Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Augmenta a 80 la xifra de persones mortes per l'incendi forestal
que crema a l'illa de Mau i a l'Arxipèleg nord-americà de Hawaii,
segons un nou balanç fet públic aquest matí per les autoritats locals.
El foc ja ha estat qualificat com el desastre natural més greu
que hi ha hagut mai a l'Arxipèleg.
La forta sequera i els vents procedents de l'huracà d'hora
han afavorit que les flames avancin a gran velocitat.
L'incendi ha destruït pràcticament del tot un poble de la zona
i a més de 14.000 persones evacuades.
Les companyies èries ofereixen bitllets a preus reduïts
per facilitar la sortida de l'illa.
Aquest ja és l'incendi més mortífer de l'últim segle als Estats Units,
només al darrere dels de Califòrnia de l'any 2018.
Més notícies, Jordi, d'altres.
El grup de 10 catalans atrapats des de fa 10 dies
al nord-oest d'Atiòpia, en zona rebel·la,
ja són en lloc segur i arribaran dilluns a Barcelona,
procedents de la capital atiu, Addis Abeba.
Així ho ha confirmat a Catalunya Ràdio Miquel Ribas,
director de l'Agència de Viatges Cananga,
organitzadora de l'expedició,
que ha destacat que estan sants i estalvis
malgrat les vicisituts viscudes.
La idea és que arribin demà a Addis Abeba,
que demà ja serà dissabte,
i el diumenge a la nit agafin l'avió i al dilluns arribin aquí.
Troben la Junela, el polèmic vaixell per migrants
atracat al sud d'Anglaterra i això obligar a buidar-lo temporalment.
En aquests moments la barcaça que els activistes defineixen
com una presó flotant acollia 39 demandants d'esil.
La portaveu de l'ONG Stand Up Against Racism
explicava així la informació que se'ls ha facilitat.
M'han dit que tots eren a bord i que no sabien què estava passant.
S'han pensat que era boja quan el ZEC preguntat si es trobaven bé.
M'han informat que els responsables de la barcaça
estaven fent una reunió i que dirien als migrants
que calia que l'abandonessin.
Des d'avui fins al dia 20 d'agost està tallat per obres
el servei de trens de ferrocarrils de la Generalitat
entre les estacions de Gràcia i Sarrià.
El tram que afecta 6 estacions es cobrirà
amb un servei alternatiu d'autobús.
Entre plaça Catalunya i Gràcia
circularan trens llançadors en horaris diferents dels habituals
i que es poden consultar al web i l'app de ferrocarrils.
Crema des d'aquesta matinada una empresa desballastadora
a Sant Fruitós de Bages.
L'incendi, ja estabilitzat però encara no extingit,
ha afectat greument les instal·lacions de la nau industrial
que gestiona residus de metall.
El foc ha començat a dues quarts de dues de la matinada
i la virulència de les flames ha fet activar
33 dotacions dels bombers.
A hores d'ara en queden nou treballant per extingir l'incendi.
Segons bombers, les piles de material incendiades cremaran
durant tot el dia.
Un dels treballadors de l'empresa, que s'ha acostat a la nau
per retirar maquinària, ha hagut de ser atès pel sem
per lesions molt lleus.
A causa de l'incendi està tallada la carretera C16
al seu pas per Sant Fruitós de Bages
en els dos sentits de la marxa.
Esports, Albert Benet.
El PSG ha fet oficial el fitxatge d'Osman Dembélé.
El Barça informa en un comunicat que el traspàs
s'ha acabat tancant per 50,4 milions d'euros.
El que no queda clar és quin percentatge es queda al Barça
d'aquesta quantitat.
Dembélé portarà el dorsal 23 amb el PSG
i firma per cinc temporades fins al 2028.
El Bayard de Múnich ha fet oficial el fitxatge de Harry Kane
en un traspàs que se situarà al voltant dels 100 milions d'euros.
El davanter procedent del Tottenham firma per quatre temporades
fins al 2027.
Kane portarà el dorsal nou.
El Giron ha debutat aquesta tarda a la Lliga.
El camp de la Real Sociedat serà partit de les cinc
amb el davanter ucraïnès Artem Dobbyc a la convocatòria.
També avui, l'Ètic Club Madrid amb l'Unin
a la porteria madridista.
Leo Messi ha marcat per cinquè partit consecutiu
amb l'Inter Miami.
Ha estat aquesta matinada la victòria per 4-0
contra el Charlotte Football Club.
Ha fet precisament l'últim gol, el 4-0 definitiu.
Una victòria que els classifica per a les semifinals de la Ligue X.
Cap és el seu vuitè gol en cinc partits.
Fins aquí les notícies.
Així sonen els caps de setmana a Catalunya Ràdio.
Un programa que us porta totes les setmanes...
Matinem amb la música popular i darrer, a Icatmans.
Al vespre, Sona 9 presenta el talent emergent
de la música catalana.
Les nits són per pujar a les golfes d'Algorina
i a la mitjanit comprovem que la vida és un musical
o tastem un cafè greu.
A les matinades ens deixem atrapar pel jazz batusi
i sortim a durar-ho tot mentre ballem a la pista de fusta.
A l'estiu, canvia de ritme
amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio.
Més informació a www.acatradio.cat
Getafe, agost, dos quarts de nou del vespre.
Caló, un Estadi 8.
Un pla com aquest només pot venir de gust
si comença la lliga i t'ho explica la TRT,
la transmissió d'en Torquemada.
Diu princes, a partir de dos quarts de nou,
la TDT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Respecte, rigor, professionalitat,
valorar la feina dels metges,
cuidar amb tot detall el pacient,
llibertat dels dos per triar i decidir.
Per tot això i molt més,
assistència sanitària
és la seguredora més ben valorada pels metges.
Assistència sanitària, la millor, segons els metges.
Ei, com va? Com et dius?
Tenim un nom que el sap tothom.
Però d'on surts, tu?
Tant sap d'on venim, sinó del sud.
Oh, del nord, ja. Va, que et convido a una estrella.
Ara estem d'acord, estem d'acord.
Sí, i una estrella ens a germana.
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial d'assistència sanitària,
Dan i CaixaBank.
Aquest estiu, l'enguàrdia no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment
més ens han divertit
i que podeu repassar des d'aquí, des de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres,
de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
Diuen que a tothom li agrada viatjar,
però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La vall fosca, la serra de Marina, els estanys del Carlit,
i ara et portarem d'excursió al costat de casa,
perquè, ja ho diuen, per gaudir d'un bon paisatge,
no cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de 3 de la tarda.
I recorda, a Muntanya la gent se saluda.
11 i 8 minuts. Enric Soler, bon dia.
Bon dia, Albert Montilla.
De què parlarem al Cafè d'Orgual d'avui?
Avui parlarem de com es planifica la construcció de ciutats i pobles.
Parlarem de les nostres places i dels nostres carrers.
Home!
El meu carrer
De cinc penals
Perquè els xavals
Viem cinc penals
Mira, m'estic emocionant.
Mira, aquest és boig o què li passa al Serrat.
És que...
Aquesta pensió que acaba de citar...
És que m'emociona.
Aquesta pensió que acaba de citar Joan del Serrat
és la pensió del meu avi,
perquè aquesta cançó està dedicada al carrer Poeta Cabanya 64.
Al Poblasec?
Perdó, el carrer Poeta Cabanya és al Poblasec, sí.
Sí, per anar al programa em va servir del Miquelet.
S'ha dit tot aquí, el copyright del tel Miquelet.
El que era per a contextualitzar una mica
com era aquell carrer en aquella època del Serrat quan era jove
i com ha canviat ara.
I d'una i dues com ha canviat aquest carrer, sí, sí.
