Són les 10.
És l'hora de repassar el que ha donat desinformativament
parlant aquestes últimes hores.
Senyor Esbonet, bon dia de nou.
Bon dia.
Ara que parlàveu de l'operació Tornada, una informació de servei,
perquè ara mateix l'autopista P7 està tallada a la Junquera
en direcció cap a França per l'incendi d'un vehicle.
Hi ha dos quilòmetres d'aturades.
Just en el dia d'aquesta operació Tornada de Sant Joan
es preveu que avui tornin a l'àrea metropolitana de Barcelona
uns 260.000 vehicles.
El Servei Català de Trànsit posarà en marxa mesures especials
des de migdia, és a dir, d'aquí un parell d'hores,
fins a la mitjanit trànsit.
Com sempre, recomana prudència als conductors,
informar-se de l'estat del trànsit
i també programar la sortida
per evitar les hores i les zones conflictives.
A banda de l'anàlisi de la crisi russa que heu fet fins ara,
a aquesta hora també ens fixem en les segones eleccions
que es fan avui a Grècia en un mes.
Segons les últimes enquestes,
l'ex-prime ministre conservador, Kyriakos Mitsotakis,
guanyaria amb un 41% dels vots.
El seu principal rival, Alexis Tsipras,
ha criticat la política migratòria de Mitsotakis
i ha aprofitat el naufragi davant les costes gregues
de fa ara 10 dies
per acusar-lo de no prioritzar el rescat de vides humanes.
Quan es tracta de defensar els nostres valors per la vida humana,
no calculem el cost polític.
Això és el que vam fer la setmana passada
amb el tràgic naufragi,
el naufragi més mortal de la nostra història.
Dues persones ferides per apunyalament
en una baralla al Carmel, a Barcelona.
Els fets van passar ahir al vespre al carrer Conca de Trem,
a l'altura del carrer Caixans.
Els dos ferits van ser traslladats a l'hospital
i de moment no estem per la seva vida.
La policia els ha detingut
i també investiga les causes d'aquesta baralla.
Recordeu, el Meteocat alerta,
que avui pot ser el dia més càlid de l'any fins ara,
amb temperatures que poden arribar als 40 graus,
al pla de llei de la Conca de Trem
i a l'interior de les Terres de l'Ebre.
De fet, aquesta última nit,
el Meteocat ha activat per primera vegada l'avís
per situació meteorològica de perill per calor nocturna intensa.
I, per cert, també,
les altes temperatures han elevat el risc d'incendis
fins al segon nivell més alt en 18 comarques.
Són les de l'interior de les Terres de l'Ebre,
la pla de llei del Penedès,
l'àrea metropolitana de Barcelona i també l'Empordà.
Gairebé tres minuts passant de les 10 del matí en esports,
ara, Albert Benet, bon dia. Bon dia.
Què destaquem?
Que Marc Màrquez ha anunciat fa uns minuts
que no correrà la cursa del Gran Premi dels Països Baixos de MotoGP,
que començarà les dues al circuit d'Ascent.
El pilot de Cervera ho ha comunicat a través de les xarxes,
argumentant que aquest matí s'ha llevat amb molt de dolor
per una costella fracturada.
Això, sumat a les quins i a la fractura d'un dit,
ha fet que l'equip mèdic hagi decidit no córrer la cursa
per poder-se recuperar bé per les pròximes setmanes.
La decisió de no córrer avui arriba després que el mateix Màrquez
admetés ahir que està en el pitjor moment de la seva carrera.
Espanya jugarà avui la final de l'Europàsquet Femení,
a les vuit del vespre lluitarà per l'Or amb Bèlgica,
després de guanyar Hongria de 9 punts a les semifinals.
En tenis, Carlos Alcaraz disputa avui la seva primera final a Nerva
i la sisena en total, la final del torneig de quins a Londres,
contra l'australià Àlex de Minhaura.
A partir de dos quarts de tres, si guanya,
a banda que seria el primer títol a Nerva,
li suposaria recuperar el número 1 del rànquing mundial.
Resultat d'aquesta matinada,
la selecció espanyola femenina de Batère Polo,
amb 12 de 13 jugadores catalanes,
es queda sense final de la Copa del Món
després de perdre contra els Països Baixos per 12 a 8.
Hauran de lluitar pel bronze amb Hongria.
Passant 4 minuts de les 10 del matí,
el suplement pendents de Rússia
hem analitzat aquesta primera hora d'anàlisi amb el Joan Carlin,
amb el Manel Lleas, amb l'Anna Pardo de Vera,
hem sentit també les veus de la Carme Columina del SIDOP,
de la periodista russa d'Ària Gabri Loba.
Obrim 9 hores al suplement,
amb els companys del Sergi Roca,
que és cap d'internacional d'aquesta casa.
Hola, Sergi, què tal?
Hola, Roger, hola a tothom.
Sant Joan Trapidant, qui t'ho havia de dir
que la setmana que celebravem els 40 anys de Catalunya Ràdio,
anem, doncs, mirant també cap més enllà una mica, eh?
Una mica una traca final, eh, realment, d'aquesta setmana, sí.
Escolta'm, posa'ns una mica de perspectiva històrica,
perquè és evident que Rússia té la història que té
i que una revolta d'aquesta mena,
no sé si parlar de revolta és correcte, però si més no,
amb que el propi Forces Armades
d'alguna manera sublevessin contra el líder,
és una història que a Rússia coneixen bé,
però que ara feia molts anys que no passava, no?
Sí, clar, més que Forces Armades,
estem parlant d'un grup paramilitar, no?,
amb mercenaris, fins i tot amb excreclusos,
per tant, és un perfil molt diferent,
que hem de diferenciar claríssimament de l'exèrcit,
però si ahir de bon matí Putin va citar el 1917,
doncs no va ser gens gratuït,
gens gratuït perquè va fer referència a la Guerra Civil,
que hi va haver llavors fa un segle, al país,
i que ell va insistir, va posar molt accent aquí,
que no es podia repetir de cap de les maneres,
i sempre després, mirant no tant a l'interior com a l'exterior,
de com després es vol aprofitar des de fora,
per trucejar Rússia, com diu ell,
per deixar un país molt més fràgil,
i per tant, el seu poder molt més fràgil.
Clar, jo, parlar d'ahir,
hi va haver algun moment, fins i tot que es va començar a treure el terme,
de Guerra Civil, d'un intent de cop d'estat,
al final sembla que ha quedat tot molt més
en un motí militar, diguem-ne així,
o una mena de rebel·lió,
amb uns objectius, doncs, poc clars,
perquè Prigogin porta mesos reclamant més munició,
reclamant un canvi d'estratègia,
denunciant cada vegada més la corrupció,
la burocràcia de l'estat rus,
però, clar, ens deixa molts dubtes,
encara hi ha molts interrogants de què pretenia,
amb això, perquè dirigir, fins i tot,
tropes seves, diguéssim, de mercenaris, cap a Moscou,
què vol dir això, què pretenia,
i per què no se'l va aturar d'una manera més brusca,
també la part de Putin, quina és, en aquest sentit,
de quins acords, de quin pla, parla Prigogin,
quan fa un comunicat final dient,
ei, tornem cap a casa, i això, el pla s'ha acabat,
hi ha molts dubtes, encara, Roger.
