Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger es capa.
Amnistia sí o no? Jo dic no. I vostè?
Referèndum sí o no?
Jo dic no.
I vostè, senyor Sánchez?
Efectivament, aquí hi ha la clau de la investidura.
Sis anys després d'aquell 1 d'octubre,
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras
continuen marcant el camí a l'hora de prendre
les decisions importants dels dos grans partits independentistes.
Qui es penjarà la medalla si la negociació amb el PSOE fructifica?
Qui es penjarà la llufa si no ho fa?
D'això va la cosa les properes setmanes.
Eduard Voltes, editor. Bon dia, bona hora.
Bon dia.
Josep Maria Martí Rigau, cronista parlamentari. Com estàs?
Bon dia.
La Núria Martínez Ribot de Público ens acompanya des de Madrid.
Hola, Núria, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també tenim l'Elisenda Roca, periodista, escriptora. Bon dia, Elisenda.
Molt bon dia.
Us heu passat bé aquesta setmana?
Déu-n'hi-do. Hem estat distrets.
Jo sí.
Molt distrets.
Ja sé, som uns malalts, alguns dels aquí presents.
Ha complert les expectatives, Eduard?
Sí.
Sí, però...
Espera't.
Jo vaig dir que hi havia dues oportunitats, que passés alguna cosa. La primera no ha passat.
I ara falta la investidura de Sánchez i veurem quin és el comportament del grup parlamentari socialista
quan Sánchez posi sobre la taula l'acord sobre l'amnistia.
Jo vaig pensar amb tu, Eduard, quan vaig veure alguns que s'equivocaven votant.
Ai, ai.
Per Déu, per Déu.
Jo també, eh? Vaig recordar-ho.
És que, perdó, eh?
Sánchez, sí, no.
Escolta'm.
Sí, és l'únic que has de...
Exacte.
I l'Eduard Pujol, sí.
Dius, a veure, teniu una sola cosa a fer.
Bàsicament que és no equivocar-vos.
I és dir sí o no, és que no és tan difícil.
Sí, no és tan difícil la pregunta.
Aquest cap de setmana, de moment, aquest dissabte, hi ha un armatisme i un silenci administratiu
per part dels partits polítics, perquè Junts no parlarà, el PSC ni el PSOE tampoc parlarà,
i això vol dir que s'estan negociant moltes coses.
Eduard Pujol tampoc parlarà, he pogut intercanviar alguns missatges, i diu, no us passeu, perquè, clar, a vegades, però ja està.
Aleshores, això vol dir que s'estan negociant moltes coses?
Sí, a veure, partim d'una base molt important.
Jo crec que no ha trencat la baralla encara, ni Puigdemont, ni Junqueras, ni el Parlament de Catalunya aprovant propostes de resolució.
I va fer molt de soroll aquella proposta de resolució, però què és una proposta de resolució?
No és un projecte de llei, no és una proposició, és una declaració d'intencions.
Sempre, quan hi ha un debat de política general, acaba amb les propostes de resolució.
El text de totes les propostes comença dient.
El Parlament de Catalunya insta al govern, o sigui, demana, sol·licita, té a haver dit,
o sigui, no té cap lligam jurídic, això, no és una llei, no obliga a res.
És una declaració d'intencions.
Declaració d'intencions, és que és així.
Aleshores, el PSC i el PSOE fan, a continuació, aquella nota com a conseqüència.
Així, de cap de les maneres, no podem anar, això, de màxim res, estem pel diàleg i tot el que sigui negociat.
Aquesta declaració d'intencions i tot el que s'està veient per part dels dos partits independentistes en els darrers dies,
veiem que es fan alguns petits avanços, però que val la pena destacar.
Per exemple, en aquesta proposta de resolució es deia, sí, perquè s'ha d'avançar,
s'ha de continuar parlant i negociant, el PSOE ha de ser sensible amb el tema d'una votació del referèndum.
Ja no es parla, per exemple, de fer cap votació ni cap referèndum que no sigui acordat amb l'Estat.
Això s'ha anat colant aquí i fins fa ben poc era l'unilateralisme, era el que manava.
Mira, ens hem d'estar acostumant, això serà, digue-li Dragon Camp, digue-li Tibirabo, digue-li Muntanya Russa,
això anirem així, evidentment el socialista, el Pedro Sánchez, tindrà problemes o ho tindrà difícil
per explicar a les seves bases els acords que pugui arribar.
També ho tenen difícil Esquerra i Junts a les seves bases i en aquests sectors hiperventilats
que no fan política, com comentàvem la Ilusenda ara abans d'entrar, però que influencien.
I això pot... Tenim dos mesos, dos mesos, 58 dies a partir d'avui fins que s'acabi el termini.
Mira, jo vull recordar que quan Carles Puigdemont va ser escollit president de la Generalitat,
després del pas al costat aquell d'Artur Mas, etcètera, es va arribar quan faltaven dos o tres dies
només perquè ja s'haguessin de convocar eleccions de forma automàtica.
Es van habilitar dies, el dia de Reis, l'evagini de Reis, es va fer un ple perquè no s'esmenjés el termini.
O sigui, es van passar aquells dos mesos i al final, quan faltaven 48 hores o menys, 24 hores,
es va arribar a un acord. O sigui, no ens estranyem si Francine Armangol,
després que el Rei hagi parlat amb tots els líders, diu
doncs la primera investidura serà, per dir alguna cosa, a finals d'octubre o primers de novembre.
No ens estranyem si es fa aquesta investidura i no s'arriba a cap acord.
És igual, el calendari continua corrent i les negociacions també.
I al final de tot, quan faltin dos o tres dies o quatre, potser m'equivoco,
però jo no ho veig impossible això, al final hi ha allò un cop de timó i estem preparats per això.
Un element més que poso damunt la taula, eh?
Article interessant avui d'Artur Mas al diari Ara, sobre això que comentaves de la unilateralitat.
Dius, a parer meu, citiu textualment, a parer meu, cal abordar l'amnistia com una baula d'una cadena
que ha de portar més enllà solucions més estructurals i de més llarg que abans.
Perquè sigui així, no cal caure en la temptació de vincular l'amnistia
amb la renúncia a la unilateralitat per part del món independentista.
Plantejar-ho així, crec que seria un nou error perquè podria fer impossible l'acord, apunta Artur Mas.
Núria, Elisenda i Eduard.
Sí, jo penso que, com amb totes les negociacions, tothom demana màxims
i després es redacta de tal manera que tothom en pugui quedar content.
I per tant penso que tant amb l'amnistia que acabarà sent una amnistia sense posar-li aquest nom,
doncs penso que amb el referèndum poden acontentar els independentistes disfressant-ho de tal manera
que sembla que s'estan fent les primeres passes perquè això sigui així.
I per tant crec que l'article aquest d'Artur Mas, que he sentit també com el dèieu anteriorment,
abans de començar la tertúlia, em sembla interessant aquest plantejament
i penso que tot pot ajudar a que es moguin les coses.
Ara, amb tot el que ja està, el moment de Feijó ja s'ha acabat,
ara és el moment de Pedro Sánchez i dels partits independentistes.
jo penso que les negociacions estan portant prou bé, prou amb silenci
i que sembla que tothom vulgui arribar a un acord
perquè a dia d'avui encara no sabem a qui perjudicaria
i a qui beneficiaria unes noves eleccions.
Ningú vol arriscar-se perquè sembla que al PP tampoc li anirien bé aquestes eleccions,
però a tots aquests partits que impedirien que hi hagués un govern
o a Pedro Sánchez li anirien bé les eleccions,
crec que tothom està posant tota la carn en el sador, que es diria,
i que jo sí que crec que pot anar on porta, la veritat,
perquè el preu a pagar és massa alt.
