A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 26 de novembre del 2023.
Avui al suplement, Tertúlia, Murió, el Marc, cap de Política del Nació,
la Núria Oriols del diari Ara, el Marc Molins, advocat penalista,
l'Anna Pardo de Vera de Público, a les 10 la setmana tràgica
amb el Columnista, el Wall Street Journal, el Lions Indreu
i el politolac, Toni Radon, i avui diumenge també...
Jo crec que em vaig tornar una miqueta, perdona'm la paraula,
que és una paraulota, gilipolles com vaig començar a fer televisió.
Que la tele és veritat que arribes allà, ni que siguis de Manresa,
ni que siguis un noi de poble, doncs arribes allà i diuen
vols un entrepar? I tu, hòstia...
Avui al suplement, el cuiner Jordi Cruz,
un home que acumula estrelles Michelin
mentre grava programes de Masterchef a Dojo,
fa pocs mesos que ha estat pare,
com es concilia una vida laboral frenètica amb quatre restaurants,
avui i amb la paternitat, bàsicament,
avui a quarts d'onze la conversa sencera amb el Jordi Cruz,
en un diumenge on també tindrem l'excusa de la Marina Porras,
la màquina del temps de la Marina, la Minos,
els arguments universals de la Marta Ferrer,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabent,
el de Maudeixo,
i a les 12, avui a l'eclipsi,
les nits de l'actor Sergi López.
En un diumenge, com explicàvem,
en què de seguida ens despertarem
amb la terra esplana del Joan Anton Català
i també amb l'ofici d'educar de l'Elisabet Pedrosa.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet, bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui són notícies als 39 presoners palestins
alliberats aquesta nit passada
i que ja són a territori palestí.
Els 17 ostatges lliurats per Hamas
també han arribat a Israel.
El segon intercanvi d'hostatges i presoners
en el segon dia de Treva, ahir,
va estar en suspens durant unes hores.
En principi s'havia de fer cap a les 3 de la tarda,
però Hamas ho va endarrerir fins a la nit,
argumentant que Israel estava incomplint
l'acord d'Alto al Foc.
Avui, diumenge, és el tercer dia d'Alto al Foc,
després de gairebé 50 dies de bombardejos
i més de 13.000 morts.
Israel i Hamas van acordar una treva de 4 dies
per l'intercanvi de 50 hostatges i 150 presoners
a canvi de l'aturada dels atacs
i de l'entrada massiva d'ajut humanitari a Gaza.
També és notícia avui la manifestació
que ahir va omplir els carrers de Barcelona
amb motiu del Dia Internacional
per a l'eliminació de la violència contra les dones.
Sota el lema prou violències masclistes s'ha acabat.
La marxa va recórrer el Passeig de Gràcia
i va acabar la plaça Universitat.
El manifest del col·lectiu Novembre Feminista
reivindicava més recursos
per lluitar contra la violència masclista
i també per donar suport a les víctimes.
Exigim polítiques públiques,
recursos i mitjans suficients
per a totes i totis
en el sistema de protecció i recuperació
en front de les violències masclistes
a totes les administracions,
siguin els ajuntaments,
la Generalitat o el Govern de l'Estat.
El Banc dels Aliments de Barcelona
preveu que aquesta edició del Gran Recapte
que s'ha fet aquest cap de setmana
repetirà les xifres de recaptació de l'any passat
i han treballat 18.000 voluntaris
en 2.000 punts de recollida.
De la crònica política,
un cop acordada l'amnistia,
el següent repte del Govern
és aprovar els pressupostos de la Generalitat
per l'any vinent, el 2024.
Però el PSC i els comuns,
els dos socis econòmics de Pere Aragonès,
ja han advertit que no s'asseuran
a negociar els pròxims números
si no es compleixen els actuals.
Ho ha explicat la portaveu del PSC al Parlament,
Alicia Romero,
en una entrevista al programa
L'hemicicle de Catalunya Informació.
Les negociacions per l'any 2024 no han començat,
nosaltres els vam dir
que només parlaríem del 2024
si teníem tancat el seguiment del 23
i s'havien complert
una gran majoria de les nostres mesures,
que eren 282,
i sobretot algunes que per nosaltres
eren molt rellevants,
com és el conveni signat de la B40,
aparència a aquestes obres del tram nord
entre Sabadell i Terrassa,
i l'aprovació del pla director urbanístic de Harrog.
Encara parlant del PSC,
Salvador Illa, vam saber ahir,
com optarà la reelecció
com a primer secretari del partit
en el Congrés Ordinari dels Socialistes Catalans,
que es farà al març,
i que Immanuel Pradales serà el candidat,
en aquest cas, del PNB
a les eleccions basques de l'any que ve.
Pradales, diputat foral de 47 anys,
és la proposta de la direcció del partit
per substituir Íñigo Urcullu.
Cuca Gamarres,
la nova secretària general del PP
a temps complet,
Alberto Núñez Feijó,
obre a la porta d'aquesta manera
un canvi en el càrrec de portaveu al Congrés.
El líder conservador més creu
que el mediador internacional,
pactat entre el PSOE i Junts,
diu que és la pitjor humiliació
de la història d'Espanya.
Eso de ir a sellar la cartilla a Suiza
para que me prorrogue el mandato
de presidente de gobierno
es la mayor humillación
a la que ha sometido el señor Sánchez
a la nación española
en la historia de nuestra nación.
Òmnium Cultural reivindica l'amnistia
com una victòria de la societat catalana
i de la mobilització ciutadana.
El president de l'entitat, Xavier Antic,
assegura que l'amnistia
és el punt de partida cap a l'autodeterminació.
És el principi de la reparació
que exigíem
i alhora el punt de partida
per abordar el nou cicle
que ens permeti abordar
i avançar cap al país lliure
al que aspirem.
Per això cal dir ben alt
i ben fort, sense recança,
que l'amnistia és una conquesta
arrencada a l'Estat a contracort
gràcies a l'amplíssim consens
de la societat catalana.
I avui és el primer
dels 7 diumenges seguits
fins al 7 de gener
que les botigues poden obrir a Catalunya.
Aquest any s'espera
un important volum de vendes
a les grans superfícies
coincidint amb el Black Friday.
La majoria del comerç
de proximitat
no té previst
obrir en festiu
fins després del pont
del 6 i el 8 de desembre,
més pròxim
a la campanya de Nadal.
Ho explica
Catalunya Ràdio
el president
de l'Associació Barcelona Comerç
Prosper Puig.
Moltes botigues
no obriran
els festius
que es pot obrir
justament perquè
tenen una despesa
que després no té retorn.
És a dir,
la gent obre
quan hi ha
realment benefici.
Per tant,
no és obligació
obre qui vol.
Jo estic convençut
que els nostres
començaran a obrir
després del dia 8.
És possible
que el primer diumenge
ja massivament
cobrin els comerços
de proximitat.
seria el dia 10.
Pel que fa als esports,
el Barça acabarà
la jornada quarta
a la classificació
després de l'empat
a una a Vallecas
i la victòria
de l'Atlètic de Madrid,
ara tercer,
amb els mateixos punts
que l'equip blaugrana.
El títol de campió
de MotoGP
es decidirà avui diumenge
a la cursa llarga
del Gran Premi
del País Valencià.
