El suplement - Catalunya ràdio
Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Ucraïna supera els dos anys de guerra amb el seu exèrcit enraculada
i sense prou municions per contenir l'avenç de les tropes russes a la regió del Donbass.
Després de les commemoracions oficials ahir d'aquest segon aniversari,
en presència de líders occidentals a Kiev,
els combats i els bombardejos continuen sense treva amb viatges especials a Kiev.
José Antonio Muñoz i Vicent Mifsud, bon dia.
Bon dia. Malgrat l'escenificació del suport internacional a Ucraïna,
la presència de mandataris internacionals aquí a Kiev,
el segon aniversari de la invasió a Ucraïna ha arribat amb un lleuger abans
de les fosses russes a Donetsk,
que els ha permès ocupar un petit poble de 700 habitants a pocs quilòmetres d'Abdivka.
Els combats són intensos a tot el front i Ucraïna parla de 800 soldats russos morts
en només 24 hores sense revelar les baixes pròpies.
Per capgirar l'actual tendència de la guerra,
Volodymyr Zelensky ha tornat a demanar als seus aliats internacionals
ahir en una reunió del G7 més suport armamentístic inclòs aèri i naval
i compromisos que arribarà aviat.
Vicent Mipsut, Catalunya Ràdio, KIF.
Més notícies, en Raúl Flores.
Trànsit justifica per qüestions de seguretat el tall de l'autopista AP7
que ahir a la tarda va tenir atrapats centenars de conductors
durant més de cinc hores.
Admet, però, que potser hauria d'haver visat abans aquests conductors
desviar la circulació per vies alternatives
i mobilitzar més mitjans abans que es veigdes quedéssim bloquejats.
El director del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel,
ho ha dit al suplement a Catalunya Ràdio.
Potser hem de posar alguns mitjans més
i, per tant, o tenir previstos alguns mitjans més.
I nosaltres, com a Servei Català del Trànsit,
potser també hem de ser una mica més incisius
en desviar el trànsit abans.
I, per tant, en sentit nord, probablement ens hauria anat bé
desviar tot el trànsit per la C-60 cap a la C-32,
tot i que ja avisàvem i anunciàvem que hi havia l'accident.
Tercer dia de dola al País Valencià
després de l'incendi de dijous,
en una reunió que ahir van fer els afectats amb l'Ajuntament,
se'ls va assegurar que la setmana que ve
ja es podran reallotjar en un nou edifici que s'està habilitant.
Tant propietaris com llogaters es mostraven preocupats
per com afrontaran els pròxims mesos.
No sabemos el alcance de cómo se encuentra el edificio
hasta que los profesionales deciden si están en ruina o no están en ruina.
Es lo que te dicen, es que si tú no tienes asegurado el contenido,
no tienes nada que hacería,
pero es que yo no ha sido una diligencia mía
de que mi casa se haya encendido.
La Policia Nacional ha detingut a Salou
un dels fugitius més buscats a França.
Salouma seria el líder d'un dels clans del narcotràfic a Marsella
i està acusat de tràfic de drogues,
tinença d'armes i organització criminal,
entre d'altres delictes.
Tenia un ordre europeu de detenció
i finalment els agents l'han detingut
en un bar d'aquest municipi del Tarragonès,
des d'on estava operant i on rebia visites de familiars i d'amics
que venien des de França.
Una dutxa que detecta caigudes
i una aplicació mòbil per facilitar l'administració de medicació
són dues iniciatives tecnològiques
promogudes per la Creu Roja
i que han estat premiades en la sisena edició
dels Premis de Tecnologia Humanitària
que es lliuraran durant el Mobile World Congress
que comença demà.
El primer premi ha recaigut en el projecte Show Week
que incorpora a la dutxa un detector de caigudes
i un assistent virtual
i que està dirigida sobretot a persones grans
o amb discapacitat física o intel·lectual.
La iniciativa ha estat desenvolupada
per cinc joves emprenedors catalans,
entre els quals l'Eric Güell,
un dels fundadors de Show Week,
explica l'objectiu d'aquesta proposta.
Canviar l'experiència de la dutxa
entenem que és un moment que
per tothom hauria de ser un moment revitalitzant,
en un moment de tranquil·litat
i sabem que per moltes persones no ho és,
persones que han perdut autonomia,
que han perdut intimitat i necessiten ajuda.
Per tant, nosaltres el que busquem
és gràcies a la tecnologia
millorar aquesta experiència
i fer-hi més autonomia i més intimitat
tant a ells com també
facilitar l'assistència a les persones cuidadores.
Esports, Albert Benet.
El Barça pendent del que faci
aquest vespre al Madrid,
el Bernabéu contra el Sevilla
per saber a quants punts queda
del líder de la Lliga.
De moment és segon,
de manera provisional, això sí,
després de guanyar el Getafe
per 4-0 a Montjuïc.
Ara queda un punt per sobre del Girona,
que demà juga contra el Rayo a Montilivi,
i a cinc punts del Madrid
abans del partit al Bernabéu,
que començarà a les 9.
També he jugat ahir a primera,
26ena jornada,
a l'avés 1,
Mallorca 1.
Avui a banda del Madrid-Sevilla
es jugaran els partits
Cadiz-Celta a les dues,
Betis-Atlètic Club de Bilbao
a un quart de cinc
i les Palmes-Ossas 1
a dos quarts de set.
El rival,
un dels rivals del Barça
en aquestes zones de posicions de Champions,
l'Atlètic de Madrid va punxar ahir
al camp de l'Almeria,
el CUE,
empat a dos.
L'Espanyol torna
a la zona de ascens directe
a primeres 16 jornades després
amb la victòria
al camp de l'Eivar
per 2 a 3
en un partit
que tenia perdut el descompte.
Salvi va fer l'empat
al minut 97
i l'Azo va marcar
el 2 a 3
al minut 99.
L'Espanyol no només
queda segon,
sinó que queda
a tres punts del líder,
el de Ganés,
que va perdre Santander.
Fins aquí
les notícies.
a l'amor,
a l'amor,
a l'amor,
a l'amor,
a l'amor.
El Suplement,
ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
l'amor,
i c'est quan jo t'aime
i s'ho de dir
i s'ho de dir.
11 i 6.
Arriba a la màquina del temps
el Suplement Marina Laminos.
Bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
25 de febrer del 1993
perquè avui fa 31 anys
que el Segadors
es va convertir
en l'himne oficial de Catalunya.
Actualment,
amb lletra d'Emili Guanyavents
i música de Josep Alió,
una cançó que explica,
com és sabut,
l'aixecament de la revolta
dels Segadors
del segle XVII,
però,
per parlar de l'origen,
quedarà una mica més enrere.
I és que aquesta setmana
hem pujat a la màquina del temps
amb el músic i professor
Jaume Iats,
que és una de les eminències
si parlem dels Segadors.
Ell defensa
i ho ha demostrat
en un estudi
que per apel·lar
el jovent
perquè participessin
en aquesta revolta
es van inspirar
en una cançó eròtica.
Per fer aquesta cançó
van agafar
una cançó anterior
que era la més coneguda
i més cantada
per aquests joves de pagès
perquè és una cançó eròtica
que es cantava
a molts països llatins
que anima el jove
a treballar
incentivats
per una senyora
que en vol
un d'especialment guapo.
Caram, caram.
D'aquí surten llavors
ja sí
els Segadors
a finals del segle XIX
va guanyar moltíssima popularitat
la cançó
va passar a ser candidata
de fetge
en aquell moment
a l'himne nacional
que s'estava buscant
però
donant el franquisme
la van prohibir.
Això sí
ens explica també
en Jaume Iats
que la gent
la va continuar cantant
que cantaven
els Segadors d'amagat
i quan diem d'amagat
també volem dir
fins i tot
que la cantaven
en silenci.
En els anys
de 1950
s'anava
a passejar
allà on hi havia hagut
l'estàtua
de Rafael de Casanovas
i
cantaven
per dintre
els Segadors
i veien
l'11 de setembre
altra gent
que es passejava
on hi havia hagut
l'estàtua
i veien
com ells
també cantaven
els Segadors
sense sentir-se.
Un 25 de febrer
d'avui fa exactament
31 anys
es va convertir
en himne oficial
i suposo que
tant la lletra
com la música
han evolucionat
al llarg
de la història
no Marina?
Sí, clar
començant
per aquest origen
en una cançó eròtica
a partir d'aquí
doncs
moltíssims canvis
de fet l'himne
que es canta
ara té poc a veure
amb les primeres lletres
que tenim documentades
avui però
no ens volem fixar
en l'evolució històrica
de l'himne
sinó que el que volem fer
és que segurament
quan parlem dels Segadors
a tothom li ve
alguna versió al cap
no?
Se n'han fet
moltíssimes
per a tots els gustos
i tots els colors
i per això
li hem preguntat
en Jaume Iats
si totes aquestes versions
de tot tipus de registres
i que coneixem
i que ens sonen
ajuden a actualitzar l'himne
és a dir
d'alguna manera
a apropar-lo
a totes les generacions
i estrats de la societat
o si per contra
el banalitzen
i ell ens diu això
no és cap banalització
al revés
totes les versions
i aquí tenim
una gran sort
com a país
el que ajuden
és
relacionar-nos
amb l'himne
tenir
una estima
un carinyo
per l'himne
i per tant
tenir-lo present
i si no banalitzen Roger
doncs nosaltres
avui el que volem fer
és repassar
alguna d'aquestes versions
jo trebo rodos
això
però bueno
no ho sé
mira aquesta Roger
que tant ha agradat
és de l'any 2009
és dels ElectroTiles
ells el que fan
és barrejar folclora
amb música electrònica
ens surt això
però no és l'única
que modernitzar l'himne
mira si mirem cap a TV3
potser ho sona això
quan Polònia
aixecaven la senyera
i hi havia aquella versió
tan reduïda
dels segadors
tan apretada
tan tecno
catalans
catalanes
resulta que
és un dels elements
que l'ha fet
més popular
més conegut
a grans capes
de la població
i que l'ha fet
fins i tot
entranyable
i si parlem
de versions
doncs
n'hi ha de molts estils
també per exemple
de més sòbries
Ferran Savall
té una versió
com de
Kruner
americà
amb piano
i veu sola
dels segadors
amb tota una estètica
completament
podríem dir
moderna
i absolutament
diferent
doncs
de les versions
de grup
de cor
fins i tot
de les de rock
ara el rei
nostre
senyor
jo en recordo
d'una del 2017
també d'un grup
de heavy metal
dels Estats Units
que va triomfar moltíssim
sí
és d'aquella
2017
el context
també era un altre
sí de fet
va ser molt internacional
aquesta versió
i d'alguna manera
es va agafar també
com a símbol
d'internacionalització
del procés
mira concretament
és de
A Sound of Thunder
és un grup
efectivament
dels Estats Units
i aquesta cançó
a YouTube
té gairebé
dos milions
de reproduccions
van traduir l'himne
el nom
es diu
The Reapers
el grup és curiós
perquè ells diuen
que els agrada
moltíssim
Catalunya
de fet
la mare
de la cantant
és catalana
i expliquen
a les entrevistes
van explicar
també en aquell moment
que estaven buscant
cançons d'aquí
i que aquesta
els va cridar
especialment
l'atenció
després van descobrir
que era l'himne
que van veure
que es podia
barciniar
però clar
és que ells
no són catalans
llavors
així solo la tornada
perquè van incloure
una estrofa en català
que ja es va fer
importantíssim
en aquell moment
com a himne de resistència
molt polifacètiques
també totes les versions
i si parlem de versions
doncs òbviament aquesta és un dubtable
segur que alguns
ja ho ronda pel cap
ui ara
perquè mira Roger
tancarem la màquina del temps
com tancen ara
les discoteques
torna a sonar
a pon aèrio el suplement
cap novetat
tinc mal de cap
avui fa 31 anys
que els segadors
es van convertir
en l'himne oficial de Catalunya
n'hem repassat
algunes de les versions
més conegudes
i més insufribles
amb la Marina Laminos
gràcies Marina
a vosaltres
tornem a
diagonal 614
tornem al 2024
ho fem de seguida
amb una altra Marina
la Marina Porres
pausa i tornem
el suplement
amb Roger escapa
l'aigua s'està acabant
i és una situació
realment
molt d'angoixa
volem a veure
l'aigua que es donarà
i com la podrem distribuir
si comencem maig juny
amb molts territoris
amb situació d'emergència
s'haurà de passar
a fer reduccions
segurament de producció
podem produir aigua
com a Israel
Aràbia Saudita
Emirats Árabs
però em preocupa
el medi ambient
es podria ser
d'haver evitat
arribar a arribar a una situació
o així
nits sense ficció
nits sense ficció
Especial sequera
canvia
A TV3, dimarts a la nit.
