Les 10.
Les 10 d'un diumenge, 26 de febrer de 2013,
que estem molt pendents del cel.
Aquesta matinada han caigut els primers flocs de neu
a cotes d'entre 600 i 1.000 metres
i aquestes properes hores calcem-nos.
Núria Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, sí, han estat nevades testimonials.
Això sí, a punts d'Osona, al Mollanès, la Selva o la Noia.
La situació es pot complicar al vespre i matinada
quan la cota de neu baixarà als 400 metres,
segons ens expliquen els meteoròlegs,
i es pot veure nevar a primera línia de platja.
Les precipitacions febles avancen ara cap al sud i cap al tard.
N'hi haurà de noves entre Girona, Barcelona i la Catalunya central.
A aquesta hora parlem també d'aquestes 34 persones que han mort,
això 34 pel cap baix, encara ens diuen,
en un naufragi que hi ha hagut prop de la costa de Calabria, al sud d'Itàlia.
Segons informen mitjans italians,
la Guàrdia Costanera ha trobat aquesta matinada els cossos
en una platja de la província de Crotona.
Se sospita que l'abarcassa en què viatjaven
podria haver naufragat quan intentaven arribar a costes italianes.
També parlem del sector turístic de Barcelona,
que viurà a partir de demà dilluns una setmana de plena ocupació
amb la celebració del Mobile World Congress,
que aportarà més de 80.000 visitants.
El president del Patronat de Turisme de Barcelona,
Eduard Torres, ha explicat o ha fet a l'Agència Catalana de Notícies
per què interessa recuperar el visitant del Mobile.
És un visitant que no només és l'ingrés directe que genera per Barcelona,
sinó les relacions que genera amb les empreses que hi ha aquí.
I el preu de la llum.
Avui, baixa un 45% respecte a ahir,
i costa 76 euros de mitjana el megavat-hora
al mercat majorista espanyol.
El cost de la llum serà molt variable al llarg del dia.
La franja més barata, de 3 a 4 de la tarda,
amb un preu de dos cèntims al quilovat-hora,
i després s'enfilarà molt ràpidament,
i a les vuit del vespre costarà 17 cèntims.
Recordar també una vegada més
que això és per als clients de la tarifa regulada
i no pels del mercat lliure,
que tenen els preus pactats amb la comercialitzadora.
10 i dos minuts en esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Què és notícia ara mateix?
Que el Barça té avui l'ocasió de treure-li 10 punts al Madrid,
després de l'empat a un al derbi madrileny.
Almeria-Barça, a dos quarts de 7,
i per la TDT de Catalunya Ràdio.
En aquests moments, després de l'empat del Madrid,
la diferència a la lliga és de 7 punts.
Al Barneveu, l'Atlètic de Madrid es va avançar,
jugant en 10, amb un gol de Jiménez al minut 78,
i al Madrid vam petar el 85
amb un gol del jove davanter de 18 anys,
nascut a Palamós Álvaro Rodríguez.
L'Atlètic de Madrid mostra la seva indignació
per l'expulsió de Correa
per un cop de colze a l'alçada del pit a Rüdiger,
i diuen a través de Twitter,
res de nou, al Barneveu.
Per la seva banda, l'entrenador de l'Atlètic, Diego Simeone,
assegura que, si s'hagués d'expulsar,
sempre jugadors per accions així
no quedarien futbolistes dins del camp,
i també lamenta que s'estiguin normalitzant
els errors arbitrals que, repetidament,
entenc que els perjudica el Barneveu.
El Girona juga aquest migdia el nou setembre més
a partir de les dues contra l'Atlètic Club
i pel tot gira.
L'Espanyol provisionalment 5 punts per sobre del descens,
després de guanyar el Mallorca per 2 a 1
amb dos gols d'Abraithwaite al primer
al minut 21, al minut Jareke.
A casa amb la cultura, a Catalunya Ràdio.
L'Holala, el festival de cinema francòfon de Barcelona,
celebra la seva cinquena edició.
Del 1 al 8 de març,
a l'Institut francès i al cinema Girona
hi trobareu una selecció de pel·lícules inèdites
en versió original
subtitulada amb el millor cinema francòfon del moment.
Més informació a holalafinfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El 4 de març, a l'Atlàntida de Vic,
Nicolàs Elsted interpretarà el concert per a violoncel
en Dó major de Haydn,
acompanyat per l'Orquestra Sinfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya
sota la direcció de Marta Gardolinska.
Més informació a l'Atlàntidavic.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
A Bruixer Es capa.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con séni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido
en una tierra hostil donde ha habido un éxodo impresarial...
...donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
A Catalunya Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Tenim el suplement.
Passen 5 minuts de les 10 del matí.
Som a Catalunya Ràdio.
Viatgem cap a Londres.
Allà hi tenim el columnista del Wall Street Journal,
Lleon Sindreu.
Bon dia, Lleon.
Què tal, Lleon, com estàs?
Bé, bé, bé. Gaudint dels diumenges.
També ens acompanya el Toni Radon,
doctor o feu en ciències polítiques,
investigador a la London School of Economics.
Bona tarda.
Toni Radon, doctor o feu en ciències polítiques,
investigador a la London School of Economics,
professora de l'OPF. Hola, Toni.
Bon dia. Bona hora. Què tal?
Bé, bé. I tu?
Bé, home, passant fred, intentant sobreviure aquest hivern dur.
Fa fred a Londres i on, també, o no?
No, no, tenim bon dia, avui.
Tenim bon dia.
Sí, Toni, tens... I tant.
Tu ets de Londres, Toni, també?
No.
Pirineu, soc un poblet que es diu Molló,
el Ripollès, i m'he llevat tot nevat.
Ara mateix estic anant per la finestra i hi ha una mica de neu.
Fantàstic, fantàstic.
Doncs calça't a les properes hores,
perquè a partir d'aquesta tarda de nit
la cosa ens apuntava l'enriquegut que anirà més.
Avui, a la Semana Tràgica, amb el Toni i el Leon Sindreu,
parlem de la sensació dels últims mesos.
És el xat GPT,
aquest xat d'intel·ligència artificial
que qüestiona, o posa en dubte,
o facilita, o amenaça
moltes coses del nostre dia a dia,
entre ells també la comunitat educativa, l'ensenyament,
la manera com hem entès fins ara l'ensenyament.
L'heu provat, Leon, Toni, Leon?
Sí, home, no només l'he provat,
sinó que vaig intentar pel guió d'aquesta secció
fer-lo amb el xat GPT una mica,
que és una d'aquelles coses que aquí tenim.
En el guió que tenim, perquè ho entenguin els veïns,
que ens va fer el nostre apreciat Nil Bia,
ell ens preguntava si creiem que hauríem pogut fer el guió
d'aquesta secció, no?
Simplement preguntant-li en el vot aquest
de la intel·ligència artificial, el xat GPT, que ens la fes.
Llavors jo el primer que vaig fer, com pots comprendre, es capa,
és li vaig demanar que em fes el guió de la Semana Tràgica.