Elisenda.
Jo crec que cap d'ells vol tornar a unes noves eleccions,
per tant tot se solucionarà, si no a la primera,
com apuntava el Josep Maria, a la segona volta, diguem.
Hi ha un huliganisme polític i jo crec que Junts i Esquerra han de fer política.
és a dir, està molt bé que hi hagi preventilats,
però jo crec que aquest silenci que ara estan tenint tots és molt necessari.
Penseu que Sánchez és molt llest, ha estat molt llest en la seva estratègia.
Ha enviat a Puente el Congrés,
ella responent al Parlament,
i ell de moment s'ha mantingut, efectivament,
completament en un perfil baix, discret, callat,
li podien anar llençant atzagallades i vinga,
però ell es mantenia amb aquell somriure,
és un eau fènix, diverses vegades.
Tu no creus que ha estat una mica de falta de respecte
el fet que Pedro Sánchez no contestés Feijó aquesta setmana?
És una estratègia respectable, esclar.
És una estratègia per part de l'equip de Pedro Sánchez i d'ell mateix.
És una falta de respecte, segueixo dient.
És una estratègia.
Allà s'ha fet...
El Parlament cada vegada més,
malauradament, volen assemblar-se al Parlament Britani,
que també fan...
Bé, l'estil és una mica més barruer, el d'aquí,
una mica més de carajillo de bar.
I sí, i per això ha passat pel que ha passat i el que hem vist.
Repeteixo, segons el meu humil pare,
després d'escoltar el que va passar al Parlament català
i al Congrés, en aquest intent,
que ja es veia que no sortiria d'investidura,
està clar que ni els partits d'aquí,
independentistes, ni el senyor Pedro Sánchez
i el seu partit al darrere...
Bé, el seu partit al darrere té l'enemic a casa.
Els fidels a Sánchez, diguem-ho.
El seu grup parlamentari, sí.
Sí.
Jo crec que els convé guardar ara aquest perfil baix
i seguir negociant.
Eduard.
Sí, dues coses.
Una és sobre la resolució aprovada al Parlament.
La meva anàlisi sobre aquesta resolució
és que, signant-la,
Junts el que fa és dir-li al PSOE
que ja està en les posicions d'esquerra.
És a dir, si tu llegeixes la proposició,
el que diu és, la resolució,
diu que es donarà suport a la investidura
si el govern espanyol es compromet
a treballar per fer efectives les condicions
per la celebració del referèndum.
Això en llenguatge polític és...
Bé, ja ho trobarem.
Comprometre's a treballar per...
Però el que no volen és apretar,
no hi ha altre.
És a dir, el que s'ha interpretat a Madrid
com un òrdago, que diuen ells,
en realitat el que és,
és que Junts li està dient a l'Estat
escolta'm, jo ja estic en les posicions d'esquerra republicana.
Sí, però paral·lelament surputs damunt aquesta setmana
dient que ell només negocia en nom de Junts
i que Esquerra Republicana no té res a veure amb ell.
No, efectivament, perquè cadascú va la seva negociant
però la posició ja és la mateixa, ja no és.
És a dir, la posició de Junts ja no és
l'1 d'octubre és insubstituïble,
hi ha un mandat, aquí el que hem de fer
és fer efectiva la independència, etcètera, etcètera.
Diguéssim, o sigui, Junts ha baixat de la muntanya, ja està.
No és, diguéssim, més salta a la vista
que Junts ha baixat de la muntanya, val?
I el que passa és que el PSOE vol un pas més.
I aquest pas més, al meu entendre,
és molt difícil que l'independentisme el faci,
que és una renúncia explícita a la unilateralitat.
Per què crec que és molt difícil que l'independentisme
faci aquesta renúncia explícita?
Doncs perquè en una democràcia
els projectes polítics no només s'han de poder defensar,
que això té a veure amb la llibertat d'expressió,
sinó que els projectes polítics s'han de poder realitzar.
Per tant, si la democràcia espanyola no ofereix un itinerari
perquè el projecte polític independentista
es pugui realitzar si la majoria dels catalans ho volen,
i un itinerari pot voler dir
a condicions d'un segon referèndum de ratificació,
una pregunta que sigui pactada amb l'Estat,
que no hi pugui haver menys de 10 anys...
És a dir, hi ha mil maneres de traçar aquest itinerari.
Pot ser un itinerari difícil, però ha d'existir.
Perquè si no existeix,
vol dir que el projecte de la majoria del Parlament de Catalunya
es pot defensar, només faltaria,
però no es pot realitzar.
Aleshores, mentre la democràcia espanyola
no ofereixi aquest itinerari,
renunciar a la unilateralitat
és exactament el mateix que renunciar a la independència.
S'ha d'anar molt en compte, Eduard,
perquè recorda el que acabo de dir.
Sánchez ha enviat a Illa al Parlament català
per dir que no s'ha de...
Ara el referèndum no toca.
Però és que és ell que necessita el vot dels independentistes
i no l'inrevés, eh?
Sí, però fins ara l'alament que s'estava plantejant
era l'alament amnistiu.
Núria, un segon.
Tampoc sortirien guanyant, eh?
En segones eleccions, Junts i Esquerra.
Això no ho sé, però qui s'ha de guanyar els vots.
Qui s'ha de guanyar els vots és ell.
No, Illa està contingut.
No, heu acabat o no?
Illa està contingut.
He d'anar un A-B.
Tinc un A-B de direcció Madrid-Sevilla.
No, però digues, digues, digues.
No, no, ha estat contingut per força,
perquè, esclar, Pedro Sánchez necessitava els vots
d'Esquerra i de Junts per Catalunya.
Per tant, aquí ha estat molt contingut.
Núria, Núria, digues, Núria.
No, no, no, apunta el que estàveu dient,
que fins ara el que s'estava parlant era d'amnistia
en tot moment, semblava clarament referèndum,
no hi era tant sobre la taula,
i ara, doncs, aquests dos elements...
Bueno, jo crec que és tot plegat un joc de tots,
d'anar fent una mica,
ens estira per aquí, ensenyar per allà,
i acabar arribant a un acord
que contenti tothom, i ja està.
Núria, això que només es parlava d'amnistia
és el relat del PSOE.
A la conferència del president Puigdemont
es parla d'amnistia...
I alerta demà amb el que dirà Puigdemont.
Demà s'ho d'octubre, eh?
I demà Puigdemont parlarà.
Diguéssim, Esquerra sempre ha posat
amnistia i autodeterminació junts
sobre la taula,
el Puigdemont a la seva conferència
parla d'amnistia i parla d'autodeterminació,
és a dir, l'únic és que el PSOE
només està disposat a una part d'aquesta equació,
que és l'amnistia,
i a l'altra no està disposat ni tan sols a parlar-ne.
però això no vol dir que ara s'hagin tret de la màniga
els partits independentistes el tema de l'autodeterminació.
No, el tema d'autodeterminació
sempre hi ha sigut, està clar,
però a l'hora de fer aquesta negociació,
quan et s'ha vist perfectible,
és quan no es posava una condició de dir
que el referèndum ha de ser l'E3 d'octubre.
Clar, és que no s'hi posa,
si llegeixes la resolució del Parlament,
precisament la novetat
és que no hi ha terminis,
que només es demana un compromís
per treballar-hi.
Posar-hi bé, posar-hi bé.
Sí, també era el mateix, sí, sí.
Un quart de deu.