A més, instal·la les teves plaques solars
des de només 58,97 euros al mes.
Contracta-ho ara en un dels punts de servei
Instàvia per llejar, Sant Cucat del Vallès
o Sant Boi de Llobregat i comença a estalviar.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El Suplement, Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
Catalunya Migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya Migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència del cap de setmana.
La nostra visibilitza totes les dones
per seguir el fil del que passa aquí
i al món.
Situació catastròfica que es viu a Gaza.
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya Migdia, amb Neus Bonet.
i els esports amb Maria Guixà.
Fins aquí, al Catalunya Migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Good Times on the Rines
Good Times on the Rines
Good Times on the Rines
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger es capa
Passa un minut d'un quart de dotze del migdia
Marina Porras, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estàs, Marina?
Molt bé.
Has muntat mai una cuineta de...
M'ha fet molta gràcia aquesta cosa que has explicat
d'aquesta cuineta que semblava molt fàcil de muntar
però és que els reis de vegades tenen inconvenients i problemes.
Tu encara no estàs en aquesta fase per això.
No, en tenia una, eh?
Estàs en una fase molt pitjor.
No, no em puc queixar.
En tenia una de molt bonica, t'he de dir jo, de cuineta.
Sí, fa il·lusió.
Aquestes coses fan il·lusió.
Potser torna.
En quina fase estàs ara? Com ho descriuries de la maternitat, Marina?
En la fase de trempejar, veure si hi ha alguna cosa que s'equilibra.
O sigui, jo l'únic que porto és que no es pot calcular res.
Llavors jo dir...
És impossible tenir una rutina de res.
Exactament. I llavors jo, quan hi ha una tarda que, per exemple, dorm una hora i mitja, l'endemà penso, perfecte, perquè en aquesta hora i mitja que dormirà com ahir, faré tal, i llavors 20 minuts i ja n'hem tingut prou.
I, clar, això és una mica difícil. Per tota la resta no em puc queixar.
I després, aquella angoixa de dir, bé, és que si ara està dormint a aquestes hores de la tarda, vol dir que després de la nit no dormirà.
I tampoc gaudeixes de les hores en què dorm a la tarda, perquè després de la nit saps que...
Estàs patint per veure el que passarà. Sí, sí, això sí.
Bé, avui aquest espai no va de maternitat, va d'experiments. Els experiments són els que ens transportarà avui la Marina Porras per parlar de llibres, de sèries i de bandes sonores i d'algunes cançons.
És l'excusa que ens porta la Marina Porras aquesta setmana per parlar, bàsicament, de cultura a través dels experiments. Per on comencem, Marina?
Doncs comencem per un llibre, és el llibre que m'hi he fet pensar, que és una novel·la estranyíssima que es titula Armats de Follia, d'una senyora que es deia Mary Batts,
i està publicat per Angla Editorial i traduït per Jordi Martín Lloret.
Llavors, amb aquest llibre m'ha passat... Avui que parlem d'això, d'experiments, de gent visionària, de gent estranya, de gent que es dedica a provar i arriscar coses, no?
I amb aquest llibre m'ha passat una cosa que m'agrada bastant que em passi, que és que quan el vaig veure arribar a la llibreria vaig pensar
no tinc ni idea d'on surt aquest títol, d'on surt aquesta senyora, no sé res de res d'aquest llibre
i realment no tenia ni idea de què podia ser, però com que sortia, bueno, ha sortit, de fet, en una col·lecció de llibres que em sembla impecable,
que és una col·lecció blava d'Angla Editorial, que es diu El Far, per si voleu buscar, doncs me'l vaig mirar.
Això és una cosa estranya però guai que passi, que és com de dir, quan arriba una cosa i no tens cap context ni cap noció d'on ve, no?
I quan vaig anar a buscar sobre aquest llibre vaig descobrir que Mary Batts és una senyora interessantíssima.
És una senyora anglesa que va néixer a Dorset el 1890 en una família de casa bona, com moltes d'aquestes senyores d'aquesta època,
es va poder dedicar a la literatura perquè es podia permetre no treballar, i va viure a Anglaterra, a França, a Itàlia,
i va tenir una vida personal bastant intensa perquè era una senyora no gaire amiga de les convencions.
Diuen que es comprava vestits contínuament, que fumava opi excessivament mentre tenia una filla de qui no es cuidava gens.
Era obertament bisexual, estrany en aquella època. Estava molt interessada en l'ocultisme, fascinant cosa també.
En el què? En l'ocultisme.
Fantasmes, esperits al més enllà, què deu haver-hi aquí, i suposo que una mica relacionat amb l'opi, això es acostuma a anar junt.
I volia viure una vida bàsicament bohèmia, al costat d'artistes i d'intel·lectuals anglesos.
De fet, coneguda de Virginia Woolf, perquè ja sabem que Virginia Woolf amigues-amigues no en tenia,
amiga, això sí, de Ties Elliot, de Thrapound, de Jean Cocteau i d'altres escriptors de l'època.
Llavors, aquesta senyora va escriure novel·les, relats, poemes, assaig, diaris, però va morir el 1937.
Sempre parlem de gent que mor jove, aquí al Suplement, no hi ha escriptors que tinguin una vida llarga.
i la seva obra va quedar totalment en l'oblit, catalogada com a massa experimental i massa marginal,
o sigui, com una cosa excèntrica del modernisme anglès.
Quan llegim aquest llibre, Armats de Follia, entenem per què el tiet d'aquesta senyora l'acusava d'escriure només per fer-se-la interessant
i deia que els seus llibres eren fruit d'una mala dona i, sobretot, d'una dona pretensiosa.
I realment aquest llibre és una novel·la molt experimental, molt boja i, precisament per això, molt interessant.
És una novel·la amb poc argument, o sigui, explica la història de cinc nois, com ella, fills de casa bona amb la vida resolta,
que han tingut una època massa esbojarrada a París i ara es volen retirar en una casa al sud d'Anglaterra,
al mig de la natura, una natura que és com mística i que participa també de la novel·la, coses de la seva afició a l'ocultisme,
i, en aquesta casa, enmig de la natura, el que fan és, evidentment, embolicar-se'ls uns amb els altres,
amb la figura d'una noia fantàstica com al mig de tots, i, a més, resulta que al fons d'una casa,
gira absurd dels esdeveniments, han trobat la copa del sang grial, val?
Evidentment, tot agafa com un aire sobrenatural, com de conte de fades boig i macabra,
i, com diu el Jordi Martín Lloret en un pròleg molt bo, el que hem de fer és entrar al llibre,
tal com la senyora Batts el va escriure, amb predisposició a les coses boges, a la mística, al surrealisme,
i deixar-nos endur per un llenguatge i una manera d'escriure interessantíssimes.
O sigui que, si algú vol experimentar, armats de follia.
Avui, els experiments a través dels llibres, les sèries, les bandes sonores, les pantalles...
Comencem amb aquest tràiler.
Hem arrencat amb armats de follia, continuem amb una sèrie amb la qual dius que tens sentiments ambivalents.
Sí, he provat de veure-la, sempre trobo algun motiu per deixar-la, però alhora no puc deixar de considerar-la interessant.
És una sèrie que es diu Bojack Horseman i la trobareu a Netflix.
Bojack Horseman, eh, ni idea.
Sí, és una sèrie de dibuixos animats, segur que sí, que si veus el dibuix et sona.
És una sèrie de dibuixos animats per adults, amb tot d'animals en formes antropomòrfiques,
que actuen com a éssers humans, barrejats amb humans normals, diguéssim,
i tots viuen el que representa, que és l'entorn de Hollywood,
i es dediquen més o menys al món del cinema i de la faràndula.
Llavors, Bojack explica la història d'un cavall,
i tu sí que crec que tindreu la imatge al cap,
un cavall que va tenir molt d'èxit fent una sitcom als anys 90
i que ara, 20 anys després, té 40 anys i encara viu d'aquest èxit passat.
És un home deprimit, profundament nostàlgic,
que no supera el que li va passar i que a més arrossega un munt de traumes d'infantesa.
Llavors, la trama de la sèrie és com ella intenta sortir del pou on s'ha ficat,
però, clar, realment no se'n surt i cada vegada tot el que li passa és més depriment.
Llavors, la gràcia de la sèrie és que fa un paral·lelisme molt clar i molt buscat,
com amb la nostra societat,
llavors hi surten temes com la depressió, les addiccions
i la seva relació, diguéssim, amb el món contemporani.
L'he portat avui que parlem d'experimentació
perquè, clarament, els creadors d'aquesta sèrie
estaven pensant en un format una mica boig,
quan la vam fer una mica diferent,
i funciona, però alhora és una sèrie que em sembla massa depriment
per poder-la mirar tranquil·lament,
perquè, clar, és que et fa pena, no?,
que el pobre Bojack no tingui mai manera de sortir-se'n
sense autodestruir-se.
És un problema meu, no?, de la sèrie,
que la mires i realment és que et costa no sentir pena.
És una sèrie molt depriment.
Es titula Bojack Horseman.
Ara continuem els experiments amb una cançó.
Aquesta és una de les cançons més famoses
d'un dels guitarristes més famosos de la història,
sinó el més famós, Jimi Hendrix.
Sí, i l'he portat avui, que parlem d'experimentació,
perquè és marca de la casa, marca Hendrix,
això de provar coses desconegudes,
d'anar més al llentor, d'intentar empènyer els límits...
Podria haver portat qualsevol de les seves cançons,
de fet, fent recerca, perquè jo no en tinc ni idea,
però si mireu la pàgina de la Viquipèdia de Jimi Hendrix,
realment és bastant icònica,
sembla un assaig, o sigui, està molt ben feta,
i he vist que aquest home només va tenir 4 anys de fama
i que també va morir jove, però amb aquests 4 anys
ja en va tenir prou, veig, per canviar la història de la música.
Llavors, en aquesta cançó que es diu Purple Haze,
una de les gràcies, diuen els experts,
és que si veu molt bé la forma experimental
de tocar la guitarra que tenia Hendrix
i si veu la barreja d'influències
que constituïa la seva música.
Segons els seus fans, a més, aquesta és una cançó
sobre les drogues, una cançó psicodèlica,
segons ell, és simplement una història d'amor.
De fet, la lletra és bastant psicodèlica
perquè diu que té, diu Hendrix,
tinc aquesta boira lila, aquesta Purple Haze,
al voltant, i no sap si puja o baixa,
si està content o està trist,
diu, però sigui el que sigui,
el que sé segur és que, com diu la cançó,
diu, aquella noia m'ha fet un encanteri,
per tant, per això diu que és una cançó d'amor.
Llavors, avui que parlem d'experiments,
m'ha semblat que era adequat portar un senyor
que, en part, es va fer famós
per les seves performances experimentals, també.
Va cremar la guitarra en directe
en un dels seus concerts,
que és un gest bastant experimental, també.
I és una cosa que, per cert,
veient l'exposició Picasso Miró,
vaig veure que, quan Miró va veure
això que feia Hendrix a l'escenari,
li va dir al seu net
que ell era molt més modern que Jimi Hendrix
perquè allò que ell feia amb la guitarra,
ell ja ho havia fet molts anys abans
amb els seus quadres,
perquè també experimentava cremant-los.
I jo més, una mica, aquí,
Miró.
Jo més, davant del seu net, no?,
com per fer-se l'avi guai, em sembla bé.
Segurament té una mica més de glamour
trencar una guitarra,
el que passa és que, clar,
després et diuen que un Miró també d'allò, no?
Exacte.
A veure, impressiona més,
però el gest revolucionari,
en essència, doncs Miró.
I econòmicament potser perds més pasta
si et carregues un Miró que una guitarra.
Segurament, segurament.
Més llibres, va, Marina,
parlant d'experiments.
Doncs avui que parlem d'experimentació,
em permeto recomanar una cosa
que no pot ser més experimental ni més estranya.