Ha canviat moltíssim.
De fet, avui m'ha hagut de llevar molt d'hora per acabar d'editar
una secció que fem, que és el temps de lleure,
i a les... una barbaritat, a les quatre o cinc,
ha sigut fàcilíssim llevar-se, perquè ara mateix
tota la Airbnb que tenim al barri,
ha sigut relativament fàcil llevar-se.
Sí, sí, és un infern.
En fi, avui al Cafè d'Orwell no parlarem de jove en Serrat,
sinó que parlarem d'aquestes conclusions
de l'Observatori d'Emancipació elaborat pel Consell de la Joventut d'Espanya,
corresponent al segon semestre del 2022.
Per primer cop, l'edat mitjana d'emancipació supera als 30 anys,
mentre que l'edat d'emancipació a la Unió Europea és d'uns 26.
Segons aquest òrgan del Consell de la Joventut d'Espanya,
la situació de la joventut continua sent molt greu.
Ni tan sols treballant o completant estudis superiors,
no és una casa deixada estar en risc de pobresa.
Sí, efectivament.
El principal problema al qual s'enfronta la joventut
és l'accés a l'habitatge.
Segons l'Institut Català del Sol, l'INCASOL,
el lloguer mitjà a la capital catalana durant el 2022 va ser de 1.026 euros,
una cifra d'un 11,76% superior a la del 2021.
Imaginem que volem entreviure a un pis de lloguer a Barcelona.
Quantes mensualitats necessitaríem?
Una per a la fiança, una per al primer mes de lloguer i,
i, probablement, una altra per a despeses de gestió per part de la mobiliària.
Que ja no es pot.
Tot i que la nova llei de l'habitatge, però vés a les mobiliàries a cobrar-ho,
que és un altre assumpte, perquè ho sóixem fent.
Clar, si fem la suma, veurem que de mitjana necessitarem 3.078 euros
per a entrar a viure en un pis de lloguer,
que ni tan sols és de compra.
I tenent en compte que el salari mínim són 1.080 euros,
necessitarem gairebé tres mesos de sou per a poder llogar un pis
en aquesta gran Barcelona.
Avui al Cafè d'Orwell volem parlar de planificació urbanística,
de com el disseny de les ciutats acaba afectant després les nostres vides,
perquè moltes vegades pensem que això de l'urbanisme,
doncs, com comentaven avui el Sumari,
és una persona amb un llapis que traça els carrers bicis,
coordina quatre semàfors i prou,
i posa una mica de verd en algun lloc.
Però no, la planificació urbanística ens pot afectar i molt,
i aquí, a Europa i també a Catalunya,
hi ha tota una tendència que està afectant la nostra manera de viure.
Per fer-ho parlem amb en Ramon Gras Alhomà,
urbanista i investigador en ciència de les ciutats
a la Universitat de Harvard. Bon dia.
Molt bon dia, encantat de contribuir.
Quan parlem d'urbanisme ens imaginem una persona
amb un llapis a l'orella, escaire i cartabó,
que dibuixa per on passen les canonades
i els carrils bicis d'una ciutat.
No obstant això, l'urbanisme ens afecta molt més
del que ens podem imaginar,
i de fet, ens pot ajudar a explicar
molts dels problemes i reptes socials del moment.
Hi ha un llibre del periodista Jorge Dioni López
que es titula L'Espanya de les piscines,
publicat el 2019,
que parla de com els centres de les ciutats
s'han anat buidant per la pressió turística
i la revalorització de l'habitatge
i la població s'ha centrifugat a la perifèria.
Mentrestant, i com a resultat
d'haver abandonat el model industrial,
les ciutats han intentat reconvertir-se
i sobreviure venent-se a si mateixes,
com a producte que s'ha de posar en valor
i on els clients no són els seus habitants,
sinó els de fora.
Turistes, nòmades digitals,
estudiants internacionals de màster,
rendistes, etcètera.
Ramon, creus que a Barcelona
s'està produint aquest procés de centrifugació
del centre cap a la perifèria?
I això com afecta la nostra societat?
Certament, conec aquest llibre
i és interessant el fenomen que comentes de centrifugació, no?
És així, és a dir, Barcelona va passar
des de l'any 80 fins avui, en els últims 40 anys,
de tenir 2,1 milions d'habitants a 1.600.000,
és a dir, la ciutat estricta de Barcelona
ha perdut mig milió d'habitants
en aquests últims 40 anys
i els ha guanyat principalment la primera corona,
tota la zona acabarà des de Badalona,
fins a Sant Cugat, Sabadell, Terrassa,
Hospitalet, etcètera,
i també en bona mesura la segona corona,
d'aquestes ciutats com Vilanova, com Manresa, com Mataró,
una mica més distants,
que ja estan sovint uns 30 quilòmetres
o distàncies similars.
El que hem vist és que el que ha crescut més,
principalment ha sigut la regió metropolitana,
que ha sol·lit actualment prop d'uns 5 milions i mig,
quan ens era molt més petita,
pel que fa a la població,
i sí, hi ha un doble fenomen de suburbanització
que passa a Barcelona i a Catalunya,
però passa en general al riu d'Occident des dels anys 70,
i és que les zones perifèriques de les ciutats,
en baixa densitat,
tant d'edificis unifamiliars, de xalets,
com de zones de departaments petits,
són els que han vist el creixement més gran.
El que ha passat és que aquesta suburbanització
ha arredondat en que, número 1,
el nivell de densitat promig de les adres metropolitanes ha baixat,
i això ha generat una atomització social forta,
perquè quan la gent viu en aquestes adres de baixa densitat,
els llassos interpersonals tendeixen a afablir-se.
El professor Robert Putnam, de l'estat de Harvard,
ha escrit diversos llibres,
un dels més famosos és Bowling Alone,
sols a la bolera, no?,
on estan els llassos interpersonals,
i el que ha passat és que aquesta suburbanització ha arredondat
en que l'afiliació de la gent
en els centres sindicals, culturals, religiosos,
artístics, etcètera,
ha disminuït substancialment durant les últimes 5 o 6 dècades,
i també han augmentat els divorcis,
han augmentat les separacions,
ha augmentat la conflictivitat intrafamiliar,
per tant, una suburbanització excessiva de les ciutats és negativa.
Dit això, més a més,
aquelles zones que tenen un nivell socioeconòmic més baix,
i les zones en què hi ha molt poques oportunitats econòmiques
o un descens dels ingressos i dels salaris generals,
com s'ha produït a Catalunya els últims 20 anys,
que portem un estancament econòmic molt fort,
i la inflexió segueix pujant,
i a més a més, amb un augment de la demografia,
principalment d'aguda a la immigració,
això pot generar bosses de marginalitat,
bosses de segregació i ghettos, sense cap mena de dubte, sí, sí.
I crec que està canviant el perfil de persona
que és expulsada de la ciutat.
Abans era com...
tendim a associar-ho a la marginalitat, però no, no.
Ara és en classe mitjana, en estudis universitaris,
que més o menys té un bon salari,
però, clar, no pot competir contra els nomaders digitals
o aquest mercat globalitzat de la vivenda.
Com ho veieu, això?
Sí, hi ha hagut una segregació social
en tres grans grups, oi?
Una minoria que representa al voltant d'un 10-11%,
doncs que tenen salaris més elevats
i que havien unes condicions de més confort,
les antigues classes treballadores i mitjanes
han anat veient gradualment, d'una manera subtil,
una certa pluralització
de les seves condicions de vida.
Això s'ha produït prostancialment des de la crisi,
des de l'any 2006-2007 fins avui,
d'una manera natural,
i després hi ha hagut aquestes bosses més petites,
com vosaltres dieu, de marginalitat, no?