A aquesta hora tenim un A-B de Madrid a Sevilla,
perquè Sevilla avui serà l'escenari
que rebrà Pedro Sánchez en una compareixença,
un mítin, en un emplaçament,
sentim el soroll de fons del tren,
on viatja Cristina Solies
per fer la cobertura d'aquesta compareixença
o d'aquest mítin de Pedro Sánchez
i sabem que a les últimes hores
als Aves hi passen coses.
I si no, que ho preguntin, no, Òscar Puente.
A veure, a veure com va la connexió.
Cristina Solies, bon dia.
Bon dia, sí.
De fet, penseu que serà el primer cop
que Pedro Sánchez parlarà
després de la investidura fallida d'ahir
d'Alberto Núñez Feijó.
En acabar el ple,
ell va anar directe cap al cotxe,
al pati no el vam poder escoltar.
Sí que vam intentar parlar amb el seu entorn,
perquè penseu que portem setmanes,
ara us escoltava la tertúlia,
en què els hi anem preguntant
sobre com van aquestes negociacions
i la resposta sempre era la mateixa.
Ara és el torn de Feijó,
després ja serà el torn de Pedro Sánchez.
Doncs bé, ahir,
quan ja va deixar de ser el torn
d'Alberto Núñez Feijó,
encara entenien que aquest cap de setmana
Pedro Sánchez encara no s'ha designat
com a candidat oficial a la investidura
i que, per tant, fins dimarts,
segurament, encara es poden escudar amb això.
Però el cert és que Pedro Sánchez avui
parlarà des de Sevilla,
des d'aquest municipi que es diu La Rinconada,
que es troba a uns 20 quilòmetres
aproximadament al nord de Sevilla,
però és força simbòlic
i més aviat de portes en dins
que no pas de portes en fora.
És a dir, veurem si hi ha teto o no de candidat,
però sobretot perquè és simbòlic,
perquè el fa a La Rinconada,
que és un municipi
que porta nècades guanyant el PSOE
per majoria absoluta,
però el seu alcalde és secretari general
del PSOE de Sevilla.
Què vol fer Pedro Sánchez?
O així ho interpretem, també.
Doncs tancar files amb el PSOE de Sevilla
després que la vella guàrdia,
després que hem anat escoltant
aquestes últimes setmanes
Alfonso Guerra,
Felipe González,
com han anat replicant,
com han anat contrariant
aquesta estratègia de Pedro Sánchez
en contra de l'amnistia,
en contra d'aquestes negociacions
amb els partits independentistes.
Per tant, no és menor
que avui hagi decidit Pedro Sánchez
venir a Sevilla
a fer aquest primer acte
després de la investidura fallida
de Feijó.
Escolta'm, Cristina,
aquest discurs tenim idea
de per on pot anar?
És a dir, pot arribar a pronunciar
la paraula amnistia i referèndum?
O creus que parlarà una mica...
No sé, tens algun input
cap on pot anar el discurs
de Sánchez avui?
Sánchez no l'hem escoltat,
encara dir aquesta paraula,
i segurament fins que respectaran els tempos.
Sembla que el que esperarà
és que el rei l'acabi designant
com a candidat a la investidura
perquè aquestes negociacions
comencin a aflorar una mica més,
no siguin de manera tan subterrània
com fins ara,
perquè el que és curiós
és que des d'aquí,
des de Madrid,
quan preguntes directament
tant a Junts com al PSOE,
no t'expliquen,
et diuen, fins i tot et neguen
que hi ha hagut intercanvi de documents,
després en privada
tots reconeixen
que hi ha aquest intercanvi de documents,
que s'està parlant,
que s'estan afinant,
que encara les posicions
estan molt allunyades,
però que sí que s'està treballant
en la bona direcció.
El que passa és que el PSOE,
ahir també ens passava,
quan passaven aquells famosos corrillos
que es diuen
al pati del Congrés,
als passadissos,
després del ple d'investidura,
el PSOE fins ara
sempre ha tingut certa pressa
a l'hora de convocar
la nova investidura
de Pedro Sánchez
per poder-ho enllestir ràpidament.
Però quin és el problema?
Doncs que ara
se li complica una mica més
la situació,
veu que necessitarà marge,
i una de les coses
que podrien passar
és que dimarts,
per exemple,
Francine Armengol
digui que el rei
ha designat oficialment
Pedro Sánchez,
però que no posi una data,
és a dir,
que immediatament
no fixi una data
per la investidura
i li deixi una mica més
de marge
per negociar.
Per tant,
sembla,
i això és el que ahir apuntaven,
que no aniria de cara
al 17 d'octubre
com fins i tot
no descartava Patxiló
les setmanes enrere,
sinó que ens en podríem anar ja
després de tots sants,
de cara a novembre,
amb l'edat a límit del 27,
però que segurament
esperaran
que la princesa Leonor
juri la Constitució
al 31
i llavors
que ja ens n'aniríem
a novembre.
Per tant,
el PSOE ha estat criticant
moltíssim
aquestes últimes setmanes.
Fejo ens ha fet perdre el temps
aquests 35 dies
sabent que no tenia els vots,
doncs bé,
veurem què passa,
però que segurament
passarà tot el mes d'octubre
i no hi haurà investidura
de Sánchez.
Doncs paciència.
Cristina Solies,
bon viatge,
moltes gràcies,
una abraçada ben forta,
t'anem seguint.
A vosaltres,
una abraçada.
El suplement,
amb Roger Escapa.
El calçat de Confit
és comoditat
al teu abast
i punt.
I punt perquè la tecnologia
Xoc Absorber
exclusiva de Confit
està formada
per un punt d'amordiment
en el taló
que et garanteixi
la màxima comoditat
a cada pas
durant tot el dia.
A l'abast
de totes les butxaques.
Disponible només
a Mercall
i mercall.com.
Confit,
la teva zona de confort.
El suplement.
Dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
És que tenia
aquesta falca exclusiva.
Passant cinc minuts
d'un quart d'heu del matí
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
amb l'Eduard Voltes,
la Núlia Martínez Ribot,
l'Elisenda Roca
i el Josep Maria Martí Rigau
amb la Cristina Solies
Camí de Sevilla
on Pedro Sánchez
parlarà avui
al llarg
d'aquesta jornada.
Veurem què diu.
A veure,
Rigau,
què volies dir?
A veure,
sobre això,
vols que t'avanci
amb tres ratlles
què dirà
Pedro Sánchez
d'avui?
A veure, va.
Seguirem treballant
amb mesures
per rebaixar l'atenció
i per pacificar.
Això és per l'amnistia.
I de cara al futur
continuo
amb la proposta
de dialogar
sense trencar la Constitució.
Val.
Això és
amb 99%
de possibilitats
que això ho digui
i no digui
ni amnistia
ni autodeterminació
o independència.
No, jo volia
referir-me a Òscar Puente
que ja n'hem parlat.
Va ser allò
com la pel·lícula
aquella de fa tants anys
ha nacido una estrella.
Realment va sobtar molt,
no?
I penso
que a part del seu estil
que realment
va ser trencadís
i va aconseguir una cosa
descol·locar
Fijó.
Hi ha un debat abans
i un debat després
de la intervenció
d'Òscar Puente.
Però és que
entremig
li va desmuntar
les dues idees
a les dues mantres
que anava repetint
i repetint
i repetint
Fijó
els va desmuntar
d'una manera
claríssima.
Què anava dient
constantment
Fijó?
He guanyat
les eleccions
una
i dos
l'amnistia
de cap de les maneres
perquè l'amnistia
no sortia
en el programa
electoral del PSOE.