Abel Riu, politòleg especialitzat en l'Espai Pol Soviètic,
bon hora.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre'ns, també, al suplement.
Escolta'm, què creus que pretenia Prigogin,
amb aquesta cursa, aquesta marxa cap a Moscou,
que és la pregunta que llançava el Sergi Roca?
Bé, aquí, l'objectiu fonamental
que sembla haver motivat aquesta acció,
i justament en el moment en què aquesta s'ha produït,
possiblement s'expliqui pel fet que fa unes setmanes,
des del Ministeri de Defensa rus,
es va anunciar un pla per integrar
totes les forces paramilitaris existents al país,
i especialment aquelles que juguen un rol
a la guerra ucraïna,
sota la jerarquia directa, sota el control directe,
justament del Ministeri de Defensa,
liderat, de fet, per dos dels arts enemics declarats,
de Prigogin, com són el Ministeri de Defensa,
Shoigu, i el cap de l'Estat major
de les forces armars russes, Gerasimov.
Prigogin havia expressat, també una miqueta,
com a part d'aquesta onada creixent,
o escalar creixent d'hostilitat retòrica,
fins fa dos dies, de Prigogin,
contra el paper que han jugat Shoigu i Gerasimov,
especialment el darrer any i mig,
des del febrer del 2022,
dintre de la que encara s'anomena Rússia oficialment
com a operació especial militar,
ha denunciat la manca o els greuges que Wagner
suposament ha patit per part del Ministeri de Defensa,
des del punt de vista de la provisió de material,
des del punt de vista de la provisió d'artilleria,
ha denunciat, com bé s'ha dit, la corrupció endèmica
del sistema militar rus,
especialment el paper que juga el Ministeri de Defensa.
Aquesta autonomia militar ergo-política
que li dona el fet de liderar la principal força
paramilitar del país
i que juga un paper fonamental
pels objectius geopolítics de Rússia a l'exterior,
doncs, Shoigu...
Ai, perdó, Prigogin ha fet una mica
o tot o res i se l'ha jugat,
ha plantejat un pols directament a l'Estat,
directament a Putin,
i que, pel que sembla,
ha sortit del tot malament, perquè el deadline
per completar aquesta integració dels grups paramilitaris
dintre de les estructures forces armades,
dintre de la estructura del Ministeri de Defensa,
era justament el 1 de juliol d'aquí una setmana.
Això explica també una mica el timing.
Evidentment, el context de contraofensiva ucranesa
o d'accions in crescents,
ofensives per part de les forces armades ucraneres
també dibuixa en un escenari
de Prigogin en el sentit de plantejar aquest pols
per aconseguir aquest reconeixement,
aquest manteniment d'aquesta autonomia operativa
amb ell mateix al capdavant,
i pel que sembla, almenys en part se n'ha sortit,
perquè ahir el portaveu del Kremlin, Peskov,
anunciava una miqueta els acords als quals s'havia arribat
per aturar una miqueta aquesta escalada
i que no s'havia aturat.
Aquest intent de rebel·lió, en aparença,
i aquest avenç d'almenys una part de les unitats de Wagner
cap a Moscou,
una part fonamental sembla que és, primer,
que les unitats de Wagner que no han participat
en aquesta operació sí que passen a estar sota la comandància,
sota la jerarquia del Ministeri de Defensa,
de les forces armades russes,
però es dóna a entendre que la resta,
la part fonamental de rebel·lió,
d'alguna manera seguiran vinculades
o d'alguna manera seguiran sent comandades per prigogin,
o si més no prigogin, seguiran tenint autoritats sobre elles.
És el punt de vista paramilitar, en aquest sentit.
També és...
Digues, digues. Acaba, acaba. Digues.
És important tenir en compte la dimensió política,
no és el punt de vista del que suposa per l'estat rus
aquest desafiament sense precedents
en les últimes dècades a la història de la Federació Rusa
post-disolució de la Unió Soviètica.
Segurament, més enllà dels esdeveniments
del cop d'estat del 1993, que no van ser ni tan greus,
parlem del principal desafiament a l'estat rus,
aquest vertical del poder que impera Rússia,
un tradicional i que explica una miqueta com funciona l'estabilitat
i les lògiques de poder del règim rússia,
que ha sigut un desafiament clar, obert,
i que no ha estat aixafat, no ha estat esclafat.
Al contrari, s'ha acabat negociant,
i l'estat en part ha cedit.
Això, des del punt de vista de l'autoritat de l'estat,
i en aquest cas personificat en el president Vladimir Putin,
doncs és un esdeveniment importantíssim,
i veurem quines són les conseqüències de tot això.
Escolta, Mabel, apuntaves que el que ha passat
aquestes últimes hores, o l'estratègia de Prigogine,
no es fa sense la condivència d'una part de les estructures
de seguretat del país. A què et refereixes, exactament?
Que el grup Wagner no està sol?
Clar, aquesta és una de les grans incògnites
d'aquesta història, i segurament passaran els anys
i anirem sabent més informacions
i anirem coneixent una miqueta més en detall
què és el que va passar realment des del punt de vista
de l'autoritat de Prigogine,
que va ser una de les grans incògnites
que va haver-hi a la presidència de les estructures de poder
de l'estat. El que és bastant sorprenent és que una força
que compta només d'uns quants milers,
no sabem exactament de quants milers estem parlant,
Prigogine parla de 25.000, però això seria igual
al màxim del qual Prigogine va disposar,
possiblement en alguns dels moments del conflicte
de l'autoritat de Prigogine,
que no sabem de quants milers estem parlant,
de quants milers de tropes de Wagner han participat
en aquest intent de rebel·lió, en tot cas,
no és una força molt significativa, molt nombrosa,
tenint en compte les dimensions de les capacitats
de seguretat i defensa de l'estat rus,
de la Federació Rusa, que una força aparentment tan minsa
hagi aconseguit avançar des de les seves bases,
per a les persones que estan controlades per l'FSB,
bàsicament, i per la intel·ligència militar del GRU,
plantar-se a Rostov sense resistència aparent,
a passar a controlar la seu del comandament
del Districte Militar Sud, de les forces armades russes,
sota el control del qual hi ha una part
de l'arsenal militar rus,
i després aconseguir avançar fins a plantar-se
a 200 quilòmetres de Moscou,
amb algunes petites escaramuses que sí que s'han produït,
es parla que les forces russes han perdut 6 helicòpters
i un avió de transport Ilyushchev 18, crec que era,
i que ha patit entre 15 i 20 baixes,
les forces oficials russes, per part de Prigogine,
per part de Wagner es parla d'una quinzena,
però no parlem de grans batalles ni molt menys,
llavors això és molt estrany, realment,
és molt estrany, i no és descartable que,
evidentment, Prigogine no actués sol,
o si més no, pogués tenir això, la convivència,
d'algunes estructures, potser, del GRU,
de la intel·ligència militar, o inclús del propi FESVI,
del Ministeri Interior, no ho sabem, és un dels grans incògnites,
i que, segurament, les anirem coneixent,
no totes, però almenys una part, durant el transcur de propers anys.
