Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Crida del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrella,
impedir que la situació al Pròxim Orient esdevingui explosiva
després que els Estats Units hagin bombardejat aquesta nit
posicions de les milícies proiranianes a la frontera de Síria i l'Iraq
com a represàlia per l'atac de diumenge passat
contra una base militar nord-americana a Jordània
que va causar la mort de tres soldats.
Són declaracions de Borrell des de Brussel·les
abans de la reunió informal que avui celebren els ministres d'exteriors de la Unió.
Hem estat repetint una i altra vegada
que el Pròxim Orient és una olla que pot explotar.
I certament hi ha atacs, com el de la frontera del Líban,
el nord o el sud de Síria, els atacs a l'Iraq i al Marroig.
Per això hem decidit aquesta missió naval
i és per això que nosaltres fem una crida a tothom a evitar una escalada.
Segons el Comandament Central de l'Exèrcit dels Estats Units
s'han atacat més de 85 objectius
amb diverses aeronaves, incluint bombardells de llarg abast
que han volat des dels Estats Units.
Més notícies, en Raül Flores.
Atac a ganivetades aquest matí a l'estació de tren de la Garda de Lyon, a París,
on han resultat ferides almenys tres persones, dues de lleus i una de més greu.
La policia ha detingut immediatament l'agressor
sense que se sàpiga quin era el seu objectiu o la seva motivació.
Segons algunes fonts, es tracta d'un nascut l'any 92
que ha comès l'atac sense fer crits reivindicatius de cap mena
i en ser detingut hauria mostrat un carnet de conduir italià.
Unicef alerta que més d'un milió de nens de Gaza
necessita suport psicosocial urgent,
afectats amb nivells d'angoixa extrema
i també per atacs de pànic cada cop que hi ha un bombardeig israelià.
L'Agència de les Nacions Unides assegura
que la situació encara és molt pitjor pels 17.000 menors
que s'han quedat sense pares o sense cap familiar a causa de la guerra.
Un home de 41 anys i veí de Manlleu
ha mort a primera hora del matí
en un accident a l'eix transversal
a l'altura de Sant Bartomeu del Grau a Osona.
El conductor circulava en sentit Manresa
quan el seu vehicle ha sortit de la via.
L'altre ocupant del cotxe ha resultat ferit
i els equips d'emergència l'han traslladat a l'Hospital de Vic.
Amb aquesta víctima ja són 12
les persones mortes en accident de trànsit
en el que portem dany a la xarxa viària interurbana de Catalunya.
La llum és la protagonista de l'escenari cultural
del cap de setmana a Barcelona.
El barri del Poble Nou i l'entorn de la Plaça de les Glòries
són l'epicentre d'una de les grans cites europees
al voltant de l'arquitectura, el disseny, la tecnologia i la il·luminació.
Les obres dels diferents artistes busquen promoure
la reflexió del públic al voltant de la relació amb l'entorn
i la protecció del medi ambient.
Així ho ha destacat en declaracions a Catalunya Ràdio
Anna Lleó, cap del Departament de Festivals de l'ICUP de Barcelona.
És una experiència on la percepció i la participació del públic
és molt interessant i molt important,
que ens ajuda a potenciar tot el que fa referència
a la contemplació, a l'exploració, a l'hàbitat de la ciutat,
descobrir com les noves tecnologies poden incidir
en la nostra manera d'orientar les nostres vides,
de posicionar-nos entorn la sostenibilitat i el medi ambient.
Les diferents propostes artístiques es podran veure fins demà diumenge.
Esports, Albert Benet.
Avui a la Lliga de Futbol, a la primera divisió, 23ena jornada,
a l'avés Barça, a dos quarts de set i per la TDT de Catalunya Ràdio,
i Girona, Reial Societat, a les 9 del vespre pel Totgira.
El Girona és segon, a dos punts del líder al Madrid,
i el Barça és quart, a 10 punts.
El Girona comença avui a Montilivi, un calendari molt exigent.
En les dues pròximes jornades tindrà també dos desplaçaments dels complicats.
Primer el Bernabéu contra el Madrid,
i després el nou sememés contra l'Atlètic Club de Bilbao,
un altre dels equips de la zona alta.
Jugat ahir a la Lliga, l'Atlètic Club de Bilbao 4,
a Mallorca 0.
L'equip d'Ernesto Valverde és cinquè, a dos punts del Barça.
El Barça de Bàsquet es manté segon en solitari de l'Eurolliga,
amb la victòria a Valguerat, a la pista de l'Estrella Roja, 76 a 85.
Darío Brizuela, que va acabar amb uns 6 de 7 en tribles,
va notar 20 punts.
A l'ACB aquesta tarda, Joventut Palència, a les 6.
Avui torna a la Lliga a Zobaldembol,
després d'un mes i mig d'aturada per l'Europeu.
comença la segona volta
i el líder, el Barça, rep el segon classificat,
el Bidassó, a les 5.
A les 8, el Granollers, tercer,
juga a la pista del Nava de Segòvia,
equip de mitja taula.
Fins aquí, les notícies.
Fins aquí, les notícies.
amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de les 11 del matí.
Hem sentit aquesta conversa entre el Blai Solà i el Xavier Solà,
pare i fill,
una conversa que hem reproduït fa una estona al Suplement.
Alguns dels moments més destacats els podeu recuperar
a arroba Catalunya Ràdio a Twitter,
amb l'etiqueta Suplement Cat Ràdio.
I també tindreu vídeos i suport audiovisual
d'aquesta conversa entre pare i fill.
Realment estem rebent un munt de missatges d'oients
que, més enllà de celebrar, tornar a sentir el Xavier Solà
a aquesta casa, que és la seva,
al Suplement, perquè cada nit el sentim l'ànic dels ignorants,
també celebren que hagi explicat
aquesta història humana
amb el trànsit que ha fet el seu fill,
ara com a Blai, des de ja fa 4 anys.
11 i 6.
El comunista.
El comunista.
El comunista.
Càmerada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia, guapo.
Sempre et poses bé el micro quan t'obren per començar a parlar
i després se sent això.
Ja comencem amb els retrets i encara no hem ni començat pràcticament.
No, no...
Vale, ja està, ja està.
Sí, és que ho has de fer abans.
Em posa nerviós, ho has de fer abans, això.
No sé, sembla que faci ràdio fa dues setmanes.
Ja fa molt que faig ràdio.
Per això, per això t'ho dic.
Per això em sorprèn, per això em sorprèn
que encara no en sàpigui col·locar el micro on toca.
Què?
No sona el teu nom com a futurible entrenador blaugrana, encara,
però, escolta'm, tot arribarà.
No, no, no.
Quin sona, per això?
Frank Reichardt?
Molt bé.
També un...
O sigui, la idea de Laporta és, 20 anys després,
tornar a fitxar exactament la mateixa gent que va fitxar fa 20 anys, no?
O sigui, el Márquez, el Deco, el Reichardt...
El Xavi.
El propi Xavi.
No, el Xavi no el va fitxar.
Ara diuen també, sona el Tiago Mota, que també és d'aquella època.
Tiago Mota, tan sigala com a la banqueta del Barça.
No, jo amb Tiago Mota m'aniria de festa.
Que es veu que, juntament amb el Deco, s'ho passàvem bastant bé.
Hi ha episodis de la nit barcelonina que...
Sí, sí, jo no sé si posats a recuperar una generació de jugadors,
la que has d'anar a recuperar són els més pendencieros de la història recent del Barça.
No ho sé, potser han canviat.
Tipus?
Eh?
A qui et refereixes?
Deco, Mota...
El terreny de joc, per això.
El clan de la Caipirinha, se'ls deien a aquesta gent.
Es veu que, bueno, per la nit feien coses.
11 i 8.
Això és El Comunista, ja ho sabeu.
Arroba Catalunya Ràdio Twitter.
Qui se amaga d'arri del telèfon?
Serà d'aquí una estona.
En joc tenim unes bambes m'uniques del vostre número.
L'oient més ràpid a endevinar la identitat d'aquesta persona.