Es tracta d'un llibre
que l'editoria La Desi ara va publicar el 2016
i que és de Henry James,
en una traducció de l'Alfred Sargatal.
Es titula La font sagrada.
És una novel·la que, recordo,
que quan la vaig llegir no vaig entendre res,
o gairebé res.
Però la gràcia és que 8 anys després de llegir-la,
quan penso en coses experimentals,
encara recordo aquest llibre.
O sigui, ens estàs recomanant un llibre que no s'entén?
No gaire, costa moltíssim.
Però és que quin gran...
Ja, però, 8 anys després...
Passem-ho ràpid, això, doncs.
No, 8 anys després encara hi penso.
Llavors, és molt...
és molt meritós, això.
Una mica masoquista, això.
Henry James és un senyor realment molt curiós.
És un dels grans escriptors
de pas del segle XIX al XX,
té novel·les que sí que s'entenen
molt més famoses,
com ara El retrat d'una dama
o Washington Square,
molt més convencionals,
i per dir-ho ràpid, realistes,
que aquesta que us porto avui,
però resulta que a Henry James
li agradava molt experimentar
amb els límits de tot,
veure fins on podia arribar
en tots els sentits,
i això es veu molt bé, per exemple,
en els seus contes de fantasmes.
El llibre que porto avui
és La font sagrada
i és una obra que, quan la llegim,
el primer que pensem és
realment està passant això que estic llegint?
O sigui, ho estic entenent bé?
Soc jo, és ell.
Aquest és un llibre esgotador, realment,
o sigui, et deixa com valdat
l'esforç que has de fer per seguir-lo,
i és una història de terror
protagonitzada per un narrador
de qui no sabem ni el nom,
i aquest narrador és convidat
a una mena de festa en una mansió,
cada dia és com fantàstica,
però a la nit es torna a una casa encantada
on sembla que surten fantasmes.
I el narrador s'adona
que a dos dels seus companys de festa
els passa una cosa estranya.
Hi ha una dona que era vella
i ara jove i guapa,
i un home idiota
que s'ha tornat lleig i encantador.
Com ha passat això?
És real?
O és el narrador
que està boig i s'ho està inventant tot
i hem estat seguint la pista d'un maníac?
Doncs no ho sabem,
i això és el que converteix aquest llibre
en una història de por
molt experimental i molt estranya,
que us recomano.
Tornem a la petita pantalla
amb més experiments.
She's not like everybody else.
She knows what we're thinking
and she gives it a name.
She's a goddess.
Tremenda sèrie,
no la mireu de nit,
si pot ser, va,
les diu Swarm.
I si parlem de coses experimentals,
no podia no dur-la.
Té una temporada només
i jo crec que és una sèrie
que intenta coses diferents
de les que s'intenten normalment
en les sèries de televisió.
El seu creador
és el creador d'Atlanta,
que és una sèrie
sobre la cultura negra
que vam recomanar
la setmana passada
i realment és un senyor
que no li agrada
fer res normal.
Què passa a Swarm?
Aquesta és la història macabra
d'una noia, l'André,
que està obsessionada
amb una popstar
que la sèrie es diu diferent,
però tot s'assembla
perillosament a Beyoncé,
les fans d'aquesta senyora
s'anomenen
elles mateixes de Swarm,
que és el títol de la sèrie.
I aquesta noia
forma part d'aquest fandom, no?
Aquesta noia
s'obsessiona
amb la cantant
fins al punt
que es gasta els diners
que no té per anar-la a veure,
crea un compte de Twitter
dedicat només a defensar-la
i a donar-li suport
i aquí és on tot
fa un gir molt pertorbador,
comença a acostar-se
a la gent
que insulta
aquesta senyora
o a qui simplement
no li agrada la seva música
perquè no ho pot tolerar.
No faig spoilers,
però com us podeu imaginar
la cosa
no acaba gens bé.
I aquí amaga
moltes més coses
aquesta senyora.
Sí,
moltes coses,
molta sang,
però alhora
està molt, molt ben pensada.
És una sèrie
que comença semblant,
a més,
la porto perquè parlem
d'experiments avui
perquè comença
semblant una cosa
molt més convencional
i a poc a poc
totes van fusquin
d'una manera
que fa bastanta por
i a més
el director de la sèrie
tria els llocs més estranys
per on tirar
quan l'explica.
Molt interessant,
veieu-la en algun moment
que estigueu de bon humor,
però realment,
a més,
toca temes
com aquesta cosa
de com
el fanatisme
en els adolescents,
com es pot girar tot
molt ràpid.
Va,
i una cançó
per acabar.
Look for the girl
with the sun
in her eyes
and she's gone
Lucy in the sky
with diamonds
Lucy in the sky
with diamonds
Lucy in the sky
with diamonds
I'll follow her down
to a bridge
by a fountain
where rocking horse
people eat marshmallow
pies
Everyone smiles
as you drift
past the flowers
that grow so
incredibly high
Newspaper taxis
appear on the shore
waiting to take him away
Déu-n'hi-do
les històries
que amaga
aquesta cançó
Lucy in the sky
with diamonds
dels Beatles
No necessita presentacions
una cançó
clar,
entre les 6 i vellos
No s'han posat d'acord,
no?
No,
no,
no,
el que està clar
és que segurament
quan la van fer
no anaven serens
del tot
No,
segurament no
Però del que parla
exactament
si és l'LCD
o no se sap,
no?
No,
no se sap
i hi ha mil teories
Jo la porto avui
perquè és una cançó
com la sèrie
que recomanàvem
entre la psicodèlia
i el mainstream
i tothom deia
o sigui,
sobre això el significat,
tothom deia
que anava de l'LCD
Lennon va dir
que estava inspirada
en un dibuix
del seu fill de 4 anys
Paul McCartney
diu que es basa
en un capítol al·lucinogen
del llibre
Alicia a través del mirall
de Lewis Carroll
i és
i clar
i tots els fans
doncs tothom diu la seva
i tots els estudiosos
tothom diu la seva
és un d'aquests experiments
que com sempre que són bons
és això el que passa, no?
que provoquen tones
i tones d'especulació
i fan que la conversa
al seu voltant
no s'acabi mai
que de fet
és la gràcia
dels experiments
avui hem parlat
d'experiments
a l'excursa
de la Marina Porras
ho hem fet
a través dels Beatles
amb Lucy
de Sky with Diamonds
també hem sentit
la música
de Jimi Hendrix
hem passat
per les pantalles
de Bojack Horseman
i Swarm
a la petita pantalla
les sèries
i hem recomanat
els llibres
Armats de Follia
i La Font Sagrada
de Mary Bats
i Henry James
respectivament
Marina Porras
moltes, moltes gràcies
a vosaltres
ara tornem
amb el Roger Mas
i el David Carabent
més música
El Suplement
i després
l'Eclipsi
El Suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Som connexió
la telefonia conscient
que et cuida
una operadora
segur que si truco
em deixeu escoltant
cançonetes
i parlant
amb robots
cap quadrats
a Som connexió
no parlaràs
amb màquines
parlaràs
amb persones
que t'escolten
ah tira
les operadores
volen fer
trinco trinco
encolomar històries
i permanències
si vols
truca i comprova-ho
Som connexió
telefonia conscient
que truco
eh
que truco
els països catalans
han saltat
totes les alarmes
el gobierno del cambio
eliminará
todo el apoyo
a aquellos
que nos quieran
imponer
els països catalans
37 años
de imposición lingüística
del catalán
a toda la población
és el discurs
de l'odi
és el discurs
de la ignorància
los territorios
no tienen lengua
quienes hablan
son las personas
tot va cap a fer
que el català
sigui aproximable
que es el que volen
la llengua
i la cultura catalanes
estan en perill
esborrant la identitat
30 minuts
a TV3
aquesta nit
els convidats
de Silvia Coppola
s'estiren
al divan
fa 25 anys
que anem junts
ens vam conèixer
al bull
i vam decidir
que ens faltava
alguna cosa
perquè era provar
d'obrir un negoci
propi
però teniu diners
ni un
aquest diumenge
s'hi estira
el xef
Eduard Chatruc
el que intentem
és fer tècniques
que després
amb aquesta tècnica
pots marcar
pots fer moltes altres coses
una línia
sí
el divan
amb Silvia Coppola
el valor de la conversa
hi ha d'haver
una educació
amb alimentació
els joves
menjaran molt millor
gastaran menys
malbarretenen menys
i hi haurà menys
problemes de salut
aquest diumenge
a les 9 del vespre
l'art es toca
es veu
s'olora
l'art es viu
se sent
i l'art
també són pinzellades
de conversa
inclassificables
és el podcast
que ens descobreix
l'art
com no l'havies vist mai
l'art ens emociona
i ens ajuda
a comprendre la vida
inclassificables
amb David Escamilla
i Ricard Planes
els diumenges
cada 15 dies
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
It is my great pleasure
and honor
to welcome you all here
to Mobile World Capital Barcelona
Dilluns Barcelona
Dilluns Barcelona es convertirà
en la capital
de la telefonia mòbil
i farem el matí
de Catalunya Ràdio
des del Mobile World Capital Barcelona
Si volem futur
si volem desenvolupament
ha d'estar universalment
Entrevistarem Jordi Areu
Ministre d'Indústria i Turisme
La intel·ligència artificial
s'ha transformat
en un tema comú
I passejarem
amb Jordi Sellas
per descobrir
les últimes novetats tecnològiques
De dilluns a divendres
de 6 a 1
El matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
Dilluns
El futur que ens espera
des del Mobile World Capital Barcelona
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer es capa
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer es capa
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer es capa
Ràdio amb esperit
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Roger Mas, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
David Caravent, què tal, com estàs?
Molt bé.
Com va la vida, companys?
Molt bé.
Avui vida d'artista, el demà ho deixo,
converses de tavernes revestides de cançons
amb el Roger Mas i el David Caravent
amb una banda sonora dedicada a aquest concepte.
Com ho plantegem, això, Roger, avui?
La vida d'artista.
No ho sé, és una cosa que anem canviant amb el temps, eh?
Perquè el David i jo no tenim una vida d'artista així.
I tant que sí.
No com la que s'entén, no,
perquè el David i jo tenim una família.
O sigui, la vida d'artista, de veritat,
jo crec que almenys les que posaré jo de cançons,
no sé quines posarà el David,
és una vida d'artista d'un home,
d'una època en què la seva prioritat a la vida
era l'art i anava davant de tot.
I llavors el David i jo som dues persones
que tenim una família
que té una prioritat sobre la nostra vida d'artista.
I llavors això ha canviat el concepte.
La vida d'artista clàssica, almenys les cançons que jo posaré.
No sé tu, David, com us enfocades això.
És un somni, jo entenc, és un somni del romanticisme, diguéssim,
just després de la Revolució Francesa,
a Alemanya hi ha una coolla d'intel·lectuals
que funden, diguéssim, el romanticisme,
i allà doncs hi ha la idea, el somni...
L'aclusió de l'ego romàntic.
Sí, que els artistes puguin...
Fer només d'artistes.
Sí, i transformar el món, no?
I llavors aquest somni s'allarga,
les avantguardes no són altra cosa que l'expressió d'això.
I la història del pop, jo et diria que és galla de melar.
Tinc comprometre tota la seva vida al 100%.
A vosaltres el que dieu és que les vostres vides d'artistes
tenen poca cosa d'aquest glamour,
que l'art passa per davant.
Jo crec que totes les vides de tots els artistes
i totes les biografies al principi comencen
amb el somni, amb aquest somni romàntic
d'escolta, jo em dedicaré estrictament fidel
només a la transformació de la forma.
A l'art.
A veure on em porta.
I després, evidentment, com que a la vida de tothom
comencen a aparèixer dels compromisos,
producte de l'amor, d'estimar-te algú...
De llagat.
Bueno, de que, colla, has de mantenir...
Has de guanyar-te els pempis d'alguna manera.
Llavors, doncs, bueno, doncs vas...
És aquesta batalla permanent, no?
Això hi posarem banda sonora avui.
Tot vostre. Torno d'aquí una estona.
El suplement, amb Roger Mas i David Caravent.
Doncs, va, entrem a sac-ho.
Escolteu això.
Ens vam trobar per un atzar aquí,
allà o en algun bar,
i fins pot ser que te'n recordi.
Tot d'un plegat ens vam estimar.
I si no fos ben veritat,
caldrà creure en la història antiga.