Banyàia té 14 punts
de marge a la general
sobre Jorge Martín.
A la Lliga CB de bàsquet
a les 5 de la tarda
Barça-Girona.
A la mateixa hora
Bascònia-Manresa.
i disputat ja
el Camp Múrcia 105,
Penya 73.
I pel que fa al temps,
avui ens portaran
una matinada
força freda a l'interior
amb molta humitat,
boires,
núvols baixos.
A la costa de Barcelona
es pot escapar
alguna roina
a primera hora del matí
al Pla de Lleida,
la Catalunya Central
i al Prepirineu.
Hi haurà força boira baixa.
És diumenge,
són les 11,
som al Club.
Al Club de la Mitjanit,
els diumenges a la nit,
recollim el cap de setmana
futbolístic i esportiu
i juguem una mica.
Amb quants gols
acabarà la minya
amb la temporada?
Uri,
més de 10.
Sònia,
més de 10,
però justet.
Jordi,
més a prop dels 20
que dels 10.
Ricard,
menys de 10.
Els diumenges
a les 11 de la nit,
al Club de la Mitjanit,
amb Xavi Campos.
I amb Oriol Domènec,
Sònia Gelmà,
escoltar la ràdio,
sentir-la,
com a mínim,
sempre és una gran manera
d'acabar la setmana.
El Suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al Suplement,
som a Cat Ràdio.
Cada diumenge,
l'ofici d'educar,
l'Isabet Pedrosa,
educació i molt més
per despertar-nos
a l'hora que encara és fosc.
L'ofici d'educar,
a Catalunya Ràdio.
Què important que és
fer pedagogia
per la sobirania alimentària?
La sobirania alimentària
és fonamental
com a consumidors
perquè puguem decidir
sobre allò que mengem,
perquè sapiguem
d'on ve
allò que ens emportem
a la boca,
com s'ha elaborat,
en quines condicions,
per què paguem
el preu que paguem
pel que comprem
al supermercat,
perquè puguem escollir
aliments lliures
de transgènics.
Per tot això
és fonamental
la sobirania alimentària,
però també ho és
per la pagesia,
perquè tingui capacitat
de decidir
sobre el que produeix,
perquè tingui accés
a la terra,
a l'aigua,
a les llavors,
en definitiva
perquè tingui accés
als recursos naturals.
La sobirania alimentària
és fonamental
per les nostres vides,
per això cal defensar-la
i treballar
perquè sigui possible.
Benvingudes a l'ofici
d'Educa.
Hem sentit l'Esther Vives,
periodista i autora
del llibre
El negocio de la comida.
Llegim el llibre
que envia el món
des de la taula.
Ens alimentem
a través d'un model industrial
sense consciència social
ni ecològica,
menjant malament
i en quantitats excessives,
sense parar-nos
a pensar tot el que hi ha
al darrere de cada producte.
Hem de reconectar
amb qui ens dona menjar
amb les pròpies mans.
L'ofici més digne,
important i infravalorat
de l'era moderna.
I aquesta revolució alimentària
ha de començar
als centres educatius.
Pedagogia
de la sobirania alimentària.
Avui en parlem amb...
Jordi Majuan,
autor de Canviar el món
des de la taula
i membre de l'empresa Valors.
Idina Baixir,
coordinadora
de la Delegació de Catalunya
de Justícia Alimentària.
Sentirem també
el sentit de l'humor
del Sergi Vives,
pare primerenc de Bessones.
I acabarem amb
Com a educo
amb la psicòloga
Lara Terrades.
L'ofici d'educar
amb Elisabet Pedrosa.
La deriva alimentària,
social i ecològica
sense precedents
en la qual estem immersos
no és una crisi de coneixement,
sinó d'inacció.
Jordi Majuan,
doncs avui
a l'ofici d'educar
Pedagogia
per a la sobirania alimentària.
Ser pare,
diu el Jordi Majuan,
va sacsejar
la seva consciència
i valors
per dedicar-se
a entendre
i transformar
el sistema alimentari
des de les escoles
i centres educatius
per contribuir
al canvi
de manera proactiva.
Escriu
Jordi Majuan,
els centres educatius
han de ser un actor principal
de la revolució alimentària
que ha de culminar
amb un canvi de model
per dos motius.
Primer,
els centres educatius
acullen cada dia
centenars de petits comensals,
són una responsabilitat
i tenen un gran impacte.
I segon,
per pedagogia,
construir un projecte educatiu
que impacti en les generacions
presents i futures
per interioritzar
decisions individuals
de consum
que aprenem
cada dia.
Doncs avui
farem
aquesta pedagogia
per a la sobirania alimentària
i la primera pregunta
per què?
Per què cal fer
aquesta pedagogia
de la sobirania alimentària,
Jordi Majuan?
Hola,
bé,
doncs,
sí,
jo crec que més que preguntar-nos
el per què
és què passa
si no ho fem,
no?
El tema és,
jo crec que la...
Si entenem sobirania alimentària
com el dret
de tots els pobles
a decidir
què consumim
i com es produeix
allò que consumim,
la conclusió és que
si no ho decidim nosaltres
ho decideix algú altre
i normalment són els mercats,
són les multinacionals
i els criteris
a partir dels quals
prenen aquestes decisions
no acostumen a ser
criteris de salut,
criteris de sostenibilitat,
sinó que acostumen a ser
simplement
la persecució del benefici,
diguem.
I què passa
quan perseguim el benefici?
Doncs que
no s'asseguren preus dignes
per qui produeix l'aliment,
que els aliments
que es produeixen
no són aliments frescos
de proximitat,
de temporada
i tot allò
que garanteix
una dieta fresca
i equilibrada,
que és el que defensem.
Dina Baixir,
per què?
cal fer aquesta pedagogia
de la sobirania alimentària.
Bon dia,
totalment d'acord
amb en Jordi
i només t'afigiria
que gràcies
a la sobirania alimentària
i a entendre
com funciona
el sistema alimentari,
podem fer eleccions
que permetin
una sostenibilitat
de lo que són
els recursos
i podem cuidar
millor el planeta,
la nostra salut
i el territori.
ens explica moltes coses
en aquest llibre
Jordi Majoan
canviar el món
des de la taula
i a propòsit
de visitar
un projecte
d'agricultura ecològica
per subministrar
fruita i verdura
a un bon nombre
d'escoles
que gestionen,
ell escriu
però és increïble
com el contacte
amb l'origen
del producte
que mengem,
el vincle
amb qui el produeix
genera consciència col·lectiva
és per això
que trobo importantíssim
fomentar-lo
des de tots els àmbits
a través de la pedagogia
visitant camps i granges
perquè la mainada
entengui el procés
d'elaboració del menjar
i quina és la diferència
entre una proposta industrial
i una regenerativa
no els infantilitzem
que tenen
més capacitat crítica
de la que imaginem
de fet
en una altra banda
tu dius
parles de la lucides
de l'alumnat
que denuncia
les injustícies
i que pensen alternatives
de manera brillant
dius
això
és una frase
molt impactant
dius
són un globus d'esperança
i un cop de puny
a les generacions adultes
que no som capaços
de parar a seure
i reflexionar
reconectar-nos
amb aquest món
ells
ells ens poden guiar
són lúcids
són punyents
no?