Ho pot fer a través de les xarxes.
Però abans hi ha les consultes que ens feu arribar a suplement.arroba.catradio.cat.
N'arriben moltes, eh? Estic molt content.
Sí, sí, sí.
Vull dir que cada setmana més.
Molt bé.
I el que passa és que fem filtre, perquè...
Ah, sí?
Hi ha a nivell de tot.
Bueno, com a la vida, no?
O sigui, a mi no m'arriben totes les consultes.
No, perquè, o sigui, n'hi ha que són molt...
De quin color portes els calçotets, Joel?
Això no ens interessa.
És el temps que he acceptat aquesta casa que jo faig el que em manin i...
El nanroiginegre.com diu així.
Bon dia, companys i companyes.
Els últims anys s'ha posat de moda la fórmula de la taquilla inversa al sector cultural i, sobretot, a la música.
Una fórmula que no existeix a altres sectors que jo sàpiga.
Una fórmula que també s'ha apuntat darrerament als ajuntaments en lloc de contractar-los amb el seu pressupost de la regidoria de cultura.
Una fórmula que tinc seriosos dubtes de la seva legalitat, especialment pel tema fiscal.
Alguns defensen que contracten gent que tenen la música com a hobby.
Per mi això és una excusa de mal pagador mai millor dit.
Si a tu t'agrada llançar-te en parapent...
Si a mi.
Sí. O sigui, posa un exemple ara.
Vale, vale. No, és per jo posar-ne.
És un recurs d'aquests, com es diu, això?
Ni idea.
Bé. Si a tu t'agrada llançar-te en parapent, no em demanis que et vagi a veure...
A veure, torno a començar, perquè crec que és un problema d'entonació, no?
D'entonar-te'n recurs.
Quants ens portes fent ràdio, Roger?
A veure si ho direm bé, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Si a tu t'agrada llançar-te en parapent, no em demanis que et vagi a veure.
I si m'agrada com t'has llançat, t'ajudi a pagar el teu hobby.
Jo no ho he entès.
Però crec que no és culpa teva, eh?
Crec que està mal redactat.
Però crec que el sentit general de la consulta l'estic entenent. Aviam.
Que a vegades vas a veure un espectacle que has pagat i és un nyap?
Cert, però és un risc que hem d'assumir.
Ja.
Us imagineu una taquilla inversa que en Barça?
Uu, quina resta.
Realment no faria ni un duro.
No, no, seria negatiu.
Potser el problema de fons és que pensem que la música no és una feina. Com que no?
Com que no? Això s'ho pregunta ell retòricament.
Sí, sí, retòricament.
Tu com ho veus des d'una perspectiva comunista, Joel?
Postdata.
Jo soc músic i he fet molts concerts gratuïts per recaptar diners.
Però per causes justes de veritat.
I al final sí que signa amb un Lluís Roig i Negre.
Molt bé, molt bé.
Camarada Roig i Negre, tant de bo siguin aquests els teus cognoms reals.
M'ho laria moltíssim, però suposo que no.
Gràcies per la teva consulta, perquè em permet parlar d'una cosa apassionant,
que farà les delícies del Roger aquí assegut al meu costat,
que és la diferència, Roger, que fa marcs entre a treball i força de treball
i de què parlem quan parlem de treball en termes marxistes.
Eh, que et fa il·lusió?
Sí, és això.
Em ve de gust.
Què és el treball?
El treball és la posada en pràctica de la força de treball.
El que al treballador li ven al capitalista, al propietari dels mitjans de producció,
no és el seu treball, és la seva força de treball.
Per exemple, perquè va molt bé posar exemples.
Xavi Hernández no li ha venut al Barça el seu treball.
Li ha venut al Barça la seva força de treball,
és a dir, el conjunt de les seves capacitats físiques i mentals
susceptibles de ser utilitzades pel Xavi Hernández
per la producció d'un treball.
Quin treball?
Això m'agradaria saber a mi en el cas de Xavi Hernández.
Però aquest no és el tema que ens ocupa.
El tema que ens ocupa és la pregunta de l'amic Roig i Negra,
que té un liu conceptual que flipes.
Camarada Roig i Negra, a la pregunta si la música és una feina,
és a dir, un treball, la resposta és, des d'un punt de vista marxista,
categòricament que sí.
Per què?
Doncs perquè per Marx el treball no és només un mitjà per la producció de mercaderia,
sinó un fi en si mateix, que pot ser buscat i gaudit per si mateix,
perquè ve a ser qualsevol activitat que els homes i les dones fem
per satisfer les nostres necessitats físiques i espirituals.
Per tant, cobri o no cobri, o cobri de la manera que cobri,
quan un músic fa música està fent un treball.
Quin problema teniu els músics?
Teniu un problema amb el valor que el mercat capitalista dona a la vostra força de treball.
Què significa la taquilla inversa, aquesta cosa perversa horrible?
Que esteu venent la vostra força de treball a un preu variable,
subjecte a una cosa tan volàtil com la satisfacció dels espectadors
una vegada acabat l'espectacle.
És el mercado, amigo.
Ah, que no us agrada?
Doncs ja teniu un argument per fer-vos comunistes
i lluitar per un món on els mitjans de producció i reproducció artística
estiguin socialitzats i la vostra retribució com a músics
no depengui de l'ànima caritativa dels espectadors
ni del valor com a mercaderia de la vostra música,
sinó del valor que com a societat decidim donar-li a això que feu,
que està molt bé.
Perquè només així sereu lliures com a artistes, músics del món,
sobretot aquells aquí al mercat, no us estima.
Uniu-vos contra el capital.
Quin ha estat l'última vegada que has pagat una entrada per anar a veure un concert?
Ahir.
Pagat, eh?
Ahir.
Què vas anar a veure? La Musca o no?
No, sí, home.
Veus, la Musca, per exemple, és una persona
que ara està fent una música
que al mercat musical català està premiant.
Al mercat li agrada aquesta música
i a la Musca li va bé.
A la sala del costat del concert de la Musca
hi havia un altre concert, que és el que jo vaig anar a veure.
A l'Apollo també, a l'Apollo 2.
Sí, on hi havia, doncs, molts músics professionals,
gent bona de les Muc, fotent un concert acollonant,
amb molta menys gent de públic que la Musca,
i per tant, doncs, en aquest concert
estaven molt més mal pagats que la Musca.
Significa això que la seva música
sigui menys vàlida o valuosa
per la cultura catalana que la de la Musca?
No.
Però com que és el mercat que dicta
el que cobra cada artista,
doncs passa el que passa.
Quin era aquest artista que vas anar a veure?
Eren la Maria Lablanco i la Carmen Cortés,
que juntes es fan dir Carmen i Maria
i fan una cosa que és una barreja
entre flamenco i soul, ar-en-bí.
Tu, quan vas a aquests concerts,
hi vas de convidat o pagues l'entrada, normalment?
Normalment pago l'entrada.
Ara bé, si proactivament un artista
decideix convidar-me al seu xou,
jo el que no faré per educació
serà rebutjar aquesta invitació.
I estic obert a tota mena d'invitacions.
També aprofito per dir-ho.
Que no siguin de coses raras,
de trap, urban i tot això.
Això no m'interessa.
ArrobaGmail.com
ens ha escrit
PolPolPetit
ArrobaGmail.com
PolPotPetit.
Mala llet, aquest, eh?
Perquè juga amb PolPot i PotPetit.
PotPetit ja saps què és, eh, tu?
PotPetit.
És una cosa de crius, no?
És un grup de música, precisament,
que són els concerts que vaig jo.
A mi m'agrada molt la Dama Rijalabert.
La Dama Rijalabert,
que és la...
La gran dama, no?
És la mare d'una de les Mercabanda.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Sí, sí, sí.
Bé, és que et puc explicar moltes coses
de la Dama Rijalabert.
Ah, sí?
Bueno, em sé tot el cançoner.
Posa'm-la un dia de convidada misteriosa.
Té una cançó que es diu
Tinc pipi, tinc caca,
corre, corre, que s'escapa.