Mira, un exercici com aquest és el que ha fet el ministre
Manuel Castells a la Vanguardia ahir,
que publicava un article, com fa cada dissabte,
i al final de l'article, un article llarg, de mitja pàgina,
l'últim paràgraf deia
que aquest article l'ha elaborat el xat GPT
demanant que Manuel Castells, ministre,
escrigui un article sobre tal història.
I tu què t'ha dit el xat GPT?
Això et demostra una mica la qualitat mitjana
de les columnes de la Vanguardia.
Però bé, jo quan li he demanat que em faci el segment
de la Semana Tràgica he de dir que ha fracassat.
I això és una mena d'entrevista a una historiadora
que s'ha inventat, que es diu Maria Gontale,
sobre la Semana Tràgica del 1909.
Llavors, clar, jo a partir d'aquí vaig decidir...
Perquè on falla el xat GPT sobretot és amb l'actualitat.
Un moment, perquè ens entenguem tots plegats,
defineix-me què és això del xat GPT i d'aquesta intel·ligència artificial
que demà també estarà a l'ordre del dia al Mobile World Congress.
Una primera definició perquè els uients que no l'hagin provat encara
se la puguin ficar al cap.
És una intel·ligència artificial basada en el que se'n diu
el processament de llenguatge natural.
És el que se'n diu també una intel·ligència artificial generativa.
El que vol dir, bàsicament, és que té un model que genera,
a partir d'una sèrie de text, de llenguatge,
que tu li pots enviar, et genera una sèrie de probabilitats
de què és el més probable que un text natural,
com tu i jo podríem estar conversant, generés.
És a dir, quina és la continuació més probable d'una sèrie de textos,
d'una sèrie de paraules, d'una sèrie de lletres.
I a partir de generar aquestes probabilitats,
aquí, de fet, hi ha dos processos.
El primer procés és el que se'n diu en intel·ligència artificial,
entrenar el software,
que bàsicament vol dir que tu li envies aquests textos
ja explicant-li què ve després, perquè el mateix programa aprengui,
doncs després de, per exemple,
l'expressió no diguis plat fins que estigui al sac i vent,
quan el programa ja ha vist que,
en el 99,9% de les vegades que rep aquest text,
la paraula següent és lligat,
tu li dius la paraula següent és lligat, d'aquesta manera l'entrenes.
La propera vegada que rebi aquesta expressió,
la probabilitat que la paraula que toca sigui lligat,
en el model serà 99,9%, i, per tant, ell et podrà continuar aquesta frase.
Però, a més a més, després hi ha una altra segona part d'això,
en què, com dic, no és només que puguis generar textos
que sonen correctes, sinó que pots respondre preguntes.
És un xat GPT.
Llavors tu li preguntes, com dèiem ara,
què va passar durant la setmana tràgica del 99,9%.
I, a partir d'aquí, el que té aquesta empresa que l'ha creat,
que és OpenAI,
és que hi havia una sèrie de gent, de treballadors de l'empresa,
que observaven quines eren les respostes possibles
que donava al programa,
i ells li feien un rànquing de quines eren aquelles que sonaven millor
o que eren més adequades al context.
I, a partir d'aquí, també el software va aprendre
que, quan tu li preguntes sobre la setmana tràgica del 99,9%,
el més probable és que li estiguis preguntant
d'aquest esdeveniment històric
i que ell t'ha de fer una recreació d'aquest esdeveniment històric.
Evidentment, en el cas de la nostra secció, ha fracassat,
perquè no tenia en compte
que això, de fet, és una secció del suplement de Catalunya Ràdio.
Toni, l'has tastat, tu l'has provat, l'has posat en marxa,
Sí, i tant, de fet,
jo hi vaig posar l'examen de la meva assignatura escape.
I què?
Crec que va ser força interessant,
perquè ho vaig fer en dues etapes,
la primera vegada va treure un 0,25, per tant, podem dir,
que encara hi ha esperança,
i bàsicament això es produïa perquè, clar, en el meu examen,
jo assumia conceptes que s'entenen perfectament
per part, o bé, per part de la majoria,
dels estudiants de ciències polítiques,
que, clar, el problema és que la intel·ligència artificial
agafa aquests conceptes d'altres disciplines,
aleshores, en la primera ronda, em deia definicions
o exemples de qüestions
que no tenien res a veure amb les ciències polítiques.
Ara bé, després d'en certa manera
formular preguntes més correctes, de l'estil,
donem un exemple d'aquest concepte
que es fa servir en la disciplina de les ciències polítiques, bla, bla, bla,
aleshores ho encertava una miqueta més
i va arribar a treure un 3,25,
és la nota màxima que vaig aconseguir
a través del xat GPT,
que, de fet, per dir-ho d'una altra manera,
és més nota que el 10% dels alumnes que he tingut aquest any.
Home, doncs no està gens malament, però és que, clar,
això amenaça, no sé si el model educatiu,
però, per exemple, és a dir, si jo soc un estudiant d'ESO,
estic fent la lliçó d'història sobre la setmana tràgica
i li demano, i tinc l'encàrrec del meu professor,
de dir, m'heu de fer un treball de 5 pàgines
resumint els fets de la setmana tràgica.
Jo entro al xat GPT i li dic,
necessito 5 pàgines sobre els fets de la setmana tràgica
amb un resum que també expliqui i et dona el treball,
és a dir, et dona versió diferent, digues.
Però un moment, eh? Això no és tan diferent?
Tu ho recordaràs? El rincon del vago.
El rincon del vago, però no, perquè això ho feia gent, eh?
Però la Wikipèdia, quan va sortir la Wikipèdia,
tots els professors del sistema educatiu van entrar en pànic,
i, de fet, el mateix Google, que tu li pots posar
busca'm això i t'ho pots fer copiar i enganxar.
Això no és tan diferent, és una mica una evolució, no?,
d'internet, perquè ens entenguem,
però jo crec que la manera tradicional de fer assajos pel col·le
ja ha quedat totalment canviada per les xarxes.
Per tant, el model educatiu com l'hem entès fins ara
no està amenaçat.
Potser el millor era, vés a saber, no ho sé, ho pregunto.
Sí, a veure, s'ha de dir que una de les coses més interessants
del xat GPT, perquè tot això ja existia,
tot això ve d'un paper, de fet, publicat per Google,
si no m'equivoco, el 2017, que es deia Transformers
i que presentava una nova manera
de fer aquest processament de llenguatge natural
a partir del qual va néixer aquest model GPT
i ara ha nascut aquest xat que es basa en aquest model.
Però tot això, jo que vaig fer enginyeria informàtica a la carrera,
això en els anys 80, les bases de tot això ja es van posar...
Vull dir que això al final no és més que una evolució
d'una ciència que fa molt de temps que existeix.
El que sí que és veritat que fa bé aquest xat,
que jo crec que és el que més m'ha sorprès quan l'utilitzava,
és que agafa molt bé les pistes contextuals de la mateixa conversa.
Jo, per exemple, Escapa, per posar un exemple,
li vaig preguntar, i ho tinc aquí,
el Roger Escapa hauria de cobrar més?
Jo li vaig fer aquesta pregunta.