jo crec que sí
jo crec que un dels grans èxits
d'aquest model industrial
que parlàvem
és precisament aquest
el de desconnectar-nos
de la terra
de l'aliment
de tot allò que es produeix
i de la pròpia sobirania
i jo crec que els infants
que estan lliures
d'aquesta
d'aquesta ortodoxia
que no han viscut
tot aquest procés
de
de
de viure
amb pròpia carn
tot el sistema
i tot el que
l'estat ocuó
et marca
com el camí
que has de seguir
durant la vida
no?
doncs tenen una
ment completament
oberta
i aporten solucions
que sovint
quan les escoltes
dius
ostres
això és sentit comú
però a vegades
el sentit comú
és el menys comú
de tots els sentits
sobretot amb els adults
i jo quan veig
l'actualitat
a dia d'avui
en tots els àmbits
penso que potser sí
que potser no som
suficientment
adults
i responsables
dels adults
com per aportar solucions
i quan escolto els infants
a vegades penso
que sí
que quan els dones
l'opció
de desenvolupar
el pensament crític
dins d'espais
disruptius
com és per exemple
el temps de migdia
et sorprenen
et sorprenen
i et sorprenen
amb reflexions
que aporten molt de valor
sota el meu punt de vista
com et sorprenen?
Què diuen?
et sorprenen
quan els expliques
sense donar-los
la solució
als problemes
però quan els ajudes
contraposant models
nosaltres treballem molt
contraposant
el model
d'agricultura industrial
amb el d'agricultura
regenerativa
l'agroecologia
però també
amb temes com
l'economia social
i solidària
confrontada
amb l'ànim de lucre
i quan treballes
aquests conceptes
i els expliques
als dos models
i ells
a partir d'aquí
comencen a desenvolupar
i a extraure
les seves pròpies conclusions
doncs arriben a conclusions
que són lògiques
des del punt de vista
de la justícia
des del punt de vista
de la cura del planeta
des del punt de vista
de la salut
i a vegades et fan la pregunta
de dir
com és que una cosa
tan evident
i tan lògica
no s'aplica
i aquí és on dic
que és un cop de puny
pels adults
perquè tota la comunitat
educativa
jo crec que d'alguna manera
bevem d'aquesta frescura
i d'aquesta
innocència
i ens fem preguntes
nosaltres mateixos
de dir
ostres
i per què
i per què
no
aquest sentit comú
no l'apliquem
de fet
el teu llibre
canviar el món
des de la taula
llegim
necessitem que l'educació alimentària
passi a ser central
i obligatòria
en qualsevol model educatiu
i no només
des d'un punt de vista
nutricional
sinó de model
treballar des de la base
de les implicacions
que les nostres decisions alimentàries
i el model actual
tenen en tots els àmbits
de la nostra vida
clar
una cosa que tu planteges
en el llibre
és que aquest temps
per alimentar-se
és un temps
d'or
és un temps valuós
per treballar
treballar què?
Què es pot treballar
en aquell moment
i quin és el model
que proposeu?
Clar
és a dir
per treballar què?
Per treballar
principalment
tot el que té a veure
amb l'alimentació
però sobretot
amb el pensament crític
nosaltres crec que
si alguna cosa
postem fort
és per fomentar
aquest pensament crític
i a través de l'alimentació
ho fem
partint de la base
que el nostre model alimentari
actual
és el causant
d'un terç
de les emissions globals
d'efecte hivernacle
per tant
és causant directe
del canvi climàtic
si això ho tenim clar
i ho fiquem sobre la taula
i ho comencem a treballar
doncs
som capaços
de treballar
amb els infants
com
podem fer aquesta transició
cap a un model
molt més sostenible
molt més saludable
i aquí entren implicacions
ja des del punt de vista polític
és a dir
si tenim una millor alimentació
i cuidem la salut
això té una repercussió
amb la despesa
a nivell de sanitat pública
això té una repercussió
és a dir
totes les externalitats
que també en parlo molt al llibre
d'una alimentació saludable
i d'un model
molt més agroecològic
molt més holístic
molt més sostenible
totes les externalitats
són positives
per tant
quan això
et poses a treballar
amb els infants
i ells mateixos
arriben a aquestes conclusions
li costa molt entendre
perquè no és el model vigent
i en contraposició
tenim un model industrial
tenim un model
que persegueix
l'ànim de lucre
tenim un model
oligopolístic
una distribució
que no mira
per aquestes coses
que pels infants
són de sentit
i treballar
i treballar
en els temps
en els que s'alimenten
que és precisament
el moment
en què tu estàs ingerint
allò
això d'on ve
com s'ha fet
com s'ha produït
però sobretot
en el currículum
dius tu
això hauria d'entrar
això és fonamental
hauria de ser obligatori
jo crec que hauria d'entrar
no només en el currículum educatiu
sinó també
en l'agenda política
i malauradament
no ho trobem
ni a un lloc ni a l'altre
i per mi és clau
perquè
és a dir
què mengem
com ens alimentem
influeix
no només a nivell de salut
com parlàvem
sinó a nivell de model
per tant
hauria d'estar
no només en el currículum escolar
sinó també
hauria d'estar
l'agenda política
i hi ha iniciatives
molt bones
com el mercat de pagès
que ara
en les últimes eleccions
que vam tenir
feien l'anàlisi
i arribaves a la conclusió
que la majoria de partits polítics
no ho porten
el programa electoral
no és una prioritat
quan hauria de ser
bueno
de fet
en alguna banda
una cosa que tu dius
és que
menjar bé
sostenible
hauria de ser
un dret
en una ciutat
democràtica
que és un dret
que no
es contempla
no es respecta
no es té en compte
sí
jo defenso
el concepte de comuns
és a dir
s'entenem
els comuns
com allò que
totes les persones
tenim dret
pel fet
simplement de néixer
en la societat
amb més recursos econòmics
i tecnològics
de la història
de la humanitat
jo crec que
igual que
aquí hi ha circonsens
que l'educació
i la sanitat
en són
jo crec que l'alimentació
també hauria de ser-ho
i llavors
jo proposo
algunes opcions
al llibre
de com
podríem crear
un sistema
de distribució
pública alimentària
que garantís
que qualsevol persona
pel fet
d'existir
tingués dret
a una alimentació
saludable
i equilibrada
i com això
també revertiria
econòmicament
en el sector públic
doncs
amb menys despesa
de sanitària
i amb intentar
lluitar contra
tot això
que jo anomeno
les epidèmies
del segle XXI
que són
totes les malalties
derivades
de tota aquesta
industrialització
a nivell alimentari
que estem patint
per haver renunciat
això que dèiem
al principi
a la sobirania
i a decidir
què mengem
i com es produeix
allò que mengem
doncs avui
a l'ofici educar
pedagogia
per la sobirania alimentària
sisplau
senyor
tenint
esperit
crític
és una vergonya
que acceptem
que ben entrat
al segle XXI
hi hagi encara
més de 700 milions
de persones
que viuen
amb menys
d'1,9 dòlars
diaris
Jordi Majuan
Doncs la Dina Baixir
és coordinadora
de la Delegació
de Catalunya
de Justícia Alimentària
una entitat
amb projectes
adreçats
a joves famílies
i professorat
de secundària
primària
FP i universitat
educació formal
i no formal
per crear
consciència crítica
el que dèiem
sobre les problemàtiques
socials i ambientals
generades
per la indústria alimentària
actual
i sobretot
donar eines
per fer canvis
cap a models alimentaris
més sostenibles
i saludables
i ho fa
a la pràctica
ho fa a les aules
com per exemple
en Planeta Acció
adreçat a secundària
per empoderar
dieu joves
cap a una alimentació
ètica i sostenible
Dina Bashir
quin és el canvi
de mirada
que proposeu
quin és el treball
que proposeu
i com responen
professorat
famílies
alumnat
Planeta Acció
és un projecte pilot
que va començar
que va començar
l'any passat
i que pretén
mostrar
com es pot treballar
des de l'aula
i dintre del currículum escolar
la soberania alimentària