Clar, aquesta pluralització és negativa,
perquè nosaltres hem calculat
quins són els ranks
de nivell de densitat més ideals
per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans, no?
Aquests ranks de densitat més ideals
varien en funció del taman del municipi,
però és a dir que, en general, com més gran és el municipi,
l'òptim sol ser d'un nivell de densitat superior, no?
Per anar a gran ciutat com Barcelona,
un nivell de densitat òptim
estaria voltant d'uns 15.000 residents per quilòmetre quadrat,
en una ciutat mitjana
podria estar més aviat voltant dels 5.000-8.000,
i en un poble més petit és un nivell de densitat inferior,
però a línies genals,
la immensa majoria de zones urbanitzades de Catalunya
és un nivell de densitat inferior.
La majoria de zones urbanitzades de Catalunya
té un nivell de densitat inferior a l'òptim, no?
Hi ha casos que és al revés,
que hi ha un nivell de densitat superior,
inclús el desitjable, com alguns barris de l'Hospitalet,
però són més aviat excepcionals, eh?
La immensa majoria de municipis i de barris i de pobles
d'arreu de Catalunya té un nivell de densitat inferior.
Això el que genera és que aquest procés, diguem-ne,
de suburbanització de classes mitjanes
és el que nosaltres en diem,
perquè l'hem observat primers la produïa als Estats Units
i després, com tantes coses, els europeus,
tendim a copiar allò que els americans fan malament
en lloc d'intentar amolar allò que fan bé,
cosa que és un error estratègic dels europeus.
Però bé, dit això,
aquesta suburbanització que es va produir
primers als Estats Units i després a Europa,
nosaltres l'hem titllat dels tapissos de la banalitat,
que són aquestes àrees parcialment suburbanes,
de barris o de ciutats mitjanes o de pobles grans,
que van emergir en una sèrie de zones residencials
que no tenen res a veure amb els Estats Units,
sinó que no tenen res a veure amb els Estats Units,
sinó que no tenen res a veure amb els Estats Units,
que van emergir en una sèrie de zones residencials
que no tenen gaire encant estètic,
que no tenen gaire encant arquitectònic,
que no tenen una personalitat definida
i que, a més a més, tenen pocs serveis.
Això el que genera és que tothom ha d'agafar el cotxe
per anar els caps de setmana a comprar
o accedir a serveis culturals
o d'altres serveis de tipus urbà o comercial.
Dit això, aquests tapissos de la banalitat
naturalment influeixen en la psique,
en la psicologia individual i col·lectiva
i generen unes àrees urbanes
d'un poc sentit de realment,
perquè no hi ha una comunitat cultural
que unifiqui aquestes persones
i en general descendeix subjectivament,
psicològicament, la qualitat de vida dels ciutadans,
però objectivament també.
El que hem vist és que els nivells de densitat mitjà-al
són els que permeten un accés a serveis
de comerç, cultural, lleure, cinemes, teatres,
biblioteques públiques, etcètera,
més distribuït.
Conforma més baixes aquesta densitat de població,
perquè cada cop el rendiment financer
d'aquestes institucions
o d'aquests espais és menor
i, per tant, arriba un moment que ja no són rendibles
i no s'edifiquen.
Per tant, sí, hi ha hagut una problematització
d'aquestes classes mitjanes i classes treballadores
que havien assolit un augment de vida notable
en les últimes dècades i en els últims 15 anys
han vist una certa degradació
als seus condicions de vida.
Sí, si em permets, sobre el tema de les bànies a França,
l'altre dia al País, un sociòleg que es diu Jean Biard
deia el següent,
perquè més o menys quadra a nivell de anys
de quan es va començar a produir
aquesta centrifugació i les conseqüències.
I deia que,
per altra banda, hace 30 años
se marcharon de ahí, que actualment són les bànies,
los blancos, para decirlo de manera directa.
El voto para el Frente Nacional
empezó en estos complejos de viviendas
cuando ahí vivían obreros blancos
que veían llegar a inmigrantes.
Esas personas se marcharon a vivir
a las urbanizaciones, lejos de las ciudades.
Son los chalecos amarillos.
Que se sienten exteriores de la ciudad
i, obviament, se abstienen o voten
a l'extrema derecha.
I el tema de les armilles grogues
comença, precisament, si no recordo malament,
pels impostos que se els van ficar al combustible.
El diagnòstic este, creus que és correcte?
Aquí a Catalunya podríem entrar a una deriva
en esta línia i sobre les solucions,
que al final és el que ens interessa.
Els diagnòstics pessimistes, en fi, ja n'estem saturats.
Què opines?
No, trobo que és incomplet per al següent motiu.
És a dir, el motiu dirigent d'això és de tipus geocolític
i de tipus geològic.
És el que és el que més ens interessa.
I l'Orient, al final del 50 a principis del 60,
els caps de l'estat major dels Estats Units
van promoure un creixement en tac d'oli
en baixa densitat per obligar a la Unió Soviètica
a invertir en caps nuclears,
de manera que si el nivell de densitat
era substancialment més gran a les ciutats russes
era molt més fàcil anir a Moscou, Sant Patrasburg,
Stalingrad, o d'altres ciutats de l'Alingrad en aquell moment,
que no s'haguessin pogut aconseguir el desmoronament de la Unió
Soviètica i de l'antic bloc soviètic.
Això els americans s'han adonat que ara ja no fa falta,
perquè ens trobem en un altre moment,
però ja és una mica tard.
El que trobem és que molts de les ciutats
que han tingut el desmoronament de la Unió Soviètica
han tingut el desmoronament de la Unió Soviètica.
Això és el que ha passat a la Unió Soviètica.
La Unió Soviètica té un element de rigidesa infraestructural
que és modificable,
però que requereix unes inversions importants.
Per tant, l'origen és més llunyà,
i això és el que ha passat a la Unió Soviètica.
La Unió Soviètica té un element de rigidesa infraestructural
que és modificable,
però que requereix unes inversions importants.
Per tant, l'origen és més llunyà,
i això és el que ha passat a la Unió Soviètica.
La Unió Soviètica té un element de rigidesa infraestructural
que requereix unes inversions importants.
Per tant, l'origen és més llunyà,
i té aquesta raó geopolítica.
Dit això, això s'ha extès per tot Occident,
i el que ha passat és això.
D'una banda,
aquestes classes mitjanes i traïdores
que havien vist un augment de nivell de vida substancial,
que havien pogut accedir a l'habitatge
i educar els seus fills a l'universitat,
tenir feines qualificades,
i, per tant,
això és el que ha passat a la Unió Soviètica.
El que hem vist és aquesta degradació.
Per això no és un nivell cultural substancial.
D'aquestes classes populars,
treballadores i mitjanes,
es troben les condicions materials limitants.
Això ho hem mesurat i diria dos indicadors dels nostres estudis,
que són importants.
Pel que fa a l'aspecte material,
aquest rebaixament de la densitat té efectes molt nocius
des d'un punt de vista financer, econòmic i d'eficiència.
I, per tant,
si una ciutat té 8 vegades menys densitat de la seva ideal,
i ha augmentat de l'ordre del 20% 3 vegades,
vol dir que la despesa a nivell no només del temps de transport
que es dispara,
com vosaltres sugeríeu,
i això té un impacte amb la despesa de carburant de les famílies,
sinó també la despesa energètica, hídrica,
l'impacte ambiental,
els minuts de vida perduts diàriament
en el transport intermodal al matí i al vespre,
en els píxars,
i, d'altra banda,
pel que fa a l'aspecte de l'isolament o la soledat,
que és importantíssim,
també ho hem mesurat.