Mira,
sobre la primera
li va dir allò
que ella
ha fet ser tan recordada
de ganador
a ganador
perquè diu
jo també he guanyat
les eleccions
a Valladolid
però no sóc alcalde
perquè aquell diputat
que està allà dalt
de tot
del PP
del seu partit
va pactar amb Vox
i en va fer fora
amb un sistema parlamentari
no és qui guanya
les primeres eleccions
sinó qui aconsegueix
els suports
per l'elecció
aquesta una
però l'altra
per mi encara
va ser més bestial
va dir
no estava
l'amnistia
en el programa electoral
del PSOE
té raó
però escolti
quan Aznar
va firmar
el pacte del Majestic
va aprovar
fer fora
la Guàrdia Civil
de Trànsit
a les carreteres catalanes
va eliminar
el servei militar
va eliminar
els governadors civils
i això
no estava
en el programa electoral
d'Aznar
i encara va anar més
Aznar es va referir
a ETA
com
he ordenado
contactos políticos
con el MLNV
el Moviment de Liberació Nacional Basc
un eufemisme
per no dir ETA
i ETA estava activa
li va recordar
li recordo
que ETA estava activa
i va prometre
que seria generós
i això
tampoc estava
en el programa
jo crec que va estar
en aquest sentit
va estar políticament brillant
l'estil
se'l pot criticar
però realment
va estar brillant
a mi
Òscar Puente
no és un polític
que m'agradi massa
és a dir
no és un estil
ni un to
que m'agradi
però reconec
que en aquest cas
penso que Pedro Sánchez
va encertar
posant-lo
tu preguntaves abans
Roger
va ser una falta
de respecte
jo considero que no
considero que és una estratègia
de desgastar
i de no posar-se
a l'alçada
de fer
aquest debat
no és tan important
com tu creus
no és una investidura
i per tant
jo no participaré aquí
perquè no val la pena
però és que no
només no es va posar ell
sinó que tothom pensava
que seria
Patxi López
i tampoc
va ser el tercer
en discòrdia
que tens tota la raó
Josep Maria
que sí que ha nascut
una estrella parlamentària
perquè va sorprendre
a moltes persones
i segur que se li traurà
molt de partit
a Òscar Puente
i recordem això
que va patir ahir
una agressió
no sé com dir-ho
a l'ave
que déu-n'hi-do
la veritat
aquest moment
va acabar trucant
la policia
a Òscar Puente
demanant l'assistència
a seguretat
i ha dit
que denunciarà
aquesta persona
que el va increpar
que a més a més
fa 15 dies
va estar ja detingut
per tenir també
una trífolca
amb altres cossos
de seguretat
vull dir que tenia
uns antecedents
el personatge
recordem que el Parlament
es va veure
com cert diputat
del PP
parlava
amb
el pseudo periodista
Javier Negre
i Javier Negre
sembla ser
que va tiar
perquè
es produís
en aquest moment
hooligan
a veure
Espanya
és un país
majoritàriament
de dretes
informatives
vull dir que
d'una dreta
que té molts altaveus
i que fan
molt soroll
i que si Puente
evidentment
té unes formes
discutibles
absolutament
recordem que Sánchez
el va apartar
en un moment
perquè no
doncs aquí
l'ha tornat a dir
surto
surto
treu-te el morrió
i surt
recordem que
l'estil PP
al Congrés
justament educat
no és
albar
sí
sobre el
què dirà Sánchez
avui a Sevilla
jo tampoc espero
que
i menys en un format
de míting
doni el titular
que tots estem buscant
i que es mantindrà fidel
al que ha dit
fins ara
que és exactament
el que deia
el Josep Maria
i
d'altres maneres
vull recordar
que quan ells diuen
dentro de la Constitución
i la Constitución
i la Constitución
la Constitución
té dos articles
que són també
Constitució
i que per tant
poden entrar
dintre del joc
un
és el que fa referència
a la reforma
de la Constitució
és a dir
reformar la Constitució
és constitucional
d'acord?
no em volen sentir
parlar d'això
ja ho sé
és com si fossin
les taules
de la llei
de Moisés
jo el que dic
és que es refugien
darrere de la Constitució
quan en realitat
el que volen dir
és
no nos da la gana
perquè la Constitució
permet ser reformada
ella mateixa
i segon
hi ha un article
que és el 150.2
que permet
l'Estat
delegar
qualsevol
qualsevol
competència
de l'Estat
en una comunitat autònoma
és a dir
si l'Estat
volgués
i hi hagués
voluntat política
podria fins i tot
delegar
el control
de fronteres
en la Generalitat
i convertir
Catalunya
en un quasi-Estat
a base de
delegar
totes les competències
de l'Estat
a Catalunya
i seria
perfectament
constitucional
d'acord?
150.2
per tant
Catalunya pot ser
un quasi-Estat
dins de la Constitució?
Sí
i tant
per la via del
150.2
dir
posar la Constitució
com a mur
és una manera
d'amagar-se
darrere de la Constitució
per
diguéssim
per ocultar
la manca
de voluntat política
per fer determinades coses
però la Constitució
ho permet tot
clar
però això del quasi-Estat
digue-li quasi-Estat
digue-li nacionalitat
que també
ho diu la Constitució
que Espanya està formada
per nacionalitats
i això del quasi-Estat
jo crec que no contenta ningú
és l'estatus de Puerto Rico
per exemple
està lliure
associat
és possible
no simplement
és que és possible
no és que sigui probable
però és possible
jo penso que el que veurem ara
efectivament
és ara sí
el torn de Sánchez
ara sí que va de debò
el que veurem
tot el que hem vist
fins ara
és un Feijó
que s'ha anat desgastant
que bueno
hem vist
que realment
no tenia
cap opció
de governar
perquè té el gran problema
que és Vox
que fins que Vox
no surti de l'equació
ell no podrà pactar
amb ningú
per tant
a veure com ho fa el PP
amb tot això
sí que hem vist
que Feijó
ara
durant aquesta nova investidura
ha convençut
el seu partit
i els mitjans de dretes
cosa que no sabíem
que passaria fins ara
això és un punt positiu
que ha tret Feijó
ara que ja s'ha acabat
aquest moment
doncs ara és el moment
de Sánchez
ara sí que va de debò
i veurem com evoluciona
tot plegat
però jo de veritat
que crec que
anirà bon port
perquè és que
es pot perjudicar tothom
una cosa per afegir
al que comentava
des de Madrid
Aitor Esteban
li va fer una contestació
a Feijó
sobre això
que estava comentant
ara
des de Madrid
la nostra companya
quan li va dir
jo de vostè
en Vox
té un elefant
a la piscina
i no pot moure
i l'elefant
era Vox
perquè va dir
vostè ha fet trampa
i és veritat
Feijó va dir
jo sé
el que demana
Puigdemont
per tant
com que jo sé
si jo l'hi dono
seria president
i va dir
escolti vostè
això sap que no és possible
perquè esclar
si vostè
arriba una cosa
a Puigdemont
ja no tindrà Vox
per tant
és impossible
que sigui vostè president
i li va dir
vostè té un
a la banyera
a la piscina
té un elefant
i no el pot moure
i mentre no el mogui
i no el pot moure
vostè no serà president
Pràcticament dos quarts
del matí
avui és 30 de setembre
això vol dir
que demà és 1 d'octubre
això vol dir
que han passat 6 anys
d'aquell 1 d'octubre
això vol dir
que torna a ser tardor
i això vol dir
que Carles Puigdemont
i Oriol Junqueras
continuen sent protagonistes
i segurament
tenen la clau
del desllorigador
o no
per saber què passa
amb Pedro Sánchez
aleshores
ho estàvem repassant
també
avui al diari
ara
fa un
què se n'ha fet
de les figures
que van encarnar