Està molt bé.
Són aquest tipus de cançons.
Bueno, costumbrisme infantil, no?
Sí, sí, sí.
Bon dia, camarada.
Pol Pot Petit.
Sí.
Aquests últims dies s'està parlant molt
d'immigració com a reacció del pacte
entre Junts i el Partit Socialista Obre Espanyol.
Sí.
El debat ha servit per demostrar
que com a país no tenim cultura
en política migratòria.
Ja.
És per això, Joel,
que et demano un cop més
que ens il·luminis
i siguis el fart d'aquesta la nostra terra.
Jo estic fart de ser un fart, ja.
Ja que com a país som una taula rasa,
explica'ns quines polítiques migratòries
implantaria un règim comunista.
Mhm.
Pol Pot Petit, signat.
Un fart, eh?
I qui és el fart del fart?
Va.
Ah, jo també vull farts.
No, home, ja en tens algú.
Estàs referent...
Qui fareja el faré?
Alguns estan morts, eh?
També els teus farts, també t'ho dic.
Sí.
La majoria, segurament.
Som-hi.
Va, camarada Pol Pot Petit,
com comprendràs, ara ja parlant seriosament,
a mi la idea de desenvolupar
polítiques migratòries concretes
en un país imaginari,
com Catalunya,
en va més gran que a Xavi,
la banqueta del Barça.
Oh, que ha passat, escoltem, prou ja.
No, perquè jo aprofito
per anar llançant missatges.
És a dir, hi ha un moment
en què una cosa és...
Això que estàs fent tu és una carnissamènia.
Això que estic fent jo
és ser conseqüent
amb les pròpies explicacions de Xavi.
Si Xavi diu que tots els seus problemes
són de la crítica, de la premsa,
no sé què...
Vols demostrar que realment...
Doncs jo estic intentant apuntalar aquest argument.
Molt bé.
En fi, Pol Pot,
si el que m'estàs preguntant, de fet,
és què faria jo
amb aquestes suposades competències
en immigració
que se suposa que ha guanyat
la Comunitat Autònoma de Catalunya
en aquest pacte que comentes,
la resposta suposo
que hauria de ser pràcticament res,
bàsicament perquè em fa l'efecte
que les competències transferides,
si és que s'acaben transferint,
són això, pràcticament res.
No crec que la cosa vagi més enllà
de veure Mossos d'Esquadra
fent la feina allà
on abans hi veies
Guàrdies Civils
o Policies Nacionals.
Ara bé, ara bé,
si hi ha preguntes
per la immigració així en general,
el primer que t'he de demanar
és que concretis,
que concretis
a quina immigració et refereixes.
Et refereixes a tota la immigració,
et refereixes, per exemple,
els nòmades digitals, per exemple,
que arriben sense cap mena de control
a Catalunya,
gentrificant per allà on passen,
aprofitant-se de l'avantatge
que suposa viure
amb els preus d'aquí
i els salaris d'allà,
o et refereixes, per exemple,
a un altre tipus d'immigració,
que són les fortunes
arribades de l'Europa de l'est
o de l'Orient Mitjà
que venen a invertir en totxo,
o et refereixes als immigrants
que venen del Tercer Món
fugint de la fam
i o de la guerra.
Quina d'aquestes immigracions
és un problema?
Pregunto.
Ho són totes?
Un problema?
Jo ja et dic ara
que per qui cap d'aquestes immigracions
és un problema
i, sobretot,
l'última,
la dels pobres,
és, perdó,
pels capitalistes,
amic Pol Petit,
perquè de la mà d'obra migrant
amb salaris baixos,
amb salaris baixos,
mare meva,
com estic avui,
de la mà d'obra migrant
amb salaris baixos
poden extreure'n moltíssima més plusvàlua
que dels treballadors
del primer món.
Per què?
Perquè tenen menys drets,
perquè la seva condició de temporals,
quan no directament d'il·legals,
els fa tremendament lucratius
i en molts casos
directament essencials
per acumular uns beneficis
que amb aquests mateixos treballadors
regularitzats i equiparats
a la mà d'obra nadiua
no existirien.
Se m'està entenent?
Bastant.
Per tant,
Pol Pot Petit,
responc a la teva pregunta
amb més preguntes.
A quina immigració et refereixes
i per qui representa realment
un problema a la immigració,
siguin quines siguin
les teves respostes.
Jo ja et dic que faig
meves les paraules de Lenin
en un text sobre el tema
de 1913
quan va dir
i quan va qualificar
obertament
de reaccionaris
els suposats camarades
que apuntaven la immigració
com la causa dels mals
de la classe obrera
i assenyalava al Lenin
de manera taxativa
que el deure dels obrers
conscients
és acollir
i educar políticament
en la necessitat
de la revolució
els seus germans
i germanes proletàries
en un exèrcit únic
del proletariat internacional.
Vale?
Mira que intento demanar
que ho fem amb Lleuger, eh?
Escolta,
més Lleuger que això?
Pensa que no sé...
Bé, arriba la part preferida
de l'audiència
que no són les consultes.
Fa molta calor aquí, Roger.
Està fent el vapor.
Jo porto triple a capa.
Vull dir que...
Ah!
Por favor.
Arroba Catalunya Ràdio
amb l'etiqueta
suplement Cat Ràdio
qui s'amaga darrere del telèfon
en joc un esbambes Múnich
del número de l'Oient
encertant.
No sé si el model
el pot triar, crec que no.
El model de les vambes, eh?
Ah, sí que el pot triar.
Pot triar el model.
No sé que sí.
Pot triar el model.
A més, la casa aquesta
té molts models diferents.
És del que es tracta,
no?
Realment, de diversificar.
És una marca de sabates
que té l'hegemonia
en el sector professional
de la comunicació.
És veritat,
tothom va amb Múnich.
Tothom va amb aquestes vambes.
Aquesta persona
que ja ens està sentint
només pot respondre
amb un sí o un no.
Si hi ha alguna
de les preguntes
que no vulgui respondre,
disposa d'un Volta'l.
Val, eh?
Puc començar?
Som-hi.
Bon dia, no responguis.
Ets una dona?
Sí.
Ets una dona?
Molt bé.
Tens unes vambes Múnich?
Sí.
Veus?
És que no falla.
És que no falla.
Ets...
Que et dediques
al sector aquest de la comunicació?
Sí.
No falla.
Vaig.
És que vaig a tiro fijo.
A tiro fijo.
No et pregunto ni l'edat.
Aviam.
Ets periodista?
Sí.
Exerceixes el periodisme?
Sí.
No ha estat un sí entusiasta.
Ja, ja, però és que avui en dia
exerci el periodisme...
Poca gent, eh?
Poca gent l'exerceix.
Molta gent pensa
que l'està exercint, això sí.
Exerceixes el periodisme
en un mitjà escrit?
No.
A la ràdio?
No.
A la tele?
No.
A veure, on més es pot exercir el periodisme?
Investigar.
Ah, fas reportatges d'investigació?
Fas...
No.
Ets escriptora?
No.
No ho sé.
Què és aquesta persona?
Jo crec que és important saber on treballa.
On treballes?
Treballes a un mitjà de comunicació català?
No.
Treballes a un mitjà de comunicació espanyol?
No.
Treballes a algun mitjà de comunicació?
No.
Vale.
Vale, vale, vale, vale.
Però ets periodista, eh?
Mm-hm.
Ets periodista.
Que ets autònoma?
No.
Hòstia.
Per qui treballa?
Per qui treballa?
Per qui treballes?
Per qui treballa?
Pel capital.
Treballes pel capital?
No.
No treballes pel capital, eh?
No treballes que sé.
Treballes per alguna...
Per alguna institució pública?
Sí.
Ah.
Ah, ah, ah, ah, però perdona, perdona, tens un càrrec polític en aquesta institució pública?
No.
Tens un càrrec tècnic?
No.
Un càrrec tècnic?
Sí.
Un càrrec tècnic, important.
Càrrec tècnic.
Periodista amb càrrec tècnic, que treballa per una institució, ha dit.
Hòstia.