Entens aquesta mena d'amnistia de Prigogine,
l'exili a Viola Rússia,
aquest desenllaç final imprevist,
no sé si diguis desenllaç final, perquè és evident
que falten capítols aquí, no?, però et va sorprendre
aquest acord per, escolta'm, doncs, te'n vas cap a Viola Rússia,
i aquí no ha passat res.
Jo crec que ens va sorprendre a tothom,
que no s'havia esperat de dir que es va produir
aquest anunci que s'havia arribat a un acord
amb aquesta intermediació que, suposadament,
va jugar el president Viola Rússia-Lukashenko,
i, de retrob, aquest anunci que també va fer ahir al vespre
el mateix Prigogine, que ordenava la retirada,
el retorn de les unitats de Wagner cap a les seves bases,
al Donbass.
Això, insisteixo, tenint en compte la duresa del llenguatge
que va fer servir el president Putin al matí,
quan es va adreçar, amb una intervenció televisada,
als ciutadans de Rússia per informar una mica
i per expressar la seva posició, per fixar una posició de l'Estat,
en un sentit molt bel·ligerant,
en un sentit de tractar, en aquest cas Prigogine,
sense mencionar-lo directament en cap moment,
però referint-se, òbviament, a ell, de traïdor,
d'apòstata, inclús, i de destructor de l'estat rus,
que va ser l'esquena al poble rus en un moment molt transcendent
i greu com és la situació que es viu ara mateix
d'aquesta confrontació militar amb Ucraïna,
amb una persona amb la qual t'adreces en aquests termes,
i cap a la qual després l'Estat va activar mecanismes
des del punt de vista penal
per una persecució des de la Fiscalia,
amb delictes d'altra tradició i d'altres més,
després no hi negocies.
El mateix Putin es podia imaginar
el desenllaç que 12 hores després s'acabaria produint.
Potser no hagués fet servir unes expressions tan dures
si al final el desenllaç de tot plegat
hagués estat parcialment sessions
en base a una negociació indirecta
envers els líders, o sobretot en aquest cas,
òbviament Prigogine, d'aquesta sublevació,
d'aquesta rebel·lió militar.
Una qüestió fonamental, insisteixo, és que, pel que sembla,
Prigogine aconsegueix un dels seus objectius fonamentals,
que és mantenir el seu control,
pel que sembla, d'una part substancial
de les forces de Wagner,
que era l'objectiu fonamental, pel que sembla,
d'haver muntat tota aquesta història,
justament ara, en aquest moment, en només una setmana,
d'haver pogut perdre tot en el sentit de la seva capacitat
d'actuació paramilitar i, en conseqüències, també política.
L'Abel Riu, politòleg... Digues, digues, endavant, Sergi.
Un segon, deixa'm acomiadar l'Abel,
que sé que té un compromís amb el 324.
L'Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic,
avui també el suplement. Gràcies, una abraçada.
Digues a vosaltres, bon dia. Digues, Sergi, endavant.
No, enllaçant-me amb el que deia l'Abel,
per mi és molt interessant el paper que ha jugat
Alexander Lukashenko, perquè ha sigut com el...
no sé, com un tercer actor que ha aparegut
en aquest cara a cara, per dir-ho així,
Putin-Prigogin,
i que jo, quan vaig... ahir estava fent l'especial, no?
I de cop i volta va aparèixer que tot plegat,
la Maria Alves i la Vera ens explicava
que es semblava que al darrere hi havia Lukashenko,
era de... ostres, Alexander Lukashenko,
que diu Putin, no?
Per què ara agafa tant de protagonisme en aquesta negociació,
perquè això s'acabi?
I no sé, jo aquí hi veig,
evidentment, la mare Putin,
que és qui decideix tot el que passa a Rússia,
i gairebé m'atreviria a dir també que a Bielorússia,
però és com si Putin,
potser no s'hagués volgut rebaixar
a negociar directament Moscou-Bagner.
I necessités una tercera persona,
que seria Lukashenko,
per no rebaixar-se,
a tractar amb algú que se li ha revoltat.
Llavors, sí, s'està dient que Lukashenko
i Prigogin tenen una amistat
que va fins i tot, no sé si més enllà,
que haguessin pogut tenir Putin i Prigogin,
de fa més de 20 anys.
Però jo hi veig més aquesta voluntat de Putin
que no es visualitzi
que ell està negociant amb ningú,
quan Putin està per sobre de tot, segur.
Passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí.
El suplement, acompanyats del Sergi Roca,
cap internacional de Catalunya Ràdio,
incorporem el Pol Moles, president de la Societat d'Estudis Militars.
Hola, Pol, bon dia.
Molt bon dia.
Aquestes 24-48 hores a Rússia,
amb aquesta rebel·lió interna de l'europe Wagner,
implica que s'apropa al final de la guerra a Ucraïna.
Com ho veus, tu?
No necessàriament.
Evidentment, ho pot facilitar,
però dependria de diversos factors.
Posem pel cas que en aquests moments,
des del Kremlin, hi ha dues opcions.
O la passivitat,
que és la que sembla que hi ha al Kremlin contra Wagner,
o, d'altra banda, entrar per una repressió més directa.
Si s'entres per aquesta via,
això, forçosament, obligaria a retirar tropes del front,
així com elements de la seguretat de l'Estat.
D'altra banda, ja vam veure ahir que els elements de la seguretat
de l'Estat siguin l'FSB, elements de la GRU,
de la Rosgàrria i del Ministeri d'Anterior,
van estar com a mínim passius.
Per tant, això, el que em preguntaves,
com podria afectar això al conflicte?
Doncs en cas que hi hagi una repressió dura contra Wagner,
perquè no volíem que Wagner, més que un grup de mercenaris,
hi hagués una força terrestre convencional.
Infanteria, artilleria, tanks, etcètera.
Per tant, requeriria un gruix de tropes importants.
I això voldria, forçosament, retirar-ne del front.
Per tant, no crec que podria tenir una incidència.
Per tant, no crec que s'opti per aquesta via.