la cara del 155
Mariano Rajoy
Soraya Sant de Santa Maria
Enric Millo
on són tota aquesta gent
i repassant noms
veus
noms que van ser
protagonistes
fa 6 anys
i que ja han fet
un pas enrere
Carme Forcadell
Rajoy
Millo
Santa Maria
Jordi Sánchez
Jordi Cuixart
Anna Gabriel
però clar
els dos actors
principals
de l'independentisme
que van ser
Carles Puigdemont
i Oriol Junqueras
continuen manant
i segurament
tenen l'última paraula
sobre la posició
que decideixi
el seu partit
Junts i Esquerra
en aquesta negociació
una altra tardor
6 anys després
sí senyor
pregunta cobro
aquest element
i aquesta mirada
de reull
que segurament tenen
Puigdemont
Junqueras
sobre aquesta jugada
i sobre aquesta negociació
6 anys després
d'allò
que
com pot afectar
la decisió final
del que passi
en aquesta investidura
a veure
jo et diré una cosa
que em sembla
que alguna vegada
ho havíem comentat
el PNB
i Bildu
o sigui els bascos
els polítics bascos
molt lligats
sempre històricament
i en els darrers temps
també
amb l'antiga
Convergència i Unió
actualment
amb Junts per Catalunya
i amb Esquerra Republicana
van dir
des del primer moment
van recomanar
en els dirigents
que van quedar
no exiliats
no empresonats
això ho ha dit
tot i aquí
moltes vegades
sí
que els empresonats
els represaliats
els que estan a l'estranger
els que ja han esgotat
això
no era
no era
la millor opció
que fossin
qui
tinguessin
la màxima responsabilitat
aquí es va fer
un cas relatiu
com es pot veure
i
penso que
sí
Carles Puigdemont
té el simbolisme
del president
a l'exili
i
evidentment
Abriol Junqueras
té
la laura
de ser
qui ha fet
aquesta Esquerra Republicana
actual
que la va fer créixer
extraordinàriament
però
bé
a mig termini
un cop acabat
ara
com estem en aquest procés
a mig termini
jo crec que sí
que ja ha de començar
a haver-hi
un relleu
perquè és bo
i és sa
ja estic d'acord
totalment d'acord
després del
clar
després de
l'1 d'octubre
el que s'esperava
és que pogués
haver-hi un diàleg
que no hi va ser
el que van fer
és enviar
guàrdies civils
policia
i va passar
el que va passar
en fi
estic d'acord
amb que hi ha d'haver-hi
un relleu
a veure
sí
a veure
la pregunta
sobre si
li anirien millor
les coses
a l'independentisme
si hagués renovat
els seus lideratges
que al final
crec que és el que
no he sabut expressar
amb paraules
però crec que anava
per aquí segurament
el que ens estaves
volem preguntar
podem tenir l'opinió
cadascú
que
que tinguem
jo tant deixo pensar
que sí
que l'independentisme
li aniria millor
a una renovació
total
dels seus lideratges
incluent
Puigdemont i Junqueras
però aquesta és una cosa
que només
que no es pot
no ho decideix
no ho decideix
la premsa
ni ho decideixen
els tertulians
ni ho decideixen
ho decideixen
els militants
dels seus partits
només
només hi ha dues maneres
que un líder plegui
una que ho faci
per pròpia voluntat
perquè consideri
que li ha arribat
el moment
i l'altra
és que els militants
del seu partit
el jubilin
i el que veiem
és que
els militants
de Junts
com els militants
d'Esquerra Republicana
diguéssim
aparentment
no tenen
ni la més mínima intenció
de jubilar
els seus
els seus líders
no?
jo per què crec
que a l'independentisme
li aniria millor
amb uns lideratges
completament renovats
dic completament renovats
és perquè
crec que
les ferides
del 2017
han generat
unes animadversions
personals
personals
no polítiques
personals
entre aquestes persones
i
que fan
molt difícil
la cooperació
ja no dic
la unitat
que per mi
sempre ha estat
diguéssim
una quimera
un eslògan
un eslògan
buit de contingut
sinó la cooperació
una cooperació
política normal
entre forces polítiques
que divergeixen
en el seu model
socioeconòmic
diguem-ne
però que coincideixen
en el seu objectiu
polític final
i nacional
que és la independència
de Catalunya
i crec que
mentre no es produeix
aquesta renovació
és molt difícil
que realment
cooperin
els partits
independentistes
i aleshores
una altra pregunta
digues Núria
digues
no no no
que penso
que evidentment
tots coincidim
amb que seria millor
que hi hagués
una renovació
però penso
que en aquest cas
hi ha un punt
d'èpica
de tot el que va passar
i com un punt
fins i tot
d'homenatge
per part dels militants
que tu deies
Eduard
que són ells
qui donen
aquesta confiança
jo penso
que és com
una espècie
d'homenatge
a tot aquest dolor
i a tot el que
han lluitat
que els militants
fan
que volen
que segueixin
aquests líders
que són uns
hiper lideratges
super forts
i que no
s'han volgut
potenciar
un altre tipus
de líders
que realment
puguin fer
ombra
a aquest tipus
de lideratge
però crec que
si es vol avançar
només es pot
es pot fer
si hi ha un canvi
i de totes maneres
jo penso
si fa 4 anys
o fa 5 anys
o fa 3 anys
amb tot el dolor
que hi havia
amb els líders
empresonats
amb els líders
a l'estranger
i si veiéssim
el panorama
que hi ha
a dia d'avui
jo no sé
si és el que ens imaginaríem
és a dir
que s'estigués
pogut parlar
d'una amnistia
que hi haguessin
indults
que s'estigués
negociant
de tu a tu
d'aquesta manera
amb líders
que abans
estaven
absolutament
menys preats
i desterrats
per tant
el panorama
crec que
a part l'independentisme
no és tan dolent
en aquest sentit
comparat
amb fa 3-4 anys
breument
només vull dir
que tinguem en compte
que hi ha aquests noms
que tothom coneix
però que
d'aquellos
polvos
estos lodos
o al revés
mai sé com va
he de dir-vos
que hi ha gent
que
està
pagant
encara
a l'estat
no són noms
importants
diguem
però hi eren
i estan sent ajudats
per familiars
i amics
em consta
tant d'Esquerra Republicana
com de Junts
i
l'estat
els va
també
matxacar
vius
absolutament
econòmicament
brutal
econòmicament
sí
però és que no se saben
no són coneguts
vull dir
hi ha els noms coneguts
la gent que va anar a presó
etcètera
i hi ha gent que ha anat a presó
i que ara actualment
segueix pagant uns diners
que són totalment
injustos
és de venjança
fixa't si
estem parlant
d'hiperlideratges
que
si us hi fixeu
en Carles Puigdemont
no és
ni president
de Junts
ni secretari general
de Junts
no és res
de Junts
i en canvi
està negociant
en nom de Junts
només ell
l'expresident
a l'exili
l'expresident de Junts
Laura Borràs
algú sap
si està tenint
algun paper
en aquesta negociació
bueno sí
tothom sap que no
per Junts
és president
un segon
una pregunta
de tirant davant
aquesta amnistia
orgànicament
tots coincidiu
amb que segurament
si aquests lideratges
fessin un pas
al costat
o enrere
o com fos
potser aniria millor
per les animadversions
i tota la pesca
aleshores
de tirant davant
aquesta amnistia
tenint en compte
que d'aquí un any i mig
hi ha unes eleccions
al Parlament de Catalunya
de no ser abans
de tirant davant
aquesta amnistia
tu et pots trobar
amb un candidat socialista
que es diu Salvador Illa
però és que
si tiren davant l'anistia
et pots trobar
que Carles Puigdemont
es pot presentar a les eleccions
i que Oriol Junqueras