No, la institució no deu ser la corporació que trena la mitjans audiovisuals?
No.
Va bé.
Què et pensaves, que et posaria la Rosa Romà aquí?
Hòstia.
Jo sóc fan, eh, de la Rosa Romà, m'encanta.
Com a persona i com a professional.
Que has de dir també, no?
Sí, sí.
No, no, ho diria igualment, eh?
D'acord, d'acord.
Bé, estem parlant amb aquesta persona que sabem que treballa en una institució pública.
Ha dit que no treballa pel capital.
No treballa pel capital.
Si és una institució pública.
Que treballes per un sindicat?
No.
Ai, per favor, m'estic posant odiós.
Aviam.
Vius a Barcelona?
Sí.
I la feina que fas, la fas a Barcelona?
Sí.
I l'objecte de la teva feina és el, diguéssim, la societat catalana?
Sí.
Vale.
Arroba Catalunya Ràdio, suplement Cat Ràdio, l'etiqueta, eh?
Aviam, aviam, espera't un moment.
Deixa'm, deixa'm, deixa'm.
No tens càrrec polític, però tu milites en algun partit polític?
No.
D'acord.
Perdona, eh, perdona, potser ja hauria de saber, però...
Aviam, aviam.
Roger, una petita, alguna cosa que em pogués orientar, una miqueteta...
Ho dic perquè els oients ja van plens, eh?
Ah, sí?
A veure...
Estic tornant a quedar com un tonto.
Aviam, aviam, aviam.
O sigui...
No, és que no et vull ajudar avui.
Avui no et vull ajudar, estic poc gènere.
Anem a parlar d'edat.
Tens més de 40 anys?
Sí.
Més de 50?
No.
D'acord.
Ets d'esquerres?
Sí.
Ets d'extrema esquerra, diries?
No.
No.
Espera't un moment, va.
T'ajudo una petita pista?
Sí, però petita, petita, que no sembli que m'ho dones mastegat, saps?
No, doncs no, tira-t'ho.
Eh, Roger?
No, fem-ho així, vull dir, tira-t'ho.
A veure, aquesta institució pública per la qual treballes
és d'àmbit autonòmic català, com si diguéssim?
Sí.
Coneixes personalment el president de la Generalitat?
Sí.
Que treballes al departament de comunicació?
Treballes a la comunicació del govern?
Sí.
Home, està cantat, això.
Ah, cony!
Ets la portaveu del govern.
Sí.
Sí, però necessito el nom, eh?
La Patrícia Plàja?
Home, si la conec, la conec.
Penses que no la conec.
Patrícia Plàja, bon dia i bon hora.
Molt bon dia.
Hola.
I gràcies per jugar avui al comunista amb el Joel Díaz.
La Patrícia Plàja, evidentment, la portaveu del govern.
Sí, Patrícia Plàja.
Però com li ha costat, Joel?
Com t'ha costat, tio?
Hòstia, perquè no em sortia.
Per què t'ha costat, però...
No, doncs mira, jo et diré per què m'ha costat.
Perquè si no recordo malament, m'has dit que sí, que estaves exercint el periodisme.
Clar.
I no l'estàs exercint, Patrícia Plàja, tu estàs exercint el màrqueting polític.
Què és periodisme, Joel Díaz?
Ara diràs allò de tot el que no molesta és màrqueting o publicitat o relacions públiques, no?
No, a veure, perdona, jo no voldria començar discutint, però...
Sí, sí, no, començant discutint, a veure...
No, no, per favor, no, no, no, va.
No, home, però si anem a l'arrel...
Bon dia, Patrícia Plàja, persona que és periodista però actualment no exerceix el periodisme.
Com estàs?
Doncs estic molt bé, sí.
Me n'alegro.
Què fa un dissabte al matí la portaveu del govern?
Vull dir, té temps per descansar un dissabte al matí o no?
No, home, no pot descansar mai una portaveu del govern.
El que passa és que aquesta setmana és bastant excepcional perquè estic fora amb unes amigues.
Escolta'm, tens un càrrec que ha de ser complicat, no?
Perquè el fet de ser portaveu del govern pot implicar en algun moment donat dir coses amb les quals no estàs d'acord, no?
Dígue-li complicat, digue-li xungo directament, eh?
Xungo.
Ah.
Et passa sovint això des d'aquests portaveu del govern?
Intenta ser una mica sincera?
Sí, em passa sovint que haig d'explicar coses amb les que no estic d'acord.
Exacte.
O decisions del govern amb les que no estàs d'acord.
Bé, però és que al final jo sóc la transmissora del que decideix el govern.
Per tant, jo crec que queda molt clar des del principi que el que jo estic explicant són les preses de decisions i el que prens el govern.
Per tant, no té per què ser exactament el que jo hagués fet en aquella situació, perquè jo no prenc les decisions.
Per tant, això em dona una mica la raó a mi quan et dic que no estàs exercint el periodisme, perquè tu mateixa admets que ets una persona que el que fa és comunicar de la millor manera possible el que fa el govern, però sempre intentant afavorir el govern, no?
No, home, no. Jo el que faig és traslladar el govern. Quants periodistes escriuen, recullen opinions amb les que no estan d'acord i l'únic que fan és donar-li veus i posar-ho en antena o posar-ho per escrit, el que pensa un sector determinat, un col·lectiu determinat, i ells ho posen negre sobre blanc i segurament no estan gens d'acord amb el que s'han recollit d'aquells testimonis.
Sí, home, però després hi ha la part crítica, que és la que exerceix un periodista sobre aquella informació que li ha arribat, que tu, aquesta part crítica, no la pots exercer.
No, no la faig, evidentment, no la exerceixo.
Doncs ja estem d'acord, ja estem d'acord, Patrícia Plàgia.
Recordo que tu et vas significar molt públicament.
La Patrícia, si vol, li pot fer alguna pregunta al Joel, també.
Ah, bueno, però és que ja soc molt poc.
Ah, jo li puc preguntar amb ell, puc fer, si podem girar les torres i fer l'entrevista.
Està conegu una mica més content de l'habitual, avui, el Joel, no? És així, Joel?
Bueno.
Sí, perquè ahir va anar de concert i s'ho va passar bé.
Sí, però per anar a dormir d'hora, per estar preparat per assumir entrevistes que són un repte, com per exemple aquesta.
Jo vaig anar ahir a sopar amb unes amigues i vaig ser la primera a marxar perquè tenia una entrevista que era un repte, evidentment.
I vaig dir, no, jo s'ho vaig anar perquè demà tinc el Joel.
Ets farandolera, tu, eh? Una mica, eh, que sí? T'agrada una mica el Cachondeo? Una mica.
Després del Cachondeo. Sortir de festa, no, eh?
Sí. Ah, no?
No. Bueno, sortir un rato, però sempre sóc la primera a marxar.
Mhm, vale.
A sopar, anar a prendre alguna cosa i a dormir.
Sí, sí. Bueno, jo t'he trobat alguna vegada por ahí.
En algun concert, no? Ens hem trobat?
Sí, en una hora.
En hores que ja no eren les d'anar a dormir.
Jo també me l'he trobat.
Sí, sí, sí.
En un concert també, Roger.
Sí, perquè la... O sigui, crec que, Patrícia, tu ets de l'Age Empordà, no?
De Bagú, sí.
És de Bagú, és de Bagú. A Bagú hi falta gent a l'estiu.
Sí, Bagú és un dels municipis que ha estat multat per la Generalitat, per l'accés del consum d'aigua.
Tu, que coneixes allò, què faran els rics quan no els hi deixin omplir la piscina?
Faran una revolució.
És important destacar que, jo no sé què faran els rics de Bagú, però que Bagú és un dels municipis que més aigua gastava, molt per sobre del que li tocava,
i també, si no el que més, el municipi que més s'ha posat les piles perquè això baixés.
I, per tant, em sembla que estaven molt sobrepassats, com a 400 o 600 litres, per evitar-ne dia, i han reduït gairebé la meitat.
Per tant, és un exemple del que no sabia fer i que un cop feies les coses malament, pots arreglar-ho.