o a favor de la soberania alimentària
com podem menjar millor
com entendre
totes les connexions
del sistema alimentari
i ho fem
des de l'enfocament
de gènere
treballant
en temes
de drets humans
treballant
la publicitat
l'etiquetat
sal molt baratament alimentari
i és una proposta
participativa
i volem que
els diferents col·lectius
de la comunitat educativa
tinguin el seu espai
i per això tenim
diferents processos
i formacions
adaptades
a cada col·lectiu
una de les coses
que més ens ha sorprès
és la resposta
de l'alumnat
perquè
s'estinten
protagonistes
del projecte
i poden anar
construint
a poc a poc
l'itinerari
que volen
seguir
dintre
i durant tot
el curs escolar
dintre del projecte
escollint
quines són les accions
que poden fer
en la seva comunitat
i quin tipus de sortides
volen fer
és a dir
volen sortir
a mirar un mercat
a visitar
un mercat de pagès
perfecte
nosaltres posem els recursos
però que puguin anar
i conèixer com funciona
si volen anar
a participar
en una cooperativa
repartint sostells
doncs també ho podem fer
i això és una de les coses
que ens agrada
d'aquest projecte
que és aquesta construcció
col·lectiva
amb les famílies
passa una cosa semblant
i és que treballem
a través de material
de sensibilització
amb xerrades
amb infografies
i són les pròpies famílies
que decideixen
des de les seves necessitats
quina és la temàtica
que volen treballar
i quin tipus de propostes
es poden fer
dintre del seu centre escolar
Dina, vosaltres teniu la percepció
que hi ha un canvi
de mentalitat
prou considerable
allò que diuen
de la massa crítica
que comença a haver
una mentalitat
que s'ha de fer
un canvi
en el com ens alimentem
en el com
en produïm
aquesta alimentació
sobretot
després de la Covid
amb tot el tema
del confinament
tota la crisi alimentària
que es va
simplement
es va potenciar
i la gent va veure
la necessitat
que s'ha d'actuar
de que hi ha una crisi alimentària
i hi ha cada vegada
més inseguretat
i pobresa alimentària
i va ser com
una nova oportunitat
de despertar
aquesta consciència
nosaltres estem encantades
amb el treball
que es fa
amb el professorat
i el seu interès
per poder treballar
aquestes temàtiques
dintre de l'aula
i amb l'alumnat
i entenem
que el centre
pot ser aquest motor
de canvi
i sobretot
de vinculació
amb el que és
l'entorn alimentari
més enllà de l'escola
és a dir
què passa al barri
als mercats del barri
com podem connectar
amb els centres tívics
que fan
tallers
sobre alimentació
i sobretot
com poden
menjar millor
les famílies
i sobretot
l'alumnat
els joves
un altre dels projectes
abans parlàvem
d'un de secundària
aquest és per primària
és alimentar
és educar
aquest va dirigit
a criatures
més petites
quina és la voluntat
d'aquesta formació
en aquest cas
en aquest segment
de primària
nosaltres
el que intentem
és pensar
com podem fer
aquesta connexió
entre l'entorn familiar
i l'entorn escolar
i primària
és una gran oportunitat
de treballar conjuntament
a través dels infants
dels espais
de menjador
escolar
tota la sensibilització
que es fa
quan es fan sortides
quan es fan festivitats
com les setmanes sostenibles
ens permet treballar
amb l'alumnat
amb els infants
veure quin és el seu interès
i a partir d'aquí
enllaçar amb les famílies
llavors es torna
com un impacte
molt més gran
quan treballem
d'aquesta manera
per nosaltres
les activitats lúdiques
que es fa
amb l'alumnat
amb els infants
i sobretot
la seva visió
que ens donen
que tornen més
com una visió
d'aire fresc
i ens fan pensar
en coses
que nosaltres
no teníem present
en el sistema alimentari
llavors com podem fer
per tenir noves idees
i treballar-les
conjuntament
i dintre
de les escoles
de primària
és una gran oportunitat
i realment
l'impacte
es nota moltíssim
Clar, abans ens deia
el Jordi Masjón
aquesta idea
de
són un globus d'esperança
i un cop de puny
no?
Aquesta perplexitat
que ens deia ell
que veuen
que nosaltres
som conscients
que les coses
no es fan bé
però no ho canviem
no?
Això
l'excitat amb ells
de dir
aquests adults
què fan?
Sí
jo recordo
una vegada
que estàvem
en un taller
els estàvem explicant
sobre la indústria alimentària
i com afecten
i què és el que fan
amb els animals
i de sobte
estaven indignadíssimes
unes nenes
em quedaven mirant així
i què podem fer
i com és que mengem
tants animals
llavors
i la seva sorpresa
i estaven com indignades
i val
què podem fer
i des d'aquí
van començar
com diferents tipus
de campanyes
de sensibilització
en el seu propi centre
perfecte
podem muntar
amb altres alumnes
d'altres cursos
però és
és aquesta indignació
aquesta cosa
de com potser
qui ho permet
i tota aquesta curiositat
que en realitat
es transmet
i també potencia
la nostra feina
i doncs
feu formació
a secundària
a primària
i també a centres
d'FP
i universitats
per fer-los
reflexionar
sobre com ens alimentem
les conseqüències
les alternatives
de tota manera
tu tens la percepció
Dani Bachir
que encara brillen
per la seva absència
aquests continguts
d'una manera
més formal
en el que és
l'educació
Sí
sobretot
a la universitat
com que
hi ha una part
de la sostenibilitat
que no es treballa
i dintre
del que és
el currículum educatiu
al final
la part
de sostenibilitat
la part
de canvi climàtic
queda molt enrere
en el temari
o no es dona
perquè no hi ha temps
o perquè simplement
no es contempla
llavors
amb els nostres projectes
el que intentem
és donar idees
i metodologies
de portar-les a l'aula
de treballar-les
a qualsevol
nivell educatiu
des de primària
fins a universitat
però sobretot
fer servir
l'activisme
estudiantil
i aquestes ganes
de canvi
per potenciar
i anar
a poc a poc
construint
aquest camí
cap a un món
més sostenible
a un sistema
més sostenible
ja ens has dit coses
però què afegiries
a aquesta crida
i sobretot dirigit
al que són
les institucions
les famílies
que podem
com ens diu
el seu llibre
el Jordi Major
canviar el món
des de la taula
des de les nostres
decisions
com a consumidors
per les famílies
és com
tot canvi
suma
és a dir
des d'un petit calendari
de temporada
menjar de temporada
tenir un calendari
a la nevera
o a la cuina
parlar de quins aliments
es poden
es poden consumir
a l'hivern
a l'estiu
a la primavera
i mirar les etiquetes
per exemple
són totes aquestes propostes
de petits canvis
que es poden fer a nivell individual
però després
d'aquesta crida
a la incidència
i sobretot
treballar
de manera col·lectiva
dintre
de les seves possibilitats
és a dir
des de les associacions
de famílies
d'alumnes
es poden fer canvis
des de les comunitats
veïnals
es poden fer canvis
si vas a centres cívics
pots demanar
maneres
tallers
o
alguna iniciativa
a favor
de la soberania alimentària
Doncs Dina Baixir
coordinadora
de justícia alimentària
moltes gràcies
per ser avui
a l'ofici
d'educar
una abraçada
Moltes gràcies
a nosaltres
Jo vinc una escola
que faci
un món millor
Hem de ser conscients
de l'impacte
de tot allò
que mengem
i viure l'alimentació
com a motor de canvi
Jordi Majoan
Avui
a l'ofici
a educar
a pedagogia
per a la sobirania
alimentària
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio
diu Jordi Majoan
en el seu llibre
que el model alimentar
actual és una de les principals
de les causes del canvi climàtic
i de les desigualtats estructurals
a escala local i global
llegim el llibre
el consumisme
el consumisme
s'ha tornat insensibles
i el sistema global
global industrialitzat
ens ha convertit
tant titells






els mercats


fer la revolució a través del que seleccionem
i del que acabem cuinant els nostres fills i filles.