El que era meu, t'ho vaig donar tot per cantar, per somiar.
Si tu et fiaves de la bohèmia,
i si pensaves que als 20 anys es pot viure del respirar,
el teu parer no és el mateix.
La mala ida fi de mes que vam conèixer
i que era a casa set cops per setmana,
les llargues nits sense sortir
i l'èxit que no arriba mai
i el mal costum de passar gana.
Ja veus que res no he oblidat
d'aquest balanç tan desolat,
constatació d'un gran fracàs.
Encara que de joventut treu-ne profí
mon pobre amor
que els temps més vells passen volant.
I ara te'n vas, jo em quedo aquí
fent-nos la idea d'envellir
per separat, que trist serà.
Et pots endur el fonograf,
jo amb el piano ja en tinc prou
per a seguir el meu camí.
Més tard, sense saber per què,
un estranger, un passarell,
veurà el meu nom en un cartell
i et parlarà del meu succès.
I tu, mig trista,
tu que ja ho saps,
tu li diràs
que tant me'n fot.
Això era el grandíssim i oblidat
Xavier Rivalta,
que encara corre, gràcies a Déu,
versionant la vida d'artista
de Leo Ferrer.
a mi, esclar,
això m'ha fet pensar també
en aquella bohème,
aquella de l'esneburro,
aquella que ens fa també,
és una mica de...
va d'això,
però clar,
és que aquest és un clàssic
el tema de la vida d'artista.
Fixa que ho és tant
que fins i tot
Strauss,
Johans Strauss,
li va dedicar un vals
que va estrenar
una setmana després
del Danubi Blau,
Künstler Leven,
la vida d'artista.
Raúl,
l'esneburro,
l'esneburro,
l'esneburro,
l'esneburro,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquí Marracaix, aquest rapper,
de Nicòsia,
de Sicilia,
fa aquest rap amb samples de pallaix
i de Leon Cavallo,
amb la veu de Pavarotti,
crec,
no n'estic segur,
però jo en juraria que serà.
Ara que no m'equivoqui.
No ho he mirat,
però jo aquesta veu,
he de dir que la reconec.
I el que passa és que la poso
perquè musicalment la trobo interessant
però el sentit em molesta una mica
perquè el patllatxo de Leon Cavallo de l'òpera
és un que en un moment de dificultat
que després que la seprenya
l'està enganyant i tal
doncs, escolta això, això m'agrada
doncs bé, el sentit inicial és aquest
el pallasso que ha de riure
que ha de fer estar la gent bé
quan ell està fotut per dins
i en canvi Marracaix
doncs se'n riu d'un altre raper
per dir-li que és insubstancial
que és un influencer de Passo Catamboli
a Fedez
hi ha molta polèmica amb Fedez
i la seva parella
a Itàlia i Marracaix i tal
però em fa gràcia que per insultar-lo
li diu Pallaccio
fent servir el Pallaccio de Leon Cavallo
que és tot un altre sentit
vull dir, la ignorància no té límits
i ell per anar de xulo
i ficar-se amb l'altre
es demostra a si mateix
com un autèntic ignorant
que és el que deu ser aquest senyor Marracaix
però musicalment no està mal
no, no, i a més és una referència
és un passatge molt celebrat
diguéssim, de la música
es deia Roger, el compositor
Roger Oleon Cavallo
Oleon Cavall
estic rodejat de rogers
de molls
home, Queen
el Friday Mercury
també ha començat aquella cançó
It's a Hard Life
citant el Pallaccio
de Leon Cavallo
I don't want my freedom
there's no reason for living
with a broken heart
hem de cantar més sovint
David
jo t'he portat una altra cançó
que jo et diria que és
també és enfotre-se una mica
del tòpic del triomfador
de l'artista triomfador
que a més
l'obrillant que té
és que és una cançó
que va ser un hit
en el seu moment
quan va aparèixer
que és Time to Pretend
de MGMT
em sento, em sento cru
em trobo en el millor moment de la meva vida
em sento, em sento cru
em trobo en el millor moment de la meva vida
Fem música
fem una mica de calés
casem-nos amb models
Me n'aniré a viure a París
em xutaré heroïna
i em pullaré les estrelles
i en fi
tota una sèrie de coses
i en fi
this is our decision
to live fast and die young
we've got the vision
now let's have some fun
yeah it's overwhelming
but what else can we do
get jobs at offices
and wake up for the morning
well, ja ho diu, no?
diu, aquesta és la nostra decisió
viure ràpid i morir joves
tenim la visió
o sigui que ara comencem a passar-nos-ho bé
ja sé que és una mica passat de voltes
però què, quina altra cosa podríem fer?
trobar feines en oficines
i llevar-nos cada matí per agafar el tren?
això és Time to Pretend
Time to Pretend de MCMT
l'hora, diguéssim, de muntar el número
si alguna cosa estem enganxats als músics
és això, els aplaudiments
això ens torna locos
és la droga més grossa aquí
com tu podria dir
perquè em fos sentit
que et fos veritat
que sovint em sé tan a prop teu
si escoltes
que sovint em sé tan a prop meu
si canto
i penso que
mai no he gosat
ni dir-te
que em caldria agrair-te tant és
que fa que
t'estim
tu que escoltes
a mi em meravella
la capacitat que té el llac
per fer cants llargs
o sigui
tu i jo que no som molt de la melodia
diguéssim
cap dels dos
jo és una cosa que em vejo molt
la gent que té capacitat
per escriure cançons
amb un cant
o sigui
no només amb una melodia
sinó amb un cant llarg
una melodia llarga
que es va
estenent
i va
i va movent-se
i això el llac
és un mestre
i cada cop que sento humor particular
penso en això
si no s'acaba el cant
ell comença
i va cantant
i va cantant
però la melodia va fluctuant
i va sent nova
cada vegada
o sigui el cant llarg
però l'altra cosa
que volia dir
és que
se'm va acudir
de posar aquesta cançó
perquè escoltant
el llac
precisament
amb entrevista
aquí al Suplement
fa unes setmanes
i parlant
d'això
de la vida d'artista
això precisament
és el cim
un dels cims
de la seva carrera
el concert del 6 de juliol
de 85
al Camp Nou
que va ser un bany
de masses
però que en canvi
ell
com explicava
també aquí
al Suplement
fa unes setmanes
la seva vida personal
no havia anat tan bé
i se sentia sol
i he explicat
la solitud de l'artista
que per altra cantó
també és molt bona
per crear
i és bona
per concentrar-se
perquè la música
sí la té prioritat
a la vida
però ho explicava
amb una certa
melangia
i em va
cridar l'atenció
i seria la cara
de l'altre cas
de l'artista
home és que jo recordo
l'anècdota aquesta
que quan el tio
no sé on ho va explicar
però que
va tornar a casa
del pis que tenia a Barcelona
d'aquest gran concert
del Camp Nou
i es veu que estava
sol a casa
i llavors
té aquesta conya
a mi m'has fet pensar
evidentment
en la meva
en un mite per mi
que és la Bàrbara
i en aquesta gran himna
que és
aquesta soledat
de l'artista
que és
ma plus belle histoire d'amour
la meva història d'amor
més bonica
sou vos
és el que diu la lletra
i clar
ella va repassant
episodis
de la seva infància
i et dóna la impressió
que està parlant
d'un home
o d'una parella
que no sabem ben bé d'aquí
fins que al final
ens adonem exactament
que en realitat
està parlant del públic
és a dir
que la història més bonica
d'amor
de la Bàrbara
és la història
que ha creat
amb el públic
de la Bàrbara
de la Bàrbara
de la Bàrbara
du plus loin
qu'ils m'en souviennent
si depuis
j'ai dit
je t'aime
ma plus belle histoire
d'amour
c'est vous
c'est vrai
je ne fus pas sage
et j'ai tourné
bien des pages
sans les lire
blanches
et puis rien dessus
c'est vrai
je ne fus pas sage
et mes guerriers
de passage
à peine vus
déjà disparus
mais à travers
leur visage
c'était déjà
votre image
c'était vous déjà
et le coeur nu
je refais mes bagages
et poursuivais
mon mirage
ma plus belle histoire
d'amour
c'est vous
sur la longue route
qui venait vers vous
és tan bonica
que em fa cosa
interrompre-la
però bueno
la cançó
també es va desenrotllant
va fent canviants
va fer canvis
de tonalitat
intervenen nous instruments
us he portat
la versió en directe
del bobinó
que és del 67
ell acabava
d'enregistrar
aquesta cançó
el 66
amb el seu disc
homònim
bàrbara
i clar
i el públic
es fonen aplaudiments
al final de la cançó
és a dir
que és un clàssic
només
recent sortida
Roger Mas i David Caravent
vida d'artista
no sé si us en vejo gaire
la veritat
però m'ha encantat
de vegades sí
i de vegades no
exacte
a mi em passa el mateix amb tu
com les altres no
a mi segur que no
ha quedat una cosa
molt eclèctica
i molt diferent
moltes gràcies
Roger David
fem una pausa
i de seguida tornem
salut
present i futur
es troben al 43è
festival de jazz
Terrassa
de l'1 al 22 de març
el talent nacional
i internacional
protagonitzarà 65 concerts
i activitats
en 23 escenaris
i també concerts
en places i parcs
de Terrassa i Rodalia
un festival
que celebrarà
els 30 anys
de la nova Jazz Cava
més informació
a jazzterrassa.org
recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Linkat
El Mercat de les Flors
es presenta
es presenta
Hacia un Sol Negro
una exploració
de Joaquín Collado
sobre els valls
de Saló
en què es pregunta
sobre els límits
entre dansa i esport
i també sobre la figura
del ballerí
de l'1 al 3 de març
al Mercat de les Flors
més informació
a mercatflors.cat
recomanat
recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
sempre que es perd
un pagès
una pagés
un ramader
un ramader
un pescador
una pescadora
això ja no es pot remuntar
aquest mercat liberal
és un mercat trampós
en el fons
una agroindústria potent
que és la que domina
aquest mercat
i els mecanismes
per aconseguir
aquest marge superior
menú especial
del caníbal
per entendre
la revolta pagésa
hi ha una gran indústria
que té la paella palmana
necessitem documents
escrits
especificant
com treballem
com munyim
com netejam
les tretes de les vaques
per munyir
a quin camp
tenim cada vaca
de veritat
és tan desgastant
ningú s'ho pot arribar a imaginar
un restaurant
caníbal a Berlín
aquest diumenge
a partir de la una del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
eh
que ho veus
si diguem
Minguella
què passa
i ara fotia molts dies
que no sortia
aquí
com li dieu
els promos
això, la promoció aquesta
per explicar tot el que fareu
al Tot Gira
les promos han de ser curtes
i amb missatges directes
i hem perdut un temps preciós
per promocionar
el que farem
aquest cap de setmana
bueno, ja t'ho faci jo
tu
el loro
avui no juga ni deu
però bueno
una mica d'anàlisi del Girona
que juga de baix
i que farem
després del Barça
també parlarem
i a la final de cop
aquesta d'Ingleterna
el Barça ve
Fórmula 1
i el més important
el Minuts es compraria
Tot Gira
l'esport en directe
els caps de setmana
aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Klopés
Revolució 4.0
amb Xantal Llavina
Emprenedors
Innovació
Creativitat
Competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
El programa en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Xantal Llavina
Dissabte
tot a l'API Web
i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio
Riu més
Estressa't menys
Comença per fi
Estimar-te
L'Ofici de Viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen les emocions
a l'hora de votar
Un programa sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
Ment d'Amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'Ofici de Viure
amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'API
i al web de Catalunya Ràdio
Hi ha coses
que es viuen de nit
i quan les recordes de dia
et fan sentir bé
És allò de
no sé què tinc
però que bé que estic
M'encanta
De diumenge a dijous
i de 12 a 2 de la matinada
La nit dels ignorants 3.0
et fa sentir bé
T'acompanya
Una companyia que no es pot explicar
I després de les notícies de les 12
L'eclipsi
Si vols que surti el sol
I el que has de fer
és cultivar una bona ètica
uns bons valors
una bona feina
ser respectuós amb la teva família
ser un bon amic dels teus amics
ser una bona persona
I això no té res a veure
si ets burgès o no ets burgès
o deixes de ser-ho
et toquen això
o no et toquen això
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
BIN
BIN
BIN
BIN
BIN
BIN
BIN
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Ucraïna supera els dos anys de guerra amb el seu exèrcit enraculada
i sense prou municions per contenir l'avenç de les tropes russes a la regió del Donbass.