Aleshores, en qualsevol cas, no oblidem, també,
que aquí, més enllà que hagi passat això,
les forces regulars russes
han patit un desgast important en un any de conflicte.
Ben bé, tot el quadre professional d'oficials, sots oficials,
i el que seria les tropes de contracte, no les lleve,
o bé són morts o estan greu non ferits.
Si ens recordem d'aquella informa de l'Intel·ligència noruega
sobre les baixes del conflicte,
i quan dic baixes em refereixo a morts i ferits greus,
posava d'una banda les ucraineses.
Això fins al l'any passat, les ucraineses són uns 100.000
i les russes són uns 180.000.
Però el que és important aquí és que aquestes baixes
han passat, principalment, en les forces professionals.
I el que queden ara són o reservistes amb poc o no l'entrenament de refresc,
o lleves també amb poc entrenament i poc temps d'aclimatació.
Per tant, la situació al front no deixa de ser difícil,
independent del que passi ahir.
Si a més hi afegeixes un punt d'antagonització amb Banner,
doncs sí, això podria, desembocant no en el final de la guerra,
però sí en la facilitat de les tropes ucraineses de cara a avançar.
Però, vaja, estem parlant d'una cosa que s'ha esdevingut
i tampoc és avançar més avançaments.
¿Et va sorprendre que no hi hagués, ahir,
resistència de l'exèrcit rus
contra la caravana de vehicles de Banner cap a Moscou?
En aquest cas de l'exèrcit, més aviat n'hi podia haver poca,
perquè les casernes no estan buides, però gairebé.
Però la passivitat ha estat per part de l'EFSB,
que té també l'autoritat sobre el control de fronteres
i també fronteres interiors, de l'arròs gàrdia,
que l'arròs gàrdia, el que ens entenguem,
seria com la gendarmeria alemanya
durant l'escenari mundial, però una mica més sapastres.
Després hi ha les forces de l'AGRU,
hi ha més de l'estat d'administració de l'interior,
però és que no van actuar i l'acció de la força aèria...
Diguem que va ser encara que hi hagués algun vehicle destruït,
que no, vull dir, si hi ha qualsevol pilot mínimament competent,
un convoy com aquell és fàcil de localitzar
i fulminar-lo en qüestió de minuts.
I això no va passar.
Per tant, o aquí hi ha passivitat o conivència.
I tu, quina teoria tens, tu?
Doncs, més aviat, la segona,
que aquí hi ha hagut, com que hi ha hagut un desequilibri de poders
entre les diferents faccions,
i crec que la teoria que apuntava l'Adel
diria bastant per aquí que els davantals de Bègner
no han volgut que els integressin,
però alhora també hi ha elements descontents
de l'aparell de l'Estat que han deixat passar,
i independentment que el Prigogin vagi cap a Vilorúcia,
si et mostres passiu estàs obrint la porta
a que altres ho puguin fer.
I, en el cas de l'Estat rus, és una seca funció de perfeccions.
Per tant, si em mostres debilitat,
aquí algú altre ho acabarà omplint.
Sergi Roca, no sé si vols fer alguna pregunta al Pol Moles.
Bé, clar, nosaltres, des de Catalunya Ràdio,
quan hem estat sobre el terreny a Ucraïna,
a la banda d'Ucraïna, sobretot,
clar, ens han explicat com actuen,
o com han estat actuant els homes de Prigogin,
el grup Wagner, a llocs com Bahmut,
que ens han definit com un autèntic infern,
per tot el que rebien ells d'artilleria,
de drons, dels matisos Wagner,
dirigint-se cap a ells,
però, a la vegada, un infern,
també a la pròpia carn del grup Wagner, no?,
que han utilitzat, literalment, com a carn de canó,
per llençar-se...
Jo sempre, quan m'explicaven això,
jo m'imaginava la Primera Guerra Mundial,
i aquelles imatges que tots hem vist a moltes pel·lícules,
de sortir de la trinxera i llençar-se
contra l'enemic per, així, ajudar a marcar les posicions
des d'on els disparen.
Doncs això és el que ha estat passant,
i encara passa en alguns llocs d'Ucraïna, del Don Basa, ara mateix.
Llavors, clar, jo no sé fins a quin punt,
ara que aquesta realitat, si és que és així, canviï,
i el grup Wagner potser perdi presència,
que això no ho sabem ben bé, sobre el terreny,
això com pot afectar,
ja no la contra-ofensiva dels russos,
sinó la defensa de la contra-ofensiva dels ucrainesos, no?
Pol.
Sí, és que a veure, en aquest aspecte, tornem-hi el grup Wagner,
tot i que inicialment, i inicialment en refereixo el 2014,
ho pres com una força de mercenaris convencional
per accions limitades,
actualment és això, és una força terrestre,
amb totes les capacitats que tindria un exèrcit convencional,
excepte les de defensa interior i més llarg abast,
però és que és això.
I sí que han procedit d'aquesta manera,
com descriviu allà, allà a Bakmut,
tot i que no és tan diferent de com han procedit
la resta de les forces russes,
un cop s'han anat quedant desgastades,
i tampoc desentonem com havien tractat
els russos de la seva estropesura en l'època serista,
o també en l'època soviètica.
Però en tot cas, hi ha hagut un desgast,
però és cert que, o justament per això,
Rússia no en pot prescindir, d'aquests mercenaris.
I aquí hi ha un punt, mirant-ho més en perspectiva històrica,
aquí a Bel des d'on sigui, riu, somriure,
perquè ell advertia dels parís en premercenaris,
i era irrefable a les forces nacionals,
perquè aquests mercenaris, justament, si lluiten per diners,
tenen ganes de tornar vius a casa per gastar-se'ls.
Per això, en aquest aspecte,
és preferible confiar en forces nacionals
i a ser possible la conscripció.
Pensem, per exemple, en el cas de Suïssa,
que allà no hi ha hagut mai una revolta
de les tropes cap al poble, perquè justament és el poble en armes.
Però, bueno, en tot cas, dit això, no en poden prescindir,
i més encara, si tenim en compte els tres elements operacionals,
com és que el Nieper, després de la voladura de la presa,
està baixant de nivell.
Això no vol dir que els ucrainesos creuin el Nieper d'un dia per l'altre,
però sí que mesura que el terreny fengost es vagi secant,
més les tasques que puguin fer els enginyers de combat,
vol dir que allà es pot obrir una altra via per anar presionant.
Doncs, si és això, Rússia no en pot prescindir.
I una altra prúnque crec que...
No estem mencionant que han anat aviat a Rússia,
però Lokechenko, en aquest últim gairebé any i mig,
s'ha anat veient debilitat,
no comprometre les seves forces en combat,
sí que li han anat buidant els magatzems.
Es calcula que aproximadament 130.000 tones de material militar
via a la Rússia
ha estat transferit a les forces de la Federació Russa.