Correcte, és canviar el món des de la taula, no?
És a dir, jo crec que a vegades pensem que és molt complicat
i potser no és tan difícil, sinó que simplement hem de simplificar.
I simplificar passa per això que deies, no?
I no menjar res, potser, que la nostra àvia no reconeixeria com un aliment,
que a dia d'avui és el 80% del que trobem en una gran superfície
quan entrem al supermercat a comprar.
I a més, que es criden ell per les criatures.
Es criden ell, a part, està molt adreçat als infants,
i està molt adreçat perquè tenen dibuixos molt cridaners
i que els atrauen i són productes que estan molt potenciats
a nivell de sabors i que són, en certa manera, addictius.
Sortir d'aquesta lògica industrial de l'alimentació
passa per tornar a cuinar, per tornar el llagum sec,
tornar els cereals, tornar la verdura, tornar la fruita
i tornar la carn, però en una proporció lògica.
És a dir, la quantitat de carn que mengem avui
no és una quantitat de carn lògica
i això té una implicació no només a nivell de salut,
perquè una gran part d'aquesta carn és ultraprocessada,
sinó també a nivell de medi ambient.
I això és una cosa que s'ha de denunciar i s'ha de ficar sobre la taula.
És a dir, jo no sóc vegetarià,
entenc perfectament les motivacions que pot tenir qualsevol per convertir-s'hi,
però sí crec que com a societat consumim massa carn
i la consumim perquè la indústria ens l'ha posat a l'abast abretint-la.
De fet, sobre la carn, jo és que he pres notes del teu llibre.
Dius, sobre la divergència entre preu i valor,
expliques que un quilo de vedella en una gran superfície costa 6 euros
i la d'un productor de ramaderia de proximitat puja a 16,50 al quilo.
Sí.
Clar, què hem de fer?
Bé, jo el llibre defenso...
I tenim 4 o 5 boques per alimentar, no?
Tota la gent que siguem a casa.
No, jo el llibre defenso...
És a dir, vivim en una societat que ha normalitzat
el fet que hem de consumir proteïna animal
per esmorzar, per berenar, per dinar i per sopar.
Jo el que defenso és que probablement hem de consumir
un terç de la carn que consumim,
però aquesta carn que sigui de qualitat
i que vingui de projectes que sapiguem
que són respectuosos amb els animals
i que produeixen una carn de qualitat
que és beneficiosa també per la salut.
La proteïna, que és el que ens aporta
principalment aquesta carn,
la podem aconseguir a través d'altres fons vegetals,
com el llagum, per exemple,
que a casa nostra en tenim i en gran quantitat.
I, per tant, bàsicament el que hauríem de fer
és reduir la ingesta de proteïna animal
i entendre això que deies, no?
El cost i el valor dels aliments.
És a dir...
De fet, tu parles dels costos ocults.
Què és això dels costos ocults?
T'ha de veure amb això que parlàvem al principi
de les externalitats.
És a dir, els costos ocults és tot allò
que porta aquesta hamburguesa,
que paguem a 6 euros al quilo,
però que no veiem, no?
I què és això?
Doncs seria tot l'impacte negatiu
que té el medi ambient,
les macrogranges,
la contaminació dels aquífers,
tot el tema a nivell de salut,
els ultraprocessats acaben derivant en malalties,
que això ens incorporem al sistema de salut pública
i, per tant, això té un cost també
pel sistema de salut pública.
Tot això, les multinacionals
que produeixen aquest tipus d'aliment
no ho incorporen al preu,
perquè aquesta relació que diem
del metabolismo entre l'home i la natura
no està quantificada econòmicament.
I, per tant, històricament hem tingut la llibertat
de produir amb externalitats negatives,
amb costos ocults que no han incorporat el preu.
Per tant, una de les solucions també
perquè aquests preus
no fossin tan extremadament diferents
seria que totes aquestes empreses
que produeixen d'aquesta manera
incorporessin aquests costos ocults
dins dels preus.
I potser llavors veuríem
que aquesta hamburguesa,
que avui costa 6 euros,
passaria a costar-ne 12,
i entre 12 i 15,
doncs possiblement ja la decisió
seria molt més evident.
I això també és una responsabilitat
de la política,
i de qui legisla,
i de qui pot gestionar els impostos.
De fet, en alguna banda,
ara no trobaré els meus apunts,
tu dius que alimentar-se
és un acte polític, no?
Jo crec que ho és,
perquè cada cop que consumim,
no només a nivell alimentari,
estem apostant per un model.
És a dir,
jo si consumeixo carn industrial
que ve d'una macrogranja,
estic apostant per aquest model,
perquè li estic donant,
en certa manera, diners
a través de la meva acció de consum,
i estic apostant
perquè aquest model proliferi i creixi, no?
I quan ho faig al contrari,
i els meus diners els dono a opcions,
com dèiem abans,
regeneratives,
d'agroecologia,
que aposten per la soberania alimentària,
doncs estic apostant
per aquests models també.
I què li diries a una persona
que digui,
però és que ja no m'ho puc permetre?
Jo li diria que
hi ha molts estudis
que ja demostren
que si, evidentment,
aquest canvi a nivell
d'on comprem i què comprem
l'acompanyem d'un canvi
en els hàbits alimentaris,
és a dir,
reduïm el consum superflu
d'ultraprocessats,
de dolços,
de tot allò que
quan entrem a una gran superfície
anem a comprar quatre coses,
en sortim amb 25.