Després de les commemoracions oficials ahir d'aquest segon aniversari,
en presència de líders occidentals a Kiev,
els combats i els bombardejos continuen sense treva amb viatges especials a Kiev.
José Antonio Muñoz i Vicent Mifsud, bon dia.
Bon dia. Malgrat l'escenificació del suport internacional a Ucraïna,
la presència de mandataris internacionals aquí a Kiev,
el segon aniversari de la invasió a Ucraïna ha arribat amb un lleuger abans
de les fosses russes a Donetsk,
que els ha permès ocupar un petit poble de 700 habitants a pocs quilòmetres d'Abdivka.
Els combats són intensos a tot el front i Ucraïna parla de 800 soldats russos morts
en només 24 hores sense revelar les baixes pròpies.
Per capgirar l'actual tendència de la guerra,
Volodymyr Zelensky ha tornat a demanar als seus aliats internacionals
ahir en una reunió del G7 més suport armamentístic inclòs aèri i naval
i compromisos que arribarà aviat.
Vicent Mipsut, Catalunya Ràdio, KIF.
Més notícies, en Raúl Flores.
Trànsit justifica per qüestions de seguretat el tall de l'autopista AP7
que ahir a la tarda va tenir atrapats centenars de conductors
durant més de cinc hores.
Admet, però, que potser hauria d'haver visat abans aquests conductors
desviar la circulació per vies alternatives
i mobilitzar més mitjans abans que es veigdes quedéssim bloquejats.
El director del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel,
ho ha dit al suplement a Catalunya Ràdio.
Potser hem de posar alguns mitjans més
i, per tant, o tenir previstos alguns mitjans més.
I nosaltres, com a Servei Català del Trànsit,
potser també hem de ser una mica més incisius
en desviar el trànsit abans.
I, per tant, en sentit nord, probablement ens hauria anat bé
desviar tot el trànsit per la C-60 cap a la C-32,
tot i que ja avisàvem i anunciàvem que hi havia l'accident.
Tercer dia de dola al País Valencià
després de l'incendi de dijous,
en una reunió que ahir van fer els afectats amb l'Ajuntament,
se'ls va assegurar que la setmana que ve
ja es podran reallotjar en un nou edifici que s'està habilitant.
Tant propietaris com llogaters es mostraven preocupats
per com afrontaran els pròxims mesos.
No sabemos el alcance de cómo se encuentra el edificio
hasta que los profesionales deciden si están en ruina o no están en ruina.
Es lo que te dicen, es que si tú no tienes asegurado el contenido,
no tienes nada que hacería,
pero es que yo no ha sido una diligencia mía
de que mi casa se haya encendido.
La Policia Nacional ha detingut a Salou
un dels fugitius més buscats a França.
Salouma seria el líder d'un dels clans del narcotràfic a Marsella
i està acusat de tràfic de drogues,
tinença d'armes i organització criminal,
entre d'altres delictes.
Tenia un ordre europeu de detenció
i finalment els agents l'han detingut
en un bar d'aquest municipi del Tarragonès,
des d'on estava operant i on rebia visites de familiars i d'amics
que venien des de França.
Una dutxa que detecta caigudes
i una aplicació mòbil per facilitar l'administració de medicació
són dues iniciatives tecnològiques
promogudes per la Creu Roja
i que han estat premiades en la sisena edició
dels Premis de Tecnologia Humanitària
que es lliuraran durant el Mobile World Congress
que comença demà.
El primer premi ha recaigut en el projecte Show Week
que incorpora a la dutxa un detector de caigudes
i un assistent virtual
i que està dirigida sobretot a persones grans
o amb discapacitat física o intel·lectual.
La iniciativa ha estat desenvolupada
per cinc joves emprenedors catalans,
entre els quals l'Eric Güell,
un dels fundadors de Show Week,
explica l'objectiu d'aquesta proposta.
Canviar l'experiència de la dutxa
entenem que és un moment que
per tothom hauria de ser un moment revitalitzant,
en un moment de tranquil·litat
i sabem que per moltes persones no ho és,
persones que han perdut autonomia,
que han perdut intimitat i necessiten ajuda.
Per tant, nosaltres el que busquem
és gràcies a la tecnologia
millorar aquesta experiència
i fer-hi més autonomia i més intimitat
tant a ells com també
facilitar l'assistència a les persones cuidadores.
Esports, Albert Benet.
El Barça pendent del que faci
aquest vespre al Madrid,
el Bernabéu contra el Sevilla
per saber a quants punts queda
del líder de la Lliga.
De moment és segon,
de manera provisional, això sí,
després de guanyar el Getafe
per 4-0 a Montjuïc.
Ara queda un punt per sobre del Girona,
que demà juga contra el Rayo a Montilivi,
i a cinc punts del Madrid
abans del partit al Bernabéu,
que començarà a les 9.
També he jugat ahir a primera,
26ena jornada,
a l'avés 1,
Mallorca 1.
Avui a banda del Madrid-Sevilla
es jugaran els partits
Cadiz-Celta a les dues,
Betis-Atlètic Club de Bilbao
a un quart de cinc
i les Palmes-Ossas 1
a dos quarts de set.
El rival,
un dels rivals del Barça
en aquestes zones de posicions de Champions,
l'Atlètic de Madrid va punxar ahir
al camp de l'Almeria,
el CUE,
empat a dos.
L'Espanyol torna
a la zona de ascens directe
a primeres 16 jornades després
amb la victòria
al camp de l'Eivar
per 2 a 3
en un partit
que tenia perdut el descompte.
Salvi va fer l'empat
al minut 97
i l'Azo va marcar
el 2 a 3
al minut 99.
L'Espanyol no només
queda segon,
sinó que queda
a tres punts del líder,
el de Ganés,
que va perdre Santander.
Fins aquí
les notícies.
a l'amor,
a l'amor,
a l'amor,
a l'amor,
a l'amor.
El Suplement,
ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
l'amor,
i c'est quan jo t'aime
i s'ho de dir
i s'ho de dir.
11 i 6.
Arriba a la màquina del temps
el Suplement Marina Laminos.
Bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
25 de febrer del 1993
perquè avui fa 31 anys
que el Segadors
es va convertir
en l'himne oficial de Catalunya.
Actualment,
amb lletra d'Emili Guanyavents
i música de Josep Alió,
una cançó que explica,
com és sabut,
l'aixecament de la revolta
dels Segadors
del segle XVII,
però,
per parlar de l'origen,
quedarà una mica més enrere.
I és que aquesta setmana
hem pujat a la màquina del temps
amb el músic i professor
Jaume Iats,
que és una de les eminències
si parlem dels Segadors.
Ell defensa
i ho ha demostrat
en un estudi
que per apel·lar
el jovent
perquè participessin
en aquesta revolta
es van inspirar
en una cançó eròtica.
Per fer aquesta cançó
van agafar
una cançó anterior
que era la més coneguda
i més cantada
per aquests joves de pagès
perquè és una cançó eròtica
que es cantava
a molts països llatins
que anima el jove
a treballar
incentivats
per una senyora
que en vol
un d'especialment guapo.
Caram, caram.
D'aquí surten llavors
ja sí
els Segadors
a finals del segle XIX
va guanyar moltíssima popularitat
la cançó
va passar a ser candidata
de fetge
en aquell moment
a l'himne nacional
que s'estava buscant
però
donant el franquisme
la van prohibir.
Això sí
ens explica també
en Jaume Iats
que la gent
la va continuar cantant
que cantaven
els Segadors d'amagat
i quan diem d'amagat
també volem dir
fins i tot
que la cantaven
en silenci.
En els anys
de 1950
s'anava
a passejar
allà on hi havia hagut
l'estàtua
de Rafael de Casanovas
i
cantaven
per dintre
els Segadors
i veien
l'11 de setembre
altra gent
que es passejava
on hi havia hagut
l'estàtua
i veien
com ells
també cantaven
els Segadors
sense sentir-se.
Un 25 de febrer
d'avui fa exactament
31 anys
es va convertir
en himne oficial
i suposo que
tant la lletra
com la música
han evolucionat
al llarg
de la història
no Marina?
Sí, clar
començant
per aquest origen
en una cançó eròtica
a partir d'aquí
doncs
moltíssims canvis
de fet l'himne
que es canta
ara té poc a veure
amb les primeres lletres
que tenim documentades
avui però
no ens volem fixar
en l'evolució històrica
de l'himne
sinó que el que volem fer
és que segurament
quan parlem dels Segadors
a tothom li ve
alguna versió al cap
no?
Se n'han fet
moltíssimes
per a tots els gustos
i tots els colors
i per això
li hem preguntat
en Jaume Iats
si totes aquestes versions
de tot tipus de registres
i que coneixem
i que ens sonen
ajuden a actualitzar l'himne
és a dir
d'alguna manera
a apropar-lo
a totes les generacions
i estrats de la societat
o si per contra
el banalitzen
i ell ens diu això
no és cap banalització
al revés
totes les versions
i aquí tenim
una gran sort
com a país
el que ajuden
és
relacionar-nos
amb l'himne
tenir
una estima
un carinyo
per l'himne
i per tant
tenir-lo present
i si no banalitzen Roger
doncs nosaltres
avui el que volem fer
és repassar
alguna d'aquestes versions
jo trebo rodos
això
però bueno
no ho sé
mira aquesta Roger
que tant ha agradat
és de l'any 2009
és dels ElectroTiles
ells el que fan
és barrejar folclora
amb música electrònica
ens surt això
però no és l'única
que modernitzar l'himne
mira si mirem cap a TV3
potser ho sona això
quan Polònia
aixecaven la senyera
i hi havia aquella versió
tan reduïda
dels segadors
tan apretada
tan tecno
catalans
catalanes
resulta que
és un dels elements
que l'ha fet
més popular
més conegut
a grans capes
de la població
i que l'ha fet
fins i tot
entranyable
i si parlem
de versions
doncs
n'hi ha de molts estils
també per exemple
de més sòbries
Ferran Savall
té una versió
com de
Kruner
americà
amb piano
i veu sola
dels segadors
amb tota una estètica
completament
podríem dir
moderna
i absolutament
diferent
doncs
de les versions
de grup
de cor
fins i tot
de les de rock
ara el rei
nostre
senyor
jo en recordo
d'una del 2017
també d'un grup
de heavy metal
dels Estats Units
que va triomfar moltíssim
sí
és d'aquella
2017
el context
també era un altre
sí de fet
va ser molt internacional
aquesta versió
i d'alguna manera
es va agafar també
com a símbol
d'internacionalització
del procés
mira concretament
és de
A Sound of Thunder
és un grup
efectivament
dels Estats Units
i aquesta cançó
a YouTube
té gairebé
dos milions
de reproduccions
van traduir l'himne
el nom
es diu
The Reapers
el grup és curiós
perquè ells diuen
que els agrada
moltíssim
Catalunya
de fet
la mare
de la cantant
és catalana
i expliquen
a les entrevistes
van explicar
també en aquell moment
que estaven buscant
cançons d'aquí
i que aquesta
els va cridar
especialment
l'atenció
després van descobrir
que era l'himne
que van veure
que es podia
barciniar
però clar
és que ells
no són catalans
llavors
així solo la tornada
perquè van incloure
una estrofa en català
que ja es va fer
importantíssim
en aquell moment
com a himne de resistència
molt polifacètiques
també totes les versions
i si parlem de versions
doncs òbviament aquesta és un dubtable
segur que alguns
ja ho ronda pel cap
ui ara
perquè mira Roger
tancarem la màquina del temps
com tancen ara
les discoteques
torna a sonar
a pon aèrio el suplement
cap novetat
tinc mal de cap
avui fa 31 anys
que els segadors
es van convertir
en l'himne oficial de Catalunya
n'hem repassat
algunes de les versions
més conegudes
i més insufribles
amb la Marina Laminos
gràcies Marina
a vosaltres
tornem a
diagonal 614
tornem al 2024
ho fem de seguida
amb una altra Marina
la Marina Porres
pausa i tornem
el suplement
amb Roger escapa
l'aigua s'està acabant
i és una situació
realment
molt d'angoixa
volem a veure
l'aigua que es donarà
i com la podrem distribuir
si comencem maig juny
amb molts territoris
amb situació d'emergència
s'haurà de passar
a fer reduccions
segurament de producció
podem produir aigua
com a Israel
Aràbia Saudita
Emirats Árabs
però em preocupa
el medi ambient
es podria ser
d'haver evitat
arribar a arribar a una situació
o així
nits sense ficció
nits sense ficció
Especial sequera
canvia
A TV3, dimarts a la nit.