I el xat GPT em va dir...
Diu, home, jo és que no tinc detalls sobre el sou de Roger Escapa.
I em va fer tota una dissertació
sobre que els factors que impacten el sou
són el rendiment, la demanda del mercat, etcètera.
Llavors, jo li vaig donar una mica més de context.
I li vaig dir, no, no, Roger Escapa és el famós presentador
de l'històric programa de ràdio, el Suplement de Catalunya Ràdio.
I ell em va dir, moltes gràcies per proveir-me més context.
Llavors, aquí va dir, diu,
Roger Escapa és un presentador de ràdio
i periodista molt conegut.
I em va començar a explicar
que el Suplement de Catalunya Ràdio cobles la cultura catalana,
polítiques i la societat.
I em va dir, Escapa, que tu has estat un pilar del programa,
durant molts anys,
i reconegut per la societat com una de les veus més populars
i respectades de la ràdio catalana.
Doncs així tan fiable no deu ser, aquest xat.
Home, però és que ha après, de no saber qui eres,
l'he donat una mica de context, i ell aquí ja s'ha votit...
Però si ha de cobrar més o no, no t'ho ha dit, eh?
No m'ho ha dit, no m'ho ha dit.
I, de fet, no vaig parar aquí, perquè jo li vaig preguntar
al professor Toni Rodon, que també participa en el Suplement
de Catalunya Ràdio a la secció de la Semana Tràgica,
li vaig preguntar, és un bon acadèmic?
A l'Ajuntament d'Integència Artificial
no puc donar opinions personals,
i, per tant, no puc determinar si Toni Rodon és un bon acadèmic,
però...
Resposta de conseller, aquí, de polític, eh?
No, no, però després em va començar a llistar
tot el que Toni Rodon havia aconseguit a la seva vida,
com, per exemple, el fet que havia publicat
en temes de nacionalisme, de polític comparada,
i tots els premis, i doctorats, i tot...
Que vas fer una mica d'egosurfing a través del xat.
Però són falsos, eh? Però aquí està la cosa, eh, Ion?
Pel que he vist, m'atribueix premis que no he guanyat mai.
No, a mi també, perquè jo després li vaig preguntar
si jo soc un bon periodista,
i em va dir que soc un periodista molt respectat,
i em va dir que havia treballat a part del Wall Street Journal,
que això ho ha encertat, al País,
i després em va dir que havia guanyat el premi
de la Premsa Europea per Periodisme Econòmic del 2016
i el premi Maliofiev d'Excel·lència en Infogràfics del 2019.
I després em va dir que, basat en el meu currículum,
jo, evidentment, que era un periodista extremadament exitós.
M'agrada, perquè fixem que en Toni Rodó no es va mullar.
En canvi, si li pregunto sobre mi,
no només em diu que soc extremadament exitós,
sinó que s'inventa el premi Maliofiev d'Excel·lència del 2019,
que jo juraria, no només que no he guanyat mai,
sinó que no deu existir.
Doncs posem en quarantena algunes de les respostes d'aquest xat
que demà estarà a l'ordre del dia al Mobile World Congress.
A veure, qui al darrere d'això? Com guanya diners?
Perquè és evident que això ho ha creat algú també per guanyar-se la vida, no?
Sí, això és OpenAI, que és una empresa o una startup
que va ser creada per una sèrie de gent que sonarà,
entre ells Elon Musk, que hi va posar diners en la seva excepció,
però que, més famosament, farà cosa de tres anys,
hi va posar diners Microsoft.
I, per tant, aquí s'ha iniciat, sobretot amb Google,
una mena de guerra de la intel·ligència artificial.
Toni.
Sí, aquí, per cert, jo no sé si és el que és,
però és el que és el que és,
i és el que és el que és,
i és el que és el que és,
i és el que és el que és,
i és el que és,
i és el que és,
i és el que és,
i és el que és,
per cert, que has fixat que l'OpenAI no es va crear en un garatge,
sinó que va ser en un pis.
Estem evolucionant la creació d'startups i d'empreses a Silicon Valley.
Més enllà d'això, una mica per desmuntar aquesta idea
que estem a prop de la intel·ligència artificial
tal com la gran majoria l'entenem,
perquè em deu entendre, i una mica amb el que deia ara mateix en John,
la intel·ligència artificial té molt d'artificial,
però molt poc d'intel·ligent.
És a dir, en el fons no deixen de ser models predictius,
és a dir, models que intenten esbrinar el futur
en base a associacions que es produeixen en el passat.
Una mica amb la frase feta que deia en John fa una estona.
I moltes vegades el que s'acaba produint
és una qüestió que, dintre dels experts,
s'anomena com l'efecte ELISA.
ELISA era el que es considera el primer bot
que es va crear el 1966 per part d'unes persones,
d'uns investigadors de MIT,
i bàsicament fa referència a aquesta idea
que molt sovint nosaltres, quan parlem amb bots,
o en aquest cas amb xat GPT,
tenim la sensació que a l'altra banda
hi ha una persona amb sentiments,
però a l'altra banda el que hi ha és una màquina
que està entrenada per respondre d'una determinada manera.
Això es va veure bàsicament als anys 70
quan es va programar un bot
que simplement el que feia era contestar preguntes
o donar frases d'una conversa
dient el mateix que el que acabava de dir l'interlocutor.
Per exemple, no sé si escapa, tu em dius...
Hola, Toni, com estàs?
Doncs el bot diria...
Doncs jo estic bé, tu com estàs?
I així anava repetint la mateixa conversa
i molta gent s'acabava pensant
que això era una persona de veritat
i que el bot, la màquina, tenia sentiments.
Per tant, això és una mica la falsa consciència,
que aquesta intel·ligència artificial és molt acurada
i ha aconseguit uns nivells de sofisticació molt elevada.
Per exemple, de fet, els nostres mòbils funcionen en certa manera
amb una variació d'aquesta intel·ligència artificial,
però molt sovint és la nostra ment
que es pensa que a l'altra banda hi tenim alguna cosa semblant
a un ésser intel·ligent,
quan el que hi tenim simplement és una màquina molt sofisticada
que sap predir de forma més o menys correcta allò que passarà.
Ara bé, com bé sap en Ion, perquè ho hem estat parlant,
aquests models fallen més que el Barça en un partit important,
perquè s'ha reportat, diguéssim, que té tot tipus de biaixos,
per exemple, racials o de gènere,
i fins i tot amb coses específiques, com els premis que dèiem ara,
encara són bastant, bastant incorrectes
i fallen molt.
De qual cosa, quan fa servir xap GPT està bé,
perquè fa gràcia i podem fer brometa,
però molt sovint, quan s'utilitzen en camps importants
del nostre vida, com pot ser la ciència mèdica,
pot generar problemes importants
i, per tant, encara hi ha molts dubtes de com es pot aplicar.
Ion, per tancar.
No, a veure, jo només dic que aquí, de fet,
hi ha la sensació, a vegades,
que estem en una revolució d'intel·ligència artificial,
però això ben bé no és el que està passant.