Si tu incorpores
aquesta diferència de preu
en el dia a dia,
t'adones que comprar
només allò que necessites
de producte fresc,
de temporada i de proximitat,
s'equipara molt
a nivell de cistella de la compra
amb el preu
de comprar en grans superfícies.
Per tant,
l'esforç
té una recompensa
en molts àmbits
i no és tan extremadament car
des del punt de vista econòmic.
Avui,
a l'ofici de Ducan,
temps de suplement
a Catalunya Ràdio,
pedagogia
per a la sobirania alimentària.
No m'agraden les mongetes.
Allò que mengem
és clau
per a la nostra salut,
però la manera
com es produeix
o és per definir
el model socioeconòmic
i el futur del planeta.
Jordi Majoan.
Abans
ens parlaves
de la carn
i jo tenia un altre
apunt
que m'he agafat
sobre la carn,
una data.
A Espanya,
atenció,
el 1960s consumien
21,8 quilos de carn
a l'any
per persona adulta.
Avui,
de mitjana,
aquesta xifra
s'ha multiplicat
per més de 4
fins a situar-se
en 90 quilos anuals
per càpita,
un increment similar
a la resta del planeta.
Això és una barbaritat.
Quina és la importància
de les dades
que ens ho expliquin,
que ho entenguem,
de fer pedagogia
per adonar-nos,
no?
Perquè, clar,
hi ha coses que dius,
ostres,
sí que potser ens hem passat,
no?
Cal tant de carn?
Clar,
jo soc molt defensor
de les dades,
perquè les dades
al final són...
Jo no menjo
90 quilos,
per això,
anuals per càpita,
jo no soc,
però trobo
que ens hem passat
com a societat.
Sí,
les dades són lliures
d'ideologia,
no?
I quan veiem
aquestes dades
tan aclaparadores,
ens n'adonem
de la magnitud
de la tragèdia.
Llavors,
el 50%
de la terra,
de la superfície
de la terra,
està destinada
a l'agricultura
i el 77%
d'aquesta superfície
està dedicada
al bestiar.
Llavors,
és evident
que ens hem passat
de frenada.
És evident
que els anys 60
teníem molts problemes,
però segurament
els problemes
de salut
en teníem menys
derivats
a l'alimentació
dels que tenim
a dia d'avui.
Llavors,
no és només
un tema
de producció,
sinó també
és un tema
de com es
distribueix
aquesta producció.
És a dir,
produïm molts aliments,
un terç dels quals
van a parar
les escombraries.
El tema
del malbaratament
és un tema
que també fem
molta pedagogia
a nivell
de centres educatius,
perquè només
amb aquest terç
d'aliments
que es van
a les escombraries
acabaríem
amb la fam al món.
Llavors,
són de les tan
aclaparadores
i tan evidents
que jo crec
que és molt important,
més enllà
d'ideologies
i més enllà
d'opinions
personals
o col·lectives,
és important
posar-les
sobre la taula
perquè són incontestables.
Pedagogia
del malbaratament
alimentari,
no és fàcil
aquesta paraula.
Com es fa?
Perquè quan
és aquell clàssic
que no s'acaben
el plat
i tu insisteixes
i surts amb allò
de
és que hi ha nens
que aquest plat
no el tindrien
per menjar
i fracasses
perquè realment
no els convèn gens.
Com es fa
aquesta pedagogia?
Aquesta pedagogia
comença
diguem
dins de la distribució
alimentària.
Això és una part
més tècnica
i evidentment
aquesta és la primera.
La segona
és a nivell
de quan arribem
a taula
i amb els infants
ho treballem molt
fomentant
que prenguin
decisions alimentàries
sobre les quantitats
de menjar.
Històricament
les col·lectivitats
i les escoles
han estat
aquí tens la quantitat
t'agradi més
t'agradi menys
i si no t'agrada
al final
on va parar això?
A les escombraries.
Nosaltres fomentem molt
el fet que els infants
es puguin servir
i que puguin prendre
decisions alimentàries
quins són els mínims
i els màxims
de cada plat
que s'han de posar
i que després
tinguin l'opció
de repetir.
I amb això
t'adones
que gestiones
molt millor
les quantitats
i que
hi ha infants
que no necessiten
tanta quantitat
de menjar
o que aquell dia
en concret
el primer plat
o el segon plat
no els agrada tant
i no tenim per què
forçar-los
a menjar una quantitat
que no els fa bé.
Llavors
amb aquestes
mesures
i moltes altres
que apliquem
en el dia a dia
doncs
es lluita
contra el malbaratament
in situ.
Després hi ha una part
molt important
de la qual
n'és causant
tota la cadena
de distribució alimentària
del malbaratament
i això és una cosa
que també treballem
fent planificació
amb els productors
i les productores
doncs
perquè
es produeixi
només aquell aliment
que necessitem
i es planifica
en menús
i es planifica
la temporada
i es planifica
tot allò
que arriba a taula
amb escandalls
amb fitxes tècniques
i hi ha una feina
a nivell de col·lectivitat
jo ho dic sempre
jo crec que la col·lectivitat
és un gran tractor
com a motor de canvi
i hauria de ser-ho
i més quan molta
de la col·lectivitat
escoles
universitats
hospitals
presons
tenen titularitat pública
i els polítics
podrien obligar
que totes les empreses
que gestionem
aquests centres públics
haguessin de comprar
quilòmetre zero
haguessin de comprar
productes d'agroecologia
per tant jo crec
que té un poder
transformador
molt gran
la col·lectivitat
que no s'està aprofitant
i segurament es farà
amb el temps
però hem adreçat
missatges
a famílies
alumnat
i jo si et digués
ara
ara ens està sentint
un empresari
que té una empresa
que produeixen
no d'aquesta manera
que tu estàs dient
sinó de manera convencional
i clàssica
el missatge
a aquest empresari
quin seria?
és complicat
perquè és difícil
sortir de la lògica
empresarial
quan vius
sota un sistema
capitalista
que té uns incentius
molt clars
llavors
jo crec que cada cop
hi ha més empresaris
que incorporen
la sensibilitat
ecològica
i a nivell de salut
dins dels
dins dels
varems
a partir dels quals
defineixes
què produeixen
i com ho produeixen
però que no sigui
allò del greenwashing
correcte
perquè també és una cosa
que passa molt
i avui ho veiem
dia a dia
les etiquetes
per exemple
que hi ha
als productes
aquests que parlàvem
que a sobre
són reclams
pels infants
als supermercats
etiquetes
que et diuen
que el producte
és saludable
quan tu agafes
la llista dels ingredients
i en reconeixes
un de 25
llavors
és evident
que hi ha
una gran part
de greenwashing
però també
jo soc molt optimista
i jo crec que sí
que hi ha
una part
de l'empresariat
privat
inclús
que molts d'ells
es materialitzen
en cooperatives
però altres també
en empreses
amb formes socials
estàndards
que fan les coses
diferents
i que entenen
que la responsabilitat
és col·lectiva
i que també ho és
de les empreses
perquè fins que
canvia el sistema
si és que algun dia
canvia
a dia d'avui
convivim
sota aquests paràmetres
i per tant
és importantíssim
com a motor de canvi
que les empreses
també hi contribueixin
dèiem en començar
que tu t'havies sacsejat
el fet de ser pare
per què?