A més, instal·la les teves plaques solars
des de només 58,97 euros al mes.
Contracta-ho ara en un dels punts de servei
Instàvia per llejar, Sant Cucat del Vallès
o Sant Boi de Llobregat i comença a estalviar.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El Suplement, Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
Catalunya Migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya Migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència del cap de setmana.
La nostra visibilitza totes les dones
per seguir el fil del que passa aquí
i al món.
Situació catastròfica que es viu a Gaza.
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya Migdia, amb Neus Bonet.
i els esports amb Maria Guixà.
Fins aquí, al Catalunya Migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Good Times on the Rines
Good Times on the Rines
Good Times on the Rines
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger es capa
Passa un minut d'un quart de dotze del migdia
Marina Porras, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estàs, Marina?
Molt bé.
Has muntat mai una cuineta de...
M'ha fet molta gràcia aquesta cosa que has explicat
d'aquesta cuineta que semblava molt fàcil de muntar
però és que els reis de vegades tenen inconvenients i problemes.
Tu encara no estàs en aquesta fase per això.
No, en tenia una, eh?
Estàs en una fase molt pitjor.
No, no em puc queixar.
En tenia una de molt bonica, t'he de dir jo, de cuineta.
Sí, fa il·lusió.
Aquestes coses fan il·lusió.
Potser torna.
En quina fase estàs ara? Com ho descriuries de la maternitat, Marina?
En la fase de trempejar, veure si hi ha alguna cosa que s'equilibra.
O sigui, jo l'únic que porto és que no es pot calcular res.
Llavors jo dir...
És impossible tenir una rutina de res.
Exactament. I llavors jo, quan hi ha una tarda que, per exemple, dorm una hora i mitja, l'endemà penso, perfecte, perquè en aquesta hora i mitja que dormirà com ahir, faré tal, i llavors 20 minuts i ja n'hem tingut prou.
I, clar, això és una mica difícil. Per tota la resta no em puc queixar.
I després, aquella angoixa de dir, bé, és que si ara està dormint a aquestes hores de la tarda, vol dir que després de la nit no dormirà.
I tampoc gaudeixes de les hores en què dorm a la tarda, perquè després de la nit saps que...
Estàs patint per veure el que passarà. Sí, sí, això sí.
Bé, avui aquest espai no va de maternitat, va d'experiments. Els experiments són els que ens transportarà avui la Marina Porras per parlar de llibres, de sèries i de bandes sonores i d'algunes cançons.
És l'excusa que ens porta la Marina Porras aquesta setmana per parlar, bàsicament, de cultura a través dels experiments. Per on comencem, Marina?
Doncs comencem per un llibre, és el llibre que m'hi he fet pensar, que és una novel·la estranyíssima que es titula Armats de Follia, d'una senyora que es deia Mary Batts,
i està publicat per Angla Editorial i traduït per Jordi Martín Lloret.
Llavors, amb aquest llibre m'ha passat... Avui que parlem d'això, d'experiments, de gent visionària, de gent estranya, de gent que es dedica a provar i arriscar coses, no?
I amb aquest llibre m'ha passat una cosa que m'agrada bastant que em passi, que és que quan el vaig veure arribar a la llibreria vaig pensar
no tinc ni idea d'on surt aquest títol, d'on surt aquesta senyora, no sé res de res d'aquest llibre
i realment no tenia ni idea de què podia ser, però com que sortia, bueno, ha sortit, de fet, en una col·lecció de llibres que em sembla impecable,
que és una col·lecció blava d'Angla Editorial, que es diu El Far, per si voleu buscar, doncs me'l vaig mirar.
Això és una cosa estranya però guai que passi, que és com de dir, quan arriba una cosa i no tens cap context ni cap noció d'on ve, no?
I quan vaig anar a buscar sobre aquest llibre vaig descobrir que Mary Batts és una senyora interessantíssima.
És una senyora anglesa que va néixer a Dorset el 1890 en una família de casa bona, com moltes d'aquestes senyores d'aquesta època,
es va poder dedicar a la literatura perquè es podia permetre no treballar, i va viure a Anglaterra, a França, a Itàlia,
i va tenir una vida personal bastant intensa perquè era una senyora no gaire amiga de les convencions.
Diuen que es comprava vestits contínuament, que fumava opi excessivament mentre tenia una filla de qui no es cuidava gens.
Era obertament bisexual, estrany en aquella època. Estava molt interessada en l'ocultisme, fascinant cosa també.
En el què? En l'ocultisme.
Fantasmes, esperits al més enllà, què deu haver-hi aquí, i suposo que una mica relacionat amb l'opi, això es acostuma a anar junt.
I volia viure una vida bàsicament bohèmia, al costat d'artistes i d'intel·lectuals anglesos.
De fet, coneguda de Virginia Woolf, perquè ja sabem que Virginia Woolf amigues-amigues no en tenia,
amiga, això sí, de Ties Elliot, de Thrapound, de Jean Cocteau i d'altres escriptors de l'època.
Llavors, aquesta senyora va escriure novel·les, relats, poemes, assaig, diaris, però va morir el 1937.
Sempre parlem de gent que mor jove, aquí al Suplement, no hi ha escriptors que tinguin una vida llarga.
i la seva obra va quedar totalment en l'oblit, catalogada com a massa experimental i massa marginal,
o sigui, com una cosa excèntrica del modernisme anglès.
Quan llegim aquest llibre, Armats de Follia, entenem per què el tiet d'aquesta senyora l'acusava d'escriure només per fer-se-la interessant
i deia que els seus llibres eren fruit d'una mala dona i, sobretot, d'una dona pretensiosa.
I realment aquest llibre és una novel·la molt experimental, molt boja i, precisament per això, molt interessant.
És una novel·la amb poc argument, o sigui, explica la història de cinc nois, com ella, fills de casa bona amb la vida resolta,
que han tingut una època massa esbojarrada a París i ara es volen retirar en una casa al sud d'Anglaterra,
al mig de la natura, una natura que és com mística i que participa també de la novel·la, coses de la seva afició a l'ocultisme,
i, en aquesta casa, enmig de la natura, el que fan és, evidentment, embolicar-se'ls uns amb els altres,
amb la figura d'una noia fantàstica com al mig de tots, i, a més, resulta que al fons d'una casa,
gira absurd dels esdeveniments, han trobat la copa del sang grial, val?
Evidentment, tot agafa com un aire sobrenatural, com de conte de fades boig i macabra,
i, com diu el Jordi Martín Lloret en un pròleg molt bo, el que hem de fer és entrar al llibre,
tal com la senyora Batts el va escriure, amb predisposició a les coses boges, a la mística, al surrealisme,
i deixar-nos endur per un llenguatge i una manera d'escriure interessantíssimes.
O sigui que, si algú vol experimentar, armats de follia.
Avui, els experiments a través dels llibres, les sèries, les bandes sonores, les pantalles...
Comencem amb aquest tràiler.
Hem arrencat amb armats de follia, continuem amb una sèrie amb la qual dius que tens sentiments ambivalents.
Sí, he provat de veure-la, sempre trobo algun motiu per deixar-la, però alhora no puc deixar de considerar-la interessant.
És una sèrie que es diu Bojack Horseman i la trobareu a Netflix.
Bojack Horseman, eh, ni idea.
Sí, és una sèrie de dibuixos animats, segur que sí, que si veus el dibuix et sona.
És una sèrie de dibuixos animats per adults, amb tot d'animals en formes antropomòrfiques,
que actuen com a éssers humans, barrejats amb humans normals, diguéssim,
i tots viuen el que representa, que és l'entorn de Hollywood,
i es dediquen més o menys al món del cinema i de la faràndula.
Llavors, Bojack explica la història d'un cavall,
i tu sí que crec que tindreu la imatge al cap,
un cavall que va tenir molt d'èxit fent una sitcom als anys 90
i que ara, 20 anys després, té 40 anys i encara viu d'aquest èxit passat.
És un home deprimit, profundament nostàlgic,
que no supera el que li va passar i que a més arrossega un munt de traumes d'infantesa.
Llavors, la trama de la sèrie és com ella intenta sortir del pou on s'ha ficat,
però, clar, realment no se'n surt i cada vegada tot el que li passa és més depriment.
Llavors, la gràcia de la sèrie és que fa un paral·lelisme molt clar i molt buscat,
com amb la nostra societat,
llavors hi surten temes com la depressió, les addiccions
i la seva relació, diguéssim, amb el món contemporani.
L'he portat avui que parlem d'experimentació
perquè, clarament, els creadors d'aquesta sèrie
estaven pensant en un format una mica boig,
quan la vam fer una mica diferent,
i funciona, però alhora és una sèrie que em sembla massa depriment
per poder-la mirar tranquil·lament,
perquè, clar, és que et fa pena, no?,
que el pobre Bojack no tingui mai manera de sortir-se'n
sense autodestruir-se.
És un problema meu, no?, de la sèrie,
que la mires i realment és que et costa no sentir pena.
És una sèrie molt depriment.
Es titula Bojack Horseman.
Ara continuem els experiments amb una cançó.
Aquesta és una de les cançons més famoses
d'un dels guitarristes més famosos de la història,
sinó el més famós, Jimi Hendrix.
Sí, i l'he portat avui, que parlem d'experimentació,
perquè és marca de la casa, marca Hendrix,
això de provar coses desconegudes,
d'anar més al llentor, d'intentar empènyer els límits...
Podria haver portat qualsevol de les seves cançons,
de fet, fent recerca, perquè jo no en tinc ni idea,
però si mireu la pàgina de la Viquipèdia de Jimi Hendrix,
realment és bastant icònica,
sembla un assaig, o sigui, està molt ben feta,
i he vist que aquest home només va tenir 4 anys de fama
i que també va morir jove, però amb aquests 4 anys
ja en va tenir prou, veig, per canviar la història de la música.
Llavors, en aquesta cançó que es diu Purple Haze,
una de les gràcies, diuen els experts,
és que si veu molt bé la forma experimental
de tocar la guitarra que tenia Hendrix
i si veu la barreja d'influències
que constituïa la seva música.
Segons els seus fans, a més, aquesta és una cançó
sobre les drogues, una cançó psicodèlica,
segons ell, és simplement una història d'amor.
De fet, la lletra és bastant psicodèlica
perquè diu que té, diu Hendrix,
tinc aquesta boira lila, aquesta Purple Haze,
al voltant, i no sap si puja o baixa,
si està content o està trist,
diu, però sigui el que sigui,
el que sé segur és que, com diu la cançó,
diu, aquella noia m'ha fet un encanteri,
per tant, per això diu que és una cançó d'amor.
Llavors, avui que parlem d'experiments,
m'ha semblat que era adequat portar un senyor
que, en part, es va fer famós
per les seves performances experimentals, també.
Va cremar la guitarra en directe
en un dels seus concerts,
que és un gest bastant experimental, també.
I és una cosa que, per cert,
veient l'exposició Picasso Miró,
vaig veure que, quan Miró va veure
això que feia Hendrix a l'escenari,
li va dir al seu net
que ell era molt més modern que Jimi Hendrix
perquè allò que ell feia amb la guitarra,
ell ja ho havia fet molts anys abans
amb els seus quadres,
perquè també experimentava cremant-los.
I jo més, una mica, aquí,
Miró.
Jo més, davant del seu net, no?,
com per fer-se l'avi guai, em sembla bé.
Segurament té una mica més de glamour
trencar una guitarra,
el que passa és que, clar,
després et diuen que un Miró també d'allò, no?
Exacte.
A veure, impressiona més,
però el gest revolucionari,
en essència, doncs Miró.
I econòmicament potser perds més pasta
si et carregues un Miró que una guitarra.
Segurament, segurament.
Més llibres, va, Marina,
parlant d'experiments.
Doncs avui que parlem d'experimentació,
em permeto recomanar una cosa
que no pot ser més experimental ni més estranya.