El que està passant és que, a diferència, com jo dic,
aquestes eines que tenen molts anys,
a diferència del que passava abans,
ara tenim dues coses que són claus
perquè aquesta tecnologia sigui aplicable a molts més camps.
La primera és que tenim moltes dades.
Per exemple, tots pensem en l'Alexa.
L'Alexa d'Amazon, quan tu li parles,
entén què li estàs dient.
Clar, això per què és?
Doncs hi ha molta gent que s'escandalitza,
perquè diu, home, és que Amazon està escoltant-te,
està escoltant el que dius.
Clar que t'està escoltant.
Perquè quan tu dius hola, estàs volent dir hola.
Perquè té milions de dades de tot el món per analitzar.
Tot això abans no existia.
Amb internet, aquest xat GPT té tantes dades
que no se les pot acabar per entendre què és cada cosa.
Fins i tot, com dic, el suplement de Catalunya Ràdio,
està a internet i, per tant,
ell pot consultar internet i saber què és
i donar una resposta més o menys coherent.
I la segona és el poder de processament.
Ara un mòbil té un poder de processament
que abans no tenien ordinadors que ocupaven tota una habitació.
Per tant, tot això,
i el fet, evidentment, de tenir milers d'enginyers dedicant-s'hi,
a perfeccionar-ho,
ha fet que tingui molta més aplicació que abans.
Però, com diu el Toni, el problema amb aquest percentatge d'errors
és que costa de saber exactament
quin impacte tindrà la nostra economia o la nostra vida real.
Per posar un exemple,
Microsoft ja va llançar un xat bot al Thai fa uns anys,
que el problema que van tenir
és que es va convertir immediatament en racista.
Per què? Perquè la gent a Twitter li deia coses racistes,
i llavors el bot va aprendre a ser racista.
Això ho han limitat ara, amb aquest xat GPT,
perquè, si tu li preguntes de qualsevol cosa política,
ja veuràs que no es mulla.
Diuen que a la xona política no m'hi puc ficar.
Això és una bona decisió.
Llavors, la pregunta és, on vindrà la gran revolució d'això?
Jo crec que clarament,
i pel que hem vist amb la reacció de Google
a principis d'aquest febrer, bé amb les cerces.
Quan tu vas a Google,
tu li poses una pregunta de quina web vols trobar,
et surt la llista de webs, ja ho heu vist tots.
Tot això fa quants anys fa que no ha canviat?
15, 20 anys, des que va començar Google.
Clar, tot això ja és hora
que aquestes noves tecnologies hi comencin a aplicar,
i tu, en lloc de fer aquesta cerca,
tu, per exemple, li puguis preguntar...
Escolta'm, si jo compro...
i això és un exemple que es va posar en una presentació,
si jo compro un moble d'Ikea determinat,
això m'hi cap dins el porta equipatges del meu cotxe,
que és un fort fiesta,
i llavors que el propi xat pugui buscar internet
i donar-te una resposta coherent,
i a dir que si compres aquest moble t'hi podrà cabre.
Clar, tot això,
tot i que potser no ens canviarà la vida,
és una manera una mica més intuitiva de cercar,
clar, per Google és una amenaça brutal.
Recordem que aquest xat GPT
és d'alguna manera associat a Microsoft.
Microsoft ja ha dit que en el seu cercador, que es diu Bing,
incorporarà aquest xat.
Inmediatament Google va entrar en pànic
i va dir que ells també sortirien amb una versió d'això
que es diu BART.
Però què passa?
En la seva presentació, quan li van fer preguntes,
el BART ja es va equivocar.
I la picada de pota li va costar 100.000 milions
en el mercat de les accions a Google,
perquè les seves accions van caure en picat.
Això et demostra que anem a una guerra d'aquests cercadors.
Ara, el Nilvia seguirà tenint feina,
perquè, entre altres coses, quan jo li vaig preguntar al xat GPT,
em va dir que sí, que el Nilvia seguiria empleat, per tant.
Fantàstic. Doncs, menys mal.
I sort, eh? Sí, sort en tenim.
Si ens fes el crior d'aquest vot, doncs aniríem malament.
Jons Indreu i Toni Rodonen.
Continuem parlant perquè és un tema interessantíssim
i la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se,
i també aquest xat que serà protagonista del Mobile World Congress.
Un abraçada a tots dos. Cuideu-vos.
Ja saps que m'has de trucar, perquè jo soc el guanyador del premi.
Però aquest premi no m'interessa. O sigui que adeu-siau.
Fem una petita pausa i, de seguida, el suplement.
Òscar García Junyén. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
Si en compres dos, el tercer et surt gratis.
Carrefour. A qui poder triar és poder estalviar.
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
No tens ganes de cridar? Per què passen de tu a casa teva?
Soc malactor!
Portes dues setmanes sense pagar-me les 2.000 pera.
La mare es va enfadar amb mi i no em paga la setmanada.
I més que s'enfadarà, si li dic que t'agraden els consperuts.
Per què t'ha agradat tant matxacar els altres?
Al món hi ha més gent dolenta que bona.
Vosaltres dos durareu molt.
Quan ens vam saltar les normes perquè poguessis entrar tu,
saps qui es va venir queixar, indignat?
Hi ha coses que no vols veure, mare,
que les tens al davant i no te n'enteres.
Bojos per Molièr.
A TV3, dilluns a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant, passeu.
Casa teva.
Per tu, que sempre escoltes la ràdio mentre condueixes el taxi.
Apuja el volum.
Perquè, per fi, sentiràs un anunci que t'ajudarà a guanyar més diners.
Si ets taxista, registra't avui com a conductor a Uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, s'hi apliquen condicions.
I ara, entrem al búnquer.
La Núria s'està ficant un tros d'herba a la boca.
Dos trossos d'herba.
Silenci, sisplau.
Sí, no?
Home, jo sé quina ets.
S'ha tocat titànic, no?
El que m'agradaria més de tota la vida ara
és que en aquesta nominació que teniu,
la Núria s'està ficant un tros d'herba a la boca.
Tota la vida ara és que en aquesta nominació
que tenim a les ondes
passa en un petit vídeo que sortís la Núria
amb dues herbes a la boca...
Tocant titànic.
I la gent digués que han nominat això.
El búnquer amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Jo voldré plèses
en dansant la japonesa.
No, no us evirò
el temps d'une...
Catalunya Ràdio.
El suplement.
Roger Escapa.
Dos minuts per arribar a dos quarts d'onze del matí.
Per molts, el nom d'Oscar García Junyén
recorda el partit del Barça
de 100 finals de la Copa de la UEFA de la temporada 95-96
en què el Sabadelleng, vestit amb el Nou Laurant a l'esquena,
va marcar un gol contra el Bayern.
Per d'altres és el jugador,
aquí Luis Fanjal, va expulsar d'un entrenament.
Després d'una carrera esportiva
que, més enllà del Barça,
també ha passat per València i Espanyol,
ja fa anys que l'Òscar encara una nova etapa
com a entrenador que l'ha convertit
en un rodamunt del futbol.
Una etapa que fa uns mesos s'ha interromput
per una tragèdia familiar.