Clar, perquè, segons tinc entès, i corregeix-me com a portaveu del govern, si m'equivoco,
és la Generalitat la que pressiona mitjançant amenaça de multes als municipis,
i són els municipis els que pressionen els ciutadans també amb amenaça de multes, no?
Va una mica així, no? Una cadena de pressions.
Una cosa, el tema del llenguatge mai és gratuït, no?
Pressiona sota amenaça...
Sí, home, és això, no?
Ja només de començar a sentir la casa.
Home, és, si et passes el consum, et multarem. Això és una amenaça, no?
Dic jo, vaja.
Jo tinc una pregunta, Joel.
Home, i tant.
Sobre això, com ho faries tu? És a dir, tu creus que...
Ui, jo seria molt radical.
Està bé que es multin els municipis, o anem a multar el tio que directament
s'està dutxant tres vegades al dia i omplint tres piscines,
mentre el del coscat un gasta just l'aigua per...
Sí, jo crec que hi ha una responsabilitat individual brutal.
Hi ha una responsabilitat individual, el que passa és que jo crec que aquí
les administracions funcionen com una cadena, cosa que no em sembla malament.
La Generalitat imposa unes normes als municipis i els municipis traslladen aquestes normes als ciutadans.
El que jo faria és, com sempre dic, que les multes o les conseqüències que pugui tenir
l'excessiu consum d'aigua sempre siguin relatives a la renda,
perquè, si no, estem com sempre igual.
Si hi ha una multa que és única, o sigui, dius, mira, per tants litres et passis al dia,
et posarem una multa de tants diners.
Doncs això a un ric li representa un esforç econòmic molt més petit que a un pobre.
Per tant, jo el que faria, d'entrada, seria sempre multes relatives a la renda.
Home, jo crec que hi ha una part del que dius que és així,
perquè, evidentment, una persona que es passa de l'aigua que està utilitzant
però té una multa de 3.000 euros i un capital
i una piscina desbordant amb una menció de 7.000 euros d'aquests 3.000 euros.
Ni passi golles.
Jo uniré a la piscina tant, cops com calgui, i aniré pagant la multa tantes vegades.
Doncs transmeta-ho això al govern, quan els vegi.
Sí, pregunta-li pel dia a dia del govern una mica,
perquè, per exemple, la Patricia Plaixa va començar a ser la portaveu d'un govern de coalició,
Junts i Esquerra, i ara és únicament la portaveu del govern d'Esquerra.
Aleshores, no sé si la seva vida és una mica més fàcil els últims mesos, o no.
Ja m'ho preguntes tu, no, Roger?
Sí, sí, sí.
Fer, fer servir aquesta.
No, és intervencionista, a vegades, el Roger.
No, està bé.
No és més fàcil, eh?, perquè sí que en el seu moment,
és veritat que parlàvem cada, què, 10 dies,
dues setmanes de si hi havia crisi o no de govern,
de si hi havia discrepàncies entre els dos socis, que eren Junts i Esquerra i demés,
però, al final, quan jo sortia a explicar el missatge,
era absolutament ja compartit entre els dos.
O sigui, ja estava absolutament pactat, i, per tant...
Sí, o imposat, pactat o imposat, no?
No, pactat entre les dues formacions que feia la coalició.
O sigui, a tu ja t'arriba el missatge que has de donar
i la teva feina és decidir com el dones, no?
Correcte.
Ells prenen la decisió de passar això o es farà això
i és explicar-ho de la manera que tu consideris que és millor explicar-ho.
Ja, ja ho entenc.
Explica-ho i després també...
O sigui, jo crec que la part d'explicar-ho té una dificultat X,
però després hi ha la part més, per mi, almenys més complicada,
que és quan s'obre el torn de pregunta...
Ah, amiga.
I llavors pregunta el de E-Notícies.
Sí, aleshores surt la Núria Oriol de Torn,
o l'Oriol Marc de Torn, i van allà...
Com es diu el calvo aquell de l'E-Notícies,
que és pesadíssim aquell tio?
Home, en favor, un dissabte al matí no en parlem, eh?
No, però podeu recordar el nom.
Xavier Rius.
Xavier Rius, sí.
Una abraçada des d'aquí, Xavier Rius, calvo.
Escolta'm una cosa.
No, segons això que estàvem parlant,
a tu qui dona, entre cometes, l'ordre de dir
«Mira, Patrícia, has de dir això».
És a dir, t'arriba de presidència directament?
No, a mi m'arriben els temes dels que es parlaran,
que hi ha l'ordre del dia de la reunió de govern,
que s'ha de dimarts tractarà aquests 12 temes.
Sí, ja, però qui és el teu jefe, Patrícia?
Perdona, eh?
Qui és el teu jefe?
Jo penjo directament del president.
Ah, a veure, Maria Puríssima.
Bueno, hi ha el que...
Ara té el nou càrrec de viceconseller,
que és el Sergi Sabià,
que és el director...
Sí, viceconseller.
De l'Anna, s'ha dit, per què jo sabia.
I, per tant, és el meu càrrec...
T'ha dit la veritat?
Sí.
Dius que exactament, exactament...
No ho saps.
No ho sabem.
Jo l'organigrame tampoc,
o sigui, en aquest sentit,
però sí que sé que va directament del president,
de l'equip del president, sí.
Vaig llegir, Patrícia Plàja,
en una entrevista amb l'Alberto amb el diari Ara,
que deies que no repetiries,
que seria la primera i l'última legislatura.
Vaja, vull dir que no sé si això és que l'experiència ha anat bé,
però no cot tant com per repetir.
T'has buidat com el Guardiola?
Home, no compararia mai amb el Guardiola, per favor, sisplau.
No, aquest era el titular...
Tu ets molt millor que el Guardiola, eh, Patrícia.
Deixem parlar, sisplau, per favor, Joel.
No, un moment, un moment, un moment.
M'ho pots tornar a dir, Joel?
Tu ets molt millor que el Guardiola, Patrícia.
El Guardiola, per exemple,
durant molt de temps va cobrar per ser ambaixador
d'una dictadura com la de Qatar,
i tu això no ho has fet mai, per exemple.
Cert.
Entendràs que no obriré...
No, no, no, era en ganes.
Sí, no, és que el Joel vol acumular en amics.
A veure, digues, digues, per favor, Patrícia.
Eh, vale, què m'has preguntat?
No, això de l'última legislatura, com és que no repetiràs?
Ah, sí, no, sí, te deia que això era el titular
i que l'explicació no era ben bé així,
i és que jo tenia un encàrrec
per una legislatura concreta, que és aquesta,
i que, per tant, jo estava...
Per mi era un repte fer-ho el millor possible,
també, ho dic, gaudir de l'experiència professional,
i això és el que estic fent.
Per tant, tampoc soc jo qui decideix com i quin tipus de comunicació
es farà a la propera legislatura.
Jo estic centrada en aquesta,
i l'experiència és molt, molt enriquidora a nivell professional, clar.
Poder veure i viure des de dintre un món,
que jo ho dic sempre, i no me n'ha hagut,
per mi era absolutament desconegut,
perquè jo venia de la poli, en aquest sentit,
ja venies d'haver de comunicar coses complicades, eh?
Sí, xungues, sí.
Suposo que comunicant coses de la poli, com tu dius,
aquí sí que segurament algunes vegades
havies de gestionar informacions
que a tu mateixa potser et podien fer sentir incòmode.
Encara més que...
Treballar amb Mossos a nivell periodístic,
això sí que ho dic,
durant els anys que jo hi vaig ser i jo qui fos,
és un regal, però brutal.
És un regal.
Hòstia, tu saps el que et feia des del principi
les investigacions policials,
poder viure des de dins com es duen a terme les operacions...
No, clar, clar.
A mi també m'agradaria viure-ho des de dins,
però no són un cos precisament transparent, Patrícia.
Bueno, jo crec que...
I s'ha de posar en valor la comunicació
que durant molts anys han fet des dels Mossos d'Esquadra.