també es pot presentar
a les eleccions
i amb la mirada curta
de les següents eleccions
que és el que critiquem
moltes vegades
que passa a Catalunya
a l'estat espanyol
i a molts llocs
jo crec que també
s'ha de tenir en compte
aquest element
en aquesta negociació
com que un dels objectius
prioritaris
és guanyar les eleccions
i tal com estan
les coses ara
Junts el que vol
és fumar-li
continuar endavant de Junts
doncs ens trobem
si vés una mirada més
de país
més estatalista
és difícil de fer
jo entenc
que és molt complicat això
les coses serien diferents
però al curt termini
per posicionar-te bé
ser tu el president
i poder condicionar
tornaríem a estar
amb les mateixes
que estem ara
posen per endavant
el partit
que
el que tots dos
covegen
però i aquest escenari
obre uns interrogants
i un debat
d'apassionants
que és per exemple
si el president
de la Generalitat
que es diu
Pere Aragonès
en cas que
Oriol Junqueras
que és el president
del partit
se li aixequi
la inhabilitació
què passa aquí
o què passa
amb Carles Puigdemont
quan Junts
tampoc té un candidat
clar
però
jo crec que
primer
hem de distingir
entre allò
que seria legalment
possible
i l'altra cosa
allò que seria
políticament viable
legalment
efectivament
si hi ha amnistia
no hi hauria
cap mena
de veto legal
que Puigdemont
i Junqueras
fóssim candidats
a la presidència
de la Generalitat
cap ni un
i ens podríem trobar
efectivament
amb un duel
d'aquestes característiques
per la presidència
falta saber
si ells volen
falta saber
quina és la intenció
si Junqueras vol
si Puigdemont vol
si Puigdemont vol
tornar
per tornar
a ser president
de la Generalitat
o per intentar-ho
si vol exposar-se
a perdre
unes eleccions
o no
o si vol tornar
simplement
com a president
de l'exili
que ha retornat
triomfal
perquè ha torçat
el braç
de l'Estat
i ha aconseguit
l'amnistia
i simplement
anar-se'n a casa
diguem-ne
o si Junqueras
considera
que cal donar
a Pere Aragonès
diguéssim
l'oportunitat
de continuar
la seva carrera política
com a president
i donar-li recorregut
per tant
no sabem
les voluntats
d'ells dos
i finalment
no sabem
les voluntats
dels que podrien
competir
dins dels seus partits
amb ells
per tant
jo crec
que és anar
massa lluny
però és veritat
que és un escenari
ens podríem trobar
una mica
en allò
de
la pel·lícula
aquella
que torna
a començar
cada dia
del Tom Hanks
el dia de la marmota
el dia de la marmota
podríem trobar
el dia de la marmota
amb Puigdemont i Junqueras
competint per la Generalitat
Núria
Núria
que fas que no que et sento
i me'n vaig a la públia
digues
no
el que passa
que crec
que hi ha un nou element
que és Salvador Illa
que aquest element
no el teníem abans
teníem a Ciutadans
que era el partit fort
i amb un partit socialista
que ha ressat a Catalunya
i per tant
crec que això
fa que les coses
es moguin bastant
i penso que realment
pot agradar
i és una temptació
molt gran
que Junqueras
i Puigdemont
tornin
es presentin
seria una època
una èpica
de nou
brutal
seria com una espècie
de redempció
o d'homenatge
però de veritat
crec que
s'ha de fer un pas al costat
si no ho volem viure
com bé comentàveu
en un etern
dia de la marmota
que sembla que res
no hagi avançat
penso que és imprescindible
que es moguin
les cadires
i que passem pàgina
ara sí
ara que ja sí
hi ha l'amnistia
i s'hagi pogut reparar
aquest dolor
res oficial
però sembla
i m'ha arribat
que segur
possiblement
Carles Puigdemont
li encantaria
això
tornar aquí
i dir
eh ho hem aconseguit
però que li encantaria
també continuar
com a eurodiputat
vull dir que la seva
ell ja estaria d'acord
en tornar a Estrasburg
4 minuts per 3 quarts de 10 del matí
he de fer una pausa
perquè tinc molta publicitat acumulada
i això és sagrat
però
però
però
quan tornem
aparcarem una estona a la política
atenció
a aquesta notícia
que explicava avui
el Nació Digital
que ens ha
trasbalsat bastant a primera hora
sona així
això és un nou fenomen
que està passant a Catalunya
i més enllà també
no és exclusiu de Catalunya
concretament en aquest cas
ens hem fixat en Olot
adolescents que queden
per barallar-se
menors d'edat
ho graven
i ho penjen
a les xarxes socials
de seguida
en parlem
amb la Clara Darder
terapeuta experta en joves
el suplement
amb Roger Escapa
sempre
què dius Lluís?
Maria
que sempre
Lluís
no t'entenc
sempre què?
doncs que amb Lluís Segur
sempre cobraràs la renda del teu pis
el dia 5 de cada mes
i si l'inquilí no paga?
sempre
Maria
sempre
doncs és així
a Lluís Segur
garantim el cobrament puntual
de la renda
el dia 5
ahir
avui
i sempre
Lluís Segur
vols estalviar
a full?
aprofita ara
les supergangues
de Carrefour
perquè fins a l'1 d'octubre
a Carrefour
Carrefour Market
i Carrefour Ponés
tens el salmó noruec sencer
a 9 euros
amb 49 al quilo
i la mitjana de vedella
a 13 euros
amb 99 al quilo
Carrefour
a qui poder triar
és poder estalviar
els fons europeus
Next Generation
fan possible
que Lugo
i els seus companys
de l'Institut
Vapor del Fil de Barcelona
treballin a fons
les habilitats
socioemocionals
dins i fora de l'aula
aplicant el programa
de suport educatiu
Pentabilities
amb l'agenda
Espanya Digital
2026
tots som protagonistes
de la transformació digital
del nostre país
tenés si ets l'Edu
la Judit
o l'Aureli
si tens 20 o 80 anys
i tenés el teu origen
si ets del camp
o de la ciutat
Benvinguda
Espanya Digital
aquí i ara
Govern d'Espanya
Campanya finançada
amb el fons
Next Generation
Pla de recuperació
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
El Gran Teatre del Liceu
inaugura la temporada
amb Eugino Nieguin
l'obra mestra de Tchaikovsky
la història d'un amor
no correspost
amb direcció d'escena
de Christophe Loy
i direcció musical
de Josep Pots
del 27 de setembre
al 9 d'octubre
comença la temporada
amb la força del Liceu
Saps què és l'aniversari
de Schmid?
Celebra-ho amb un regal
per a qui s'ho mereix
Casa Teva
A Schmid
tenim les millors ofertes
per moblar la teva cuina
o qualsevol racó
de casa teva
i així crear
una llar tan especial
com tu
Home Schmid Home
Demanejar la teva cita
a qualsevol
de les set botigues
a Schmid de Barcelona
o al nostre web
homedesign.schmid
A Bricotepo
celebrem els 20 anys
per la porta gran
amb preus excel·lents
pels nostres clients excel·lents
Aquesta tardor
estalvia amb aquesta porta blanca
amb tapajuntes inclòs
per 119 euros
i aquest pagament borsellànic
per 7,95 al metre quadrat
Si ho trobes a un preu més barat
et tornem la diferència per dos
sempre preu mínim garantit
ja a la teva botiga
i a Bricotepo
Pones
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Sí, sí, sí
Un minut
Silenci, home
aquí hi ha tots
i tornem a ser
Un minut
per arribar a 3 quarts de deu
del matí
el Josep Maria Martí Rigau
la Núria Martínez
el Voltes
i l'Elisenda Roca
que continuen la tertúlia
durant els anuncis
tot això que m'heu dit ara
no us atreviu
Això és enriquidor, no?