Hem vist que cada cop que es duplica l'harmonia o la fractalitat
o la qualitat d'un disseny urbanístic,
hi ha un augment del 31-32% de la qualitat
dels patrons d'interacció social.
Això vol dir que els llassos de confiança entre les persones
es reforcen,
que la gent té un tracte més freqüent i més sòlid
i que la gent té un tracte més sòlid
i que la gent té un tracte més sòlid
i que la gent té un tracte més sòlid
i que la gent té un tracte més sòlid
i que la gent té un tracte més sòlid
i que la gent té un tracte més freqüent i més sòlid
i més amable i més positiu amb els seus veïns
i que, per tant, això té un impacte positiu en l'economia,
en l'estabilitat familiar, etcètera.
El que els sociòlegs nord-americans diuen,
les famílies intactes.
Les famílies intactes,
el que en podrien dir la família tradicional,
on hi ha un pare, una mare, els fills,
i no hi ha hagut cap gran daltabaix,
aquest percentatge s'ha anat reduint substancialment
a les famílies.
Per tant, certament sí,
dir que aquesta baixa densitat t'impacta
amb una menor eficiència material, ambiental,
però també, des del punt de vista espiritual,
els llassos de vincle entre les persones s'afableixen
i, en canvi, a l'augmentar la fractalitat o la qualitat
del disseny arquitectònic i urbanístic,
obtenim uns efectes exponencials
que fan que aquella societat sigui més pròspera,
més saludable i més humana.
Ramon, gràcies per ser tan didàctic.
Amb les teves respostes,
perquè aquí estem tota l'estona sentint-ho amb el cap,
encara que no ho puguis veure.
Marari, ara que ens traslladíssim aquí a casa nostra,
has dit moltes coses i moltes deies molt interessants.
Jo em quedo també amb un dels avantatges
que hem tingut en aquesta secció,
i és que parlar del dret a l'accés a l'habitatge
és un dret que ramifica molts altres drets.
Un és evident, que és el de la nacionalitat
o el de la residència habitual per efectes fiscals,
i, per altra banda, alguns de menys evidents,
que és la associació, el fet de residir en un lloc
i permet o tenir una plaça,
o un poder ajunta-se i un poder organitzar-se
i muntar alguna mena d'iniciativa o de projecte.
Amb el que et deia tornar a casa,
creus que Barcelona està saturada a nivell d'habitatge,
això per una banda,
i després podem concloure que el model està en ciutats mitjanes?
Sí, pel que fa a Barcelona hi ha una forta demanda o dèficit,
una demanda no satisfeta d'habitatges acumulades.
Aquesta demanda no satisfeta d'habitatges a l'àrea de Barcelona
es pot estimar al voltant d'unes 200.000,
que és una xifra molt important,
i que està previst que en els propers 20 anys
es puguin dissenyar, construir, fabricar
i ocupar, vendre aquests espais,
perquè, aproximadament,
les 200.000 famílies puguin incrementar la qualitat
del seu espai residencial.
D'aquestes 200.000 habitatges que està previst
que es construeixin en els propers 20 anys,
la ciutat estricte ja no és una ciutat
que es construeix,
la ciutat estricte de Barcelona només en podrà absorbir
de l'ordre d'uns 40.000, és a dir, un 20%,
és una xifra molt petita.
I l'altre 80%, els altres 160.000, aproximadament,
hauran de ser allotjats al llarg i ample
de l'àrea metropolitana, els 36 municipis,
o inclús en alguns casos
des dels 125 municipis de la regió metropolitana.
Què vol dir això?
Que la manera com, a través del disseny urbanístic,
la planificació, les inversions públiques i privades
i la regulació de l'administració conformin aquest creixement
tindrà un impacte molt fort en els propers anys,
perquè això estaríem parlant potser de l'ordre
de més de mig milió de persones
que es reubicaran pel que fa al seu habitatge en els propers anys.
Això és una xifra molt substancial per a una població
com la de Catalunya i per a la ciutat de Barcelona.
Dit això, es menta que és molt important
que aquesta distribució es faci de manera intel·ligent.
Per exemple, nosaltres hem vist que els creixements urbanístics
són unes xifres molt importants per a la ciutat de Barcelona.
I també hem vist que els creixements urbanístics
amb mixtura d'usos que integren de manera harmoniosa
uns certs espais residencials,
amb certs espais comercials, culturals i d'usos socials,
amb uns certs espais verds,
amb una certa dotació d'oficines i d'oficines
vinculades a l'activitat d'enténsia i coneixement.
Aquesta mixtura d'usos és la que genera una millor harmonia
pel que fa al tracte entre les persones,
una més gran accessibilitat pel que fa als serveis
de la ciutadania, en concret, de les persones més vulnerables,
siguin persones grans o vídues,
infants o persones en situació de vulnerabilitat
o de dependència o d'alguna forma de discapacitat forta.
I, per tant, és fort desitjable que no hi hagués
una segregació molt forta territorial
entre els espais residencials, els espais comercials,
perquè aquesta segregació s'ha experimentat
i ha donat resultats molt negatius.
Això que dèieu és un risc social per a la ciutat de Barcelona
i també per a la ciutat de Barcelona.
Això que dèieu és un risc social que, certament, es produeix,
que d'una banda hi ha un cert risc de concentrar
en bosses d'emergència una part de la immigració,
i això genera, evidentment, ressentiment
i eleva el risc del crim, etcètera,
i alhora també un cert risc d'augment de la xenofòbia
i dels prejudicis de tipus ètnic i social
que pot tenir conseqüències molt negatives, com és natural.
Per tant, el que es tracta és aquesta mixtura d'usos
on la gent convisqui, on la gent vegi els seus conciutadans
de manera freqüent i tingui un tracte de confiança.
I, en aquest sentit, jo crec que, clar,
s'ha de fer una anàlisi territorial d'aquests 36 municipis,
o 125 de la regió metropolitana,
i veure quina és la millor manera de distribuir
aquests 200.000 habitatges.
Només diré un punt final, i és que metodologies
com la de la ciència de les ciutats
crec que pot ajudar moltíssim a l'estat espanyol.
Crec que pot ajudar moltíssim a resoldre aquest problema,
perquè sapiu que en els últims anys,
per exemple, amb alguns canvis de regulació,
a la ciutat de Barcelona només s'havien fet
un 57 habitatges de protecció oficial,
i això és una xifra molt petita per una gran ciutat com Barcelona.
En uns quants anys, es tractaria d'harmonitzar
el disseny urbanístic amb aquesta gentificació
d'una manera intel·ligent a mixtura d'usos
i fer-ho d'una manera en què hi hagi
un cert arrelament cultural i social,
i que no aquestes persones, tant si són de tota la vida,
siguin immigrants dels últims anys
que puguin formar part del teixit social
amb tota la naturalitat com la resta de ciutadans.
I si em permets una última posdata, només una,
perquè és que jo, l'Albert, no ho sé,
però jo estic una mica fascinat,
perquè són coses que a priori serien de sentit comú,
o són necessitats o inquietuds que tots veiem
que està fallant el sistema,
i tu estàs fent una estructura o un engranatge planificat
en el qual tot pren sentit.
És que, no ho sé, ara tindré un urbanista de guàrdia,
que és qui diria jo.
Després de les localitzacions,
la pèrdua de teixit industrial a Catalunya
i aquí entrem en l'urbanisme,
està clar que el monocultor del turisme i del totxo
ha implosionat a Catalunya i, creiem o crec jo,
que és que, en fi, està fent aigües per tots els costats.
Entes creus que s'hauria de produir
una reestructuració econòmica
que en lloc de que l'única activitat rentable
per part de les elites sigui la bombolla del totxo
i anar més cap a un model industrial?