Si en aquest aspecte,
Lokechenko es pot assegurar un altre exèrcit,
doncs també és un punt.
Per tant, no veig aquí que Wagner hi surti perdent.
El Pol Moles, president de la Generalitat d'Estudis Militars,
avui també el suplement.
I també el Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio.
Una abraçada per les hores que vindran, Sergi. Cuida't.
Gràcies, igualment. Gràcies, Pol. Fins ara.
A vosaltres.
Pràcticament dos quarts d'11 del matí.
Fem una petita pausa i de seguida saludem
Lleon Sindreu, columnista al World Street Journal,
i el Toni Rodon, de seguida de la setmana 3.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
I què, follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada
que aquí hi ha un tio de Tinder més gran que jo.
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó?
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Has follat o no has follat?
A KIDA t'oferim la millor atenció domiciliària.
Des d'unes hores al dia,
hi ha preus que s'adapten a les teves necessitats
i compatibles amb les ajudes de la Llei de la Dependència.
Visita KIDA.es i truca'ns sense compromís.
A KIDA, cuidar-se s'escriu amb cu.
I ara entrem al búnquer.
Per fi ha acabat els estudis de química.
Ja era hora, nano. Tota la vida donant pel cul la química, tio.
Al final és CO2, ja està.
I ara entrem al búnquer.
Per fi ha acabat els estudis de química.
Ja era hora, nano. Tota la vida donant pel cul la química, tio.
Co2, ja està.
Otra cosa.
Sabent que és la C...
Lo dels cotxes.
La C és de cotxe, no?
La C, eh?
La O és de olor.
Al búnquer, amb el Jair Domínguez i la Neu Roser,
cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en tot cas.
Coxe, olor, i al 2 li posen per despistar.
Li posen per despistar.
El teu enllaç amb la cultura...
A Catalunya Ràdio.
El 29 de juny,
l'Esbar Dançaire de Rubí celebra l'acte central del seu centenari
a l'amfiteatre del Castell amb 100 anys de dansa.
Un espectacle amb la copla a la principal del Llobregat,
danses de sempre,
fragments coreogràfics dels últims 25 anys,
i el tradicional ball de gitanes de Rubí.
Més informació a esbarderubí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
La vuitena temporada de música antiga de l'orquestra barroca catalana
ens proposa un concert d'estiu titulat La mort i la donzella.
L'orquestra,
amb els solistes Elisabet Bataller, Núria Pujol-Ras i Guillermo Turina,
interpretarà el quartet número 1 en sol major de Mozart
i el quartet La mort i la donzella de Schubert.
El 6 de juliol, a l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona.
Més informació a orquestrabarrocacatalana.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen tres minuts de dos quarts d'onze del matí.
Programa especial avui del suplement,
amb motiu del que ha passat aquestes últimes hores a Rússia.
Capgirem una mica l'escaleta i capgirem també la setmana tràgica.
A Londres hi tenim el Ion Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, Ion. Bon dia.
I el Toni Rodon, que ja és a Barcelona,
doctor oveu en ciències polítiques i embatisticador
a la London School of Economics, professora a UPF.
Hola, Toni. Bon dia, bona hora. Què tal?
Suposo que sorpresos, també.
Bon dia, bona hora. Què tal?
Suposo que sorpresos, també.
I amb el Wall Street Journal,
volcat amb tot el que ha donat de si aquestes últimes hores,
Vladimir Putin i companyia, Ion.
I tant, i tant. Com sempre, no?
Nosaltres, això sempre des del principi ha estat un...
una zona d'interès
per la nostra cobertura molt important.
També hem de recordar que un dels meus companys
de la redacció
segueix en aquests moments
tancat en una presió russa.
Explica'ns una mica més això, Ion.
No, és un periodista
que es diu Eben Gershkovich,
que bé va, doncs, crec que si recordo bé,
va començar l'any passat,
que per principi és de l'any passat,
i que doncs està en una presó russa,
acusat de ser una espia americana,
sense, evidentment,
absolutament cap putiu.
Això va ser una manera de putino,
de posar pressió
sobre la premsa internacional.
A més, ell l'Eben, diguem,
ell és americà, però té...
De fet, crec que els seus pares
van néixer a la Unió Soviètica,
si ho recordo bé.
Per tant, ell té uns orígens russos,
i quan va començar aquesta cobertura,
evidentment, ell tenia molt interès
en unir-se a nosaltres i cobrir-ho,
i doncs, d'aquesta manera,
doncs, s'ha fet servir,
en aquest cas, per una mica
perquè Putin flexi una mica els músculs,
i ara mateix, doncs,
bé, seguim esperant a veure què passa.
Si hi ha un intercanvi amb algun prosoner rus,
que pugui haver-hi als Estats Units,
o vaja, però de moment,
com us podeu esperar,
tot el procés judicial ha estat una farsa important.
O sigui, d'alguna manera
és com si s'agrastessin el nostre Manel Alias, no?
Sí, sí, o sí,
però sí, sí, efectivament,
és com si de cop Putin decidís
que vol demostrar
que la premsa internacional no està segura,
i el posessin a la presó, sense cap motiu, evident,
i bé, i esperar, no?
I, evidentment, doncs,
són els pares també bastant desesperats, sí, sí.
Jo, Antoni, avui centrarem aquesta setmana tràgica
analitzant una mica més aquesta empèresa que és Wagner,
que ha estat protagonista aquestes últimes hores,
i la pregunta que m'agradaria arrencar és
per què un país com Rússia,
amb un exèrcit que sí,
que es va haver de modernitzar
i que segurament no estava a l'última tecnologia,
però per què un país com Rússia contracta una empresa externa
com pot ser Wagner?
Bé, és que cal dir
que això que fa Rússia,
tot i que té certes característiques particulars,
i crec que el Paul Moles ho ha explicat molt millor que jo,
cal dir que això, a nivell de l'economia internacional,
no és particular, és a dir,
aquestes empreses militars,
que, perquè ens entenguem,
sovint són militars i de seguretat, les dues coses,
són simplement empreses amb ànim de lucre,
que són contractistes, no només per governs,
també tenim altres empreses privades,
que operen a certes zones de conflicte,
que també operen en zones complicades,
sovint, i això és, per exemple, el cas americà,
per protegir VIPs,
senyors rics o ambaixadors o gent important
que et van a aquestes zones,
però, en gran part, també, per complementar les forces de defensa,
hi ha hagut un increment brutal d'aquest tipus de negoci.
De fet, a nivell mundial,
es calcula que, si mirem dades del 2020,
aquests serveis privats militars,
van tenir uns ingressos d'uns 223.000 milions de dòlars,
i es diu que, pel 2030, això serà el doble.
Els Estats Units, com us podeu imaginar,
són el principal empleador d'aquesta indústria.