Es tracta d'un llibre
que l'editoria La Desi ara va publicar el 2016
i que és de Henry James,
en una traducció de l'Alfred Sargatal.
Es titula La font sagrada.
És una novel·la que, recordo,
que quan la vaig llegir no vaig entendre res,
o gairebé res.
Però la gràcia és que 8 anys després de llegir-la,
quan penso en coses experimentals,
encara recordo aquest llibre.
O sigui, ens estàs recomanant un llibre que no s'entén?
No gaire, costa moltíssim.
Però és que quin gran...
Ja, però, 8 anys després...
Passem-ho ràpid, això, doncs.
No, 8 anys després encara hi penso.
Llavors, és molt...
és molt meritós, això.
Una mica masoquista, això.
Henry James és un senyor realment molt curiós.
És un dels grans escriptors
de pas del segle XIX al XX,
té novel·les que sí que s'entenen
molt més famoses,
com ara El retrat d'una dama
o Washington Square,
molt més convencionals,
i per dir-ho ràpid, realistes,
que aquesta que us porto avui,
però resulta que a Henry James
li agradava molt experimentar
amb els límits de tot,
veure fins on podia arribar
en tots els sentits,
i això es veu molt bé, per exemple,
en els seus contes de fantasmes.
El llibre que porto avui
és La font sagrada
i és una obra que, quan la llegim,
el primer que pensem és
realment està passant això que estic llegint?
O sigui, ho estic entenent bé?
Soc jo, és ell.
Aquest és un llibre esgotador, realment,
o sigui, et deixa com valdat
l'esforç que has de fer per seguir-lo,
i és una història de terror
protagonitzada per un narrador
de qui no sabem ni el nom,
i aquest narrador és convidat
a una mena de festa en una mansió,
cada dia és com fantàstica,
però a la nit es torna a una casa encantada
on sembla que surten fantasmes.
I el narrador s'adona
que a dos dels seus companys de festa
els passa una cosa estranya.
Hi ha una dona que era vella
i ara jove i guapa,
i un home idiota
que s'ha tornat lleig i encantador.
Com ha passat això?
És real?
O és el narrador
que està boig i s'ho està inventant tot
i hem estat seguint la pista d'un maníac?
Doncs no ho sabem,
i això és el que converteix aquest llibre
en una història de por
molt experimental i molt estranya,
que us recomano.
Tornem a la petita pantalla
amb més experiments.
She's not like everybody else.
She knows what we're thinking
and she gives it a name.
She's a goddess.
Tremenda sèrie,
no la mireu de nit,
si pot ser, va,
les diu Swarm.
I si parlem de coses experimentals,
no podia no dur-la.
Té una temporada només
i jo crec que és una sèrie
que intenta coses diferents
de les que s'intenten normalment
en les sèries de televisió.
El seu creador
és el creador d'Atlanta,
que és una sèrie
sobre la cultura negra
que vam recomanar
la setmana passada
i realment és un senyor
que no li agrada
fer res normal.
Què passa a Swarm?
Aquesta és la història macabra
d'una noia, l'André,
que està obsessionada
amb una popstar
que la sèrie es diu diferent,
però tot s'assembla
perillosament a Beyoncé,
les fans d'aquesta senyora
s'anomenen
elles mateixes de Swarm,
que és el títol de la sèrie.
I aquesta noia
forma part d'aquest fandom, no?
Aquesta noia
s'obsessiona
amb la cantant
fins al punt
que es gasta els diners
que no té per anar-la a veure,
crea un compte de Twitter
dedicat només a defensar-la
i a donar-li suport
i aquí és on tot
fa un gir molt pertorbador,
comença a acostar-se
a la gent
que insulta
aquesta senyora
o a qui simplement
no li agrada la seva música
perquè no ho pot tolerar.
No faig spoilers,
però com us podeu imaginar
la cosa
no acaba gens bé.
I aquí amaga
moltes més coses
aquesta senyora.
Sí,
moltes coses,
molta sang,
però alhora
està molt, molt ben pensada.
És una sèrie
que comença semblant,
a més,
la porto perquè parlem
d'experiments avui
perquè comença
semblant una cosa
molt més convencional
i a poc a poc
totes van fusquin
d'una manera
que fa bastanta por
i a més
el director de la sèrie
tria els llocs més estranys
per on tirar
quan l'explica.
Molt interessant,
veieu-la en algun moment
que estigueu de bon humor,
però realment,
a més,
toca temes
com aquesta cosa
de com
el fanatisme
en els adolescents,
com es pot girar tot
molt ràpid.
Va,
i una cançó
per acabar.
Look for the girl
with the sun
in her eyes
and she's gone
Lucy in the sky
with diamonds
Lucy in the sky
with diamonds
Lucy in the sky
with diamonds
I'll follow her down
to a bridge
by a fountain
where rocking horse
people eat marshmallow
pies
Everyone smiles
as you drift
past the flowers
that grow so
incredibly high
Newspaper taxis
appear on the shore
waiting to take him away
Déu-n'hi-do
les històries
que amaga
aquesta cançó
Lucy in the sky
with diamonds
dels Beatles
No necessita presentacions
una cançó
clar,
entre les 6 i vellos
No s'han posat d'acord,
no?
No,
no,
no,
el que està clar
és que segurament
quan la van fer
no anaven serens
del tot
No,
segurament no
Però del que parla
exactament
si és l'LCD
o no se sap,
no?
No,
no se sap
i hi ha mil teories
Jo la porto avui
perquè és una cançó
com la sèrie
que recomanàvem
entre la psicodèlia
i el mainstream
i tothom deia
o sigui,
sobre això el significat,
tothom deia
que anava de l'LCD
Lennon va dir
que estava inspirada
en un dibuix
del seu fill de 4 anys
Paul McCartney
diu que es basa
en un capítol al·lucinogen
del llibre
Alicia a través del mirall
de Lewis Carroll
i és
i clar
i tots els fans
doncs tothom diu la seva
i tots els estudiosos
tothom diu la seva
és un d'aquests experiments
que com sempre que són bons
és això el que passa, no?
que provoquen tones
i tones d'especulació
i fan que la conversa
al seu voltant
no s'acabi mai
que de fet
és la gràcia
dels experiments
avui hem parlat
d'experiments
a l'excursa
de la Marina Porras
ho hem fet
a través dels Beatles
amb Lucy
de Sky with Diamonds
també hem sentit
la música
de Jimi Hendrix
hem passat
per les pantalles
de Bojack Horseman
i Swarm
a la petita pantalla
les sèries
i hem recomanat
els llibres
Armats de Follia
i La Font Sagrada
de Mary Bats
i Henry James
respectivament
Marina Porras
moltes, moltes gràcies
a vosaltres
ara tornem
amb el Roger Mas
i el David Carabent
més música
El Suplement
i després
l'Eclipsi
El Suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Som connexió
la telefonia conscient
que et cuida
una operadora
segur que si truco
em deixeu escoltant
cançonetes
i parlant
amb robots
cap quadrats
a Som connexió
no parlaràs
amb màquines
parlaràs
amb persones
que t'escolten
ah tira
les operadores
volen fer
trinco trinco
encolomar històries
i permanències
si vols
truca i comprova-ho
Som connexió
telefonia conscient
que truco
eh
que truco
els països catalans
han saltat
totes les alarmes
el gobierno del cambio
eliminará
todo el apoyo
a aquellos
que nos quieran
imponer
els països catalans
37 años
de imposición lingüística
del catalán
a toda la población
és el discurs
de l'odi
és el discurs
de la ignorància
los territorios
no tienen lengua
quienes hablan
son las personas
tot va cap a fer
que el català
sigui aproximable
que es el que volen
la llengua
i la cultura catalanes
estan en perill
esborrant la identitat
30 minuts
a TV3
aquesta nit
els convidats
de Silvia Coppola
s'estiren
al divan
fa 25 anys
que anem junts
ens vam conèixer
al bull
i vam decidir
que ens faltava
alguna cosa
perquè era provar
d'obrir un negoci
propi
però teniu diners
ni un
aquest diumenge
s'hi estira
el xef
Eduard Chatruc
el que intentem
és fer tècniques
que després
amb aquesta tècnica
pots marcar
pots fer moltes altres coses
una línia
sí
el divan
amb Silvia Coppola
el valor de la conversa
hi ha d'haver
una educació
amb alimentació
els joves
menjaran molt millor
gastaran menys
malbarretenen menys
i hi haurà menys
problemes de salut
aquest diumenge
a les 9 del vespre
l'art es toca
es veu
s'olora
l'art es viu
se sent
i l'art
també són pinzellades
de conversa
inclassificables
és el podcast
que ens descobreix
l'art
com no l'havies vist mai
l'art ens emociona
i ens ajuda
a comprendre la vida
inclassificables
amb David Escamilla
i Ricard Planes
els diumenges
cada 15 dies
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
It is my great pleasure
and honor
to welcome you all here
to Mobile World Capital Barcelona
Dilluns Barcelona
Dilluns Barcelona es convertirà
en la capital
de la telefonia mòbil
i farem el matí
de Catalunya Ràdio
des del Mobile World Capital Barcelona
Si volem futur
si volem desenvolupament
ha d'estar universalment
Entrevistarem Jordi Areu
Ministre d'Indústria i Turisme
La intel·ligència artificial
s'ha transformat
en un tema comú
I passejarem
amb Jordi Sellas
per descobrir
les últimes novetats tecnològiques
De dilluns a divendres
de 6 a 1
El matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
Dilluns
El futur que ens espera
des del Mobile World Capital Barcelona
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer es capa
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer es capa
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer es capa
Ràdio amb esperit
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Roger Mas, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
David Caravent, què tal, com estàs?
Molt bé.
Com va la vida, companys?
Molt bé.
Avui vida d'artista, el demà ho deixo,
converses de tavernes revestides de cançons
amb el Roger Mas i el David Caravent
amb una banda sonora dedicada a aquest concepte.
Com ho plantegem, això, Roger, avui?
La vida d'artista.
No ho sé, és una cosa que anem canviant amb el temps, eh?
Perquè el David i jo no tenim una vida d'artista així.
I tant que sí.
No com la que s'entén, no,
perquè el David i jo tenim una família.
O sigui, la vida d'artista, de veritat,
jo crec que almenys les que posaré jo de cançons,
no sé quines posarà el David,
és una vida d'artista d'un home,
d'una època en què la seva prioritat a la vida
era l'art i anava davant de tot.
I llavors el David i jo som dues persones
que tenim una família
que té una prioritat sobre la nostra vida d'artista.
I llavors això ha canviat el concepte.
La vida d'artista clàssica, almenys les cançons que jo posaré.
No sé tu, David, com us enfocades això.
És un somni, jo entenc, és un somni del romanticisme, diguéssim,
just després de la Revolució Francesa,
a Alemanya hi ha una coolla d'intel·lectuals
que funden, diguéssim, el romanticisme,
i allà doncs hi ha la idea, el somni...
L'aclusió de l'ego romàntic.
Sí, que els artistes puguin...
Fer només d'artistes.
Sí, i transformar el món, no?
I llavors aquest somni s'allarga,
les avantguardes no són altra cosa que l'expressió d'això.
I la història del pop, jo et diria que és galla de melar.
Tinc comprometre tota la seva vida al 100%.
A vosaltres el que dieu és que les vostres vides d'artistes
tenen poca cosa d'aquest glamour,
que l'art passa per davant.
Jo crec que totes les vides de tots els artistes
i totes les biografies al principi comencen
amb el somni, amb aquest somni romàntic
d'escolta, jo em dedicaré estrictament fidel
només a la transformació de la forma.
A l'art.
A veure on em porta.
I després, evidentment, com que a la vida de tothom
comencen a aparèixer dels compromisos,
producte de l'amor, d'estimar-te algú...
De llagat.
Bueno, de que, colla, has de mantenir...
Has de guanyar-te els pempis d'alguna manera.
Llavors, doncs, bueno, doncs vas...
És aquesta batalla permanent, no?
Això hi posarem banda sonora avui.
Tot vostre. Torno d'aquí una estona.
El suplement, amb Roger Mas i David Caravent.
Doncs, va, entrem a sac-ho.
Escolteu això.
Ens vam trobar per un atzar aquí,
allà o en algun bar,
i fins pot ser que te'n recordi.
Tot d'un plegat ens vam estimar.
I si no fos ben veritat,
caldrà creure en la història antiga.