De fet, han sigut reconegut molts premis en aquest sentit.
Sí que és veritat que sempre hi ha un espai de millora molt gran,
però, hòstia, s'han obert molt les portes, eh?
Però tocava, eh?
Vull dir que crec que això és una obligació
i que després hi ha d'haver també la voluntat de la institució,
però que una institució pública
i més una institució com és el Mossos d'Esquadra
han de donar tota la informació,
evidentment amb les reserves pròpies d'investigacions que estan en curs,
que ha de ser el màxim de transparent possible,
en tots els àmbits.
Ja.
Avui el comunista la porta a veu del govern Patrícia Plaja,
acompanyada del Joel Díaz,
a qui creiem moltíssim que s'hagi trevit a participar d'aquest espai.
amb Patrícia Plaja, moltes, moltes gràcies, una abraçada, molta sort.
Moltes gràcies, ens veiem a algun concert.
Una abraçada, Patrícia.
Un petonat.
Adéu, adéu.
Dos quarts i mig de dotze del migdia.
Fem una pausa i de seguida anem cap a Washington amb la Lídia Heredia.
Washington.
Gràcies, Joel. Salut.
Washington.
Ara demà.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
A la xarcuteria de Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés
trobaràs la màxima qualitat, molt de sabor i un preu deliciós.
Amb professionals especialitzats per a triar la millor peça,
a tall més sucós.
I fins al 14 de febrer amb fins a 25 euros de regal
per utilitzar en pròximes compres en xarcuteria.
A Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglés
a la botiga web i amb què necessites avui.
Consultant les condicions de la promoció.
Tinc passió per estar en connexió,
te la ponia conscient que cuida la gent,
però és competitiu, sí, comparatius
per a persones que fan coses bones.
Som Connexió, l'única operadora que et farà cantar a la dutxa.
Sofie, et cau la bava.
No passa res, tia.
Està bo.
T'has d'espavitar, i si no, te'l fotrà algú altre.
Això no, què?
Està colat per tu.
El meu germà és en inglés, passa bé.
No et sap greu, no?
El què?
Galeva i jo...
Un estiu que mai oblidaran.
Tia, menys parlar, més...
i més.
Jo mai, mai.
A TV3, dilluns a la nit.
I a la plataforma digital 3CAT.
Descarrega-te-la.
Només els més ràpids gaudiren d'ofertes increïbles al Corte Inglés.
com un 15% de descompte adicional en una gran selecció de productes de llar i bricort.
Una ocasió única.
Així són les ofertes límit al Corte Inglés.
Fins al 4 de febrer a la botiga WebIA.
Solidaris, Catalunya Ràdio, amb Mercè Folk.
Als Solidaris parlem de drets humans, de temes socials i de denúncia.
Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu,
perquè a la ràdio pública els marges són el centre.
Solidaris, amb Mercè Folk.
Dissabte a les 10 de la nit.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
És passió, és color, és vida, és humor, és amor,
és vols, és salat, és inimitable, és ella, és avui, és demà, és ara, és ja, és propera, és amable, és canyera, és social, és incomparable, és singular, és plural, és veritat, és realitat, és ficció, és fresca, és directa, és la tarda i la tarda és única.
Ah, exacte.
De dilluns a divendres de 3 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Carot.
Ai, si està bé la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Aquest cap de setmana, el Tot Gira, la Lliga apuja el nivell.
Atenció!
Dissabte us acompanyarem fins a la TDT de l'Alaves Barça i després us explicarem el Girona Reial Societat.
Els gironins afronten el primer partit que marcarà les seves aspiracions europees.
Diumenge seguirem l'Espanyol Llevant i a partir de dos quarts de nou del vespre a través del canal exclusiu digital Madrid Atlètic de Madrid.
A més, us explicarem els partits del Barça i el Manresa a l'ACB, el trial indoor del Sant Jordi i la primera jornada dels sis nacions de rugbi.
Tot Gira.
Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopés.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.
Cinc minuts per arribar a tres quarts.
Washington, Lídia Heredia, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, com esteu?
Com va la vida, Lídia?
Va bé, va bé.
T'havien posat deures aquestes setmanes.
Sí.
T'has fet una consulta. Com és que Donald Trump és de color tan, tan taronja i se li està accentuant a mesura que el veiem cada vegada més?
I has fet els deures.
He fet els deures, miro de fer-los sempre que puc.
La meva font per aquests temes col·laterals trompistes sempre és l'Angelina, que és una periodista productora que està al mateix edifici que nosaltres i que és una superexperta en Trump, l'ha seguit a tot arreu.
I sembla que la cosa és un bronzejador en spray.
Ah.
Un bronzejador en spray, que és un producte que aquí hi ha molta gent que s'hi ha com enganxat.
Perquè clar, si tu et veus sempre moreno i amb bona cara, després anar enrere costa molt.
I sembla que, a més a més, es va posar com molt de moda als anys 80, a la zona de Florida, Miami, que és una zona que ell coneix perfectament, i sembla que la cosa ve d'aquí i ell no s'ha desenganxat.
No és maquillatge, per tant, eh? Que ens pensàvem que era maquillatge, Lídia.
A mi em diu l'Angelina que això és la gent que s'ha enganxat a aquest bronzejador en spray.
Jo crec que després amb ell potser li deuen donar uns toques també de maquillatge.
Però si t'hi fics, és veritat que hi ha dies que està més carbassa que d'altres.
Per tant, jo també penso que és que l'espray aquest, clar, te l'has d'anar com renovant una mica.
L'has d'anar renovant, sí.
Clar, clar.
Tu que has estat tants anys a dins de la tele, ara hi ets, però, des de fora, et sona d'algú a la tele que s'hagi enganxat a alguna mena de bronzejat d'aquest o no?
Ah, doncs... diria que no. La gent s'enganxa a coses, eh?
Home, escolta'm, és que quan et veus amb bona cara cada dia, poca broma d'això, eh?
Sí, sí, sí.
Després, quan et veus sense maquillar i sense pentinar, i d'haver dit, parlo una mica per mi també, eh?
Dius, ostres, costa, eh? També no et pensis. Segur que t'enganxa, això, segur.
Avui dona el Trump que torna a sortir amb Lídia Heredia, però és que, a més a més, també ho fa Joe Biden, que serà notícia aquests dies,
perquè hi ha una cita important en la cursa per les presidencials d'aquest mes de novembre,
la primera cita de les primàries demòcrates, el partit de Joe Biden, a Carolina del Sud, s'estrena aquests dies.
Lídia, i fa uns dies parlàvem de Trump i els caucus, i ara arriba el torn de Biden, que també sembla bastant decidit a fer el pas, eh?
Clar, és una cita important, però sense misteri, no? Aquest any els demòcrates les comencen aquí, a Carolina del Sud,
s'han saltat Iowa, s'han saltat New Hampshire, perquè consideren que són estats molt homogenis i no diversos,
trien Carolina del Sud, que és un estat que per ells va ser clau justament en la nominació de Biden,
i també després amb la seva victòria, però és que no hi ha secret ni competència.
Hi haurà altres noms a les botlletes, però en principi, vaja, mira, si ets a rectificar, rectificaré,
però guanyarà Biden per golejada. Per tant, és que comencen les primàries dels demòcrates
i pràcticament no són ni notícia. Si no hi ha un gir de guió inesperat enmig de la campanya,
això està cantat. De fet, aquests dies, la política americana gira al voltant d'un debat
que també és musical.
És Taylor Swift que resulta que continua agafant molta volada per una teoria conspirativa
dels simpatitzants de Donald Trump. A veure, de què va això, Lídia, perquè està agafant dimensió, eh?
Et faig el titular gruixut. El titular gruixut és Taylor Swift és a totes les salses des de fa setmanes.