a mi em va canviar
a tots els nivells
el fet de ser pare
però sobretot
em va canviar
per entendre
que
és a dir
jo ho dic
a la dedicatòria del llibre
crec
a partir del moment
en què vaig ser pare
vaig entendre
que totes les lluites
col·lectives
passaven a tenir
molt més sentit
i el tema de l'alimentació
i de cuidar el planeta
i de cuidar l'alimentació
jo crec que va ser
la principal
i això va ser
un impacte brutal
i ser pare
jo crec que va posar en valor
tot això
avui a l'ofici d'educar
pedagogia per a la sobirania alimentària
m'ajudes a fer un hort?
hem de trencar amb la dinàmica
dels ultraprocessats
del menjar preparat
del menjar escombreria
què m'ha importat d'arreu
i tornar a l'aliment real
Jordi Majoan
i ens diu el Jordi Majoan
el seu llibre
canviarà el món
des de la taula
ens hem de convertir
en activistes
per què?
doncs perquè no hi ha altre rebeix
que ser-ho
perquè necessitem que avis, pares, mares i infants
assumeixin de manera individual
la responsabilitat
de canviar les coses
des de l'acció
perquè aquesta responsabilitat
individual
impulsarà
una manera col·lectiva
ell ens ho deia ara
que obligarà la política
i el teixit empresarial
a incorporar
el nostre discurs
com a propi
canviar el món
des de la taula
convertir-nos en activistes
per què?
dona'ns 5 raons
per convertir-nos
que sortim d'aquest programa
convertits en activistes
5, 4, 3, 2, 1
les que tu vulguis
jo crec que la principal raó
per convertir-nos en activistes
és que jo personalment
no confio en les revolucions
de dalt a baix
sinó que confio en les revolucions
de baix a dalt
i això què vol dir?
doncs que
les petites decisions individuals
són transformadores
quan aquestes decisions
les aglutinem
en decisions col·lectives
encara tenen molta més força
i aquesta força
al final
si acaba arribant a la política
la política es veu obligada
a fer moviments
en la direcció correcta
que és la que vol
la majoria de la població
al final
i això s'extrapola
també a les empreses
és a dir
les empreses que conviven
sota un sistema capitalista
d'oferta i demanda
si nosaltres
com a consumidors i consumidores
comencem a tenir
una voluntat
com deia la Dina
que comencem a veure
una transició
cap a un consum
més responsable
més sensible
les empreses al final
que el que busquen
és precisament aquest benefici
que dèiem al principi
també pivotaran les seves ofertes
cap a una oferta
molt més sostenible
molt més de proximitat
molt més de quilòmetre zero
per què?
perquè siguin unes convençudes
segurament no
però perquè buscaran
que nosaltres
com a consumidors i consumidores
consumim els seus productes
per tant
ser activistes
jo crec que
a dia d'avui
que jo crec que estem
en un punt
de crisi civilitzatòria
sense precedents
a nivell social
a nivell ecològic
a nivell de desigualtats
però de fet tu parles
de l'ecocidi
que això és un terme
que fa por
crec que no som conscients
de l'impacte
que tot el món
qui és això de l'ecocidi?
va explica'm
l'ecocidi implica
bueno
totes aquestes decisions
que dèiem
a nivell de com es produeix
l'aliment
tenen unes implicacions
en la biodiversitat
dels sistemes
i si
això és com
acabarem amb nosaltres mateixos
alerta
alerta
bueno
la desconexió
aquesta que parlàvem
no ens fa ser conscients
de fins a quin punt
estem acabant
amb moltíssimes espècies
que s'estan extingint
ja a dia d'avui
hi ha coses
que les veiem per intuïció
anem al camí
no veiem tants insectes
com vèiem abans
els pesticides
hi tenen un rol
molt potent
a nivell de
evidentment
és la seva funció principal
eliminar la vida
i també ho fan
doncs
amb tota aquesta biodiversitat
la sequera
també ens està parlant
d'això
la sequera
per exemple
la sobreexplotació
del sol
a nivell
de l'agricultura
intensiva
també
està comportant
la desforestació
de moltes zones
recupereu la versió
completa
per xarxes
i a la pàgina
del programa
tornem la setmana vinent
amb les emocions
per aprendre
emocions epistèmiques
us deixem
amb Belén Aguilera
som persones
del disc de la Marató
sigueu lúdics
positius
i alegres
i una mica
d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar
les vostres criatures
petons
de la Núria Venturi
i de la Rosa Siluei
fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educar
Roger
escapa
fantàstic
un diumenge més
moltes gràcies
Elisabet
petons
M'has de deixar marxar
triat
som persones
Fomet i telles
Visc sense vida
Cegues les mans
I els dits de genolls
Vols cantar-nos poc estar
Som persones
Fomet i telles
Tinc el teu cor a punt
Quan somis amb la llum
No hi ha missatge
Que no rebis
Deixa el cor sempre que es va de dir
Són persones
Fomet i telles
Visc sense vida
Fredes les mans
I els dits de genolls
Buscant la resposta
Són persones
Fomet i telles
Visc sense vida
Fredes les mans
I els dits de genolls
Buscant la resposta
I els dits de genolls
I els dits de genolls
I els dits de genolls
Meens
I els dits de genolls
Són persones, ho he dit ells.
Són persones, ho he dit ells.
Aquesta tarda el Tot Gira serà a tot arreu.
Començarem amb els protagonistes del Gran Premi de la Comunitat Valenciana de MotoGP, l'últim de la temporada.
Us explicarem el llevant les planes Madrid de la Lliga F amb Pere Escobar i Marta Cubí.
Viurem el Barça Girona i el Bascònia Manresa de l'ACB, l'Atlètic Club Barça de la Lliga Femenina de Futbol i el Cádiz Madrid.
I us rematarem a les 9, a l'explosiu digital amb l'Espanyol Alcorcó.
Tot Gira.
Aquesta tarda a partir de les 4, amb David Klupers.
Aquest any m'apuntaré al gimnàs i potser ja n'hi diré tot.
I jo perfeccionaré el meu anglès.
Però si no en saps.
Per això...
I jo aprendré a cuinar.
Vull dir que aprendria a escalfar el microones als tàpers de la mama.
El bon propòsit més fàcil de complir és compartir la grossa de cap d'any.
El 31 de desembre guanya fins a 200.000 euros i molts premis més.
I vas dir que prometries...
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar.
I només si ets major d'edat.
Torrons alemany.
Ametlla marcona.
Mel de romaní del món sec.
I la mateixa recepta de fa 5 generacions.
Alemany.
De la nostra mel.
Els nostres torrons.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquestes hores, dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia.
Bon dia, Roger.
La setmana passada al Suplement vam fer una taula rodona amb el Josep Maria Alanya,
la Belinda Sánchez i la Clàudia Martín.
Tenen edats diferents, es dediquen a professions diferents,
però tots tres tenen una cosa en comú, pateixen a condroplàcia.
Amb ells vam parlar sobre les complicacions diàries que els comporta el nanisme,
i la Clàudia ens confessava això.
L'etapa escolar va ser dura?
Ho dic perquè els nens poden ser molt cruels a vegades.
