, també el Jimmy Kimmel Live,
el Late Show amb l'Esteban Colbert,
tots aquests programes de lates,
que allà als Estats Units són tan prominents,
doncs, de moment, s'han interromput.
Bàsicament, aquí tenim unes converses
entre aquest sindicat i una coalició
que representa els estudis principals de Hollywood,
les empreses de streaming i les cadenes de televisió,
que no han aconseguit arribar a un acord.
Recordem que aquest sindicat
reuneix uns 11.500 membres
i que de moment han dit que, en la seva disputa,
no s'ha arribat a un acord que sigui satisfactori.
Toni, n'estàs al tant, tu?
Sí, la meva preocupació, John,
és si això pot una mica fer tancar sèries
i, sobretot, totes aquestes sèries que estem enganxats.
De fet, si anem una mica enrere en el temps,
va haver-hi vagues de guionistes
que van fer canviar algunes pel·lícules.
Recordo una de les pel·lícules de James Bond,
que va tirar endavant, no sé si era Quantum Solace,
que va tirar endavant malgrat l'absència de guionistes.
Això, 2007, oi?
Sí, que hi ha moltes sèries que van quedar com interrompudes
o se'n va retallar la longitud de la temporada i tot això.
La seva és tan dramàtica.
El problema, John, és que si les plataformes guanyen més diners,
els guionistes, evidentment, també en volen guanyar més,
i això, al conveni d'ara, no ho reflecteix als Estats Units.
Alerta, perquè això que dius no és que si les plataformes guanyen més diners,
recordem que en aquest programa hem explicat molts cops
que l'estreaming de moment no s'ha demostrat que faci diners.
Netflix ha tingut l'any passat el que se'n diu el cash flow positiu
i que sembla que enguany també el tindrà.
També hem tingut notícies, per exemple,
de Warner Bros. Discovery,
que ha anunciat aquesta setmana que creuen que potser el 2023
aconseguiran que l'estreaming faci diners,
que és un any abans del que es pensaven.
Però la qüestió és que de moment de diners no n'ha fet.
I el que hi ha és més un tema no tant de com es reparteixen els beneficis,
perquè jo, com dic, no n'hi ha massa,
sinó com, diguem, amb el canvi d'aquest model tradicional de la televisió,
doncs s'estableixen les condicions laborals d'aquesta gent.
Recordem que l'estreaming ha revolucionat la manera com es fan les coses.
En el seu dia, això segur que us sona,
un programa de televisió es desenvolupava en un procés
en què s'encarregava un guió, es feia el que se'n diu el programa pilot.
Tu d'això escapa, segur que n'has fet, i tot de programes pilot.
Sí, clar, i tant.
I llavors la cadena deia,
escolta, doncs encarrego aquest programa o no l'encarrego,
llavors tenies aquest munt de guionistes,
que bàsicament treballaven en aquesta temporada,
doncs s'anaven amatent,
els guionistes anaven escrivint la sèrie o el programa de televisió,
i s'acabava.
I, de fet, en general,
les cadenes, com feien diners en aquests programes de televisió,
i sobretot els creadors d'aquests programes de televisió,
era quan hi havia moltes temporades,
aquestes sèries que tenien 20 episodis per temporada,
que se matien durant 7-8 anys,
doncs al principi no hi guanyaven molts diners,
però com més s'allargava, més calés hi guanyaven els creadors,
i, doncs, menys la cadena.
Ara, això és diferent,
perquè el que passa amb aquestes plataformes de streaming
és que, bàsicament, la plataforma de streaming encarrega,
i fins i tot sovint paga, per una temporada sencera,
per exemple, Netflix encarrega una temporada sencera,
i en el moment en què el programa ja entra en fase de producció,
clar, tot això ja està escrit.
Sovint és una temporada, a més a més, amb un argument,
que, al contrari que les sèries d'abans,
s'allarga tota la temporada, si tens 10-12 episodis,
estan tots més o menys escrits,
i, clar, a mesura que la sèrie es filma,
ja no necessites tants guionistes,
perquè, en principi, la major part del que s'havia de fer...
doncs ja s'ha fet,
i, per tant, només et cal una mica un escalet
per poder acabar producció i postproducció.
Clar, què passa?
El que pot passar aquí és que tu et contracten,
treballes en aquesta sèrie, et foten al carrer,
i resulta que no obtens els beneficis,
o tots els beneficis que podries haver tingut,
i no tens aquesta seguretat laboral.
Per tant, el que demana aquest sindicat és que, per exemple,
hi hagi un nombre mínim de guionistes per programa,
i que es garanteixi que aquests guionistes hi seran
fins que s'acabi la postproducció.
I també hi ha un altre element, aquí,
que és que...
vosaltres heu sentit parlar del que se't diuen els residuals,
que són el que tu cobres com a creador
a mesura que una pel·lícula,
i això entrem més en el món dels film, dels llargmetratges,
tu cobres segons la pel·lícula la vegi més o menys gent.
Què passa?
Doncs que ara que et col·loquen aquestes pel·lícules a l'streaming,
resulta que la situació és una mica més complicada,
perquè tu et paguen una part per la distribució dinèstica
i una part per la distribució internacional,
però si resulta que la pel·lícula és un gran hit,
tu, com a creador, com a escriptor, no te'n beneficies.
I, per tant, no s'ha arribat a un acord
en què com ens ho fem perquè tu et puguis beneficiar
de quan la teva producció té un gran èxit.
Com dic, quan tu mires al final quant estan pagant aquests estudis,
resulta que estan pagant més.
Si mirem l'any fiscal que va acabar l'any passat, el 2022,
resulta que aquests residuals estan a un rècord.
Per tant, en principi, els guionistes estan cobrant més que mai.
Però això és una mica enganyós,
perquè també s'estan produint més pel·lícules que mai
que van a l'streaming.
Per tant, quan tu mires cada guionista la seva situació laboral
i quan està cobrant, resulta que no se n'està beneficiant.