Aquest és precisament el gran repte econòmic
per Barcelona i per Catalunya per als propers anys,
que és establir una estratègia de desenvolupament econòmic
que doni continuïtat al llegat més preciós que hem rebut,
però també amb canvis substancials,
perquè l'economia catalana fins al 1939,
fins a l'inici de la dictadura, es caracteritzava,
perquè Catalunya és un país de poca població,
i llavors tenia uns 3 milions d'habitants,
per la qualitat dels productes.
Catalunya era un dels països més pròspers d'Europa,
més que bona part del nord d'Europa,
inclús hi havia uns salaris molt superiors
als de la resta de l'estat d'Espanya,
i hi va haver un canvi.
En els primers 20 anys d'autarquia hi va haver un sistema nazi-feixista
que va portar a quasi el col·lapse de l'economia
un empobriment descomunal,
i a partir de finals dels 50 el desarrollisme.
El desarrollisme vol dir
que el desarrollisme era la pitjor,
és a dir, la pròpia dels països en desenvolupament.
El desarrollisme és el que es va fer a Espanya en els anys 60,
però també es va fer a Egipte, es va fer a Argentina,
es va fer a Turquia,
eren els països que seguien les receptes dels Estats Units,
els països que eren considerats una mica de segona categoria,
perquè tenien un nivell desenvolupament econòmic
en aquell moment inferior.
I també hi havia un nivell de desenvolupament
de les productes,
i fer-los accessibles a una part de la demografia més àmplia.
Hi va haver moltíssima sort en aquells anys,
era aquell moment de la fase de la guerra freda,
en el qual l'Europa lés, evidentment,
era l'altre bloc, i dins l'Europa occidental
l'immensa majoria de països es provaven
amb un sistema ob democràtic o quasi democràtic,
amb un cert règim liberal,
permetia unes mínimes llibertats,
i per tant hi havia un nivell de desenvolupament superior.
De suport a l'automòbil francès o alemany,
de suport a l'industria britànica, francesa o germànica,
de suport al Benelux i a Holanda...
Per tant, la bona part de l'industria que s'ha desenvolupat,
no tota, però la majoria a Catalunya en els últims 60 anys,
és d'un nivell de sofisticació mitjà o mitjà baix.
Això és important dir-ho, perquè es diu molt poc sovint.
I això és el que explica que els salaris siguin tan baixos.
Els salaris de Barcelona són una tercera part dels que són a Boston,
per exemple.
I també hi ha altres països més baixos que altres països
de l'Europa continental, que tampoc són molt pròspers.
Per tant, hi ha hagut una estratègia errònia econòmica,
en els últims 60 anys, que ha tingut una conseqüència negativa.
Què caldria fer?
Una doble estratègia, d'una banda,
afavorir que aquelles indústries que tenen una gran trajectòria,
una gran història en el país i a la ciutat,
i a l'àrea metropolitana, donar-los continuïtat,
però afavorint una diversificació i sofisticació
de la ciutat i de la ciutat,
i, d'altra banda,
una certa reindustrialització centrada en els productes
i serveis de valor afegit.
És un altre problema que s'ha fet poc en els últims anys,
que és que, com s'ha tendit a fer productes i serveis
de menys valor afegit,
tenim un ecosistema de startups mediocres,
tenim un ecosistema industrial amb polígons buits o semibuits
i estancats, i que van perdent lentament companyies,
i tenim un sistema de serveis de poc valor afegit,
però valor afegit baix com és el turisme.
Per tant, el canvi que s'ha de fer a l'economia catalana
en els propers anys és descomunal.
Només una última pregunta per marxar, molt ràpida, molt senzilla,
la pots contestar ràpid.
Hi ha algun exemple a Catalunya de pobles, ciutat,
que t'agradi particularment, que sigui un bon exemple?
Sí, certament n'hi ha. N'hi ha molts que tenen molt d'encant.
Seria una mica injusta agrair-ne alguns,
però jo crec que hi ha pobles arreu de Catalunya,
però ara estic pensant en particular
que hi ha pobles que tenen molt d'encant.
A l'hora de metropolitana,
jo diria que el que hi ha és barris amb cert encant
i molts d'altres que es van fer de manera ràpida
i amb poques condicions en el tardofranquisme,
que van redundar amb un descens d'alcoholtavi dels ciutadans,
però n'hi ha molts de municipis.
Em sabria greu dir-ne alguns, de veritat,
però estic pensant en quatre o cinc ara mateix,
però sí que n'hi ha molts.
Crec que és important que aquest llegat arquitectònic,
urbanístic i en general sublint que tenim a Catalunya,
sobretot d'altres èpoques històriques,
doni continuïtat i sent una miqueta més crítics amb nosaltres
mateixos, perquè la impressió que em fa ara,
que porto ja més de deu anys vivint a fora de Barcelona a Boston,
és que de vegades els davants de Barcelona
tendeixen a ser una mica massa autosuficients.
Crec que hi hauria d'haver una mica més de comparacions
amb altres ciutats o altres països d'arreu del món,
i veure com donar continuïtat a la nostra propi llegat
i a la nostra propi cultura,
però també aprenent dels altres i sobretot donant-les al talent,
que és una cosa que es fa poc sovint a Catalunya.
Diria que arreu de Catalunya tenim un llegat arquitectònic
i urbanístic de molta qualitat, una mica estancat,
i crec que ara tenim una oportunitat de donar-hi nou impuls.
Doncs tanquem amb aquesta reivindicació que ha fet en Ramon Gras.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí
al Suplement d'Estiu. Una abraçada.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
S'ha fet llarg. Fins i tot una mica pesat.
Però ara sí, ja són aquí.
Aquest cap de setmana torna la Lliga i torna el tot gira.
Atenció!
Torna l'esport en directe explicat a la nostra manera.
Dissabte tornen els patafams del solar.
Des de Noeta, Reial Societat Girona.
Diumenge viurem el debut de l'Espanyol a segona.
Comença l'operació tornada a primera amb l'Albacete Espanyol.
A més, us acompanyarem fins a la TDT del Getafe Barça
amb tota l'actualitat del Mundial Femení.
Torna la Lliga i torna el tot gira.
El programa esportiu líder del cap de setmana.
Dissabte a les 4 de la tarda i diumenge des de les 6.
Amb David Clopés.
Arriba a Vilanova i la Geltrú
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran a més de 50 nusos
de velocitat en aquesta primera regata tan esperada.
Viure la 37a Copa Amèrica
del 14 al 17 de setembre a Vilanova i la Geltrú.
Aquest estiu, menja, somriu, compra i gaudeix
a Castelldaro, Platja d'Aro i Segaró.
Però, com que en un dia no en faràs prou,
queda't a dormir i repeteix.
Menja, somriu, compra, gaudeix, queda't a dormir
i repeteix a Castelldaro, Platja d'Aro i Segaró.
La tecnologia ha d'estar al servei de la ciutadania.
Per això la Generalitat de Catalunya
impulsa l'estat del benestar digital.
Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes
a l'hora d'accedir digitalment als serveis públics
en tots els àmbits.
I això vol dir tenir una cura especial dels col·lectius
més vulnerables i assegurar la connexió a la xarxa
per a tothom.
La transformació digital s'ha de centrar, sobretot,
en les persones.
I per aquest motiu l'administració ha desenvolupat
noves modalitats i nous canals d'atenció perquè ningú
quedi fora de la tramitació digital.
Atenció Ciutadana.GENCAT.CAT
Humanitzem la tecnologia.
Practiquem el benestar digital.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Mireu com ballo, jo soc en Tito.
I aquest és el Paluix del Tito.
Mireu com n'és, també, de bufó.
El Paluix del Tito, a la venda a la botiga de TV3
i als ponts habituals.