El que era meu, t'ho vaig donar tot per cantar, per somiar.
Si tu et fiaves de la bohèmia,
i si pensaves que als 20 anys es pot viure del respirar,
el teu parer no és el mateix.
La mala ida fi de mes que vam conèixer
i que era a casa set cops per setmana,
les llargues nits sense sortir
i l'èxit que no arriba mai
i el mal costum de passar gana.
Ja veus que res no he oblidat
d'aquest balanç tan desolat,
constatació d'un gran fracàs.
Encara que de joventut treu-ne profí
mon pobre amor
que els temps més vells passen volant.
I ara te'n vas, jo em quedo aquí
fent-nos la idea d'envellir
per separat, que trist serà.
Et pots endur el fonograf,
jo amb el piano ja en tinc prou
per a seguir el meu camí.
Més tard, sense saber per què,
un estranger, un passarell,
veurà el meu nom en un cartell
i et parlarà del meu succès.
I tu, mig trista,
tu que ja ho saps,
tu li diràs
que tant me'n fot.
Això era el grandíssim i oblidat
Xavier Rivalta,
que encara corre, gràcies a Déu,
versionant la vida d'artista
de Leo Ferrer.
a mi, esclar,
això m'ha fet pensar també
en aquella bohème,
aquella de l'esneburro,
aquella que ens fa també,
és una mica de...
va d'això,
però clar,
és que aquest és un clàssic
el tema de la vida d'artista.
Fixa que ho és tant
que fins i tot
Strauss,
Johans Strauss,
li va dedicar un vals
que va estrenar
una setmana després
del Danubi Blau,
Künstler Leven,
la vida d'artista.
Raúl,
l'esneburro,
l'esneburro,
l'esneburro,
l'esneburro,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquí Marracaix, aquest rapper,
de Nicòsia,
de Sicilia,
fa aquest rap amb samples de pallaix
i de Leon Cavallo,
amb la veu de Pavarotti,
crec,
no n'estic segur,
però jo en juraria que serà.
Ara que no m'equivoqui.
No ho he mirat,
però jo aquesta veu,
he de dir que la reconec.
I el que passa és que la poso
perquè musicalment la trobo interessant
però el sentit em molesta una mica
perquè el patllatxo de Leon Cavallo de l'òpera
és un que en un moment de dificultat
que després que la seprenya
l'està enganyant i tal
doncs, escolta això, això m'agrada
doncs bé, el sentit inicial és aquest
el pallasso que ha de riure
que ha de fer estar la gent bé
quan ell està fotut per dins
i en canvi Marracaix
doncs se'n riu d'un altre raper
per dir-li que és insubstancial
que és un influencer de Passo Catamboli
a Fedez
hi ha molta polèmica amb Fedez
i la seva parella
a Itàlia i Marracaix i tal
però em fa gràcia que per insultar-lo
li diu Pallaccio
fent servir el Pallaccio de Leon Cavallo
que és tot un altre sentit
vull dir, la ignorància no té límits
i ell per anar de xulo
i ficar-se amb l'altre
es demostra a si mateix
com un autèntic ignorant
que és el que deu ser aquest senyor Marracaix
però musicalment no està mal
no, no, i a més és una referència
és un passatge molt celebrat
diguéssim, de la música
es deia Roger, el compositor
Roger Oleon Cavallo
Oleon Cavall
estic rodejat de rogers
de molls
home, Queen
el Friday Mercury
també ha començat aquella cançó
It's a Hard Life
citant el Pallaccio
de Leon Cavallo
I don't want my freedom
there's no reason for living
with a broken heart
hem de cantar més sovint
David
jo t'he portat una altra cançó
que jo et diria que és
també és enfotre-se una mica
del tòpic del triomfador
de l'artista triomfador
que a més
l'obrillant que té
és que és una cançó
que va ser un hit
en el seu moment
quan va aparèixer
que és Time to Pretend
de MGMT
em sento, em sento cru
em trobo en el millor moment de la meva vida
em sento, em sento cru
em trobo en el millor moment de la meva vida
Fem música
fem una mica de calés
casem-nos amb models
Me n'aniré a viure a París
em xutaré heroïna
i em pullaré les estrelles
i en fi
tota una sèrie de coses
i en fi
this is our decision
to live fast and die young
we've got the vision
now let's have some fun
yeah it's overwhelming
but what else can we do
get jobs at offices
and wake up for the morning
well, ja ho diu, no?
diu, aquesta és la nostra decisió
viure ràpid i morir joves
tenim la visió
o sigui que ara comencem a passar-nos-ho bé
ja sé que és una mica passat de voltes
però què, quina altra cosa podríem fer?
trobar feines en oficines
i llevar-nos cada matí per agafar el tren?
això és Time to Pretend
Time to Pretend de MCMT
l'hora, diguéssim, de muntar el número
si alguna cosa estem enganxats als músics
és això, els aplaudiments
això ens torna locos
és la droga més grossa aquí
com tu podria dir
perquè em fos sentit
que et fos veritat
que sovint em sé tan a prop teu
si escoltes
que sovint em sé tan a prop meu
si canto
i penso que
mai no he gosat
ni dir-te
que em caldria agrair-te tant és
que fa que
t'estim
tu que escoltes
a mi em meravella
la capacitat que té el llac
per fer cants llargs
o sigui
tu i jo que no som molt de la melodia
diguéssim
cap dels dos
jo és una cosa que em vejo molt
la gent que té capacitat
per escriure cançons
amb un cant
o sigui
no només amb una melodia
sinó amb un cant llarg
una melodia llarga
que es va
estenent
i va
i va movent-se
i això el llac
és un mestre
i cada cop que sento humor particular
penso en això
si no s'acaba el cant
ell comença
i va cantant
i va cantant
però la melodia va fluctuant
i va sent nova
cada vegada
o sigui el cant llarg
però l'altra cosa
que volia dir
és que
se'm va acudir
de posar aquesta cançó
perquè escoltant
el llac
precisament
amb entrevista
aquí al Suplement
fa unes setmanes
i parlant
d'això
de la vida d'artista
això precisament
és el cim
un dels cims
de la seva carrera
el concert del 6 de juliol
de 85
al Camp Nou
que va ser un bany
de masses
però que en canvi
ell
com explicava
també aquí
al Suplement
fa unes setmanes
la seva vida personal
no havia anat tan bé
i se sentia sol
i he explicat
la solitud de l'artista
que per altra cantó
també és molt bona
per crear
i és bona
per concentrar-se
perquè la música
sí la té prioritat
a la vida
però ho explicava
amb una certa
melangia
i em va
cridar l'atenció
i seria la cara
de l'altre cas
de l'artista
home és que jo recordo
l'anècdota aquesta
que quan el tio
no sé on ho va explicar
però que
va tornar a casa
del pis que tenia a Barcelona
d'aquest gran concert
del Camp Nou
i es veu que estava
sol a casa
i llavors
té aquesta conya
a mi m'has fet pensar
evidentment
en la meva
en un mite per mi
que és la Bàrbara
i en aquesta gran himna
que és
aquesta soledat
de l'artista
que és
ma plus belle histoire d'amour
la meva història d'amor
més bonica
sou vos
és el que diu la lletra
i clar
ella va repassant
episodis
de la seva infància
i et dóna la impressió
que està parlant
d'un home
o d'una parella
que no sabem ben bé d'aquí
fins que al final
ens adonem exactament
que en realitat
està parlant del públic
és a dir
que la història més bonica
d'amor
de la Bàrbara
és la història
que ha creat
amb el públic
de la Bàrbara
de la Bàrbara
de la Bàrbara
du plus loin
qu'ils m'en souviennent
si depuis
j'ai dit
je t'aime
ma plus belle histoire
d'amour
c'est vous
c'est vrai
je ne fus pas sage
et j'ai tourné
bien des pages
sans les lire
blanches
et puis rien dessus
c'est vrai
je ne fus pas sage
et mes guerriers
de passage
à peine vus
déjà disparus
mais à travers
leur visage
c'était déjà
votre image
c'était vous déjà
et le coeur nu
je refais mes bagages
et poursuivais
mon mirage
ma plus belle histoire
d'amour
c'est vous
sur la longue route
qui venait vers vous
és tan bonica
que em fa cosa
interrompre-la
però bueno
la cançó
també es va desenrotllant
va fent canviants
va fer canvis
de tonalitat
intervenen nous instruments
us he portat
la versió en directe
del bobinó
que és del 67
ell acabava
d'enregistrar
aquesta cançó
el 66
amb el seu disc
homònim
bàrbara
i clar
i el públic
es fonen aplaudiments
al final de la cançó
és a dir
que és un clàssic
només
recent sortida
Roger Mas i David Caravent
vida d'artista
no sé si us en vejo gaire
la veritat
però m'ha encantat
de vegades sí
i de vegades no
exacte
a mi em passa el mateix amb tu
com les altres no
a mi segur que no
ha quedat una cosa
molt eclèctica
i molt diferent
moltes gràcies
Roger David
fem una pausa
i de seguida tornem
salut
present i futur
es troben al 43è
festival de jazz
Terrassa
de l'1 al 22 de març
el talent nacional
i internacional
protagonitzarà 65 concerts
i activitats
en 23 escenaris
i també concerts
en places i parcs
de Terrassa i Rodalia
un festival
que celebrarà
els 30 anys
de la nova Jazz Cava
més informació
a jazzterrassa.org
recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Linkat
El Mercat de les Flors
es presenta
es presenta
Hacia un Sol Negro
una exploració
de Joaquín Collado
sobre els valls
de Saló
en què es pregunta
sobre els límits
entre dansa i esport
i també sobre la figura
del ballerí
de l'1 al 3 de març
al Mercat de les Flors
més informació
a mercatflors.cat
recomanat
recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
sempre que es perd
un pagès
una pagés
un ramader
un ramader
un pescador
una pescadora
això ja no es pot remuntar
aquest mercat liberal
és un mercat trampós
en el fons
una agroindústria potent
que és la que domina
aquest mercat
i els mecanismes
per aconseguir
aquest marge superior
menú especial
del caníbal
per entendre
la revolta pagésa
hi ha una gran indústria
que té la paella palmana
necessitem documents
escrits
especificant
com treballem
com munyim
com netejam
les tretes de les vaques
per munyir
a quin camp
tenim cada vaca
de veritat
és tan desgastant
ningú s'ho pot arribar a imaginar
un restaurant
caníbal a Berlín
aquest diumenge
a partir de la una del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
eh
que ho veus
si diguem
Minguella
què passa
i ara fotia molts dies
que no sortia
aquí
com li dieu
els promos
això, la promoció aquesta
per explicar tot el que fareu
al Tot Gira
les promos han de ser curtes
i amb missatges directes
i hem perdut un temps preciós
per promocionar
el que farem
aquest cap de setmana
bueno, ja t'ho faci jo
tu
el loro
avui no juga ni deu
però bueno
una mica d'anàlisi del Girona
que juga de baix
i que farem
després del Barça
també parlarem
i a la final de cop
aquesta d'Ingleterna
el Barça ve
Fórmula 1
i el més important
el Minuts es compraria
Tot Gira
l'esport en directe
els caps de setmana
aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Klopés
Revolució 4.0
amb Xantal Llavina
Emprenedors
Innovació
Creativitat
Competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
El programa en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Xantal Llavina
Dissabte
tot a l'API Web
i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio
Riu més
Estressa't menys
Comença per fi
Estimar-te
L'Ofici de Viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen les emocions
a l'hora de votar
Un programa sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
Ment d'Amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'Ofici de Viure
amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'API
i al web de Catalunya Ràdio
Hi ha coses
que es viuen de nit
i quan les recordes de dia
et fan sentir bé
És allò de
no sé què tinc
però que bé que estic
M'encanta
De diumenge a dijous
i de 12 a 2 de la matinada
La nit dels ignorants 3.0
et fa sentir bé
T'acompanya
Una companyia que no es pot explicar
I després de les notícies de les 12
L'eclipsi
Si vols que surti el sol
I el que has de fer
és cultivar una bona ètica
uns bons valors
una bona feina
ser respectuós amb la teva família
ser un bon amic dels teus amics
ser una bona persona
I això no té res a veure
si ets burgès o no ets burgès
o deixes de ser-ho
et toquen això
o no et toquen això
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
BIN
BIN
BIN
BIN
BIN
BIN
BIN