Toni, una de les preguntes, ara he recordat,
és quants personatges poden sobreviure
arran d'aquesta vaga de guionistes?
Perquè si la memòria no em falla, Breaking Bad,
crec que havia de tenir 9 capítols, i al final se'n van fer 7,
i Jess Pinkman, que era un dels personatges,
si no em falla la memòria de nou, havia de morir,
i al final el van mantenir allà viu.
També és perquè crec que l'actor, Aaron Paul,
els caia particularment bé.
Ah, veus? També hi ha un factor humà.
Sí, un factor...
No, però compta, perquè això que dius és cert, eh?
Penseu, com hem dit, que els streamers no fan diners,
i que estan intentant retallar costos pertot arreu.
Per tant, al final, aquí,
les cadenes de televisió tradicional són les que perden més,
perquè és el que dic, el show del late és el que no se met.
Però compta, perquè al final aquests streamers
no només tenen sèries que ja estan produint,
i que, per tant, tardarem una mica a veure els efectes d'això,
sinó que, a més a més, molts utilitzaran l'excusa per dir...
Retallem més, no?, que Artur Mas amb una apuradora,
i que no quedi, doncs...
Clar, penseu que molts d'aquestes sèries, com més s'allarguen,
més pugen els costos, no?, perquè els actors demanen més diners, etcètera,
i, per tant, ja hi havia un procés de retallar,
i jo crec que aquí aprofitaran.
Però, per exemple, en el cas del setor d'NL,
que és un programa mítiquíssim, des del 75,
veig que es fa a la NBC,
aquesta gent deu tenir pressa a l'empresa
perquè es reprengui tot plegat,
perquè cada dia que no fa el programa en deu perdre calés, no?
Però, en canvi, en comparació,
doncs un Netflix, que ja estava en aquest procés de...
em carrego totes les sèries que...
No és que perdin audiència, sinó que no m'afegeixen audiència, no?
I em carrego totes les sèries que passen de la tercera o quarta temporada,
doncs mira, una excusa més, no?
I no són només ells, eh?
També, doncs, tens tots els altres serveis, no?
Doncs això, Warner Bros, veurem què passa amb Apple TV Plus, no?
Clar, Disney Plus, per exemple, ha fet fora molta gent, recentment, no?
Vull dir, aquí al final estem en un procés de retallar,
i jo crec que això serà una excusa per retallar més.
I els guionistes, per tant, no se'n sortiran amb la seva, els americans?
Home, no ho sé.
Toni, tu què ets aquí?Complicat.
Complicat, no se sap, eh?
Però, de fet, això es lliga en un debat més general,
que és la força que tenen els sindicats als Estats Units.
Més en general,
hi ha una cosa curiosa que està passant els últims anys,
sobretot en els últims mesos, en la pandèmia,
que és que els països que en l'última dècada havien protestat més...
havien protestat menys, perdó, havien fet menys vagues,
que essencialment són els angloseccions,
l'Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit, etcètera,
enguany, el 22 i el 23,
essencialment estan fent rècord de vagues, eh?
En el Regne Unit n'hem experimentat moltes,
que és un dels països que ocupa un dels...
el podi, diguéssim,
en el nombre de vagues que s'han fet els últims anys.
Tradicionalment, aquest podi,
l'han ocupat França, Bèlgica i Noruega, en el cas europeu.
I els Estats Units és un país que fa molt poques vagues,
però que en els últims mesos, anys,
els sindicats estan experimentant una segona època d'aurada,
per dir-ho així,
que tenen la ràtio d'aprovació més alta
des de l'any 1965.
En general, els sindicats es veuen com que el com,
per una qüestió cultural i també institucional,
en el país americà no gaire agradable per tothom,
perquè aquí hi ha hagut una cultura de menyspreu
cap a ells molt forta,
i estan tenint com una mena d'això, de reforçament,
en els últims anys.
El principal problema, aquí, la qüestió interessant,
és que en el cas dels Estats Units, com qualsevol altre país,
aquelles persones, aquells treballadors que estan sindicats,
afiliats a un sindicat, cobren més i tenen farines més estables
que no pas aquells que no ho estan.
La pregunta és, i per què, aleshores,
observem taxes d'afiliació tan baixes al país americà,
com és que la gent, sabent això, no s'afilia.
Bé, en el cas dels Estats Units,
i a banda d'aquest punt de cultura capitalista
i de cultura d'anar contra els sindicats,
hi ha una qüestió institucional i legal,
que és que allà els sindicats
bàsicament funcionen per centres de treball.
Per posar-ho fàcil, és com si en una empresa,
com si, jo què sé, Catalunya Ràdio,
perquè hi hagués un sindicat,
els treballadors que hi treballen haguessin de votar.
I si cap sindicat tingués la majoria,
aleshores l'empresa no tindria un sindicat,
i, per tant, no hi hauria una representació.
I és que a molts llocs,
com la famosa empresa que distribueix paquets,
que no diria el nom, però tothom coneix,
es gastin molts diners en pràctiques antisindicals,
que fa que quan hi hagin aquestes eleccions
no s'aconsegueixin els membres necessaris,
i per tant els sindicats estiguin en una posició bastant fluixa.
Tot i així, aquí hi ha un mite, també,
perquè es calcula que als Estats Units,
que són afiliats a un sindicat, són bo al 10%,
i a l'estat espanyol no estem molt lluny d'això.
Les últimes xifres ho situen al 15% i al 17%.
Per tant, potser són menys efectius en general,
però l'interès que desperten és molt semblant al nostre entorn.
És que la sindicalització ha caigut
a través del món desenvolupat,
en els últims 40 anys, és un problema general.
10 i 22 minuts.
Avui, amb la Semana Tràgica, amb el Leon Cidino i el Toni Rodon,
hem explicat una mica...
I no hem parlat de la intel·ligència artificial, eh?
No, perquè ja ho fa el Salamardín.
Clar, però aquesta és l'altra,
perquè aquí és un altre dels temes que s'estan discutint.
Què vols dir?