Una persona de només 21 anys com a conseqüència d'un càncer.
Ara el suplement,
Òscar García Junyén en parla per primera vegada obertament.
Òscar García Junyén, bon dia.
Bon dia. Com estàs?
Molt bé. Aquí a la ciutat que em va veure néixer
i on he crescut.
Som a Sabadell, som al Parc Catalunya,
i has fet vida a Sabadell molts anys, no?
Sí, sí, sí.
Fins que vaig començar a ser entrenador,
que ja he hagut de marxar a fora,
he fet sempre vida aquí a Sabadell.
Un any vaig estar a Barcelona,
un any a Vilassap, de mar,
però tots els altres he estat aquí a Sabadell.
Clar, el conom García Junyén,
els tres germans han estat sempre vinculats també a la ciutat.
No està en motiu d'orgull, d'alguna manera, no?
Sí, sí, sempre hem passejat al nom de Sabadell,
a la nostra ciutat, a la ciutat de Sabadell,
a la ciutat de Sabadell,
a la nostra ciutat, amb molt d'orgull.
I sí, quan et parla la gent et diu,
ah, sí, perquè tu ets de Sabadell.
Molta gent m'ho diu.
Òscar, t'agraeixo molt que avui ens donis aquesta entrevista,
perquè segur que no és fàcil parlar
després del que heu viscut a casa.
Com esteu?
Doncs...
acceptant-ho,
perquè no hi ha altres remei,
i ha sigut un cop molt dur,
perquè són coses antinaturals que passen,
però...
bé, hem de mirar endavant,
hem de mirar de ser...
de continuar forts,
i, bueno, jo sobretot m'ho pendent també
de les dues filles,
perquè, bueno,
els adults podem tenir més...
més recursos,
però les nenes moltes vegades,
clar, no ho poden entendre.
Vosaltres éreu tres germans a casa,
tu has tingut tres filles,
la Mariona va morir fa uns mesos,
i...
com a conseqüència d'una llarga malaltia,
d'un càncer, no?
I és un procés que ha durat anys, Òscar.
Sí.
Sí, sí, ha durat anys.
Al principi semblava que després de la primera operació,
doncs...
si passava un cert temps,
ja no podria tornar-li a passar,
i no va arribar aquest temps,
i va tornar a recaure,
i, bueno, ha sigut...
ha sigut...
uns anys sense descans,
en aquest sentit,
i, bueno, malauradament,
els doctors ens van avançar
uns mesos abans,
el que podria passar.
Parlar-ne, creus que és important?
Jo crec que sí,
jo crec que és que...
són coses que ni som els primers,
ni serem els últims, malauradament,
que li passin, que passin aquestes coses.
Ehm...
Estem molt agraïts a...
a l'Hospital Sant Joan de Déu,
de com es va emportar, a l'Hospital Taulí.
Ehm...
Tenim la sort que a la família
tenim la dona del genís,
que és infermera del Parc Taulí,
i que ens va ajudar molt
en els últims dies.
I...
jo crec que és bo parlar-ne,
perquè et dic...
no podem parar-nos en això,
sinó que, per exemple,
nosaltres tenim dues nenes més
que hem de...
que hem de fer tot el possible
perquè tinguin la vida que poden tenir
qualsevol adolescent,
que tinguin una vida amb aquesta desgràcia,
que sempre la tindrem,
però...
com jo els hi dic a les nenes,
mira, això és el més dur que passareu a la vida.
Vull dir, no hi ha cosa més dura que...
que això,
i...
s'ha de mirar endavant,
us heu d'ajudar entre vosaltres,
s'ha de plorar quan hagueu de plorar,
s'ha de passar totes les fases
que s'han de passar,
que són normals,
que qui us digui que heu de ser fortes,
no, heu de plorar quan vulgueu plorar,
i sí que és veritat
que cosa més dura que aquesta,
difícil ho passareu a la vida,
i relativitzareu molts problemes
que ara us penseu que són...
que són molt grans.
¿Tens una sensació d'impotència per això
i de preguntar-te per què m'ha tocat a mi?
Bueno,
jo em pregunto per què no m'ha tocat a mi.
Saps?
En lloc d'haver-ho passat ella,
per què no podia haver passat jo?
Perquè ella tenia tota una vida endavant,
i bueno, són reflexions
i comentaris que fas,
però bueno, saps que a la vida
no pots controlar el que et ve,
sinó com t'ho prens,
i també els meus pares,
i jo he hagut d'enterrar una neta.
Això encara també, vulguis o no,
ells deien que em passi a mi
és lo normal, saps?
Jo ja he fet tota la vida,
però que passi a una nena tan petita
i amb tanta vitalitat,
perquè ens donava moltes lliçons de vida cada dia.
Com t'agrada recordar-la?
Doncs...
m'agrada recordar-la
quan ha estat bé,
que pobra,
ha passat uns últims anys molt malament,
però jo sempre
la intento recordar bé,
intento recordar
com forta que era,
que no es deixava vèncer
per la malaltia,
era una persona
amb molta vitalitat,
amb moltes ganes de fer coses,
sempre procurava,
era com la mare de les altres joves germanes,
i bueno,
la recordo
amb molt de carinyo,
magicament.
Esclar, els últims anys
és evident que la teva carrera esportiva
que ha continuat un cop has penjat les botes,
com a entrenador, en aquest cas,
que s'ha vist condicionada per a aquesta situació personal.
Tot i així,
ets un rodamon del futbol, no?
Com t'organitzes familiarment?
Perquè has viscut a Tel Aviv,
a Atenes, a Anglaterra,
a Vigo...
Clar, tot això què?
Santetien, en França.
Santetien, en França, efectivament.
Doncs sempre he sigut una persona molt inquieta,
és una persona
que sempre m'ha agradat
per experimentar altres coses,
estava aquí entrenant
el juvenil del Barça,
vaig veure que la meva progressió
per seguir cap amunt
en el club
s'aturava
i vaig decidir provar noves coses.
Estic molt agraït al Jordi Cruyff
i al seu pare per haver-me donat l'oportunitat
de poder entrenar
el primer equip a nivell professional
per a tots els consells
i, a partir d'aquí,
he intentat sempre créixer,
he intentat sempre ser millor entrenador,
buscar nous reptes
i, bueno,
he encantat d'haver-ho fet.
Té la seva part menys bona,
que és que t'allunyes una mica
de la família,
però sempre he intentat,
no estar massa lluny,
per poder als dies de festa poder venir
o que vingués la família a veure'm.
Clar, és una vida sencera
marcada pel futbol,
perquè des de petit jugàveu aquí al Marcantil a Sabadell.
Després, de seguida,
la Masia es va fixar en vosaltres
i vau fitxar pel Barça amb 10 anys,
tot i que fèieu vida aquí a Sabadell.
Com recordes aquells anys de formació a la Masia?
Perquè allò devia ser molt competitiu, no?
Sí, sí.
Bé, a la Masia no vaig arribar a estar
perquè estava a Sabadell
i el meu pare, el seu professor...
Però jugaves a les categories inferiors.