És enriquidor, no?
Però hem de portar a públic
al final
I un perd aquí
l'ombre de record
Sí, et perds el millor
et perds el millor
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
el que ha explicat
Josep Maria Martí Rigau
Déu-n'hi-do
Ara no ho diré
Ara no ho diré
A veure
3 quarts de deu
Va, no em despisteu
L'hora és greu
Això és el que passa
a Olot
El Nació
a través d'una notícia
que publica el Pau Masó
es fa ressò
d'un nou fenomen
que està passant
a Catalunya
i no només a Catalunya
Adolescents
que queden per brallar-se
Ho graven
i després ho pengen
a les xarxes socials
Un fenomen
que passa a Olot
però passa també
en d'altres punts
no només de Catalunya
sinó també de l'Estat
Clara Darder
és terapeuta experta en joves
Bon dia, Clara
Bon dia, què tal?
Què està passant
perquè els joves menors
en molts casos
tinguin com a objectiu
quedar per pagar-se
i penjar-ho a les xarxes?
Bueno, estan passant
moltes coses
segurament
des de
des de la pandèmia
bastant més greus
però
el que et volia dir Roger
és que
tots els joves
o tots els adolescents
per fer
rituals iniciàtics
ens hem barallat
alguna vegada
i
hem
discutit
amb
amb el grup
contrari a nosaltres
i ens han passat coses
no?
I això són
rituals
de creixement
a nivell
doncs això
em vaig fent
gran
no?
El que passa
que ara
hi ha una greujant
que es diu
xarxes
hi ha una greujant
que es diuen
jocs
de guerres
i de
barallar-me
constantment
no?
I llavors
aquests greujants
el que fan
és que
tots aquests
rituals iniciàtics
que jo feia
anteriorment
i que només
els sabia la família
o que només
els sabien els quatre
grups d'amics
ara els puc difondre
i quan més els difonc
doncs resulta
que més likes tinc
i resulta
que més famós soc
no?
Llavors
què és el que passa
amb això
que ens agrada
la fama
ens agrada
com ara ells diuen
ser popo
no?
ser popular
i llavors
encara
això s'agreuria més
i per tant
el que jo faré
és provocar-ho
perquè
doncs
poder tenir
com més
espos
de les meves
lluances
que en aquest cas
serien de baralles
El que passa
és que
una de les coses
que em sorprèn
dels vídeos
que hem vist
és que
ningú fa res
per aturar la baralla
és a dir
és una activitat
de lleure
on
dues persones
volgudament
es fan mal
s'està normalitzant
la violència
i hi ha una cultura
de la violència
i
sí
associada evidentment
amb l'exhibició
i amb el like
de posterior
no?
Mira
el que passa
és que
consumim
moltes coses
que
abans no es consumien
d'acord?
quan jo et deia
els jocs d'ordinador
els jocs d'ordinador
són molt agressius
i
per algun lloc
hem de treure
tot això
que en generen
el cos
i la ment
no?
En generen cortisol
en generen
moltes
substàncies
que les hem de treure
no?
Alguns
els més
intel·ligents
per dir-ho d'alguna manera
les treuran
amb
anant al gimnàs
i desgastant-se
no?
Però
això s'ha de treure
del cos
i llavors
què fem?
Doncs
que en teoria
és lícit
perquè m'ho diuen
els jocs d'ordinador
doncs resulta
que és barallar-me
no?
Jo ens quedo
i així
augmento la meva fama
però alhora
també
destrueixo
el meu enemic
no us penseu
que aquests jocs
i totes aquestes activitats
són coses
que
bueno
les visc
5 minuts
i ja està
no?
No sé si ahir
va veure la contra
la Vanguardia
va sortir
una
una persona
de 74 anys
no recordo el nom
perquè era molt complicat
però explicava
que el cervell
no té una informació
de base
sinó que el que fa
és adquirir
constantment informació
contra posar-la
amb la que havia adquirit
abans
i per tant
diguéssim
anar desestimant
aquella que no li agrada
d'acord?
Llavors
jo constantment
estic consumint
coses de guerra
estic consumint
baralles
a les xarxes
estic consumint
jocs
el que faig
és posar
aquesta informació
per sobre
de la que ja tenia
que segurament
no era tan agressiva
i per tant
creure'm
que la meva realitat
és aquesta
i com diem
a la programació
neurolingüística
la realitat
no és la que és
sinó
la realitat
és com tu
te l'expliques
i per tant
què haig de fer?
Doncs cada vegada
augmentar
aquesta agressivitat
i cada vegada
consumir
més
agressió
que
em satisfà
perquè no deixa
de tenir
una part d'adrenalina
per les meves neurones
i per el meu cos
Elisenda
aquest ha semblat
el vídeo
i el fenomen
Esgarrifós
el vídeo
estic molt d'acord
amb el que diu
Clara Darder
efectivament
ho he comprovat
allò
amb el meu fill
quan era encara
més jove
que li vam portar
un
li feia molta gràcia
veure aquests
Smackdown
quan era més petit
recordeu que estava
de moda
i vi un canal
que no parava
ara ja no
però vi un canal
que no parava
fer
rei misteri
i tot això
i fora de la seva edat
perquè a més
no estava recomanat
per la seva edat
però li vam portar
pensant
bé no ho sé
com ja es veu
que fan comèdia
aquesta lluita lliure
com a actuada
absolutament actuada
impactada
i és un espectacle
aquí això no va d'actuació
no no
un moment
ho he dit
pel que ha dit ella
va ser posar-li allò
i de cop i volta
veure com el meu fill
es transformava
i va desaparèixer
és a dir
va ser una
una sorpresa
reial
màgica
que va desaparèixer
al moment
al veure com
és a dir
que és veritat
que les imatges violentes
generen violència
a la gent
que encara no està
prou formada
intel·lectualment
com era una canalla
molt més joveneta
però hi ha una cosa clara
que et volia preguntar
perdona
jo això dels
rituals iniciàtics
jo pensava que això
estava
és a dir
jo quan era petit
potser és que les nenes
dels anys 70
eren molt més innocents
no ho sé
però mai he participat
ni he vist
ningú del meu voltant
ni d'altres escoles
ni d'altres grups
rituals iniciàtics
de baralles
es poguessin filmar
o no
jo em pensava que això
era només
de grups
de bandes
de tribus urbanes
o de tribus
rituals iniciàtics
algú d'aquí
ha viscut un ritual
iniciàtic
pagant-se
cops de puny
amb altres grups
però això no és
ni una secta
ni un grup
determinat
això són joves
que queden per fer això
però sí
ella estava dient
tots hem viscut
uns rituals iniciàtics
i he pensat
no
jo això
crec que els rituals
iniciàtics
venen a posteriori
a veure
Clara
què et refereixes?
no
quan dic rituals
iniciàtics
em refereixo
que no
no tenen
per què
ser cops de puny
segurament
els nostres avis
i els nostres pares
parlàvem d'aquella pel·lícula
de la guerra dels botons
i si ens tallem els botons
arribem a casa
amb les calces baixades
i llavors
els nostres pares
han de pagar més botons
no
quan dic rituals iniciàtics
no em refereixo
a només
pagar-me
són proves
que em posen
les persones
en les quals
del grup
que jo vull entrar
d'acord?