Que en comptes de guionistes tindrem un ordinador que escriurà els guions?
Clar, és a dir, el xat GPT, no?
Això ja ho vam provar, en aquesta secció, recordem.
Sí, i va sortir un xurro. Va sortir un bunyol.
Però, clar, vosaltres heu mirat algunes d'aquestes sèries de merda
que es fan, per exemple, aquestes franquícies, no?
Star Wars, Star Trek, Marvel...
Mandalorian, vols dir, per exemple?
Clar, he vist Mandalorian.
I què?
Perquè m'ho han exigit a casa. Horrorosa.
Home, no. La tercera temporada...
Va bé per clapar, sí.
Ah, no, i aquesta sèrie horrorosa d'Amazon, del Senyor dels Anells...
Tenim clar que això no ho ha fet, xat GPT.
Jo no ho tinc massa clar.
Per la qualitat, dius? No pot ser tan baixa, no?
A veure, queda clar que el xat GPT tu no pots fer...
que et creï un The Wire o un Breaking Bad.
Però, ostres, no ho sé, aquestes... no?
Aquestes absolutes...
No ho vull dir de paraula, no?
Però absoluts bunyols que produeixen, no ho sé,
JJ Abrams o Alex Kurtzman, tot això,
perfectament ho pot fer una intel·ligència artificial.
De la mateixa manera que hi ha guionistes bons i dolents.
Però també hi ha gèneres en què el que es busca és regurgitar.
Aquest és el tema.
Es busca fer petits canvis a coses que ja s'han fet
i donar-los una presentació nova.
I amb això, la intel·ligència artificial ho sap fer molt bé.
A més, aquí també hi ha un altre problema.
La intel·ligència artificial, tu l'has d'entrenar,
com vam explicar en una secció,
l'has d'entrenar amb material ja existent,
i et genera nou material.
I aquí hi ha un problema de copyright.
És a dir, es pot fer això, no?
Perquè, si mirem les lleis de copyright,
hi ha d'haver una persona que hagi creat quelcom
per poder dir que té el copyright.
El contingut generat amb intel·ligència artificial
no tindria aquesta capacitat de defensar un copyright.
I, a més a més, no queda clar fins a quin punt tu pots donar-li
en aquesta intel·ligència artificial material que sí té copyright,
perquè l'enfaci la seva versió.
Per tant, aquí hi ha un tema legal, però jo crec que també hi ha un problema,
que és que, a veure, com dic, moltes sèries i pel·lícules,
aquí el que es fa és reversionar coses que ja s'han fet,
i, evidentment, si ets un guionista que es dedica a això,
doncs hauries de tenir certa por.
5 minuts per arribar a dos quarts de 11 del matí.
Vull acabar amb aquest document.
Se va Vivi de la primera.
Amaga con Peña la segunda.
También se va de Peña, la quiere poner abajo.
Remata, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Xavier Sala y Martín, per Sant Jordi,
em va explicar que els periodistes, els narradors,
no correm perill de ser substituïts de moment per intel·ligència artificial,
bàsicament perquè, sobretot, els que treballem amb l'actualitat.
Per què et poses Manolo Alhama?
Espera't un moment. Us poso Manolo Alhama,
perquè el Madrid és campió de Copa del Rey,
i el Madrid dimarts se les veu amb el City.
Sí. Què vols que et digui?
Vosaltres, que domineu el futbol anglès, a veure, com anirà, això?
Fàcil, molt fàcil. Mira, jo t'ho dic, què passarà?
El City intentarà xutar 50 vegades per part...
Com l'any passat, no?, com l'any passat.
Sí, i el Madrid guanyarà 1-0 i després 2-0, final de la història.
A mi hi ha un factor que em dóna esperances,
que és aquesta victòria del Madrid a la Copa del Rey.
Per què creus que aquesta nit encara no han anat a dormir?
No, no és un... Mira, jo crec que...
Jo soc una persona, com tu saps, racional, sempre,
però amb el tema del rei al Madrid jo sí que crec en esperits.
I enfades.
Llavors, jo crec que no es pot analitzar racionalment.
I jo tinc la sensació que sempre que el rei al Madrid
està en una situació... Agònica.
Agònica és pitjor. Sempre guanyen.
En canvi, venint de victòria, saps?,
i estava llegint aquest matí el Marc i l'As i tot això,
i els veig bastant cufois.
I vaig dir, ostres, mira, ho veig bé.
Home, és que l'experiència que va tenir l'any passat Pep Guardiola...
Era una semifinal, oi, també?
Sí. I era la semifinal de la Champions.
Aleshores es repeteix la semifinal.
La nit que va néixer la meva filla, tu.
Ah, sí? Gran debut.
Gran debut.
Doncs... Bé...
Estava allà a l'hospital escoltant aquest horror.
Home, doncs tenies altra feina a fer, la veritat.
No, no, això era just abans, eh? No era en el moment precis.
A les contraccions. I on sí, Andreu?
És llarg, això, eh? Depèn, depèn, depèn.
Home, dius que no sereu substituïts, es capa,
però, escolta, si sempre guanyo al Madrid
no pots fer la intel·ligència artificial perfectament, això, eh?
Una abraçada cap a Londres i on sí, Andreu, cuideu-vos.
També, Toni Rodon. Ens veiem diumenge que ve.
Que vagi bé. Vinga, vagi bé.
Dos minuts per arribar a dos quartons del matí.
Ara tornem al suplement
i coneixerem tres casos de tres testimonis
de tres persones diferents
que, per raons diferents, busquen feina però no en troben.
Per què els processos de selecció de personal
cada vegada són més llargs
i comporten també segurament més renúncies.
Trobar feina és una feina. Ara en parlem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Avui, al suplement, Oxfam Intermontre i Walker.
Una experiència plena d'emocions caminant contra la crisi climàtica.
L'En Guardia.
L'En Guardia amb Enric Calpena ja ha arribat a l'episodi número 1.000.
I per commemorar-ho enregistrem 5 capítols
fora dels estudis de Catalunya Ràdio.