El teu pare no va voler que estiguessiu internats?
No, no.
Vam tenir més control de nosaltres,
el seu professor,
i bé, ens vam passar tot l'EGB
entre trens i metros,
anant cada dia a entrenar a Barcelona,
estudiant en el tren i en el metro,
i va arribar un punt
que ho vam fer tants anys,
que moltes vegades,
si te dormies deu minuts,
et despertaves just quan havies de baixar a l'estació.
Van ser uns anys molt bonics,
perquè l'il·lusió de tots
havia sigut sempre jugar al futbol
i més poder-ho fer amb el Barça,
doncs encara més,
perquè ha sigut el club de tota la família,
juntament amb el Sabadell.
No només que es fixi en tu el Barça de petit,
sinó arribar al primer equip, no?
I arribar al primer equip quan l'entrena una persona
com en Johan Cruyff.
Sí, sí, vaig tenir la gran sort
que ell va ser l'entrenador
que em va donar la primera oportunitat
amb el primer equip,
després vaig tenir la sort que em va entrenar
durant uns anys...
Però va confiar molt en tu, no?
Sí, sí, sobretot amb el meu germà,
el meu germà sí que tenia... era el seu ull dret.
Jo he tingut millor relació
quasi després, quan he sigut entrenador,
però amb qui sempre he tingut molt bona relació
ha sigut amb el seu fill,
amb el Jordi i amb tota la família,
les seves germanes, amb sa mare,
encara ens escrivíem,
ens diem coses,
i va ser una persona molt important per mi,
tant com a jugador
com a entrenador.
Clar, jo no el vaig veure jugar
i com a entrenador no recordo, pràcticament.
Com era el Johan?
Bé, era... era un geni,
perquè...
com a jugador
tu no et dónes compte
del que t'està ensenyant,
perquè era una persona molt dura,
molt exigent,
però tenia coses...
s'imaginava coses
que després passaven.
Era una sensació,
abans del partit t'explicava com aniria el partit
i què havíem de fer per poder guanyar,
què havíem de fer
per on havíem d'atacar,
on trobaríem els espais,
una sèrie de coses que després passaven,
passaven,
és que et podria explicar mil mil situacions,
per exemple, a camp del Bayer de Múnich,
el Bayer de Múnich tenia jugadors
que anava molt bé de cap,
hi havia Klitsman, bueno, hi havia una sèrie de jugadors,
Babel, molts jugadors que anaven molt bé de cap
i aquell partit tenien baixes en defensa
i em sembla que només hi havia el Nadal
que era així, més gran.
I va comentar,
en tema de cornes,
nosaltres pensàvem,
el Nadal haurà de marcar el Klitsman,
que és el més això,
i va dir, no, no,
el Nadal marcarà el més petit.
I no diré el nom de qui va dir
que havia de marcar el Klitsman,
perquè era el que anava pitjor de cap de l'equip.
I nosaltres vam pensar, hòstia.
I clar, ell ens ho va argumentar,
va dir, escolta'm, amb Klitsman,
no tenim cap jugador que li pugui guanyar els duels.
Doncs fiquem-ho un,
eliminem-ho un dels nostres, el que sigui pitjor.
I en canvi, Nadal ho posem amb l'altre,
que si la pilota va allà,
ell ens ajudarà i traurà la pilota.
I va donar la casualitat
que Klitsman no va tocar una pilota de cap corner.
I clar, són coses que...
També deien que tenia una mica la flor al cul, el Johan.
No, no, no.
Ja, però la flor pots tenir un o dos partits,
però tota la vida jo crec que és algo més,
que tenir una flor pots tenir moments puntuals,
però...
I detalls aquests, moltíssims, moltíssims.
I després és una cosa extraordinària, no, Òscar,
que els tres germans vau arribar a jugar al Barça, no?
Tu i el Roger, el primer equip,
i amb una trajectòria llarguíssima.
Però que els tres fills estiguin marcats
pel talent de jugar a futbol...
Molt poc habitual, això.
Però que els tres fills estiguin marcats pel talent de jugar a futbol...
Molt poc habitual, això.
Sí, no, hi ha algun altre cas, però així no...
Els germans Gasol, que eren tres, però el dos sí que han marcat,
que era el tercer, no?
Sí, sí, els germans López, també,
i abans els Gonzalvo...
I ara l'Atlètic Club, per exemple, té els germans Williams?
Sí, sí, sí, sí.
Però... Però tres, no?
No, ha sigut, també, hem de donar gran mèrit al meu pare,
perquè el meu pare era un apassionat de la...
un apassionat de l'esport,
i al garatge ens va posar una porteria petita,
i passàvem moltes hores... moltes hores allà,
i sí, és una cosa per estar... per estar orgullós.
Hi havia molta rivalitat entre germans?
O allò, us miràveu de raó allà,
ostres, aquest arribarà o... tu eres el gran,
però potser hi ha gelosies entre vosaltres?
Jo no, jo per a meva part, no,
perquè el ser el gran sempre era el primer que ho feia tot, saps?
Va ser el primer que va jugar al primer equip,
va ser el primer que va fitxar pel Barça,
perquè els meus germans, com que eren més petits,
encara no tenien edat per poder fitxar.
Jo crec que no, sobretot el Genís és una persona molt coherent.
Vam arribar a jugar un partit de Copa Catalunya els tres junts,
que això sempre ho recordem,
però gelosia, no, tot el contrari, tot el contrari.
En cas, per exemple, jo sé que el Roger,
quan estava amb el primer equip, patia per mi,
perquè ell jugava més, que no pas jo,
jo era més de posar-me en problemes, ell no...
Hi havia una sèrie de coses que...
Sí, té la part positiva que tens un germà,
que és una persona que tens total confiança en ell,
que li pots explicar qualsevol cosa,
però també té l'inconvenient que pateixes molt un per l'altre.
It's only been a couple of days and I miss you
Som al Soblemens, som a Catalunya Ràdio,
som a Sabadell xerrant amb l'Òscar García Junyent,
entrenador, exjugador del Barça,
i de l'Espanyol, i de l'Albacete, i de València,
perquè hi ha un moment en què... I del Lleida.
Hi ha un moment en què veus que al Barça,
potser les coses no t'aniran bé del tot,
ara entrarem amb el capítol Luis Bangal, me'l guardo per després,
i ja has de marxar, no?
Te'n vas a l'Albacete, que recorden aquell gol de volea contra el Madrid,
i després te'n vas a l'Espanyol,
tu sent un barcelonista de dalt a baix, com ho vas portar,
i el teu germà també va jugar molts anys a l'Espanyol, el Roger.
Sí, el meu germà hi va anar abans, jo vaig anar al València,
i amb el València, bueno, em van prometre unes coses
que després no van ser exactament iguals,
vaig tenir un any complicat,
tot i que vam arribar a la final de la Lliga de Campeons
que vam perdre contra el Madrid,
però va ser un any dur, un any dur,
i tenia ganes de provar i de marxar a una altra cosa,
la meva idea era marxar fora,
però va sorgir l'opció de l'Espanyol,
ho vaig parlar amb la família,
la meva dona volia tenir fills, jo volia tenir Barcelona,
tot una sèrie de coses, de condicionants,
que es van donar perquè fitxés per l'Espanyol.