Si mirem, el Pentàgon es va gastar,
per exemple, entre 2007 i 2012, uns 160.000 milions,
que, per posar les xifres en context,
són quatre vegades el pressupost de defensa
que tenim aquí al Regne Unit.
De fet, això és habitual, eh?, jo que vaig cobrir...
no tant això, sinó més les empreses aerospacials,
contractistes militars, fins fa poc.
En general, el negoci sempre ve del Pentàgon.
La resta és una mica unafegit.
Si mirem qui són aquests grups,
a nivell mundial, el primer és Wagner,
i el segon és un grup que es diu Academy,
que segurament no us sonarà, però si us dic Blackwater,
que comença a ser més famós.
Amb Blackwater, recordem que van tenir un rol important
a la guerra de l'Irak, es feien servir sovint
per protegir això que dic, persones d'importància,
i doncs van tenir contractes extremadament lucratius.
Per exemple, xifres que diuen que des del 2004,
el que seria mil milions, en català,
de dòlars del pressupost de defensa
per protegir aquestes persones d'importància,
una tercera part se'ls va endur ells.
I de fet, si recordeu, fa poc, el Donald Trump,
quan encara era president,
ell va amnistiar quatre treballadors
d'aquesta empresa Blackwater, que es diu Academy,
que van ser partíceps d'una massacra a Bagdad,
a la plaça Nisur, on es van matar 17 civils iraquians,
que se'n van matar 20.
Per tant, és un sector, amb un estatus legal poc clar,
que sempre està al centre de la polèmica.
I de fet, una darrera xifra,
que no és exactament comparable amb Bagner i Academy,
però que és bastant sorprenent, que jo no sabia,
és que aquí al Regne Unit,
que de fet som un noda internacional d'aquestes empreses,
sempre veiem pel carrer aquesta empresa que es diu G4S,
que de fet va ser comprada el 2011 per l'americana Allied Universal,
i sovint els veus això, és com el nostre prossegur,
i els veus protegint els bancs, els aeroports...
Totsament també operen presons privades,
inclòs una de Birmingham en el seu dia,
que va generar molta polèmica,
però la dada boja és que, de fet,
aquesta empresa té mig milió d'empleats
i sembla que és el primer empleador d'Europa i l'Àfrica, el número 1.
Quedi clar que la majoria d'aquests operatius
no són soldats com els de Blackwater,
són segurates, però també operen en moltes zones de conflicte,
com demostra que són el primer empleador de l'Àfrica.
Toni.
Sí, aquí tot això que diu el Ion té tota la raó.
Jo hi afegiria alguns elements essencials,
perquè a vegades parlem,
doncs això que les democràcies es gasten molts diners,
precisament subcontractant aquests components,
diguéssim, de l'exèrcit.
Aquí, quan parles amb ells,
molt sovint t'argumenten un argument tècnic,
que volíem anomenar naïf,
que és aquesta idea que l'exèrcit,
com molts altres sectors de la vida, de fet, s'ha tecnificat,
i per tant necessites un cert coneixement
a l'hora d'utilitzar algunes armes
que només aquestes empreses poden arribar a utilitzar.
En tot cas, aquí hi ha altres arguments
una mica més de política real.
Un d'ells, per exemple, en democràcies,
molt sovint se subcontracta
perquè les possibles baixes que hi pugui haver
per part d'aquestes empreses,
d'aquests subcontractats,
no es comptabilitzen com a morts, diguéssim,
en el còmput general,
la qual cosa sovint acaba tenint un efecte negatiu,
per aquella persona que ha decidit anar a la guerra.
En tot cas, aquí, en el context rus,
hi ha un concepte, o una idea que cal tenir en compte,
que és el que es coneix com el dilema del guardià.
I això què vol dir?
Vol dir, bàsicament, que nosaltres,
tot sovint, tenim aquesta idea
que els dictadors, quan arriben al poder, com Putin,
el que volen fer, simplement, és fer un exercici supergran
i, diguéssim, cuidar-los i donar-los de tot.
I això no està tan clar. Per què?
Perquè els dictadors, com en aquest cas Putin,
que té un cercle de poder personalista molt gran,
a ells els interessa sobretot mantenir el poder.
Per tant, aquí pateixen un dilema.
D'una banda, poden dir,
que fem un exercici gran per protegir-me,
per tenir a tothom controlat.
Recordem que això són exercicis
que normalment tenen un cercle envoltat de corrupció,
que reben molts contractes de l'Estat.
Però, de fet, el que acaba passant molt sovint
és que els dictadors acaben tenint un exercici més petit
del que algun esperaria.
Per què? Precisament per la lògica contrària,
que és que si tu finances un exercici molt gran,
aleshores estàs com donant possibles ales
a un potencial enemic que tregui del poder.
I, per tant, una manera d'evitar aquest potencial enemic
és precisament via a aquestes empreses subcontractades
que se'ls dona diners
perquè facin algunes operacions concretes.
De fet, Samuel Huntington, que és un politòleg molt famós,
deia que una de les maneres per democratitzar els estats,
o per evitar aquests cops d'estat, o mutins,
que és el cas de Rússia, pel que sabem fins ara,
és donar joguines a l'exèrcit.
És a dir, la millor manera
perquè l'exèrcit de l'estat no rebeli contra tu
és precisament que sigui modern.
I això no cal anar molt lluny per veure aquesta lògica,
perquè, en el fons, si mirem l'exèrcit de Franco,
durant gairebé bona part del seu període,
va estar molt infrafinançat
en comparació a altres dictadors de la seva mateixa època.
Per què? Precisament perquè es volia controlar
que no es generés aquest potencial enemic.
I la gran despesa militar de l'estat espanyol,
en termes de punts percentuals del PIB, de percentatge,
va arribar de fet amb democràcia, amb Narcís Serra com a ministre,
i, curiosament, després, del 23F i que Espanya entrés a l'OTAN.
Per tant, una mica, les empreses subcontractades
juguen una mica aquest rol,
intentar evitar molt sovint
de generar un potencial enemic que es giri contra teva.
El que passa és que aquí, evidentment,
pel que veiem, això no ha acabat de sortir bé.
I on?
Sí, el que és seriós, això que deia el Rodon Clac,
aquesta...
la necessitat d'aquells conflictes actuals
tenen més a veure amb tecnologia, amb els drons i tot això,
sí que fa que, en alguns casos,
aquesta excusa de la modernització de l'exèrcit
sigui una mica més que una excusa.
Sobretot ho veiem en països emergents
que contracten aquestes empreses perquè ells no tenen
la capacitat domèstica
de desenvolupar aquesta tecnologia militar.
I, de fet, sovint aquests contractes
inclouen programes d'entrenament per les forces locals.