El dia 9 de maig,
anirem a Tarragona, l'antiga audiència a la plaça del Maiol.
A les 11 del matí,
conversarem amb Joaquín Ruiz de Arbuló i Magí Seritzol
sobre la ciutat de Tàrraco.
Us convidem a acompanyar-los.
El 9 de maig, a Tarragona.
En Guardia.
Cada setmana, dos programes.
Dissabte en podcast i diumenge a les 3 de la tarda a Catalunya Ràdio.
Amb el suport d'Innedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
La FAC, Factoria Cultural de Terrassa,
presenta el 13 i 14 de maig l'ORCA,
del vellet de l'Òpera d'Innsbruck.
La companyia actua per primera vegada a Catalunya
sota la direcció d'Enric Gasa.
Gaudeix d'aquest espectacle de la quarentena temporada
BBBA de dansa de la FAC cultural.
Entrada A, lafactcultural.cat.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitoc
i les sorpreses d'en Johnson al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
I amb ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera
aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb com ho des vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros.es
i descobreix el futur dels creuers.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig,
es gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village
en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per a membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Living, living, getting by.
It's all taking and no giving.
They just use your mind
and they never give you credit.
It's a love that drives you crazy if you let it.
Són dos quarts d'ons del matí,
som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Es busca tècnica en servei de post-venda,
requisits grau superior en enginyeria tècnica,
tres anys d'experiència,
disponibilitat per viatjar, carnet de conduir,
nivell alt d'anglès, tan oral com escrit,
sou, en funció del candidat.
Es busca business support,
ajornada completa en una empresa
d'alimentació i begudes, requisits,
grau en administració d'empreses o similars,
nivell alt d'anglès, mobilitat geogràfica,
mitjan d'experiència,
sou, pràctiques no remunerades.
Es busca digital project manager,
requisits, grau superior en marketing,
marketing digital,
treballador castellà i anglès,
usuari professional d'Illustrator, Photoshop,
experiència en marketing digital de tres anys,
capacitat per crear contingut i dirigir projectes,
sou, no especificat.
Aquests són tres exemples reals
d'ofertes de feina actuals,
ofertes a les quals cada dia apliquen milers de persones
a l'atur i per les quals són descartades.
Per no tenir un currículum prou extens,
per no haver dut una carta de recomanació,
perquè són massa joves o perquè són massa grans,
perquè s'ha convertit en una feina,
buscar una feina.
Ara el suplement d'altres persones
que busquen feina
i que de moment no n'han trobat per raons ben diferents.
Són la Lola Nieto Velázquez,
l'Ares Sanuy i el Rubén Escorredo
i també ens acompanya per ajudar-nos
a donar sentit a tot això,
la Loles Martinez, que és directora de treball
del Barcelona Activa.
Bon dia, bona hora, Loles. Bon dia.
A veure, començarem amb el cas del Rubén.
Rubén, què tal? Bon dia. Bon dia.
Quants anys tens, tu, Rubén? 33.
Tu ets a l'atur? Sí.
Quant temps fa que busques feina, Rubén?
Doncs jo em vaig quedar
a l'atur el juliol,
de l'any passat.
En un primer moment vaig decidir
prendre'm una mica l'estiu per mi,
perquè des dels 23 anys estava treballant,
sempre,
i al partit de l'octubre
començo a buscar feina.
En un principi busco feines una mica
que em motiveixin, que m'agradi el sector,
que m'agradi una miqueta. Aquest dediques tu?
No, vaig fer marketing digital.
Vaig fer marketing digital
i vaig fer un màster també de marketing digital
i comerç electrònic.
Llavors vaig començar a buscar feina,
unes feines que m'agradessin tant el sector
com una mica el que feia cada feina.
I a partir del gener, com vaig veure
que això era una miqueta difícil,
vaig començar a obrir el ventai
i vaig enviar ofertes
i aplicar processos
on realment encaixés
una miqueta sense tenir cap...
I després ens importaven una miqueta les funcions
perquè el món del marketing digital
és molt ampli i tens una miqueta de capacitat
de decidir
i des de llavors estic en plena búsqueda.
Aquest temps que estàs buscant,
com t'ha anat?
Malament, malament perquè encara
estic buscant.
La veritat que jo crec sempre
que, bé, del que estic veient mai havia estat
en aquesta situació
i estic veient que a part de ser
difícil,
estic poc a cura
del candidat, de la persona,
en aquest sentit, és el que m'he trobat jo
en el procés. És a dir, tu fa deu anys
que tens la vida laboral, aproximadament, no?
És la primera vegada que ets a l'atur
i és la primera vegada que has de buscar feina activament
després d'un temps. Correcte. De fet, jo sempre
en el meu, en la meva carrera laboral
no he estat sempre al mateix lloc, he anat saltant de llocs
i sempre, vull dir,
que he fet els meus entrevistes de feina,
he fet processos de selecció, vull dir que potser ara
el primer cop que em trobo que
és una mica més per necessitat,
però de les altres ocasions
i he saltat 4 o 5 cops de feina
no m'he trobat amb aquesta
problemàtica. Quantes entrevistes
has fet des del mes de gener fins ara que som al maig?
5 mesos? Uf!
Entrevistes o
et refereixes més entrevistes o refereixes més?
Doncs fem una cosa, com és el procés de selecció
d'una de les feines a les quals apliques?
Perquè no és un dia de vaig a fer una entrevista
i em diuen si o si no, és a dir, hi ha molta més feina.
Una de les conclusions a les quals has arribat
és que els processos de selecció són molt llargs.
Són a terms. Per mi ara mateix són a terms.
En què consisteix un procés de selecció?
Jo he fet un procés de selecció,
primer t'ho apliques a l'oferta o et contacta
a un headhunter
i fas una primera entrevista
d'on ells volen conèixer què fas tu
una miqueta el teu currículum, quines són les teves
fortaleses
i si pots fer aquesta feina.