és possible
que moltes
d'aquestes baralles
siguin
també
per poder accedir
a un grup
que a tu t'interessa
per no sentir-te marginat
és allò que deies
dels pocos
que es diu molt ara
clar
si jo soc tan valent
com els altres
m'enmetran en els grups
que jo vull
perquè m'agraden
perquè els adulo
perquè sigui
no?
també li denen
que és cert
és que abans
les noies
no participaven
d'aquest tipus
de ritual
i que cada vegada
cada vegada
les noies
estan entrant
també
en aquests grups
i alhora
doncs
estan com participant
de
de tota aquesta jerarquia
no?
però
el que dèiem
les noies
també consumeixen
agressions
amb les pantalles
no?
tu vas a qualsevol port
d'un institut
i veuràs
que hi ha silenci absolut
perquè està tothom
amb el seu celular
amb el seu mòbil
mirant
i jugant
entre tots
el mateix joc
que és
l'agressió
i que són proves
però que moltes proves
passen per la guerra
i per barallar-me
i per matar
llavors clar
tot això
el nostre cervell
s'ho va xupant
i s'ho va consumint
i s'ho va
dipositant
en algunes de les nostres
carpetes
i circuits celebrals
i en algun moment
ha de desaparèixer
i ha de desaparèixer
amb agressió
clar
no, no, perdona
que volia sentir l'Eduard
que volia dir una cosa
digues, digues
no, jo
m'ha agradat la distinció
que ha fet la Clara Darder
entre les coses
que sempre han passat
però que hi havia una diferència
i és que abans
només se n'assabentava
el cercle immediat
les xarxes socials
tenen dues característiques
vivim en un moment
absolutament disruptiu
de la història de la humanitat
des del punt de vista
de la comunicació
en la història de la humanitat
la comunicació
sempre ha estat de dalt
cap a baix
i ara
o sigui
el 99% dels humans
érem receptors
d'informació
però no emetíem
informació
ara
amb el telèfon mòbil
i les xarxes
qualsevol ésser humà
és un emissor
d'informació
i això fa que ens assabentem
és a dir
si a Barcelona
hi hagués
tres robatoris diaris
abans
és igual
300
se n'aprofitaven
o sigui
se n'assabentaven
les persones
afectades
i prou
i el cas
que sortia
avui
amb tres robatoris diaris
ens n'assabentem tots
i es crea
un estat
d'alarma social
permanent
vivim
i ja viurem
per sempre
en un estat
d'alarma social
permanent
perquè ens assabentem
de tot
ens assabentem
de coses
que ja passaven
però no sabíem
que passaven
exacte
si fóssim
un dels pares
d'aquests joves
que veiem
a través d'un vídeo
això com ho tallem
com ho tractem
a casa
doncs mira
precisament
el que deia l'Elisenda
no consumint
el que
el nostre cervell
no volem
que reprodueixi
o sigui
està clar
no sé
si sabia
aquesta edad
el nostre cervell
no acaba
de
tancar-se
d'elaborar-se
de reconstruir-se
fins als 25 anys
i els estem posant
aquest consum
a partir dels 12
llavors
és un cervell
que no està
elaborat
que no està creat
que no té criteri
i que tot el que tu
li donis
és el que
després reproduirà
i alhora
doncs això
li perjudicarà
no
ja sabeu
i ho ha dit tothom
a Silicon Valley
els nois i noies
no tenen mòbils
fins als 18 anys
i són els que creen
els mòbils
no
i tots els altres
estem consumint
mòbils
des dels 12
no
clar
això
crea categories
de persones
30 segons
volia dir
que estic d'acord
amb el que heu dit
tots
i la Clara Darder
també
però que
hi ha moments
com els anys 70
que no hi havia
ni xarxes
ni hi havia jocs de rol
i per exemple
a Anglaterra
a Brighton
es van posar
de moda
i al final
eren tan bèsties
que van sortint
als noticiaris
etc
unes baralles
immenses
entre dos grups
que eren
els rockers
i els mods
que això
va donar origen
a una pel·lícula
que es deia
Quadrofènia
i una opera rock
dels The Hoop
però pertanyera a bandes
però
van començar
centenars
i va acabar milers
Núria
per tancar
digues
evidentment
crec que hem de tenir
a sobre d'altres
els pares
han de controlar molt
les xarxes socials
dels adolescents
hem de fer una bona educació
d'internet
i crec que això
sobretot és la clau
la demonització
del mòbil
d'internet
i de les xarxes socials
no crec que
l'encertem
en aquest sentit
sinó
aprendre a fer-ho bé
i no deixar el mòbil
i les xarxes
com si els joves
fossin persones adultes
gràcies
gràcies
gràcies a la Clara
Dardé
per haver-nos anat
i a tots quatre
per haver-nos acompanyat
aquest dissabte
gràcies
adéu Núria
adéu
una pausa
de seguida
tornem amb la Maica Navarro
el suplement
el suplement
amb Roger Escapa
012
la millor resposta
què?
com ha anat
el primer dia
a la universitat?
la classe havia de ser
en català
i al final
el professor
ha canviat de llengua
però si t'hi havies
matriculat en català?
el català
és la llengua pròpia
de Catalunya
i de les universitats catalanes
és fonamental
que el dret
a rebre les classes
en català
estigui garantit
a les universitats
i que es respecti
la llengua escollida
per l'estudiant
en la matrícula
és per això
que totes les universitats
catalanes
han habilitat
bústies de drets lingüístics
per vehicular queixes
sobre els canvis
en la llengua
de docència matriculada
informa't-en
a universitats.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
a la Fira Mediterrània
de Manresa
et convidem
a mirar el present
i el futur
des de la real tradicional
amb un programa
d'espectacles
concerts
i altres activitats
en viu
més de 80 propostes
artístiques
música
arts escèniques
i cultura popular
Manresa
del 5 al 8 d'octubre
més informació
i entrades a la venda
a firamediterrània.cat
Pren nota
el diumenge 8 d'octubre
celebrem la festa solidària
del periódico
al zoo
a favor d'aprenem autisme
compra les entrades
a un preu especial
de 8 euros als infants
i 12 euros als adults
i ajuda a millorar
la inclusió
de les persones
amb autisme
passa un gran dia
en família
la solidaritat
i els petits
seran els protagonistes
t'hi esperem
has vist mai
una ampolla
de cava volant
travessant el cel
enmig dels núvols
no
esclar que no ho has vist mai
perquè ni el cava
ni el calçat
ni les medicines
ni cap altre producte català
té ales per traslladar-se
pel seu compte
tots tenen
logística
i transport
uns actors vitals
per projectar
les empreses catalanes
als mercats internacionals
i per avestir la ciutadania
arreu del territori
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
em dic Helena
sóc un avatar digital
i la meva veu
és sintètica
puc mantenir
converses fluïdes
i coherents
simulant el raonament humà
intel·ligència artificial
la nova evolució
30 minuts
a TV3
diumenge a la nit
link
link
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
aquest any
Fira Mediterrània de Manresa
et convida a mirar
el present i el futur
amb un programa
d'espectacles
concerts
i altres activitats
en viu
del 5 al 8 d'octubre
més de 80 propostes
artístiques
música
arts escèniques
i cultura popular
més informació
a firamediterrània.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
link
link
link
la franxuberfilharmonia
inaugura temporada
amb el concerto
de Aranjuez
i la sinfonia
del nou món
de Borja
una gira
de concerts
del 30 de setembre
al 8 d'octubre
que portarà
l'orquestra
i el guitarrista
Milos Karadaglic
a actuar
al Teatre Tarragona
l'Auditori
Enric Granados
de Lleida
l'Atlàntida
de Vic
la Factoria Cultural
de Terrassa
i el Palau
de la Música
Catalana
més informació
a franxuberfil.com
recomanat
per Catalunya Ràdio
link
link
link
link