Pel que preguntes específicament, titular gruixut, doncs resulta que, efectivament,
per l'ala més dreta i radical del partit republicà trumpista,
hi ha una conxorxa dels demòcrates i de l'esquerra malèfica que ho va trebar tot
perquè l'equip on juga la parella de Taylor Swift, els chiefs de Kansas,
arribin a la final de la Super Bowl, això permeti que, o a la mitja part,
o quan celebrin la victòria, que també està pactada, òbviament,
per les elites progressistes, la Super Bowl està totalment pactada,
ella pugui anunciar que dóna suport a Biden a les eleccions del novembre
i que, per tant, tot és un muntatge polític, inclòs a la parella, eh?
Que ni se la creuen, tampoc, eh? Tot és fake.
Aquest és una mica el titular gruixut del per què Taylor Swift ara mateix
és un actiu polític, en el fons desitjat per tothom,
tant per qui la critica com per qui de veritat voldria que anunciés el suport cap als demòcrates.
Recordem que la parella de Taylor Swift és aquest superjugador
que jugarà a la final de la Super Bowl, que és famosíssim
i que fan una parella estupenda i fantàstica.
A la Fox, d'aquest fenomen, d'aquesta conspiració, en parlen així.
A veure, Lídia, ajuda'ns una mica a entendre què diu aquest senyor.
Una unitat d'operatius psicològics, en fi.
No, no, és que la cosa s'està desmadrant,
fins al punt que el Pentàgon ha respost,
que jo també em vaig quedar morta de dir, bueno, però a veure,
però hi ha una portaveu del Pentàgon aquesta setmana que una mica ha dit
que aquesta teoria de la conspiració absolutament la desterrarem.
De fet, va dir Shake It Off, que utilitza també com una cançó de Taylor Swift.
Sí, és a dir, aquest fenomen de vincular Taylor Swift
amb teories de la conspiració, dient que això, no?,
que és una gent infiltrada, d'una gent oculta del Pentàgon
per afavorir els demòcrates, s'està donant,
et diria que la Fox gairebé són els llocs on menys es dona.
És a dir, es donen els mitjans de dreta ultraconservadora nord-americans,
però sobretot s'està fent un lloc en podcast,
en xous de ràdio d'aquests en directe, al YouTube...
És a dir, no tant en els mitjans convencionals,
sinó en altres mitjans de comunicació
que arriben directament a molts seguidors.
Sí, és a dir, la narrativa és
Taylor Swift segurament donarà suport a Biden,
perquè no és cap secret, és que ja ho va fer el 2020,
ja va donar suport a uns senadors demócrates de Tennis
i també en el seu moment,
i com que Taylor Swift ara mateix arrosseca tantíssima gent,
la narrativa és
intentem amortir l'efecte que tindrà això
perquè en sabem.
Com ho amortim?
Doncs, escolta'm, posant-la com a responsable
de tots els mals, i això és el que està passant.
Però aquesta dona, és a dir, a la Super Bowl,
sabem si hi serà,
perquè veig que té un concert el dia abans a Tòquio, no?
Bueno, és que, a veure,
veig que quan es van saber aquí
els partits finalistes,
i els equips finalistes de la Super Bowl,
jo crec que la cosa esportiva va passar a segon pla,
però al minut 1,
i la cosa és, però a veure, ella hi serà o no hi serà,
hi arribarà o no hi arribarà,
i vols dir que no l'haurien de fer fora aquest Usher,
que serà el que actuarà a la mitja part
i fer un espectacle d'ella?
Ella té un concert a Tòquio el dia abans,
per tant, ara que hi ha tot de càlculs i càbales,
de si aprofitant el canvi horari
i aprofitant que ve monget privat,
per tant, no haurà de fer escala,
arribarà.
Sembla que arribarà,
però et dic jo que el dia de la Super Bowl
estarem més pendents de si Taylor Swift ha arribat
que no de com va el partit.
Això ja t'hi pots posar de peu.
Una cosa són les teories conspiratives
i aquestes branques mediàtiques,
que evidentment són molt poderoses,
però Trump s'hi atreveix amb ella?
És a dir, també s'hi fica directament amb Taylor Swift?
Mira, ahir entrevistàvem un professor,
un politòleg de l'Universitat de Georgetown aquí a Guaixi,
sobre aquest fenomen,
i clar, ella ens deia
que Trump una mica és com l'escorpir,
que no pot evitar picar, no?
Ell té un ego tan gran
que no pot evitar enfrontar-se a algú
que li pugui fer ombra.
Però clar, això, per exemple,
què ha dit ell alguna vegada
quan Taylor Swift s'ha significat políticament?
No s'hi enfronta frontalment,
però diu,
des d'ahir la seva música m'agrada un 25% menys.
O arriba a dir,
a mi en el fons,
a Twitter encara em segueixen més milers de persones que ella.
És a dir, que ell té aquest ego
i li agrada tant la confrontació directa
que no pot evitar-ho,
fins i tot posant en perill els seus votants,
perquè Taylor Swift ara mateix,
aquí la comparen amb Michael Jackson,
amb Madonna,
o sigui, és la figura d'entreteniment popular
més bèstia que ha donat aquest país
i que més diners i més milions de persones mou
en dècades.
Per tant, enfrontar-se directament és una mala idea,
perquè una cosa són el grup de votants
que segueixen aquests mitjans tan conspiranoics,
però la major part de votants republicans
és que els agrada Taylor Swift.
Clar, clar, perquè és una cosa tan massiva i tan general.
Clar, és una mica arriscat políticament,
perquè Taylor Swift, a més a més,
genera molt pocs anticossos, saps?
És a dir, criticar-la no és fàcil,
és que és una cantant d'origen country, de Tennessee.
Hi ha tot el conflicte amb els drets de la seva música,
que la va regravar,
vull dir que sí, sí,
que s'ha construït una trajectòria impecable.
Clar, és veritat que ella s'ha postulat,
com a votant demòcrata diverses vegades,
és defensora de les causes dels drets de les dones,
també del LGTBI.
És a dir, ella s'ha significat en uns valors
que el Partit Republicà,
sobretot la seva part més extremista,
es renega.
I la narrativa que s'està imposant justament
és una parella en què ella resulta
que és defensora de totes aquestes guerres culturals
de les quals nosaltres hi estem en contra,
de les causes woke, diguem-ho així,
que a més a més està casada,
o està emparellada ara,
amb un jugador de la NFL
que va fer anuncis a favor de les vacunes del Covid.
És a dir, no oblidem això.
Per tant, des del seu punt de vista és,
estem deixant que una parella
que defensa uns valors que no són els nostres,
contaminin una cosa tan americana,
tan tradicional,
i un punt conservadora i molt masculina
com és la NFL, no?
És a dir, aquest és el seu raonament mental, eh?
Les elites progressistes
estan envahint una zona que era nostra,
que és el futbol americà,
i estan intentant
fer caure aquesta narrativa
perquè quan ella digui,
que jo no sé si ho dirà, eh?
Si fos ella diria, escolta'm,
que us bon vint a tots.
Bueno, això no t'ho vas perdre,
això també va creuar a l'Atlàntic, eh?
Això va creuar a l'Atlàntic totalment.
És a dir, però ells estan fent a dir,
quan arribi aquest moment,
que hi hagi una mica, no?
Que algú es quedi amb la idea de...
És que escolta'm, sí, és bona cantant,
però en política no ens convé.
És una mica això.
I menys al mig de la Super Bowl
les pronunciarà, no?
Vull dir que...
Vamos, segur que no.
El que està clar és que no...
Sí, el que està com incòmode,
fins i tot, amb tantes vegades
que la punxen, no?
En càmera.
Però és que clar,
és que és una màquina de fer diners.
Sí, el que està clar és que no cantarà per això.
Ella no actua a la Super Bowl.
Que vull dir que...
Home, això sí que seria un gir de guió fort.
No està previst.
No està previst.
Has fet una cobertura com aquesta?
Vull dir, l'any passat
em vas estar pendent de la Super Bowl
o és una cosa que, si pots t'intentar,
desestalviar, tu?
No, no em vam estar pendents,
però aquest any hi serem.
Perquè, a més, com que ja serem a Nevada,
perquè hi ha els caucus,
ja, diguéssim, primàries republicanes a Nevada
just aquella setmana,
doncs hem fet un dos per uno, diguéssim, no?