Un cop tu et vens com a treballador
per a aquesta feina, passes
una segona fase.
En aquesta segona fase
el que fas ja és una mica
et detallen una miqueta
la posició que tu faràs, perquè normalment
i se't contacten, no et diuen el sector,
no et diuen el sàlid, no et diuen res.
T'omple una miqueta més el ventall
i tu has d'explicar una miqueta més en funció
del treball que fan, que faràs
com pots encaixar.
Això, segona entrevista.
Tercera entrevista ja comences a
parlar amb l'empresa amb la qual tu
anires a treballar.
Aquesta tercera entrevista, normalment
fas una entrevista
amb el que serà el teu responsable,
el teu cap. Presencial o a distància?
Va variant. Normalment,
les dues, tres primeres són presencials.
Un cop passes aquesta tercera entrevista
on passes a la quarta entrevista
dones de fer una prova de nivell.
En el meu cas, el meu sector, normalment
sol ser fer un pla de marketing.
Un examen. Un examen, realment.
Per demostrar que tens els coneixements.
Fas aquesta quarta prova
i fas una cinquena prova on has de defensar
el projecte que has fet anteriorment.
I si després d'aquestes cinc entrevistes
encara falta una sisena?
Clar, has de conèixer
una altra persona de l'empresa perquè doni el vistiplau
que si aquesta persona creu
que pot encaixar a l'empresa, no pot encaixar a l'empresa,
doncs aquestes serien
les passes que m'he trobat.
Quant de temps es pot demorar tot aquest procés
fins a sis proves o sis capítols?
Doncs mira, fa poc
estava en un procés de selecció
que he fet justament, he arribat fins al final de tot
i portava des del gener.
Des del gener fins ara. Des del gener fins ara.
Imagina't que en un d'aquests
sis capítols et descarten.
Et truquen i et diuen,
no compleixes els requisits, em sap greu, t'hem descartat.
No sempre.
El 80, diria el 90% dels cops
no et diuen res.
Jo crec que en aquesta situació
i és la meva sensació personal
sobretot en pieces de selecció
som un paper,
no som persones.
Per què? Perquè, vull dir, tu no saps
la meva casuística i si tu em dius
perquè això també m'ha passat,
em fan una entrevista, em diuen, Vale Rubén,
setmana que ve et direm
alguna cosa. Passa una setmana,
dius, bueno, vaig a deixar segona setmana
per cortesia, passa segona setmana
i he d'enviar jo
un mail... Preguntant.
Aquesta persona, oia com està la meva situació
i després et poden contestar
o no.
I m'ha passat, bueno, infinitat
de situacions on em passa això
i realment jo crec
que amb les seines que hi ha
falta una mica d'empatia
en el sector
sobretot en les empreses
de recursos humans.
En algun moment d'aquests 6 capítols
del procés de selecció de personal
et diuen quin sou ocupa la posició
que la busques? Això és una de les coses
que també m'he trobat perquè, de fet, clar, com
hauré fet, entre tots els processos
hauré fet més de 30 entrevistes
des del gener. A vegades
fins i tot he fet el mateix dia
3 entrevistes de 3 jocs diferents
que al final realment ja no saps
quin...
quin estàs fent, de què és l'entrevista
de què no és
però la veritat
és que...
L'Oles Martínez
és la directora
de Barcelona Activa. A veure,
què et sembla el cas del Rubén?
A veure...
Penso que
el que cal és preparar molt bé
els processos de selecció.
És cert que els processos de selecció
són molt diversos en funció
també de l'empresa, de l'organització,
si el procés de selecció
està externalitzat a una empresa
tercera, si es fa directament per part
d'una empresa, també
en funció del nivell del lloc de feina.
El procés de selecció
és més o menys
amb moltes faces, com ha explicat el Rubén.
Hi ha altres llocs de feina
de qualificació
mitjana, més baixa,
que el procés és totalment diferent.
Però el més important és preparar-se.
Preparar-se,
estudiar molt bé aquest procés de selecció,
estudiar el sector, estudiar els canals,
accedir a aquestes ofertes de feina.
Preparar-se molt bé tot el procés,
adaptar tots els instruments
a recerca de feina,
el currículum, la carta de presentació...
Matis, tu Rubén, per exemple,
alteres el currículum en funció
de la feina a la qual aspires?
Sí, sí, jo tinc cinc currículums
i en funció d'oferta que veig
envio un i envio l'altre.
Això és recomanable, Loles?
Això és súper recomanable, és molt important
i en qualsevol procés de selecció
el que recomanem,
des de Barcelona Activo,
des de qualsevol servei d'ocupació local,
és tenir un currículum base
amb tot l'historial,
l'experiència, formació,
competències, etc.
I anar-lo adaptant a cada oferta.
Perquè és súper important també
incorporar paraules clau
en aquest currículum
perquè sabem que també els processos
de selecció han evolucionat molt
en els darrers temps,
especialment des de la pandèmia,
s'ha consolidat
la digitalització d'aquests processos
de selecció, de manera que
moltes vegades
a través d'intel·ligència artificial
es fa el primer cribatge de currículum
i es fa a través de paraules clau.
Si aquestes paraules clau
no estan al currículum,
la candidatura queda descartada.
Doncs en funció del lloc de feina.
O sigui, estudis superiors
amb marketing digital,
quines serien les paraules clau?
Quines serien les paraules clau en el seu cas?
Hauria de ser molt vinculat
a les ofertes a les que es presenta
fent referència
a temes formatius,
a vocabulari molt específic
del sector professional i d'aquell lloc
de feina en concret
i també a fer molta referència a competències.
Cada vegada més els processos
de selecció els centrem
en la cerca
de les competències transversals
que té la persona candidata.
Més enllà d'aquella formació
molt concreta, molt especialitzada,
sinó que el que es fa
és un estudi global de la candidatura
i de la seva projecció
cap al lloc de feina en concret
que es busca a l'organització,
però també la flexibilitat
de poder incorporar-se
a diferents llocs de feina
dintre d'aquesta organització,
de també tenir una carrera professional, etc.