L'etapa escolar va ser bona fins que va arribar a la quart de l'ESO,
que, o sigui, com que diu així de la nada,
van arribar les típiques noies que tenen enveja
i deien que com em tenien favoritisme els professors
per tenir-me en compte una sèrie de coses,
la primera, o cuida't-ho, la Clàudia, o primer la Clàudia, què passi i tal,
ja no comptaven amb mi, depèn de quines coses,
i ja em van agafar mania tota la classe per culpa d'elles.
En Toni Rodon i en Joan Cindreu van parlar dels Beckham,
aprofitant l'estrena del seu documental ara fa dos mesos,
comentaven les mancances que hi van trobar,
sobretot pel que fa a la infidelitat de l'exjugador anglès.
Tots estàvem allà esperant a veure què havia passat
amb el moment que estan a Madrid
i surt l'escàndol de la premsa del Beckham
i de la possible infidelitat.
Amb la Rebecca Luz, que recordem que era la seva assistent.
Estava mirant el documental per això,
i quan arriba el moment, re de re.
Allò com ha passat una cosa aquí, exògene, no?
En lloc de no aclareixen res.
Potenciar la nostàlgia i arreglar una mica la narrativa.
I clar, s'ha d'entendre que això és important,
perquè Beckham i els Beckham en general
necessiten revaloritzar la seva imatge.
Perseu que ells segueixen tenint una gran font de negocis
en lligades a la imatge.
I com cada diumenge a les 12, l'eclipsi del suplement.
La setmana passada amb la Núria Marín,
la presentadora, que va deixar un missatge
a tots els barcelonins que circulen
en un 4x4 per la ciutat.
Tothom allà a la Vall d'Aran tenia,
almenys quan jo era petita,
tothom tenia un tot terreny d'aquests,
però jo ranchera, eh?
No coses així de luxe, que es veu aquí a Barcelona,
que aquí a Barcelona no en tenc,
perquè la gent va amb cotxes gegants.
Si viviu a Barcelona, flipats, amb tot el carinyo.
Però després vas al pàrquing del Corte Inglés
i no pots aparcar.
Per què, coi, voleu aquests cotxes tan grossos?
I després no saben com...
Fan unes maniobres.
És que viviu a Barcelona, no?
Neve, a Barcelona, deixeu de flipar
perquè pugeu a la Cerdanya un cop a la setmana.
Ja està, ai, que...
No, ben, ben dit.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través del 3CAT i a la web
catradio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
A Amazon Prime Video ja s'hi pot veure
el Club de les Lutxadores.
La pel·lícula, dirigida per Emma Seligman
i protagonitzada per Rachel Cenot i Ayo Edebiri
explica la història de dues amigues
que, per lligar-se a les dues noies que els agraden,
creen un Club de la Lluita com a excusa
per passar temps amb elles.
Però el que comença com una idea relativament innocent
aviança els escaparà de les mans.
I al cinema,
Ridley Scott dirigeix la història de Napoleó.
Protagonitzada per Joaquim Fènix,
la pel·lícula narra l'ascens al poder
de l'emperador francès a través de la seva relació
passional, addictiva i volàtil
amb l'emperadriu Josefina.
I al Teatre Borràs
arriba a la infàmia.
El text està escrit per la periodista i activista mexicana
Lídia Cacho i basat en el seu propi llibre
Memòries d'una infàmia.
Tot per explicar la seva història personal
després que el 2005 fos segrestada
i torturada per haver denunciat
una xarxa internacional de pedofília.
Avui a funció a les 5 de la tarda.
Bon dia, Sònia de l'Ofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar,
fem 3 propostes avui per Barcelona.
La primera a visitar la fira Fetalbor.
Una fira d'artesans, artistes i comerciants
que se celebra aquest cap de setmana
al Passeig del Born.
En aquest mercat de carrer,
organitzat per l'Associació de Comerciants del Born,
la Ribera,
hi participen 27 comerços.
Molts d'aquests establiments
han resistit la prova del temps
i ofereixen serveis i encants
que perduren des dels seus inicis.
Hi trobem productes somiats,
dissenyats i produïts en aquest barri emblemàtic.
A més, els assistents trobaran
una programació completa
de tallers gratuïts
i demostracions d'artesania
com pintura en viu,
ceràmica,
música,
patronatge
i assessorament d'imatge,
entre altres.
També, com a part de la iniciativa,
l'Escola Massana d'Art i Disseny
posa en marxa
clubs informatius explicatius.
Són rutes a peu
on s'explica la història
i característiques
d'aquests comerços del Born
i, en finalitzar,
el participant
ha d'expressar la seva visió més personal
mitjançant dibuixos en una carta en blanc.
Avui la fira estarà oberta
des de les 11 del matí
fins a les 8 del vespre.
I podem dinar o sopar
al restaurant Való.
Situat al carrer de Déu i Mata
número 141,
al barri de les Cors,
molt a prop de la nostra ràdio,
entre l'Avinguda de Sarrià i Entensa,
al costat de l'Illa Diagonal,
va obrir portes ara fa només dos anys.
El nom no fa referència al futbol,
sinó a la contracció
entre les ciutats de Barcelona i Londres,
les ciutats natals
dels dos cuiners i propietaris del local,
l'Helena Maria Graner
i Enriqui Smith.
Fan cuina creativa, tranquil·la,
amb molt de sabor
i plats amb personalitat i profunditat.
I podem tastar
el croissant de patata,
el donut de gamba,
la corbina amb coliflor,
mantega blanca
i ous de llisa
amb contrastos cítrics i greix,
el bunyol d'anguila fumada
i tinta de calamar,
la bomba de cabrit
i la galta de vedella.
No hi ha carta,
només dos menús degustació
que consten de 7 i 14 plats
per 60 i 90 euros
i un menú migdia per 28 euros.
obert tots els dies de la setmana,
menys dilluns,
migdies i nits.
Música.
Ei, vols que anem a fer un cafè
un dia d'aquests
i parlem de la vida
que vull saber on ets,
vull saber com estàs,
si els dies et somriuen,
a quin teatre actuaràs,
si encara vius el poc...
Perquè podem acabar el dia
a l'implicat fest.
Un concert solidari
amb les actuacions
de Gemma Aumet,
Cesc Freixas,
Jordi Ninus,
Sara Roy i Joan Rovira
a la Sala Paral·lels 62,
organitzat per l'Associació
de Familiars i Amics
de Nens Oncològics de Catalunya.
L'objectiu
és donar suport
a iniciatives musicals
que vulguin posar
el seu granet de sorra
per ajudar les famílies
dels infants i adolescents
amb càncer.
La recaptació de les entrades
que es poden comprar
per 15 euros
a la web de la sala
i a la web de l'associació
es destinaran íntegrament
a millorar
la seva qualitat de vida.
Arribarem a les 7 del matí
amb la cançó
Els anys guanyats
de la Gemma Aumet,
una de les artistes
que avui participen
en aquest concert solidari.
Nosaltres tornem de seguida.
El bonic saber
que el buit no existeix
que si ens vam saber estimar
sempre quedarà
alguna cosa
o alguna nota
que ens ho recordarà
tu i jo
ens vam ser bons
per ser on ara som
i que no importi el cop.
Catalunya Ràdio
El suplement
Roger Escapa
era una seconda
blah,
jajajajajaja.