012, la millor resposta.
No t'havies acabat el llibre?
Sí, però ja n'he començat un altre.
Bibliodigital és un servei de préstec de continguts digitals
disponible per a tots els usuaris
amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.
S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador
o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app
si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil.
Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules...
Entra a biblioteca.ebibliopuntcat
i tindràs tota la cultura a l'abast.
Diuen que a tothom li agrada viatjar.
Però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina,
els Estany del Carlit, l'Ebre...
Et portarem d'excursió al costat de casa perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
Cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
A Muntanya, la gent se saluda.
11 i 38 minuts, Mariano de la Cruz.
Bon dia, com anem?
Molt bon dia, superbé, no? A punt de cavall, ja, la cosa.
Ja ho tenim, avui, aquest dissabte.
Ara marxem de colònies, no sé si ho saps.
Marxem de colònies. De fet, marxem d'esplai.
Marxem d'esplai, avui.
Hem fet fins ara colònies en aquesta secció dedicada al temps de lleure,
que es diu temps de lleure,
i avui parlarem d'un fenomen,
potser no és la part més divertida de les colònies,
però és una part important, que són els serveis.
Els serveis poden ser, a veure,
un servei a mi de colònies que passa pel cap
i es para a la taula, per exemple, no?
Correcte.
És una estona que dedica caos, esplais i colònies,
a fer una sèrie de tasques,
i són unes tasques que va molt bé fer-les,
perquè a banda que es fan en comunitat
i les fas fora de casa,
ara suposo molts pares i mares que ens escolten i diuen,
a casa no fa res. No fa res, no treu ni la pols.
Exacte. Les colònies sí que ho fan.
És un fenomen curiós i, de fet,
segons sentirem ara a continuació,
veurem que anar de colònies és una cosa que pot ajudar
que els infants desenvolupin l'autonomia
i que també, al final, encara que no és l'objectiu final,
s'acabin entenent perquè han de col·laborar a casa.
Exacte, i la responsabilitat que això comporta, al final.
Exacte, sí. En fi, avui visitem l'esplai Jeb Vallirana.
Això vol dir que viatjarem fins a la casa de colònies
el company a Vilanova de Sau, a Osona.
A propet de casa. Ens apropa això, eh?
Som-hi que balla, doncs.
Avui visitarem l'esplai del Jeb Vallirana.
Això vol dir que viatjarem fins a la casa de colònies
el company a Vilanova de Sau, a Osona,
on ens esperen un centenar d'infants i joves
d'entre 5 a 17 anys, juntament amb els seus monitors.
Nosaltres, però, ens quedarem amb els grellers,
que són la franja dels petits i mitjans.
Bon dia, grellers!
Bon dia!
Molt bé, molt bé!
Amb ells coneixerem com es treballa l'autonomia,
la responsabilitat i la convivència a través dels serveis,
un moment molt important per la majoria de causes, plais i colònies.
Els serveis són una estona clau,
que normalment es fan al matí
i que consisteixen a netejar la casa,
l'entorn, per a taula i ajudar en altres tasques
pel bé de la comunitat.
Vaja, tot allò que segurament molt somiaríeu que fessin també a casa.
Comencem parlant amb alguns infants
per veure si saben de què parlem.
Molt bé, molt bé! Què, com anem?
Bé.
Com et dius? Iker.
Quants anys tens, Iker? 11.
Què és la responsabilitat?
Si tu tens cafè, per exemple,
si tu tens un germà petit,
doncs tens la responsabilitat de vigilar
i estar amb ell quan estigui districte,
perquè estigui millor.
És com una necessitat.
I què és la independència?
És com que només vas tu sola a una cosa,
les fas tu sola.
És com que només ets tu.
Et consideres una persona lliure, autònoma i independent?
Més o menys.
Com et dius? Neus.
Quants anys tens? 10.
Quants anys fa que vens de colònies? 5.
M'acaben de dir que fa poca estona
heu fet una cosa que es diu serveis.
Sí.
Tu com ho definiries amb les teves paraules?
Cuidem la casa i el medi ambient
i tota la brossa que tirem
i embrutem el planeta.
Són coses per millorar l'entorn
i que tots fem alguna cosa
i que tots fem alguna cosa
perquè després a la vida
ja ens sigui més fàcil acostumar-nos.
Ens pots anomenar els serveis que feu?
Els recordes tots, eh?
Habitacions, voltants, lavabos, para-taula...
Hi ha un que no sé què vol dir, que és habitacions.
Què és?
El que més m'agrada és el de d'aquí
i el de voltants.
El de voltants.
Per què?
Perquè és com recollir la brossa que n'hi ha per terra.
Que la brossa suposo que és vostra.
Sí.
A vegades és algun plàstic que ve volant.
No m'has dit el que més s'agrada?
I el que més m'agrada?
El que més m'agrada?
El que més m'agrada és el de d'aquí
i el de voltants.
El que més m'agrada?
El que més m'agrada és el servei de lavabos.
Perquè és com netallar-los.
I no t'agrada?
No.
Per què? Què et trobes?
No sé, però em fa com cosa.
Molt bé, com dius? M'han dit que pau.
Sí, m'han dit pau.
Per què és important complir bé amb aquestes coses?
Si tu compleixes bé,
el millor els altres també estaran més animats per complir bé.
I tot funcionarà.
Si un no compleix bé, el millor l'altre tampoc.
S'ha de ser titular!
Coneguem ara els seus monitors i monitores.
Expliqui-his identity.
Me'n podeu dir primer tots els vostres noms.
Seu per tu.
Jo em dic Ideia Belloqui.
Jo Julia.
I jo Marc.
¿Quants anys fa que heu fet de monies?
Vint anys, per tot, tres anys fan monitor.
Jo anava junts els tres al grup abans anàvem companys al grup.
Avui estem preguntant sobre el tema dels serveis i ara anirem cap aquí.
El primer que us vull preguntar és com es pot fomentar l'autonomia als infants?
Doncs aviam, per fomentar l'autonomia el principal és deixar-los sols.
Si no puc escombrar, s'intenta i si després s'ha de repassar, repassa,
però primerament que l'infant ho intenti.
En quins moments es treballa això en concret?
És a dir, en quin moment es treballa l'autonomia?
Realment jo crec que es treballa durant totes les colònies.
Des del moment de pujar a l'autobús i deixar les motxilles,
posar-te al llençol del matalàs, les dutxes, tot.
Al cap i a la fi no tens els papes que et donen de venir darrere.
Tenen molts nens i...
D'acord.
Això, que són molts nens, ho han de fer.
I sí que estem aquí quan necessiten i ens demanen ajuda,
però és la feina seva i ells ho saben ja.
O sigui, ja no venen a demanar-te ajuda.
Primer ho intenten normalment,
i llavors quan fallen és quan venen,
però la idea és aquesta i sigui constant.
Us trobeu diferents i resistències per això?
Home, depèn del nen, de l'infant i també de l'edat, també.
Perquè els més petits sobretot és que has d'estar més a sobre,
moltes vegades perquè encara no han arribat a aquest punt de...
Puc fer les coses jo sol i després demanar ajuda,
si no, moltes vegades recorregim a primer demanar ajuda
i en comptes de fer-ho sols.
Però a mesura que van creixent ja s'acostumen.
Jo crec que és molt positiu que siguin deu dies
perquè veus com l'evolució,
perquè els primers dies estan com molt en plan la mama, la mama, tal,
i és com que troben a faltar la figura materna i paterna,
però després ara que portem quatre o cinc dies
és com que ja veuen que no està i s'espavilen sols.
Veuen que no hi ha més remei, no?
Ho fan, ho fan.
L'autonomia es treballa des que neix l'infant.