Tres minuts per arribar
tres quarts d'onze del matí.
Un cas ben diferent, el del Rubén.
Lola Nieto, bon dia.
Hola, perdona.
Lola Velázquez. Perdó, dic malament.
Lola Velázquez, perdona. Lola, quantes n'estens, tu, ara?
60. 60 anys.
Quants anys fa que treballes?
Vaig començar als 14,
que treballo molt, si hagués treballat tots.
Realment fa molts anys que estic a l'atur.
Realment l'última vegada que he estat
des de l'atur fa dos anys
que estic de l'últim cop que he treballat.
Però, sí.
Amb què t'has trobat a l'hora de buscar feina?
Bé, jo no tinc la sort del Rubén.
Jo no arribo a les entrevistes.
No arribo a les entrevistes.
No puc sospitar,
perquè no tens proves que hi ha darrere
un edadisme exagerat.
Però només que vegin l'any que s'ha acabat el batxillerat
no tens cap càlcula gaire més.
És el que jo penso, perquè qualificada...
Ja no anem a parlar de cursos
que també sinó professionalment moltíssim.
A què t'has dedicat?
Des dels 14 anys,
fins als 40,
atenció al client,
comercial,
i dels 22,
responsable d'equips de venda
i formadora, vaig crear l'apartament de formació
d'una empresa internacional de moda molt gran.
No sé si es pot dir el nom, és igual.
Sí, tant, què el pots dir? De Mango.
Vaig crear l'apartament de formació de Mango,
voltejada de gent més bona que jo
perquè m'ajudessin a crear-lo, claríssimament.
Però jo era la directora.
Vaig fer seus internacionals que fossin com aquí
a Esplèndida durant 22 anys.
L'experiència
acreditada de sobte, 22 anys
amb una empresa, després 18 més
com col·laboradora comercial
fent atenció al client, gestions de conflictes,
administratiu, etcètera.
Arribes, vols treballar
i les portes...
A mi no m'arriben les entrevistes.
Ara sí que he estat a dintre de 3 processos
de selecció i dic...
Me posava medallons.
Estic a Barcelona en activa, un projecte molt bo
de mentoring que estic molt contenta.
Diu que deu ser per això.
Quant temps fa ara que busques feina?
Jo estic buscant feina sempre.
No he deixat mai.
No tinc cap paga, no tinc cap ajut.
L'atur últim va ser als 40.
Jo no...
Entenc que...
En busca d'activa, perdona, en busca d'activa
pot ser activa, vols dir,
sense parar de formar-me
de 10 anys aquí.
Activa vol dir, vinga, vaig a veure que em falta,
no és un tema d'exigències teves,
de dir, no, és que jo, per menys d'això,
o si no és d'aquesta posició, no vull treballar.
No, no, jo ho estic fent.
He fet estar auxiliar, comptable, per si al currículum
hi havia una mínima auxiliar administrativa
que demanessin, jo no tinc el listó en alto.
No, no, jo vull treballar, ho tinc claríssim.
Creus que el problema principal que tens
és l'edat per buscar feina?
O el motiu principal pel qual et descarten
és l'edat?
Jo penso que sí, perquè entrevistes que he tingut,
realment, que han sigut dos, tres,
he treballat, m'han agafat
de cinc anys aquí,
les tres entrevistes que he tingut,
he treballat, un mes, dos mesos, tres mesos,
això sí, no?,
suplències, estius, el que sigui, he treballat, no...
Bueno, ara he tingut una,
d'un PIX, un projecte esterilitzat d'aquest,
i aquí, doncs, no he entrat,
era una preselecció que aquí no he entrat,
però bé, sí.
Però no arribo a l'entrevista.
Loles, què li recomanaries a la Lola?
Doncs jo li recomano
a la Lola, que és aquí, en la línia de treball que està tenint,
ella està participant
en un dels programes que fem des de Barcelona Activa,
que és el mentoring,
on hi ha una persona que justament fa mentoratge
d'aquestes persones
que estan en procés de recerca de feina,
i és una part molt important.
Complementàriament al que dèiem
en el cas del Rubén, també,
doncs, adaptar al procés de recerca de feina,
revisar, doncs,
el currículum, paraules claus...
Eh? Perquè ja, per exemple,
el que comentava a diferència del Rubén
és que ja li costa entrar en aquesta fase d'entrevista.
Per això t'anem de revisar molt bé
tota la part curricular,
de veure per què... Sí, estem en això.
Molt bé.
M'estic deixant portar pels professionals,
i he de fer cas, perquè em vas fer una activa
i hi ha persones que saben moltíssim,
que jo vaig dir la meva opinió personal,
si també tothom ho fem
d'una manera tan adequada a competències
i l'obro amb aquestes competències,
perquè em van dir, parla'm de tu, parla'm de
el que ens pots oferir, les teves competències,
vaig riure, jo soc molt sincera, dic, a veure,
jo no vindré aquí a dir en què fallo,
qui ve a una entrevista dient amb el que falla,
vindrà a dir, tinc molt bona direcció,
molt bona organització, tinc empatia,
van riure, perquè...
Però si és el cas, ho diré,
enganxada a la feina, hi he après molt,
perquè ara pots parlar amb la competència
al costat de realment què demostra aquella competència.
Jo no puc dir empatia,
sinó he portat un equip
i avui dia són amics meus,
o han augmentat les vendes, etcètera.
Això, en la línia del que diu la Lola,
les entrevistes de selecció també les hem de preparar molt bé.
Hem de preparar, a veure,
des de Barcelona Activa
tenim moltes activitats
que estan publicades al web,
a Barcelona Treball,
que són gratuïtes, que són de corta durada,
i que justament tenen aquest objectiu
d'ajudar les persones
a millorar aquelles competències
que pensen que necessiten, doncs,
evolucionar pel seu procés de selecció.
Sempre han estat tan llargs
aquests processos de selecció?