I tenim exemples d'això, per exemple,
l'escalada de violència de l'estat islàmic al Mozambic
va dur que aquest país fa uns anys contractés...
De fet, primer van contractar Bagner,
i va ser un desastre absolut,
i després van contractar una altra empresa,
en aquest cas sud-africana, que es diu Dick Advisory Group,
i doncs sí que, en cert sentit,
va servir per poder tenir una efectivitat
que ells domèsticament no tenien.
O, per exemple, Nigèria amb Boko Haram també va contractar.
Per exemple, ho recordareu, això segurament,
molts helicòpters de combat
que van arribar també de Sud-àfrica subcontractats.
També cal dir que, amb el temps, aquests dos conflictes han revifat.
Per tant, aquest també és un problema,
que tu contractes aquesta gent,
i després potser el que et deixen és una mica com els lampistes,
que a vegades, al cap d'una setmana, allò deixa de funcionar.
Però, vaja, si veiem el cas de Bagner,
Bagner ha estat una força pacificadora
entre moltes cometes a molts països, al Sudan,
recordem també a Líbia... Sí, Lívia, no?
Van estar donant suport al general Khalifa Aftar,
a les forces rebels que estaven allà al voltant de la capital.
Per tant, és curiós,
això que deia el Toni...
A mi m'ha recordat una mica un llibre rodó,
que sé que ens agrada als dos,
que és aquest llibre del Carles Bosch,
el Political Order and Inequality,
que ell feia això, de mirar societats històriques de l'antiguitat,
i distingia entre monarquies i dictadures,
i deia, clar, aquestes tenen el control directe de l'exèrcit,
i llavors distingia amb les repúbliques, que ell en deia,
que són quan tens la societat civil al capdavant,
llavors has de contractar l'exèrcit externament,
i això els acaba donant massa poder,
i acaben derrocant la república.
I podem pensar en allò de Juli Cèsar,
creuant el rubicó des de la Gàlia,
per fer-se amb el control de Roma.
I a mi això de Wagner d'ahir, allò anant a Moscou,
no ho sé, però m'ho recordava una mica.
I bé, és que jo crec que potser el problema de Putin
ha estat que així com els americans reparteixen,
tot i que, com deia que Blackwater s'enduïa molts diners,
però reparteixen aquests contractes molt més,
aquí al final Putin,
potser perquè el seu exèrcit és menys modern,
o segurament com deia el Rodón, per les seves necessitats de poder,
de repartir poder internament,
ho ha acabat concentrant massa
en mans d'aquest ex-venedor de hot dogs.
Sí, abans hem parlat del perfil amb el Manolías.
Escolta'm, i el càsting dels treballadors d'empreses com Wagner,
perquè aquest senyor al final també és un reclutador, no?
Ex-militars, clar.
Són ex-militars que entenc que després...
Fosses especials són el principal.
Si em pots donar el currículum, el link que hi ha dins.
Hi ha el millor de cada casa, aquí dins, entenc?
Sí, bé, clar.
Com deia el Rodón, un altre motiu per a aquests subcontractes
és perquè quan torturen gent a altres països
o quan generen aquests escàndols no són empleats teus,
i a més no els hi has de pagar aquestes pensions públiques
que a vegades a països com els Estats Units
això sí que marca la diferència.
Clar, és que aquí hi ha un error que ara apuntava en Jorn...
Perdó, eh?, abans de dir l'error,
però aquí hi ha una cosa important a clari, eh?,
que és que per la informació que tenim a hores d'ara
això que ha passat a Rússia
s'assembla més a un motiu que no passa un cop d'estat, eh?
Això val la pena aclarir-ho.
Evidentment no ho sabem encara, eh?,
perquè ara pot sortir informació,
però és important aclarir-ho perquè un motiu, en el fons,
no deixa de ser una insubordinació militar
en la qual bàsicament les tropes es revelen
contra l'autoritat,
però no proposen un nou model de govern
o una nova persona al capdavant.
Tot i que s'ha parlat, doncs, de molt d'aquest líder
d'això dels subcontractats,
en cap moment s'ha presentat, doncs,
com una alternativa a Putin.
Tot i que dels 500 mutins
que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial
fins al 2018,
per tant en podem afegir alguna miqueta més,
la gran majoria acaben amb cops d'estat
de moment aquest no és el cas.
Doncs, dit això,
pel que sabem,
i de recerca en ciència política n'hi ha força
en aquesta qüestió, una mica pot anar
pel que deien jo abans,
que és que el fet que Putin hagi finançat
de gran manera amb grans magnituds aquest grup, el Wagner,
ha anat en contra, a la llarga,
la seva pròpia estabilitat.
I en canvi, si hagués fet una mica el que deia abans,
donar joguines, com diu Huntington,
a la seu exèrcit regular,
és a dir, mantenir el seu exèrcit regular modernitzat,
això potser no hauria passat tant.
Per què heu dit això?
Perquè tota l'evidència que tenim fins ara
ens apunta que els exèrcits moderns,
és a dir, aquells que estan ben cuidats,
sigui via corrupció o sigui via modernització o mecanització,
el que acaba passant és que es revolten menys,
fan menys mutins contra els governants.
I precisament Rússia,
pel que sabem dels últims anys,
ha fet el camí contrari.
És a dir, tenir un exèrcit més aviat antic
i anar finançant aquests grups paraestatals,
si vols, que han acabat tenint un poder important.
I on vols afegir alguna cosa?
No, no, simplement això que diu el Radon,
que al final també l'antiguitat del teu exèrcit també fa,
i això ho hem vist a la guerra d'Ucraïna,
que tinguis unes estratègies logístiques bastant antigues
i bastant poc flexibles,
i llavors també acabes depenent
d'aquests elements privats més modernitzats i més mòbils
que després et generen aquests problemes.
Per exemple, una xifra que he trobat és que el Pentàgon,
si mirem el nombre de contractistes militars,
són més de 200.
Clar, per més que segueixi a haver-hi líders,
com a Academy,
no és el mateix que concentrar tant de poder en aquest senyor.
Joan Sindreu, columnista al Wall Street Journal,
Toni Radon, politòleg, cuideu-vos, moltes gràcies.
Passen 5 minuts de 3 quarts d'11 del matí.
Fem una petitíssima pausa i de seguida el suplement.
Operació tornada,
perquè tenim pràcticament 300.000 vehicles
que tornen cap a casa després de la revetlla.
De seguida saludarem
el director del Servei Català de Trànsit, el Ramon Lamiel.
Ara tornem.
40 anys formen part de la teva vida.
Em dic Crow.
Sent una noia, vaig fer de model dels 12 als 18 anys.
Vaig decidir fer la transició per convertir-me en noi.
I em vaig acomiadar de la meva filla.
I després vaig donar la benvinguda al meu fill.
Hola.
A veure si puc ser model masculí després de tot el que he passat.