Sílvia Blanc, doctora en psicologia de l'educació,
professora i investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'autonomia vol dir escoltar,
veure si té una joguina pròpia, encara li costa gatejar,
deixar que pugui fer l'esforç per arribar
i això ja és promoure l'autonomia.
Per tant, no és als cinc anys, sinó des que neix,
molt abans dels cinc anys segurament tindrà ganes d'ajudar a portar els plats
o de treure la roba quan està estesa.
Òbviament, ho farà primer d'una manera molt poc àbil
perquè té la motricitat fina poc desenvolupada,
però quan més la faci, més àbil serà.
Per tant, sempre a les activitats quotidianes,
que participi ja des de ben petit quan ja mostra interès
i a partir d'aquí anirà progressivament,
podent-ho fer als cinc anys i a partir d'aquí,
molt més autònom que quan era més petit.
Tu a casa fas serveis?
Sí.
Què fas?
Sí, doncs a vegades posar la taula,
ordenar la meva habitació,
fer el meu llit, també a vegades.
A vegades què vol dir?
Doncs que no és cada dia, però tampoc és mai.
Com us dieu?
9.
Àlex.
I edat?
7.
9.
7.
9.
A vegades hi ha conflictes fent serveis?
Sí, perquè no m'agrada que tu decidís si pates arriba
i que m'agradaria que estigués tot ordenat.
T'agradaria?
Això vol dir que a vegades no està.
No.
Ho dutes claríssim, també.
Claríssim.
Aquí assenyalem qui és el responsable,
la responsable que no estigui en la habitació.
La meva germana, no.
La meva germana fa molt...
Que el recollis un dia i després ho torna a ficar tot,
pates arriba, t'ho juro.
És que no hi ha ni 24 hores que ho fiqui bé.
Veig que...
Ni 24 hores.
Es nota que ho has intentat moltes vegades
i que no te n'en surts, eh?
Ja.
Jo tinc 9 anys de màgia matèria.
Has dit 12.
Ja està tot dit, no?
Sí.
I us ha parat algun conflicte
una vegada fent serveis amb algú?
Bueno, a ver, gent que no vol fer-los...
Que s'ho pren una broma...
Què he trobat a banda d'això?
Perquè penso en algú a casa que vol intentar que...
o que se n'adona que potser no ha fet prou
perquè els serveis ja es facin serveis.
Què es pot recomanar?
Què funciona i què no funciona?
Home, jo sempre els intento explicar
que estem aquí tots junts,
que tots embrutem,
que a casa teva, igual que s'embruten els plats
i els portes a la pica o els fiques a 30 plats,
aquí et s'ha de fer igual,
perquè hem de conviure entre tots.
I si et dic, això a casa no ho faig.
Això a casa no ho faig, jo li dic, doncs aquí sí.
D'acord, alguna cosa que vols més en aquesta línia?
No, bueno, que potser...
No ets una persona que embrutes molt voltants,
però després vas a dinar i ets tremendo marrano.
Llavors, doncs, bueno...
Per això és rotatori, no?
Perquè cada dia fas una mica de cada cosa.
Llavors, bueno, conscienciar-los.
Jo trobo que està molt bé, serveis.
No és una estona molt llarga.
També parlem amb els grups,
és un moment d'estar tot l'esplei en germà, no?
Llavors, no ho sé, trobo que està molt bé.
A veure, per la comunitat, no?
Sí.
La convivència.
La convivència, que és pel bé de tothom.
No podem viure com a porcs,
per molt que estigui a la muntanya.
Quines creieu que són les conseqüències positives
de promoure l'autonomia aquí, de Colònia?
És a dir, moltes vegades se li la frase.
És que anar de Colònia es nota.
Home, la intenció és que s'apliqui després al sortir d'aquí.
Sí, és que els infants vegin que,
agafant aquesta rutina que hem agafat,
veient que poden fer coses sols,
fent activitats i també compartint espai amb altres,
que moltes vegades hi ha fills únics o coses així,
i aprenent també a compartir espai, moments,
i que tots hem de treballar per un mateix objectiu,
que és mantenir la casa de Colònia es neta,
estar tots en un ambient més...
una bona convivència.
Sí.
Les Colònies és un context per a l'autonomia meravellós,
que sabem, a més hi ha investigacions que motiven els infants,
perquè tenen altres companys i companyes,
hi ha més temps, és un context més relaxat,
hi ha molts models de maneres de fer les coses,
perquè els monitors ho fan d'una manera,
els meus companys d'una altra, les companyes d'una altra,
per tant, es respecten molts més els ritmes,
hi ha molta més distància, menys distància,
amb els monitors és molt més distès,
i per tant, per als monitors seria iniciar
amb aquests equips que fan per fer aquests serveis
i que ho valoren també com a algo divertit.
Si hem de netejar i és un pal,
doncs ens posem música i això ens anima,
que d'alguna manera ja ho fan,
però iniciar també amb els monitors ajudant com a models
i donant una mica d'orientacions no donen ordres,
sinó participant tots i fent de model,
perquè és cert que hi ha molta sobreprotecció
i un malentès de dir, ai, pobret, és molt petit,
no fa el llit, bueno, no el fa sol el llit,
podem-ho ajudar.
Ho hem d'endreçar a les joguines,
doncs juguem menys estallant a la capsa de joguines,
fem-ho fàcil, si totes han d'anar
amb una postura molt ben guardada,
serà molt difícil que un petit ho faci,
però si ho posem en capsa serà molt més fàcil.
Per tant, els monitors una mica això,
participar a l'inici i progressivament,
com fan les famílies,
doncs anar deixant que aquell equip ja pugui fer-ho
quan té les habilitats,
i també crear uns equips de serveis on hi hagi infants
que potser ja fan una mica més o en saben més,
o tenen més anys i els hi és més senzill,
amb d'altres que menja.
És a dir, que els equips siguin una mica heterogènics,
en quant a ritmes, nivells, i d'aquesta manera,
doncs també uns poden donar suport als altres
amb unes coses i altres,
i inspirar-se una miqueta conjuntament.
Et consideres una persona gran o petita?
Gran.
Per què gran?
No ho sé.
No ho sé.
Et consideres una persona lliure, autònoma i independent?
Sí.
Sí, rotundament?
Sí.
Sí?
Sí.
Cap tipus de dependència encara de ningú?
No.
D'acord.
Et consideres una persona lliure, autònoma i independent?
Mics-mics, perquè encara no soc independent.
No, per què?
Perquè no tinc 18 anys.
Ah, no.
Hi ha gent amb 20, 30, 40 que tampoc ho és.
Ja.
50-50, una altra vegada.
50-50, una altra vegada.
I què faràs quan sol·licis la majoriedat?
La primera cosa que faràs?
No ho sé.
Anar-me a estudiar anglès.
Anglès?
Sí.
I això ho pots fer abans?
Bueno, sí.
Però si no ho faig abans, aniré a estudiar fora.
L'última pregunta que fem amb tothom.
Què fareu quan sigueu grans?
Quan en principi, legalment, ja sou persones independent?
Vull fer tres carreres per ser tenista professional
i guanyar els quatre grans més grans.
A veure, a veure, a veure.
Què no he acabat de dir?
Pots tornar a començar?
Ser tenista professional.
Ah, vols ser tenista professional?
Sí.
I guanyar els?
Quatre grans islams.
Què són?
Wilmeldon, Roland Garros, Open Australia i Estats Units.
Molt bé.
Tot és claríssim, eh?
Sí, clar.
Però has començat a jugar tenis o no?
Sí, ja porto cinc anys.
Cinc anys ja?
Sí.
Vas bé?
Sí.
Doncs et veiem d'aquí.