És a dir, aquesta sensació de buscar feina
és una feina interminable,
també com el cas del Rubén, que diu que hi ha hagut
processos que des del mes de gener,
que fins ara ha estat fent proves per finalment
no dir-l'hi ni tan sols, tem descartat?
Sempre ha estat tan llarg?
O últimament les exigències
d'aquestes empreses que es dediquen
als processos de selecció són més alts?
Depèn molt del sector i del tipus de selecció.
I com dèiem abans, també,
és un factor rellevant
si la selecció està externalitzada
o la fa directament l'empresa.
Perquè llavors es passen molts filtres
per fer un filtratge
de candidatures
per presentar a l'empresa
els candidats finalistes.
Això al final allarga molt el procés.
Entenc que a tu tampoc t'avisen, Lola,
quan et descarten.
No, he tingut dos processos molt lliats
títols que ni trobava del Batxillerat
que llavors els sants que fan, a la meva edat.
Tots, tots. Però si no tens aquest títol,
no sé què... I dic, no, però si tinc docència
i tinc això, corrobora, què?
No, no, home, això de tot públic
és molt quadrat. Llavors, dos mesos
preparant, dos, tres presseleccions
i quan han arribat a la puntuació,
suposo que allà m'he quedat,
bueno, només necessitàvem 30 places,
no ho sé, però ja no me l'he avisat.
He hagut d'anar allà a mirar a la porta
a veure si estava el meu nom, una mica caòtic.
La història de l'Ares Sanuí
és una mica diferent de la de la Lola,
bàsicament per l'edat, perquè
si la Lola té una experiència llarguíssima,
l'Ares... Quants anys tens, tu, ara, Ares?
23. 23, clar.
En 23 anys tenir una experiència llarga
és complicat, no? Molt impossible.
Tu quant temps fa que busques feina ara?
Des de l'octubre. Des del mes d'octubre?
Sí. Uns mesos, tampoc tants.
Com t'ha anat? Malament.
Malament.
No... O sigui, jo vaig a l'edat
i jo vaig fer... Bueno, vaig estudiar física,
després vaig fer un màster enginyeria física,
el vaig acabar l'octubre,
i des de llavors, doncs, he estat buscant feina,
sí que és veritat que estic treballant,
però estic treballant amb un menjador
i amb una acadèmia de repàs.
Jo no vull dedicar-me a això
i sí que és veritat que per anar pagant les factures
doncs sí que dóna, però clar,
i em vull dedicar a lo meu,
però... I també.
O sigui, vas acabar els estudis de física
el mes de juny i després de l'estiu
et vas posar activament a buscar feina, suposo, no?
No, sí, jo vaig acabar
el 2021
la carrera...
L'enginyeria física a la Universitat Politécnica de Catalunya?
No, física.
Llavors, un màster d'un any, fins a l'octubre següent,
el 2022,
a l'octubre del 2022 vaig acabar
i des de llavors estic buscant feina.
Clar, això és un peix que es mossega a la cua, no?
Demanar experiència a una persona
que acaba d'acabar els estudis superiors?
Sí, sí, és el que has llegit tot al principi.
I és el motiu pel qual et descarten
que no tens experiència?
Sí, segurament, perquè n'hi ha 25 més, abans.
25 persones més que sí que tenen experiència?
Sí.
I...
amb quina situació estàs trobada
en aquests processos de selecció?
Doncs de tot.
Sí, que sobretot el fet que no et contesten.
Sí, és vergonyós.
Sí, per exemple, jo vaig anar
a fer una entrevista a Centenara del Vallès
que vaig agafar el meu cotxe a les vuit del matí
i vaig conduir fins allà.
El divendres et direm alguna cosa, això era un dimarts.
I van passar dues setmanes
i no em van dir res.
I vaig escriure un correu i vaig dir una cosa.
Sabeu alguna cosa o no sé què?
Sí, sí, ja tenim la plaça coberta.
I home, no passa res.
No costa res enviar-me un missatge.
Sí, jo entenc que no...
que no em volgueu per la feina, no passa res.
Però un correu, i així 25 cops.
Els teus companys de promoció treballen?
Sí, bueno, de tots.
De tots, sí.
Del seu sector?
Bueno, és que, claro,
molts treballen
de consultories
i per empreses i bancs i demés.
Que, bueno, sí, tenim feina.
Però, clar, jo no em vull dedicar amb això.
Tu no vols treballar en una consultoria
perquè és estudiar física.
És la sortida fàcil?
Sí, sí, és la sortida fàcil.
És la sortida fàcil, però, bueno, fàcil.
Que tenen unes condicions laborals bastant complicades.
I en una consultoria suposo que molts deuen assumir
o que han de treballar de bacari sense cobrar
o que han de treballar
en una posició que potser no és exactament la seva
en una consultoria, no? Sí.
Perquè, ho pregunto des del desconeixement,
què fa una persona que ha estudiat física
en una consultoria?
Doncs programació.
Bueno, si et dic la veritat, no ho sé molt,
però com que sabem molta programació,
són persones molt lògiques, molt de pensar i demés,
doncs es dediquen a això.
A més, és que, si et dic la veritat, no ho sé.
M'imagino que porta els comptes
i anàlisis de dades i demés.
Quins canals fas servir per buscar feina, tu, Ares?
Doncs el LinkedIn.
La veritat és que hi ha moltes coses,
l'InfoJobs,
l'Alumni de la UB
i el SOC, també.
T'han ofert feines no remunerades?
Sí, sí.
Bé, m'han ofert, he vist.
Sí, sí.
Amb aquesta, s'amaguen,
blanquejant una mica les pràctiques
i te paguen una misèria.
Jo és que no vull fer pràctiques, jo he de fer la carrera.
Jo vull treballar.
Sí, sí.
Què li recomanaries, Loles, a l'Ares?
Doncs a veure, jo li recomanaria
fer un estudi també del seu pla de recerca de feina,
estudiar molt bé aquests canals
que comentes,
veure l'ús de canals correcte,
canals supercorrectes, els que has comentat,
però llavors hem d'estudiar molt bé
com els fem servir.