I vull dir que ja, no sé, ja us ho explicarem.
Ja us ho explicarem,
perquè serà interessant, sí, sí.
Escolta'm, Lídia, per anar tancant,
saps que aquests dies a Catalunya
estem immersos ja en aquesta fase d'emergència
per la sequera,
que és una situació dramàtica,
bàsicament perquè continua sense ploure
i no fa la sensació que això
hagi de canviar al mig termini.
Aquí, als Estats Units,
hi ha hagut problemes de sequera?
A veure, és un país tan gran
que dona per tot, no?
Aquí nosaltres som,
plou moltíssim.
Aquesta zona de la costa est plou
i no tens cap sensació que falti aigua.
L'any passat vam anar a fer una sèrie
de reportatges a la zona de Juta
i del riu Colorado
que estan malament.
És a dir, que aquell riu s'està secant,
que el gran llac salat de Juta
també s'està secant,
que hi ha discussions entre Estats
per com es gasta l'aigua
i de qui són els drets d'explotació.
Ara, en general,
grans problemes d'aigua
no sembla que tinguin.
També em passa una cosa,
i passant del tema gros
i preocupant
de canvi climàtic
a la cosa més costumista,
has de saber que aquí
a la gent li costa molt
obrir el paraigua,
tot i que plou molt.
Què vols dir que li costa obrir?
La gent es mulla.
No, no, no.
Escolta'm,
t'ho prometo, Roger,
que vaig sola
amb el paraigua obert pel carrer
i que al final penso
però què faig jo?
La gent es mulla.
Quan plou es mulla.
La gent es mulla.
O van amb anoracs
molt preparats o...?
Jo crec que hi confien
que van molt amb cotxe.
Per tant, ells confien
que ells van de porta a porta.
per tant, si han de caminar una mica
i mullar-se, no passa res.
Però jo a vegades
em sento ridícula
i dic però què faig?
Existeix la zona blava
al centre de Washington
o com va això?
Sí, i tant,
que existeix la zona blava.
Sí, que existeix, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Jo també he vist que...
He seguit una mica
el tema de Catalunya
i de la sequera
i del drama del canvi climàtic
i del drama que no plou.
Però jo també penso, Roger,
que quan passen aquestes coses
són oportunitats periodístiques
boníssimes per fiscalitzar
els polítics.
És a dir,
ells no poden fer que plogui,
no?
Poden lluitar contra el canvi climàtic
però sobretot poden complir
coses que van dir que farien
i que no sé si han fet.
I jo,
quan vaig veure
que estava amb això,
vaig pensar,
és el moment
d'anar al 2008,
de revisar
què es va dir
que es faria
i què no s'ha fet
i per què no.
Perquè a vegades
ens venen mesures
com si fossin noves
i resulta que són promeses
incomplertes.
I jo de seguida
se'm va despertar
aquest d'allò de dir
ostres,
em vindria molt de gust
a què se'ns va dir
el 2008.
Perquè el 2008
estava molt malament també.
Sí, sí.
I què s'ha fet
i què no.
Ja te'n recordes
aquell conseller
el Francesc Baltasar
que se'n va anar a la moreneta
a suplicar que plogués
i ho va aconseguir.
però és que tots hi són
a més a més, eh?
Vull dir que teniu
una molt bona oportunitat
tots hi són
i alguns tornen a ser
el govern, eh?
Vull dir que
aquí hi ha un filó.
En el cas del Francesc Baltasar
em consta que ell
el telèfon no el va agafar
per aquesta qüestió
perquè s'ha intentat
però segur que
n'hi ha molts altres
que...
No, no.
És que es va dir
que es farien moltes coses.
Prenem nota, Lídia.
I segurament no s'han fet
i tot té una explicació
sempre
però trobo que
són oportunitats periodístiques
que no s'han de desaprofitar.
Em sembla a mi.
Washington, Lídia Heredia,
moltes, moltes gràcies.
Una abraçada.
Que vagi molt bé la Super Bowl.
Que vagi molt bé.
Ja m'explicarem.
Adéu.
Adéu, salut.
Ara tornem al Suplement.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Continua encara jo, Fèlix.
La toca per la Mitzon i la Mitzon.
La Mitzon i la Mitzon i la Mitzon.
Salva, Iñaki.
I la Mitzon i la Mitzon i la Mitzon.
Tot és possible un dia de partida.
Béu, l'estigol.
Béu, l'estigol.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui a partir de dos quarts de sis,
la TDT de l'Alaves Barça
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Mercè, sóc en Dani,
que he acabat l'escola de cuina
i començo a treballar.
Estic supercontent.
Vull domiciliar la nòmina.
Serà el meu primer sou
i ho vull fer bé.
El millor de tenir algú a prop
és que t'escolta.
A CaixaBank estem a prop
per posar-t'ho fàcil.
Beneficia't de tots els avantatges
de domiciliar la nòmina.
CaixaBank.
Tu i jo.
Nosaltres.
Més informació a CaixaBank.cat
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària,
d'AM i CaixaBank.
Mercè Ibarres,
Lluís Carrol,
Safo,
Aurora Bertrana,
John Brossa,
Ties Elliot,
biblioteques,
escoles,
llibreries,
contes,
novel·les,
poemes,
cançons...
Tots tenen en comú una adreça.
A tots els trobareu
el mateix codi postal,
universal i transferible
i 100% literari.
Ciutat Maragda.
La literatura a Ciutat Maragda
amb David Brussmarty.
Aquest dissabte a les 11 de la nit
a l'exclusió digital
de l'app i el web de Catalunya Ràdio.
Tot s'accelera.
I el pop-up
s'adapta als nous hàbits
i te'ls explica.
Del 3CAT
a les pantalles de Times Square.
Anem a la fira
de l'Audiovisual IC
i us expliquem
el present i el futur
dels nous platós,
els nous formats
i les plataformes
en la fira més important
del món
del sector audiovisual.
Opa!
El videofodcast
de Mariola Vinerès
a l'app i el web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
L'Agència Catalana
de Notícies
i Catalunya Ràdio
us ofereixen
el primer programa
de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
Feeling the Sync,
el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
On this week's podcast
we're talking
about the amazing season
that Girona Football Club
are enjoying.
Feeling the Sync
amb l'Orkan Doherty.
Cada dissabte
a l'app i al web
de Cat Ràdio
i al 3CAT.
L'Incat
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
De veu sensible
i fràgil
Valeria Castro
està considerada
com una de les veus joves
més prometedores
de parla hispana.
El 16 de febrer
a l'Auditori de Girona
oferirà les cançons
del seu primer àlbum
Con Cariño
i Con Cuidado.
Una radiografia
de l'ànima
formulada en primera persona.
Un exercici
d'autoestima
i amor propi.
Més informació
a Auditori Girona
punt O-R-G
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat
L'Incat
Teresa Font
és una de les principals
muntadores cinematogràfiques
del país
i ha col·laborat
amb cineastes
com Vicente Aranda
Àlex de la Iglesia
i Manol Uribe
Almodóvar
Terry Gilliam
o Dipa Meta.
A partir del 16 de febrer
Font presentarà
una carta blanca
a la Filmoteca
de Catalunya
per reivindicar
els treballs
de cineastes
menys coneguts.
Més informació
a filmoteca.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat
L'Incat
L'Incat
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Hi ha un espai sonor
on tots els sons
imaginables
hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica
del caos
a l'atzar
aproximadament.
Sí, sóc jo!
Hola Pep!
Ai, què hi ha de nou?
Veiem todos unidos
a l'ulta
contra el mismo inimigo
Quan un pueblo
té una passió
amb la moral baja.
Jaume Sisa
sintonitza
Ràdio Galàctica
Allarguem
les antenes
al màxim
però tot i això
sempre hi ha
un racó
inaccessible.
Ràdio Galàctica
amb Jaume Sisa
Cada dissabte
en podcast
i a l'antena
de Catalunya Ràdio
la matinada
de dissabte
a diumenge.
El suplement
amb Roger Escapa
a deumenge
a
Exépte