Espero poder entrevistar-te d'aquí quinze o deu.
Vale.
O menys.
Deu, deu.
Deu?
Ho tens claríssim, eh?
D'acord.
El primer que faré, si els estudis aniran bé, és treure'm carnet de conduïn.
Sí?
Sí.
Per conduir què, exactament?
No sé, cotxes.
Però és que m'agrada molt.
D'acord.
És autosomni?
Sí.
Conduir?
Sí.
Elèctrics?
No, de gasolina o no gasolina.
Però crec que anem cap a quantos...
Ja, ja.
Només quedaran elèctrics, eh?
Bueno, no passa res.
Molt bé.
Algú missatge per tancar?
Per tancar.
Per tancar.
Visca a Catalunya Ràdio.
Molt bé.
Ai, quants somnis, eh?
I que clau tenen, eh?
Especial predilecció per aquesta secció, la veritat.
És que...
És tota una aventura, parlar amb ell.
És tota una aventura.
És espectacular.
Tenim un altre nen pel territori.
I tant.
Connectem amb ell.
Miquelet, on ets?
Hola.
Hola, hola, hola.
Què?
Per on pares?
Bé, per aquí, pels voltants de Granullers,
perquè hem anat a fer una ronda per l'AP7,
per la nostra carretera que és gairebé Patrimoni Nacional.
Hem estat allà a fer una ronda amb la patrulla de...
Recorda'm això.
Els agents de tràfic dels Mossos d'Esquadra.
Exacte, que avui ets amb ells.
Estàs patrullant, mai millor dit, les carreteres catalanes.
I què?
Què hi heu trobat?
Què hi hem trobat?
Doncs mira, ara volia preguntar-li al Cap de Tor
perquè ell em diu no només multem, home.
A veure, Cap de Tor, què més feu a part de multar?
Què més feu?
Com estigueu?
Com bé has dit, hem estat a l'AP7
i hem anat a les nostres subjectius.
Per exemple, amb aquesta via,
a Dança, que ha hagut tot aquest augment del trànsit,
coincidint amb la retirada de les barres de Peatge,
doncs ens trobem que el trànsit és molt abundant,
sobretot en aquests dies d'operació sortida,
i una de les nostres funcions és intentar garantir
la mobilitat i la fluïdesa del trànsit.
Per això, quan es produeix una incidència,
un accident, una variada d'un vehicle,
intentar obrir la via el més aviat possible
per reduir les retencions i no afectar la mobilitat.
Albert, sé que m'has demanat el nom del Mossos d'Esquadra,
però jo el sé, i si no te l'he dit és perquè el Mossos d'Esquadra
no vol que no digui el nom.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
Vols anònim?
Sí, no vols que els Mossos d'Esquadra no vulguin.
D'acord?
Anònim.
M'has deixat tan mal professional,
però t'he prohibit dir el nom.
D'acord, perdó.
M'has deixat malament a l'antena.
Vosaltres sabeu que al Drive hi ha el capibara anònim,
quan no saps qui és la persona, doncs anònim.
Efectivament.
Doncs mira, una de les coses que ens hem trobat
és precisament una varia de camions,
i ell m'ha dit que això és una de les coses
que amb més problemes els otorga,
i moltes vegades, a més, sent fora de la seva competència,
és un problema amb el que es troben sovint.
Què passa amb els camions quan es queden a un vural de la carretera
i per què els veiem tants dies que passem un dia a United
i segueix el mateix camió allà posat?
Sí, correcte.
És un servei que, a part d'afectar negativament
a la circulació, a la fluïdesa,
doncs que ens porta problemes perquè nosaltres,
com bé saps, no tenim grues.
Llavors, estem depenents sempre d'empreses privades,
d'empreses d'assistència, que són les que s'han de posar d'acord
amb el propietari del camió, amb el xofer,
per fer el servei.
I a vegades aquestes coses es demoren,
sobretot quan són vehicles estrangers
o quan hi ha alguna altra complicació amb la càrrega i més.
Llavors, intentem interferir,
intentem agilitzar totes les gestions
per treure'l de la via al més aviat possible.
Això també és una de les funcions.
Des d'on us han dit que ha de venir una grua?
Perquè a vegades, clar, aquestes asseguradores,
cada camionet té el seu contracte privat d'asseguradora.
Des d'on ens han arribat a dir
espereu que ha de venir la grua des de...?
Des de qualsevol puesto, des de Tarragona, des de València.
Ara truco al mecànic que està de vacances
i ha d'anar a buscar la furgoneta.
Aleshores, el que intentem és reduir els tempos
i treure'l del vehicle al més aviat possible.
I quan és el màxim que heu tingut un camió estacionat al voral de la P7,
per exemple?
Jo recordo que aquest any hem tingut un cas, va haver-hi un camió xec
que va estar pràcticament una setmana al voral de la P7,
perquè va complicar molt,
el xofer no hi havia manera de que el retirés
i vam haver hagut de fer gestions amb l'empresa, que era estrangeres,
i a part de la barrera idiomàtica,
que també hi ha un hàndicap que aquests tipus de rescats valen diners
i a vegades és difícil que algú els assumeixi.
Llavors, escoltant tot això que em poso les mans al cap
només de pensar que he de parlar amb una empresa xeca de camions,
és vocació, si hi ha gent de tràfic?
Un cop ja estàs dins dels Mossos d'Esquadra,
és vocació que acabes a tràfic o...?
Trànsit, tràfic és més perillós.
No, no tràfica el mosso, el mosso no tràfica.
De trànsit, perdó, és vocació?
No traficant o no trafiquem de moment?
Sí, és una especialitat força vocacional.
De fet, el servei t'ha d'agradar,
és un servei que és molt satisfactori quan les coses van bé,
però també té la seva part dura,
tant a nivell físic com a nivell a vegades psicològic.
Quina és la part més dura del servei d'un mosso de trànsit?
Bé, generalment són els accidents.
Els accidents greus són el més complicat a vegades de país
o el que al molí poden afectar més personalment.
Perquè suposo que sou vosaltres els encarregats de comunicar
a la família la notícia de que la persona que ha mort
de l'accident era familiar seu.
Sí, en aquest cas i concretament als que estem de caps de tor,
és una de les nostres funcions,
i tot i que tenim una certa formació per fer-ho,
doncs sempre és un servei, que tot i que s'ha de fer,
s'ha de fer correctament de millor manera,
perquè al final la família també tenen dret
a que la comunicació es faci en persona
i es faci de manera oportuna,
però per un mateix a vegades també és un servei
que no és agradable, evidentment.
Crec que el plantenem tots, en aquest sentit.
Crec que a aquest paper no el voldríem fer ningú.
Oi, Albert?
Sí, ara m'has deixat aquí mut.
Clar, jo ara he tancat el programa amb 40 segons.
Has deixat una mica... Una mica, sí.
Clar, no, et volia deixar aquest espai final.
Ara és la pitjor pregunta al final.
Anava mirant l'hora perquè poguessis païr-ho i despedir-ho bé.
Miquelet, moltes gràcies avui per haver-te'n passat també
als Mossos d'Esquadra per haver deixat que els acompanyéssim.
Amb una abraçada i demà més.
A vosaltres. Adéu, que vagi molt bé.
Nosaltres ara ens acomiadem ja del suplement d'estiu d'aquest dissabte,
12 d'agost del 2023.
Déu-n'hi-do!
Com passa de ràpid les hores i com van passant els programes.
Al Catalunya Mestia Cap de Semana a les dues.
Recordeu amb Neus Bonet.
I atenció perquè avui torna la lliga, torna el tot gira.
I també David Clupés, que torna de vacances.
A partir de les 4, amb aquesta cita reial Societat Girona.
Fins demà!