LinkedIn, per exemple,
és una xarxa social
molt interessant
per perfils de qualificació
mitjà-alta.
Es generen
molts processos de selecció
a través de LinkedIn,
però hem de també cuidar molt
quan busquem feina
a través de xarxes socials,
hem de cuidar molt
tot el tema d'empremta digital,
hem de construir-nos la nostra marca personal
que sigui coherent
també amb el nostre currículum,
amb les eines de recerca de feina,
que tot estigui alineat
i també hem de treballar molt
el nostre posicionament
en networking,
també en publicacions,
molt important.
Ens podem descartar
pel que posem a les nostres xarxes socials?
Ens podem descartar
pel que posem a les nostres xarxes socials.
Cuideu més les xarxes socials
des que busqueu activament feina?
Sí.
De fet, com que dedico una miqueta al món digital,
això ja ho sé de fa molt temps.
Ja saps que a Instagram no hi penges segons què?
No hi penjo segons què, tampoc poses el teu nom,
el tens en privat,
jo crec, estic segur,
que de les primeres coses que fan
és mirar l'Instagram del candidat.
En altres feines has estat agafant processos de selecció
i la primera cosa que fas és passar el nom
d'aquesta persona a internet, a veure què et surt.
I quan veus, potser et fan enrere.
Llavors, jo, si que ho tinc tot,
m'he tancat en candau.
Tu també, Ares?
Sí, sí, tot, tot.
Us heu trobat en situacions incòmodes
en aquests processos de selecció?
Per exemple, l'Anna, és el cas que és una dona
que et preguntessin si vols tenir fills
o si tens parella.
No, no, és que no, la veritat és...
No, tenir fills. I tu? Jo, Robert?
Jo sí. Sí?
Me'n pregunten en primera o segona entrevista
I això què té a veure per la feina que ocupes?
Això ho he decidit jo. Tu els hi has respost, això?
Sí, sí, jo els hi dic...
Creieu que això és important per fer la meva feina,
si tinc parella o no tinc parella?
I què et diuen?
Bueno, no tenen resposta, és que és veritat.
Jo crec que això no... I si vols ser pare, tu m'ho han preguntat?
No, això no m'ho han preguntat.
Si m'ho han preguntat,
quan fas un típic informe
i tal per enviar,
poses tres tarxes socials.
Sí, sí. I jo no.
Jo no. Els hi resposaré.
A mi, a l'últim em van preguntar,
diuen, perdona, et faré unes preguntes personals,
si no t'importa. Jo vaig pensar,
bueno, personals, socioeconòmiques i tal,
i dic, primer, si hi havia algun sou més a casa,
si jo podia viure amb aquest sou,
si alguna filla depenia de mi i tal i qual,
i si amb aquest sou podien...
I si jo cobrava alguna paga,
vaig pensar, bé...
Clar, jo vaig respondre, tu volies la plaça,
però vaig pensar, segur que no cabràs cap paga,
i no sé què...
I si ens trobem en situacions com aquestes
en un procés de selecció, Loles?
Doncs, si hi ha preguntes molt incòmodes,
podem usar la nostra incomoditat
amb naturalitat, eh?
Però també una bona estratègia
és redirigir la resposta
cap a alguns aspectes que ens interessin a nosaltres,
ressaltar, eh?
Per no confrontar, doncs,
redirigir la resposta cap a aspectes
que juguin al nostre favor, eh?
Sí, però...
Digues, digues. No, no.
I després, com... com podem redirigir?
Això no...
Com es redirigeix, no? Una cosa és...
Està preguntant directament si pots viure
amb el que tens...
El procés de selecció, com us deia abans,
l'hem de preparar, ens hem d'entrenar,
i això forma part de la...
Home, jo tinc la sensació que aquí tenim 3 persones
que van bastant ben preparades durant aquest procés de selecció,
i que fa temps que ho intenten.
Aleshores, no sé si és que no han tingut sort,
que el mercat està com està,
tot i que bé, les xifres de l'atur
són les pitjors que hem tingut en aquest país,
eh... però...
Però bé, no ho sé.
A veure, el mercat...
És veritat que des de la pandèmia
hem tingut un procés de recuperació econòmica,
ara mateix Barcelona
està al 8,2% de...
de taxa d'atur.
Vull dir que és una dada positiva.
És cert que hi ha grups poblacionals
que tenen més dificultats
d'incorporació al mercat de treball,
eh, que hem anat,
doncs, la taxa d'atur femení és superior
a la taxa d'atur d'homes.
També, per exemple,
la taxa d'atur juvenil
també és una dada preocupant.
Cada vegada més els joves
els costa accedir a aquesta primera feina,
com deia...
com deia Ares.
I sí que és cert
que hi ha alguns grups
o algunes grups...
grups poblacionals
que tenen més dificultats d'incorporar-se
al mercat de treball.
Avui hem parlat de la situació
en què es troba molta gent
que intenta buscar feina
i de com són aquests processos de selecció
amb les històries de la Lola Velázquez,
l'Ares Sanuy, el Rubén Escorredo
i també el suport de la Lola Esmartina,
directora de treball de Barcelona Activa.
Gràcies a tots tres per explicar-nos el vostre cas
i molta sort, tan de bo aquesta sort,
canviï també les properes setmanes.
Gràcies.
Moltes gràcies, Ares. Ara tornem.
El peluix del mic et vol abraçar.
I també jugar amb tu.
Amb el joc del mirall
i el pus la progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3
i als punts habituals.
Núria Esper protagonitza
la Isla del aire d'Alejandro Palomas,
al Teatre Romea.
Dirigit per Mario Gas, amb Vicky Peña,
Teresa Vallecrosa, Miranda Gas i Candela Serrat.
Juntes s'endinsaran en un viatge
per enfrontar-se a la veritat
i als secrets que oculta la família.
Compre les entrades a teatraromea.cat
i a regalateatre.cat.