La transformació d'en Crow.
Sense ficció.
A TV3, dimarts a la nit.
Són les 5 del matí al dia.
Catalunya Ràdio és més calent.
Serà els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Gràcies per ser-hi i per molts anys.
El partit de la TTT.
Notícia d'última hora.
40 anys descobrint.
40 anys informant.
40 anys entretenint.
Compartint, explicant, escoltant.
40 anys avançant.
I seguint caminant plegats per arribar més lluny.
Perquè el futur ens espera.
Galetes virba i factor energia.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
40 anys.
40 anys d'emoció.
De tota la història aquí.
40 anys de companyia mutual.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio?
L'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio.
A fer el programa per inaugurar...
Et volem sentir. Molt bé.
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Gràcies i per molts dies més.
El suplement.
De cap de setmana, amb Roger Escapà.
3, quarts i mig d'11 del matí, som al suplement.
Som a Catalunya Ràdio pendents de les carreteres.
Avui és dia d'operació tornada després del cap de setmana de Sant Joan.
Una operació tornada en què veurem si ja tenim les primeres retencions.
Ramon Lam i el director del Servei Català de Trànsit.
Hola, molt bon dia, moltes gràcies.
A veure, situació a aquesta hora a les carreteres, actualització.
Perquè crec que a la P7, a la Junquera,
hi ha alguns punts de retencions per l'incendi d'un vehicle.
Bueno, ja a la Junquera hi ha hagut un incendi d'un autocar
en direcció França.
I, evidentment, fins que no s'extingís l'autocar,
s'ha hagut de tallar la via,
perquè hi havia un perill
que prenguessin mal els conductors que circulaven.
I s'ha donat l'opció d'un desviament per la Nacional 2,
que s'està utilitzant, pel que anem veient.
Jo crec que el més important és que els viatgers que hi anaven,
que era un grup de joves, estan sants i estalvis i estan bé.
I, per tant, ha sigut segurament un incident del propi vehicle
que sembla ser que s'ha cremat.
Però la resta de la xarxa viària, en aquests moments,
i el que fa més interessant és saber que, de cara a Barcelona,
de cara a la tornada cap a Àrea Metropolitana,
les vies estan perfectament, en aquests moments.
Molt bé. Previsió per la jornada d'avui,
perquè, clar, som a les 11 del matí, tot just no hi hem arribat.
Entenc que, a partir del migdia, la cosa pot empitjorar.
Bé, si ens fixem...
Nosaltres es preveiem aquest retorn de 260.000 vehicles.
Si ens fixem en els últims caps de setmana,
que hem tingut d'aquest mes de juny,
hi ha hagut caps de setmana que han tornat fins i tot més vehicles.
Per tant, nosaltres tenim tota una bateria de propostes
a punt de posar en marxa aquesta tarda,
que són aquests carrils additionals
que donem més capacitat a les vies, concretament a la C32 i a l'AP7.
El nord de l'AP7 seria de Montornès fins a Llinars o fins a Sant Saloni,
i veurem.
Per tant, els que abaixin trobaran un carril additional.
El sud de l'AP7 seria de Vilafranca fins a Molins,
i la C32 va des de Llevaneres al nord fins al que és Mongat,
i al sud, abans de Gavà, fins a Barcelona.
Això creiem que ens donarà molt joc per poder donar més capacitat,
drenar les bosses de trànsit que es puguin donar i que es puguin produir,
i crec que ajudarà.
I, sobretot, el que ajuda molt, que és el que vam tenir divendres,
va ser una conducció molt responsable per part de la ciutadania.
Es van registrar incidents i accidents, però molt lleus,
i això va ajudar que les retencions fossin mínimes.
De fet, no hem hagut de lamentar,
i si no, em corregeix cap víctima mortal aquest cap de setmana.
Efectivament, aquesta seria la dada més positiva,
i que també volia ressaltar que fins ara no hi ha hagut cap víctima mortal,
i per tant és d'agrair, torno a fer aquest agraïment,
a aquesta conducció responsable,
segura, que ha fet la ciutadania durant aquests dies.
Quina recomanació donaria a una persona que va marxar divendres
i té previst tornar aquesta tarda, per exemple, a la Costa Brava?
L'any passat hi van haver dues puntes de retorn.
Va haver una punta de retorn al matí, abans de les dues,
i una punta de retorn abans de les sis i nou,
però jo sí ho recordo perfectament,
que a partir de les sis va semblar
com si es buidés, en aquest cas, l'autopista P7.
Però l'any passat era pont,
i per tant la gent va anticipar molt el retorn,
perquè ja feia dies que devia ser en els punts de vacances o d'estada.
Nosaltres preveiem un retorn més similar a l'any 2019,
on es va retardar el retorn d'aquest pont de Sant Joan,
que era un pont d'un cap de setmana bastant habitual.
Perdó, que no era un pont, que era un cap de setmana bastant habitual.
En general, pensem que el retorn pot estar a l'entorn de la set,
a partir de la set,
on es resistin alguns pics de retencions,
i per tant la gent podrà tornar segurament a partir de la set,
que el temps segurament acompanya i, per tant, es tiraran la tarda.
I jo el que demanaria és molta programació,
informar-se en la nostra xarxa social de trànsit,
o a través dels mitjans,
com està l'estat de les carreteres per anar balancejant.
Nosaltres recomanem diferents vies alternatives
per balancejar trànsit.
En aquest cas, la C32 al nord,
que és on focalitzem part dels problemes que puguem tenir,
ens aniria molt bé que també s'utilitzi la C32.
Al sud, la C32 també va molt bé, però és de peatge.
Fantàstic. Doncs el Ramon Lamí,
el director del Servei Català de Trànsit,
que tindrà una tarda intensa treballant segur,
però que de moment la previsió és bona.
Que vagi molt bé. Moltes gràcies per atendre'ns.
Moltes gràcies i molta prudència.
Dos minuts per arribar a les 11.
Fins ara, el suplement amb Enric i Rubio.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
L'autora resident de la sala Beckett Eu Manzanares
estrena la seva última creació, Nessun Dorma,
basada en la història real de la família de l'autora.
Anna Barratxina, Caral Casasalles, Tai Fati, Pep Ferrer i Júlia Trujol
es posaran a la pell de 14 personatges del 28 de juny al 30 de juliol.
Més informació a salabeckett.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 7 al 22 de juliol
celebrem el Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell.
En aquesta edició es conmemoren els 50 anys de la mort del mestre Casals
i comptarà amb una programació d'artistes internacionals i nacionals
que interpretaran una àmplia varietat de programes de música de cambra.
Més informació a auditoripaucasals.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Com sona el teu dia?
El matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Catalunya, migdia.
La tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Carod.
Catalunya nit amb Kilian Sabrià.
El teu dia sona a Catalunya Ràdio.