No et suposava una contradicció?
Sí, em va costar molt, sí.
Em va costar molt, i també més després,
de com em va acceptar la gent allà i tot,
em va costar estar còmode, em va costar estar còmode, sí.
Què va passar amb Luis Bangal?
Tu ets el de tu no tienes ritmo? No.
Perquè hi ha molta gent que es pensa...
No, molta gent, sí, el 90% de la persona que parla de jo.
Expliquem-ho bé.
Òscar García Juén no és la persona
a qui Luis Bangal diu tu no tienes ritmo,
però sí que hi estàs relacionat.
Sí, perquè va passar uns minuts abans
que hem fet fora de l'entrenament.
Què va passar aquell dia?
Es van juntar moltes coses,
que era un entrenament amb els que no havíem jugat,
el cap de setmana,
que primer ens van fer anar a un camp
i després ens van fer anar al camp d'entrenar a La Masia,
després ens van fer anar al camp d'entrenament al Camp Nou,
entrenar al Camp Nou.
Va ser que el meu germà i Albert Celades
havien jugat amb el filial
i el Bangal no estava molt content de com havien jugat,
i van tenir una petita discussió,
referents al partit,
de qui ve a tu no tienes ritmo...
A qui li va dir això?
No t'ho diré, però... A l'Albert Celades?
O a un dels dos. A un dels dos, d'acord.
O al Celades o al teu germà.
I van dir, ah, tu no tienes ritmo, tu no tienes ritmo,
perquè li va explicar que no tenia ritme de partits,
que per això no li va sortir el partit que tothom esperava.
I això va quedar, ah, tu no tienes ritmo,
perquè ell ho va cridar
i tots els periodistes que d'una casualitat estaven molt a prop,
doncs ho van sentir.
I després d'això, vam passar al rondo,
que estava jo.
I em vaig reconèixer,
jo estava calent perquè li havia cridat el meu germà i tot això,
i vaig intentar fer una virgueria.
No em va sortir,
ell es va pensar que era que li faltava el respecte a ell,
i em va apartar del rondo,
i es va posar ell a jugar.
I clar, jo estava allà darrere,
dic, hòstia, dic, jo aquí...
Jo vaig entrenar, vull entrenar,
i vaig dir, no, no, deixa'm entrar aquí.
Si vols jugar, sí que vull.
I al final, bueno...
Et va fer fora?
Sí, va voler fer una demostració de força,
i em va fer fora, i clar...
Uns minuts abans havia dit,
el de tu no tienes ritmo, perquè no m'ho va dir a mi,
però com que em va fer fora a mi,
vaig haver de creuar tot l'ample del Camp Nou,
perquè el rondo l'estaven fent a la part aquella.
Fins al vestidor,
jo anava sentint el clic-clic-clic dels fotògrafs,
dic, uf, aquí s'ha liat.
Però, bueno, després vaig tenir sempre una bona relació,
tothom parla d'això, perquè va haver aquest episodi,
però aquest episodi jo l'he viscut amb altres jugadors,
passa que no hi havia càmeres, no hi ha hagut tanta...
Tu ara que ets entrenador, què en penses de Bangal?
Jo crec que és un bon entrenador,
que té les coses molt clares,
hi ha moltes coses d'ell que m'agraden,
i fins i tot jo també n'he aplicat,
però el que menys m'agradava d'ell,
potser era que o estaves amb ell o contra ell,
no hi havia un terme...
Saps?, ell també va ser una època complicada,
perquè després del Cruyff, de tot el que havia sigut,
nosaltres, que parlava molt de l'època del Cruyff i tot això,
doncs, bueno, per ell no era fàcil, no era fàcil de gestionar,
i va haver un moment que es pensava que tots nosaltres
estàvem en contra d'ell.
Fa la sensació que era una època
en què tot l'aspecte psicològic,
tot aquest treball de reforç amb terapeutes,
era molt secundari, no?, inclús el terrenada bengal.
Era realment així?
Ho dic perquè, per exemple, aquesta setmana,
Ferran Torres ha dit que estava molt fotut durant uns dies,
que no es reconeixia i que gràcies a l'ajuda psicològica
s'ha refet i ara s'està recuperant com a jugador.
Tens aquesta sensació?
Sí, jo crec que el futbol, en aquest aspecte, ha canviat molt,
el que envolta el jugador ha canviat molt,
en el nivell de preparació física.
Ara, el jugador té molta més informació,
té molta més gent que pot assessorar correctament.
Hi ha molts jugadors que han fet un canvi físic brutal,
només canviant el tema de la nutrició.
Abans, psicòlegs en el club, pràcticament,
o en cap club, en tenia.
Ara, pràcticament, en té tothom.
I si no, a nivell individual, es poden buscar...
Jo he tingut casos de jugadors que m'han vingut,
de demà aconsell, que podien fer i tot això,
jugadors que he tingut a la plantilla
i d'altres jugadors, exjugadors meus,
que havia entrenat.
I ara hi ha molta informació.
Ara, per exemple,
el jugador que no està preparat bé físicament i no està en forma
és realment perquè ell no vol.
Abans no era així,
perquè abans teníem una informació molt limitada,
en aquest sentit.
Teníem l'entrenament amb l'equip i poca cosa més.
Ni nutrició,
el metge s'encarregava dels menjars en els hotels i tot això,
però ara hi ha realment especialistes
que et donen suplements.
Ara, a nivell professional, això ha millorat molt
i el jugador ara està molt més preparat del que abans.
I després, fa unes setmanes,
entrevistava l'Oriol Romeu, migcampista del Girona,
i m'explicava que, amb 19 anys,
l'ha fitxat al Chelsea,
que va guanyar una quantitat ingent de diners i que gestionar allò,
perquè ell va tenir el cap ben posat,
però hi va haver moments en què semblava que perdia el cap.
I que ha dedicat bona part de la seva carrera
a formar-se també en economia, en inversions...
Tot això, tu, per exemple,
que també de jove devies guanyar molts calés per la teva època,
sempre ho has sabut gestionar, sempre has tocat de peus a terra?
Bueno, els jugadors joves del Barça no guanyàvem el que guanyava
el jugador jove és el Chelsea.
Però jo he tingut la gran sort, i els meus germans igual,
de tenir els pares com els que tinc,
que el meu pare sempre ha tingut un sou de professor,
o sempre m'ha fet tocar de peus a terra.
Els tres germans, els meus dos germans,
tenen la carrera acabada, i jo també em vaig començar una,
però em quedava en algun curs,
que vaig marxar al Baceta
i no vaig poder seguir la carrera de periodisme,
perquè allà no n'hi havia,
però sempre ens han inculcat uns valors i una manera de ser
que això és el que ens ha permès no perdre el cap en cap moment.
En cap moment cap dels meus germans ni jo hem perdut el cap,
i això és gràcies a l'educació
que hem rebut a casa des de petits.
Percebo que tens ganes de tornar a entrenar, no?
Sí, sí, sí, sí.
Ja fa un temps, també vaig parlar amb les nenes,
vaig prometre que després de tota aquesta desgràcia,
doncs em passaria un temps aquí,
perquè elles em podrien necessitar
potser molt més del que m'havien necessitat abans,
però ara ja he parlat amb elles,
ja saben que això és la meva vida,
jo els vull donar un exemple
que aquesta desgràcia ja no ens la treu ningú,
però ara no podem enfonsar-nos tots nosaltres,
sinó que hem d'intentar tornar a fer la vida que fèiem abans
amb el gran record de la Mariona,
i que segur que allà on estigui ens està ajudant,
ens ajudarà a complir el somni que tenim,
i el meu somni és continuar entrenant
i entrenar al més alt nivell.
I el Barça, que t'agradaria entrenar-lo algun dia?
Jo crec que tothom que sigui del Barça,
no només cal que sigui jugador,
qualsevol aficionat li agradaria entrenar el Barça,
no és que jo sigui una persona o algo diferent,
està clar, però dia d'avui el Barça
té el millor entrenador que pot tenir,
ja va tenir dels millors,
com és Luis Enrique i Pep Guardiola,
i ara té el millor entrenador que pot tenir.
Amb Luis Enrique ja has parlat,
perquè a nivell personal heu passat per una situació,
no sé si comparable, però va perdre una filla.
Sí, quan li va passar la desgràcia,
ja vaig parlar amb ell,
i ara que m'ha passat a mi,
em va dir que m'havia pensat molt en aquests moments,
lògicament, perquè són situacions similars,
però tant ell com jo coincidim
que hem de mirar endavant,
que tenim molta gent al voltant que ens necessita bé,
i és com hem d'estar.
T'agrada com jugar al Barça?
Sí, sí, sí.
T'has hagut de pensar una mica, eh?
No, no, no, perquè hi ha molta gent que diu que el Barça
no juga com abans i tal,
no és que m'ho hagi de pensar,
és que, clar, jugar com l'època
que hi havia en tots aquests grans jugadors,
i en totes les èpoques hi ha hagut moments
que jugar millor i jugar pitjor.
Ara recordem el Barça-Guardiola i tot això,
però, clar, no tots els partits,
és que és impossible que un equip jugui bé tots els partits,
és impossible.
És com recordar a vegades...
A mi em passa, a vegades,
quan comentava partits per a Barça TV o vaig partir per la tele,
pensava que aquest partit havíem jugat molt millor
del que realment vam jugar,
que a vegades tens una idea concebuda
que tots els partits eren bons o que tot això...
Per això he dubtat.
Hi ha partits que m'agraden molt,
com el City, que també és un equip dels que m'agrada veure,
perquè tenen el millor entrenador del món,
i intento aprendre de tothom,
per això he dubtat pel sentit de dir...
Sí, tots els partits, no,
però és que a tots els partits tampoc no m'agrada el meu equip.
L'equip que entreno no m'agrada a tots els partits,
de dir que bé juguem o que bé d'això.
Hi ha partits que dic...
L'Espanyol potser et costaria una mica més anar-lo a entrenar.
Sí, sí.
T'han trucat, ja, o no?
Hi ha equips que estan patint...
per potser pels objectius de la temporada.
Vols esperar?
Sí, no puc agafar el primer que em vingui,
perquè normalment...
Creus que serà aquí o serà a l'estranger?
Espero que sigui a l'estranger, però...
Tens ganes d'entrenar a l'estranger?
Sí, jo a l'estranger aprenc idiomes, cultures...
Ara ja sé, per exemple,
quina mentalitat té el jugador francès,
que en la gran majoria no es pot generalitzar tant,
però sí, el jugador anglès, el jugador austríc,
el jugador alemany, el coreà, el japonès...
Tot això a mi m'enriqueix molt.
M'enriqueix molt i soc de reptes, saps?
Jo em veig...
Per mi és complicat imaginar-me 5 anys en el mateix equip,
a no ser que sigui a casa.
Per exemple, ara que has estat a França aquests últims anys,
Messi, com el veus a la Lliga francesa?
Creus que seria una bona opció que torness el Barça
o és una etapa ja com a jugador tancada?
Això ho ha de decidir ell.
Ell i el club.
Home, jo tinc clar que si ell vol i el Barça vol,
tornarà.
Si no torna serà perquè una de les parts o cap de les parts
realment ho vol, però això és una cosa que...
Ja et dic, ho ha de decidir el Barça o ho ha de decidir ell.
Ell aquí potser és el jugador més important de la història del Barça.
El jugador més important de la història del Barça...
Jo no estic allà, però el Barça segur que obrirà les portes
el millor jugador que ha tingut mai.
Sunrise, sunrise, sunrise, sunrise.
Just know
that you've still got time to spend.
Òscar Garcia, junyent, moltes gràcies per atendre'ns al suplement.
Una abraçada i molta sort.
Moltes gràcies.
Elecció
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger escapa.
姐�
Para uuuh!
La parella atreta...
Gerard!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT,
la transmissió d'엔 Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de sis,
la TDT de l'Almeria, Barça a Catalunya Ràdia.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tu, que saps la que costa guanyar-se el sou,
mereixes més per la nòmina.
Domiciliar el teu compte de CaixaBank
i beneficiar-te d'un televisor LG.
Més informació a CaixaBank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Fins al 28 de febrer de 2023,
20.000 unitats disponibles per a nòmines d'entre 1.200 i 2.499 euros.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
La Filmoteca de Catalunya presenta
la retrospectiva Forever Godard,
un record obligat de Jean-Luc Godard.
Un cicle transversal estructurat en tres blocs
que mostra la influència cabdal del més trencador
dels cineastes sorgits de la novel·la.
Més informació a Filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Gaudiu de la música en família a l'Auditori de Barcelona.
El 4 i el 5 de març redescobriu les músiques de rel
a molts clubs.
Un espectacle ple de melodies tradicionals
revisitades per Arnau Ubiols.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Arriba el moment pop-up del any.
Velocitat, sostenibilitat, intel·ligència artificial,
benestar digital.
Dilluns, dimarts i dimecres des del plató Bit Barcelona.
Serem amb les dones del Mobile World Congress.
Més enllà del mòbil, connectats a la tecnologia
que ja és a les nostres vides.
Catalunya, centre tecnològic del món.
Aprofitem-ho.
Pop-up amb Mariola Dinarès,
cada migdia d'una a dues en directe
i a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Revolució 4.0
amb Xantal Llovina i Ágamb Martín.
El Revolució 4.0 comença al Mobile
i entrevistarem Francesc Fajul,
director general de la Fundació Mobile World Capital.
I també coneixerem com funciona TikTok
i per què tantes empreses hi aposten,
l'economia amb Santiago Niño Béferra,
i sabrem quines qualitats hem de tenir
per assolir l'èxit.
Revolució 4.0
amb Xantal Llovina i Ágamb Martín.
Dissabte a l'app i al web i diumenge,
a les 10 del vespre a l'antena de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.